La nova frontera

   Escoltin, els diré tot el que va passar. “The New York Times” i el seu redactor en cap, Robert Phelps, van veure la terrible tormenta que s’els venia al damunt i, en principi, varen optar per el : “ja ho mirarem demà.” Exactament el mateix que varen fer 9 anys abans -Novembre del 1963- quan un grup de militars del Pentàgon; la CIA -principalment agents cubans-; part de la policia de Dallas i un grup poderós de la màfia, va dur a terme un covard i miserable cop d’estat contra el Govern del president John F. Kennedy, abans de que fos reelegit per un segón mandat. I per això el van executar amb traïdoria a la plaça Dealey, de Dallas davant de milers de persones. Tot, obviament, amb el silenci còmplice de l’FBI que, cinc dies abans de l’assassinat, l’oficina de l’FBI de Nova Orleans va rebre un télex avisant que es preparava un atemptat contra el president durant el cap de setmana a Dallas. L’FBI no va transmetre aquest avís al Servei Secret ni a cap altra autoritat. Poc desprès de l’assassinat, el missatge de télex va desaparèixer de l’arxiu de l’oficina de l’FBI de Nova Orleans.————————-   Davant la gravetat dels aconteixements,el Congrés va iniciar els tràmits per a la formació, per elecció, d’una comissió investigadora i judicial per tal de trobar els culpables del cop d’estat i del complot per assessinar el president Kennedy. Davant els nombrosos testimonis de l’assassinat així com les filmacions i fotografies realitzades i les proves que dia darrera dia s’anaven acumulant els congressistes, en qüestió de 48 hores i segons les dades aportades per les periòdiques desclassificacions de documents, haguessin començat a descobrir la trama criminal. Però va ser el succesor -a trets de fusell- de Kennedy, el vicepresident Lyndon B. Johnson, conegut com el “senador del Pentàgon” degut a la seva complaença amb els militars -tres mesos desprès de l’assassinat de Kennedy va incomplir les ordres de sortida progressiva dels efectius militars dels EUA a Vietnam, donades pel seu antecessor -va iniciar la gran escalada d’una de les guerres més cruels de la humanitat i que va costar la vida a 3 milions de vietnamites i 50 mil nord-americans. En el seu lloc, Johnson, va anomenar a dit als membres de la Comissió Warren en la qual hi figurava l’anterior director de la CIA, Allen Dulles, a qui Kennedy havia fet plegar. La Comissió Warren no es va constituir per a descobrir els culpables de l’assassinat del president Kennedy i del cop d’Estat, sinó, per el seu miserable encobriment. El Congrés i la gran premsa dels EUA varen fer com l’estruç, amagar el cap sota l’ala. Callar. El concepte sagrat de justícia i de servidors de la veritat va romandre, en aquells moments, arraconat a les runes de la història. I ha estat, precisament, la història i honestos investigadors que estimen la seva gran nació, els qui han explicat i portat davant la justícia a culpables d’aquells horripilants fets i han fet sortir a la llum pública els seus noms i cognoms, la majoria d’ells ja desapareguts i molts en circumstàncies terribles.–

   (En un proper capítol parlarem sobre “The Washington Post” no es deixa espantar”)——–

—————————————————————————-

   El lema del dia: “Aprimar-se és fàcil:només s’ha de tenir gana de les coses que no agraden.”  Jane Russell.

—————————————————————————-

     La pregunta del dia: “Quins són el tres mecanismes que representen la base mateixa de la Constitució dels EUA?

—————————————————————————-