Arxiu per a 21 març, 2010
[youtube]UGuTyxbfUyM[/youtube]
Els crits que emeten els orangutans mascle enmig de la selva tropical no són només per atraure femelles, sinó que constitueixen un llenguatge que proporciona informació sobre la seva identitat i el seu context. La revista Ethology ha publicat un treball d’un equip internacional d’investigadors realitzat a la reserva de Tuanan, a Borneo, i centrat en tres mascles sexualment actius. La recerca l’ha liderat el professor Carel van Schaik, de la Universitat de Zuric i s’ha fet en una zona pantanosa força deforestada d’una àrea aproximada de 750 hectàrees i on viuen més de quatre orangutans per quilòmetre quadrat.
Els orangutans emeten diversos sons, encara que només els mascles dominants emeten senyals de llarga distància amb uns forts crits que es poden sentir a un quilòmetre de distància. En un ambient on es molt complicat el contacte visual, l’emissió de sons és bàsica. El que els investigadors volien saber era si aquestes crides a llarga distància anaven més enllà que una crida sexual. Es van establir dues categories de sons: els crits espontanis i els que són resposta a provocacions socials, que són més ràpids i de freqüència més curta. Les femelles d’orangutan poden així saber quin mascle crida i diferenciar en quina situació ho ha fet. Si el crit responia a la resposta al so d’un rival o a la caiguda d’un arbre -els orangutans fan caure arbres morts en una demostració de poder similar als cops al pit que fan els goril·les- les femelles l’ignoraven. Aquesta manca de reacció s’explicaria perquè el crit podria tenir només la intenció d’espantar rivals o d’allunyar els depredadors. Però si el crit era espontani les femelles amb cries s’allunyaven, però les sexualment actives s’acostaven a l’emissor.
De tota manera, el problema dels orangutans no és el de comunicar-se sinó intentar sobreviure en un entorn molt castigat per la deforestació salvatge de la selva a Indonèsia que els pot condemnar a la desaparició a mig termini.