Posts Tagged ‘pluja’
[youtube]L1w8YebUeKM[/youtube]
No hi ha país del món que no estigui notant d’una forma o altra alteracions del temps i fenòmens meteorològics extrems. Aquest és el cas d’Irlanda que el mes de juny ha batut rècords tant de calor com de pluja. El juny del 2009 passarà a la història a Irlanda perquè ha estat el què ha tingut més sol a quasi tot el país, però el dia 6 va ser alhora el dia més fred dels últims cent anys. A mig mes, una tempesta extrema va descarregar en tres hores 50 litres per metre quadrat a Derryberg, una quantitat que només es registra un cop al segle i que va provocar greus inundacions. El 12 de juny, prop de Castlerea, al centre del país, un tornado -absolutament infreqüent a Irlanda- va provocar greus destrosses. Dins aquest juny absolutament boig, meteorològicament parlant, pels irlandesos, la temperatura mitjana del país va estar entre un i dos graus per damunt del què seria habitual, cosa que no passava des del 1970. Una de les raons és que hi va haver sol cada dia, un fet que no passava des del 1957. Els experts irlandesos atribueixen aquest temps extrem als models que preveuen les teories de l’escalfament global: estius més calents però alhora més imprevisibles respecte els fenòmens meteorològics. I conclouen que el què ha passat significa que efectivament, el temps està canviant.
[youtube]PxAcMV0IYuA[/youtube]
Llegit al The New York Times: la taxa d’homicidis baixa considerablement a Nova York els dies que a l’estiu plou. El diari publica una comparativa dels dies que plou i els assassinats que es produeixen a la ciutat. Les dades són, si més no, curioses. Resulta que el més que hi ha més homicidis és el juny, que té una mitjana del 10 per cent dels assassinats que es produeixen a la ciutat durant tot l’any. Del 2004 al 2008 s’han produït entre 43 i 49 assassinats el mes de juny, però aquest any només 36. La raó podria ser que el mes de juny del 2009 ha estat el segon amb més pluja de la història després del 2003. La pluja recollida aquest mes passat ha doblat la mitjana habitual del juny. Segons el diari la mitjana d’assassinats diaris és d’1,7 però si plou aquesta xifra baixa a l’1,4. Responsables de la brigada d’assassinats diuen que quan plou el millor policia del món està de guàrdia. El dia que la gent té més ganes de matar és sens dubte el dissabte. Els dissabtes d’estiu són especialment virulents a Nova York. Si no plou la mitjana d’un dissabte és de 2,4 crims, però si plou la mitjana és d’1,8. Com que el juny passat a Nova York ha plogut quasi a diari hi ha hagut 205 crims aquest any, 53 menys que l’any 2008. Si continua ploguen el 2009 podria ser l’any amb menys assassinats a Nova York des de la dècada dels seixanta. Per no ser una teoria científica la comparativa del diari és ben curiosa i pràcticament només aplicable als mesos d’estiu. A l’hivern els crims en dies de pluja o no pràcticament són idèntics.
[youtube]q0hmfTWF8Rw&NR=1[/youtube]
El departament meteorològic de Pequín ha anunciat que es prendran mesures per evitar que la gran desfilada militar del 60è aniversari del règim comunista, que es farà l’1 d’octubre, sigui passada per aigua. Per això llançaran substàncies químiques, com ara iodur de plata, als núvols, per prevenir que hi hagi una excessiva condensació. Aquestes substàncies, el que fan és accelerar el procés de pluja i evitar que sigui torrencial o que deixi anar pedra. El govern xinès fa temps que està obsessionat amb el control del clima. Durant els Jocs Olímpics del 2008 va escampar al cel iodur de plata en grans quantitats, però també va començar a experimentar amb un mineral anomenat diatomita. Els experiments els van fer a la regió de Mongòlia interior, sense gaire èxit, tot sigui dit. La diatomita és una roca formada per les closques d’unes algues unicel·lulars anomenades diatomees, que tenen unes dimensions microscòpiques. Perquè plogui hi ha d’haver molt de vapor d’aigua a l’atmosfera i la presència de nuclis de condensació, per exemple, partícules de pols, que recullen l’aigua, i en el moment en què es forma una gota la mateixa gravetat la comença a fer caure. O sigui que si s’omple l’atmosfera de més partícules en suspensió, la possibilitat que aquestes capturin l’aigua i l’arrosseguin cap avall és força alta. Hi ha un projecte actualment anomenat Greshem que es proposa fer augmentar la quantitat de precipitacions a les zones àrides del planeta. La investigació és encapçalada pel professor Leon Brening, del Departament de Física de la Universitat de Brussel·les i especialista en models atmosfèrics de la NASA. L’experiment es duu a terme a la Universitat Ben Gurion del Neguev, a Israel, amb la col·laboració de científics belgues i nord-americans. La idea de fabricar pluja «artificial» ve dels anys 60. Una empresa israeliana dedicada al desenvolupament de superfícies especials, Aktar, ha creat el que els científics han batejat com a superfície negra, un material tèrmic que absorbeix la llum del sol i irradia calor a l’atmosfera i que es pot escalfar fins a 40 graus centígrads. Això genera un corrent ascendent d’aire calent que va a buscar el vapor d’aigua, i teòricament això hauria de fer ploure més. Hi ha molts escèptics que això funcioni, però el repte de dominar el temps no es deixarà de perseguir mai.