Posts Tagged ‘Nova York’
[youtube]CpxKEGdfDxI[/youtube]
Dos jugadors d’un equip de futbol han mort en rebre la descàrrega d’un llamp que va caure sobre un petit poblat a l’orient d’El Salvador. El mes de maig passat un total de 26 persones, entre jugadors i públic, van resultar ferides en caure un llamp sobre un camp de futbol, on es disputava un partit entre juvenils a la ciutat d’Ingoldingen, al sud d’Alemanya). L’agost del 2008 dues persones van resultar mortes i sis amb ferides greus a l’estat mexicà de Guerrero per la caiguda d’un llamp mentre disputaven un partit de futbol aficionat… I així podríem anar seguint.
Ara que és època de llamps hi ha un grapat d’elements, més i menys coneguts, que incideixen en la possibilitat que caigui un llamp sobre una persona. Per exemple, saben que molta gent ha rebut la caiguda d’un llamp quan s’acostava la tempesta, però que el 50% de les víctimes mortals s’han produït quan la tempesta s’havia acabat. Els consells per evitar que et caigui un llamp a sobre són coneguts. Si la tempesta s’acosta doncs no estar en un lloc alt, ni dalt d’una torre, ni d’un arbre, ni tan sols d’una muntanya; s’ha d’evitar estar al costat de torres de comunicació, molins de vent, o dalt d’un bot que tingui un màstil alt; no jugar a golf -que fas amb un pal de ferro a la ma enmig d’una tempesta?-; no pescar a la platja amb canyes que tinguin elements metàl·lics a la punta…
Si des que es veu el llamp fins que s’escolta el tro passen menys de trenta segons, vol dir que s’està dins el radi d’acció de la tempesta. És millor no utilitzar el telèfon, no planxar, no fer servir la dutxa i apartar-se de qualsevol objecte metàl·lic i, per descomptat, desconnectar la televisió i l’antena.
Però per què es produeix un llamp. Quan es forma un núvol de tempesta es comença acumular càrrega elèctrica. La càrrega positiva se situa a la part de dalt del núvol, i la negativa en la part mes baixa. Llamps i llampecs són conseqüència del desequilibri entre càrregues positives i negatives entre aquestes zones. Els llamps cauen en punts on la densitat de càrrega superficial és més elevada. I les zones altes i punxegudes en són un gran captador. En una ciutat, per exemple, un gratacels és un lloc clau per a la caiguda de llamps, per això els edificis alts tenen parallamps. Aquests elements atrauen el llamp i en passen al terra la seva gran energia. El gratacel més famós de Nova York, l’Empire State Building una vegada va rebre quinze llamps en un quart d’hora.
Però tranquils, hi ha més probabilitat que et caigui un llamp al damunt, 1 entre 3.000.000, que no fer un ple a l’euromilió. Que encertis els cinc números i les dues estrelles passa 1 entre 76.275.360 vegades; per encertar la primitiva la probabilitat és d’1 entre 14.000.000.
[youtube]PxAcMV0IYuA[/youtube]
Llegit al The New York Times: la taxa d’homicidis baixa considerablement a Nova York els dies que a l’estiu plou. El diari publica una comparativa dels dies que plou i els assassinats que es produeixen a la ciutat. Les dades són, si més no, curioses. Resulta que el més que hi ha més homicidis és el juny, que té una mitjana del 10 per cent dels assassinats que es produeixen a la ciutat durant tot l’any. Del 2004 al 2008 s’han produït entre 43 i 49 assassinats el mes de juny, però aquest any només 36. La raó podria ser que el mes de juny del 2009 ha estat el segon amb més pluja de la història després del 2003. La pluja recollida aquest mes passat ha doblat la mitjana habitual del juny. Segons el diari la mitjana d’assassinats diaris és d’1,7 però si plou aquesta xifra baixa a l’1,4. Responsables de la brigada d’assassinats diuen que quan plou el millor policia del món està de guàrdia. El dia que la gent té més ganes de matar és sens dubte el dissabte. Els dissabtes d’estiu són especialment virulents a Nova York. Si no plou la mitjana d’un dissabte és de 2,4 crims, però si plou la mitjana és d’1,8. Com que el juny passat a Nova York ha plogut quasi a diari hi ha hagut 205 crims aquest any, 53 menys que l’any 2008. Si continua ploguen el 2009 podria ser l’any amb menys assassinats a Nova York des de la dècada dels seixanta. Per no ser una teoria científica la comparativa del diari és ben curiosa i pràcticament només aplicable als mesos d’estiu. A l’hivern els crims en dies de pluja o no pràcticament són idèntics.