Posts Tagged ‘dieta’
[youtube]KuP-Kj7MHes[/youtube]
El paladar del ser humà pot identificar en els aliments el gust a greix, convertint-se així en el sisè sabor. Ho afirma un estudi de la Universitat de Deakin, a Melbourne (Austràlia). Tothom té clar que la llengua permet detectar el gust àcid, el amargant, el dolç i el salat. Fa uns anys s’hi va associar l’umami, un gust agredolç que està present en la cuina oriental. I ara, s’hi haurà d’afegir el greixós. L’equip d’investigadors va analitzar 50 persones per determinar la seva capacitat de detectar continguts greixosos en diferents tipus de menjar, encara que com en tot, les habilitats gustatives dels individus variaven d’un a un altre. La resposta a aquesta diferent capacitat els científics l’associen al seu pas i volum de greix corporal. Els individus prims eren molt sensibles al greix, mentre que els grassos tenien molts problemes per detectar-la en els aliments. Pels científics els obesos poden perdre la seva sensibilitat al greix quan en consumeixen massa perquè el seu cos es va adaptant a un alt contingut de greixos a la dieta. O sigui que com més greix menges més difícil és pel cos adonar-se que estàs ingerint-lo. En un mon en què els hàbits alimentaris estan canviant radicalment i que en comptes de la dieta Mediterrània s’imposa el menjar ràpid i els precuinats, això és un perill.
La descoberta obra la possibilitat de buscar nous sistemes per enganyar el paladar per donar un gust més greixós al menjar, però sense que faci falta ingerir-ne.
[youtube]R96Fldy6UtY&feature=related[/youtube]
Les adolescents que se sotmeten a estrictes dietes per aconseguir el que s’anomena talla zero -a l’Estat espanyol el que seria una talla 30-32- s’arrisquen a patir, a llarg termini, greus problemes en els ossos com la osteoporosi. Ho han descobert investigadors de la Universitat britànica de Bristol i ho va recollir la setmana passada el diari The Times. El que han trobat és l’important paper que juga el greix en el desenvolupament de l’os, i particularment en les dones. L’estudi es va fer amb un ventall de 4.000 joves de 15 anys sobre els que es van aplicar tècniques d’escàner amb les quals es van calcular la forma i la densitat dels ossos, així com la quantitat de greix corporal que tenien.
El projecte s’ha anomenat Children of the 90s Project -Projecte dels nois dels anys noranta- i gràcies a ell s’ha pogut observar que els joves que tenien un major nivell de greix tenien uns ossos més grans i més gruixuts. Fins ara se sabia que la massa muscular sí que té relació amb el creixement dels ossos d’una persona, però ara també se sap que el greix hi juga un paper important. Un augment de 5 quilos en el greix corporal d’una noia s’ha associat a un increment del 8% en la circumferència de la tíbia. Tot i que les dones tendeixen a mostrar nivells de greix superiors als homes, fins i tot si aquestes es mantenen en el pes ideal, la investigació ha revelat la relació directa del greix en el desenvolupament de l’os femení.
Tot i així, les autoritats sanitàries europees continuen molt preocupades per l’alarmant creixement de les malalties relacionades amb l’alimentació i que tenen molt a veure amb la imatge extremadament prima de moltes persones que tenen gran presència social a través dels mitjans. Un estudi de la Unitat d’Investigació de Desordres Alimentaris del King’s College de Londres ha trobat la relació entre les constants imatges que apareixen en els mitjans de models, cantants i actrius d’aparença esquelètica amb l’augment de malalties com l’anorèxia.
[youtube]odC0W-7CfP8&feature=PlayList&p=26B9080C3CCC15D1&index=1[/youtube]
L’Institut de Ciències de la Facultat de Medicina Clínica Alemanya-Universitat del Desenvolupament de Santiago de Xil·le ha realitzat un estudi que confirma que el consum responsable i regular de cervesa disminueix l’estrès i millora l’eficiència del metabolisme davant les dietes riques en greixos. La investigació ha estat dirigida per Paulette Conget i ha demostrat que ratolins de laboratori als quals se’ls ha donat cervesa de forma proporcional a l’estàndard internacional de consum responsable s’estressaven menys i metabolitzaven millor els hidrats de carbó. Per una persona adulta el consum responsable de cervesa és de dues llaunes per dia. Els ratolins subjectes a l’experiment van ser dividits en dos grups. Uns van rebre deu gotes diàries de cervesa (200 microlitres) durant tres mesos i mig, i els altres van mantenir una dieta normal. Després de tres mesos els ratolins que havien begut cervesa presentaven índexs molt baixos de les molècules marcadores de l’estrès, com el cortisol i les catecolamines, mentre que els altres ratolins tenien unes proporciones d’aquestes molècules molt més elevades.
Experiments similars es van realitzar amb grups diferents de rates, no fos cas que hagués coincidit amb un grup propens a beure cervesa, i va a tornar a passar el mateix. També es va comprovar quin efecte tenia la cervesa sobre la reacció metabòlica davant dietes riques en greixos. Per això alguns ratolins van ser alimentats amb una dieta normal i uns altres amb una dieta rica en greixos, i la meitat dels individus de cada grup va rebre les seves corresponents deu gotes diàries de cervesa. Els resultats van ser concloents. Els ratolins que van consumir la dieta rica en greixos i cervesa es van engreixar molt menys que aquells que van seguir la mateixa dieta però no van veure cervesa, tot i que l’accés a l’aigua i al menjar era lliure i la seva activitat física era la mateixa. Ara ja tinc ganes de beure una San Miguel.
[youtube]KwLr_a8NcsI[/youtube]
Un estudi de l’Escola de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Wisconsin, dirigit pel professor Richard Weindruch, publicat per la revista Science, acaba de demostrar que una dieta baixa en calories no només ajuda a prevenir malalties sinó que retarda l’envelliment i allarga la vida. L’estudi s’ha fet amb micos hi ha durat vint anys. A un grup se’ls va deixar menjar lliurament, mentre que a un altre grup se’ls va fer menjar el mateix però reduint un 30% les calories. Els resultats són espectaculars. Després de dos dècades només han sobreviscut la meitat dels micos que menjaven el què volien. En el grup amb el menjar controlar la supervivència ha estat del 80%. Però és que a més, la incidència de tumors cancerosos, malalties cardiovasculars en els què menjaven menys calories ha estat de la meitat i no s’ha presentat cap cas de diabetis.
Què és una caloria? És una mesura calòrica, l’energia necessària per escalfar un grau centígrad un gram d’aigua destilada a nivell de mar. En alimentació s’utilitza la quilocaloria (Kcal), l’energia necessària per escalfar un quilo d’aigua un grau. La quantitat de calories necessàries depèn de cada persona i de les activitats que realitzi. De fet hi ha tres elements que s’han de calcular. El primer és el ritme bassal, l’energia mínima que necessita el cos per funcionar -respirar, bategar el cor, obrir i tancar els ulls…-; l’altre element és l’activitat que es realitza, no és el mateix una persona que talla arbres amb una destral que una que està davant l’ordinador assegut; i finalment el consum de calories necessari per a preparar els aliments consumits per a ser aprofitats per l’aparell digestiu. Per això després d’un bon àpat ve son i ganes de descansar. El ritme bassal dels homes és més superior al de les dones, o sigui, en repòs cremen més calories. Per això les dones tendeixen a tenir més fred i a dormir més tapades que els homes.
Hi ha diverses fórmules per a calcular les calories que necessitem, però una de les més afinades és la fórmula de Harris-Benedict que té unes constants fixes i unes dades variables que depenen de cada persona.
Homes: 66,473 + (13,752 x pes en kg) + (5,0033 x altura en centímetres) – (6,755 x edad en anys)
Dones: 655,0955 + (9,463 x pes en kg) + (1,8496 x altura en centímetres) – (4,6756 x edat en anys)
El resultat s’ha de multiplicar per un índex d’activitat.
1 si la persona és inactiva o sedentària.
1,2 per una persona amb una lleugera activitat física, com caminar.
1,4 per una persona amb activitats quotidianes que fa de forma dinàmica.
1,6 per a persones molt actives i que fan exercici tres cops per setmana.
1,8 per a esportistes i persones que realitzen treballs físics extrems.
Si se supera la ingesta de calories necessàries és quan es produeix augment de pes. Les societats occidentals tenen un greu problema d’obesitat per la mala dieta. Les persones solen necessitar entre 1.500 i 2.500 calories diàries. Però alguns menus d’establiments de menjar ràpid són autèntiques bombes calòriques. Una hamburguesa amb patates, ketchup, maionesa i un gelat de postres pot arribar aportar 1.500 calories. Algunes hamburgueses gegants que són força habituals als Estats Units arriben a contenir 3.000 calories, suficient per menjar només això un cop cada dos dies.
[youtube]VUaaL6LXodc[/youtube]
Científics britànics han desenvolupat una píndola que concentra el poder antioxidant de la pell del tomate i permet reduir els nivells de colesterol de forma significativa en només un parell de mesos. Segons els experts, el nou medicament, batejat com Ateronon és molt més eficaç que les estatines que es recepten habitualment per combatre el risc d’infart. La informació l’ha avançat el diari Daily Express que ha anunciat que aquest mes es podran posar a la venda les píndoles sense recepta mèdica, ja que a la pràctica és un concentrat de tomate. El doctor Rob Hicks, que ha liderat el grup d’investigació considera que el nou producte permetrà reduir significativament el nombre d’infarts i feridures. Les píndoles les fabricarà el laboratori Cambridge Theranostics Lt. i han demostrat ser tan efectives que fins i tot han sorprés als seus creadors. En un estudi fet en 150 persones amb problemes cardíacs els seus nivells de colesterol es van reduir quasi a zero en vuit setmanes, eliminant els nivells de lípids nocius en sang. La base del producte és un compost anomenat licopè, un dels antioxidants naturals més potents que es coneix. Les píndoles seran un substitut per aquells que no fan una dieta mediterrània que, per si sola, ja se n’ocupa de fer pujar els nivells de colesterol, encara que no desplaçarà a les estatines. Aquests agents s’estan utilitzant de forma preventiva per combatre els problemes cardiovasculars. Fins i tot algunes veus han proposat enriquir l’aigua corrent de les ciutats nord-americanes amb estatines per reduir el colesterol general de la població. Però també les estatines estan demostrant la seva eficàcia com a tractament anticancerigen o per reduir diversos transtorns de naturalesa inflamatòria.
[youtube]hzKi41SFlK4[/youtube]
La revista Nature acaba de publicar un estudi que afirma que la presència d’una variant del gen FTO redueix el consum d’energia del ser humà, cosa que augmenta les probabilitats de patir obesitat. Ho ha descobert un equipo d’investigadors de la Universitat de Düsseldorf (Alemanya) liderat per Ulrich Rüther. Les investigacions s’han fet estudiant l’evolució d’un grup de ratolins, un dels quals tenia el gen FTO. Els científics han observat que els ratolins que tenien en el seu organisme aquesta variant genètica guanyaven més pes que els què no el tenien, a causa de la diferent despesa energètica realitzada. El cos humà, encara que estigui en repòs absolut funciona al ralentí, és el que es diu ritme basal. O sigui anem cremant calories encara que estem adormits. El ritme basal dels homes és més alt que el de les dones. Per això elles sempre tenen més fred. El descobriment del grup de Rüther és molt important perquè en un futur es podria modificar aquest gen per aconseguir que augmentes el consum energètic d’una persona obesa. De tota manera, una dieta equilibrada, una mica d’exercici -simplement caminant a bon ritme- i la tranquil·litat espiritual garanteixen en la majoria de casos que el cos cremi les calories que ha de cremar per tenir un pes equilibrat.