Posts Tagged ‘població’
[youtube]pzz-GUgSDiw&feature=fvw[/youtube]
La revista The Lancet acaba de publicar un estudi que assegura que Austràlia, Islàndia i Xipre són els països on es registren les taxes de mortalitat en adults més baixes del món. A la situació oposada s’hi troben la majoria de països africans i molts sorgits de la desaparició de l’URSS. L’estudi l’han fet investigadors de la Universitat de Washington, a Seattle, analitzant l’evolució de la mortalitat en persones adultes -entre els 15 i els 59 anys- des del 1970 a l’actualitat. La majoria d’investigacions sobre mortalitat s’han fet sempre sobre els nens de menys de cinc anys, perquè és una bona mesura per saber el nivell de desenvolupament d’un país, però s’havia prestat poca atenció a la mort dels adults.
Les conclusions són diverses. Per exemple Austràlia i Corea del Sud en quaranta anys són els països que han reduït més les taxes de mortalitat de persones adultes. El país del món on moren menys homes adults és Islàndia, però les dones ho fan menys a Xipre.
No a tots els països s’ha reduït la mortalitat entre els 15 i els 59, a molts països africans i de l’antiga Unió Soviètica aquesta s’ha disparat, sobretot a causa de la sida, encara que des del 2005 s’ha vist un punt d’inflexió perquè ha augmentat la distribució de medicaments contra el VIH.
Actualment els països que han reduït més la taxa de mortalitat adulta, que no s’ha de confondre amb esperança de vida, són Islàndia, Suècia, Malta, Holanda, Suïssa, Itàlia, Qatar, Austràlia i Israel.
Grècia, Suècia, Suïssa, l’Estat espanyol, Itàlia, Islàndia i Xipre fa quaranta anys que estan en el top d’aquest rànquing de forma continuada.
[youtube]IZbBWXDzq8A&feature=fvw[/youtube]
El món té actualment 6.800 milions de persones. Segons les dades del 2007, la religió més seguida és el cristianisme que professen 2.199 milions de persones, d’aquestes 1.121 milions són cristianes catòliques. La segona religió més seguida és la musulmana. Al món hi ha 1.387 milions de musulmans, dels quals un 84% són sunnites i un 14% xiïtes, la resta són d’altres branques. La tercera religió amb més seguidors seria l’hinduisme, amb 875 milions de creients. El quart lloc l’ocuparien els qui no tenen religió, serien uns 776 milions. Seguidors de la religió xinesa clàssica i budistes ocuparien el cinquè i sisè lloc amb 385 milions de persones. El setè lloc l’ocuparien els fidels de diverses religions ètniques, uns 266 milions de persones. El vuitè lloc l’ocuparien els ateus, uns 153 milions a tot el món. Uns 106 milions de persones són fidels de noves religions i ocupen el novè lloc. A la desena posició hi hauria els jueus amb 14 milions de persones.
Un informe recent del Pew Center revela coses sorprenents sobre els musulmans. Per exemple que n’hi ha a quasi tot el món, però que la seva màxima concentració està a l’Àsia, on hi resideixen el 60% d’ells. Un altre 20% viu a l’Orient Mitjà i la resta està dispers. A l’Índia, amb majoria hindú, és on hi ha més musulmans del món exceptuant Indonèsia i el Pakistan. El nombre de seguidors de Mahoma a l’Índia duplica els musulmans que viuen a Egipte. A la Xina hi ha més musulmans que a Síria; a Alemanya més que al Líban i a Rússia, més que a Jordània i Líbia juntes. Uns 300 milions de musulmans viuen en països on l’Islam no és la religió majoritària. L’estudi s’ha realitzat durant tres anys i s’han analitzat 232 països i territoris., buscant entre 1.500 bases de dades com informes de cens, estudis demogràfics i enquestes de població.
[youtube]DCwsGAfPrWo[/youtube]
Aquests dies estan apareixen investigacions que desmenteixen coses que fins ara es pensava que eren d’una manera i resulta que són totalment diferents. Fins ara es creia que l’esclat de la població humana es va produir en el moment en que les petites societats nòmades i caçadores van començar a conrear la terra i que el motor del creixement del nombre d’humans anava lligat a l’agricultura. Doncs sembla que no. Un estudi de la Universitat d’Arizona, publicat per la revista PLoS ONE, indica que les poblacions humanes van crèixer de volum a l’Àfrica durant l’Edat de Pedra Tardana, en el Paleolític Superior, fa uns 40.000 anys. Els investigadors han descobert que aquesta expansió es va produir molt abans que es comencés a desenvolupar l’agricultura. Per tant, l’agricultura seria una conseqüència del creixement de la població d’humans i no a la inversa. Durant molt de temps hi ha hagut discrepàncies sobre si els humans van començar a expandir-se arran de les innovacions tecnològiques aplicades pels grups de caçadors-recol·lectors del Pleistocè Superior o va passar amb l’arribada de l’agricultura durant el Neolític.
El mètode d’investigació per arribar a aquestes conclusions ha estat curiós. Els científics han recollit material genètic de 184 individus de set poblacions humanes i han posat les dades en un simulador de l’evolució dels llinatges humans al llarg del temps. Les conclusions són que els grups de caçadors-recol·lectors s’adaptaven als models amb un creixement de població deu vegades superior que començava molt abans de l’inici de l’agricultura. Utilitzant superordinadors han determinat que l’expansió en el volum de població va començar a l’inici de l’Edat de Pedra Tardana, un període de la prehistòria que mostra una intensificació de jaciments arqueològics, un increment de tècniques utilitzant pedres i l’augment d’intercanvis a llarga distància.
[youtube]VAeIsPADcoA[/youtube]
Ja els aviso que aquest és un tema tabú i que cal entendre-ho com si l’home fos una espècie animal més. El planeta té actualment una població d’uns 6.800 milions i avança ràpidament cap els 7.000 milions a un ritme de 200.000 persones més per dia, fruit del balanç de naixements i defuncions. Aquesta proliferació d’humans representa pel planeta una situació insostenible a mig termini des de qualsevol punt que es miri. Ja no és només per un espai físic, sinó per una qüestió de recursos cada vegada més escassos. Antigament els excessos de població s’arreglaven amb les guerres, les epidèmies i les catàstrofes naturals. Amb el temps tant els conflictes armats, com les malalties, com les catàstrofes naturals no són suficients per a fer disminuir la població, per això comença a haver-hi veus que proposen controlar l’augment demogràfic per a garantir la supervivència de les altres espècies i la dels humans. El naturalista britànic David Attenborough, famós pels seus documentals de la BBC sobre la naturalesa acaba d’unir-se l’organització Optimum Population Trust, que pretén disminuir la població mundial davant l’alarmant augment demogràfic. Aquest grup acusa a governs i organitzacions ecologistes de no voler parlar del tema. Va ser fundada el 1991 i des de llavors està fent una campanya per a reduir la població britànica -uns 61 milions de persones- de forma voluntària a raó d’un 0,25% anual. Evidentment aquesta organització ha rebut crítiques bàsicament des de les diverses religions que ho consideren una aberració. Si es mira fredament s’ha de pensar que les grans religions es van crear fa milers d’anys, quan la població humana de la Terra era insignificant i el nombre de defuncions molt gran. « I els va beneir Déu, i els va dir: Fructifiqueu i multipliqueu-vos; ompliu la Terra, i sotmeteu-la…» (Gènesis 1,28) i així s’ha fet fins ara. El problema és que estem a la fase final del procés i que el planeta ja està molt ple. Una Terra amb 7.000 milions d’humans ja està experimentant problemes de sosteniment, amb uns quants milers de milions més és insostenible.
[youtube]Wh3f8WlMNTI[/youtube]
La superpoblació -200.000 persones més cada dia al món-, el canvi climàtic i l’expansió de l’agricultura acabaran provocant una crisi hídrica mundial, segons un recent informe de l’ONU titulat «L’aigua en un món canviant». L’ONU adverteix que en un futur proper la manca d’aigua potable pot acabar provocant inestabilitat i conflictes. Segons les perspectives de creixement de la població mundial dels 6.800 milions d’habitants actuals es passarà a 9.000 milions el 2050, suposant que es continui amb el ritme actual. L’informe assegura que cada any es necessiten 64.000 milions de metres cúbics més, cosa que equival al què consumeix Egipte. D’aquesta quantitat absolutament brutal d’aigua el 70% s’utilitza per al bestiar i els conreus que han d’alimentar la nova població. A més la major demanda mundial d’aigua es concentrarà a les grans ciutats, cosa que encara complicarà més que es pugui subministrar adequadament a la població. El canvi climàtic afectarà de diversa forma les diferents regions terrestres. Però està clar que l’augment de les temperatures globals suposa un risc pel 15% de la població mundial que depen de l’aigua que es desglaça de les muntanyes. Però en altres indrets augmentarà la sequera i en altres, les inundacions. Es parla molt de la crisi del petroli, però en el fons el cru té substituts, en canvi l’aigua no. De ben segur aconseguir aigua per a tothom en bones condicions de potabilitat serà el gran repte d’aquest segle.