Posts Tagged ‘pandèmia’
[youtube]ae8afW_b6eQ[/youtube]
El científic mexicà Víctor Manuel Velasco de l’Institut de Geofísica de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM) assegura que la disminució de l’activitat solar farà que la Terra experimenti des de l’any 2010 i pràcticament durant tot el segle una miniera de gel que reduirà la temperatura mitjana de 0,2 a 1 graus. Tot i així, això no compensarà l’escalfament global del planeta però sí que ajudarà a que no sigui tan gran. El científic ha desenvolupat una teoria i un model físic anomenat ELSY que vincula els períodes de màxims i mínims d’activitat solar amb els escalfaments i refredaments de la Terra.
Si el model de Velasco funciona que es preparin els d’Endesa. Segons la seva teoria la disminució de la temperatura va relacionada amb la baixa activitat solar que es presenta en períodes de 120 anys. El científic recorda que en la temperatura de l’atmosfera terrestre hi intervenen molts factors. Uns d’interns com l’activitat volcànica o l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, però també d’externs com seria l’activitat solar que és el factor definitiu.
Segons Velasco durant els anys 80 i 90 del segle XX es van registrar les temperatures més altes perquè l’activitat solar estava en un dels seus màxims i que va ser la més alta dels últims 300 anys. Però a partir del 2005, el Sol va entrar en un període de transició que pot durar entre cinc (2010) i quinze (2020) anys. Però assegura que el 2010 algunes de les zones del planeta ja han entrat en una miniera de gel i que en tenim mostres evidents. Entre les conseqüències parla de greus períodes de sequera i d’inundacions -curiosament els mateixos efectes que argumenten els defensors que la Terra s’està escalfant excessivament-. O sigui que ens podem anar preparant pel pitjor.
Per acabar-nos d’animar, Velasco també recorda la correlació entre les caigudes de temperatura i el brot de pandèmies. En el segle VI hi va haver un mínim d’activitat solar que va provocar que va provocar una caiguda generalitzada de les temperatures i que es coneix com el «mínim medieval» i que va ser quan hi va haver un dels primers grans brots de la pesta bubònica. A principis del segle XVI, o sigui mil anys després va arribar el «mínim de Sporer» i que la verola que havien portat els espanyols a les Amèriques va acabar amb la majoria de la població de Mèxic i el Perú. I finalment, en l’última miniera de gel hi va haver tres pandèmies, recorda Velasco: la del 1918-19, de la grip espanyola; la del 1958-59, de la grip asiàtica; i la del 1968-69, amb la grip de Hong-Kong.
[youtube]nTgyakGAddM[/youtube]
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que sotmetrà a una avaluació externa la seva actuació per la pandèmia de grip A, per respondre a les crítiques i a les acusacions de connivència amb la indústria farmacèutica en la gestió d’aquesta emergència sanitària. Deixant de banda les teories conspiratives de grans dimensions que hi poden haver darrera la malaltia, sí que és veritat que l’OMS s’ha cobert de glòria. Si no hi ha hagut conspiració sí que s’ha exagerat la gravetat del nou virus, sí que s’ha promogut la compra de vacunes massivament així com dels medicaments per a contrarestar l’amenaça. I això ha significat una despesa enorme en diners que han anat a parar a les unes butxaques molt concretes. Però el que ha estat més greu és el deteriorament de la mateixa imatge de l’OMS. Què passarà quan tornin a declarar una pandèmia? Qui és llançarà a vacunar-se sense saber si realment val la pena o si el que li estan demanant és que participi en un experiment?
Ofesos per les acusacions l’OMS ha titllat d'”irresponsables”, “històricament inexactes” i “científicament incorrectes” les acusacions que la pandèmia de grip A ha estat una farsa o que l’OMS va sobredimenssionar expressament la seva gravetat. Diuen que aquestes acusacions són irrespectuoses amb les 13.000 persones que han mort a tot el món per la malaltia o pels qui han presentat quadres severs arran de la infecció. L’OMS s’excusa en què va alertar de la pandèmia no per la seva gravetat sinó per la ràpida expansió de la grip A… I ara ho diuen? No havia de desaparèixer mig món per la variant de la grip porcina? I el que és pitjor no és que els ciutadans més o menys s’espantessin pel què es preveia. Sinó que els governs occidentals, teòricament amb més mitjans i informació, van caure en el parany de l’OMS i li van fer de corretja de transmissió contribuïnt a crear una sensació apocalíptica que es podien haver estalviat. Ho demostra el fet dels milions de dosis de vacuna que ara s’han de menjar amb patates o el fet que, per exemple, l’Estat espanyol poses sota protecció militar milions de paquets d’antigripals com si fos una arma estratègica.
L’OMS ha acollonit al personal, els governs han actuat amb fe cega i els ciutadans han vist atònits com es jugava amb un tema tan delicat que al final els ha acabat costant diners de les seves butxaques. Que investigui l’OMS el que vulgui i revisi els seus protocols, però molt em temo que això serà la fauna d’en Pere i el llop, i que el dia que realment passi alguna cosa greu, amb el precedent que han creat ens trobem en una situació molt més delicada i perillosa.
[youtube]haq4cLZMNN8[/youtube]
La principal preocupació que existeix avui en dia sobre la grip A és que el virus AH1N1 pugui patir una mutació i que es combini amb un altre virus de la grip, sigui l’estacional o l’aviària, H5N1, i generar un nou virus potencialment més perillós. Està clar que la grip s’estendrà per tot el món en els pròxims mesos perquè el contagi avança a gran velocitat. Des que va aparèixer a Mèxic a principis d’estiu s’ha estès per cent països gràcies a la velocitat actual dels mitjans de transport i a la interconnexió entre continents i països. La pandèmia de grip espanyola del 1918 va tardar un any i mig en escampar-se pel planeta. L’hemisferi nord es prepara per un rebrot de la grip a mesura que s’acosta l’hivern, però les xifres de mortalitat no són espectaculars i en la majoria de casos, la malaltia se supera sense massa problemes. Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip A ha contagiat a més de 340.000 persones arreu del món i ha provocat 4.000 morts.
Però la principal preocupació no és tant sanitària com econòmica, la grip A afecta sobretot població jove. El Banc Mundial va anunciar dijous passat que una pandèmia moderada reduiria el creixement mundial un 0,7%, però que un brot sever podria fer baixar el Producte Interior Brut Mundial un 3%. Això just en un moment que encara no s’ha superat del tot la crisi econòmica. Mèxic, el país on va començar la pandèmia, veurà com aquest any la seva economia retrocedeix un 7,3%, en bona part a causa dels efectes de la grip A. El Fons Monetari Internacional (FMI) pronostica que l’economia mundial es contraurà un 1,1% aquest any i que l’any vinent creixerà un 3,1%. La situació pot ser especialment greu en països subdesenvolupats que ja pateixen altres malalties epidèmiques, com la sida. Amb pocs recursos econòmics i amb una infraestructura sanitària deficient la pandèmia de grip A pot fer-hi estralls.
[youtube]_oVeBMZCxaI&feature=PlayList&p=C07FFAC7B89C3F39&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Les pandèmies són malalties que afecten moltes persones que habiten àrees geogràfiques molt extenses. Teòricament una pandèmia hauria d’afectar tot el planeta, però mai, almenys fins ara, ha passat una cosa així. Perquè una malaltia es converteixi en pandèmia s’han de donar una sèrie de condicions. La primera és que aparegui un virus nou, una mutació vírica contra la qual no hi hagi població immune. La segona és que aquest virus sigui capaç de produir una malaltia molt greu. I la tercera és que aquest nou virus es pugui transmetre d’una persona a una altra de forma eficaç perquè la malaltia es pugui escampar ràpidament d’un lloc a l’altre. Al llarg de la història hi ha hagut diverses pandèmies, la majoria relacionades amb els animals que els humans han domesticat. Una de les primeres pandèmies de les quals es té notícia va passar durant la guerra del Peloponès, 430 anys abans de Crist. Una malaltia desconeguda va matar la quarta part de les tropes d’Atenes i una quarta part de la població durant quatre anys. Aquesta seria una de les causes de la decadència d’Atenes i no es va estendre més perquè la pandèmia va ser tan violenta que ella mateixa va frenar la seva propagació. Els europeus vam patir la pitjor pandèmia durant el segle XIV coneguda com la pesta negra. La malaltia transmesa per les puces que tenien les rates procedia d’Àsia i va arribar al Mediterrani i a l’Europa Occidental el 1348 se suposa que portada pels mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. En sis anys la pesta negra va matar vint milions d’europeus, una quarta part de la població. Actualment la sida podria ser considerada una pandèmia encara que limitada sobretot al continent africà i amb una capacitat de transmissió bàsicament lligada al sexe, cosa que permet al virus passar d’un humà a un altre, però que també és una limitació. Durant el segle XXI pràcticament no hi ha hagut any que les autoritats sanitàries no advertissin de la possibilitat que una mutació vírica no es transformès en pandèmia. El 2003 va ser la pneumònia asiàtica i el 2004 la grip aviària detectada al Vietnam. Noves mutacions de la grip aviària són les que han preocupat més bàsicament perquè aquesta malaltia que es transmet com una grip normal pot contagiar ràpidament una gran quantitat de persones. L’Organització Mundial de la Salut fa temps que adverteix de la possibilitat que es produeixi una pandèmia de dimensions globals. Per això l’aparició a Mèxic de malalts de grip porcina infectats pel virus A/N1H1 ha disparat totes les alarmes per la seva facilitat de transmissió. La pandèmia de grip espanyola del 1918 es va estendre per mig món. Es calcula que aquesta pandèmia va matar 25 milions de persones en només sis mesos. Durant un any i mig aquesta pandèmia va fer estralls però va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut. La recepta per frenar una pandèmia la dóna l’OMS: cooperació, col·laboració i inversions a escala mundial.