Posts Tagged ‘energia’
[youtube]D7_rzojvKdE[/youtube]
Als Estats Units els efectes futurs del canvi climàtic se l’estan agafant seriosament. I no parlem a nivell federal, on Barack Obama està fent lentament canvis després de l’època Bush, sinó de les grans ciutats. Un informe de l’organització Carbon Disclosure Project (CDP) afirma que les principals metropolis nord-americanes s’estan preparant per afrontar en els pròxims anys situacions meteorològiques molt més adverses provocades per l’escalfament global. Les conclusions de l’estudi, durant el qual s’han examinat 18 ciutats dels EUA, revela que les autoritats municipals de Nova York, Las Vegas, Chicago o Nova Orleans, tenen clar que les seves ciutats s’han d’adaptar a un futur incert pel que fa al medi ambient. Un dels exemples més clars del què pot passar es troba a Las Vegas. La «Ciutat del Pecat», construïda al mig del desert de Nevada, on coincideix la frontera de quatre estats (Nevada, Califòrnia, Utah i Arizona) obté l’aigua potable del llac Mead, que s’omple amb el desglaç de la neu acumulada durant l’hivern a les muntanyes. Habitualment no hi havia problema perquè l’enorme presa Hoover estés sempre plena, Però la manca de pluges dels últims anys ha fet que l’aigua emmagatzemada en el Mead sigui la meitat de la seva capacitat. Els científics més pessimistes preveuen que el 2021 el llac es pot quedar totalment sec, entre d’altres coses perquè d’ell n’estiren aigua actualment vint milions de persones. I si no hi ha aigua tampoc hi ha energia hidroelèctrica. La presa Hoover, considerada entre les deu fites mundials més importants de la construcció del segle XX, aporta el 4% de l’electricitat que necessita l’estat de Nevada, cosa que obligarà en el futur a buscar fórmules per portar a Las Vegas, una de les ciutats que consumeix més llum del món, a portar energia d’altres fonts.
No és només a Las Vegas on es preparen per a possibles fenòmens meteorològics extrems, a Chicago els experts han predit que la temperatura de la ciutat a l’estiu anirà batent rècords i que a l’hivern nevarà molt més del què és habitual. El govern de la ciutat ha desenvolupat un pla de gestió de riscos associat amb el canvi climàtic amb 39 tàctiques d’adaptació. La majoria de les ciutats aposta per aprofitar el problema de l’escalfament global per a començar a adaptar-se ja al futur i aplicar plans per a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o millorar l’eficiència energètica.
[youtube]SQY_rOFbyCM[/youtube]
La International Air Transport Association (IATA) ha anunciat tres objectius de futur. El primer és una millora del 25% pel 2025 en l’eficiència dels reactors respecte el consum actual. O sigui que consumeixin una quarta part del què gasten ara. El segon és que el 10% del carburant usat per l’aviació comercial mundial sigui biocombustible. El tercer objectiu és a llarg termini, pel 2050, quan les aeronaus hauran d’emetre la meitat del CO² que emeten actualment. De moment el 2009 l’emissió de diòxid de carboni caurà un 8%. D’aquest percentatge, un 6% és a causa de la recessió econòmica. Hi ha menys vols i per tant es consumeix i contamina menys. El 2% restant està directament relacionat amb altres mesures com els avanços tecnològics o canvis en les operacions aèries. Respecte a l’ús de biocombustibles de moment només s’estan fent proves que estan donant resultats molt positius.
No és només el món de l’aeronàutica el què està fent passes importants per a reduir les emissions de diòxid de carboni. A Suècia els cotxes de gasolina passaran a la història el 2030. Tot i l’oposició de Volvo i Saab, les dues grans multinacionals automobilístiques del país, el pla s’inclou en un projecte global per a reduir els gasos causants de l’efecte hivernacle un 40% el 2020. La decisió té sentit si es té en compte que ja el subministrament elèctric i tèrmic a les cases i indústries sueques està cobert quasi totalment per l’energia nuclear i les renovables i que només el parc automobilístic és el principal consumidor de combustibles fòssils. Això no vol dir que desapareguin els cotxes actuals sinó que hauran d’utilitzar exclusivament biocombustibles. Actualment el 85% dels cotxes que fabrica Saab són compatibles amb l’ús d’etanol.
[youtube]6oO1ffHaK-8[/youtube]
Es calcula que si l’1% de la superfície del desert del Sàhara, 9.065.000 km², estés ple de plaques solars l’energia que produirien seria suficient per cobrir les necessitats energètiques de tot el món. Ho ha explicat el director de l’Institut de Tècniques Termodinàmiques del Centre Aeroespacial d’Alemanya, Hans Müller-Steinhagen, durant una reunió de la Unió Europea de Geocències, celebrada a Viena. En el món actualment s’estan planejant projectes solars per a generar a curt termini 10.000 Mw, 2.200 dels quals sortirien de l’Estat espanyol, el segon país amb més potència d’energia solar del món, darrera els Estats Units. Que tota l’energia del món surti del mateix punt és un projecte irrealitzable però demostra la capacitat que té l’aprofitament del Sol. De fet la Unió Europea està estudiant la possibilitat de crear una xarxa elèctrica que connecti l’energia neta d’Europa amb la del nord d’Àfrica. La idea no es una bogeria. Si deixa de fer vent al Mar del Nord, al Sàhara continuarà fent sol, Islàndia continuarà aprofitant l’energia geotèrmica i s’aprofitaran les onades dels mars. Si les energies renovables estan interconnectades poden respondre perfectament a les demandes energètiques sense haver de recórrer a les energies tradicionals. El secret d’això seria una una xarxa elèctrica que costaria 40.000 milions d’euros de corrent continua d’alta tensió i no alterna, com és habitual. Per què ha de ser corrent continua? Doncs perquè aquesta xarxa permetria transportar electricitat a distàncies més llargues sense les pèrdues energètiques que es produeixen en una línia de corrent alterna i que poden suposar fins el 3% de l’energia transportada per cada mil quilòmetres de distància. A més la xarxa de corrent continua permetria que pel mateix cable pogués passar-hi més energia. Aquesta diversificació de fonts energètiques i un transport adequat permetrien fer un pas gegant en aconseguir que les energies renovables poc a poc vagin guanyant terreny. Però l’ús de l’energia solar al nord d’Àfrica contribuiria a més a fer prosperar una regió que depén encara de l’energia que baixa del nord.
[youtube]BRzLT738too[/youtube]
L’expresident dels Estats Units Bill Clinton ha proposat aquesta setmana a Brussel·les, en un fòrum organitzat a la seu del Parlament Europeu pel grup socialista, donar un impuls a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic com una fórmula per sortir de la crisi econòmica internacional. Segons Clinton, l’actual crisi econòmica s’hauria d’aprofitar per crear milions de llocs de treball destinats a desenvolupar noves formes de generar energia que canviïn la forma en què s’alimenten les economies occidentals. El què proposa Bill Clinton no és cap disbarat. Es calcula que el cost econòmic de l’escalfament globalse situarà a uns anys vista entre l’1,5% i el 3% del PIB anuals depenent dels diversos escenaris econòmics i climàtics. Una caiguda del 3% del PIB és la que preveu el Banc d’Espanya per aquest any de crisi o sigui que no s’està parlant de poca cosa. Aquesta davallada d’ingressos vindria del sector turístic, sobretot el que està relacionat amb la neu, però també de l’agricultura que es veuria greument afectada tant pels canvis de temperatura i la possibilitat d’èpoques de sequera més extrema i de pluges torrencials, com pel perill que l’escalfament global acabi fent pujar el nivell del mar i per tant es produeixin inundacions costaneres. A part de les campanyes per consolar els banquers injectant a les entitats bancàries milions i milions d’euros, està bé que una veu com la de Clinton marqui un camí a seguir contra l’escalfament global. El seu vicepresident quan estava al poder, Al Gore, està encapçalant la croada internacional contra el canvi climàtic i Clinton si ha afegit convençut que actuacions decidides en aquest aspecte podrien ajudar no només a evitar mals majors a llarg termini, sinó també a una ràpida recuperació econòmica.
[youtube]zqKHsY-swgk&feature[/youtube]
L’escalfament global està provocat bàsicament per les emissions de diòxid de carboni (CO²) a l’atmosfera en unes concentracions tan elevades que els vegetals que fan la funció clorofílica no donen l’abast per a transformar-lo en oxigen. De fet el CO² està intrínsicament lligat a la vida. Quan respirem n’expulsem, els humans i la resta d’animals; i les plantes durant les hores de sol, però és la crema a gran escala de combustibles fòssils la que està provocant el canvi climàtic -encara que a n’en Tomàs Molina no li agrada que s’usi aquest terme perquè diu que canvis climàtics sempre n’hi ha hagut-. Entre les instal·lacions que emeten més diòxid de carboni i ha les centrals tèrmiques de carbó. El ministre alemany de Medi Ambient, Sigmar Gabriel, ha afirmat que aquest tipus de centrals només tenen futur si són menys perjudicials per al medi ambient. Però si el CO² que emeten no el poden deixar anar a l’atmosfera, què se n’ha de fer? La resposta és la tecnologia Carbon Capture and Storage (CCS) que s’ha començat a aplicar, en període de proves, a Alemanya per crear un magatzem soterrani de diòxid de carboni. La UE creu que aquest pot ser un bon mètode per reduir les emissions de gasos contaminants a llarg termini. La tecnologia simplement consisteix en capturar el CO² emès per evitar que vagi a l’atmosfera i traslladar-lo a través de gasoductes cap a antics jaciments subterranis d’hidrocarburs que ja estan buits. La idea pot ser bona però té moltes interrogants. El 2015 s’acabarà el termini d’avaluació del programa pilot i se sabrà els problemes que ha generat. I quins problemes poden ser? Algunes organitzacions ecologistes consideren que hi ha riscos de fuites, de contaminació d’aigües subterrànies i de desplaçament de metalls perillosos cap a les capes més superficials… a més que continuaran sent un problema molts anys després que les centrals hagin tancat. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), la captura i emmagatzemament de CO² podria contribuir a una reducció del 20% de les emissions a l’any 2050. Però aquesta solució només pot ser provisional, i en tot cas el què s’haurà de procurar és que les emissions de diòxid de carboni es redueixin molt més i que hi hagi moltes plantes per anar-lo eliminant.
[youtube]QDcVxorVDqk[/youtube]
Això de l’«Hora del Planeta» és una idea australiana que s’ha exportat a tot el món. Dissabte, 28 de març, entre les 20.30 i les 21.30 hores locals de cada país, tothom estava convidat a tancar les llums per tenir consciència del problema del canvi climàtic i la necessitat d’estalviar energia. Les dades que tinc són de l’Estat espanyol. Segons Red Elèctrica de España, durant aquella hora de protesta el consum va baixar un 1%, cosa que significa uns 300 Mw, en el moment de menys demanda. Com sempre els particulars vam ser els que menys vam fer cas de la proposta, en canvi les administracions i grans empreses sí que se’n van encuidar de tancar els llums dels edificis emblemàtics. Aquí i a la Xina. De fet a l’Estat espanyol més de cent ciutats es van apuntar a la reivindicació. Edificis com la Torre Agbar, la Puerta de Alcalá o la Alhambra de Granada van quedar a les fosques per a conscienciar als ciutadans de la importància de combatre el canvi climàtic, una iniciativa mundial de l’organització ecologista WWF. La campanya recorda que petits canvis en la vida diària, com canviar les bombetes tradicionals per altres de baix consum o reduir el consum energètic, també són vitals. Però hi ha algunes consideracions a fer. Quants ciutadans no han reduït un o dos graus la calefacció aquest hivern? Quants no són plenament conscients de la necessitat de reciclar o de canviar les bombetes tradicionals per les de baix consum? Quants no vigilen a l’hora de conduir per reduir el consum del cotxe? La conscienciació sobre aquest aspecte s’ha anat generalitzant, segurament les escoles i els mitjans de comunicació hi han tingut molt a veure. Per què, doncs, no van apagar els llums? Doncs perquè els ciutadans comencen a estar tips d’aquesta mena d’actes que és evident que no serveixen per a res. Les administracions, això sí, s’han quedat ben satisfetes tancant una horeta les llums d’un parell d’edificis emblemàtics. Però a l’endemà la majoria ja ni se’n recorda per què ho ha fet. La Terra necessita més que una hora a l’any per refer-se dels abusos que rep i només polítiques energètiques efectives i propostes medioambientals assenyades ho poden aconseguir. Podem apagar les llums una hora a l’any però no per conscienciar del canvi climàtic sinó per no veure les misèries diàries que ens envolten.
[youtube]9qWML1fTc5Y[/youtube]
A Ginebra s’ha celebrat una conferència internacional sota el títol de «Pacte d’Energia» en què han participat els principals països productors de petroli. A part de dir que el preu del barril s’ha de situar entre 60 i 75 dòlars, ara està al voltant dels 40, també van defensar la viabilitat futura dels combustibles fòssils com a fonts centrals d’energia futura. La intervenció més interessant l’ha fet el ministre saudita de Petroli, Alí al-Naimi, amb uns arguments força simplistes que, al meu entendre, demostren la preocupació entre els països exportadors de petroli (OPEP) perquè la crisi també els afecte -no és el mateix vendre a 150 que a 40 quan vens milions de barrils cada dia-, i perquè tenen por a que l’aposta que volen fer els països occidentals per les energies renovables acabi amb la seva moma de les últimes dècades. Al-Naimi, per exemple, diu que les energies no renovables, especialment el petroli, seguiran sent fonamentals les pròximes dècades. Té raó. Clar que ho diu el representant d’un país, l’Aràbia Saudita, que té el 25% de les reserves mundials de cru i que al ritme d’extracció actual poden anar fent tranquil·lament com a mínim cinquanta anys més. També diu que no totes les energies renovables també devasten i degraden la naturalesa. Ho diu fent referència a que, segons ell, entre 1,5 i 2 milions de persones moren cada any a causa de la contaminació interior causada per la mala ventilació interior quan es crema fusta i biomassa per cuinar! No ha dit, però els milions que moren per la contaminació provocada per l’ús dels combustibles fòssils i que són uns quants milions més. Al-Naimi també diu que si es potèncien les energies alternatives en països pobres això serà més «costós i danyí pel medioambient a causa de la deforestació». Ho diu perquè s’està deforestant la selva amazònica per a plantar-hi conreus energètics per fer biocombustibles i això, segons el ministre saudita, és horrorós perquè competeixen amb la cadena alimentària i destrueixen els boscos. El ministre deu considerar que es millor que els països pobres depenguin de les importacions de cru i que es millor que cremin petroli que no fusta, així els pobres sempre dependran de l’energia dels rics, no fos cas que amb les energies alternatives algun dels pobres deixés de ser-ho.
[youtube]VnpmVtju_6w&feature=fvw[/youtube]
La Xina afronta un ambiciós programa energètic per reduir els problemes medioambientals i apostar per les energies renovables. Per fer-ho el govern xinès s’ha plantejat accelerar la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies energètiques i invertir més en aquestes indústries. De fet, el que pretén fer el govern xinès és similar a les polítiques de la majoria de països però amb la diferència que qualsevol pas de la Xina, amb 1.500 milions d’habitants, en aquest sentit té repercusions a la resta del planeta. A més la Xina, que està fent passes de gegant per aproximar-se als estàndars occidentals sap perfectament que no investigar noves fonts d’energia implicarà a curt termini mantenir la dependència exterior en el terreny energètic i continuar depenent excesivament dels combustibles fòssils. A la Xina, el carbó cobreix un 70% del consum
total d’energia, 40 punts per sobre la mitjana mundial, per la qual cosa busca desenvolupar altres fonts per reduir aquesta dependència i la contaminació, que afecta la salut de milions de xinesos. De fet, però, el govern xinès fa temps que està invertint en energia solar, eòlica i hidraúlica, però davant el gran creixement econòmic del país aquestes inversions s’han mostrat insuficients per l’augment de la demanda energètica.
[youtube]joGB_zHIJt0[/youtube]
El Grup Hidrògen, de la Universitat Pública de Navarra (UPNA), ha aconseguit adaptar, per primer cop a l’Estat espanyol, un motor de turisme perquè funcioni amb hidrògen. La investigació, realitzada per aquest grup constituït a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials i de Telecomunicació de la UPNA, està emmarcada en un projecte finançat per Acciona Energia per desenvolupar coneixement i tecnologia espanyola en les aplicacions de l’hidrogen (H2). Aquest gas és un combustible inagotable que en la seva combustió només produeix aigua. H² + O² = 2H²0. Per tant s’elimina totalment l’emissió d’altres gasos que sí contribueixen a l’increment de l’efecte hivernacle, com el CO². El motor desenvolupat pot girar a 5.000 revolucions per minut amb una potència suficient per assolir els 140 km/h. El problema bàsic per a obtenir hidrogen és que l’energia necessària és elevada, per això hi ha una necessitat que aquest procés es faci a partir d’energies renovables. L’aigua que expulsa aquest motor no contamina però si que fa que augmenti el nivell d’humitat. Si tots els cotxes que circulessin per grans ciutats anessin amb hidrogen els estius serien insoportables perquè la xafogor seria extrema. Un escenari com el de Blade Runner, on plovia sempre per la humitat acumulada. I l’altre element perilló és l’hidrogen en sí. En cas d’accident en què l’hidrogen usat com a combustible entrés en contacte amb oxigen del vehicle no en quedaria ni la matrícula. La solució: bombones a prova de tota classe de xocs i altres desgràcies.
[youtube]1to3u_KY6Ew[/youtube]
Les elits dirigents de Cambodja controlen es recursos miners i petroliers del país a través de corrupción, el nepotisme i el tràfic d’influències, segons ha denunciat l’organització no governamental britànica Global
Witness a l’informe «Country for Sale». Aquests recursos han estat repartits entre agents vinculats a alts càrrec del govern, fins i tot el primer ministre, Hun Sen. Els alts càrrecs i les seves famílies han rebut milions de dòlars pagats per les multinacionals estrangeres per garantir-se l’accès als jaciments, en un país que no té un sistema d’adjudicació i que per tant fa servir el mètode del dit. Evidentment els diners pagats per les 75 multinacionals que exploten el país tampoc consten enlloc. L’explotació petroliera a gran escala a Cambodja encara no ha començat però vàries petrolieres estan a punt de començar a bombejar cru a partir del 2011. El desembre del 2008, Cambodja va rebre 1.000 milions de dòlars (780 milions d’euros) en ajuda al desenvolupament dels països donants, entre ells els Estats Units, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Per això Global Witness demana a aquests organismes que a l’hora de donar les ajudes aquestes obliguin a millorar el sistema polític cambodjà i a lluitar contra la corrupció. I és que la cosa no es limita només als jaciments de petroli i minerals, sinó que fins i tot la trama de negocis bruts dels personatges pròxims al govern arriba, tal com va publicar aquesta mateixa organització en un informe de fa un parell d’anys, al negoci de la tal·la il·legal d’arbres. Un tema que no és només exclusiu de Cambodja.