Posts Tagged ‘Via Làctia’
[youtube]Hv579bFWTVI[/youtube]
La NASA acaba d’elaborar un mapa complet de la Via Làctia, la galàxia on es troba el nostre sistema solar. Ha estat possible gràcies a la informació aconseguida per la sonda Interestellar Boundary Explorer (IBEX) que també ha permès situar amb exactitud la posició del Sol dins la galàxia. L’IBEX va ser llançada fa un any i, juntament amb les dades proporcionades per la sonda Cassini, s’ha pogut aconseguir aquesta visió de conjunt de l’espai més proper. La sonda Cassini, projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea i la NASA està en òrbita de Saturn des del 2004. El nou mapa detallat de la galàxia servirà per poder analitzar amb més detall les relacions del Sol amb els seus veïns de la Via Làctica. Durant dos mesos, l’IBEX ha recollit dades sobre unes partícules que els científics anomenen àtoms energètics neutrals. Aquests àtoms neixen en una zona del sistema solar anomenada regió limítrof interestel·lar, on les partícules del vent solar circulen més enllà de l’òrbita dels planetes i xoquen amb material provinent d’altres estrelles. Aquestes partícules no emeten llum i són invisibles pels telescopis convencionals.
El sistema solar està en un dels braços de l’espiral galàctica, a uns 30.000 anys llum del centre i a uns 20.000 de l’extrem. En total la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d’anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia, que es mou a uns 270 quilòmetres per segon.
[youtube]kNzdTIDUAY4[/youtube]
Sembla que els científics s’hagin posat d’acord per animar-nos en aquest temps de crisi. Les últimes setmanes, ja ho he anat explicant, han aparegut teories sobre l’extinció massiva d’espècies a la Terra; avisos sobre el decreixement de l’activitat solar; el perill de pandèmies mortíferes… un panorama certament bonic. A aquesta tongada de estudis científics apocalíptics se n’hi ha afegit un de nou. Aquest ve de la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les, i l’han fet el professor William Napier i el doctor Janaki Wickramashinge. Aquests científics han simulat per ordinador el moviment del Sol a través del braç de la Via Làctia on està situat. Aquests models han revelat un pas cíclica través del pla galàctic central, on els núvols de pols estelar són més densos. Com que el sistema solar no és un objecte insignificant atrau els asteroides d’aquesta zona on són abundants. El Sol està a 26.000 anys llum del centre de la nostra galàxia. La Via Làctia té una forma espiral i una llargada de 80.000 a 120.000 anys llum. Però en canvi és prima, només uns 7.000 anys llum. Per això quan mirem el cel de nits veiem com una franja d’estrelles. De fet som les que tenim més pròximes. El sistema solar està en un dels braços de la galàxia. Cada 200-250 milions d’anys el Sol dóna una volta completa a la galàxia. Segons aquesta teoria el sistema solar entraria en una zona complicada, per la quantitat d’asteroides, cada 37 milions d’anys, milió més o milió menys. Aquesta teoria justificaria la desaparició dels dinosaures fa 65 milions d’anys a causa de la caiguda d’un o diversos meteorits. Aquests científics de Cardiff asseguren que el sistema solar s’acosta a una zona de perill on les probabilitats de xocar amb un asteroide es multiplicaran per deu.
[youtube]MdodLNvlo4M[/youtube]
La NASA acaba d’engegar la missió «Kepler» una sonda que buscarà per la Via Làctia, la galaxia de la qual forma part la Terra, planetes similars al nostre que continguin aigua. Noves Terres en una missió que ciència a banda, té grans dosis de component filosòfic. Hi ha vida fora de la Terra? Encara que la visió androcèntrica de l’Univers ha anat canviant a mesura que la ciència ha avançat, la resposta continua sent que no se sap. Sembla que en algun o altre indret de l’Univers les condicions similars a les que té la Terra i que han afavorit l’aparició de la vida s’hi han de trobar. Pràcticament és una qüestió de probabilitats matemàtiques. Només fa falta carboni, oxigen, hidrògen i energia perquè sorgeixin els primers aminoàcids i la vida es desperti, si és que és una vida similar a la nostra. La vida a la terra gira a l’entorn del carboni però podria girar a l’entorn d’altres elements, el silici, per exemple, i també seria vida. I si n’hi ha, si en algun lloc hi ha sers vius, encara que siguin microscopics, no forçosament hauran de tenir res a veure amb el què coneixem perquè de ben segur les circumstàncies que es donen a la Terra, encara que siguin similars, mai seran iguals. Si la sonda «Kepler» troba noves Terres, com a mínim sabrem que les condicions perquè sorgeixin la vida s’han repetit i estarem més aprop de respondre a si «allà fora» hi ha algú més.