Posts Tagged ‘agricultura’
[youtube]scksfsVcAAE[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) aposta per instruments com els conreus agrícoles per a combatre el canvi climàtic. Segons la FAO l’agricultura té prou potencial per ser part de la solució al canvi climàtic, en una forma que sigui respectuosa i col·labori amb el desenvolupament i les necessitats de seguretat alimentària dels països en desenvolupament. La FAO ha demanat a un grup d’experts que proposi solucions a llarg termini contra el canvi climàtic a través del conreus. L’organització de l’ONU creu que l’agricultura és una forma de reduir i eliminar gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i demana que es fomentin els conreus agrícoles més resistents a les condicions meteorològiques.
La proposta de la FAO s’ha presentat a la ciutat alemanya de Bonn com a preparació per a la pròxima cimera sobre canvi climàtic que s’ha de celebrar el mes de desembre a Mèxic. Un altre aspecte important de la proposta de la FAO és que es pugui garantir el finançament dels petits camperols que amb els seus conreus contribueixin a lluitar contra l’alteració del clima.
[youtube]FfaQsTHCF_o[/youtube]
El pesticida més comú del món per combatre les males herbes en els conreus és l’atrazina, que actua inhibit el procés fotosintètic de les plantes. La seva fórmula química és C8H14ClN5 i en els éssers humans que s’hi exposen els pot provocar irritacions oculars i a dosis més altes efectes en el sistema nerviós central. En exposicions prolongades pot provocar dermatitis o una sensibilització de la pell i afectar el fetge i els ronyons. L’atrazina està prohibida a la UE, en una demostració més del seny europeu, però a la resta del món es fa servir en gran quantitats.
Si en els humans pot causar problemes en alguns animals les conseqüències poden ser més desastroses. Segons un estudi de la Universitat de Califòrnia que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) l’efecte de l’atrazina sobre la granota Xenopus laevis té uns efectes demolidors. La investigació ha demostrat que el deu per cent de les granotes mascles d’aquesta espècie exposades a aquest pesticida van desenvolupar funcions reproductives pròpies de les femelles. Però no només els va provocar una mena de castració química, sinó que el canvi de sexe els va permetre aparellar-se i produir ous viables.
Per fer l’estudi es van comparar 40 granotes mascle normals amb una quantitat igual de mascles als quals se’ls va mantenir en contacte amb aigua que tenia una concentració d’atrazina similar a la que es pot trobar en les zones humides pròximes a conreus on s’ha utilitzat el pesticida en qüestió. I, per cert, aquests nivells eren inferiors als que la legislació nord-americana permet trobar en l’aigua potable. Doncs tot i així, el deu per cent dels mascles van canviar de sexe. El motiu va ser una caiguda en picat dels nivells de testosterona, una reducció del volum de la glàndula reproductiva, un descens fins quasi la desaparició de l’esperma produït i una davallada de l’índex de fertilitat.
[youtube]5UAHoW-vHmI&feature=related[/youtube]
L’aparició a finals del segle XX de les plantes modificades transgènicament ha aixecat un dur debat entre els qui creuen que és una monstruositat i els que ho defensen aferrissadament o en fan negoci. De fet, fa 12.000 anys que els homes modifiquen genèticament les plantes que després conreen simplement escollint les llavors més grans i menjant-se les petites. Això, amb el temps, ha fet variar les espècies vegetals i la seva distribució. El problema apareix quan algunes empreses han començat a patentar sements. La més emblemàtica en el sector dels transgènics és Monsanto, que acaparà més de 15.000 patents de llavors. Els transgènics però presenten diversos problemes més relacionats amb com afecten al seu entorn que al seu consum. Genèticament es poden crear ara plantes que actuen elles mateixes com a insecticides o que són resistents a plaguicides, normalment fabricats per la mateixa empresa, i amb capacitat de donar més producció. Si un agricultor planta blat de moro transgènic, per exemple, amb capacitat per rebutjar atacs de determinats insectes, aquests el que fan és anar al camp del veí. A l’any següent, segurament l’agricultor que no havia utilitzat les llavors transgèniques es veurà obligat a utilitzar-les perquè no li passi el mateix. I així, es van reduïnt les espècies i la biodiversitat. Plantar un sol tipus de conreu obliga a aplicar-li molta energia, la naturalesa sempre juga amb la diversitat biològica, encara que en alguns llocs hi hagi una espècie dominant, sempre està acompanyada d’altres amb les quals interacciona. El concepte d’agricultura intensiva trenca aquest concepte i qualsevol aparició d’una altra espècie que no sigui la que s’utilitza es considera negativa i per tant s’ha d’eliminar. A mesura que passen els anys la tendència doncs, és anar reduïnt biodiversitat i aixo no és bo de cap de les maneres. La vida, i la vegetal també, ha sobreviscut a grans canvis dels ecosistemes gràcies a que alguna de les espècies ha evolucionat per adaptar-se a les noves circumstàncies. A menys espècies menys capacitat de reacció.
Una de les últimes novetats en llavors transgènics prové de Suïssa. Allà investigadors de la Universitat de Neuchatel ha creat plantes de blat de moro transgèniques que resisteixen les plagues de cucs de les arrels en emetre una senyal química que atrau als nematodes, enemics naturals de les larves dels escarabats. Ho ha publicat la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). No és que sigui una idea nova aquesta que una planta emeti una mena de SOS per cridar l’atenció de depredadors de l’espècie que l’està atacant. Pero després de dècades d’ús d’insecticides i adobs i que la intervenció humana els facilités la vida, moltes plantes han perdut aquesta capacitat. Ara, el que s’intenta fer és que la tornin a recuperar. Dirigits per Ted Turlings, els científics han reintroduït aquesta capacitat en una espècie de blat de moro inserint genèticament un codi químic que atrau als nematodes. El component és el (E)-beta-cariofilè (EbetaC), que te l’orenga. Els investigadors van barrejar blat tractat amb altre que no ho era i després van deixar anar les larves d’escarabats. Després van deixar anar els nematodes. Els resultats van ser espectaculars, les plantes transgèniques van patir pocs atacs i tenien un 60 per cent menys d’escarabats adults que les que no havien estat tractades. Almenys, com a mínim, aquesta nova tècnica es basa en un comportament ecològic de les mateixes plantes que els humans han ajudat a inhibir.
[youtube]DCwsGAfPrWo[/youtube]
Aquests dies estan apareixen investigacions que desmenteixen coses que fins ara es pensava que eren d’una manera i resulta que són totalment diferents. Fins ara es creia que l’esclat de la població humana es va produir en el moment en que les petites societats nòmades i caçadores van començar a conrear la terra i que el motor del creixement del nombre d’humans anava lligat a l’agricultura. Doncs sembla que no. Un estudi de la Universitat d’Arizona, publicat per la revista PLoS ONE, indica que les poblacions humanes van crèixer de volum a l’Àfrica durant l’Edat de Pedra Tardana, en el Paleolític Superior, fa uns 40.000 anys. Els investigadors han descobert que aquesta expansió es va produir molt abans que es comencés a desenvolupar l’agricultura. Per tant, l’agricultura seria una conseqüència del creixement de la població d’humans i no a la inversa. Durant molt de temps hi ha hagut discrepàncies sobre si els humans van començar a expandir-se arran de les innovacions tecnològiques aplicades pels grups de caçadors-recol·lectors del Pleistocè Superior o va passar amb l’arribada de l’agricultura durant el Neolític.
El mètode d’investigació per arribar a aquestes conclusions ha estat curiós. Els científics han recollit material genètic de 184 individus de set poblacions humanes i han posat les dades en un simulador de l’evolució dels llinatges humans al llarg del temps. Les conclusions són que els grups de caçadors-recol·lectors s’adaptaven als models amb un creixement de població deu vegades superior que començava molt abans de l’inici de l’agricultura. Utilitzant superordinadors han determinat que l’expansió en el volum de població va començar a l’inici de l’Edat de Pedra Tardana, un període de la prehistòria que mostra una intensificació de jaciments arqueològics, un increment de tècniques utilitzant pedres i l’augment d’intercanvis a llarga distància.