Posts Tagged ‘ISS’
[youtube]oSQ2LJmAEsU[/youtube]
La NASA ha ajornat les dues últimes missions del programa del transbordador espacial fins els mesos de novembre i febrer a causa dels retards en la preparació de la càrrega final de recanvis per a l’Estació Espacial Internacional. El “Discovery” farà el seu últim viatge a la ISS l’1 de novembre i l'”Endeavour”, que transporta el detector de partícules Alpha Magnetic Spectrometer, que volarà a l’espai el 26 de febrer. La missió del transbordador Endeavour serà la 134 i última del programa.
La NASA tenia previst retirar tots els seus transbordadors abans de final del 2010, bàsicament pel seu alt cost. El govern de Barack Obama està pressionant perquè el Congrés dels EUA aprovi un controvertit pla per enviar astronautes en naus espacials comercials, cosa que permetria a la NASA desenvolupar coets més grans i les tecnologies necessàries per a futures missions a asteroides, a la Lluna i a Mart.
[youtube]SWTJuy6LZQM&feature=related[/youtube]
La càpsula de descens de la nau russa Soyuz TMA-17, amb el rus Oleg Kótov; el nord-americà Timothy Creamer i el japonès Soichi Noguchi a bord ha aterrat a les estepes del Kazakhstan. Els tres astronautes que han tornat a al Terra han estat 163 dies a l’espai dins l’Estació Espacial Internacional (ISS). Les naus russes seran les que portaran tot el pes dels viatges a l’ISS a partir de l’any vinent i fins que la NASA no tingui preparat el seu nou coet que ha de substituir els transbordadors que ja porten 30 anys a l’esquena i que es jubilen.
Els aterratges de les naus russes són força més violents i es fan a les estepes del Kazakhstan, diguem que perquè hi ha prou terreny per aterrar sense xocar contra cases ni muntanyes. Aquesta vegada, però, les autoritats del país han demanat als russos que canviessin la zona d’aterratge perquè els camps de conreu que serveixen habitualment per al retorn de les naus estaven recent sembrats. Alguns aterratges anteriors van produir incendis a l’estepa provocats per culpa dels retropropulsors que s’encenen quan la càpsula Soyuz està a punt de tocar a terra. Aquests incendis no es poden controlar de forma immediata i a vegades cremen tot el camp on ha aterrat.
[youtube]bXNH7whveGk[/youtube]
L’Estació Espacial Internacional (ISS) és una de les obres d’enginyeria humana més importants del món. La inversió multimilionària que s’hi ha fet es compensa perquè les investigacions que s’hi poden fer amb una situació de microgravetat no es troben a cap més lloc. Entre aquests experiments els ocupants de la ISS n’han començat un amb llavors d’una de les plantes tropicals que pot ser una solució per la fabricació de biocombustibles a partir de vegetals no comestibles. Les llavors són de l’arbust jatropha curcas, una planta semiperenne de la família de les Euforbiàcies que creix principalment a Mèxic i l’Amèrica Central. Pot viure en zones àrides i les seves llavors poden contenir entre un 27 i un 40 per cent d’oli que es pot utilitzar per a fer biodièsel.
I que fan a la ISS amb llavors de jatropha? Doncs determinar si la microgravetat de l’espai accelera el creixement de les plantes. Amb els experiments es volen trobar fórmules per augmentar-ne el seu conreu per a ús comercial en millorar algunes de les seves característiques com l’estructura cel·lular, el creixement i desenvolupament. O sigui donar un valor afegit a la planta.
Les llavors de jatropha van arribar a la ISS en la missió STS-130 del transbordador Endeavour del mes de febrer passat. Anaven dins uns envasos que contenien nutrients i vitamines i tornaran a la a la Terra en la missió STS-131 del Discovery que està prevista pel mes d’abril. Un cop a Terra les llavors de jatropha que hauran passat un parell de mesos a l’espai es portaran al Centre d’Educació o Investigacions Tropicals de la Universitat de Florida on hi ha les llavors bessones i així poder comprovar la diferència de creixement que han tingut unes i altres.
[youtube]x0Srd9cOgPc[/youtube]
El 24 de juliol va ser llançada des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhtan) la nau de càrrega Progress M-67amb més de 2,5 tones de càrrega i provisions per als ocupants de l’Estació Espacial Internacional (ISS). L’arribada de naus de càrrega no tripulades a la ISS tampoc és cap novetat perquè pràcticament els viatges són ara mensuals. La seva funció és diversa. Des de transportar combustible, oxigen, aigua, aliments i equipaments i peces de recanvi a utilitzar la nau per empènyer cap amunt el conjunt de la ISS quan aquesta ha perdut altura. Un cop han fet la seva funció, les naus mercants es desenganxen de la ISS i es deixen caure cap a l’atmosfera on es desintegren sobre el Pacífic, a uns 3.000 quilòmetres de Nova Zelanda, una de les zones on hi ha menys possibilitats que algun fragment que no s’hagi desintegrat pugui causar danys. Per què citem la M-67? Doncs perquè, tot i ser la tercera nau de càrrega que s’ha acoblat a la ISS aquest any, aquesta és l’última nau russa de transport que tenia un comandament analògic. La nova generació de naus mercants ja tenen comandament digital. Aquestes noves naus ja s’han acoblat a la ISS dues vegades. La M-01M el mes de novembre passat i la M-02M el mes de febrer passat. La tecnologia analògica que ha estat utilitzada a l’espai pràcticament durant tota la segona meitat del segle XX i que ha donat els èxits més importants de la carrera espacial ja és història.