Posts Tagged ‘Àrtic’
[youtube]rN4fY-2arFk[/youtube]
Aquest any tornarà a ser crític per el gel de l’Àrtic i arribarà a tenir una superfície mínima el setembre vinent. Científics de l’Institut Alfred Wegener d’Investigació Polar i Marina (AWI) i el KlimaCampus de la Universitat d’Hamburg han publicat dades molt reveladores i preocupants. Segons els pronòstics que han el·laborat aquests organismes la superfície gelada del pol nord es quedarà en 4,7 milions de km² -segons AWI- i 5,2 milions de km², però cap dels dos prediu que s’arribin als 4,3 milions de km² en que va quedar el gel Àrtic l’estiu del 2007.
La superfície actual és de 10 milions de km² -mig milió menys que la superfície que hi havia a principis d’estiu del 2007-. La capa actual de gel és comparable a la que hi havia el juny del 2006, un any en el qual es va fondre menys. Clar que els fenomens atmosfèrics de l’estiu seran la clau per saber si els pronòstics són bons.
La superfície gelada de l’Àrtic entre la dècada dels 80 i 90 del segle passat mai va baixar de 7 milions de km². La dècada següent la superfície que no es desglaçava era de 6 milions de km² i des del 2000 ha baixat als 5 milions de km². Tot i que alguns científics asseguren que el 2020 ja no hi haurà gel d’estiu al pol nord, altres s’inclinen per pensar que aquesta progressió serà una mica més suau i que s’allargaria fins just meitat de segle. Però això sí, tots coincideixen que tardarà més o menys el desglaç total del pol nord es produirà.
[youtube]0jckVj3ja6g[/youtube]
El gel de l’Àrtic es fon a un ritme molt més alt del què s’havia calculat. Pot semblar que la notícia ja l’han sentit abans però és un informe fet públic aquesta setmana. L’han elaborat científics canadencs després de dos anys de treball sobre el terreny. És el grup Circumpolar Flaw Lead (CFL), i es va iniciar el juliol del 2007 i ha tingut la participació de 300 científics d’arreu del món. I quines conclusions han tret els del CFL a part que el gel del pol es fon a tota velocitat? Doncs que aquesta desaparició del gel afecta a l’ecosistema marí d’una forma més greu del què semblava fins ara. Per exemple, han comprovat que augmenten els nivells de contaminants. Si fins ara estaven atrapats en el gel, al desaparèixer aquests contaminants, com el mercuri o els insecticides, passen a l’aigua. La desaparició del gel també ha provocat que balenes que abans no entraven al mar de Beaufort ara hi vagin i compateixen pels aliments amb altres espècies de balenes adaptades a les aigües gelades, com les beluga. Gel més prim també es sinònim de més tempestes, que cada cop són més freqüents.
Però a banda dels efectes sobre la meteorologia i l’ecosistema també s’han de començar a puntar els danys econòmics que provoca l’alteració del clima. El Grup Mediambiental Pew assegura que la desaparició del gel de les regions àrtiques tindrà un cost d’entre 47.000 i 285.000 milions d’euros… només aquest any. Un dels autors de l’estudi, Eban Goodstein, assegura que el cost de la desaparició del gel Àrtic fins el 2050 serà equivalent al PIB actual d’Alemanya, Rússia i el Regne Unit junts. Saben que significa això? 1.846 bilions d’euros. I una conseqüència més aquest 2010, la desaparició del gel a l’Àrtic escalfarà la Terra l’equivalent a 3.000 milions de tones de diòxid de carboni, més o menys el 40% de totes les emissions industrials dels EUA en un any.
[youtube]UKq7VKeO81Q[/youtube]
Científics britànics han registrat un augment d’un terç en la quantitat de gas metà que es filtra en la capa subterrània de gel permanent de l’Àrtic en els últims cinc anys, cosa que pot provocar un increment de 10 graus de la temperatura mitjana de la zona per l’any 2100. El descobriment l’han fet científics de la Universitat d’Edimburg i ha estat publicat a la revista Science. La capa de gel de l’Àrtic amaga bilions de tones de metà, un gas que contribueix quatre vegades més que el diòxid de carboni a l’efecte hivernacle. Per això molts científics creuen que si es fon l’Àrtic, tots els esforços que s’estan fent per a reduir les emissions de CO² seran totalment inútils.
El pitjor de tot és que l’escalfament causat per l’increment de les emissions de metà a l’atmosfera tindrà un efecte dòmino. Més desglaç, més metà a l’atmosfera, més augment de la temperatura, més deslgaç… un cercle autodestructiu que farà augmentar les temperatures molt més ràpid que el què es preveia fins ara.
Els aiguamolls o la tundra de les altes latituds emeten per ara relativament poc metà però les previsions apunten a que augmentaran un terç en cinc anys. Això demostra que un petit escalfament provoca un fort augment de les emissions de metà. Un dels científics que ha treballat en l’estudi Paul Palmer diu que el metà explicaria el perquè a l’Àrtic el canvi climàtic s’està desenvolupant el doble de ràpid que a d’altres llocs del món. Les emissions de metà a l’Àrtic es van incrementar un 31% entre el 2003 i el 2007, això significa un milió més de tones de metà per any.
L’estudi explica que la meitat de les emissions mundials de metà provenen de la zona dels tròpics, amb 20 milions de tones alliberades per la selva amazònica cada any i 26 milions de tones generades a la conca del riu Congo. Els camps d’arròs de la Xina i del sud-est asiàtic van produir un terç de les emissions mundials de metà, 33 milions de tones, i només el 2% prové de les regions àrtiques, però en canvi és aquí on s’han registrat proporcionalment els augments més importants.
[youtube]MbcSO59WaKs&feature=related[/youtube]
Els Fons Mundial de la Natura (WWF) ha publicat un informe que assegura que l’escalfament de l’Àrtic s’està accelerant més del què es preveia i que això provocarà que el nivell dels mars i oceans s’elevi un metre d’aquí a l’any 2100. Un centímetre per any. Això afectarà a la quarta part de la població mundial que viu a les costes. Aquests efectes tan contundents no apareixien, almenys en aquestes proporcions, en informes anteriors simplement perquè els efectes no s’havien acabat de calcular correctament. Amb les noves mesures, el creixement del nivell del mar doblaria el què havia previst l’ONU en els seus darrers informes sobre l’escalfament global. L’augment de les temperatures no només fon els gels dels pols, sinó també el permafrost, la capa de terra gelada que hi ha a les zones més fredes del planeta. Ara es calcula que el 90% del permafrost pot acabar fonent-se també, convertint extenses zones en fang i alliberant el diòxid de carboni i el metà que reté en proporcions enormes. Això a més, actuaria com a efecte multiplilcador del canvi climàtic. L’augment significatiu dels nivells de metà a l’atmosfera detectats els últims anys s’atribueix a l’escalfament de la tundra àrtica. WWF considera que davant aquesta situació, la reducció d’emissions de CO² que proposen els governs per aquest segle haurien de ser molt més grans. Concretament, proposen reduir el 80% de les emissions de diòxid de carboni pel 2050. Un objectiu ara per ara impossible de complir. I molt hauran de canviar les coses perquè passi. Si no es fa, però, el canvi climàtic continuarà afectant l’agricultura, el recursos aqüífers i la vida animal, que s’haurà d’adaptar a les noves condicions.