Posts Tagged ‘àtoms’
[youtube]KEKilRgUCl0[/youtube]
Corea del Nord acaba de fer un experiment nuclear subterrani que ha tornat a disparar la tensió internacional. Les reaccions crítiques han estat enormes però curiosament provenen bàsicament dels estats que més proves nuclears han realitzat i no totes sota terra. Els assajos nuclears es fan per dues raons. D’una banda per mostrar les capacitats tecnològiques pròpies i espantar a l’adversari -aquest seria el cas de Corea del Nord-, o per provar millores tecnològiques en les noves bombes atòmiques. Aquest últim seria el cas de les potències nuclears més tradicionals que han realitzat tradicionalment proves subterrànies per millorar el seu arsenal atòmic. Una bomba nuclear consta d’un petit dispositiu d’urani-235 o plutoni-239, d’alta concentració i puresa, que s’exposa a una font que inicia una seqüència de reaccións de fisió, de trencar els àtoms d’aquests materials radioactius. Les bombes atòmiques dels països novells, que disposen d’una tecnologia bàsica, arriben a una potència de 20 quilotones, un equivalent a fer esclatar 20.000 tones de dinamita. Si la tecnologia avança, poden arribar a 100 quilotones, 100.000 tones de dinamita, però anar més enllà tecnològicament és molt més complicat i, de moment, només està a l’abast de les grans potències. Des que es va començar a experimentar amb bombes atòmiques, a principis de la dècada dels quaranta, els experiments es feien a l’aire lliure. Però els residus d’aquestes explosions van començar a provocar efectes nocius en persones i animals i, poc a poc, les protestes socials van començar a pesar en els governs de torn. El 1963, tant els EUA, com l’URSS i la Gran Bretanya van signar el Tractat de Prohibició Parcial d’Assajos Nuclears per a prohibir assajos atmosfèrics, espacials o submarins, però França i la Xina no en van fer cas i van continuar fent-ho fins al 1974 i el 1980, respectivament. El cas francès és especialment greu perquè els experiments nuclears no és ha fet mai a Europa. Abans de la independència d’Algèria les proves nuclears franceses es feien al desert del Sàhara. En total se n’hi van fer 17. Després, el 1966, van passar a fer proves nuclears subterrànies als atol·lons de Mururoa i Fangataufa, a la Polinèsia. Allà feien un pou d’uns dos metres de diàmetre fins a una profunditat de 500 a 1.100 metres i introduïen un artefacte nuclear dins un contenidor d’1,5 metres de diàmetre i 19 metres d’altura. A finals de 1995 el govern de Jacques Chirac va reprendre les proves nuclears a Mururoa on va realitzar 6 explosions subterrànies. Això no significa que els russos, els nord-americans o els britànics no haguessin avançat tecnològicament, sinó que els resultats obtinguts per l’explosió real es podien simular perfectament amb supercomputadores, una fórmula sense efectes secundaris.
[youtube]L9kwsj9h2Hg&feature=PlayList&p=04FE494D8B2FCCA3&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Un equip de científics de la Rice University dels EUA ha captat en imatges els cinc milions d’àtoms que conformen una càpsida vírica, estructura proteïca que rodeja i protegeix el material genètic del virus. La revista Proceedings of the National Academy of Science ha publicat una imatge tridimensional real de l’estructura d’aquesta capa protectora del virus, construïda a partir de centenars d’imatges de raigs X. A part de la curiositat de veure un virus atomitzat aquests estudis que han durat tres anys poden tenir una gran utilitat en el futur per combatre les malalties virals ja que aquesta informació pot ajudar els científics que volen crear virus de disseny capaços de transportar gens terapèutics fins a l’interior de les cèl·lules humanes. La càpsula, normalment de forma esfèrica o helicoïdal, no només és un escut protector del virus, sinó que també entra dins les cèl·lules quan aquestes són invadides per multiplicar-se i mai s’arriba a desintegrar del tot. Dins la cel·lula on han entrat els virus necessiten activar un mecanisme protector que té com a objectiu la destrucció de l’invasor. Alguns científics comparen els virus amb els segrestadors que entren dins la cèl·lula i en segresten la seva maquinària bioquímica per utilitzar-la per a la seva pròpia replicació. Per obtenir la imatge els científics han utilitzat la difracció de raigs X d’alta energia sobre el virus Penicillium stoloniferum F. Aquesta varietat, una de les de les més de 5.000 virus que es coneixen, infecta al fong del qual s’extreu la penicil·lina i, encara que no afecta als humans, és molt similar al rotavirus, que causa els refredats.