Posts Tagged ‘bomba’
[youtube]KEKilRgUCl0[/youtube]
Corea del Nord acaba de fer un experiment nuclear subterrani que ha tornat a disparar la tensió internacional. Les reaccions crítiques han estat enormes però curiosament provenen bàsicament dels estats que més proves nuclears han realitzat i no totes sota terra. Els assajos nuclears es fan per dues raons. D’una banda per mostrar les capacitats tecnològiques pròpies i espantar a l’adversari -aquest seria el cas de Corea del Nord-, o per provar millores tecnològiques en les noves bombes atòmiques. Aquest últim seria el cas de les potències nuclears més tradicionals que han realitzat tradicionalment proves subterrànies per millorar el seu arsenal atòmic. Una bomba nuclear consta d’un petit dispositiu d’urani-235 o plutoni-239, d’alta concentració i puresa, que s’exposa a una font que inicia una seqüència de reaccións de fisió, de trencar els àtoms d’aquests materials radioactius. Les bombes atòmiques dels països novells, que disposen d’una tecnologia bàsica, arriben a una potència de 20 quilotones, un equivalent a fer esclatar 20.000 tones de dinamita. Si la tecnologia avança, poden arribar a 100 quilotones, 100.000 tones de dinamita, però anar més enllà tecnològicament és molt més complicat i, de moment, només està a l’abast de les grans potències. Des que es va començar a experimentar amb bombes atòmiques, a principis de la dècada dels quaranta, els experiments es feien a l’aire lliure. Però els residus d’aquestes explosions van començar a provocar efectes nocius en persones i animals i, poc a poc, les protestes socials van començar a pesar en els governs de torn. El 1963, tant els EUA, com l’URSS i la Gran Bretanya van signar el Tractat de Prohibició Parcial d’Assajos Nuclears per a prohibir assajos atmosfèrics, espacials o submarins, però França i la Xina no en van fer cas i van continuar fent-ho fins al 1974 i el 1980, respectivament. El cas francès és especialment greu perquè els experiments nuclears no és ha fet mai a Europa. Abans de la independència d’Algèria les proves nuclears franceses es feien al desert del Sàhara. En total se n’hi van fer 17. Després, el 1966, van passar a fer proves nuclears subterrànies als atol·lons de Mururoa i Fangataufa, a la Polinèsia. Allà feien un pou d’uns dos metres de diàmetre fins a una profunditat de 500 a 1.100 metres i introduïen un artefacte nuclear dins un contenidor d’1,5 metres de diàmetre i 19 metres d’altura. A finals de 1995 el govern de Jacques Chirac va reprendre les proves nuclears a Mururoa on va realitzar 6 explosions subterrànies. Això no significa que els russos, els nord-americans o els britànics no haguessin avançat tecnològicament, sinó que els resultats obtinguts per l’explosió real es podien simular perfectament amb supercomputadores, una fórmula sense efectes secundaris.
[youtube]3iJKPDg209M[/youtube]
L’enginyer Tsutomu Yamaguchi estava de viatge de negocis a la ciutat japonesa d’Hiroshima el 6 d’agost de 1945. Aquell dia un B-29 dels Estats Units batejat com Enola Gay va deixar anar la primera bomba atòmica, batejada com a Little Boy, de la història sobre població civil. El nom de l’avió era el de la mare del pilot, el coronel Paul Tibbets. L’esclat de la bomba va matar de cop 140.000 persones i els que van sobreviure a la destrucció van patir greus malalties arran de la radiació. Yamaguchi, que estava a tres quilòmetres de l’explosió, va patir cremades però va sobreviure i, després de passar la nit a Hiroshima va decidir tornar ràpidament a casa seva, a Nagasaki. Hi va arribar dos dies després, just quan un altre B-29, batejat Bockscar, va llançar una segona bomba atòmica, batejada Fat Man, sobre la ciutat. Més de 70.000 japonesos van morir de cop però Yamaguchi, que estava a tres quilòmetres de distància, va tornar a sobreviure, encara que va perdre parcialment l’oïda. Tsutomu Yamaguchi té actualment 93 anys i encara viu. És oficialment l’única persona al món que ha sobreviscut a dues explosions nuclears.
Hi ha altres persones que també han demostrat la seva sort. Una és Violet Jessop que ha passat a la història com la persona que ha sobreviscut a dos naufragis mítics. Jessop era hostesa de la White Star Line, la companyia propietària del Titanic, el Britannic i l’Olimpyc. Va sobreviure a l’enfonsament del Titanic el 1912 del qual va escapar en un bot salvavides quan aquest s’enfonsava després de xocar amb un iceberg. El 1916, com a infermera de la Creu Roja, va viure el naufragi del Britannic quan el vaixell hospital navegava pel canal de Kea, al Mar Egeu, i hi va haver una explosió d’origen indeterminat -mina o torpede- i es va enfonsar en menys d’una hora.
Però també hi ha gent que encara avui dia té molta sort per evitar tragèdies. Rob De Knecht és un empresari holandès que aquest any ha sobreviscut a dos accidents aeris la mateixa setmana. Viatjava a bord de l’avió de Turkish Airlines que es va estavellar el 25 de febrer a Amsterdam i en el qual van morir nou persones. De Knecht es va trencar quatre costelles. Sis dies abans havia sobreviscut a un altre accident a l’aeroport d’Istambul quan l’aparell en què volava va xocar amb un pal d’il·luminació.