Posts Tagged ‘ciència’
[youtube]OJx36OuvaUI[/youtube]
El Centre Alemany de Càlcul Climàtic (DKRZ) acaba de posar en funcionament el «Blizzard», un supercomputador destinat a calcular futurs canvis climàtics i fins i tot predir tota mena de fenomens meteorològics catastròfics. Només als Estats Units hi ha un ordinador comparable al Blizzard, que està instal·lat a Hamburg. Pesa 35 tones i utilitza 8.448 microprocessadors, gràcies a ells aquest supercomputador assoleix una velocitat de 158 teraflops per segon -cada teraflop és un bilió d’operacions en coma flotant per segon-. És 60 vegades més ràpid que l’anterior ordinador que tenia el centre i 20.000 vegades més ràpid que l’ordinador amb el qual està llegint aquest bloc.
Però per calcular els canvis climàtics i analitzar la meteorologia no només fa falta rapidesa, sinó també una base de dades important per poder fer comparacions respecte comportaments atmosfèrics anteriors. El Blizzard té una capacitat d’emmagatzemament de 60 petabytes -un petabyte és una unitat d’arxivament d’informació el símbol del qual és el PB, i equival a 250 bits o a 1015 bytes-. Per fer-nos una idea del què això significa hauríem de tenir 13 milions dels DVDs actuals per a guardar-hi tota aquesta informació.
La majoria de dades que s’estan utilitzant a la cimera de Copenhaguen provenen del DKRZ que, amb el nou supercomputador, podrà oferir ben aviat models climàtics de gran resolució i predir amb precisió evolucions meteorològiques. El Blizzard calcula canvis als oceans i a l’atmosfera, però també el comportament dels gels, la terra i els boscos. Tot pel mòdic preu de 35 milions d’euros.
[youtube]SFSXxXKoEZg[/youtube]
Aquest mes s’ha fundat a Saragossa la Xarxa Temàtica en Ciències Cognitives (RETECOG). És una unió d’esforços de diverses universitats de l’Estat espanyol. Per primer cop s’han reunit experts en enginyeria, neurociències, psicologia i filosofia en una societat pluridisciplinar per investigar i simular els fenomens mentals. La comprensió del funcionament del cervell permetrà en el futur la seva aplicació en processos electrònics. El ventall on es podrà intervenir és amplíssim. Des de millorar la seguretat en el transport a crear robots més sofisticats. En neurociència la investigació busca millorar els sistemes de neurorehabilitació i rehabilitació d’aparells motors utilitzant sistemes en tres dimensions i a conèixer l’evolució dels pacients en estat de coma o vegetatius i altres processos de millora de la salut basats en els coneixements dels processos cognitius de cada persona.
En resum, si s’aconsegueix saber exactament com funciona la ment es podran crear màquines capaces de pensar com humans a l’hora de prendre una decisió. Però també es podran millorar els sistemes educatius perquè es podrà determinar exactament la manera en què es va recollint informació i la ment la processa.
[youtube]NhYRgp4qmi4[/youtube]
Els humans coneixem ja millor l’espai exterior de la Terra que la majoria de zones abissals dels oceans, on s’hi van descobrint noves espècies desconegudes. Les raons que el fons del mar sigui tan desconegut és per l’alta tecnologia necessària per aguantar les pressions que s’hi produeixen. Si al nivell del mar hi ha una atmosfera, cada 10 metres que ens enfonsem s’hi ha de sumar una atmosfera més. Així a 100 metres de fondària una persona ha d’aguantar 11 kg/cm², en el límit de la seva resistència. Però amb batiscafs es pot baixar molt més avall.
Ara, investigadors de nou institucions científiques espanyoles treballen en les noves tecnologies robòtiques i instrumentals que poden contribuir a millorar el coneixement del fons marí. El Ministeri de Ciència i Tecnologia i el govern de Múrcia estan promovent el futur Observatori Oceanogràfic Costaner que se situarà prop de Cartagena. Aquesta infraestructura té un pressupost inicial de 600.000 euros. De moment ja han reunit els millors experts espanyols en tecnologia oceanogràfica i robòtica subaquàtica per a contrastar coneixements i quines són les millors tecnologies per aplicar en l’exploració del fons marí.
[youtube]zgt5FqSNVSg&feature=PlayList&p=E37869CAC54BECC2&playnext=1&playnext_from=PL&index=44[/youtube]
A Arouca, Portugal, un equip de paleontòlegs ha descobert un jaciment de trilobits gegants, segons acaba de publicar la revista Geology. Els trilobits eren una classe d’artròpodes marins que van viure en el Paleozoic. La seva longitud oscil·lava entre uns pocs milímetres i uns 65 centímetres, encara que la majoria de les espècies tenien entre 3 i 7 centímetres. Els trilobits descoberts a Portugal arriben fins al 90 centímetres de longitud, i la majoria dels exemplars trobats passen dels 30 centímetres. El Paleozoic va començar al final de l’era Precàmbrica, fa 570 milions d’anys, i es va estendre fins fa 250 milions d’anys, predominant els trilobits sobretot durant la primera part d’aquesta era. El nom d’aquests artròpodes ve de la disposició del seu esquelet extern fragmentat en tres parts. Compost de quitina, l’exoesquelet protegia l’esquena de l’animal dels atacs de depredadors. Tot i que jaciments de trilobits n’hi ha arreu del món, el de Portugal no és habitual perquè els exemplars adults s’hi conserven complets gràcies a les circumstàncies especials que van fer que un sector de la plataforma marina on vivien quedès protegida de corrents, i s’hi concentrés aigua freda i amb poc oxígen. Aquests trilobits van morir asfixiats segurament mentre s’havien reunit per a reproduir-se o defensar-se, a causa d’un fet excepcional que no s’ha pogut determinar. Les conclusions del descobriment ha permès veure que els trilobits es reunien en grans grups i que tenien un aspecte social més avançat del què fins ara es creia. S’ha de pensar que durant l’Ordovícic, el segon període de l’era Paleozoica, que va començar fa 488 milions d’anys i va acabar ara fa 443 milions d’anys, aquesta zona de Portugal estava molt aprop del què en aquell moment era el Pol Sud, l’actual Sàhara, i que aquests trilobits vivien en la plataforma continental de l’antic continent anomenat Gondwana.