Posts Tagged ‘minerals’
[youtube]BCMQ1pxqHgQ[/youtube]
La Comissió Europea ha advertit de l’escassetat de 14 matèries primeres fonamentals pels productes d’alta tecnologia com els telèfons mòbils, mòduls fotovoltaics, bateries de ions de liti o cable de fibra òptica. La UE recomana reciclar més i buscar ràpidament elements per a substituir-los. Les catorze matèries primeres considerades de màxima prioritat són: antimoni, beril, cobalt, espat fluor, gal·li, germani, grafit, indi, magnesi, niobi, metalls del grup del platí, terres rares, tàntal i tungstè.
L’any 2030 la demanda d’algunes d’aquestes matèries primeres es podria triplicar respecte al consum del 2006. I com que Europa no té aquests minerals i els ha d’importar pot ser que hi hagi problemes en el futur per adquirir-ne. N’importa bàsicament de la Xina, Rússia, de la República Democràtica del Congo i del Brasil. Però el creixement de les economies emergents i el seu consum de noves tecnologies n’han disparat la demanda mundial.
La UE recomana actualitzar les llistes de matèries primeres fonamentals cada cinc anys i adoptar mesures per fomentar-ne el reciclatge. Però sobretot començar a buscar substituts a aquests materials i augmentar l’eficiència dels aparells que els utilitzen.
[youtube]5nUulUOFHHI&feature=related[/youtube]
És el combustible fòssil més contaminant, però alhora el més consumit. A l’Estat espanyol les mines de carbó s’han explotat des de temps dels romans. Ara s’han de subvencionar per a garantir llocs de treball però surt més barat a les empreses importar el carbó des d’altres països. Tot i així el principal problema del carbó és que la seva combustió general moltes emissions de diòxid de carboni que contribueixen a l’escalfament global.
En una conferència a Oviedo, la doctora Rosa Menéndez, guanyadora del XIX premi Dupont de la Ciència, va assegurar que el futur del carbó passa per a desenvolupar tècniques que el converteixin en una font d’energia neta. La investigadora considera que el carbó, en els pròxims anys pot continuar aportant una part de l’energia necessària, juntament amb d’altres fonts renovables. Renunciar al carbó implica apostar més per l’energia nuclear o el gas.
Entre les noves maneres d’utilitzar el carbó hi hauria el de convertir-lo en líquid per a que pogués ser utilitzat com a combustible en els cotxes i també crear centrals energètiques que, tot i utilitzar carbó, poguessin recollir el diòxid de carboni que generen sense llançar-lo a l’atmosfera.
[youtube]XRjb_IKDiz8[/youtube]
Un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que afegir petites quantitats de vanadi a determinats tipus d’acer, com els que s’utilitzen en les grans infraestructures en millora la seva resistència a la fractura, en redueix el pes i, sobretot, abarateix considerablement el seu preu de fabricació. El principal autor de la investigació és Carlos García-Mateo, que explica que les aplicacions i producció d’acer en el món supera amb escreix les de qualsevol altre material metàl·lic. Això és degut, segons ell, als esforços de la comunitat científica dels últims cinquanta anys per desenvolupar nous acers amb propietats a la carta. En el mercat hi ha més de deu mil tipus diferents d’acer i constantment n’apareixen noves formes. Cinc científics del CSIC han rebut recentment el Vanadium Award Council, que dóna l’Institute of Materials, Minerals and Mining del Regne Unit, per desenvolupar el millor treball d’investigació científico-tecnològica publicat el 2008 sobre l’aplicació industrial del vanadi.
El vanadi (V) és un element químic de número atòmic 23. És un metall dúctil, tou i poc abundant. Es troba en diferents minerals i en alguns petrolis, i s’usa bàsicament per fer aliatges. El nom prové de la deessa de la bellesa Vanadis, de la mitologia escandinava.