[youtube]viqUIXYMd7w[/youtube]
Un estudi realitzat per científics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Utah, publicat per Science, assegura que els tibetans tenen mutacions genètiques que els ajuden a sobreviure a les altures. Això donaria la raó als qui afirmen que els habitants que viuen a les muntanyes són diferents als que viuen al pla. Els tibetans poden suportar sense problemes l’altura perquè aquestes dues mutacions mantenen baix el seu nivell d’hemoglobina. Les muntanyes del Tíbet són un dels ambients més extrems en què viuen els humans i els tibetans ha desenvolupat variacions que, per exemple, no s’han detectat en altres indrets, com a La Paz, la capital de Bolívia a 3.800 metres sobre el nivell del mar. Això permetria en el futur que es puguin jugar competicions internacionals de futbol a La Paz, ja que els bolivians no tenen majoritàriament aquests gens que redueixen els problemes d’altitud i que són clau quan habitants de terres baixes pugen a les muntanyes es poden produir trastorns que poden arribar a ser mortals.
L’estudi pretenia estudiar el fenomen de l’hipòxia, la manca d’oxigen, amb la finalitat de contribuir al tractament del mal d’altura i altres malalties vinculades a ella. Per identificar els gens que contribueixen a l’adaptació dels tibetans a l’altura es van comparar variacions genètiques d’aquests amb les de poblacions de terres baixes a la Xina i el Japó. La diferència estaria en dos gens, EGLN1 i PPARA, que probablement han contribuït als baixos nivells d’hemoglobina en la sang dels tibetans.
Els científics diuen que és possible que els nivells més baixos d’hemoglobina en els tibetans contrarestin les complicacions que tenen els no tibetans exposats a condicions extremes d’altitud.