El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Posts Tagged ‘Àfrica’

[youtube]AxiwQyBT_GE[/youtube]

Em pregunto quantes vegades deu haver passat una cosa semblant sense que en tinguéssim notícia. El diari britànic The Guardian ha publicat recentment un informe que confirma que l’empresa holandesa Trafigura, dedicada al comerç de petroli, el 2006 va vessar residus tòxics a Costa de Marfil, concretament a Abidjan. Els directius de la petroliera van pressionar el diari per impedir la publicació de l’informe elaborat per la consultora Minto, Treharne & Davies que confirma de l’existència encara de greus problemes de salut entre els habitants d’Abidjan i que l’empresa n’era conscient. Uns vessaments il·legals en qualsevol país occidental es van fer impunement a Costa de Marfil provocant sobre la ciutat un núvol de sulfat d’hidrogen, un gas potencialment letal, que sol provocar greus cremades a la pell i als pulmons, danys oculars, ulceracions permanents i pèrdua de consciència. A Occident aquests residus s’haguessin tractat per fer-los inermes, però es va optar per la solució més barata, simplement llançar-los al mar.  Tot i que l’informe tampoc era excessivament dur amb l’empresa responsable dels vessaments, aquesta es va posar nerviosa i va començar a pressionar perquè no es fes públic. Durant tres anys ha estat amagant l’existència dels vessament i s’ha limitat a dir que no eren nocius. Fa un mes Trafigura va acordar indemnitzar a 30.000 persones que van emmalaltir pels abocaments de 500 tones de residus tòxics fets pel vaixell Probo Koala que, segons l’ONU, haurien causat almenys 15 morts i la hospitalització de cent mil persones.  Un acord amb els afectats els permetrà rebre 1.073,5 euros per cap. L’empresa s’excusa en la mala actuació d’una altra empresa de Costa de Marfil, que hauria actuat sense el seu consentiment i el responsable de la qual va ser condemnat el 2008 a vint anys de presó. Trafigura ha explicat que les deixalles eren una barreja de residus de gasolina i restes càustics que van poder provocar “símptomes de baix nivell com els de la grip i angoixa” però en cap cas morts, avortaments o naixements de nens amb malformacions, com mantenen alguns acusats. Si volen comparar les versions poden veure el reportatge d’al-Jazeera que acompanya aquest post. El vaixell va acabar a Costa de Marfil després que els serveis de neteja del port d’Amsterdam rebutgessin fer-se’n càrrec. Així va el món.

 [youtube]JlTGEPP6evo&feature=related[/youtube]

Les begudes gasoses contenen dissolt CO² en gran quantitat per això quan s’obren esclaten amb força o vessen, sobretot si abans s’han sacsejat. El diòxid de carboni, cada vegada més present a la nostra atmosfera, també està dissolt en l’aigua, tant dels llacs com dels mars. Pot esclatar, com si fos una ampolla de cava, un llac? La majoria segurament pensarà que no, que les condicions són diferents. Doncs això, per estrany que pugui semblar, ha passat. El fenomen del «llac explosiu» és el que es coneix com a erupció límnica que passa molt poc freqüentment però que és possible. El diòxid de carboni erupciona de sobte de les profunditats d’un llac i surt a la superfície en prou quantitat com per asfixiar als éssers humans o animals que hi hagi a la zona. Si l’erupció és molt abrupta també es poden originar tsunamis que contribueixen a la destrucció de les ribes. L’origen d’aquest estrany fenomen pot estar provocat per moviments de terra o activitat volcànica i evidentment és necessari que la concentració de diòxid de carboni a l’aigua sigui tan gran que la saturi. D’erupcions límniques se n’han observat dues recentment. La primera va passar al llac Monoun del Camerun el 1984 i va asfixiar 37 persones. El segon cop va ser al llac Nyos, també al Camerun, el 1986, i va matar unes 1.800 persones. Se suposa que hi ha hagut altres vegades aquest fenomen però no s’ha pogut demostrar. En tot cas els científics estan advertint que es podria produir en un llac més gran, el Kivu, situat entre Rwanda i la República Democràtica del Congo, a la riba del qual viuen milions de persones i que comença a presentar uns nivells de saturació de CO² preocupants.

[youtube]vMW7Etns7wc[/youtube]

La Cimera de la Unió Africana  (UA) d’Addis Abeba (Etiòpia) celebrada aquesta setmana ha ajornat la creació dels Estats Units d’Àfrica, que tindrien com a model a la Unió Europea. La idea de crear un govern continental no és nova. El 1963, quan es va crear l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), hi havia aquest desig força utòpic d’unir políticament el continent. L’OUA va deixar pas el 2002 a la UA i té una Comissió -com la UE-, un Consell de Pau i Seguretat -sense resolucions vinculants- i un Parlament Panafricà -amb seu a Sud-Àfrica, que es reuneix dos cops l’any i que té més funció d’assessorar que de legislar-. L’impulsor principal del projecte és el president de Líbia, Muammar al-Gaddafi, que ha passat de ser dirigent que impulsava el terrorisme internacional a soci estratègic, gràcies al gas i al petroli que la UE li compra. Bona part d’aquests diners al-Gaddafi els ha utilitzat per a promocionar la Unió Africana. Fins i tot ha arribat a suggerir la formació d’un exèrcit panafricà, format per més d’un milió de soldats, per defensar l’Àfrica de qualsevol agressió externa i de frenar les guerres internes dels països membres. Els europeus sabem perfectament les dificultats d’un projecte d’unió continental. A nivell econòmic funciona força bé i a nivell polític funciona molt malament. Res no fa pensar que a l’Àfrica les coses vagin diferent. I, de fet, qualsevol pas endavant que es fes per millorar l’economia del continent més pobre s’hauria de veure amb optimisme. D’aquí a que els africans tinguin un govern comú i un exèrcit comú hauran de passar com a mínim cinquanta anys. La UE en porta 52 construïnt-se i encara a la pràctica és un nadó fent les seves primeres passes.

maig 2024
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Arxius