Posts Tagged ‘fòssils’
[youtube]ijU-80K1f_s[/youtube]
Un grup de paleontòlegs ha descobert que els peixos gegants que s’alimentaven filtrant l’aigua per capturar el plàcton van poblar els mars durant 100 milions d’anys, abans de desaparèixer en la gran extinció que va acabar amb els dinosaures. La trobada es va produir per casualitat gràcies a un antic fòssil guardat en un museu de Kansas que inicialment es pensava que pertanyia a una mena de peix espasa. Fins ara se sabia que aquesta mena de peixos filtradors de gran tamany havien ocupat els mars durant el Juràsic -fa uns 155 milions d’anys- però el que s’ha descobert és que van existir durant uns quants de milions anys més. Concretament fins els 65 milions d’anys, just quan es van extingir els dinosaures.
Aquest descobriment resolt el misteri que plantejava la desaparició durant cent milions d’anys dels registres fòssils d’animals marins que utilitzaven aquest sistema per alimentar-se. Un esglaó que faltava per enllaçar aquests monstres primitius amb els actuals. El tiburó balena actual, el tiburó pelegrí o la manta van evolucionar durant la primera part del període Cenozoic -entre 66 i 34 milions d’anys-. Alguns cetacis actuals, com les balenes, tenen plaques de barbes formades per centenars de làmines fibroses, que actuen com un garvell i filtren els aliments que conté l’aigua que ingereixen.
[youtube]EC9aIth1ah4[/youtube]
L’avenç científic més important del 2009, segons la revista Science, ha estat l’estudi del fòssil d’Ardipithecus ramidus, una mena d’homídid que va viure fa 4,4 milions d’anys a la zona que actualment ocupa Etiòpia. El fòssil trobat té un milió d’anys d’antiguitat més que la famosa Lucy Australopithecus afarensis, de la qual es té un esquelet parcial i que era considerada fins ara l’homínid més antic que s’havia trobat. La descoberta d’Ardi, el nom amb el qual l’han batejat els científics, ha permès trobar un nexe més de la branca evolutiva de la que han sortit ximpanzés i humans, tot i que això no vol dir que sigui un parent directe.
L’estudi d’Ardi l’ha fet un equip de 47 científics de nou països que han analitzat 150.000 espècies de plantes i animals fossilitzats i ha estat un avanç clau per entendre més l’evolució. Analitzant el crani, les dents, la pelvis, les mans, els peus i d’altre ossos es pot dir que Ardi té una barreja de característiques que comparteix amb els simis del Miocè que el van precedir però d’altres característiques no només tenen els homínids.
El fòssil d’Ardi es va trobar el 1994 i la seva edat s’ha datat a partir de les cendres i laves que el rodejaven. Ardi era una femella d’un 1,20 metres d’altura i 50 kg de pes. Els investigadors creuen que, per la forma de la pelvis, Ardi caminava dreta sobre els seus peus quan estava per terra, però utilitzava braços i peus quan es movia entre els arbres, com els humans.