Posts Tagged ‘meteorologia’
[youtube]OJx36OuvaUI[/youtube]
El Centre Alemany de Càlcul Climàtic (DKRZ) acaba de posar en funcionament el «Blizzard», un supercomputador destinat a calcular futurs canvis climàtics i fins i tot predir tota mena de fenomens meteorològics catastròfics. Només als Estats Units hi ha un ordinador comparable al Blizzard, que està instal·lat a Hamburg. Pesa 35 tones i utilitza 8.448 microprocessadors, gràcies a ells aquest supercomputador assoleix una velocitat de 158 teraflops per segon -cada teraflop és un bilió d’operacions en coma flotant per segon-. És 60 vegades més ràpid que l’anterior ordinador que tenia el centre i 20.000 vegades més ràpid que l’ordinador amb el qual està llegint aquest bloc.
Però per calcular els canvis climàtics i analitzar la meteorologia no només fa falta rapidesa, sinó també una base de dades important per poder fer comparacions respecte comportaments atmosfèrics anteriors. El Blizzard té una capacitat d’emmagatzemament de 60 petabytes -un petabyte és una unitat d’arxivament d’informació el símbol del qual és el PB, i equival a 250 bits o a 1015 bytes-. Per fer-nos una idea del què això significa hauríem de tenir 13 milions dels DVDs actuals per a guardar-hi tota aquesta informació.
La majoria de dades que s’estan utilitzant a la cimera de Copenhaguen provenen del DKRZ que, amb el nou supercomputador, podrà oferir ben aviat models climàtics de gran resolució i predir amb precisió evolucions meteorològiques. El Blizzard calcula canvis als oceans i a l’atmosfera, però també el comportament dels gels, la terra i els boscos. Tot pel mòdic preu de 35 milions d’euros.
[youtube]JF8DICdwHTg[/youtube]
L’Oficina Meteorològica de la Gran Bretanya (MET) va anunciar que aquest estiu seria de «barbacoa», sec i calorós. Però almenys fins a finals de juliol, el temps britànic ha estat tot el contrari. Pluges torrencials, cels coberts, vents freds i molts núvols. Ha fet tant mal temps que la MET ha hagut de revisar les seves previsions per a l’agost. L’anunci d’un estiu caloròs i amb molt de sol va aixecar l’optimisme dels britànics i més, en un any, en què s’han reduït dràsticament les vacances de molts. Les principals crítiques apunten que els meteoròlegs de la MET potser van ser massa optimistes per a contagiar a la població més alegria sobretot en un any que molts britànics s’han quedat a casa, per així potenciar el turisme interior.
Que fer previsions a llarg termini és molt complicat ja se sap. Potser fins que no apareguin els computadors quàntics no es podrà avançar més en aquestes prediccions a setmanes o mesos vista. Però ni la utilització de milions d’algoritmes permet la certesa segura. Hi ha tants elements que fan impossible predir al cent per cent què passarà meteorològicament parlant a més de tres dies vista. Un esdeveniment esportiu que se celebri o no pot modificar la temperatura d’una ciutat en termes pràcticament imperceptibles però que existeixen. Que vostè encengui una barbacoa o no, també contribueix a “alterar” l’atmosfera. En tot cas a introduir-hi un element diferent. Pot pensar que la seva actuació individual és tan petita que no és res, però una suma important d’accions individuals acaba provocant canvis importants.
La MET és el tercer estiu que equivoca les previsions. El 2007 va pronosticar un estiu més calorós que el normal i amb pluges moderades. Doncs hi va haver tempestes i inundacions i va ser l’estiu més plujós des del 1912, amb temperatures per sota la mitjana. El 2008, la MET va pronosticar un estiu amb temperatures més càlides i pluges una mica per damunt del normal. I tant que van estar per damunt del normal! Va ser un dels estius més plujosos que s’han registrat. I el 2009, més del mateix. Però amb l’agreujant que la MET va utilitzar l’eslogan «l’estiu de la barbacoa», frase que ja forma part del vocabulari irònic britànic. Però que no es preocupin els de la MET a per tot arreu passa el mateix. El canvi climàtic es deixa sentir de mil formes i maneres, això sí, el primer que fa canviar són les prediccions.
[youtube]q0hmfTWF8Rw&NR=1[/youtube]
El departament meteorològic de Pequín ha anunciat que es prendran mesures per evitar que la gran desfilada militar del 60è aniversari del règim comunista, que es farà l’1 d’octubre, sigui passada per aigua. Per això llançaran substàncies químiques, com ara iodur de plata, als núvols, per prevenir que hi hagi una excessiva condensació. Aquestes substàncies, el que fan és accelerar el procés de pluja i evitar que sigui torrencial o que deixi anar pedra. El govern xinès fa temps que està obsessionat amb el control del clima. Durant els Jocs Olímpics del 2008 va escampar al cel iodur de plata en grans quantitats, però també va començar a experimentar amb un mineral anomenat diatomita. Els experiments els van fer a la regió de Mongòlia interior, sense gaire èxit, tot sigui dit. La diatomita és una roca formada per les closques d’unes algues unicel·lulars anomenades diatomees, que tenen unes dimensions microscòpiques. Perquè plogui hi ha d’haver molt de vapor d’aigua a l’atmosfera i la presència de nuclis de condensació, per exemple, partícules de pols, que recullen l’aigua, i en el moment en què es forma una gota la mateixa gravetat la comença a fer caure. O sigui que si s’omple l’atmosfera de més partícules en suspensió, la possibilitat que aquestes capturin l’aigua i l’arrosseguin cap avall és força alta. Hi ha un projecte actualment anomenat Greshem que es proposa fer augmentar la quantitat de precipitacions a les zones àrides del planeta. La investigació és encapçalada pel professor Leon Brening, del Departament de Física de la Universitat de Brussel·les i especialista en models atmosfèrics de la NASA. L’experiment es duu a terme a la Universitat Ben Gurion del Neguev, a Israel, amb la col·laboració de científics belgues i nord-americans. La idea de fabricar pluja «artificial» ve dels anys 60. Una empresa israeliana dedicada al desenvolupament de superfícies especials, Aktar, ha creat el que els científics han batejat com a superfície negra, un material tèrmic que absorbeix la llum del sol i irradia calor a l’atmosfera i que es pot escalfar fins a 40 graus centígrads. Això genera un corrent ascendent d’aire calent que va a buscar el vapor d’aigua, i teòricament això hauria de fer ploure més. Hi ha molts escèptics que això funcioni, però el repte de dominar el temps no es deixarà de perseguir mai.