[youtube]kFpHInFh3vs[/youtube]
La revista Nature ha publicat un estudi, segons el qual, l’activitat volcànica podria haver provocat canvis ambientals que haurien destruït la vida dels oceans. L’estudi l’ha fet la Universitat de Harvard i explica que es va produir una desaparició de bona part de l’oxigen en els mars fa uns 100 milions d’anys, cosa que hauria acabat amb la tercera part de la vida dels oceans. El culpable? El sulfur procedent de l’activitat volcànica.
En el Cretaci hi va haver una enorme activitat volcànica i els sulfats emesos van alliberar fòsfor, que va fertilitzar els oceans provocant un creixement desmesurat dels organismes fotosintètics (plàncton) prop de la superfície. Aquesta capa de plàncton va servir d’aliment a una població de bacteris consumidors d’oxigen marí. Els bacteris, un cop sense oxigen, van desaparèixer en les profunditats, juntament amb el 27% de la vida marina.
El mecanisme del per què va passar això no està del tot clar. Fins ara se sospitava de que al darrera i havia les variacions de diòxid de carboni de l’atmosfera, que modificaven el clima i contribuïen a augmentar el volum de nutrients que arribava als mars. Al mateix temps es produïa un escalfament de l’atmosfera del planeta, amb la qual cosa es desacceleraven les corrents oceàniques que restableixen l’oxigen de les profunditats marines. Un fenomen d’alteració com el que està provocant El Niño. El nitrogen, el ferro i el fòsfor són nutrients clau per limitar el fitoplàncton i la seva alteració pot modificar la quantitat d’oxigen en el mar.
Això va passar fa 100 anys, però ara es podria repetir el fenomen, encara que d’una altra forma. Els científics estan advertint que en extenses zones dels oceans la quantitat d’oxigen es va reduint i les zones sense vida marina augmenten per culpa dels vessaments de fertilitzants agrícoles, amb un alt contingut de sulfats- i l’escalfament dels oceans.