Posts Tagged ‘magnetisme’
[youtube]RSXQotNZRH0[/youtube]
Un grup internacional de científics ha descobert que el camp magnètic de la Terra, que té la funció de protegir-la de la radiació i els vents solars, es va formar fa 3.450 milions d’anys, molt abans de l’aparició de l’activitat biològica. Segons els investigadors, el camp magnètic inicial no era tan potent com ara i la seva feblesa, així com l’embestida de partícules d’energia procedents del Sol, i això va reduir l’existència d’aigua a l’atmosfera del planeta. Amb la magnetosfera feble i un Sol molt jove la Terra rebia en un dia quasi tants protons com els que toquen el planeta durant les tempestes solars més intenses. Ho diu John Tarduno, geofísic de la Universitat de Rochester, qui assegura que probablement el vent solar a eliminar de l’atmosfera molècules volàtils, com les de hidrogen, a un ritme molt més ràpid que l’actual. Amb menys hidrogen hi havia menys aigua.
L’estudi s’ha realitzat juntament amb científics de la Universitat de KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica, i va consistir en l’anàlisi de cristalls de silicat que tenen una antiguitat de més de 3.000 milions d’anys que van registrar en la seva estructura la formació del camp magnètic terrestre.
[youtube]k-Y-IBeSNGo&feature=PlayList&p=0E9A4E115F67DF59&index=0[/youtube]
Hi ha dos pols nords. Un és el físic, o sigui la part més al nord d’aquesta pilota que és la Terra, i l’altre és el pol nord magnètic, el lloc on assenyalen les brújules. El pol nord físic sempre està allà mateix, però el pol nord magnètic està en constant moviment perquè depén dels moviments del nucli terrestre. La notícia, desvetllada per National Geographic és que el pol nord magnètic s’està desplaçant ràpidament cap a Rússia a raó d’uns 64 quilòmetres per any. El nucli terrestre es troba a una profunditat massa gran per a detectar directament el seu camp magnètic, però els investigadors sí que poden fer un seguiment del camp magnètic de la Terra que va canviant contínuament. Actualment el pol nord magnètic es troba al Canadà, prop del pol nord físic, però no en el mateix lloc.
Els nous sistemes de posicionament global (GPS) han desplaçat la bruixola a l’hora d’orientar-se però aquest instrument encara és útil al fons del mar o en llocs subterranis on la cobertura per satèl·lit no arriba. El pol nord magnètic s’havia mogut relativament molt poc des del primer cop que es va localitzar el 1831. A partir del 1904 el pol va començar a canviar cap el nord-est a un ritme constant de 15 quilòmetres a l’any. El 1989, però, el moviment es va accelerar de forma sorprenent i fa dos anys que el pol nord magnètic es mou entre 55 i 60 quilòmetres anuals en direcció a Sibèria. Això obliga a fer reajustaments de les bruixoles electròniques per anar al pol nord físic.
El camp mangètic de la Terra té un camp magnètic provocat perquè el nucli del planeta és una immensa bola de ferro sòlid que gira ràpidament envoltat de roca líquida. Això forma un dinamo natural que impulsa el cap magnètic. De tota manera, els científics no s’atreveixen a dir si el pol nord magnètic acabarà sortint del Canadà per creuar la frontera russa i si, en els pròxims anys, aquest desplaçament canviarà de direcció.