Posts Tagged ‘plàstics’
[youtube]VRQP5YheUbU[/youtube]
Una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció és que sovint s’afirma que els plàstics no són biodegradables, sobretot els més durs. Però segur que no s’han trobat a la platja restes del mànec d’un tornavís de plàstic que tingués vint o trenta anys. Ara s’ha confirmat que sí, que els plàstics durs es degraden en el mar, que es van trencant en peces cada cop més petites que són ingerides pels peixos mentre alliberen grans quantitats de bisfenol A, un component químic que altera el sistema endocrí i que pot tenir greus conseqüències per la vida marina.
La investigació l’han fet científics de la Universitat de Nihon, prop de Tòquio, i l’han presentat a la reunió anual de la Societat Química Americana que s’ha celebrat a San Francisco i que aquest any ha estat molt interessant. Els policarbonats són plàstics molt durs, que serveixen per fer lents resistents, fars de cotxe, DVDs, CDs, ampolles d’aigua i altres productes com els tapers. Ara se sap doncs que aquests plàstics durs no es mantenen sense canvis durant dècades o segles, sinó que interaccionen amb l’aigua i que alliberen bisfenol A. Aquest element també l’allibera la pintura que s’utilitza per exemple per segellar els cascs dels vaixells per a protegir-los dels mol·luscs i l’oxidació.
El líder de l’estudi és el químic Katsuhiko Saido que, amb el seu equip, van analitzar sorra i aigua de mar de 200 llocs de 20 països diferents, especialment del sud-est d’Àsia i d’Amèrica del Nord. Els resultats són contundents: a tot arreu hi havia presència significativa de bisfenol A, que podien anar des de l’inapreciable 0,01 parts per milió (ppm) a 50 ppm.
L’any passat aquests científics ja havien demostrat que els plàstics lleugers d’escuma blanca es dissolen ràpidament quan arriben als oceans deixant tot una resta de substàncies tòxiques. Estudis recents han demostrat que el bisfenol A pot afectar mol·luscs, crustacis i amfibis, fins i tot a baixes concentracions. Això deixa clar que el plàstic continuarà sent una important font de contaminació dels mars durant molts anys. Però també s’ha d’estar atents a l’ús que en fem habitualment perquè l’exposició a diferents nivells del bisfenol A causa alteracions del sistema endocrí, perquè es comporta com la principal hormona femenina, l’estrogen.
[youtube]Ip-muRQ6PEk&feature=PlayList&p=AE037D99F6E4DAE7&playnext=1&playnext_from=PL&index=18[/youtube]
Primer de tot voldria donar les gràcies al company de http://lloretonline.blogspot.com/ perquè sovint recull algunes de les aportacions d’aquest bloc. L’altre dia que parlàvem d’una enorme àrea contaminada de brutícia al centre del Pacífic, comentava des de la seva web que a la Mediterrània també hi ha moltes zones, sense anar més lluny al golf de Lleó, on també s’acumulen surant a l’aigua grans quantitats de brossa, principalment plàstics. Científics de la Societat Química Americana (ACS) han descobert que aquests plàstics abocats a mars i oceans es descomposen a una velocitat sorprenent i que alliberen substàncies tòxiques que contaminen l’aigua i els animals que hi entren en contacte. Aquesta contaminació és de llarga durada i pràcticament impossible d’eliminar. Només són fàcils de netejar aquells residus que les onades acaben portant a les costes i que no s’han començat a dissoldre. La taca de brossa que sura pel Pacífic té unes dimensions de dues vegades l’estat de Texas, les que hi ha a la Mediterrània no tenen aquestes proporcions però ja s’han detectat àrees que estan agafant una superfície important on les corrents fan que es vagin acumulant les deixalles.
Qualsevol dels plàstics que tenim a casa té una vida llarguíssima i no es degrada però si s’exposa al sol, al vent i a l’aigua, el seu procés de degradació és molt ràpid. Els contaminants són bàsicament el bisfenol A (BPA) i el PS oligòmers. Altres estudis han demostrat que la ingesta per part de peixos o aus d’aquests elements provoca alteracions hormonals perquè són absorvits pels seus organismes.