Posts Tagged ‘canvi climàtic’
[youtube]JF8DICdwHTg[/youtube]
L’Oficina Meteorològica de la Gran Bretanya (MET) va anunciar que aquest estiu seria de «barbacoa», sec i calorós. Però almenys fins a finals de juliol, el temps britànic ha estat tot el contrari. Pluges torrencials, cels coberts, vents freds i molts núvols. Ha fet tant mal temps que la MET ha hagut de revisar les seves previsions per a l’agost. L’anunci d’un estiu caloròs i amb molt de sol va aixecar l’optimisme dels britànics i més, en un any, en què s’han reduït dràsticament les vacances de molts. Les principals crítiques apunten que els meteoròlegs de la MET potser van ser massa optimistes per a contagiar a la població més alegria sobretot en un any que molts britànics s’han quedat a casa, per així potenciar el turisme interior.
Que fer previsions a llarg termini és molt complicat ja se sap. Potser fins que no apareguin els computadors quàntics no es podrà avançar més en aquestes prediccions a setmanes o mesos vista. Però ni la utilització de milions d’algoritmes permet la certesa segura. Hi ha tants elements que fan impossible predir al cent per cent què passarà meteorològicament parlant a més de tres dies vista. Un esdeveniment esportiu que se celebri o no pot modificar la temperatura d’una ciutat en termes pràcticament imperceptibles però que existeixen. Que vostè encengui una barbacoa o no, també contribueix a “alterar” l’atmosfera. En tot cas a introduir-hi un element diferent. Pot pensar que la seva actuació individual és tan petita que no és res, però una suma important d’accions individuals acaba provocant canvis importants.
La MET és el tercer estiu que equivoca les previsions. El 2007 va pronosticar un estiu més calorós que el normal i amb pluges moderades. Doncs hi va haver tempestes i inundacions i va ser l’estiu més plujós des del 1912, amb temperatures per sota la mitjana. El 2008, la MET va pronosticar un estiu amb temperatures més càlides i pluges una mica per damunt del normal. I tant que van estar per damunt del normal! Va ser un dels estius més plujosos que s’han registrat. I el 2009, més del mateix. Però amb l’agreujant que la MET va utilitzar l’eslogan «l’estiu de la barbacoa», frase que ja forma part del vocabulari irònic britànic. Però que no es preocupin els de la MET a per tot arreu passa el mateix. El canvi climàtic es deixa sentir de mil formes i maneres, això sí, el primer que fa canviar són les prediccions.
[youtube]D7_rzojvKdE[/youtube]
Als Estats Units els efectes futurs del canvi climàtic se l’estan agafant seriosament. I no parlem a nivell federal, on Barack Obama està fent lentament canvis després de l’època Bush, sinó de les grans ciutats. Un informe de l’organització Carbon Disclosure Project (CDP) afirma que les principals metropolis nord-americanes s’estan preparant per afrontar en els pròxims anys situacions meteorològiques molt més adverses provocades per l’escalfament global. Les conclusions de l’estudi, durant el qual s’han examinat 18 ciutats dels EUA, revela que les autoritats municipals de Nova York, Las Vegas, Chicago o Nova Orleans, tenen clar que les seves ciutats s’han d’adaptar a un futur incert pel que fa al medi ambient. Un dels exemples més clars del què pot passar es troba a Las Vegas. La «Ciutat del Pecat», construïda al mig del desert de Nevada, on coincideix la frontera de quatre estats (Nevada, Califòrnia, Utah i Arizona) obté l’aigua potable del llac Mead, que s’omple amb el desglaç de la neu acumulada durant l’hivern a les muntanyes. Habitualment no hi havia problema perquè l’enorme presa Hoover estés sempre plena, Però la manca de pluges dels últims anys ha fet que l’aigua emmagatzemada en el Mead sigui la meitat de la seva capacitat. Els científics més pessimistes preveuen que el 2021 el llac es pot quedar totalment sec, entre d’altres coses perquè d’ell n’estiren aigua actualment vint milions de persones. I si no hi ha aigua tampoc hi ha energia hidroelèctrica. La presa Hoover, considerada entre les deu fites mundials més importants de la construcció del segle XX, aporta el 4% de l’electricitat que necessita l’estat de Nevada, cosa que obligarà en el futur a buscar fórmules per portar a Las Vegas, una de les ciutats que consumeix més llum del món, a portar energia d’altres fonts.
No és només a Las Vegas on es preparen per a possibles fenòmens meteorològics extrems, a Chicago els experts han predit que la temperatura de la ciutat a l’estiu anirà batent rècords i que a l’hivern nevarà molt més del què és habitual. El govern de la ciutat ha desenvolupat un pla de gestió de riscos associat amb el canvi climàtic amb 39 tàctiques d’adaptació. La majoria de les ciutats aposta per aprofitar el problema de l’escalfament global per a començar a adaptar-se ja al futur i aplicar plans per a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o millorar l’eficiència energètica.
[youtube]L1w8YebUeKM[/youtube]
No hi ha país del món que no estigui notant d’una forma o altra alteracions del temps i fenòmens meteorològics extrems. Aquest és el cas d’Irlanda que el mes de juny ha batut rècords tant de calor com de pluja. El juny del 2009 passarà a la història a Irlanda perquè ha estat el què ha tingut més sol a quasi tot el país, però el dia 6 va ser alhora el dia més fred dels últims cent anys. A mig mes, una tempesta extrema va descarregar en tres hores 50 litres per metre quadrat a Derryberg, una quantitat que només es registra un cop al segle i que va provocar greus inundacions. El 12 de juny, prop de Castlerea, al centre del país, un tornado -absolutament infreqüent a Irlanda- va provocar greus destrosses. Dins aquest juny absolutament boig, meteorològicament parlant, pels irlandesos, la temperatura mitjana del país va estar entre un i dos graus per damunt del què seria habitual, cosa que no passava des del 1970. Una de les raons és que hi va haver sol cada dia, un fet que no passava des del 1957. Els experts irlandesos atribueixen aquest temps extrem als models que preveuen les teories de l’escalfament global: estius més calents però alhora més imprevisibles respecte els fenòmens meteorològics. I conclouen que el què ha passat significa que efectivament, el temps està canviant.
[youtube]gqzmQjN3EXg[/youtube]
El nivell de concentració de CO² a l’atmosfera està arribant a uns nivells que han fet disparar totes les alarmes. Les mesures realitzades per l’Administració Nacional dels Oceans i l’Atmosfera (NOAA) dels Estats Units i l’Institut Polar de Noruega coincideixen en afirmar que, si no es prenen mesures molt ràpides i dràstiques, a partir del 2016 s’arribarà a un punt de no retorn. Això significaria que a partir d’aquesta data es dispararan els mecanismes de retroalimentació que faran del canvi climàtic global una cosa imparable, encara que els nivells d’emissió de gasos causants de l’efecte hivernacle es reduïssin enormement. Aquest punt sense retorn se situa en les 450 parts per milió (ppm), la concentració a partir de la qual l’escalfament global serà incontrolable. Segons els científics de la NOAA els nivells de concentració de CO² estan actualment en 391 ppm; els noruecs asseguren que és superior i que ja són de 397 ppm.
Un informe publicat a la revista Science afirma que en aquests moments el nivell de diòxid de carboni és el més alt des de fa 2,1 milions d’anys i no des d’en fa 400.000 com s’havia assegurat fins ara. L’estudi assenyala com a culpable d’aquest augment de diòxid de carboni al fet que el CO² és atrapat pel mar i les plantes, en la fotosíntesi, transformant-lo en oxigen i creant les estructures biològiques d’arbres i plantes. El problema és que hi ha tanta activitat humana que supera la capacitat d’absorció de la biosfera. Els oceans també estan arribant al seu límit. Ja n’he parlat algun altra dia però l’augment de diòxid de carboni dissolt a l’aigua n’està provocant l’acidificació i alterant-ne greument els ecosistemes. A mesura que l’aigua s’escalfa també deixa anar més vapor, un element que a l’atmosfera també provoca efecte hivernacle, en un procés de retroalimentació. Ara jo no parlem doncs, de reduir les emissions de CO², perquè encara que aquestes fossin zero serien insuficients, sinó que s’han de reduir les emissions de metà, provocades bàsicament per la indústria ramadera i d’òxid nitròs, generat sobretot per la indústria agrícola. Durant dos milions d’anys el nivell de diòxid de carboni es va mantenir estable fins que va començar la revolució industrial. Les conseqüències de l’augment de 1 a 6 graus de mitjana que es preveuen per aquest segle transformaran la Terra i tindran un efecte letal per a molts éssers vius.
[youtube]VwX9lwF3uCU&feature=PlayList&p=DE28A58AABE70D6C&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Steven Chu és un científic nord-americà designat per Barack Obama secretari d’Energia dels EUA. Chu és un investigador importar que el 1997, juntament amb Claude Cohen-Tannoudji i William Daniel Phillips, va rebre el premi Nobel de Física per les seves investigacions en el refredament i captura d’àtoms utilitzant llum làser. Chu ha estat notícia aquests dies per llançar una idea que es pot fer realitat en el futur immediat. Segons ell, la solució més barata per lluitar contra el canvi climàtic és pintar de blanc o colors clars els teulats i altres superfícies com les carreteres. El color negre absorbeix la llum del sol i contribueix a augmentar l’escalfament global, per contra, els colors clars reflecteixen els raigs solars i ajudarien a la sortida de la radiació del Sol a l’espai alhora que evitarien un escalfament excessiu de les carreteres i els habitatges. A les zones més caloroses del món, principalment al voltant de la Mediterrània, això fa molts segles que se sap que les cases més fresques són les que es pinten de blanc. Segons els càlculs que s’han fet la idea pot semblar senzilla però tindria unes conseqüències enormes. Si es canviessin els colors de les superfícies de les cent ciutats més grans del món s’estalviaria un equivalent a 44.000 milions de tones de diòxid de carboni. El problema de les carreteres és que no es poden pintar de blanc perquè podria provocar ceguesa en els conductors i per això Chu proposa que es pintin de color ciment. Si es fan proves als Estats Units i es veu l’efectivitat de la mesura d’aquí poc temps l’exemple serà imitat arreu i s’haurà fet un pas molt important en la lluita contra l’escalfament global.
[youtube]9wzzdGNDc54[/youtube]
El problema del canvi climàtic no només significarà un augment del nivell de l’aigua del mar, sinó també canvis en les corrents i la direcció de les onades. Les conseqüències d’això poden ser igual de devastadores. Un investigador de la Universitat de Cantàbria, Raúl Medina, assegura que els canvis en la direcció de l’onatge, en la pressió atmosfèrica o en la direcció del vent, arran del canvi climàtic, podrien comportar retrocessos de fins a cinquanta metres en les costes de la Península. El nivell del mar està pujant a una mitjana de 4 mil·límetres anuals des de fa set anys. Si continua aquest ritme, i tot indica que serà així, en poc anys hi haurà punts on el mar es menjarà la costa entre 10 i 15 centímetres. Més aigua al mar també altera altres elements. A Catalunya i a les Balears ja s’ha detectat una variació rellevant de la direcció de l’onatge. Només canvis de 3 o 4 graus en la direcció de l’onatge poden provocar retrocessos de la costa de fins a 50 metres. El grup de meteorologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) calcula que a finals de segle el nivell del mar pot haver pujat uns 40 centímetres. Un centímetre d’augment del nivell del mar significa un retrocés d’un metre de la línea de costa. A les Balears les platges tenen aproximadament 30 metres d’extensió. Per tant, el resultat de l’augment del nivell del mar comportaria la desaparició de les platges de les illes en menys de setanta anys. L’últim informe del grup d’experts de l’ONU sobre canvi climàtic situa l’augment global del nivell del mar entre els 18 i els 59 centímetres abans de final de segle. Això si tot continua com ara i no apareix cap nou element que acceleri el procés.
[youtube]7Nz3os8v-Zk[/youtube]
Semblava una cosa lògica però fins ara ningú n’hi havia fet massa cas. Els incendis forestals que es produeixen al món alliberen cada any l’equivalent al 50% de CO² general per la crema de combustibles fòsils Ho diu un equip internacional d’una vintena de científics de diversos estats. Aquests científics han demanat al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) que tinguin en compte aquesta dada en els seus informes i models de clima. L’estudi l’han publicat a la revista Science i conclou que una cinquena part de l’efecte hivernacle que té origen antropogènic -provocat per l’home- es provocat pels incendis forestals. Aquests científics, a més, alerten del cercle viciós que generen els incendis ja que el diòxid de carboni que alliberen contribueix a fer augmentar les temperatures i, per tant, a que hi hagi més incendis. I els focs no només es produeixen a la riba mediterrània o en zones tropicals. Enormes extensions de boscos de Sibèria, el Canadá i el nord d’Europa es cremen anualment i cada vegada amb més freqüència per l’augment constant de les temperatures. Només els boscos russos tenen emmagatzemat el 50% del carboni que hi ha l’hemisferi nord i el perill que acabin cremant cada vegada és més gran.
[youtube]BRzLT738too[/youtube]
L’expresident dels Estats Units Bill Clinton ha proposat aquesta setmana a Brussel·les, en un fòrum organitzat a la seu del Parlament Europeu pel grup socialista, donar un impuls a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic com una fórmula per sortir de la crisi econòmica internacional. Segons Clinton, l’actual crisi econòmica s’hauria d’aprofitar per crear milions de llocs de treball destinats a desenvolupar noves formes de generar energia que canviïn la forma en què s’alimenten les economies occidentals. El què proposa Bill Clinton no és cap disbarat. Es calcula que el cost econòmic de l’escalfament globalse situarà a uns anys vista entre l’1,5% i el 3% del PIB anuals depenent dels diversos escenaris econòmics i climàtics. Una caiguda del 3% del PIB és la que preveu el Banc d’Espanya per aquest any de crisi o sigui que no s’està parlant de poca cosa. Aquesta davallada d’ingressos vindria del sector turístic, sobretot el que està relacionat amb la neu, però també de l’agricultura que es veuria greument afectada tant pels canvis de temperatura i la possibilitat d’èpoques de sequera més extrema i de pluges torrencials, com pel perill que l’escalfament global acabi fent pujar el nivell del mar i per tant es produeixin inundacions costaneres. A part de les campanyes per consolar els banquers injectant a les entitats bancàries milions i milions d’euros, està bé que una veu com la de Clinton marqui un camí a seguir contra l’escalfament global. El seu vicepresident quan estava al poder, Al Gore, està encapçalant la croada internacional contra el canvi climàtic i Clinton si ha afegit convençut que actuacions decidides en aquest aspecte podrien ajudar no només a evitar mals majors a llarg termini, sinó també a una ràpida recuperació econòmica.
[youtube]zqKHsY-swgk&feature[/youtube]
L’escalfament global està provocat bàsicament per les emissions de diòxid de carboni (CO²) a l’atmosfera en unes concentracions tan elevades que els vegetals que fan la funció clorofílica no donen l’abast per a transformar-lo en oxigen. De fet el CO² està intrínsicament lligat a la vida. Quan respirem n’expulsem, els humans i la resta d’animals; i les plantes durant les hores de sol, però és la crema a gran escala de combustibles fòssils la que està provocant el canvi climàtic -encara que a n’en Tomàs Molina no li agrada que s’usi aquest terme perquè diu que canvis climàtics sempre n’hi ha hagut-. Entre les instal·lacions que emeten més diòxid de carboni i ha les centrals tèrmiques de carbó. El ministre alemany de Medi Ambient, Sigmar Gabriel, ha afirmat que aquest tipus de centrals només tenen futur si són menys perjudicials per al medi ambient. Però si el CO² que emeten no el poden deixar anar a l’atmosfera, què se n’ha de fer? La resposta és la tecnologia Carbon Capture and Storage (CCS) que s’ha començat a aplicar, en període de proves, a Alemanya per crear un magatzem soterrani de diòxid de carboni. La UE creu que aquest pot ser un bon mètode per reduir les emissions de gasos contaminants a llarg termini. La tecnologia simplement consisteix en capturar el CO² emès per evitar que vagi a l’atmosfera i traslladar-lo a través de gasoductes cap a antics jaciments subterranis d’hidrocarburs que ja estan buits. La idea pot ser bona però té moltes interrogants. El 2015 s’acabarà el termini d’avaluació del programa pilot i se sabrà els problemes que ha generat. I quins problemes poden ser? Algunes organitzacions ecologistes consideren que hi ha riscos de fuites, de contaminació d’aigües subterrànies i de desplaçament de metalls perillosos cap a les capes més superficials… a més que continuaran sent un problema molts anys després que les centrals hagin tancat. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), la captura i emmagatzemament de CO² podria contribuir a una reducció del 20% de les emissions a l’any 2050. Però aquesta solució només pot ser provisional, i en tot cas el què s’haurà de procurar és que les emissions de diòxid de carboni es redueixin molt més i que hi hagi moltes plantes per anar-lo eliminant.
[youtube]J_huJsjgiTg[/youtube]
Diversos estudis han demostrat una cosa que, pel sentit comú, tothom més o menys intueix: la relació entre l’increment de la temperatura i l’augment de la mortalitat. La setmana passada l’investigador del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP), Ferran Ballester, en una conferència a València ho va demostrar amb dades. El punt de més baixa mortalitat a València es produeix quan hi ha 21 graus, per cada grau que augmenta la mortalitat augmenta un 1,5%, segons un estudi que s’ha realitzat en tretze ciutats de l’Estat. Hi ha zones on l’augment de la temperatura provoca més morts. El projecte d’investigació de la UE, anomenat PHEWE, destinat a prevenir els efectes aguts per a la salut en condicions atmosfèriques extremes i onades de calor, ha comprovat que a les ciutats mediterrànies la mortalitat augmenta un 3% per cada grau d’augment respecte al punt de menys morts. Al nord d’Europa aquest increment és només del 2%. L’augment de la temperatura provoca que s’incrementin les malalties cardiovasculars i respiratòries, sobretot en persones grans. Ballester va recordar que Europa ja havia passat antigament onades de calor que van mobilitzar les classes altes europees en ciutats com Londres o París. La gran mortalitat que s’hi va produir va ser l’activadora perquè es comencessin a fer infraestructures com el clavegueram públic per augmentar la higiene de les grans urbs. L’escalfament global del planeta està provocant una alteració del clima que ja es pot detectar, i aquestes oscil·lacions tèrmiques, podran afectar greument la salut de les persones en els pròxims anys. Però no serà només el calor que augmentarà la mortalitat sinó també el fred extrem, segons els estudis del PHEWE.