Posts Tagged ‘clima’
[youtube]ZhdN8c_CYsA[/youtube]
El Centre de Prediccions Climàtiques dels Estats Units, depenent de l’Agència Nacional Atmosfèrica i Oceànica (NOOA) ha advertit que el fenomen conegut com El Niño es va intensificar durant els mesos d’octubre i novembre i es calcula que continuarà fins la primavera del 2010. Aquest enfortiment és fruit de les anomalies que s’estan registrant en la temperatura de la superfície del mar a les zones est i central de l’oceà Pacífic, on les aigües són entre 0,5 i 2 graus més calentes del normal.
La distorsió que provoca El Niño s’escampa per tot el planeta. Segons les previsions d’aquests experts entre desembre i febrer el fenomen provocarà un augment de les precipitacions sobre el Pacífic central i una sequera forta a la zona d’Indonèsia. Es possible que es produeixi un escalfament a l’extrem oriental del Pacífic equatorial durant els pròxims mesos amb el potencial de produir un augment en la precipitació en sectors del Perú i l’Equador, segons la NOOA. Als Estats Units, per exemple, es preveu que les precipitacions siguin més abundants de l’habitual al sud del país i per sota del normal al nord-oest del Pacífic, Ohio i Tennessee. Als estats del nord dels EUA les temperatures estaran per damunt de la mitjana i en els del sud-est nord-americà, per sota.
[youtube]qTngQJgOA7E[/youtube]
L’Organització Meteorològica Mundial considera que es pot parlar d’onada de calor a la invasió d’una massa d’aire molt càlid que s’extén per un territori ampli. No és una onada de calor que pugi el termòmetre sinó que s’ha de parlar del moviment d’una massa d’aire càlid des dels seus llocs habituals cap a d’altres on no hi són habituals. En el cas del sud d’Europa les onades de calor venen provocades pel moviment de masses d’aire molt càlid d’origen nord-africà i solen tenir una duració de tres o quatre dies i es produeixen durant els mesos d’estiu. Quan són molt potents poden allargar-se més dies i es llavors quan comencen a provocar greus problemes. El calor extrem no només afecta a les persones, agreujant determinades malalties sinó fins i tot la mort, sinó que també pot castigar els conreus i afavorir els incendis forestals. L’hipertèrmia es caracteritza per un augment de la temperatura corporal per damunt dels 40 graus cosa que provoca desmaïs, deliris, convulsions, deshidratacions i fins i tot el coma. La població més vulnerable és la gent gran i els nens, sobretot els més petits de quatre anys i els nadons, i també la gent que té malalties cardiovasculars, obesitat i els que pateixen malalties respiratòries cròniques.
Les onades de calor s’associen a l’escalfament global del planeta, però històricament sempre n’hi ha hagut, el que sí és cert és que els últims anys els augments desmesurats de les temperatures cada cop són més freqüents i han deixat de ser una raresa. El calor extrem es deixa sentir sobretot a les grans ciutats perquè durant la nit retenen més escalfor i es refreden menys.
El juliol del 1978 a l’Estat espanyol es va produir una forta onada de calor que va fer que a Moratalla (Múrcia) s’arribessin als 49 graus, això va generar un incendi que va destruir 25.000 hectàrees de la regió. L’estiu del 1980 els EUA van patir una onada de calor que va provocar la mort de 1.700 persones. El juny del 1993 l’Europa Mediterrània també es va veure afectada pel calor extrem. A Grècia van morir 44 persones i a Itàlia 40. Durant deu anys, no hi va haver onades de calor significatives. La següent onada destacable es va produir el juliol del 1994 quan 41 persones van morir arran d’unes temperatures que a Múrcia van arribar als 46,1 graus i que van provocar una onada d’incendis forestals a tota la costa mediterrània. L’any següent el 1995, la calor va tornar a atacar amb força als EUA, 726 persones van morir a la zona dels Gran Llacs. El 1999 a Chicago 150 persones no van poder aguantar les altes temperatures. A partir del 2000 no hi ha hagut any que en algun indret o altre no hi hagués una onada de calor.
L’any més dur pel què fa a onades de calor va ser, sens dubte el 2003. Durant els mesos de juliol i agost les temperatures van batre tots els rècords. Les conseqüències van ser devastadores. Es calcula que a França van morir 14.802 persones; a Portugal, 1.316; a Itàlia, 4.175; a Holanda, 1.400; i a l’Estat espanyol oficialment 141, encara que segons el centre estatal d’Epidemiologia, la taxa de mortalitat es va elevar en unes 6.500 persones per damunt de la mitjana interanual. El fet que l’aire calent saharià provoquès la mort de més persones cap al nord es deu al fet que normalment no arriba a aquestes latituds. Els efectes d’aquella onada de calor van ser tan devastadors que a partir de llavors es va crear un pla per prevenir-ne de noves. Ara es disparen les alertes quan es calcula que les temperatures poden arribar al 95% de la temperatura màxima registrada en una zona. O sigui si la temperatura màxima és de 40 graus, es dispara l’alerta quan es preveu que els termòmetres arribin als 38 graus.
La gent sovint es pregunta perquè si anem a l’escalfament global com és que no fa sempre més calor i com és que a l’hivern i sol haver episodis d’onades de fred. La resposta és que el què està provocant l’home abocant gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera és una alteració del clima i provocant fenòmens extrems, per això veiem les llevantades històriques, les ventades històriques, les calors històriques o les pluges històriques… I el què veurem.
[youtube]KDb8RzK_3qY&feature=PlayList&p=6FDACA88670ACB37&playnext=1&playnext_from=PL&index=38[/youtube]
Les classes per als escolars de primer a cinquè grau s’han suspès aquests dies a les escoles de quatre ciutats de la regió siberiana de Krasnoyarsk arran d’una onada de fred extrem que ha fet baixar els termòmetres fins a uns 40 graus sota zero. Norilsk, Talnaj, Kaerkan i Oganer, han registrat aquests dies temperatures de 42 i 44 graus sota zero. Pot semblar que tot es col·lapsa a aquestes temperatures però no, són zones acostumades a viure tot l’hiver sota zero, encara que el fred d’aquest any està batent rècords. Els serveis comunals, vials i de subministrament d’energia i calefacció funcionen. Fins i tot els aeroports!!! Alguna ministra podria visitar-los una temporada per veure com se les arreglen. La regió de Krasnoyarsk, amb 2.339.700 quilòmetres quadrats i quasi tres milions d’habitants, és una de les 83 entitats que conformen la Federació de Rússia i s’extén, de nord a sud, des del Cercle Polar Àrtic fins quasi a la frontera amb Mongòlia. Si tenim en compte que a Austràlia estan patint temperatures de més de 45 graus positius la diferència tèrmica entre les dues zones supera els 80 graus. Coses del canvi climàtic.