Posts Tagged ‘grip’
[youtube]nTgyakGAddM[/youtube]
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que sotmetrà a una avaluació externa la seva actuació per la pandèmia de grip A, per respondre a les crítiques i a les acusacions de connivència amb la indústria farmacèutica en la gestió d’aquesta emergència sanitària. Deixant de banda les teories conspiratives de grans dimensions que hi poden haver darrera la malaltia, sí que és veritat que l’OMS s’ha cobert de glòria. Si no hi ha hagut conspiració sí que s’ha exagerat la gravetat del nou virus, sí que s’ha promogut la compra de vacunes massivament així com dels medicaments per a contrarestar l’amenaça. I això ha significat una despesa enorme en diners que han anat a parar a les unes butxaques molt concretes. Però el que ha estat més greu és el deteriorament de la mateixa imatge de l’OMS. Què passarà quan tornin a declarar una pandèmia? Qui és llançarà a vacunar-se sense saber si realment val la pena o si el que li estan demanant és que participi en un experiment?
Ofesos per les acusacions l’OMS ha titllat d'”irresponsables”, “històricament inexactes” i “científicament incorrectes” les acusacions que la pandèmia de grip A ha estat una farsa o que l’OMS va sobredimenssionar expressament la seva gravetat. Diuen que aquestes acusacions són irrespectuoses amb les 13.000 persones que han mort a tot el món per la malaltia o pels qui han presentat quadres severs arran de la infecció. L’OMS s’excusa en què va alertar de la pandèmia no per la seva gravetat sinó per la ràpida expansió de la grip A… I ara ho diuen? No havia de desaparèixer mig món per la variant de la grip porcina? I el que és pitjor no és que els ciutadans més o menys s’espantessin pel què es preveia. Sinó que els governs occidentals, teòricament amb més mitjans i informació, van caure en el parany de l’OMS i li van fer de corretja de transmissió contribuïnt a crear una sensació apocalíptica que es podien haver estalviat. Ho demostra el fet dels milions de dosis de vacuna que ara s’han de menjar amb patates o el fet que, per exemple, l’Estat espanyol poses sota protecció militar milions de paquets d’antigripals com si fos una arma estratègica.
L’OMS ha acollonit al personal, els governs han actuat amb fe cega i els ciutadans han vist atònits com es jugava amb un tema tan delicat que al final els ha acabat costant diners de les seves butxaques. Que investigui l’OMS el que vulgui i revisi els seus protocols, però molt em temo que això serà la fauna d’en Pere i el llop, i que el dia que realment passi alguna cosa greu, amb el precedent que han creat ens trobem en una situació molt més delicada i perillosa.
[youtube]haq4cLZMNN8[/youtube]
La principal preocupació que existeix avui en dia sobre la grip A és que el virus AH1N1 pugui patir una mutació i que es combini amb un altre virus de la grip, sigui l’estacional o l’aviària, H5N1, i generar un nou virus potencialment més perillós. Està clar que la grip s’estendrà per tot el món en els pròxims mesos perquè el contagi avança a gran velocitat. Des que va aparèixer a Mèxic a principis d’estiu s’ha estès per cent països gràcies a la velocitat actual dels mitjans de transport i a la interconnexió entre continents i països. La pandèmia de grip espanyola del 1918 va tardar un any i mig en escampar-se pel planeta. L’hemisferi nord es prepara per un rebrot de la grip a mesura que s’acosta l’hivern, però les xifres de mortalitat no són espectaculars i en la majoria de casos, la malaltia se supera sense massa problemes. Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip A ha contagiat a més de 340.000 persones arreu del món i ha provocat 4.000 morts.
Però la principal preocupació no és tant sanitària com econòmica, la grip A afecta sobretot població jove. El Banc Mundial va anunciar dijous passat que una pandèmia moderada reduiria el creixement mundial un 0,7%, però que un brot sever podria fer baixar el Producte Interior Brut Mundial un 3%. Això just en un moment que encara no s’ha superat del tot la crisi econòmica. Mèxic, el país on va començar la pandèmia, veurà com aquest any la seva economia retrocedeix un 7,3%, en bona part a causa dels efectes de la grip A. El Fons Monetari Internacional (FMI) pronostica que l’economia mundial es contraurà un 1,1% aquest any i que l’any vinent creixerà un 3,1%. La situació pot ser especialment greu en països subdesenvolupats que ja pateixen altres malalties epidèmiques, com la sida. Amb pocs recursos econòmics i amb una infraestructura sanitària deficient la pandèmia de grip A pot fer-hi estralls.
[youtube]lCDZSf04afQ&feature=related[/youtube]
Jane Burgermeister és una periodista científica suïssa que ha escrit per a revistes com Nature o el British Medical Journal i ha treballat per diaris com The Guardian. Es va fer famosa fa uns mesos quan va presentar càrrec criminals a l’FBI en contra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la farmacéutica nord-americana Baxter, la filial austríaca de la qual va distribuir, el febrer del 2009, 72 quilos de material contaminat amb vacunes que contenien el virus viu de la grip aviària, l’H5N1, a setze laboratoris de diversos països. O sigui, en comptes de vacunes el què va fer la farmacèutica va ser distribuir directament el virus. La periodista ho va denunciar perquè entenia que un error d’aquesta mena en empreses que tenen protocols de seguretat extrems només ho podien fer de forma conscient, en aquest cas per provocar una pandèmia que obligués a una distribució massiva de les seves vacunes bones. La probabilitat de barrejar un virus viu amb el material d’una vacuna accidentalment és pràcticament impossible.
Sóc poc partidari de les teories conspiratives però com a mínim els arguments que planteja Burgermeister s’han d’escoltar ara que els governs estan disposats a distribuir una vacuna contra la grip A que encara està en fase experimental i no se sap ni la seva eficàcia ni si serà perjudicial. La suposada errada de Baxter amb les vacunes contaminades no va anar més perquè a la República Txeca van realitzar l’experiment d’injectar la vacuna que els havia arribat a fures, abans de començar-la a aplicar als humans. Les fures van morir i es va descobrir l’error. Els txecs es van preguntar si era una conspiració deliberada per a provocar una pandèmia. La sospita sobre Baxter recau en el fet que el virus de la grip aviària H5N1 és mortal però té una propagació més restringida perquè s’encomana amb més dificultat. En els laboratoris el què va aparèixer va ser una barreja de l’H5N1 amb el de l’H3N2, la grip estacional, molt més contagiosa. O sigui, no només no s’havia matat el virus o atuït per fer-ne una vacuna sinó que als laboratoris aquest s’havia potenciat. Curiosament setmanes després d’aquest incident, Baxter va ser escollida per a produir una vacuna per a la grip A que va aparèixer a Mèxic i que ràpidament es va estendre als EUA.
I entre això i la història que hi darrera el Tamiflu, comença a ser preocupant que mitja Humanitat depengui d’unes empreses que tenen la salut mundial a les seves mans. Per cert, la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jiménez, va dir que no es vacunaria de la grip A, això sí les administracions autonòmiques i estatals adquiriran i distribuiran vacunes com caramels aplicant els protocols i recomanacions de l’OMS.
[youtube]Q8Gh2nzD6-g[/youtube]
Donald Henry Rumsfeld (Chicago, 1932) va ser secretari de Defensa del govern de Gerald Ford del 1975 al 1977 i de George W. Bush del 2001 al 2006. Considerat un dels símbols dels neocons és un dels arquitectes de la política geoestratègica dels Estats Units a llarg termini. Juntament amb diverses personalitats pròximes a l’administració nord-americana, Rumsfeld va enviar una carta al president Bill Clinton en la qual es criticava l’estratègia nord-americana basada en la dissuassió nuclear i es demanava passar a una estratègia més ofensiva. Un pla que va poder dur a la pràctica amb Bush fill i del qual ja hem vist les conseqüències. El 8 de novembre del 2006, Rumsfeld va dimitir com a secretari de Defensa, arran de les crítiques rebudes pel Congrés i els mals resultats del Partit Republicà en les eleccions de meitat de mandat celebrades aquell any. El seu substitut va ser Robert Gates, exdirector de la CIA, que Obama ha mantingut en el càrrec. Les maniobres de Rumsfeld durant la seva etapa política no són cap secret però demostren l’ambició d’un personatge el nom del qual ha reaparegut arran de la irrupció de la grip AH1N1. I quina relació té Rumsfeld amb la grip? Doncs Rumsfeld el 1997 va ser nomenat membre del consell d’administració de l’empresa de biotecnologia Gilead Sciences Inc (GILD), una empresa que cotitza al Nasdaq de Wall Street. Aquesta empresa un any abans havia desenvolupat i patentat un compost anomenat Tamiflu. GILD té contractes firmats amb una empresa subsidiària americana de F. Hoffman-LaRoche Ltd, que concedeixen a la farmacèutica suïssa els drets de fabricació i venda del Tamiflu fins al 2016. Quan va ser nomenat secretari de Defensa per Bush, Rumsfeld va dir que no participaria en cap discussió que impliqués possibles respostes del Pentàgon a l’aparició, per exemple, d’una epidèmia. Però no va fer el què hauria estat més correcte que hauria estat vendre’s les accions, i va optar per un «hi sóc però ni dic res» moralment qüestionable. Les accions de GILD es van disparar a partir del 2004quan va aparèixer la grip aviària, que en aquell moment semblava que havia de matar mitja humanitat. Les accions de Rumsfeld van passar a valer en pocs dies un milió de dòlars més i d’això se’n va encarregar el mateix president Bush anunciant que la grip aviària podia matar 200.000 nord-americans i la compra immediata de 80 milions de dosis de Tamiflu. L’operació val 2.000 milions de dòlars. GILD no teniacom a únic accionista Rumsfeld sinó també a George P. Shultz, un altre membre del nucli dur dels neocons. Ara l’aparició de la grip AH1N1 ha tornat a posar el Tamiflu com a la màxima esperança farmaceútica per frenar-la, tornant a donar a Roche i GILD uns beneficis extraordinaris. No seria més interessant fabricar genèrics o compar-ne la patent si tant imprescindible és per a la Humanitat?
[youtube]_oVeBMZCxaI&feature=PlayList&p=C07FFAC7B89C3F39&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Les pandèmies són malalties que afecten moltes persones que habiten àrees geogràfiques molt extenses. Teòricament una pandèmia hauria d’afectar tot el planeta, però mai, almenys fins ara, ha passat una cosa així. Perquè una malaltia es converteixi en pandèmia s’han de donar una sèrie de condicions. La primera és que aparegui un virus nou, una mutació vírica contra la qual no hi hagi població immune. La segona és que aquest virus sigui capaç de produir una malaltia molt greu. I la tercera és que aquest nou virus es pugui transmetre d’una persona a una altra de forma eficaç perquè la malaltia es pugui escampar ràpidament d’un lloc a l’altre. Al llarg de la història hi ha hagut diverses pandèmies, la majoria relacionades amb els animals que els humans han domesticat. Una de les primeres pandèmies de les quals es té notícia va passar durant la guerra del Peloponès, 430 anys abans de Crist. Una malaltia desconeguda va matar la quarta part de les tropes d’Atenes i una quarta part de la població durant quatre anys. Aquesta seria una de les causes de la decadència d’Atenes i no es va estendre més perquè la pandèmia va ser tan violenta que ella mateixa va frenar la seva propagació. Els europeus vam patir la pitjor pandèmia durant el segle XIV coneguda com la pesta negra. La malaltia transmesa per les puces que tenien les rates procedia d’Àsia i va arribar al Mediterrani i a l’Europa Occidental el 1348 se suposa que portada pels mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. En sis anys la pesta negra va matar vint milions d’europeus, una quarta part de la població. Actualment la sida podria ser considerada una pandèmia encara que limitada sobretot al continent africà i amb una capacitat de transmissió bàsicament lligada al sexe, cosa que permet al virus passar d’un humà a un altre, però que també és una limitació. Durant el segle XXI pràcticament no hi ha hagut any que les autoritats sanitàries no advertissin de la possibilitat que una mutació vírica no es transformès en pandèmia. El 2003 va ser la pneumònia asiàtica i el 2004 la grip aviària detectada al Vietnam. Noves mutacions de la grip aviària són les que han preocupat més bàsicament perquè aquesta malaltia que es transmet com una grip normal pot contagiar ràpidament una gran quantitat de persones. L’Organització Mundial de la Salut fa temps que adverteix de la possibilitat que es produeixi una pandèmia de dimensions globals. Per això l’aparició a Mèxic de malalts de grip porcina infectats pel virus A/N1H1 ha disparat totes les alarmes per la seva facilitat de transmissió. La pandèmia de grip espanyola del 1918 es va estendre per mig món. Es calcula que aquesta pandèmia va matar 25 milions de persones en només sis mesos. Durant un any i mig aquesta pandèmia va fer estralls però va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut. La recepta per frenar una pandèmia la dóna l’OMS: cooperació, col·laboració i inversions a escala mundial.