Posts Tagged ‘Rússia’
[youtube]6BCoBGdvyiQ[/youtube]
A Noruega, fa uns dies, l’aparició al cel d’un objecte que avançava en espiral deixant una estela blava al darrera va fer pensar a més d’un en l’aparició d’un ovni. I a més coincidia amb la visita que el president dels Estats Units va fer a Oslo per a recollir el premi Nobel de la Pau. El tema, però, es va resoldre ràpidament perquè el Ministeri de Defensa rus es va afanyar a afirmar que el què s’havia vist al cel norueg era un míssil balístic intercontinental Bulavà que havia tingut un problema tècnic. Els míssils intercontinentals han d’arribar a la part alta de l’atmosfera per aprofitar la disminució de la força de la gravetat i poder recórrer grans distàncies. A baixa altura un míssil intercontinental necessitaria una quantitat enorme de combustible. Els Bulavà estan pensats per ser llançats des dels submarins russos d’última generació i tenen una versió terrestre, els Tòpol. El seu nom tècnic és R30 3M30 Bulavà-30, però l’OTAN els té batejats com SS-NX-30 i en els tractats internacionals apareix com a RSM-56.
El desenvolupament d’aquests nous míssils per Rússia és bàsic per a mantenir una certa igualtat de forces amb els Estats Units. Ells asseguren que durant els pròxims cinquanta anys però això, i sobretot en tecnologia militar, és molt difícil de dir. Segons els militars soviètics els Bulavà i els Tòpol són capaços de burlar tots els sistemes de defensa fins ara coneguts i, tal com s’ha demostrat estan totalment operatius.
El Bulavà està basat en el disseny del (SS-27) Tòpol, però és més sofisticat i té un abast efectiu de 10.000 quilòmetres. Quan s’acosta al blanc, pot realitzar maniobres evasives per no ser abatut, llançant senyals per a que altres míssils contra-míssils no impactin amb ell. La seva càrrega nuclear està totalment protegida contra danys físics perquè pot sobreviure a una explosió nuclear a menys d’un quilòmetre de distància. Amb un pes aproximat de 30 tones les versions actuals poden portar sis caps nuclears però ben aviat en podran portar deu. Una màquina tan sofisticada necessita una acurada posta a punt i els fracassos són freqüents. L’ovni de Noruega va ser un Bulavà amb un problema a la tercera fase del coet. Sense direcció, el míssil va començar a girar en espiral deixant rere seu un fum blau. Però no no eren extraterrestres…
[youtube]gzMStJ6dXP4[/youtube]
Demà s’acaba un dels primers experiments per simular un futur viatge tripulat a Mart. Durant 105 dies, sis persones han estat tancades en un mòdul científic a Moscou, aïllats del món exterior, per comprovar el seu comportament i la seva capacitat de resistència durant un hipotètic viatge al planeta vermell. Es calcula que com a mínim fins als 2019, cinquanta anys després de l’arribada de l’home a la Lluna, no es podrà enviar cap missió tripulada a Mart. La distància, 55 milions de quilòmetres, com a mínim, no són els 382.000 quilòmetres que ens separen de la Lluna. L’experiment ha estat dividit en tres parts, el llançament des de l’orbita terrestre, el llarg viatge cap a Mart i l’estada de la nau en òrbita marciana. En les dues últimes fases de l’experiment, les comunicacions es van retardar vint minuts, que és el temps que tarda en arribar a la Terra una senyal de ràdio o televisió. Per tant els “astronautes” havien d’espavilar-se sols si sorgia algun problema perquè des del control només se’ls podia ajudar amb aquest retard.
En l’experiment hi han participat el rus Serguei Riazanski (34 anys), comandant de l’equip; el rus Oleg Artemiev (37); el mestre d’esports rus Alexei Shpakov (40) i el metge rus Alexei Baranov (33): també el pilot francès Cyrille Fournier (40) i l’enginyer alemany Oliver Knickel (28) . Els voluntaris han cobrat 15.000 euros i diversos plusos perquè els experiments que han realitzat han sortit molt bé. L’experiment s’ha fet en cinc mòduls de 550 metres cúbics dins el recinte de l’Institut de Problemes Biomèdics (IPBM), amb equips similars als què hi pot haver en les futures naus espacials.
Però això només ha estat el començament d’una sèrie de proves d’aquesta mena. L’any vinent es farà l’experiment Mart-500. Una simulació de 520 dies que és el temps que es tardarà per anar i tornar de Mart més una estada d’un mes a la seva superfície. Totes les agències espacials del món, com la NASA o l’ESA, tenen entre els seus objectius a llarg termini el viatge a Mart, però tècnicament és tan complicat que serà impensable fer-ho sense la col·laboració de la majoria. El cosmonauta rus Alexei Leonov, el primer home que va fer una passejada espacial -18 de març de 1965- ha afirmat recentment que el viatge a Mart només serà possible amb la col·laboració d’almenys sis països i l’enviament de sis o més astronautes. El què està clar és que l’humà que trepitjarà Mart per primer cop no només ja ha nascut sinó que ja s’està entrenant per a la fita.
[youtube]DsuHfYaNaLg[/youtube]
El llac Baikal té més de 25 milions d’anys i conté prop de 2.000 espècies d’animals que no existeixen a cap més lloc del món. Amb una superfície de 31.500 quilòmetres quadrats, 636 quilòmetres de longitud i 1.637 metres de profunditat màxima, el Baikal és un dels principals símbols de Sibèria. Conté 23.600 quilòmetres cúbics d’aigua, el 20% de l’aigua dolça de tot el planeta. Té més aigua que cinc dels grans llacs dels EUA i el Canadà junts. Tot i ser patrimoni de la Humanitat de la Unesco, el Baikal encara continua sent molt desconegut. Per això Rússia acaba d’engegar la segona fase del projecte d’exploració del Baikal. Ho ha fet submergint-hi dos batiscafs, el Mir-1 i Mir-2, que aquest estiu hi durant a terme un centenar d’immersions. Aquesta segona fase de l’exploració s’acabarà el mes de setembre i té com a objectiu estudiar la geologia, la flora i la fauna, i la qualitat de les aigües del Baikal. Amb la primera fase de l’exploració, feta l’estiu passat, els científics van trobar nous microorganismes i petroli al fons del llac. Amb els resultats d’aquestes expedicions es pretén elaborar una sèrie de consells i mesures pràctiques per optimitzar l’activitat econòmica en aquesta regió amb la finalitat de preservar els recursos naturals del Baikal.
[youtube]KDb8RzK_3qY&feature=PlayList&p=6FDACA88670ACB37&playnext=1&playnext_from=PL&index=38[/youtube]
Les classes per als escolars de primer a cinquè grau s’han suspès aquests dies a les escoles de quatre ciutats de la regió siberiana de Krasnoyarsk arran d’una onada de fred extrem que ha fet baixar els termòmetres fins a uns 40 graus sota zero. Norilsk, Talnaj, Kaerkan i Oganer, han registrat aquests dies temperatures de 42 i 44 graus sota zero. Pot semblar que tot es col·lapsa a aquestes temperatures però no, són zones acostumades a viure tot l’hiver sota zero, encara que el fred d’aquest any està batent rècords. Els serveis comunals, vials i de subministrament d’energia i calefacció funcionen. Fins i tot els aeroports!!! Alguna ministra podria visitar-los una temporada per veure com se les arreglen. La regió de Krasnoyarsk, amb 2.339.700 quilòmetres quadrats i quasi tres milions d’habitants, és una de les 83 entitats que conformen la Federació de Rússia i s’extén, de nord a sud, des del Cercle Polar Àrtic fins quasi a la frontera amb Mongòlia. Si tenim en compte que a Austràlia estan patint temperatures de més de 45 graus positius la diferència tèrmica entre les dues zones supera els 80 graus. Coses del canvi climàtic.