Posts Tagged ‘aigua’
[youtube]9wzzdGNDc54[/youtube]
El problema del canvi climàtic no només significarà un augment del nivell de l’aigua del mar, sinó també canvis en les corrents i la direcció de les onades. Les conseqüències d’això poden ser igual de devastadores. Un investigador de la Universitat de Cantàbria, Raúl Medina, assegura que els canvis en la direcció de l’onatge, en la pressió atmosfèrica o en la direcció del vent, arran del canvi climàtic, podrien comportar retrocessos de fins a cinquanta metres en les costes de la Península. El nivell del mar està pujant a una mitjana de 4 mil·límetres anuals des de fa set anys. Si continua aquest ritme, i tot indica que serà així, en poc anys hi haurà punts on el mar es menjarà la costa entre 10 i 15 centímetres. Més aigua al mar també altera altres elements. A Catalunya i a les Balears ja s’ha detectat una variació rellevant de la direcció de l’onatge. Només canvis de 3 o 4 graus en la direcció de l’onatge poden provocar retrocessos de la costa de fins a 50 metres. El grup de meteorologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) calcula que a finals de segle el nivell del mar pot haver pujat uns 40 centímetres. Un centímetre d’augment del nivell del mar significa un retrocés d’un metre de la línea de costa. A les Balears les platges tenen aproximadament 30 metres d’extensió. Per tant, el resultat de l’augment del nivell del mar comportaria la desaparició de les platges de les illes en menys de setanta anys. L’últim informe del grup d’experts de l’ONU sobre canvi climàtic situa l’augment global del nivell del mar entre els 18 i els 59 centímetres abans de final de segle. Això si tot continua com ara i no apareix cap nou element que acceleri el procés.
[youtube]JlTGEPP6evo&feature=related[/youtube]
Les begudes gasoses contenen dissolt CO² en gran quantitat per això quan s’obren esclaten amb força o vessen, sobretot si abans s’han sacsejat. El diòxid de carboni, cada vegada més present a la nostra atmosfera, també està dissolt en l’aigua, tant dels llacs com dels mars. Pot esclatar, com si fos una ampolla de cava, un llac? La majoria segurament pensarà que no, que les condicions són diferents. Doncs això, per estrany que pugui semblar, ha passat. El fenomen del «llac explosiu» és el que es coneix com a erupció límnica que passa molt poc freqüentment però que és possible. El diòxid de carboni erupciona de sobte de les profunditats d’un llac i surt a la superfície en prou quantitat com per asfixiar als éssers humans o animals que hi hagi a la zona. Si l’erupció és molt abrupta també es poden originar tsunamis que contribueixen a la destrucció de les ribes. L’origen d’aquest estrany fenomen pot estar provocat per moviments de terra o activitat volcànica i evidentment és necessari que la concentració de diòxid de carboni a l’aigua sigui tan gran que la saturi. D’erupcions límniques se n’han observat dues recentment. La primera va passar al llac Monoun del Camerun el 1984 i va asfixiar 37 persones. El segon cop va ser al llac Nyos, també al Camerun, el 1986, i va matar unes 1.800 persones. Se suposa que hi ha hagut altres vegades aquest fenomen però no s’ha pogut demostrar. En tot cas els científics estan advertint que es podria produir en un llac més gran, el Kivu, situat entre Rwanda i la República Democràtica del Congo, a la riba del qual viuen milions de persones i que comença a presentar uns nivells de saturació de CO² preocupants.
[youtube]z00mFc6htL4&NR=1[/youtube]
La federació per a la defensa del medi ambient a Alemanya (BUND) ha denunciat el gran malbaratament d’aigua generat per la producció i transport d’articles de consum habitual com són uns texans, el cafè o la carn. Aquesta ONG exigeix que se s’impulsi l’economia domèstica que requereix un transport curt dels productes per reduir el consum d’aigua. Les dades que dóna BUND fan pensar. Per fabricar uns pantalons texans són necessaris 5.000 litres d’aigua, perquè un quilo de carn arribi al consumidor se’ necessiten 10.000 i per a la plantació, elaboració i eemmagatzament d’un quilo de cafè més de 20.000 litres d’aigua dolça. L’organització ecologista destaca que també es podria estalviar aigua en la producció de metalls com l’alumini, l’acer, l’or o la plata; en molts productes de les indústries químiques, mineria, ciment i begudes. Si es té en compte que d’una població mundial de 6.757 milions de persones, uns 1.400 milions no tenen accès a l’aigua potable en condicions i que 1,2 milions han mort des de principis d’any per aquesta causa, l’estudi de BUND és demolidor. Sempre he pensat que comprar aigua envasada a centenars de quilòmetres de distància és una barbaritat, potser perquè és fàcil adonar-se’n només mirant l’etiqueta. Però el mateix passa amb la majoria de productes i d’això la majoria de ciutadans no en som conscients.
[youtube]Wh3f8WlMNTI[/youtube]
La superpoblació -200.000 persones més cada dia al món-, el canvi climàtic i l’expansió de l’agricultura acabaran provocant una crisi hídrica mundial, segons un recent informe de l’ONU titulat «L’aigua en un món canviant». L’ONU adverteix que en un futur proper la manca d’aigua potable pot acabar provocant inestabilitat i conflictes. Segons les perspectives de creixement de la població mundial dels 6.800 milions d’habitants actuals es passarà a 9.000 milions el 2050, suposant que es continui amb el ritme actual. L’informe assegura que cada any es necessiten 64.000 milions de metres cúbics més, cosa que equival al què consumeix Egipte. D’aquesta quantitat absolutament brutal d’aigua el 70% s’utilitza per al bestiar i els conreus que han d’alimentar la nova població. A més la major demanda mundial d’aigua es concentrarà a les grans ciutats, cosa que encara complicarà més que es pugui subministrar adequadament a la població. El canvi climàtic afectarà de diversa forma les diferents regions terrestres. Però està clar que l’augment de les temperatures globals suposa un risc pel 15% de la població mundial que depen de l’aigua que es desglaça de les muntanyes. Però en altres indrets augmentarà la sequera i en altres, les inundacions. Es parla molt de la crisi del petroli, però en el fons el cru té substituts, en canvi l’aigua no. De ben segur aconseguir aigua per a tothom en bones condicions de potabilitat serà el gran repte d’aquest segle.