Posts Tagged ‘Indonèsia’
[youtube]RDOuwMj7Xzo[/youtube]
Tsunami és una paraula japonesa que significa “onada gegant” normalment produïda per un sisme en el fons del mar, cosa que pot generar onades de més de 30 metres d’altura. Antigament els tsunamis s’anomenaven maremotos però en un congrés celebrat el 1963 és va decidir que s’agafarien les paraules japoneses “tsu” -que significa port- i “nami” -onada- per definir un fenomen concret que es produeix molt esporàdicament. Si el fons marí trontolla, el brusc moviment de l’aigua en profunditat genera un moviment de l’aigua cap a la superfície de milers de milions de tones d’aigua. En els mars poc fondos com el Mediterrani, la possibilitat d’un tsunami devastador és mínima, però en un oceà com el Pacífic, amb una profunditat mitjana de 4.000 metres, un sisme submarí pot provocar onades gegants fàcilment que a més es desplacen a velocitats que poden arribar als 700 km/h. Quan una onada gegant s’acosta a la platja la menor profunditat fa que s’elevi i augmenti la velocitat. L’impacte pot portar aigua quilòmetres terra endins, bàsicament depenen de l’altitud del terreny.
Els tsunamis són provocats generalment per terratrèmols, però també es poden formar a causa de l’erupció d’un volcà submarí, per una esllavissada de la costa, per la caiguda d’un gran meteorit o per una prova atòmica subterrània en un atol·ló. No tots els sismes submarins provoquen tsunamis, només aquells que tenen una gran magnitud i capacitat per deformar el sòl marí. Els països que toquen el Pacífic tenen més possibilitats de patir tsunamis, però ningú que viu prop del mar pot pensar que mai passarà. L’1 de novembre de 1755 una onada gegant va afectar les costes del golf de Cadis, a causa d’un terratrèmol que va afectar sobretot Lisboa. Entre els tsunamis que han passat a la història hi ha el d’Indonèsia del 26 de desembre del 2004 que va matar 288.000 persones aproximadament. Una erupció del volcà Krakatoa el 1883 va produir una onada gegant de 42 metres d’altura que va afectar les illes de Sumatra i Java. El 1969 una onada gegant que es va originar a Xile va devastar primer Hawaïi i després va arribar al Japó. El 1993 un tsunami provocat per un terratrèmol amb epicentre al sud d’Hokkaido, va afectar les illes Okushiri i Oshima i va deixar 229 morts. El tsunami que ha afectat Samoa aquesta setmana ha provocat uns dos cents morts.
[youtube]6kHXSKXduIs&feature=PlayList&p=D10F62954EDE1E23&playnext=1&playnext_from=PL&index=25[/youtube]
El Triangle de Corall és una zona de sis milions de quilòmetres quadrats on es troba la reserva de biodiversitat marina més gran del món. El 76% de les espècies de corall, el 37% de les espècies de peix del corall i el 53% de les barreres de corall es troben en aquesta àrea que tot i així, només és l’1,6% de la superfície marina del planeta. Zona de cria per excel·lència, el Triangle de Corall és molt sensible al canvi climàtic però també a la sobreexplotació pesquera que pateix. Repartit entre Indonèsia, Malaïsia, les Filipines, Papua-Nova Guinea, el Timor Oriental i les Illes Salomon, la zona té una importància ecològica i econòmica vital per a aquests països. Reunits a Manado (Indonèsia) els diversos governs han signat un acord per preservar el Triangle de Corall reforçant la cooperació entre ells. Segons, WWF, del bon estat d’aquesta zona en depén directament la subsistència de 120 milions de persones. Si continua la trajectòria climàtica actual i no es protegeixen les zones costaneres WWF preveu la destrucció dels tresors biològics del Triangle de Corall d’aquí poques dècades arran dels ràpids increments de la temperatura de l’oceà, l’augment de l’acidesa de l’aigua del mar i la pujada del nivell del mar. Si es degrada el Triangle de Corall augmentarà la pobresa, faltaran aliments, hi haurà una greu crisi econòmica i molta gent que viu en una zona densament poblada es veurà obligada a emigrar de la costa cap a les ciutats i cap als països desenvolupats més pròxims com Austràlia i Nova Zelanda.
[youtube]3tfhxuSmmNs[/youtube]
Indonèsia ha patit la major taxa de deforestació del món entre el 2000 i el 2006. En aquest període ha perdut 1,1 milions d’hectàrees de bosc cada any, un ritme equivalent a la superfície de 125 camps de futbol cada hora. L’arxipèl·lag s’ha convertit en el tercer emissor més gran de diòxid de carboni per darrera la Xina i els Estats Units, arran de la degradació i l’incendi de la selva. Indonèsia aboca a l’atmosfera uns 1.800 milions de tones de gasos contaminants. La raó d’aquesta situació s’ha de buscar sobretot en l’augment de la demanda d’oli de palma. Cada any Indonèsia genera 38 milions de tones d’aquest producte i significa uns ingressos de 15.700 milions d’euros. L’oli de palma s’utilitza tant en l’alimentació com per a la fabricació de biocombustibles. Fa quatre anys l’oli de palma es feia servir en un de cada deu productes (margarines, xocolates, sabons, detergents…) i ara quatre de deu ja l’utilitzen. Per plantar palmes es destrueix la selva i això acaba amb la gran diversitat d’aquest ecosistema a Indonèsia. El 85% de la producció d’aquest oli surt de les illes de Sumatra i Borneo on comencen a perilles les poblacions d’orangutans i tigres. Si l’augment de la demanda d’oli de palma continua creixent a un ritme d’entre el 6 i el 10% les Nacions Unides ja han advertit que Indonèsia podria perdre el 98% de la seva superfície de boscos en només una dècada.