El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Arxiu per a 29 octubre, 2009

[youtube]J17UYvO9hlg[/youtube]

Les Tablas de Daimiel, és un parc natural que es troba a Ciudad Real considerat reserva de la biosfera. Des de fa anys, aquests importants aiguamolls de la Península Ibèrica pateixen una sobreexplotació dels seus aqüífers, cosa que ha provocat una greu sequera. Les seves excepcionals característiques provenen del fet que hi conflueixen dos rius. Un, el Guadiana, hi aporta aigua dolça; l’altre, el Cigüela, aigua més salina, això ha permès que hi apareguessin flora i fauna molt variada. En les últimes dècades, a la regió pròxima a Daimiel s’han transformat cent mil hectàrees de secà en regadiu. Això ha provocat que el nivell freàtic de l’aigua de les Tablas baixés considerablement i que l’aigua del Guadiana hi deixés d’arribar. A mesura que les Tablas de Daimiel s’anaven secant es produïa un fenomen ben curiós, la turba del subsòl va començar a assecar-se fa cinc anys, empetitint-se i escardant el terreny. Les esquerdes van permetre l’entrada d’aire al subsòl i l’oxigen va oxidar la turba. L’oxidació provoca una reacció química que eleva la temperatura de la turba fins que aquesta comença a cremar-se. El 26 d’agost del 2009 es va detectar que s’havia iniciat l’autocombustió de la turba de les Tablas i, poc a poc, l’incendi subterrani s’ha anat estenent.

Els tècnics intenten aixafar la turba i compactar la terra per evitar-ne l’autocombustió però només la inundació de 150 hectàrees de terreny seria efectiva per apagar el foc. Portar aigua a Daimiel passa per superar disputes polítiques dels recursos hídrics entre diverses regions espanyoles. De moment la zona més afectada és la illa de Las Cañas, però ja han aparegut d’altres focus d’incendi. Els treballs d’extinció han frenat l’evolució del foc, però l’autocombustió de la turba continua activa. Els treballadors, a més, han d’actuar amb molta prudència perquè el terreny cedeix fàcilment i la temperatura en els llocs on està cremant la matèria orgànica subterrània pot arribar fàcilment als 220 graus centígrads.