[youtube]NIkGHZN5X9w&feature=related[/youtube]
Des de principis del segle XX el fil de seda s’ha utilitzat com a material de sutura quirúrgica per la seva bona compatibilitat i resistència mecànica. Ara als Estats Units, a la Xina i a l’Espanya s’estan buscant noves possibilitats per la regeneració de teixits. A l’Estat espanyol un equip de científics de l’Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA), que dirigeix José Luis Cenis. Aquest científic explica que actualment es disposa de materials sintètics com biopolímers, ceràmiques o biovidre, i d’altres naturals com el col·lagen, però la seda s’ha convertit també en un dels biomaterials de més qualitat i potencial per a l’enginyeria de teixits. L’IMIDA està treballant ara en un projecte conjunt amb la Universitat de Zhejiang, a Hangzhou (Xina), realitzant esponges o estructures que són adequades perquè creixin cèl·lules de medul·la òssia o teixits humans capaços de reemplaçar altres que estan lesionats, evitant el risc de rebuig del sistema immunològic.
Però hi ha molt més. La fibroïna és una proteïna present en la seda i es pot presentar en forma de microesferes per a l’alliberament controlat de fàrmacs, cosa que ha despertat l’interès de la indústria farmacèutica. En temes de cosmètica, Cenis explica que ja estan treballant amb extractes de crisàlide i fibroïna perquè tenen un efecte molt regenerant de la pell.
La seda la fabriquen els cucs en el moment d’elaborar el capoll, i el fil de seda que se n’extreu té dues proteïnes, la fibroïna -que forma part del 70% del capoll- i la sericina, que no s’aprofita per fer teixits però sí que té aplicacions en medicina i cosmètica. La fibroïna no produeix rebuig ni inflama els teixits on s’inserta; té resistència mecànica i és flexible i biodegradable. Al cap d’un any el teixit la reabsorbit.
Entre altres formes de presentació mèdica de la seda que s’estan investigant hi ha el de fer-la com una fina pel·lícula per a recobrir altres materials, perquè el seu efecte sobre la regeneració de la pell és molt gran. Per això si es fan embenatges s’escurcen enormement els temps de cicatrització de la pell.
I d’on surten les propietats de la seda? Doncs sembla que l’alimentació d’aquests cucs (Bombyx mori) hi pot tenir a veure. Els cucs de seda s’alimenten de fulles de morera (Morus alba). En la medicina tradicional xinesa i coreana utilitza extractes de l’arrel i l’escorça per curar diverses malalties. Ara aquestes propietats també s’estan investigant.