æ   ‘El robot salvatge’ o el robot humanitzat és una pel.lícula per a tots els públics. Afortunadament sense patacades i cataractes de sang, cosa estranya en el cinema actual. Ensenya moltes coses a favor de la pau i la convivència, sobre les quals els humans deuen aprendre molt. El planeta Terra no és propietat nostre, ens l’han deixat per viure-hi i traspassar-lo, millorat, a les futures generacions. És la responsabilitat humana de viure i pensar. Els dinosaures feien quatre metres d’alt, però no eren gaire espavilats: el seu cervell era de la mida d’una llimona. És una situació freqüent avui dia. Ho veiem, principalment,  en alguns aprenents de mandataris mundials i presentadors de televisió. 

   “M’ha agradat molt la pel.lícula”, deia la Laura de 76 anys i “tornaré venir amb els meus néts, l’han de veure!”. Un altre espectador, amb un pronunciat bigoti i una cara vermella com una tomata, explicava que ell hi havia anat amb els seus néts a veure ‘el 47’. “Gran pel.lícula que hauria de veure tothom”, principalment, tots els alumnes dels Instituts de Secundària. Pot ser els més joves hi poden treure gran profit. Menys mòbils i més educació.El món és una successió d’esforços, treballs i valentia. 

   Un robot que les passa magres per rebelar-se contra tot allò negatiu i antihumà pel qual ha estat creat i convertir-se en bondat, estimació, força i valentia de tots els animals units. Un robot rebel a favor de la humanització, la convivència, la Pau i el medi ambient. Precisament, tot allò, que, en l’actualitat, molts humans menyspreen.

                                     ‘El Punt Avui’

——————————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<És evident el fet que els Estats Units, com a gran potència nuclear, tingui especial responsabilitat al món>>.

(JFK)

<<I no hi ha dubte que és una responsabilitat triple: responsabilitat envers els nostres propis ciutadans, responsabilitat envers la gent de tot el món afectada per les nostres decisions, i responsabilitat envers la propera generació humana. Creiem que la Unió Soviètica també té aquestes mateixes responsabilitats, i que això requereix que les nostres dues nacions es concentrin menys en les nostres diferències i més als mitjans de resoldre-les pacíficament. Durant massa temps, les nostres dues nacions han augmentat els seus pressupostos militars, els dipòsits nuclears i la capacitat de destruir tota vida –humana, animal o vegetal– sense que hi hagi hagut el corresponent increment en la nostra seguretat >>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And there can be no doubt that it is a threefold responsibility: responsibility to our own citizens, responsibility to the peoples of the world affected by our decisions, and responsibility to the next generation of mankind. We believe that the Soviet Union also has these same responsibilities, and that this requires that our two nations concentrate less on our differences and more on the means of resolving them peacefully. For too long, our two nations have increased their military budgets, nuclear stockpiles, and the ability to destroy all life – human, animal, and plant – without a corresponding increase in our security.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

РA qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure -que no sempre es passen el dia jugant a futbol-, Catalunya, immemorial nació catalana, ja seria un Estat independent d’una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. L’odi permanent contra Catalunya i els catalans que aporten a l’administració estatal de Madrid, cada any,  l’enorme xifra de 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- i que els catalans paguen amb els seus impostos però que ja no tenen retorn. Un veritable ofec econòmic i social que dóna raó a la independència i als independentistes que, a sobre, fan possible ajudar amb els seus vots que Espanya tingui un govern estable i progressista.

Per acovardir als catalans

   I per acovardir als catalans el Partido Popular va instar a signar per tots els territoris contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Però també el Partido Popular la va impugnar davant el Tribunal Constitucional espanyol -sempre contra Catalunya- que va fer miques l’Estatut d’Autonomia votat pel poble. Ara, Catalunya, no pot desenvolupar l’Estatut ratificat. I, per acovardir als catalans, -propi d’una actitud colonialista- mantenir i augmentar l’espoli fiscal de Catalunya que provoca el seu ofec econòmic i social. I, per acovardir als catalans, les garrotades als ciutadans per impedir votar en el Referèndum del Primer d’Octubre de 2017 -pacífic i democràtic-, per denunciar i expressar el mal tracte i injustícia rebut per part de l’Estat espanyol sota el govern del Partido Popular. I, per acovardir als catalans, el denominat ‘155’ per suprimir l’autonomia -miserable autonomia- de la Catalunya nació, així com l’anomenada ‘operación Cataluña’ pròpia d’una dictadura. I, per acovardir als catalans, els representants presos polítics tancats a la presó durant quatre anys i inhabilitats, així com els representants exiliats polítics que des de l’any 2017 romanen a la presó de l’exili i, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. 

L’incompliment de la Llei d’Amnistia

   La Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, “d’amnistia per la normalització institucional, política y social de Catalunya” aprovada pel Congrés dels Diputats no es compleix. Situació única, incomprensible i inacceptable a l’Europa democràtica i lliure.  Sembla que el Congrés dels Diputats, representants del poder legislatiu, no són res. Fins i tot, el Tribunal Europeu de Drets Humans,  pregunta a Espanya sobre l’aplicació de la Llei d’Amnistía. Així ho destaquen els titulars de la premsa : “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si està aplicant l’amnistia als polítics de l’1-O”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a Espanya si aplica l’amnistia”. “El Tribunal Europeo de Derechos Humanos pregunta cómo afecta la amnistía a Oriol Junqueras i a otros condenados por el ‘procés’.

   El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha mostrat a favor d’indultar la malversació (inexistent) dels polítics catalans -presos polítics-, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Que si rebel.lió, que si sedició, que si tumult, que si malversació…quina malversació? Quins diners es van emportar? Presó sí, quatre anys i exili perpetu, diners cap. L’incompliment de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Amnistia, dóna la raó a l’independentisme català.

El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes.

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

LA TASCA DE CONSTRUIR LA PAU

LA TAREA DE CONSTRUIR LA PAZ

THE TASK OF BUILDING PEACE

<<La reducció de la tensió mundial no ha de ser una excusa per a una mesquina persecució d’interessos egoistes. Si la Unió Soviètica i els Estats Units, amb tots els seus interessos mundials i compromisos d’ideologia, i amb les seves armes nuclears encara apuntades mútuament, poden trobar àrees d’acord i interessos comuns, aleshores, amb tota seguretat, altres nacions poden fer el mateix … nacions immerses en conflictes regionals, en problemes racials o en l’angoixa del vell colonialisme. Les disputes cròniques que prenen preciosos mitjans i riqueses a les necessitats del poble o esgoten les energies d’ambdues parts no serveixen als interessos de ningú, i el distintiu de responsabilitat al món modern sens dubte ha de ser el bon desig de buscar solucions pacífiques>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

  <<The reduction of world tension must not be an excuse for petty selfish interests. If the Soviet Union and the United States, with all their world interests and ideological commitments, and with their nuclear weapons still pointed at each other, can find areas of agreement and common interest, then surely other nations can do the same… nations mired in regional conflicts, in racial problems, or in the anguish of old colonialism. Chronic disputes which rob precious means and wealth from the needs of the people or exhaust the energies of both sides serve no one’s interests, and the badge of responsibility in the modern world must surely be the good will to seek peaceful solutions>>.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Mai és massa aviat per intentar-ho; i mai no és massa tard per dialogar; i ja és hora que moltes disputes que figuren a l’agenda d’aquesta Assemblea se suprimeixin dels programes de debat i es col·loquin sobre la taula de negociacions>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 <<It is never too early to try; and it is never too late to talk; and it is high time that many disputes on the agenda of this Assembly were removed from the agenda and placed on the negotiating table.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

 

<<No et comparis amb els altres, cada persona té el seu propi camí i les seves pròpies batalles>>.

<<Don’t compare yourself to others, each person has their own path and their own battles>>.

Wikipedia

   Morir o viure. Un noi de 18 anys sobre el qual han de dictaminar si és culpable o innocent de l’assassinat del seu pare. Si existeix algun dubte deuen emetre veredicte de <<no culpable>>. Si se’l troba culpable serà <<sentenciat a mort>>. Des d’un principi i per anar ràpid tot semblava molt clar: culpable. Però un dels membres del jurat no ho veu d’aquesta manera i vol dedicar-hi tot el temps que calgui per exposar la seva versió, segons els fets exposats durant el judici. S’escolten murmuris, però, està en joc la vida d’un noi de 18 anys i és necessari arribar fins al final. Apareixen confrontacions i vivències personals molt fortes. Un dels membres del jurat estalla en llàgrimes. Precisament, està vivint una conflicte amb el seu propi fill i que no hauria d’afectar la presa de decisió del jurat. El raonament de la conducta humana que defensa la raó, la veritat, la justícia, la bondat, ho poden canviar tot. Ho poden veure a ’12 hombres sin piedad’, el cinema real i de valors humans.

——————————————————————————- 

⊥   Tant de bo hagués estat un somni d’una pel.lícula de terror. Tantes pel.lícules i sèries! -la gent dorm? O és per això que hi ha tants accidents a l’AP-7?-. En Faust, ciutadà del món,  m’explicava que es passa hores i hores buscant en els menus de les plataformes i que no té temps per mirar tantíssimes sèries. Els amos ara pujaran els preus. Tants films sobre la crueltat humana! Directors, actors i, per sobre de tot, diners. Encara que ‘Joker II’ perd, per ara, 200 milions de dòlars.

   La dura realitat no és pel.lícula quan Dominique Pelicot -el marit- no oferia el seu propi cos, sinó el de la seva dona, Gisele Pelicot. Com ho feia? L’oferia mitjançant ‘plataformes’ d’internet. Més ‘plataformes’! I tan poc judici. Drogada i violada durant quasi deu anys per més de cinquanta homes. La maledicció de l’ús diabòlic d’internet. El present i futur de milions d’adolescents empesos cap a malalties mentals severes i, pot ser, amb medicació insuficient o sense. Atenció pares! Més enllà de la bogeria.

(Imatge: Business Insider España)

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<La tasca de construir la pau…>>

<<La tarea de construir la paz…>>

<<The task of building peace…>>

<<La tasca de construir la pau descansa a les mans dels dirigents de cada nació gran o petita. Les grans potències no monopolitzen el conflicte o l’ambició. La guerra freda no és l’única expressió de tensió en aquest món; i la carrera nuclear tampoc no és l’única carrera d’armament. Fins i tot les guerres petites són perilloses en un món nuclear. La llarga tasca de la pau és empresa de cada nació, i en aquest esforç cap de nosaltres no pot romandre apartat dels altres. Per aconseguir aquest objectiu, cap de nosaltres ha de romandre amb els braços creuats>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<The task of building peace rests in the hands of the leaders of every nation, large and small. For the great powers do not monopolize conflict or ambition. The cold war is not the only expression of tension in this world; and the nuclear race is not the only arms race. Even small wars are dangerous in a nuclear world. The long work of peace is the enterprise of every nation, and in this effort none of us can stand aloof from the others. In achieving such an objective, none of us must stand idly by.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

«Imagini’s un home assegut al sofà favorit de casa seva. A sota hi ha una bomba a punt d’esclatar. Ell ho ignora, però el públic ho sap. Això és el suspens»

«Imagínese a un hombre sentado en el sofá favorito de su casa. Debajo tiene una bomba a punto de estallar. Él lo ignora, pero el público lo sabe. Eso es el suspense»

«Imagine a man sitting on his favourite couch at home. Underneath him lies a bomb about to explode. He doesn’t know it, but the audience knows it. That’s suspense.»

Photowall

Alfred Hitchcock

——————————————————————————

La companyia ineludible del cinema

   És la música que ho canvia tot. En el temps del cinema mut el cinema era música i aquesta era cinema. Ara, amb tot tan repetitiu i vist, la música aporta una nova gran dimensió. La música immortal que no és efímera i que al cap d’un any molta música d’ara desapareix, en el que ningú no es recorda de res. Una participació d’instruments i no sempre la guitarra, que agermanen el llenguatge musical, la música i la cultura. El públic ho viu amb entusiasme i emoció. Els de la GIO   Symphonia, de Girona, volen acostar la música clàssica als joves. Gran encert, perquè, el que acosten és la grandesa de la cultura, la música, la intel.ligència i els coneixements compartits. Auditori de Girona: Obrin les portes als Instituts!

——————————————————————————- 

Œ   Binyamín Netanyahu, d’Israel, és el gran creador i instigador de futurs nous defensors i lluitadors àrabs palestins per recuperar els ocupats, retallats i més retallats territoris palestins. Més de 41 mil àrabs palestins morts, entre ells, ancians, dones, nens, civils. Ascendeix cada dia els morts al Líban i els milers de desplaçats i refugiats. Terres de sang i odi sense treva per les quals, Jesús de Natzaret, caminava predicant la bondat, la germanor i la Pau. 

   Netanyahu, d’Israel, que posseeix la bomba atòmica i el més gran poder destructiu armamentístic amb el suport dels EUA, mantè una guerra que Israel ja ha perdut. Una guerra per sempre en lloc d’una Pau per sempre.

Els Deu Manaments o el Decàleg, dits per Déu

(Per la Pau)

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

SIGNATURA DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS

FIRMA DEL TRATADO DE PROHIBICIÓN DE PRUEBAS NUCLEARES

SIGNING OF THE NUCLEAR TEST BAN TREATY

Cap a una política i presidència responsable

<<Calmosa, però indestructible, aquesta nació ha buscat el camí cap a un desarmament efectiu en un món on la pau pot ser segura, i val a dir que en aquesta tasca tampoc no hem estat sols. Avui hem començat, i és just que reconeguem la tasca dels que durant anys han ajudat que aquest començament d’avui pugui ser realitat>>.

(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).

<<Calmly but unwaveringly, this nation has sought the path to effective disarmament in a world where peace can be assured, and it is fair to say that in this work we have not been alone. Today we have begun, and it is right that we recognize the work of those who for years have helped to make today’s beginning a reality.>>

(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).

<<El que el futur ens porti és una cosa que ningú no pot predir amb seguretat. Aquest primer fruit d’esperances pot ser o no seguit de grans collites, de collites molt més grans que aquesta. Fins i tot aquest limitat tractat, gran com és en les seves promeses, només pot sobreviure si compta amb el suport determinat d’altres, amb un suport que el recolzi en lletra i esperit, cosa que en aquest moment prego facin en nom dels Estats Units>> .

(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).

<<What the future may bring is something no one can predict with certainty. This first fruit of hope may or may not be followed by great harvests, by harvests far greater than this one. Even this limited treaty, great as it is in its promise, can survive only if it has the determined support of others, a support that will back it in letter and spirit, which I now urge you to do on behalf of the United States.>>

(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

“Mentre els homes siguin lliures per preguntar el que deuen; lliures per dir el que pensen; lliures per pensar el que vulguin; la llibertat mai es perdrà i la ciència mai retrocedirà.”

“Mientras los hombres sean libres para preguntar lo que deben; libres para decir lo que piensan; libres para pensar lo que quieran; la libertad nunca se perderá y la ciencia nunca retrocederá.”

“While men are free to ask what they must; free to say what they think; free to think what they want; freedom will never be lost and science will never retreat.”

Perfil

Robert Oppenheimer

——————————————————————————-

QUAN LA MELODIA ÉS VEU

El violí té la seva pròpia veu i ens parla. Fa batre el cor del públic i els seus sentiments, tot escoltant una música immortal, de tots els temps. L’Alan ho fa perquè ho sent i estima la música, el violí i l’esforç. Judy Garland se’l mira i l’escolta: “Que bé que ho fas noi”! I ella també ho ha de fer molt bé en la seva interpretació a ‘El màgic d’Oz’. Decebuda per la realitat quotidiana, és arrastrada per un tornado fins a un indret més enllà de ‘l’arc de Sant Martí’, el ‘maravellós país d’Oz’. La música és cultura i, en aquest cas, un Oscar a la millor banda sonora, un Oscar a la millor cançó original per ‘Over the Rainbow’, i una nominació a la Palma d’Or al Festival de Canes d’aquell any ( 1939), per la millor direcció, Victor Fleming. Cultura, música i cinema en un moment en què la ment i el cor busquen els valors de la Pau.

——————————————————————————–

±   Espanya o Regne d’Espanya, Estat espanyol. No és la grandesa que ens volen transmetre des del règimen de Madrid. És una mentida. El ‘sempre contra Catalunya’ del Partido Popular ho va canviar tot. L’instar, l’any 2006, a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va condemnar i treure a la nació catalana l’Estatut d’Autonomia que els ciutadans de Catalunya havien ratificat. L’inici del gran disbarat polític i social de l’expresident Mariano Rajoy i del Partido Popular. Les conseqüències encara perduren i es mantindran fins que Catalunya sigui un Estat europeu independent i lliure. Encara avui -després de 8 anys- romanen representants polítics catalans exiliats a Europa i, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

   El sempre contra Catalunya inspirat per l’odi i venjança contra la nació catalana, els catalans, els representants presos polítics i els exiliats polítics. Odi i venjança contra el Molt Honorable President Carles Puigdemont. Odi i venjança contra el poder legislatiu i la Llei d’Amnistia. El seu incompliment es propi de les dictadures comunistes. L’independentisme pacífic i democràtic té tota la raó. 

Wikipedia

Joan Prim i Prats (Reus, 6 de desembre de 1814 – Madrid, 30 de desembre de 1870). Militar i polític liberal i progressista. Gran defensor d’Espanya i de Catalunya, immemorial nació catalana.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

SIGNATURA DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS

FIRMA DEL TRATADO DE PROHIBICIÓN DE PRUEBAS NUCLEARES

SIGNING OF THE NUCLEAR TEST BAN TREATY

<<For its first two decades, the nuclear energy era was characterized by fears, but never by hopes. Today, fears have greatly diminished, and hopes have greatly increased. For the first time, we have been able to reach an agreement that can limit the dangers of this era. The agreement itself is limited, but its message of hope has been heard and understood, not only by the peoples of the three nations that originated it, but also by the peoples and governments of the other hundred countries that have signed it. This treaty is the first fruit of labors that have been shared by great multitudes of people – citizens, legislators, statesmen, diplomats, as well as soldiers.>>

(President John F. Kennedy, White House Lounge, Washington, D.C., October 7, 1963)

——————————————————————————-

LA FRASE

“No tenia el regal natural de ser res: ni un atleta, ni un actor, ni un escriptor, ni un director, ni un pintor de porxos de jardí ni res. Així que he treballat molt dur, perquè res no era fàcil per a mi ”.

“No tenía el don natural de ser nada: ni un atleta, ni un actor, ni un escritor, ni un director, ni un pintor de porches de jardín, ni nada. Así que he trabajado muy duro, porque nada me fue fácil”.

“I didn’t have the natural gift of being anything: neither an athlete, nor an actor, nor a writer, nor a director, nor a garden porches painter, nor anything. So I have worked very hard, because nothing was easy for me” .

Esquire

Paul Newman

——————————————————————————–

MÚSICA PER A L’ETERNITAT

‘Allò que el vent s’endugué’

ℑ És el que succeeix amb molts cantants i músics d’avui dia que el vent se’ls emporta al cap d’un o dos anys. Ja ningú no se’n recorda d’ells, de la seves cançons i de la seva música. Sempre els mateixos instruments i tanta bateria ensordidora. La justa i que s’acobli. No hi posen un so com el del violí que fa bategar el cor i els sentiments i forma part d’una música immortal. 

——————————————————————————- 

⇔   Una bola rodona, plena de cràters gegantins i amb una solitud indescriptible. Contrasta amb Catalunya, immemorial nació catalana, 8 milions d’habitants i amb una companyia desèrtica. Espanya no vol saber-ne res de la nació catalana només, això sí, a l’hora de rebre els 22 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Un espoli fiscal propi d’una Espanya colonialista.

   Una solitud indescriptible menys per a les garrotades del Primer d’Octubre de 2017 -referèndum pacífic i democràtic- i el “a por ellos!”. Una solitud indescriptible menys per als 7 anys de repressió que encara segueix. Una solitud indescriptible menys pel no compliment per part de l’Estat espanyol de la Llei d’Amnistia, aprovada pel Congrés dels Diputats i que permet -aquest no compliment-, la continuïtat de la repressió iniciada per l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del Partido Popular tan afanyós en el sempre contra Catalunya! I, pel Partido Popular, Catalunya, nació, va ser privada de l’Estatut d’Autonomia que el poble va ratificar l’any 2006.  Una solitud indescriptible menys pel denominat ‘155’, representants presos polítics catalans, representants polítics catalans exiliats a Europa i que encara allà romanen tot i la Llei d’Amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. Un greu menyspreu a la democràcia i al poder Legislatiu i que debilita l’estat de dret del Regne d’Espanya.  

   Catalunya, sola com la Lluna, mira, però, cap a la seva Diada Nacional de l’11 de Setembre. La força d’un poble, la força d’una nació immemorial, la força de milions de ciutadans per exigir democràcia, llibertat, compliment de la Llei d’Amnistia, retorn del Molt Honorable President Puigdemont, dignitat i independència. 

LA MIRA

Solitud lunar

——————————————————————————–

ESCENES

L’avi, el pare, el fill

   Una conversa important amb profunda arrel de família i d’humanitat. Big Daddy (Burl Ives), patidor d’un càncer terminal, es confessa davant el seu fill Brick (Paul Newman) de com el seu pare, un rodamón, el va estimar tant mentre rodaven -amagats en els trens- de llarg a llarg dels Estats Units. Tot el que va heretar del seu pare: un immens afecte, una maleta de vímet i un barret. Brick enveja al seu pare perquè, sent aquest un dels terratinents més rics de l’Estat de Mississippi, no ha tingut per part del seu pare l’afecte i l’amor que, aquest, va rebre del seu avi. Molts milions de dòlars i afany per aconseguir més, però, moltes vegades, l’afecte familiar roman en un pla inferior i d’això se’n queixa el seu fill Brick. 

   La gata sobre la teulada de zinc calenta (en anglès Cat on a Hot Tin Roof) és una obra de teatre de Tennessee Williams. Una de les més conegudes obres de Williams i la seva favorita. L’obra va guanyar el Premi Pulitzer de Drama en 1955. La gata sobre la taulada de zinc, compta amb diversos temes recurrents, com les frustacions, l’alcoholisme, passions eròtiques, desenganys, la cobdícia, la superficialitat, la decadència, i la mort. Ha estat traduïda al català per Joan Sellent.

   L’obra va ser adaptada al cinema en una pel.lícula del mateix nom el 1958, dirigida per Richard Brooks i protagonitzada per Elizabeth Taylor i Paul Newman com Maggie i Brick, respectivament.

——————————————————————————– 

LA FRASE

“El paper més difícil és ser tu mateix en un món que constantment intenta fer-te una altra persona”.

“El papel más difícil es el de ser tú mismo en un mundo que constantemente intenta hacerte otra persona”.

“The hardest role is to be yourself in a world that is constantly trying to make you someone else”.

Viquidites

Tennessee Williams

——————————————————————————-

<<De nou ens reunim a la recerca de la pau. Fa vint-i-quatre mesos, quan darrerament vaig tenir l’honor de parlar aquí, l’ombra negra del temor planava les seves ales sobre el món sencer. Estava en perill immediat la llibertat de Berlín occidental. L’acord sobre un Laos neutral semblava molt remot. Es trobava sota el foc el mandat de les Nacions Unides al Congo. Les perspectives financeres d’aquesta organització es posaven en dubte. Dag Hammarskjöld havia mort. Havia ocupat el seu lloc la doctrina de la <<troica>> i la Unió Soviètica havia tornat a reprendre els seus assajos nuclears>>.

President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963.

<<We meet again in the search for peace. Twenty-four months ago, when I last had the honor of speaking here, the black shadow of fear hovered over the entire world. The freedom of West Berlin was in immediate danger. Agreement on a neutral Laos seemed very remote. The United Nations mandate in the Congo was under fire. The financial prospects of this organization were called into question. Dag Hammarskjöld was dead. The “troika” doctrine had taken its place and the Soviet Union had resumed its nuclear tests>>.

President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963.

CORDIS – European Union

<<Eren dies d’ànsia per a la humanitat, i alguns preguntaven en veu alta si aquesta organització sobreviuria. Però les assemblees generals setzena i dissetena van aconseguir, no solament aquesta supervivència, sinó un evident progrés. Fent honor a la seva responsabilitat, les Nacions Unides van ajudar a reduir les tensions ia fer retrocedir la foscor >>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<These were anxious days for humanity, and some wondered aloud if this organization would survive. But the sixteenth and seventeenth general assemblies achieved not only that survival, but also evident progress. Honoring its responsibility, the United Nations helped reduce tensions and drive back the darkness.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

El candidat independent

   Robert F. Kennedy JR., nebot del President John F.Kennedy i fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, es troba fent campanya electoral – eleccions 2024- per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica des del mes d’abril de l’any 2023. Tot i que els representants servidors públics polítics de la família Kennedy ho són des de fa més d’un segle pel Partit Demòcrata nord-americà, Robert Kennedy JR., va decidir presentar-se com a independent després d’abandonar el Partit Demòcrata dins del qual no va trobar el suport polític necessari per defensar les aspiracions de benestar social, humanístiques, mediambientals, econòmiques i polítiques per a tots els seus conciutadans, principalment, per a les classes més desafavorides i marginades. Advocat i polític lluitador a favor de causes mediambientals, ha escrit o editat deu llibres. Durant més de trenta anys, Kennedy ha estat professor adjunt de Dret Ambiental a l’Escola de Dret de la Universitat de Pace, Nova York, d’on actualment és professor emèrit. El seu currículum professional i de lluita a favor del medi ambient és extensíssim.

Defensor de la justícia ambiental

   El 1983, Kennedy va ser fiscal adjunt de districte a Manhattan. El 1984,  es va unir a Riverkeeper com a investigador, i va ser promogut a fiscal superior quan va ser admès, l’any 1985, al Col.legi d’Advocats de Nova York. Kennedy és especialista en dret ambiental i soci als bufets d’advocats de Morgan & Morgan PA i de Kennedy & Madonna, LLP, i és un defensor de la justícia ambiental. A través de litigis, cabildeig, ensenyament i campanyes públiques i activisme, Kennedy ha advocat per la protecció de les vies fluvials, els drets dels indígenes i les energies renovables. El 2018, l’Associació Nacional d’Advocats Judicials va atorgar a Kennedy i al seu equip de proves ‘l’Equip de Judici de l’Any’ pel seu treball guanyant un veredicte de $289 milions a Dewayne “Lee” Johnson v Monsanto. Premi American Book (2005). (Extret de Viquipèdia).

   Tot i que el candidat Robert F.Kennedy Jr., va començar el mes d’abril de l’any 2023 la seva campanya per a la presidència -2024- dels Estats Units d’Amèrica, ha estat i és ignorat per la premsa catalana -principalment Catalunya Ràdio i RAC1- que només parlen de Trump i Harris.

——————————————————————————–

δ      “Nosaltres perdem la memòria, la pell no”. Alguna vegada m’ho havia comentat el doctor dermatòleg Albert Xifra que, actualment i malauradament, ja no visita a l’Hospital Comarcal de Palamós. Ara, m’expliquen, només hi han dos dermatòlegs els quals únicament poden atendre als malalts de càncer de pell. Una enorme llista d’espera. Una tragèdia que pateix la sanitat pública catalana com a conseqüència de l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Només cal mirar seriosament els números i es veu el pèssim i injust sistema de finançament de Catalunya, immemorial nació catalana.

   La pell es recorda de tants anys de prendre i caminar sota el sol, en uns anys en què els protectors solars no apareixien a les historietes de la família Ulises de la revista TBO apareguda l’any 1945. Tampoc, després, la potència de les radiacions solars escalava els nivells d’ara com a conseqüència del canvi climàtic. Les radiacions ultravioletes A (UVA), B (UVB) i C (UVC) s’han convertit en un perill greu al voler posar-se moreno sense control. Expliquen que en determinades aplicacions dels esclavitzadors mòbils, s’exalta la moda de prendre el sol sense protecció i a les pitjors hores del dia. Barbaritat. Com els pollastres a l’ast en una rostisseria d’estiu. 

   Els casos de càncer de pell: 20.400 nous l’any 2023. Un creixement del 8% respecte al 2022. L’exposició solar, que és acumulativa, com els punts que donen als seus clients alguns supermercats, és el principal factor de risc. Pretendre posar-se moreno sense control o, heus aquí, existeix un veritable o suficient control? “Nosaltres perdem la memòria, la pell no”.

Imatge: Clínica de dermatología en Alicante y Elche

La queratoris actinica  es una patologia premaligne, que progresa com a tal en  una taxa de 10% als 10 anys.

——————————————————————————–

ℵ   L’odi contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans, ve des de Madrid. També d’altres regiones d’Espanya. Es veu cada dia a molta premsa espanyola. És una malaltia crònica. No és una nota en un bloc. És una repressió constant que posa en evidència el colonialisme espanyol sobre Catalunya, representat per un cada any superior espoli fiscal. Els números intel.ligents no fallen i rucs els catalans per acceptar-ho. La xifra de 22 mil milions d’Euros – un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Això provoca un ofec econòmic i social d’envergadura.

Obsessió

   Enemics per sempre i sense convivència possible quan el Tribunal Suprem espanyol, tergiversa, canvia l’esperit i el sentit, modifica el que tothom sap que vol dir i busca acusacions que romanen fora de la realitat i de la Llei d’Amnistia, aprovada per majoria parlamentaria pels representants del poble del Congrés dels Diputats. Una obsessió, per part del Tribunal Suprem i alguns jutges, per presentar acusacions noves i inexistents com ja ha quedat demostrat que mai no van existir. La premsa catalana en parla extensament cada dia.

L’independentisme no és cap delicte

   Tampoc ho és preguntar al poble mitjançant un referèndum. Evidentment que la democràcia guanyarà si Espanya, de veritat, forma part d’una Europa lliure i democràtica i on l’independentisme no és cap delicte. En tot cas, l’independentisme català i la seva continuada repressió, és un fracàs vergonyós de l’Estat espanyol. L’Estat dels representants presos polítics catalans i dels exiliats polítics catalans a Europa. Seguint per aquest camí, la ‘Diada de l’Onze de Setembre’ de 2024, serà, sens dubte, un clam del poble català a favor de la independència i que, cada dia, des de Madrid, ens ho recorden amb tanta diligència repressiva. Retorn als anys XIX i XX a través del colonialisme actual.

Les firmes de la catàstrofe

   Enemics per sempre des de l’inici, l’any 2006, de tot el conflicte actual quan el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, insta a totes les regiones d’Espanya a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya als quals, més tard, se’ls va sostreure l’Estatut d’Autonomia que havien votat.

Catalunya i l’Estatut, com a arma electoral

   Enemics per sempre quan l’any 2010 -prop de les eleccions generals- el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, –sempre Rajoy!- porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol. El Partido Popular va fer mans i mànigues per aconseguir una majoria súper conservadora que deixés fet miques l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia votat el poble.

   Evidentment, a Espanya, el candidat Rajoy del Partido Popular, va guanyar les eleccions generals. Una vegada més Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia, utilitzats com a arma electoral. També, quan els convé, fan servir la llengua catalana per posar més llenya al foc. El Partido Popular va anar, ha anat i segeuix anant per molt mal camí. La seva pèssima i incomprensible política ha anat fent créixer l’independentisme. Del sempre contra Catalunya!  i del ¡A por ellos! Ja es veuen les conseqüències.

Catalunya, immemorial nació catalana, tractada com una colònia

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

ANUNCI DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS 

<<No hi ha motiu per a complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o un lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il·lusions que en el camí cap a la pau hi hagi ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la feblesa. La concentració d’armes convencionals i nuclears s’ha d’aturar com sigui>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

<<There is no reason for complacency. We have learned in the past that the spirit of a moment or place can disappear and vanish like smoke. We have been disappointed more than once, and we have no illusions that there are now any important shortcuts on the path to peace. In many places around the globe, communists continue their efforts to exploit poverty and weakness. Its concentration of conventional and nuclear weapons must be stopped at any cost>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963)

<<Però ara, per primera vegada en molts anys, potser s’obri aquest corriol que condueix cap a la pau. Ningú no pot estar segur del que ens portarà el futur. Ningú no pot dir si ha arribat el moment d’una treva a la lluita. Però la Història i la nostra pròpia consciència ens jutjarà més durament si ara no fem un esforç per provar les nostres esperances mitjançant l’acció, i repeteixo que aquest és el moment de començar. Segons un vell proverbi xinès: “Un viatge de mil milles ha de començar mitjançant un sol pas”>>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<But now, for the first time in many years, that path that leads to peace may open. No one can be sure what the future will bring. No one can say whether the time has come for a truce in the fighting. But History and our own conscience will judge us more harshly if we do not now make an effort to test our hopes by action, and I repeat that now is the time to begin. According to an old Chinese proverb: “A journey of a thousand miles must begin with a single step.”

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

L’ALTRE CANDIDAT

   Robert F.Kennedy Jr., fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, i nebot del President John F.Kennedy, participa des de primers d’any com a candidat independent a la campanya per a les presidencials del mes de novembre. Circumstància que ignora la premsa catalana, principalment ‘Catalunya Ràdio’ i ‘Rac1’, que només fan esment del candidats Biden i Trump. La campanya de Kennedy reforça la tasca del President dels Estats Units com a primer servidor públic i com a objectiu fonamental de romandre al costat del poble i de totes les famílies dels Estats Units d’Amèrica. Igual que el seu oncle i el seu pare, romandre en la defensa dels seus conciutadans, la justícia social, una gran sanitat pública, el progrés i la Pau. La seva voluntat i actuació de que la grandesa dels Estats Units d’Amèrica, ha de ser la grandesa de tots els nord-americans.   

   El dia del gran primer debat celebrat a Atlanta, i, des de Los Angeles, el candidat Robert Kennedy Jr., va defensar la seva política com a candidat presidencial veient i escoltant els candidats Biden i Trump. Kennedy no va ser convidat per la CNN a Atlanta, però, si que va defensar les seves aspiracions polítiques des de Los Angeles (Califòrnia).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El món ha anat de tragèdia en tragèdia, d’horror en horror, però els éssers humans seguim existint, enamorant-nos i trobant alegria a la vida”.

 “El mundo ha ido de tragedia en tragedia, de horror en horror, pero los seres humanos seguimos existiendo, enamorándonos y hallando alegría en la vida”.

“The world has gone from tragedy to tragedy, from horror to horror, but human beings continue to exist, fall in love and find joy in life.”

Paul Auster

Kinótico

——————————————————————————-

Ï   Ho anomenen espectacle de les guerres actuals. Els senyors dictadors militars que les provoquen, ho contemplen com a festes de focs d’artifici ben resguardats en els seus palaus. S’ha vist, es veu que el complex militar industrial, proveïdor d’aquestes guerres, fabrica unes bombes denominades de ‘raïms’ que, quan cauen i esclaten s’escampen arreu. Es tracte de fabricar bombes que quan pugen, baixen i esclaten s’assembli a un espectacle de focs artificials que tot el món contempla horroritzat. Menys els que les llancen, còmplices dels senyors de la guerra, i que contemplen a tota pantalla i color els horrors de la tècnica de la destrucció. Milers i milers de nenes, nens, avis, dones, homes, famílies senceres assassinats de manera brutal.

   Res de la intervenció del cervell i conducta humans. Sense cervell, sense conducta, sense cap responsabilitat, sense compasió, només aniquilar per aniquilar mitjançant la tècnica de la destrucció. I mentre, els ciutadans paguen amb els seus impostos les armes que els governs compren al complex militar industrial. Vénen a lloc unes paraules del President John F.Kennedy, ferm impulsor de la Pau: <<Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços en el nostre control d’armaments com ho hem sigut en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau>>.

El Jurista

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Podem pensar en la llibertat no com el dret a fer allò que ens plagui, sinó com l’oportunitat de fer allò que és correcte”.

  • “Podemos pensar en la libertad no como el derecho a hacer lo que nos plazca, sino como la oportunidad de hacer lo que es correcto”.

   

  • “We can think of freedom not as the right to do as we please, but as the opportunity to do what is right.”

  • Peter Marshall

   

  

  

  Iberlibro (ES)

   

  Ralph Pierre LaCock, més conegut pel seu nom artístic Peter Marshall, és un antic presentador de jocs, personatge de televisió, ràdio, cantant i actor nord-americà. Va ser l’amfitrió original de The Hollywood Squares des de 1966 fins a 1981 i té gairebé cinquanta crèdits de televisió, pel·lícules i Broadway.

• —————————————————————————–

Més enllà de la música màquina de les ‘barraques’

   Un dels dos joves catalans amb més puntuació -10- en els darrers exàmens de la Selectivitat, domina tres instruments musicals. Moltíssims joves estan preparats per escoltar la gran música. És un gaudi, però, també, un acert de la intel.ligència. El panorama de concerts que bombardegen  a la joventut és desolador, ensordidor, inhòspit i desenfrenat. Fins a altes hores de la matinada i setmanes seguides se’ls empeny cap a una  cridòria musical i repetitiva. Enorme publicitat només cap a l’opció de la música artificial i que deu proporcionar grans beneficis econòmics. Pels cantors en cridar ja n’hi ha prou. Pels joves  “ja us direm el que heu d’escoltar” i sempre amb els mateixos instruments. Apartats de la cultura de la gran i bona música. A la joventut se la  té que considerar millor, és mereix més respecte. Passa quelcom per obrir una altra carpeta?

——————————————————————————–   ESCENES

   The Verdict (Veredicte final) és una pel.lícula nord-americana de 1982 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Paul Newman, Charlotte Rampling, James Mason y Jack Warden en els papers principals. Va aconseguir 5 nominacions a l’Oscar.

   Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat, i vingut a menys, que passa el temps bevent i realitzant petits treballs. Un antic soci, Mickey Morrissey (Jack Warden), li recorda un cas que encara no ha conclòs i en el que Galvin ja hi havia intervingut: el d’una negligència mèdica -un part en què la mare queda en estat de coma- comesa en un hospital públic pertanyent a l’Esglèsia Catòlica de Boston (Massachusetts).

   Galvin realitza un gran esforç per treballar de nou de manera professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se en un judici a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas, rep ofertes per arreglar l’assumpte sense anar a judici; però Galvin està disposat a jugar-s’ho tot, per aconseguir una important indemnització pels familiars i refer-se com advocat.

   Però, la part contrària, -l’Esglèsia Catòlica de Boston-, dirigida per l’advocat Ed Concannon (James Mason), també està decidida a guanyar el cas sigui com sigui i està resolta a aconseguir-ho utilitzant fins i tot tota classe de mitjans bruts per això fins el punt fins i tot subornar a una ajudant seva, Laura Fischer (Charlotte Rampling). També el jutge està en contra de Frank Galvin i tot, finalment, dependrà del veredicte final.

——————————————————————————–

<<Però la pau no descansa exclusivament en cartes i convenis. Ha d’estar sempre present als cors i al pensament de tot el món. I en aquest món nostre, cap pacte, cap llei, cap tractat, ni cap organització no poden esperar mantenir aquesta pau sense l’ajuda i el bon desig de la gent>>.

 (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<But peace does not rest exclusively on letters and agreements. It must always be present in the hearts and thoughts of everyone. And in this world of ours, no pact, no law, no treaty, nor any organization can hope to maintain that peace without the help and good will of the people.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Així, doncs, no confiem exclusivament en els documents escrits. Lluitem, esforcem-nos per assolir la pau, per tenir desitjos de pau, per treballar en benefici de la pau, i que el cor i la ment de tots els nostres pobles desbordin voluntat de pau. Crec que ho podem fer. Crec que els problemes del destí humà no són fora de l’abast dels éssers humans>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions presidencials -Novembre 2024- dels Estats Units d’Amèrica. Nebot del President John F.Kennedy i fill del que va ser Fiscal General dels EUA i senador per Nova York, Robert F.Kennedy. L’actual president Joe Biden i l’anterior president Donald Trump, no són els únics candidats a la presidència dels EUA circumstància que, sembla, oblida i passa per alt la premsa catalana. Robert F.Kennedy Jr., fa campanya electoral des de l’inici de 2023, cap endavant! 

<<So, let us not rely exclusively on written documents. Let us fight, let us strive to achieve peace, to have a desire for peace, to work for the benefit of peace, and that the hearts and minds of all our peoples overflow with the will for peace. I think we can do it. I believe that the problems of human destiny are not beyond the reach of human beings.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Fa dos anys vaig dir a aquesta institució que els Estats Units havien proposat i estaven disposats a signar un tractat de prohibició de proves nuclears. Avui aquest tractat ja ha estat signat. No posarà fi a la guerra. No suprimirà els conflictes bàsics. No assegurarà la llibertat per a tothom. Però pot ser una palanca, i Arquimedes, en explicar els principis de la palanca, sembla que va dir als seus amics: “Doneu-me un lloc on jo pugui recolzar-me i mouré el món”.

President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963.

Universidad de los Andes

Guerres nuclears: de quilotons a megatons

<<Two years ago I told this institution that the United States had proposed and was willing to sign a nuclear test ban treaty. Today this treaty has already been signed. It won’t end the war. It will not eliminate basic conflicts. It will not ensure freedom for everyone. But it can be a lever, and Archimedes, in explaining the principles of the lever, seems to have said to his friends: “Give me a place where I can lean and I will move the world.”

President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963.

——————————————————————————–

ℑ

   Ho volen, pretenen sense èxit enfonsar-ho tot. Com que no poden governar tal com ells voldrien, que salti tot pels aires! Hi fan pensar a cada moment. Retrocés, autoritarisme, pronunciaments, sedició, rebel.lió militar, guerres civils i incivils, dictadures, presos polítics i exiliats. Un mal endèmic. La carta de presentació d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. La carta de presentació d’altres nacions de l’hemisferi occidental és el progrés humà i tecnològic, aquí, la deshumanització política i el conflicte permanent. Madrid és una mostra. No és bona escena per visitar ni pels tractats comercials. Injustícia política i sed de mal.

¡Firmar contra Catalunya! exclamaven

   Demanen vots a Catalunya, immemorial nació catalana, però, any 2006, insten a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual. Mai han donat cap explicació i el caos de l’oposició ocasionat pel Partido Popular segueix vigent. Fins i tot, el tema ocupa planes del ‘The New York Times’ així com de tota la premsa europea. Mai han donat cap explicació.

“Más madera que es la guerra”, “Més fusta que és la guerra”

    I anar baixant més fusta pel riu de la gran cascada de la tragèdia. Portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, per part del Partido Popular, i perquè existia en aquest TC una majoria en contra de l’Estatut d’Autonomia. Sempre contra Catalunya! De l’any 2006 al 2010 quatre anys per dictar la pitjor sentència retalladora, i deixar Catalunya sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia votat. Mai han donat cap explicació. Augment de l’independentisme. El caos, encara avui.

   Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per un pèssim i injust finançament que porta a un cruel espoli fiscal. La xifra de 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Els primers en pagar i la desena en rebre.

El demanat diàleg sobre el ‘pacte fiscal’, a les escombraries

   Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya, va parlar moltes vegades amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy del Partido Popular per tal d’esmorteir els efectes del mal finançament de Catalunya. Mas li va proposar a Rajoy un ‘pacte fiscal’ mitjançant unes sessions de diàleg i treball que mai van tenir lloc. Res de res. Quan es tracta de la Catalunya pagadora, per què molestar-se?  El conflicte va anant creixent i posant en evidència l’espoli fiscal en una Catalunya nació que només compta a l’hora de pagar. El creixement de l’independentisme n’és una conseqüència. Per Madrid, però, Catalunya ha de ser tractada com una colònia.

   Així ho van demostrar els esdeveniments posteriors. Per un costat  la demanda del dret a decidir i de la llibertat d’un poble. Per l’altre, la repressió en tots els camps i mitjançant operacions encobertes que recorden a una  política colonialista. El Congrés dels Diputats, el Senat, l’anterior Govern del Partido Popular i l’actual hauran de respondre en nom de la democràcia, de l’estat de dret i pel seu prestigi internacional.

<<Més fusta que és la guerra!>> Més política pèssima, ignorant, venjativa i d’injustícia contra Catalunya que és la guerra!

——————————————————————————–

δ   Cinc dies després de la seva arribada al Regne de Ponto (veni) i quatre hores després de veure per primera vegada a Farnaces i al seu exèrcit (vidi), César ja l’havia derrotat (vici).

   Pedro Sánchez, també, després dels cinc dies de la seva reflexió nacional i internacional i abans de les eleccions catalanes, va desembarcar a Catalunya (veni), hores després va veure el camp de batalla electoral – Aragonès, Puigdemont, Junqueras i altres – (vidi), que el dia de les eleccions avançades i innecessàries, Illa-Sánchez ja els havien derrotat (vici). Primer acte, de moment, i en vindran molts més. El taló de l’escenari puja i baixa. El representant Puigdemont, comparat amb el president i candidat Joe Biden, és molt jove. La fe mou muntanyes.

Fuetades i desunió

   La desunió visceral i contumaç de l’independentisme polític ha provocat tal resultat electoral. Ni l’espoli fiscal quantificat en 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, ni el patiment ciutadà constant degut a una xarxa de trens de rodalies propis del segle XIX, ni l’Estatut d’Autonomia vigent que no és el que el poble va votar, ni l’horror de les operacions encobertes pagades amb fons públics de la denominada operación Cataluña, ni el denominat ‘155’ exterminador de l’autonomia, ni els representants presos polítics, ni els exiliats polítics a Europa des de fa 8 anys, ni la immensa repressió, ni el colonialisme espanyol demostrat amb tots aquests fets i altres, fan esclatar la necessària unió política independentista que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, han demostrat i demostren arreu del país. Tampoc aquesta mandrosa abstenció del 42% a les eleccions catalanes del 12M, contribueix a aquesta necessària unió de l’independentisme.

Fracàs de l’Estat espanyol

   També, l’independentisme, ens mostra el grandiós fracàs nacional i internacional de l’Estat espanyol i dels seus Governs que, per un autoritarisme de segles passats, impedeixen el desenvolupament d’un estat federal i consenteixen una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. I mentre, Catalunya paga, paga i paga. La primera en aportar i la desena a rebre.

Conversacion sobre Historia

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Anunci del tractat de prohibició de proves nuclears

Anuncio del tratado de prohibición de pruebas nucleares

Nuclear Test Ban Treaty Announcement

<<Aquest tractat limitat de prohibició de proves nuclears, segons el nostre criteri més acurat, és més segur per als Estats Units que una limitada carrera d’armes nuclears. Per totes aquestes raons, tinc l’esperança que aquesta nació aviat aprovarà aquest tractat. Sens dubte donarà origen a un debat al Senat i a tot el país. La Constitució, sàviament, exigeix el consentiment i consell del Senat en tots els tractats, i aquesta consulta, en realitat, ja ha estat iniciada. Tot això es farà com cal. Un document que pugui assenyalar l’oportunitat històrica i constructiva que el món celebri un debat també històric i constructiu>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

<<This limited nuclear test ban treaty, in our most careful judgment, is safer for the United States than a limited nuclear arms race. For all these reasons, I am hopeful that this nation will soon approve this treaty. It will certainly give rise to a debate in the Senate and throughout the country. The Constitution wisely requires the consent and advice of the Senate in all treaties, and such consultation has, in fact, already been initiated. All this will be done as it should be. A document that can point out the historic and constructive opportunity for the world to hold a historic and constructive debate>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).

Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions de novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica. És fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units, senador per Nova York i candidat pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de l’any 1968. També és nebot  del que va ser recordat i estimat president dels EUA (1961-1963), John F.Kennedy.

<<Així mateix, confio que tots vosaltres, els ciutadans d’aquest país, preneu part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots. I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en nom dels quals hem de discutir. Aquest debat implicarà la presència d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només a les mans. El dret i responsabilitat són de vosaltres>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

Diario AS

<<Likewise, I trust that all of you, the citizens of this country, will take part in that debate, because this treaty is for everyone. And it particularly relates to our children and grandchildren, on whose behalf we must argue. This debate will involve the presence of military, political and scientific experts, but it should not be left solely in their hands. The right and responsibility are yours>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).

——————————————————————————

∏   A ses Illes Balears -Països Catalans- ‘Vox’ i el Partido Popular, volen treure la paraula ‘català’ del seu Estatut d’Autonomia votat, en el seu dia, pel poble. D’aquesta manera s’incompleix i es vilipendia la Constitució espanyola. És una tècnica del Partido Popular que ja va utilitzar quan van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, pel Senat, ratificat pel rei i votat pel poble.

   La qualificació de ‘lapao’ a la llengua catalana – Llei de Llengües d’Aragó- aprovada, en el seu dia, pel Partido Popular i que es parla a la Franja d’Aragó, posa en evidència aquesta tècnica de la destrucció que tanta raó dóna  a l’independentisme.

   Any 2006. L’instar a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat per un poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual.

   La creuada en contra de la llengua catalana, reviu imatges del franquisme i el feixisme. Una política sense seny es perdre el temps i diners públics. Burlar-se dels ciutadans que esperen de la política un gran, honest, útil, just, democràtic i protector servei públic.  

El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals com el francès, l’occità, el retoromànic, el castellà, el gallec o el portuguès. A Catalunya, immemorial nació catalana, conviuen familiarment, ensenyament i socialment el castellà i el català. En la seva dura, penosa i castigada lluita per subsistir, mai a Catalunya i als Països Catalans s’ha perseguit la llengua castellana. Han conviscut i conviuen. El català sí que ha estat perseguit i es torna a fer.

——————————————————————————- 

Θ   El cas de Sandro Rosell, 39è president del Futbol Club Barcelona, podria arribar al despatx oval de la Casa Blanca. Les tres grans finestres situades darrere dels despatx del president dels Estats Units d’Amèrica, són la transmissió de la gran premsa, ràdio i televisió al món. Així ho va entendre John F.Kennedy.

L’FBI “molt enfadats”

   Ara, i amb relació al terrible, injust i penós camí recorregut de 2 anys de presó ‘preventiva’, Sandro Rosell va explicar a la programació de matí i tarda de RAC1 (08/04/2024) que l’FBI el va investigar per ordres de la policia patriòtica -durant el Govern del Partido Popular- i que l’excomisari Villarejo “és una víctima més” i accepta fer un cara a cara amb ell a ‘El món a RAC1’. Sembla, ara, que l’FBI estan molt enfadats de com es van desenvolupar les coses a Espanya. Seria hora de que el Govern espanyol donés explicacions sobre aquestes qüestions tan fosques -Operación Cataluña- per aclarir dubtes sobre la democràcia i l’estat de dret a Espanya. 

   Tampoc, la no renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa 7 anys, ajuda a la democràcia i a l’estat de dret. Quantes vegades la Comissió i Parlament europeus han demanat i intervingut en aquesta renovació! També, aquesta manca de renovació del Consell General del Poder Judicial, causa una inseguretat ciutadana, jurídica, política, parlamentaria, legislativa i de bloqueig de nous càrrecs per a la modernització i eficàcia de la justícia en una nació de nacions com és Espanya. I no, no, no, l’Espanya dels representants presos polítics catalans, els representants polítics catalans exiliats a Europa, que cada dia que passa augmenta els seu número i ja són 11 els exiliats en aquests moments.

Recollida de signatures, “contra Cataluña”, deien

   Si a tota aquesta situació que ens recorda temps dictatorials, hi afegim causes inicials, continuades i actuals com va ser la recollida de signatures, l’instar a signar per part de l’expresident Mariano Rajoy ‘Partido Popular’, i per tot el territori format per nacions i ‘regiones’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Preguntats per la premsa els espanyols que van participar en la recollida de signatures deien ¡firmar contra Cataluña! Es tractava d’anar contra Catalunya. La Catalunya ‘pagadora’ que és la primera en aportar -22 mil millons d’Euros cada any- i la desena en rebre. El sempre contra Catalunya! que dóna molts vots i augmenta l’independentisme.

Retallat i destrossat, l’Estatut, no és el que el poble va votar

   Any 2006. Després de la gran recollida de signatures espanyoles contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, i a instancies del Partido Popular, portar-lo al Tribunal Constitucional. Quatre anys de tragèdia abans d’emetre la pitjor de les sentències i com a conseqüència de la mala política del ¡siempre contra Cataluña! del Partido Popular. El màxim propulsor de l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya i la seva utilització com a arma electoral.

La Valira

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<Per tant, hem de perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de produir canvis constructius dins del bloc comunista, que a la seva vegada donin lloc a solucions que ara sembla que hem quedat molt allunyades de nosaltres. Hem de dirigir els nostres assumptes en tal forma com per als interessos dels comunistes portin a un acord de veritable pau. Sobre tot,  quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears han d’evitar a tota costa aquelles confrontacions que obligaran a un adversari a triar bé una humiliant retirada o repetir a una guerra nuclear. Adoptar aquest últim extrem en una era atómica només evidenciaria una bancarrota en la nostra política o un desig col·lectiu de mort per a tot el món>>.

(President John F.Kennedy, Universidad Americana, Washington, D.C., 10 de juny de 1963).

 Candidat indepenent, humanista, responsable i de grans valors polítics i socials, a les eleccions del Novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica

——————————————————————————–

LA FRASE

“Ells no saben què signifiquen les cançons. Merda! ni jo mateix sé què signifiquen!”

“They don’t know what the songs mean. Shit! I don’t even know what they mean!”

Bob Dylan

Bob Dylan, circa 1965.

——————————————————————————–

LA SEVA TERRA VERDA, FREDA I EL VIOLÍ PER A TOTS

Anem cap a una altra dimensió de l’Art Musical que dóna pas al violí com instrument popular i obert cap a totes les tendències musicals. Avui ens acostem al ‘Country’ de les províncies marítimes del Canadà on s’estudia i es practica el violí. S’escolta, es balla i es canta. Aquí, també, pel que fa al ball ‘Country’, però, s’opta pels mateixos instruments musicals i concerts repetitius amb uns sorolls extremats i, sempre a hores intempestives!

—————————————————————————-   

Ψ   Ja no se’n recorden o ho fan veure que l’oblit és el remei pèssim. Cues de pansa, no, no, no, apartar-les! Utilitzar Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. Sempre contra Catalunya! I, els del Partido Popular, són catedràtics en aquesta qüestió. Aquests, els del dictatorial ‘155’ -càstig provinent del colonialisme del segle XIX- pretenen recollir vots a Catalunya?  Que estrany! Quan la seva especialitat derivada de la mala política és instar a recollir signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat pel poble. !Firmar contra Catalunya¡ Així ho exclamaven davant la premsa els signants. Contra Catalunya! Any 2006, el de la ignomínia d’utilitzar la nació catalana com a arma electoral. Més tard vindria el !a por ellos! Sempre contra la Catalunya ‘pagadora’ ofegada per l’espoli fiscal.

A on van a parar?

   Els 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, se’n van cap a Madrid, i no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol? Això provoca un considerable ofec econòmic i social a Catalunya que és la primera nació en aportar cap a Espanya i la desena en rebre. Una flagrant injustícia de l’actual finançament autonòmic que no els passa al País Basc i a Navarra.

   Infinitat de vegades el després Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, li va demanar a l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular, diàleg i sessions de treball, perquè Catalunya pogués salvar-se del seu mal finançament -gairebé 8 milions d’habitants- mitjançant un pacte fiscal. A jutjar pels esdeveniments posteriors, cada vegada amb més trepitjada colonialista, l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del Partido Popular, no van intentar comprendre res, cap sessió de diàleg i treball, embolicar-ho tot cada vegada més, ignorar el progressiu i massiu malestar de la nació catalana, no fer cas de l’augment de l’independentisme…La pèssima i arrogant política del Partido Popular de tractar Catalunya, immemorial nació catalana, com a una colònia. No a un just pacte fiscal, però si a portar al Tribunal Constitucional més de 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. No a un just pacte fiscal, però si el ‘155’ per anul.lar l’autonomia. No a un just pacte fiscal, però si als representants presos polítics catalans. No a un just pacte fiscal, però si als representants exiliats polítics catalans que encara romanen exiliats. No a un just pacte fiscal, però si a la repressió que encara dura.

I ara volen els vots dels catalans?

   I ara, el Partido Popular, volen presentar-se a les eleccions del proper mes de maig a Catalunya i obtenir vots a cabassos. Per què? Pel sempre contra Catalunya que van començar a practicar des de l’any 2006 contra l’Estatut d’Autonomia? Per fer fora, eliminar i enterrar la llengua catalana -retorn a la dictadura franquista- com estan fent a marxes forçades a València i a les Illes Balears? 

El Nacional.cat

Al sempre contra Catalunya! s’imposa: independència!

——————————————————————————–

 EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina classe de pau desitgem?

“Tots som mortals”

“Todos somos mortales”

“We are all mortal”

<<Així, doncs, no tanquem els ulls davant les nostres diferències, i parem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre aquestes diferències.I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar que el món se senti segur enmig de les seves divergències.Doncs en una anàlisi final, la nostra baula bàsica i comuna és que tots habitem en aquest mateix planeta;tots respirem el mateix aire;tots desitgem el millor per al futur dels nostres fills.I tots som mortals>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

Robert Kennedy, Jr., candidat independent -eleccions 2024- a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

<<So, let us not close our eyes to our differences, and let us pay attention to our common interests and the most suitable means by which such differences can be resolved. And if we can’t solve them right now, at least we can help the world feel safe in the midst of its divergences. Well, in a final analysis, our basic and common link is that we all inhabit this same planet; We all breathe the same air; We all wish the best for our children’s future. And we are all mortal>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

ℑ   <<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a l’ocupació de les armes nuclears, seria una guerra molt diferent de totes les altres que registra la Història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys emprant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i russos, així com un crescut nombre d’éssers humans que habiten a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal com va advertir el senyor Khrusxev als xinesos comunistes, «els supervivents envejaran els morts». Doncs heretarien un món tan devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tan perillosa, i fem tot el que està de part nostra per evitar que el món sencer mori>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Aleshores, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als ossos, amb leucèmia a la sang o amb verí als pulmons, podria semblar petit en comparació dels perills naturals que aguaiten a la salut. Però aquest no és un risc natural per a la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nadó nounat, d’un nadó que pugui néixer després que tots els presents ens haguem anat, ha de ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant de les quals haguem de mostrar-nos totalment indiferents >>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<So, the number of children and future children of these children with cancer in their bones, with leukemia in their blood or with poison in their lungs, could seem small compared to the natural dangers that threaten health. But this is not a natural health risk nor a statistical issue. The loss of a human life or the deformation of a newborn baby, a baby that may be born after all of us here are gone, should be a cause for concern for all of us. Our children and grandchildren cannot be simple statistics to which we must be totally indifferent.

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Quan es va constituir la Generalitat provisional tot Espanya va pensar que l’Estatut representava grans beneficis per a Catalunya i va iniciar-se una cursa esbojarrada d’ambició d’autogovern a la resta de països i regions de l’Estat”.

Swissinfo

Josep Tarradellas i Joan

Ex President de la Generalitat de Catalunya

President de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

——————————————————————————–

JAZZ I VIOLÍ, CARRERA OBERTA

  ‘Eufòria’ per la bona música. No, a sempre amb els mateixos instruments, identiques cançons, els mateixos tons de bateries i els repetitius tons de veus. L’espectacle de sempre per aparèixer als platós de televisió i als mòbils. Música per a un dia, música perduda.

——————————————————————————–

⊗   En els temps civilitzats amb dictadors cruels, despietats i guerres terribles costa més volar en llibertat, si és un sol que ho vol fer, o pocs els que l’acompanyen. Però, si són milions resulta més fàcil travessar la barrera del so. La lliçó, veu, paraules i imatges dels que ho han fet, és un exemple que no morirà mai. No només per a les seves famílies, sinó per a tota la humanitat. Sabem qui són i els recordem.

   A ‘To kill a Mockingbird’, ‘Matar un rossinyol’, ‘Matar a un ruiseñor’, la senyora Harper Lee explica l’essència de la justícia i la llibertat, la dignitat de la persona humana i la pau. Considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme. Tots els alumnes i estudiants l’haurien de llegir en català, castellà i anglès. I, per descomptat, veure la pel.lícula. Pares i mares! Aparqueu els mòbils infernals i mireu amb els vostres fills ‘Matar a un ruiseñor’. Llegiu el llibre. Mestres i professors! Feu el mateix.

   Llibre publicat l’any 1960 als Estats Units d’Amèrica mentre John F.Kennedy corria per tot el país en una interminable campanya electoral. Pel seu llibre, la senyora Lee va guanyar un ‘Premi Pulitzer’ i el director Robert Mulligan, en va fer una gran pel.lícula estrenada l’any 1962. Tres Oscar d’un total de 8 nominacions. També, totes les escoles dels EUA el van adoptar com a llibre principal de lectura considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme.

Atticus, Tom i ‘Boo’ Radley

   Atticus Finch (Gregory Peck), el pare de família vidu que ha de donar exemple, abraçar i estimar als seus dos fills. Un gran advocat bo i just que, per petició del jutge, ha de defensar a un pare de família, negre, pobre, acusat de violació i que és innocent. Un advocat que defensa, fins a les últimes conseqüències, la justícia i la igualtat davant la llei. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Tom Robinson (Broch Peters), el negre bo, de cor generós, pare de família, disposat sempre a ajudar a tothom i vivint en un estat del sud dels EUA com el d’Alabama, tan difícil per a la vida dels negres. A Tom se l’acusa de la violació d’una noia blanca, però, és innocent. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval), que viu amb el seu pare en una casa d’espant i tenebrosa. Són considerats els dolents del poble. Però, en realitat, ‘Boo’ Radley fa el bé i estima als fills de l’advocat Atticus. Els salva la vida. Com es podria matar  un rossinyol, el cant més bell de la natura?

Atticus Finch (Gregory Peck)

Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval)

Tom Robinson (Brock Peters)

Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

——————————————————————————–

∝   Les famílies treballadores o, sense feina, són les que ho han de patir i pagar. Els déus de la injustícia, encara manen? On és la justa economia provinent de la intel.ligència humana? Els habitants dels planetes cremats, apagats, morts, sense vida, no eren intel.ligents i compassius? No és per res , no. Només per constatar si amb fam, guerres i extermini de la Terra la vida humana pot continuar existint.

Cap a la cuneta

   I tot comença amb uns preus ofegadors que aparten a milers de famílies cap a la cuneta. Sí, extraterrestres, sigueu a la galàxia que sigueu, us ho expliquem. Mentre les grans corporacions bancàries, energètiques, alimentàries tripliquen els seus beneficis, multitud de famílies no poden retornar els crèdits hipotecaris i pagar els rebuts familiars, degut a la constant pujada dels tipus d’interès, ara el 4,5%. Economistes experimentats reflectien les seves opinions de que, ara, el tipus d’interès començarien a baixar, però, no. La fantasia la podem trobar als contes d’Andersen; no als bancs superiors i gens entranyables.

La senyora Lagarde ha dit que no

   La senyora Christine Lagarde, presidenta del mastodòntic Banc Central Europeu, ha dit que no, que ara no toca baixar els tipus d’interès i, així, deixa atemorides a milions de famílies treballadores. Famílies que no han estat elles les que han pujat els preus, sinó, uns altres que tripliquen els seus beneficis i deixen a les cunetes a milers dels seus conciutadans. Actuen com volen.

   No crec que la senyora Lagarde, amb uns emoluments de 428.000 Euros anuals, vagi en aquest mateix tren o, en un de rodalies. Més aviat circula en un tipus ‘l’Orient Express’, lluny de totes aquestes consideracions que tant fan patir a les desvalgudes economies familiars. Ja ho diem, Dickens.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÓRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès que arribi a regnar una autèntica pau i que s’aturi aquesta absurda carrera d’armaments. Un acord amb aquesta finalitat servirà tant als interessos soviètics com als nostres, i fins i tot les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos.>>

 (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<In short, both the United States and its allies, as well as the Soviet Union and its allies, have a mutual and deep interest in seeing genuine peace reign and stopping this absurd arms race. An agreement to this end will serve both Soviet and our interests, and even the most hostile nations must accept and maintain the obligations inherent in the treaties, because it will be in their own interests.>>

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

“En un país on persisteixen tots els trets del colonialisme, on la multitud de la cultura respira i transpira amb porus europeus tant a les parts plàstiques com a la literatura, ha de ser així. Tot intent d’exaltació nacional és un procés de rebel·lia anticolonial i ha de disgustar les capes que tenaç i inconscientment preserven la dependència històrica.”

“En un país en que persisten todos los rasgos del colonialismo, en que la multitud de la cultura respira y transpira con poros europeos tanto en las partes plásticas como en la literatura, tiene que ser así. Todo intento de exaltación nacional es un proceso de rebeldía anticolonial y tiene que disgustar a las capas que tenaz e inconscientemente preservan la dependencia histórica.”

Pablo Neruda

Biografias y Vidas .com

——————————————————————————-

Þ   El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, és el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta títols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i màster per la ‘London School of Economics. També ha exercit càrrecs importants i avançats. En definitiva, està preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. Nació formada per estats federals lliures i que també són Estat. Allà no existeix això de les autonomies del ‘café para todos’, per això mateix, els EUA són els primers del món. Els més avançats i treballadors. Els que compten amb més premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’,  vacances interminables i rècords en absentisme laboral.

   Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrà. I més premis si treballa més del que ha de treballar i fa les coses més ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot és Madrid!

L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de Catalunya 

   L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten.

   L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial nació catalana, és una forta raó de l’independentisme.

   Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

——————————————————————————–

♥   ‘L’últim pistoler’, any 1976, Don Siegel com a director. Situació: Estat de Nevada. L’última pel.lícula del llegendari actor John Wayne, ja malalt de càncer. L’última traïció, els últims trets…i una visió de les praderies del Vell Oest. Els poblets emblanquinats per la neu i per el vent dels deserts, els salons abarrotats de bevedors de whisky i de jugadors de pòquer, els ranxos de bestiar, les diligències, els duels,  la violència…tot un món canviant amb la figura incrustada i corpulenta del pistoler ‘defensor’ dels patidors de les injustícies, dels xèrifs i comissaris corruptes, dels atropellaments i cavalcador incansable del Vell Oest. L’escena final de la pel.lícula ‘L’últim pistoler’ i per què no recordar-ho l’últim got de whisky brindant per la seva última victòria: John Wayne, l’incansable cavalcador del Vell Oest. 

——————————————————————————–

♥ Els avis, principalment, sempre m’ho havien avisat així. O, també, l’altre refrany català que diu: <<les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats>>. Era una costum quotidiana escoltar-los a casa. <<És que és un nen molt mogut>>, sentia dir. O aquell que em feia certa por, <<a aquest nen el dimoni el té agafat>> i que, ara, al recordar-ho, em fa pensar amb Russell Crowe a ‘L’exorcista del Papa’. Refranys familiars, avui, gairebé desapareguts com molts altres que feien rumiar, pensar i moure la matèria cerebral. Allò que alguns governants del món -apòstols de la guerra i la mort- tenen paralitzat: el cervell.

   Jugar al carrer era un divertiment indescriptible, ara, malauradament, els mòbils i el seu mal ús ho estan destrossant tot. Són l’exemple del ‘no persona’. El trencament de la convivència escolar i altres fets pitjors. Se’n parla per tot arreu i, per això mateix, erudits de tot el món en la matèria i del comportament humà i escolar, reclamen la no disposició dels mòbils fins per sobre dels 16 anys. Ho avisa el catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida, Anton Aluja quan explica que “l’ús problemàtic del telèfon intel.ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant, “cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”. Pares!

A mesura que es fan grans, evitar perdre la il·lusió per l’art, la lectura, el cinema, el paisatge, el jugar i compartir, les aventures, davant del bombardeig massiu irracional per l’ús i mal ús dels mòbils. El parany dels mòbils. Conviure en companyia per viure en llibertat i la felicitat en una Terra que, entre tots, cal respectar i estimar.

——————————————————————————–

∇   Escolto a la ràdio -tertúlia havia de ser- que uns diputats catalans entren en un restaurant de la capital del regne -de diferents regnes històrics poderosos, lliures, intel.ligents i de progrés, s’ha passat a un de sol forçat, mal avingut i conflictiu- i demanen per poder dinar. Assentats ja a un lloc els representants catalans parlen, i, valga’m Déu quin horror! Ho fan en català. En la seva llengua de naixement. Hi ho fan a Madrid! De la qual en diuen ‘città aperta e libera’. Tan punt senten parlar català, els de la taula del costat, com en el ‘Café de Rick’ de Casablanca, s’aixequen i demanen per canviar de lloc. És clar que en Rick (Humphrey Bogart) no hi era per poder solucionar, amb diplomàcia, la papereta. 

   Fanatisme? Catalanofòbia? O la Inquisició espanyola del segle XXI?

Monarquia constitucional i Estat federal

   A Bèlgica que acull als representants exiliats polítics catalans i degut als seus històrics conflictes territorials, van actuar amb treball polític, intel.ligència i responsabilitat d’Estat. Així, l’any 1994, tot i ser una monarquia constitucional, van modificar la Constitució per fer possible un Estat federal. Avui, Bèlgica, és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip, el setè rei dels belgues. Aquest estat federal està integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel-lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).

  Els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel.les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins de Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

   La monarquia i estat federal de Bèlgica són un exemple de gran actuació política, davant l’històric i permanent conflicte territorial, cultural i de llengües que tan debilita a l’Estat espanyol, la pau i a la democràcia.

La imposició de la llengua única, la imposició del partit únic, el totalitarisme, la dictadura

—————————————————————————— 

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

President John F.Kennedy, el President màrtir

<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pugui no tenir virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com una cosa que ens repugna a tots, com una cosa que nega tota dignitat i llibertat personal. Però encara hem d’admirar el poble rus pels seus èxits en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C. 10 de juny de 1963).

<<No government or social system is so evil as to think that its people may lack virtues. As Americans, we think of communism as something repugnant to all of us, as something that denies all personal dignity and freedom. But we still have to admire the Russian people for their many achievements in the fields of science and outer space, in cultural and economic development, in culture and in many acts of undoubted value.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

<<Entre els molts trets comuns als nostres dos pobles, cap no és més assenyalat que el nostre horror a la guerra. Com a cas únic entre les grans potències: mai no hem guerrejat entre nosaltres. I cap nació, en la història militar, no ha patit tant com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides. Incomptables milions de llars i granges van ser incendiats o saquejats. Un terç del territori de la nació, incloent-hi gairebé les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de ruïnes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Chicago.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

——————————————————————————-

Quan el violí puja cap a les estrelles

   Als Estats Units d’Amèrica i en els concerts de ‘Jazz’, el violí destaca en lloc important. Manté una força especial en el conjunt del grup musical i comparteix el so, junt amb els altres instruments que no té perquè ser sempre els mateixos. Allà, el violí, aporta història, tradició i art musical. Aquí, el ‘Jazz’, aparta el violí i els violinistes. És sempre el mateix conjunt musical, els mateixos instruments i mancats de la força i  sentiment que aporta la veu del violí.

   Ho poden escoltar a l’enregistrament del concert que avui aportem dels Estats Units d’Amèrica. Allà ens hi trobem. Escoltin!

———————————————————————————————————-  

Nadals amb exiliats

   La denominació Espanya, parc temàtic i platja d’Europa, -sense aigua de pluja-, sempre vol donar exemples. La xifra de turistes estrangers a Espanya durant l’any actual és de 85 milions que visiten un país amb, fins fa poc, presos polítics catalans. Hi romanen encara els representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’exili, com a la Unió Soviètica, és un cruel i mal exemple. ‘Sempre contra Catalunya’, sempre contra la Catalunya pagadora ofegada com a conseqüència d’un insaciable espoli fiscal -22 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn- ha portat a la situació actual. L’escandalosa situació de 13 comunitats autònomes, de les 17 existents, que reben molt més del que aporten i castiguen a les altres. Roman pendent una explicació per part d’aquestes comunitats i la voluntat de canviar l’injust sistema de finançament actual. Per Catalunya, immemorial nació catalana, i per tot el que es veu -sempre contra Catalunya-, la independència és el camí.

   La judicialització de la política iniciada per el nomenat i nefast  ‘155’ de l’expresident Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), conseqüència de la situació actual.

———————————————————————————————————–

∫   De nou els Estats Units d’Amèrica. No només se’n parla des del ‘The New York Times’ o del ‘The Washington Post’, sinó que correspon a una referència mundial quotidiana. És així, es parli del que es parli. Com d’uns premis Nobel constants. En tot i de tot. Com podria ser, tractar sobre la Palestina massacrada, país dels filisteus, terra sagrada de Jesús de Natzaret i avui tan martiritzada.

   Fa 75 anys que l’organització de les Nacions Unides (l’ONU), amb seu a Nova York, milers de representants dels països del món van votar perquè els israelites tinguessin un Estat propi. Així es varen poder retrobar i ajuntar els jueus escampats pel món. Els Estats Units van moure roques de les muntanyes i, fins i tot, arbres seqüoies perquè la votació de l’ONU fora favorable al poble d’Israel. També Moisès -Charlton Heston a ‘Els Deu Manaments’- aixecant el seu bastó va fer separar les aigües del Mar Roig, perquè el poble d’Israel pogués travessar-ho tot fugint de l’exèrcit egipci.

   Palestina no té cap Moisès. “Palestina tindrà el seu propi Estat!” cridaven els de l’ONU fa 75 anys. Ja ho veuen el que tenen els palestins: camps de refugiats, tensions, morts, patiment i guerres continuades, mentre Israel s’ha fet i es fa més gran a costa dels palestins.

Els Estats Units podrien fer molt més per Palestina, i, el missatge de Kennedy 

   Els Estats Units d’Amèrica, experts amb els seus 50 Estats federals lliures i amb la seva forta influència jueva, podrien fer molt més perquè Palestina tingués, ja, el seu propi Estat lliure. Menys subministrament d’armes, menys guerra i dolor i més diplomàcia racional i responsable. Caldria recordar les paraules del president màrtir John F.Kennedy: “Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços amb el nostre control d’armaments com ho hem estat en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altra banda de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau”.

Nikita Jrushchov – Primer secretario del Comité Central del Partido Comunista de la Unión Soviética

John Fitzgerald Kennedy – 35è president dels Estats Units d’Amèrica

“If we are to open new doors to peace, if we are to seize this opportunity for progress; if we are to be as bold and astute in our arms control as we have been in their invention, then let us demonstrate to all the world on this side of the wall and to those living on the other side of the wall, that the United States, that a strong America also longs for peace.” (JFK).

——————————————————————————–

LA FRASE

La música és per a l’ànima allò que la gimnàstica per al cos.

Plató, filòsof.

——————————————————————————–

Ω   A jutjar pels grans tumults, revoltes, agitació, violència instigats per l’extrema dreta i l’ultradreta -si passés a Catalunya cridarien i acusarien de rebelión i sedición amb condemnes terribles-, que diàriament succeeixen pels carrers de Madrid i en altres llocs de les regiones i provincias d’Espanya contra Catalunya, immemorial nació catalana, els catalans, l’amnistia i el president espanyol Pedro Sánchez, els exiliats representants polítics catalans podrien ser enviats a Alcatraz. Ja saben, El hombre de Alcatraz. I, amb càstig perpetu. L’odi instigat del sempre contra Catalunya.

   Presos polítics catalans amb quatre anys de presó complerts i, ara, alliberats. La comdemna de cent anys de presó en conjunt i, en l’actualitat, les amenaces que, de tant en tant, la premsa deixa entreveure que podrien tornar a ser tancats. Anys i anys de presó per portar a terme una consulta a un poble mancat de l’Estatut d’Autonomia que va ratificar, i una declaració d’independència inexistent com en un planeta d’una pel.lícula de the Marvels. Càstig injust i desproporcionat contra els representants polítics catalans que, una vegada i una altra, i des de l’any 2005, demanaven diàleg polític i ser escoltats pels governs espanyols. No al ‘155’ ni a la judicialització de la política que ha portat a la situació actual. Però, als catalans, només se’ls escolta a l’hora de pagar.

   Representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’aspecte fosc d’una democràcia tardana que tant li costa mantenir-se a la superfície. Els exilis mantenen viva la força independentista.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina classe de pau desitgem?

¿Que clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

   Magnicidi, cop d’estat contra el President ‘màrtir’ John F.Kennedy per haver-se negat a enviar tropes de combat i als terribles bombardejos al Vietnam del Nord. La seva ordre-memoràndum nº 263 “National Security Action Memorandum”sobre l’inici  de tornada del Vietnam -abans de finalitzar l’any 1963-, de 1.000 efectius militars cap als Estats Units, mai no va ser complerta. El seu propòsit era la tornada total dels efectius militars del Vietnam del Sud abans de l’any 1965, la negociació diplomàtica i  acabar amb el conflicte heretat. Es calcula que van morir en total entre 966.000 i 3.010.000 vietnamites. Els Estats Units van comptabilitzar 58.159 baixes i més de 1700 desapareguts, constituint la contesa més llarga d’aquest país fins a la Guerra de l’Afganistan. Va ser una de les guerres més importants de la Guerra Freda.

   Després de l’assassinat de Kennedy, impulsor de la Pau, el president Lyndon B. Johnson, amb la seva ordre NSAM #273 del 26 de novembre de 1963, va anul·lar l’ordre del seu antecessor de retirar 1000 militars per a finals d’any.

   De no haver estat assassinat el 22 de Novembre de 1963 a Dallas (Texas), el President Kennedy hauria pogut evitar aquella guerra tan terrible.

<<Enfoquem el problema cap a l’assoliment d’una pau més pràctica i duradora, basada no en una revolució sobtada de la naturalesa humana, sinó en una evolució gradual de les institucions humanes, en una sèrie d’accions concretes i d’acords efectius que redunden en benefici de tots els interessats. No hi ha una clau que obri les portes d’aquesta pau, ni tampoc hi ha una fórmula màgica que puguin adoptar una o dues nacions. La veritable pau ha de ser el producte dels esforços de moltes nacions, la suma de molts actes. Ha de ser dinàmica, no estàtica, canviant constantment per fer front a les necessitats de cada nova generació. Ja que la pau no és més que un procés, una manera de resoldre problemes>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Let us focus the problem towards achieving a more practical and lasting peace, based not on a sudden revolution in human nature, but on a gradual evolution of human institutions, on a series of concrete actions and effective agreements that result in benefit of all interested parties. There is no key that will open the doors of this peace, nor is there a magic formula that one or two nations can adopt. True peace must be the product of the efforts of many nations, the sum of many acts. It must be dynamic, not static, constantly changing to meet the needs of each new generation. Since peace is nothing more than a process, a way to solve problems>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

– “El poble israelià ha demostrat que és possible fer la pau, que la pau obre les portes a una economia i una societat millors, que la pau no és només una pregària. La pau està abans que tot als nostres precs, però és també l’aspiració del poble jueu, una genuïna aspiració per la pau…”.

-“Seguirem en el camí de la pau amb determinació i fortalesa. No ens aturarem. No ens donarem per vençuts. La pau triomfarà sobre tots els seus enemics, perquè l’alternativa és pitjor per a tots nosaltres. I hem de prevaldre.”

Isaac Rabin

Yitshaq Rabín va ser un militar i polític israelià. Fou el setè cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’Israel entre 1964 i 1967, ambaixador d’Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins al seu assassinat el 1995. 

– “The Israeli people have shown that it is possible to make peace, that peace opens the doors to a better economy and society, that peace is not just a prayer. Peace comes first and foremost in our prayers, but it is also the aspiration of the Jewish people, a genuine aspiration for peace…”.

-“We will continue on the path of peace with determination and strength. We will not stop. We will not give up. Peace will triumph over all its enemies, because the alternative is worse for all of us. And we must prevail.”

Isaac Rabin

——————————————————————————-

LES DIMENSIONS D’UNA MÚSICA EXCEL.LENT

   Entrin, entrin, passin, passin… i romandran encantats amb les melodies més boniques del món cultural i musical. L’artista, senyor Stéphane Grappelli, fa de les seves, amb un dels instruments més sensibles del món musical: el violí. Escoltar-lo et mou per els confins alegres i sentimentals de la vida i dóna valor a l’existència amb Pau i assossec. Hi ha música que et pot transportar a llocs meravellosos acompanyats d’instruments que fan que la música existeixi, fins i tot, a l’espai des d’on gira, gira i gira el fantàstic Planeta Blau.

——————————————————————————–

∉ Guerra civil i ‘incivil’ d’Espanya i en la dolorosa imatge que més avall es mostra. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. És el camí del pedregar. Conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Representants catalans presos polítics, representants catalans exiliats polítics a Europa com a conseqüència de la judicialització de la política iniciada per l’expresident Mariano Rajoy amb el denominat ‘155’. No al diàleg i solucions polítiques. Sempre fugir d’Espanya i de Madrid per la constant persecució i repressió.

   Encara avui dia s’escolten i veuen la cridòria discursiva en el Senat espanyol de les autoritats d’altres regiones i Comunitats denominades ‘autònomes’. Autònomes? Es desprenen crits, odis, dictadures i el foment de l’espoli fiscal que ofega Catalunya. No, no es tracta de l’amnistía -càstig que per votar, mai es tenia que haver-se produït-, no, no es tracta del referèndum per l’autodeterminació de la nació catalana -Declaració Universal dels Drets Humans-, es tracta dels 22 mil milions d’Euros -9’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central i centralista espanyol de Madrid. També se’n van cap a altres regiones i Comunitats autònomes que reben molt més del que aporten i que, a sobre, es rebaixen els impostos com és el cas de les Comunitats governades pel Partido Popular i que si paguen els ciutadans d’altres nacions i comunitats que formen Espanya. D’això, la dreta, extrema dreta i ultradreta en diuen ‘la igualdad entre todos los españoles’.

   Les grans autoritats i presidències d’altres Comunitats i regiones, criden des de dalt de la trona del Senat, que portaran al Tribunal Constitucional espanyol ‘qualsevol’ acord econòmic de l’Estat amb Catalunya. Ja hi està acostumada. Tot el que fa referència a la Catalunya pagadora i espoliada, cap al Tribunal Constitucional! Sempre contra Catalunya! Es la costumbre!, diuen a Madrid.

   La independència de Catalunya, immemorial nació catalana, és de justícia, raó, veritat, llibertat i necessitat urgent. 

Menys perdre el temps en baralles i més democràcia, cultura, educació i enteniment

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<Parlo de pau per tant com la fi racional que ha de perseguir tot home racional. M’adono perfectament que els esforços per aconseguir la pau no són tan espectaculars com ho és la guerra, i que sovint, les paraules del que això persegueix solen caure en orelles sordes. Però la veritat és que no tenim entre mans cap altra tasca que sigui més urgent que aquesta>>. (JFK).

<<I speak of peace therefore as the rational goal that every rational man must pursue. I am perfectly aware that efforts to achieve peace are not as spectacular as war, and that often the words of those who pursue this tend to fall on deaf ears. But the truth is that we have no other task on our hands that is more urgent than this>>. (JFK).

<<Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armes adquirides amb el propòsit d’estar segurs que mai no les hem de fer servir és essencial per al manteniment de la pau. Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que van amuntegant-se inútilment als dipòsits, i que només poden destruir i no crear no és el mitjà més idoni d’assegurar la pau i molt menys el més recent>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Today, spending billions of dollars each year on weapons purchased with the goal of making sure we never use them is essential to maintaining peace. But, surely, the acquisition of such weapons that are piling up uselessly in warehouses, and that can only destroy and not create, is not the most suitable means of ensuring peace and much less the most recent one.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El que s’obté amb violència només es pot mantenir amb violència”.

 Mahatma Gandhi

Mohandas Gandhi, pensador i polític indi (1869-1948)

Jawaharlal Nehru primer ministre de l’Índia (1889-1964)

——————————————————————————–

ESCENES

‘El foc i la paraula’

Atractiu, oportunista, immoral… Elmer Gantry (Burt Lancaster) és tot això i més. Així que el dia que ensopega per casualitat amb una reunió religiosa i s’adona que és tan fàcil treure diners sent predicador com guanyar-los en una partida de cartes… es converteix en la religió evangèlica. Això, unit a la bellesa de la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), el porta a convertir-se a la religió Evangèlica. (Wikipedia).

Aviat es fa pastor, gràcies al seu carisma i la seva gran verborrea. Elmer pronuncia uns esfereïdors sermons sobre el dimoni, que el portaran a aconseguir la fama i la fortuna. No tot serà un camí de roses, ja que un periodista (Arthur Kennedy) intenta desemmascarar el veritable rostre de Gantry.

Quan es trasllada a la ciutat, Grady visita una casa de cites on coincideix amb Lulu Bains (Shirley Jones), una vella amiga, a qui va seduir i va abandonar. La noia intenta treure partit de la notorietat de Gantry, i per això li fa unes compromeses fotos que revelen la veritable identitat del reverend. A canvi dels negatius, li demana una important quantitat de diners. La ingènua Sharon decideix pagar el preu amb l’esperança de salvar Granty, de qui està profundament enamorada. Però els feligresos comencen a conèixer les transgressions del seu predicador. (Wikipedia).

Director: Richard Brooks

• Burt Lancaster: Elmer Gantry
• Jean Simmons: Sharon Falconer
• Arthur Kennedy: Jim Lefferts
• Dean Jagger: William L. Morgan
• Shirley Jones: Lulu Bains
• Patti Page: Hermana Rachel
• Edward Andrews: George F. Babbitt
• John McIntire: Reverendo John Pengilly
• Hugh Marlowe: Reverendo Philip Garrison

• 3 premios Oscar 1961: al mejor actor principal (Burt Lancaster), a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones); y al mejor guion basado en una obra literaria (Richard Brooks)
• Premio Globo de Oro 1961: al mejor actor de cine – drama (Burt Lancaster)
• 4 Premios Laurel de Oro 1961: a la mejor película, a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones), al mejor actor dramático (Burt Lancaster) y a la mejor actriz dramática (Jean Simmons) – 3° lugar
• Premio NYFCC 1960: al mejor actor (Burt Lancaster)
• Premio WGA 1961: al mejor guion dramático estadounidense – cine (Richard Brooks)
• Premio National Board of Review 1960: a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones).

Burt Lancaster winning Best Actor

——————————————————————————-

ESTIMAR LA MÚSICA I LA CULTURA

La música actual -tot anomenen música- principalment als cantants de lletres d’estar per casa, provoca una situació de gresca permanent de música passavolant i efímera. Una gran exaltació de cridòria, però, amb un valor musical i cultural pobre i escàs. Fins i tot una repetida cantarella de cançons sobre situacions personals i privades que no interessen a ningú. Fa la sensació que sobre música, cant i cultura no entenen res de res. Negoci, pur negoci.

Oferim un exemple de música immortal i cultura exemplars. La veu del violí i de grans instruments que acompanyen a tota la gran l’orquestra.

——————————————————————————–

¥   La independència no és perquè sí. És una constant al llarg dels anys pel fet que els problemes i conflictes que donen origen a aquesta demanda, no volen donar-los la solució política, econòmica i social que amb justícia requereix. Hi ha polítics amb nul·la voluntat i capacitat per solucionar l’actual situació independentista de Catalunya i que es fan orelleses sordes. Les conseqüències a la vista estan. Des de Madrid, com sempre, una pèrdua de temps incommensurable i malbaratament de l’erari públic en ‘operacions’ inqualificables.

Escoltar

♦   En el ‘SEMPRE CONTRA CATALUNYA’, immemorial nació catalana, ara, també, el ‘Futbol Club Barcelona’. Com sempre. Sense independència, sortir del desert polític, econòmic i social és la visió d’un oasi inexistent. Els camps de verdor s’han de plantar al desert i fer-hi arribar l’aigua. És una qüestió de supervivència. I de valentia. Saber escoltar, columna vertebral de la democràcia.

Θ  Finlàndia, el país més feliç del món. Catalunya, immemorial nació catalana, un país -des de Madrid-, expoliat, insultat, reprimit i odiat.  Ho veiem cada dia a la premsa madrilenya i a actuacions polítiques de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Ho han contagiat a tot Espanya i ,per això mateix, Catalunya no té res a veure amb Espanya. La xifra de 22 mil milions d’Euros (22.000.000.000) -un 9% del PIB català- que, cada any, procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud  ja que equival al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Resulta imprescindible retallar aquest ofegador espoli fiscal. Hi entra a la taula de treball pel diàleg i sense perdre el temps?

   λ   La història de la denominació Espanya, plena de dictadures -7-, i exilis. Encara, avui, representants polítics catalans exiliats a l’Europa lliure. Entre les múltiples diferències entre l’Espanya del sol, el mar, les platges, el turisme, el parc temàtic d’Europa i l’Europa de països federals, són els representants polítics catalans i que ells no tenen exiliats. Ja ho han superat això. Les seves són democràcies fortes. Fins i tot el senyor Emmanuel Macron, president de la República Francesa, dialoga, parla amb els independistes.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

“Per tant, he triat aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, tot i que és el tòpic més important de tota la Terra: LA PAU MUNDIAL”.

<<De quina mena de pau parlo? Quina mena de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda els homes i les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i construir una vida millor pels seus fills…; no pas una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per a tots els homes i les dones; no una pau que només regni al nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<What kind of peace am I talking about? What kind of peace are we looking for? Not a Pax Americana imposed on the world by American weapons. Not the peace of the grave or the safety of the slave. I am talking about real peace, the kind of peace that helps men and nations to develop, to have hope and build a better life for their children…; not a peace that is exclusive to Americans, but a peace for all men and women; not a peace that reigns only in our time, but a peace forever, a lasting peace>>.

 (President John F. Kennedy, American University, Washington, DC, June 10, 1963).

<<Parlo de pau perquè davant nostre s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en què les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a aquestes forces. No té sentit en una època en què una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins als darrers racons del globus per perjudicar fins i tot generacions que encara no han nascut >>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<I speak of peace because before us the danger of a new war rises. Total war is meaningless in an era when great powers can maintain large and relatively invulnerable nuclear forces and refuse to capitulate without resorting to such forces. It makes no sense at a time when a single nuclear explosion contains almost ten times the explosive force used by all Allied forces during World War II. It makes no sense at a time when the deadly poisons produced by a nuclear exchange would be transported by wind, water and land to the far corners of the globe to harm even generations yet to be born.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El complex d’intel·ligència militar, industrial i de laboratoris, faria servir la guerra freda, després les nacions problemàtiques, després el terrorisme global, fins a arribar a l’última carta del triomf: Una falsa amenaça extraterrestre”.

 Wernher von Braun

El científic d’origen polonès Wernher von Braun -situat al mig de la imatge- i al costat del President màrtir John F.Kennedy, preparant el camí de l’home per arrivar a la Lluna.

——————————————————————————–

LA MÚSICA IMMORTAL PER LA PAU I LA CULTURA, ALLUNYADA DELS CONCERTS REPETITIUS I FUGAÇOS

Barcelona, ciutat de concerts i massificada. Massa música estrident que pertorba el descans de moltíssims ciutadans. Afecta la salut de milers de joves en uns concerts que acaben en hores intespestives, sense frens de responsabilitat i sense pau. I és, quan en aquestes hores, comencen els actes vandàlics. Comença a córrer l’alcohol. Un país gran i de progrés, una nació de nacions, hauria d’apostar més per la música immortal i la cultura. Els joves haurien de tenir una consideració més gran; la seva importància per al futur és fonamental.

——————————————————————————–

ESCENES

‘Cavaller sense espasa’

Polítics per vocació, servei públic, educació, honestedat i grandesa

——————————————————————————-

ð   Això sí, sempre contra Catalunya! L’instar a signar, per part del ‘Partido Popular’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Quatre anys per ser emesa la pitjor sentència que va deixar Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia ratificat en referèndum. No a les sessions de treball pel diàleg i pacte fiscal que tantes vegades va demanar l’expresident Artur Mas a l’expresident Mariano Rajoy. Espoli fiscal i ofec econòmic i social de Catalunya amb gairebé 8 milions d’habitants, dels quals, 1.300.000 són emigrants. Gairebé trenta lleis del Parlament de Catalunya portades al Tribunal Constitucional espanyol, per part del ‘Partido Popular’, menyspreant i burlant-se de l’autonomia.

Amb càrregues policials i repressió no se soluciona res

   Durant la presidència de Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’ van tenir lloc les càrregues policials contra els votants del referèndum del ‘Primer d’Octubre’, -en l’actualitat nombroses places i carrers de la nació catalana ostenten aquest nom- l’aplicació del denominat ‘155’ com a eliminador de l’autonomia de Catalunya, la judicialització de la política, els representants presos polítics i exiliats polítics catalans a Europa, la repressió que encara dura…

   I encara els del ‘Partido Popular’ es queixen de la seva situació política i parlamentaria que ells mateixos han provocat i que segueixen provocant, amb la seva obsessió pel foment i enfortiment de l’independentisme a base del ‘Sempre contra Catalunya’! i utilitzant Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. 

“Signar contra Catalunya”, deien

                                           Foto: Jordi Play

Votar, sosteniment pacífic de la democràcia real i expressió del poble, no és cap delicte.

La repressió, pròpia de les dictadures, no porta enlloc

   La judicialització de la política, propiciada per l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular, augmenta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, i, cada vegada més, l’allunya d’Espanya i d’una democràcia real a Europa.

   La mala política de la dreta, extrema dreta i ultradreta espanyoles, enforteixen l’independentisme i posen en evidència que, quan governen, no només demostren la seva incapacitat per distensionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, l’augmenten encara més. Cobrar emoluments i dietes puntuals i enormes no és el més important, es tracta de ser útils per treballar en solucions justes i democràtiques.

   Viatjar a Nova York, per exemple, és viatjar als Estats Units d’Amèrica. El director i músic, Woody Allen, també es desplaça de tant en tant a Barcelona i, no sé si sap, el que li agradaria a Catalunya, immemorial nació catalana, formar part d’una nació federal  com els Estats Units d’Amèrica. L’Estat número 51 dels  estats lliures, que també són Estat, i que formen els Estats Units.

   La denominació Espanya, nació de nacions, constitueix l’essència del federalisme. Això és així per la seva història, per la seva gent, per la seva diversitat, per les seves diferents llengües, per les seves institucions tan diferenciades, per la seva estructura territorial, per les seves diferents identitats i nacionalitats, per les seves pròpies aspiracions i lleis…Però, el nacionalisme espanyol i el retrògrad centralisme del Madrid i de l’Espanya ‘única’ per la força, ofega el  desenvolupament del bressol del federalisme que és Espanya i sigui una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i sense respecte per unes i altres.

———————————————————————————————————   

‡   Any 2006, any 2023. Disset anys del conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, a instàncies dels continuats errors polítics del ‘Partido Popular’ abans de governar i durant el seu govern amb l’expresident Mariano Rajoy. ‘Sempre contra Catalunya’, lema de després i encara vigent. Manera de fomentar el malestar polític, económic, social i, de gran manera, l’independentisme a Catalunya. Però, també, malmetre les relacions amb la denominació Espanya. Revifar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Aquestes ànsies per sortir cada dia a les pàgines del ‘The Washington Post’ i al ‘New York Times’, però, sempre pels continuats desencerts i pel ‘sempre contra Catalunya’. Mai, sortir en aquests diaris, per l’obtenció dels premis Nobel ni per una pau política exemplar.

El setge lingüístic de la dreta i ultradreta espanyola

   De manera destacada sempre contra la llengua catalana, parlada per uns 10 milions de persones, front a la llengua castellana del nacionalisme espanyol parlada per 548,3 milions de persones del planeta. No trobaran ni un sol català que no sàpiga la llengua castellana. Tots els estudiants de Catalunya acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. Ui! Quina por que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Senat. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Parlament Europeu. Ui! quina por que es parli català als Països Catalans. La llei de llengües d’Aragó (‘Partido Popular’) va establir la llengua catalana que es parla a la Franja de Ponent de l’Aragó -pobles catalanoparlants- amb l’acrònim ‘lapao’. El setge lingüístic de la dreta espanyola i la ultradreta. Ui! quina por que es parli la llengua catalana.

Diario de Sevilla

   Sempre contra Catalunya! Sempre contra la llengua catalana! <<Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes>> va dir l’exministre d’Educació i Cultura -dèficit d’educació i cultura-, José Ignacio Wert (‘Partido Popular’) en un Ple del Congrés. Fins i tot, després de finalitzar la desfilada de la Festa Nacional, el després rei Juan Carlos I li va etzibar a Rajoy: <<Le he dicho a Wert que lo de españolizar a los catalanes estuvo mal>>. El setge lingüístic de la dreta espanyola. La descriminació dels ciutadans de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, que no poden  ser atesos amb la seva llengua materna, amb la llengua de la seva terra i nació.

   Això sí, sempre contra Catalunya! I els del ‘Partido Popular’ volen tornar a governar? Per enredar-ho tot encara més? Per ensopegar més de dues vegades amb la mateixa pedra i continuar ensopegant?

(Aquesta qüestió és trascendental per a les ànsies de poder que es mouen al voltant. Per això mateix, abans de que en parli el ‘New York Times’, en parlaren en un ‘post’ següent).

De la manca d’enteniment al denominat ‘155’, judicialització de la política, representants catalans presos polítics, exiliats polítics catalans a l’Europa lliure i la repressió que encara continua. La Pau pacatejada.

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

VIU EL DINOSAURE?

Does the dinosaur live?

DINOSAURS are considered extinct for 65 million years, but they may still be among us. Even more: just lean out of a window to see them, as two American scientists believe that birds are dinosaurs. Robert T. Bakker of Harvard University and Peter Galton of the University of Bridgeport base their claim that dinosaurs, unlike other reptiles, were almost certainly warm-blooded animals like birds. Most paleontologists believe that birds, dinosaurs, and all reptiles evolved from theocodonts, which lived 200 million years ago. Bakker and Galton point out that Archeopteryx, the oldest bird, is later, going back only 140 million years. On this they base their assertion that birds descended from dinosaurs.

READER’S DIGEST

——————————————————————————-

ALTRES CONCERTS DE MÚSICA I CULTURA

La música és indispensable; la cultura també. La bona música immortal dóna aire per respirar; la bona cultura també. Amb la música i la cultura com acompanyants de la vida, moltes circumstàncies provocades i penoses no haurien de passar. Ajuden a pensar i pensar és digne del bé, no d’una actuació equivocada que porta patiment per tanta gent.

——————————————————————————–

ESCENES

‘Aquesta terra és meva’

⊆  Deixar expressar la veu del poble català i quan són milions de ciutadans els que la volen manifestar, pertany a una aspiració humana de la democràcia. De vegades, arrels dictatorials ho entorpeixen. Presos polítics, exiliats polítics a Europa. Mantenen una actitud de demanda perquè el que obtenen pel seu esforç de treball i aportació general, no és just per a ells ni pel seu poble. Se’n riuen amb acords que no es compleixen. Una vegada i una altra. Als de Madrid, i, mireu que ho fan malament! els molesten la veu i acords d’aquest poble que és menyspreat. Una vegada i una altra. La repressió constant és només l’actuació dels qui creuen romandre per sobre dels ciutadans d’aquest poble nació. Però mai la posta en marxa d’una política justa i intel.ligent pròpia de la grandesa de la democràcia. Els polítics que ho poden propiciar dóna la sensació que hi són pels seus grans sous puntuals i dietes també puntuals. No saben solucionar-ho. Ni volen. Representen un fracàs total. I aquest poble segueix amb les seves demandes incomplertes. Segueix existint només a l’hora -que és cada any- del recapte per part de l’Estat espanyol de 20 mil milions d’euros -un 9% del PIB català- que se’ls emporten procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Un autèntic espoli fiscal que retalla, ofega i deixa Catalunya, immemorial nació catalana, sense el pressupost que en justícia li correspon pels seus 8 milions d’habitants. La Generalitat de Catalunya ho demana una vegada i una altra, ho expressa, ho manifesta, ho diu, ho reclama, ho fa saber mitjançant la demanda d’una taula de treball -treball?- i diàleg positiu que reconegui i posi en pràctica allò que ja sap: Catalunya no rep el finançament que en justícia li correspon. De les primeres en pagar i la desena en rebre. Roman mal finançada. Una greu opressió econòmica, dins d’Europa, per part de l’Estat espanyol.

   I quina és la resposta que rep Catalunya? Doncs la que porta cap a la independència. No podria ser d’una altra manera. És a dir, el gran disbarat de Mariano Rajoy i del ‘Partido Popular’ -es creuen que poden fer tot el que volen-, l’any 2006, de recollir signatures a Espanya contra la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un altre disbarat polític i per seguir destrossant la convivència entre Catalunya i Espanya com és el de portar la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Dóna la sensació que el ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta i l’ultradreta utilitzen les institucions de l’Estat per a les seves pròpies ideologies polítiques, conveniències ,i, del ‘sempre contra Catalunya’. No aprenen res. No volen aprendre res. Una ignorància política supina.

   Quatre anys -2006 al 2010- per emetre sentència. La pitjor de les sentències hagudes sobre la taula contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Quatre anys i més de foment de l’independentisme per part de l’anterior president, Mariano Rajoy, i del ‘Partido Popular’ que, ara, clamen al cel i a la terra i en altres llocs perquè la seva carrera s’atura a les portes de la Moncloa.També, el denominat ‘155’ , l’atac constant a l’autonomia de Catalunya, la llengua catalana i el ‘sempre contra Catalunya’ dificulta guanyar en aquesta carrera diguem-li presidencial que també necessita d’un gran motor: la intel.ligència política i la Pau. 

   Representants presos polítics, presó, exilis polítics, repressió, càstigs, judicialització de la política, no soluciona res.

   En podem continuar parlant en el següent ‘post’.

Així va començar tot

Ultima Hora

El ‘Partido Popular’ insta a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble.

EL PAÍS

El ‘Partido Popular’ porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol. 

Quatre anys (2006-2010) per dictar la pitjor sentència d’entre les emeses-, per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. 

Tirar al voral el diàleg i sessions de treball demanades pel president Artur Mas, per l’enteniment sobre un pacte fiscal davant d’una Catalunya ofegada per l’espoli fiscal.

09.11.2014, Barcelona
Procés participatiu del 9N.  
foto: Jordi Play

   Tres anys (2014-2017) faltaven pel referèndum del primer d’octubre. Temps suficient per portar a bon terme sessions de treball, enteniment i acords sobre qüestions urgents exposades per la Generalitat de Catalunya, davant de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i del seu Govern del ‘Partido Popular’. Però, no. Res de res. Tres anys per picar encara més l’autonomia ‘de fireta’ de Catalunya.

(Continuarà en el ‘post’ següent)

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<Però el dia primer de setembre de l’any passat, mentre els Estats Units i el Regne Unit negociaven de bona fe a Ginebra, la Unió Soviètica va trencar descaradament les seves moratòries en ordenar es portés a terme una sèrie de proves nuclears que durarien dos mesos. Acompanyades per noves amenaces i tàctiques de terror, aquestes proves, realitzades majoritàriament a l’atmosfera, representaven un enorme esforç soviètic per situar les armes nuclears en la carrera general dels armaments >>.

<<Un cop va estar clar que no servirien de res noves propostes o apel·lacions, vaig autoritzar el dia cinc de setembre una represa de les proves nuclears subterrànies, i així mateix vaig anunciar el dia dos de novembre, abans que s’acabés la sèrie soviètica,, que es estaven realitzant preparatius per reprendre igualment les proves atmosfèriques, i que faríem quantes fossin necessàries per a la nostra seguretat a la llum dels recents èxits soviètics en aquest camp>>.

(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<But on September 1st of last year, while the United States and the United Kingdom were negotiating in good faith in Geneva, the Soviet Union brazenly broke its moratorium by ordering a series of nuclear tests to be carried out that would last two months. Accompanied by new threats and terror tactics, these tests, carried out for the most part in the atmosphere, represented an enormous Soviet effort to place nuclear weapons in the general arms race>>.

<<Once it was clear that new proposals or appeals would do no good, I authorized a resumption of underground nuclear tests on September 5, and also announced on November 2, before the end of the Soviet series, that preparations were being made to resume atmospheric testing as well, and that we would do whatever was necessary for our safety in light of recent Soviet achievements in that field>>.

(President John F. Kennedy, televised address to the nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

——————————————————————–

LA FRASE

“Dia de la Indepedència: la llibertat manté la seva vida en els cors, les accions, l’esperit dels homes i les dones i, per tant, ha de guanyar-se i renovar-se diàriament; en cas contrari, com una flor tallada de les seves arrels vivificants, es panseix i morirá”. 

• “Día de la Independencia: la libertad tiene su vida en los corazones, las acciones, el espíritu de los hombres y, por lo tanto, debe ganarse y renovarse diariamente; de lo contrario, como una flor cortada de sus raíces vivificantes, se marchitará y morirá”.

• Dwight D. Eisenhower

(Denison, Texas, 14 de octubre de 1890-Washington D. C., 28 de marzo de 1969)

34è president dels Estats Units d’Amèrica entre el 1953 i 1961.

———————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

Pop d’anells blaus. Petit caçador, intel.ligent i potencialment letal

El més mortífer de tots els animals habita al mar: es tracta del pop d’anells blaus del Pacífic. Amb el bec corni injecta un verí tan enèrgic que una picada acaba en dues hores amb un home. S’ha descobert científicament la composició química d’aquest verí, però actua tan ràpidament que els antídots són ineficaços. Moltes persones, que pel que sembla van morir ofegades, van poder en realitat haver estat víctimes del pop.

The deadliest of all animals inhabits the sea: it is the Pacific blue-ringed octopus. With its horny beak it injects a venom so strong that one bite kills a man in two hours. The chemical composition of this poison has been scientifically discovered, but it acts so quickly that antidotes are ineffective. Many people, who apparently drowned, may actually have been victims of the octopus.

READER’S DIGEST

———————————————————————

ENFORTIMENT DE LA MÚSICA I LA CULTURA

Un so musical més profund gràcies a una participació instrumental més àmplia i forta. És anar més enllà de la música mitjançant sons i  melodies no tant repetitives i estridents. Viatjar en el temps de la música immortal i deixar-se emportar per uns sons inoblidables. Situacions de la vida que la bona música per part del violinista rebel, pot ajudar a millorar i canviar, com els mariners dels velers de ‘Moby Dick’, que van a la recerca del que és inacabable. El moviment de les veles acompanyat d’una música gran i potent.

——————————————————————————-

∉ Si a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hagués triomfat la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, avui romandria formada per Estats federals lliures. O, al menys, en aquelles denominades ‘autonomies històriques’ que són molt més que aquestes ‘autonomies’ de fireta. Són nacions. Però, a la denominació Espanya, no són les coses ben fetes, els èxits polítics i els Nobel allò que més destaca, sinó els cops d’estat militars, els pronunciaments, les rebel.lions i sedicions militars, les dictadures i, ara, el denominat ‘155’ aplicat a Catalunya, immemorial nació catalana, l’atac constant a la llengua catalana, la judicialització de la política i la situació del Consell General del Poder Judicial caducat des de fa 5 anys.

   Verbigràcia: Revolta de la Guàrdia Reial, revolta de Villarejo de Salvanés, cop d’estat de Pavía, cop d’estat a Espanya de 1929, cop d’estat de Primo de Rivera, La Sanjurjada, cop d’estat del 18 de juliol de 1936, operació Galàxia, cop d’estat del 23 de febrer de 1981, conspiració colpista per al 27 d’octubre de 1982, per citar algunes del segle XX. Les esdevingudes anteriorment, com l’assassinat del general Prim, podrien omplir un volum de l’enginyós cavaller ‘Don  Quixot de la Manxa’.

  Malauradament, l’actual situació territorial espanyola, els pactes polítics tinguts, la recent campanya electoral i els seus resultats a les eleccions generals posen en evidència que, mentre als Estats Units d’Amèrica es desenvolupaven i perfeccionaven els seus 50 Estats Federals, aquí es circulava amb ‘la diligència’ de Ringo Kid (John Wayne).

Miles de manifestantes piden sostener la independencia 

Una de les ‘Marxes per la llibertat’ a Barcelona (arxiu).

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<La prova de noves armes i dels seus efectes ha de formar necessàriament part d’aquesta investigació i procés de desenvolupament. Sense proves, sense experimentació, sense investigació, sense verificació, el progrés és limitat. Una nació que s’absté o conté a les proves no pot, evidentment, igualar els èxits d’una altra que les duu a terme. I quan totes les potències nuclears s’abstinguin definitivament de practicar aquests experiments, s’aturarà així mateix la terrible carrera de les armes nuclears>>.

<<És per això que aquesta nació, des de fa molt de temps no cessa de recomanar un autèntic fi d’amplitud mundial de les proves nuclears. I per això és perquè  l’any 1958, voluntàriament, ens vam comprometre, com ho va fer la Unió Soviètica, a una moratòria de proves nuclears durant la qual cap de les parts no les podria dur a terme, alhora que, tant l’Est com l’Oest, tractarien de buscar plans concrets per controlar-los>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<The testing of new weapons and their effects must necessarily be part of that research and development process. Without testing, without experimentation, without research, without verification, progress is limited. A nation that abstains or holds back in its trials cannot, of course, match the achievements of another that undertakes them. And when all nuclear powers definitively refrain from carrying out such experiments, the terrible nuclear arms race will also stop>>.

<<It is for this reason that this nation, for a long time, has not ceased to recommend an authentic end of global scope of nuclear tests. And that is why in 1958 we voluntarily committed ourselves, as did the Soviet Union, to a moratorium on nuclear tests during which neither party could carry them out, while both East and West would try to find concrete plans for their control>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

———————————————————————-

LA FRASE

“No m’entregaré mai, ni que m’ofereixin passar un mes a la presó. No he vingut a buscar una solució personal, sinó a treballar per la resolució d’un conflicte polític”.

Carles Puigdemont i Casamajó

Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana.

Diputat al Parlament Europeu des de  2019

Exiliat polític a l’Europa lliure des de l’any 2017

———————————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

Els cargols, benefactors dels humans 

El cargol comú dels jardins frega uns 30 ous a l’any, cadascun de la mida d’un cap d’agulla. Amb la seva posada, el cargol contribueix a salvar vides humanes. Els ous són font d’un compost químic que serveix per determinar grups sanguinis. Normalment aquest producte s’extreu de la sang humana, però calen cinc donants per obtenir la quantitat existent en un sol ou de cargol. El contingut de l’ou s’extreu i es dissol en una solució salina.

READER’S DIGEST

The common garden snail lays about 30 eggs a year, each about the size of a pinhead. With its laying, the snail contributes to saving human lives. Their eggs are the source of a chemical compound that is used to determine blood groups. Normally this product is extracted from human blood, but five donors are needed to obtain the amount found in a single snail egg. The egg contents are removed and dissolved in a saline solution.

READER’S DIGEST

———————————————————————-

MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA

En una època de repetitius i massificats concerts musicals -a tot s’anomena música-, és just i poderós escoltar i veure la gran música immortal que abraça el valor de la cultura. Una força instrumental variada, estudiada, pensada i forta que va més enllà de la música. Un regal per a un gran públic que sap valorar la gran música i no només l’estridència repetitiva.

In a time of repetitive and massive musical concerts -everything is called music-, it is fair and powerful to listen and see the great immortal music that embraces the value of culture. A varied, studied, thought out and strong instrumental force that goes beyond music. A gift for a large audience that knows how to value great music and not just stridency.

———————————————————————-

ESCENES

‘En blanc i negre’

———————————————————————-

¢ El present ‘post’ és una continuació de l’anterior. Com les recordades històries del ‘Capitán Trueno’ l’heroi justicier català, de Castelló d’Empúries, que cada setmana sortia un capítol diferent. Temps d’ànsies per llegir, només en castellà és clar. Fèiem esment, en el comentat ‘post’ anterior, de l’embolic dels pactes municipals després de les darreres eleccions. Verborrea d’insults, odis i amenaces, en alguns d’ells, contra Catalunya -immemorial nació catalana- i la llengua catalana. Una altra vegada la infame i mala política d’estratègia electoralista, davant les properes eleccions generals. L’afany dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta per fomentar, avivar, impulsar  i enfortir  l’independentisme és d’una insistència frenètica. I encara persegueixen revistes escrites en català/valencià alguna d’elles com el ‘Cavall Fort’ per a nens i nenes fundada l’any 1961.

   I és que, realment, vista aquesta situació malaltissa contra les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, i més amb el constant espoli fiscal que pateix Catalunya, no li queda altra solució que la independència. L’invent de la pèssima política centralista i nacionalista espanyola del denominat – 155-, encara hi dóna més força. Les amenaces, en plena campanya electoral, per part dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, d’un altre ‘155’ del terror, impulsa i dóna raó a la independència.

HISTÒRIA ÉS MEMÒRIA

‘La granota i l’escorpí’

   <<Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota: -Duu-me a la teva esquena. -Que et dugui a la meva esquena! -va comentar la granota-. Ni pensar-ho! Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! -No siguis estúpida -li va dir llavors l’escorpí-. ¿No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?

   Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia.

   Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar:

   -Veus! T’ho havia dit! Però què has fet?

   -No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.

Amb el Pacte de Munic, el 30 de setembre de 1938, França i el Regne Unit van creure haver desactivat els ànims bel·licistes de Hitler; aviat descobririen que s’havien equivocat.

(La granota i l’escorpí)

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

1963 Test Ban Treaty. President John Kennedy signa el document ratificant la nuclear test ban treaty today. L-R: Sen. John Stock Photo – Alamy

<<Però fins que la Humanitat hagi proscrit la guerra i els seus instruments de destrucció, els Estats Units han de mantenir una quantitat i qualitat efectives d’armes nuclears desplegades i protegides de tal manera com per poder ser capaços de sobreviure a qualsevol atac per sorpresa i eliminar a l’agressor. Només amb aquesta força podem estar segurs d’aturar un atac nuclear o un aclaparador atac per terra, mar o aire a les nostres forces o aliats. Només amb aquesta força i en el cas de fallada de la nostra potència dissuasòria, podem al món lliure enfrontar-nos amb la tragèdia d’una altra guerra i mantenir alhora esperances de sobreviure. I aquesta força dissuasòria, si ha de ser eficaç i versemblant comparada amb la de qualsevol altra nació, ha de posseir les armes nuclears més modernes, més segures i més adaptables que puguin produir els nostres equips de recerca>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

Alamy

1963 Test Ban Treaty. President John Kennedy signs the document ratifying the nuclear test ban treaty today. L-R: Sen. John Stock Photo – Alamy

<<But until Humanity has outlawed war and its instruments of destruction, the United States must maintain an effective quantity and quality of nuclear weapons deployed and protected in such a way as to be able to survive any surprise attack and eliminate to the aggressor Only with such force can we be sure of stopping a nuclear attack or an overwhelming land, sea or air attack on our forces or allies. Only with such force, and in the event of the failure of our deterrent power, can we in the free world face the tragedy of another war and at the same time maintain hopes of survival. And that deterrent, if it is to be effective and credible compared to that of any other nation, must possess the most modern, safest, and most adaptable nuclear weapons our research teams can produce>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

———————————————————————-

ESCENES

Feixisme, cop d’estat i dictadura

   Viure en democràcia no és només anar a votar, és una manera d’existir gràcies a poder respirar l’aire de la intel.ligència i bondat humanes. De la realització del progressisme real i positiu a favor del benestar dels ciutadans sense exclusions. Aspiracions humanes obertes a millorar la vida de cada dia. La democràcia real obre les portes a l’existència i a les seves millores; la dictadura, el totalitarisme ho arrasen tot. La intel.ligència, la ciència, la cultura, el progrés social i econòmic, la grandesa de les llengües, la raó de l’ésser humà, el lliure albir, la llibertat i la Pau són menyspreats i perseguits. Abolir lleis de llibertat, humanitat i democràcia és retornar a les cavernes de la dictadura.

———————————————————————

EUFÒRIA PEL CANT, LA MÚSICA I LA CULTURA

 Obert a una sensibilització instrumental i musical per a tots els espectadors. El so del violí i dels altres instruments acompanyants, obre una oportunitat nova davant dels concerts multitudinaris, però, sempre amb la mateixa música i idèntics instruments i ritmes. Concerts repetitius i pesats en els quals, sembla, només compte la massificació. FANEKA, ho fa diferent.

———————————————————————-

Ξ   El fibló sempre a punt. Ben esmolat quan es tracta de picar Catalunya, immemorial nació catalana, i més quan les eleccions es veuen per l’horitzó. El ‘sempre contra Catalunya’ com a mostra d’una penosa incultura política. Tornen els temps d’Aznar i Rajoy? Tornen els temps del desastre governamental -cultura del totxo- del ‘Partido Popular’, que va assolar el País Valencià? Serà necessaria la importació de milions de tones de cues de pansa perquè la gent d’aquelles terres recuperi la memòria? En els darrers anys, l’avenç del progrés nou a València es començaba a fer notar, fins quan?

   Veus amenaçadores procedents del País Valencià -immemorial nació valenciana, catalans del Sud-, s’escolten en contra de la llengua catalana per part dels qui prefereixen parlar en la llengua de Madrid i que no volen permetre que el poble valencià sigui atès en la llengua valenciana i catalana. Però, això, sí, des de l’Estat espanyol i dels governs de Madrid, prémer fins a l’ofec l’implacable i injust espoli fiscal. Qui més paga rep molt menys del que li correspon. 

   Ja han començat, com es pot veure i escoltar els crits furibunds de la campanya electoral utilitzant la llengua catalana/valenciana com a propaganda de mala estratègia electoral. El conflicte permanent en lloc de la Pau estable i duradora. Les veus i amenaces de la dreta, extrema dreta, ultradreta governadores, costi el que costi, ja es comencen a fer sentir. La manca d’intel.ligència política també. Si amb els pactes de les darreres eleccions municipals han provocat un cataclisme polític i paralitzador a molts Ajuntaments, en les properes eleccions generals paralitzaran Espanya. Quaranta anys cap al darrere.

   En el pròxim ‘post’ la faula, de tradició africana, ‘La granota i l’escorpí’. 

Mòdul B #PFI Mòduls de Formació General

———————————————————————-

⊕   No tot va sobre el senyor Messi i l’Inter Miami (Florida). El camp és molt més extens i ampli. Però quan l’assumpte afecta a les butxaques dineràries de les famílies podem dir que és una situació de molt de ‘cuidado’. No pel senyor Messi, és clar. El seu assumpte económic està més que solucionat. ‘Saludos Miami!’ 

   En tot moment ho escoltem a la ràdio catalana. Les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. Ens situem en temps d’abans de ‘la guerra’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb el gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el seu preu i rebaixar l’electricitat. 

   Però, en el país de les meravelles i de les grans creences futbolístiques, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només NO han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia, -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars. Com la bossa de cireres.

   Els representants polítics i servidors públics no ho entenen això dels preus. No ho experimenten. Els seus puntualíssims sous i dietes fan que això no els causi gran angoixa i intranquil.litat. A milions de famílies, sí. Salvaguardar l’interès públic per sobre dels interessos dels grans poders econòmics és important pels ciutadans que han de lluitar per no quedar asfixiats del tot.   

CaixaBank Research

L’augment dels preus dels aliments és més persistent del que s’esperava.

——————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<Confiem i preguem que aquestes no desitjades proves nuclears mai no arribin a realitzar-se; que aquestes terribles armes no arribin mai a disparar-se, i que els nostres preparatius per a la guerra ens portin la tan desitjada pau. El nostre principal objectiu és el control de la força i no augmentar-la en un món més segur per a tota la Humanitat. Però qualssevol siguin els esdeveniments que ens ofereixi el futur, jo he jurat solemnement mantenir i defensar la llibertat del poble nord-americà, i intentaré fer el que cregui el meu deure per complir amb aquesta solemne obligació>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<We hope and pray that these unwanted nuclear tests never take place; may these terrible weapons never be fired, and may our preparations for war bring us the much-desired peace. Our main objective is the control of the force and not to increase it in a safer world for all Humanity. But whatever events the future may bring, I have solemnly sworn to uphold and defend the liberty of the American people, and I will try to do what I believe to be my duty to fulfill that solemn obligation>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

Computer Hoy

<<Fa disset anys l’home va alliberar l’energia de l’àtom. Des de aquella data va prendre a les mans mortals el poder de l’autoextinció. A través dels anys que van seguir i sota tres successius presidents, els Estats Units han buscat bandejar aquesta arma dels arsenals de les nacions no alineades. Doncs de totes les tremendes responsabilitats inherents a aquest càrrec, cap és més trista que la de l’autoritat especial per emprar les armes nuclears en la defensa del nostre poble i de la llibertat >>.

(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<Seventeen years ago man released the energy of the atom. From that date he took into his mortal hands the power of self-extinction. Through the ensuing years and under three successive presidents, the United States has sought to banish this weapon from the arsenals of non-aligned nations. Well, of all the tremendous responsibilities inherent in this position, none of them is sadder than that of the special authority to use nuclear weapons in the defense of our people and freedom>>.

(President John F. Kennedy, televised address to the nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

———————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

Un dia especial per a les serps cobra

A special day for cobra snakes

Wikipedia

<<L’ADORACIÓ de serps encara constitueix un aspecte important de la religió popular a moltes regions de l’Índia. Un dia a l’any, en ple estiu, se celebra el <<festival de les serps>>, anomenat Naga Panchami (paraules que signifiquen <<serp>> i <<cinquè>>). El nom al·ludeix al cinquè dia del mes hindú de Shravan, que correspon al mateix temps que hi ha entre principis de juliol i principis d’agost. Durant aquest dia es creu que les cobres no piquen ningú i se les venera vives o en imatge. De vegades, les serps són manipulades per devots del culte. Els adoradors de serps també alimenten de manera ritual les cobres sagrades que es crien en temples especials, i fins i tot dipositen recipients amb llet com a ofrena a les cobres salvatges als llocs freqüentats.

(READER’S DIGEST)

DNA India

<<Snake WORSHIP is still an important aspect of popular religion in many parts of India. One day a year, in the middle of summer, the <<snake festival>> is celebrated, called Naga Panchami (words that mean <<snake>> and <<fifth>>). The name refers to the fifth day of the Hindu month of Shravan, which corresponds to the time between the beginning of July and the beginning of August. During that day it is believed that the cobras do not bite anyone and they are venerated alive or in image. Sometimes the snakes are handled by devotees of the cult. Snake-worshippers also ritually feed sacred cobras that are bred in special temples, and even place pots of milk as offerings to wild cobras in places they frequent.

(READER’S DIGEST)

———————————————————————-

Eufòria per la gran i bona música com a força i abraçada cultural

Joventuts Musicals Palamós

PAU. Concert dedicat a Pau Casals (1876-1973)

Jove Orquestra de Figueres. Seccions Ficaris, Tramuntana i Icària

Els joves que treballen per la música i la cultura

——————————————————————————————-

ℵ   En vénen més d’eleccions i molt importants. Aquí i fora. L’afroamericà Tim Scott, de 57 anys, l’únic senador negre del Partit Republicà, i que s’ha inscrit a les primàries per la presidència dels Estats Units d’Amèrica, va dir a North Charleston (Carolina del Sud), que “Joe Biden i l’esquerra radical estan atacant cada esglaó de l’escala que em va ajudar a escalar. Estan atacant els nostres valors estatunidencs, les nostres escoles, la nostra economia i la nostra seguretat. (…) L’única cosa que necessitem és un gir”, va defensar.

   El senador Scott, net d’un treballador dels camps de cotó,  no va dir res sobre la injustícia i el patiment causat a milions de nord-americans, pel seu sistema injust de Seguretat Social, Salut, Atenció Mèdica i Hospitalària. Pobres les moltes famílies que han d’ingressar per ser tractats d’un càncer i que s’han de refiar de la seva assegurança mèdica. No poden pagar les llarguíssimes factures mèdiques i es veuen obligades a hipotecar les seves vivendes. Que visiti, el senador, les sales de milers d’hospitals dels EUA i parli amb els familiars de nens i altres ciutadans malalts de càncer. Veurà un panorama dramàtic.

   Tampoc va dir res, Tim Scott, sobre la inflació que assola el seu gran país i les milions de famílies que pateixen a causa de la comdemnada alça dels preus. Inflació provocada per la irresponsabilitat de les grans corporacions, companyies industrials i comercials, els grans negocis…, per les seves pujades innecessàries dels preus. Ells sí que tripliquen els seus beneficis. La Casa Blanca, la Càmera de Representants, el Senat i la Reserva Federal, en lloc de tant pujar els tipus d’interès -encara més inflació-, no haver autoritzat mai aquestes pujades injustificades dels preus. És a dir, procurar més per l’interès públic i no tant pel privat.

Trampa grossa

   Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que consenten la inflació i la pèrdua de valor del diner. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.

Foto: Wikipedia

———————————————————————-

∠   Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que la consenten. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més (4,1%, tirant baix).Productes que han duplicat i triplicat el seu cost. L’augment d’un 80% del preu de la carn i del 30% altres aliments essencials per a la família.  Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.

Maleïts preus

   Veïns molt propers -els francesos- que ens els trobem tot sovint pels carrers d’aquí, i, expliquen coses. Expliquem, també, les nostres sobre els maleïts preus. Amb una freqüència supina escoltem a la ràdio catalana que les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb els del gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el preu del gas i rebaixar l’electricitat.

Cosa de màgia

   Però, en el país de les meravelles i de les grans creences, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només no han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars.

   En el país de la inflació descontrolada i sostinguda, no és res de l’altre món que els treballadors i productors de les empreses demanin sous justos i dignes. Zero vots pels qui han permès i no han aturat aquesta inflació. 

El President John F.Kennedy, el President màrtir, contra la pujada injusta i innecessària dels preus de l’acer, per evitar una gran inflació i una pèrdua del valor del diner

———————————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

La Mort Negra

Ciències Socials en Xarxa

L’expressió Mort Negra data del segle XIV i prové de l’ús medieval de la paraula llatina “negre” amb l’accepció de “terrible”. El 1348 van morir a Florència prop d’un milió de persones. Aquell any, el papa Climent VI, que vivia a Avinyó, va convocar un pelegrinatge a Roma. Més d’un milió de pelegrins van fer un viatge de prop de 800 quilòmetres. Només 100.000 van tornar. En els moments de més virulència es llançaven les víctimes al Roine. A finals del segle XIV les morts van pujar a 25 milions, la quarta part de la població del món. D’acord amb els càlculs es van produir 45 brots epidèmics entre l’any 1500 i el 1720. El més important va arribar a Londres el juny del 1665. A Londres es combatia la pesta cremant gats, gossos, ratolins i rates. Però la precaució va ser insuficient i tardana. Cap a l’any 1666 havien mort 68.000 londinencs i Europa patia una nova pandèmia. Però llavors, el 2 de setembre de 1666, va esclatar un incendi a Pudding Lane, a la zona més populosa de Londres. En quatre dies el foc va assolar les quatre cinquenes parts de la ciutat. Però la immensa foguera també va destruir les insalubres condicions que havien contribuït a la propagació de l’epidèmia. (READER’S DIGEST).

Chacarrex

El gran incendi a ‘Pudding Lane’, l’any 1666, la zona més populosa de Londres

   La expresión Muerte Negra data del siglo XIV y proviene del uso medieval de la palabra latina “negro” con la acepción de “terrible”. En 1348 murieron en Florencia cerca de un millón de personas. En aquel año, el papa Clemente VI, que vivia en Aviñón, convocó una peregrinación a Roma. Más de un millón de peregrinos realizaron un viaje de cerca de 800 kilómetros. Sólo 100.000 regresaron.

20Minutos

El Periódico

Trenes abarrotados: las claves del complicado verano de Rodalies

• La red ferroviaria catalana tiene en pie de guerra a muchos usuarios, sobre todo en la R1, a causa de retrasos, cancelaciones y aglomeraciones en algunos servicios

Nació Digital

El Periódico

Los retrasos graves de Rodalies afectaron a los usuarios cuatro de cada cinco días el año pasado

El Periódico

Caos en Rodalies tras la avería que ha dejado toda Catalunya sin trenes

EL PAÍS

La Generalitat reactiva las demandas por el traspaso de Rodalies y alega “cuatro días a la semana” de incidencias 

16 millones de usuarios abandonan Rodalies por las averías y la crisis | Cataluña | EL PAÍS

El Periódico

Aglomeraciones en el primer laborable del corte de la R-2 Nord y la R-11 de Rodalies en Sant Andreu

Rodalies atrapa a 80.000 personas | Cataluña | EL MUNDO

Principal.cat

Empieza una nueva semana de caos en Rodalies sin ninguna solución a la vista 

EL PAÍS

El nuevo caos en Rodalies abre una guerra entre el Govern y Adif 

20Minutos

Una nueva avería en el control de tráfico de Rodalies afecta a 80.000 viajeros y 200 trenes

Avui

Corredor Mediterrani sense mercat i Rodalies sense diners

La Vanguardia

Accidente en Rodalies Renfe: “El tren ha empezado a moverse muy fuerte, pensaba que daba la vuelta”

Cadena SER

Descarrila un tren en un túnel del Pirineo de Girona sin causar heridos 

El Periódico

Unidad frente al desastre de Rodalies

El Periódico

Vilalta tacha de “desastre” la gestión de Rodalies por parte del Gobierno

Diario Público

El Govern carrega contra l’Estat per la greu avaria de Renfe i reclama el traspàs de les competències de Rodalies 

El desastre segueix…

———————————————————————-

∇   Expliquen que una imatge ho diu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils i les denominades ‘xarxes socials’, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.

Culpa i càstig

   Això no els succeeix al tinent de navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat i aquesta denuncia, amb tota la força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als marines dels Estats Units d’Amèrica. Però amb judici i càstig pel culpable i culpables, com ha de ser en una veritable gran democràcia. Ho veiem tot sovint als Estats Units d’Amèrica, defensors de la democràcia i la llibertat. República Federal d’Estats lliures que també són Estat i que es governen amb les pròpies lleis i Tribunal Suprem a cadascun d’ells.

Els adversaris polítics espiats, perseguits, així com les seves idees polítiques com l’independentisme democràtic i pacífic

   Casos vergonyosos com la denominada ‘Operación Cataluña’ i ‘Pegasus’, ja haurien d’haver estat investigats, jutjats i comdemnats. A les democràcies de fireta i de farsa amb arrels dictatorials encara vigents, els adversaris polítics són espiats i perseguits. Com es pot veure mitjançant les calumnies, informacions falses, gravacions dels intervinents en ‘l’operació Catalunya’ i, en definitiva, persecució de persones humanes per les seves idees polítiques com pot ser l’independentisme democràtic i pacífic. 

   La repressió continuada sobre representants polítics independentistes -presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, càrrecs polítics de la Generalitat de Catalunya, manifestants…són a les portades de la premsa lliure de cada dia. També en els debats del Parlament Europeu, a les Nacions Unides, a Amnistia Internacional…

   La denominació Espanya i l’Estat Espanyol, queden ben retratats mentre l’absència de solució del problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, enforteix i dona raó a l’independentisme. On és la responsabilitat, l’exemplaritat i la grandesa de l’Estat lliure i democràtic?

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<Real priority must be given to redoubling our research efforts in the educational field, including a substantial expansion of those programs supported by the Government, particularly through the National Science Foundation. For this, two closely related actions are necessary>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

———————————————————————-

LA FRASE

“Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin)”.

La Vanguardia

———————————————————————

ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS, ENCARA

Des del 2017 

CCMA

   Quan els milions de visitants turistes estrangers tornin a Catalunya, immemorial nació catalana, no només es trobaran amb un país sec, assedegat, sense aigua, sinó també amb un país amb representants polítics votats per milions de ciutadans i exiliats a Europa. És allò de la denominació Espanya que no sap -mai ha sabut- solucionar els seus problemes humans dins dels plantejaments democràtics. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya -judicialització de la política-, ha engrandit i mantingut la força de l’independentisme. La repressió constant contra Catalunya, immemorial nació catalana, demostra la incapacitat de l’Estat espanyol i la seva disminuïda democràcia. L’odi de campanya i estratègia electoral contra Catalunya i els catalans, reafirma la lluita per la independència.

Dreamstime

Dreamstime

Estàtua de l’Àngel de la Independència 

———————————————————————

⇒   A la inauguració, a Barcelona, del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress), es va parlar de “la cara humana de les tecnologies”. De ben segur que hi podem trobar la seva existència en moltes de les extenses i múltiples aplicacions de tals artefactes, però, molt de compte perquè, com comprovem cada dia, el perill es troba a la cantonada. És quan el dimoni surt de la zona abissal terrenal  -els inferns- i actua. 

Mòbils fins als 16 anys

   No en va, experts en les funcions de la ment i la salut, avisen i proclamen que els adolescents no puguin disposar dels mòbils fins al 16 anys. Atenció, pares! S’està veient com mitjançant aquests artefactes -la seva part més abissal-, els seus usuaris -alguns, sembla, que sense escrúpols i consciència de cap classe- hi fan aparèixer tot reguitzell de disbarats terribles i que són transmesos, a la velocitat de la llum, per infligir el dolor i patiments humans. Plataformes i aplicacions que, com es veu, porten als suïcidis amb unes interminables hores bocabadats i perduts davant les pantalles. L’anul.lació de la dignitat de la persona. Famílies, pares, professors, mestres, educadors, serveis socials, romanguin a l’aguait. Què està passant? Què pot arribar a passar? Investigació del Síndic de Greugues en el cas de les bessones de Sallent, Instituts, Departament d’Educació, Mossos d’Esquadra…

I l’altra cara?

   Assetjament escolar continuat, nombrosos intents registrats de suïcidis, suïcidis consumats, imatges i paraules esfereïdores, menyspreu, insults, burles, espionatge, atacs sexuals a menors, pornografia ‘a la carta’, efectuats mitjançant mòbils. “La cara humana de les tecnologies” es va dir en el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, de Barcelona, però, i l’altra cara? La pregunta que es fan milions de ciutadans usuaris que passen per aquestes situacions i en què decau la dignitat humana. 

   Inventors, enginyers, tècnics, comercials, caps d’empresa, empresaris, inversors, no poden treballar per una millor cara humana i intel.ligent d’aquestes tecnologies? És cert que existeixen altres situacions que concorren en aquesta problemàtica tan dolorosa de l’assetjament, però, la influència dels mòbils i del seu mal ús és fonamental. Des del mateix naixement del mòbil tecnològic , és imprescindible educar en el seu ús. Pel bé, no pel mal. Per l’èxit, no pel fracàs. Per la vida, no per la mort.

   Pornografía oberta als menors d’edat i mòbils, significa el mateix?

Noticias RNN

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

(Viquipèdia)

El desig conscient de ferir

   L’assetjament escolar (conegut molts cops amb l’anglicisme bullying) es produeix per l’exposició d’un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig  conscient de ferir, tant de manera física com verbal, o procedint a l’exclusió social.

   Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l’escola, encara que això passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d’Educació Física, altres que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L’assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d’estudiants que s’aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L’assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

   Aquests actes agressius es produeixen més habitualment entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’entorn social de la persona agredida. La violència sol dirigir-se al cos, l’agressivitat, a les relacions socials.

Als professors…

Als alumnes…

Diari de Girona

 A girl bullying another for her mobile phone

Apsis

Clínica Universitària

——————————————————————

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

<<En tots els camps l’expansió de la investigació i d’un ensenyament graduat d’alta qualitat és essencial per a la seguretat nacional i el nostre progrés econòmic. Necessitem molts més centres docents, i aquests han d’estar distribuïts geogràficament millor. Les tres quartes parts de tots els graus doctorals es concedeixen per un grapat d’universitats localitzades en només dotze estats. Els altres Estats, amb la meitat de la nostra població, produeixen només la quarta part dels nostres doctorats>>.

President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.

Exterior.cat

<<In all fields, the expansion of research and high-quality graduate education is essential for national security and for our economic progress. We need many more educational centers, and these must be better distributed geographically. Three quarters of all doctoral degrees are awarded by a handful of universities located in only twelve states. The other States, with half our population, produce only a quarter of our doctorates>>.

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., january 29, 1963.

SABEResPODER

 

<<The new industries depend more and more on the existence of good research and teaching centers. The areas that in the future can be called depressed may be so because of the lack of graduate education and research centers. It is in the national interest to encourage the creation of these centers of higher learning, especially in those parts of the nation that lack them>>.

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.

——————————————————————

LA FRASE

“LA VERITABLE MESURA D’UN HOME NO LA DÓNA LA SEVA ACTITUD EN MOMENTS DE FORTUNA O BENESTAR, SINÓ QUAN S’ENFRONTA A LES ADVERSITATS DE LA VIDA”.

“LA VERDADERA MEDIDA DE UN HOMBRE NO LA DA SU ACTITUD EN MOMENTOS DE FORTUNA O BIENESTAR, SINO CUANDO SE ENFRENTA A LAS ADVERSIDADES DE LA VIDA”.

“THE TRUE MEASURE OF A MAN IS NOT GIVED BY HIS ATTITUDE IN MOMENTS OF FORTUNE OR WELL-BEING, BUT WHEN HE FACES THE ADVERSITIES OF LIFE”.

Acnur

MARTIN LUTHER KING

——————————————————————

EXILIATS PERMANENTS

   Parlar dels exilis a la denominació Espanya és recordar i expressar la foscor i lugubritat de la seva història. Un país de pronunciaments militars, rebel.lions militars, cops d’estat, guerres civils i incivils, dictadures militars, afusellaments militars immediats i sense judici previ, com el del President màrtir del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol, assassinat el 6 d’agost de 1936 a la Serra de Guaderrama, Madrid.

  Fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d’ERC al Congrés dels Diputats el 1931, 1933 i 1936. Així mateix també fou president del RACC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l’esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, nacionalista català.Fou fill de Josep Sunyol i Casanovas i d’Aurora Garriga i Coronas, i nebot de l’advocat i polític Ildefons Sunyol i Casanovas.

   Es desconeix on es trobava el dia de l’Alzamiento Nacional (18 de juliol), però es creu que creuà accidentalment el front dins d’un automòbil en el decurs del 6 d’agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ. Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l’aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939. (Viquipèdia).

   Després de 84 anys del final de la tragèdia de la guerra civil i incivil espanyola -Ramon Tamames la va recordar en el seu discurs davant el Congrés dels Diputats-, fa 6 anys que polítics catalans representants del poble català, romanen exiliats a Europa. Entre ells, el Molt Honorable 130è Presidente de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.

CCMA

Els exiliats catalans donen la raó a la lluita per la independència de Catalunya, immemorial nació catalana.

———————————————————————

ψ   Més val parlar de bons resultats i de bé jugar al futbol que d’atacs polítics, xafarderies i acusacions no provades contra el Club de Futbol Barcelona i Catalunya, immemorial nació catalana. Els odis mediocres a les escombraries de la història! Estem parlant de l’esport, de jugar a futbol i del Club més important del món. No en va, aquest món, coneix i adora al ‘Barça’ perquè és ‘més que un Club’. Per res no deixarà de ser-ho.

   Els partits de futbol, les victòries i els que empenyen els ‘carros de foc’, són els jugadors -tots junts-, la pilota que corra amb saviesa cap a on la fan anar, els entrenadors intel.ligents i l’afició que roman al seu costat. Això és el ‘Barça’ i la seva aurèola de victòries recordades i constants que no moriran jamai.

   Els triomfs s’aconsegueixen corrent, saltant, suant, xutant, fent-se mal, cops de cap pilotejant pels camps del món, no des de la confortabilitat d’un despatx. Ho diu Pep Guardiola: “El talent depèn de la inspiració, però l’esforç depèn de cadascú”.

   Els jugadors actuals del Futbol Club Barcelona i els que els han precedit en el transcurs de la seva gran història, tenen la seva dignitat. Ningú mai l’aconseguirà rompre. Ben cert que el ‘Barça’ és ‘més que un Club’; és també ‘invicte’ amb humanitat i coratge i al seu costat té a tot el poble de Catalunya, immemorial nació catalana.

   Com deia JFK: <<Anem cap endavant>>.

Mucho

——————————————————————

© <<Establiment on es practiquen jocs d’atzar apostant diners i on de vegades s’ofereixen espectacles, balls o altres diversions…>>.

   Faig referència a tot aquest tema del ‘casino’ i dels casinos, perquè quan en parlen els servidors públics de la política -i no paren de fer-ho-, em fan recordar els nombrosos ‘casinos’ de la Cuba del coronel -nomenat per ell mateix- i dictador Fulgencio Batista. La màfia dels Estats Units d’Amèrica, que ho controlava tot, van acaparar tantíssims milions de dòlars, que no sabien ni de què fer. Mentre, milions de cubans passaven fam en una cruel dictadura i que va portar cap a la revolució. Fa 65 anys que Fidel Castro els va fer fora de Cuba. No hi han pogut tornar mai més.

   És el que m’ha vingut a la memòria en aquests moments que es parla de la construcció d’aquest gran complex de casino a Catalunya. Tant de parlar d’aquest casino estranger -sembla que si es diu el seu nom en ‘americà’ tot és més important-, amb motiu dels ínfims i penosos pressupostos de la Generalitat de Catalunya, sempre demanant caritat davant d’un manifest espoli fiscal. El casino com a condició per a la seva l’aprovació. 

   Caritat demanada a Madrid per obtenir els fons que Catalunya necessita, es mereix i marca el censurat Estatut d’Autonomia; i caritat demanada aquí per aconseguir l’aprovació d’aquests pressupostos.

Un finançament de fireta

   Negociacions amb estratègia electoral. Siguin els que siguin Catalunya pateix un mal finançament; un finançament pèssim que no només ofega el creixement econòmic i social, sinó que manté una revolució ascendent dins diversos sectors públics tan trascendentals com són la sanitat, l’educació, les comunicacions…que els treballadors i ciutadans contribuents manifesten cada dia. L’enorme xifra de 20 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. 

Un ‘convent’ de possibles premis Nobel

   Això d’aquest enorme casino estranger que em fa pensar amb els casinos de la Cuba d’en Batista, en una nació amb més seny podria tenir l’oportunitat, la capacitat i la responsabilitat de posar-hi en el seu lloc, un gran complex de recerca, investigació, noves professions i excel.lents capacitats professionals i empresarials. Un convent de possibles futurs premis Nobel. Ho diguem també, com exemple, en americà: ‘Silicon Valley’ o, també, la ‘Vall del Silici’ situat al nord de Califòrnia. Nombroses empreses tecnològiques amb capacitat per moure el món. Se’ls demana: treballeu amb respecte a la dignitat dels ciutadans i sense abusos inflacionistes.

   Ebenezer Scrooge, de Dickens

   Els beneficis són bons i necessaris, però, raonables. Ni degeneratius ni col.lapsadors de la lliure empresa. No, no, no, com el d’un personatge del ‘Conte de Nadal’ de Carles Dickens anomenat Ebenezer Scrooge. Al principi és un home de cor dur, egoista i que li disgusta el Nadal, els nens o qualsevol cosa que produeixi felicitat. Dickens ho descriu així: <<El fred del seu interior li glaçava les velles faccions. L’amoratava el nas esmolat, li arrugava les galtes, li entorpia la marxa, li envermellia els ulls, li posava blaus els llavis prims; parlava astutament i amb veu aspra>>.

   En lloc del gran casino estranger, el gran ‘Silicon Valley’ català i generador de més ocupació fixa i sous dignes amb màxim respecte pels consumidors.

Todo Cuba

Un dels casinos de la Cuba, de Batista

DeviantArt

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<L’oportunitat de gaudir d’una bona educació està greument limitada per a centenars de milers de joves perquè no hi ha col·legis a les seves pròpies comunitats. Estudis realitzats respecte d’això indiquen que la probabilitat d’assistir al col·legi per part d’un matriculat en el segon ensenyament que viu a vint o vint-i-cinc milles de distància d’un col·legi és d’un cinquanta per cent més gran que per a l’estudiant que viu a distància superior a aquesta. Aquesta manca de mitjans docents en moltes comunitats produeix un lamentable malbaratament del talent de la nostra més prometedora joventut. Un mètode de fer front a aquest problema particular és la creació de col·legis comunals…, programa que ha de ser portat a la pràctica sense demores, i que necessitarà ajuda federal per a la promoció de mitjans docents adequats. Per tant, recomano un programa de consignacions econòmiques als Estats per a la construcció de col·legis públics comunals.>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

History Channel

PRESIDENT

DWIGHT EISENHOWER

—————————————————————–

ESCENES, ESCENAS, SCENES

   Expliquen que una imatge ho diu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.

   Això no els succeeix al Tinent de Navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al Coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat sobre un assassinat i aquesta veritat denuncia, amb tota la seva força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als Marines dels Estats Units d’Amèrica.’A Few Good Men’.

—————————————————————–

Quan el violí acompanya i dóna prestància al conjunt 

   Aquí, a casa nostra, no es pensa gaire amb els espectadors. Guitarres elèctriques i avall. A l’estranger, que ens passen de 10 mil pobles grans, saben valorar el violí i els de corda. Instruments, és clar. No només fresa i, endavat que ja venen! Saber escoltar els sons de la música i com a més cultura. No només saltar. Més bona música, menys llums i menys fum.

—————————————————————–

τ    Però, vigent i de màxima actualitat perquè, si no fos així, Catalunya, immemorial nació catalana, ja hauria deixat d’existir i de bategar. “Hostes vingueren”, escriu el blocaire Enric Serra. Tot i la gran majoria -per golejada- dels primers fills nascuts a Catalunya i de pares emigrants que han estat acollits amb tota la grandesa de la dignitat humana. Ara, per ara; més tard o més aviat -tots junts- podran comprendre i acceptar allò més gran d’una nació catalana justa i independent. Ciutadans com en Zakaria, en Yousaf, l’Abdul Jablar, la Dayla Mia, Jasmin, l’Àlex Adrián i en Pau, els primers catalans nascuts el 2023.

A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya?

   I això és així perquè el conflicte i problema espanyol amb Catalunya és més obert que mai. Oportunitat tingué l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del Partido Popular davant les demandes continuades del president Artur Mas pel diàleg i treball d’enteniment. La qüestió sempre al damunt. Un pacte fiscal per evitar la roca demolidora de l’ofec constant de l’espoli fiscal sobre la nació catalana. L’enorme xifra, després de 16 mil milions d’Euros ara 20 mil milions, -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central ni en forma de serveis ni d’infraestructures. Mentre, 12 de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten i Catalunya no rep el que li pertoca. Un engany i sense transparència democràtica. A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya? 

   L’expresident Rajoy no va voler entendre res. Madrid, mai ha volgut entendre res. Saben que Catalunya roman mal finançada. Pèssimament finançada, però, callen. Una cosa si tenen clara; Catalunya ha de ser la sínia d’Espanya. El ruc que estira la sínia. Per això, Catalunya també té clar que vol ser independent.

Les preguntes a un poble que es vol expressar i no és escoltat

   <<Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? 9 de novembre de 2014.

   Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

   Sí, 91.90%. No, 4.49%. En blanc, 0.56%. Altres, 3.05%.

   Vol que aquest Estat sigui independent?

   Sí, 88.05%. No, 10.90%. En blanc, 1.05%.

   El resultat de la consulta sobre el futur polític de Catalunya fou tan expressiu com una foto de Robert Capa. La xifra de 1.897.274 ciutadans que van votar a favor d’un Estat independent. La roda de l’independentisme començava a avançar d’una forma tan lògica com, sense res de lògica, va tenir la resposta de l’expresident espanyol Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’. No van entendre res. No van voler entendre res. No entenen res.

El regal

   L’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ van rebre un regal valorat en milions de dòlars americans. Una enquesta mitjançant la democràcia del vot. Una enorme enquesta que, en el seu dia, van inventar els Estats Units d’Amèrica -allà no hi ha problemes d’Estats, són 50 Estats lliures-, per conèixer l’opinió, l’estat d’ànim, la felicitat, els desitjos socials i polítics, les queixes, les preferències, etcètera, dels seus ciutadans i conciutadans habitants dels cinquanta Estats lliures. Un regal de l’expresident Artur Mas i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Un regal desaprofitat, menyspreat i castigat. Sempre la repressió, els càstigs, les presons, els exilis…<<Quando magnus Hispania fies?>>.

Saber governar escoltant els ciutadans

   El resultat de la votació sobre la consulta sobre el futur polític de Catalunya, 9 de novembre de 2014, va ser clar i entenedor. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya perdura i existeix. Escoltar als ciutadans és una bona manera de saber governar si, l’expresident Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’, haguessin escoltat el vot i la veu de milions de ciutadans de la nació catalana. Per què l’expresident Rajoy i el seu Govern havia d’escoltar als ciutadans de Catalunya que es van expressar de forma clara i contundent? Ciutadans que per segons que -la Catalunya pagadora- són considerats espanyols i, sovint, considerats de les terres d’Hipatia, a Mart, ja que parlen un idioma propi, diferent.

   Diàleg, estudi, treball en equip, política intel.ligent, contemplar la viabilitat d’un pacte fiscal com demanava el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i, molt important, viure en el segle XXI.A canvi de la gran enquesta americana i consulta sobre el futur polític de Catalunya, Artur Mas va ser denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat i el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, més viu que mai.

   La contesa que no cessa en una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en un Estat espanyol amb una Constitució intocable que és com una enorme llosa de marbre que para tot progrés polític i social i sempre contra Catalunya.

Diari ARA

Mas convoca els catalans el 9-N per decidir el futur polític del país

El País

Resultados del 9N: La independencia se impone con un 81% de los más de 2,3 millones de votos

El Temps

El Temps

El País

Jornada en la que Artur Mas, presidente de la Generalitat, ha declarado durante una hora por el 9-N. Mas ha asumido ante el juez toda la responsabilidad de la consulta independentista. A las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el líder de Convergència ha sido apoyado por más de 400 alcaldes de localidades catalanas.

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<El benestar i la seguretat de la nació requereixen que augmentem les nostres inversions en l’ajuda escolar tant a l’ensenyament superior com a la mitjana. Per tant, recomano al Congrés s’adopti la següent legislació…>>.

<<En molts col·legis els estudiants que disposen de moderns dormitoris i còmodes allotjaments -gràcies a la llei d’Allotjament als Col·legis-, estan ja apinyats en aules abarrotades, laboratoris i biblioteques. Fins i tot ara ja és massa tard per proveir aquestes necessitats o, el que és igual, ja és tard per fer front a l’augment de les matrícules que tindrà lloc en els propers dos anys. Una demora més gran no farà més que agreujar la ja seriosa situació. Recomano, per tant, la promulgació urgent d’un programa que concedeixi préstecs a institucions públiques i privades d’ensenyament superior per a l’atenció de les necessitats més urgents en mitjans acadèmics>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<In many schools, students who have modern dormitories and comfortable accommodation -thanks to the College Housing Act- are already crowded into overcrowded classrooms, laboratories and libraries. Even now it is already too late to provide for these needs or, what is the same, it is too late to face the increase in enrollment that will take place in the next two years. Further delay will only aggravate the already serious situation. I recommend, therefore, the urgent promulgation of a program that grants loans to public and private institutions of higher education to attend to their most urgent needs in academic circles>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

——————————————————————

LA FRASE

<<Vaig jurar mai mantenir-me en silenci quan els éssers humans suportessin sofriment i humiliació. Sempre hem de prendre-hi part. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el torturat >>.

 <<Juré nunca mantenerme en silencio cuando los seres humanos soportasen sufrimiento y humillación. Siempre debemos tomar parte. La neutralidad ayuda al opresor, nunca a la víctima. El silencio alienta al torturador, nunca al torturado>>.

<<I swore never to remain silent when human beings endured suffering and humiliation. We must always take part. Neutrality helps the oppressor, never the victim. Silence encourages the torturer, never the tortured>>.

Elie Wiesel

Premio Nobel de la Paz en 1986. Superviviente de los campos de concentración nazis.

—————————————————————–

ESCENES, ESCENAS, SCENES

(Exemples i valors de la paraula)

  Hi ha qui no pot parlar, però, per poder expressar-se utilitza una grandiosa energia. L’esforç de la paraula. Donar vida, valor, judici a tot el que veiem que podem estimar o no. A ‘Lust for Life’ (‘Passió per la vida’), Van Gogh (Kirk Douglas) puja el to de la paraula per fer-li comprendre al seu amic Paul Gauguin (Anthony Quinn), que ell vol pintar la natura i la vida humana tal com la veu. Amb grandiositat. Gauguin, en canvi, ho vol pintar seguint tot el que li diu el seu cap, no el que veu sinó el que sent en el seu interior. El seu propi estil.

   Ara, que el valor de la paraula humana, queda maltractada i esfumada mitjançant el rentat de cervell de la maquinària dels mòbils -instruments amb excepcions només per beneficis econòmics i perjudicials per a la salut-, ningú no es pot entendre ni parlar. Les imatges premeditades anul.len el valor de la paraula i de la raó humana. 

—————————————————————–

∠   Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, de Madrid, ja han jurat o promès el càrrec. Així acaben mesos de bloqueix -política deficient- i es tanca la renovació del tribunal, que tenia quatre magistrats amb el mandant caducat des del mes de juny de 2022. També el ple del Tribunal Constitucional ha triat nou president de l’òrgan.

   Dels 4 membres, dos han estat triats pel Govern espanyol: Juan Carlos Campo i Laura Díez, i dos pel Consell General del Poder Judicial: César Tolosa i María Luisa Segoviano. El nou president escollit del Tribunal Constitucional és Cándido Conde-Pumpido.

   Ara queda pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial, que té vocals amb el mandant caducat fa quatre anys. Mala política i incompliment de la Constitució. Cas insòlit en una democràcia d’un país europeu. Democràcia avançada o en regressió?

Progressistes i conservadors

   Paraules clau en tot això, però, una altra també molt important i indispensable per la democràcia, la justícia i la Pau: responsabilitat. Expliquen que el Constitucional passarà a tenir majoria progressista de 7 a 4. Els fets futurs ho confirmaran. Això de les majories i minories em recorda tot el que va passar -desastre descomunal- quan, l’any 2006, l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ -ara volen tornar a governar-, van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Des del 2006 al 2010. Quatre anys amb un sense fi de revocacions, baralles, odis, intríngulis polítics, imatges propagandistes de portades de diaris i, en definitiva, uns aspectes de democràcia de pèssima qualitat ,i, el tant usual en la política de l’Estat espanyol: Sempre contra Catalunya, la pagadora.

   Quatre anys per emetre la pitjor sentència contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Anys i més anys de menyspreu cap els anhels i aspiracions del poble de Catalunya, immemorial nació catalana. Quatre anys pel ressorgiment d’un independentisme fort i en auge.

La darrera paraula l’haurien de tenir els representants del poble

   Dèiem, el nomenament de quatre nous magistrats i el seu president del Tribunal Constitucional espanyol. Caducats, renovats, incerts i inqüestionables. Qui són? Són idonis per al càrrec? A les grans i exemplars democràcies com als Estats Units d’Amèrica i altres, són els senadors i diputats -Cambra de Representants, Congrés dels Diputats, Senat-, qui ostenta la darrera paraula en aquests nomenaments de magistrats per ocupar les altes magistratures del país.

   Després d’unes audicions llargues, extenses i molt dures -poden durar mesos- una comissió formada per senadors dels diferents partits, s’encarrega de valorar si els magistrats candidats estan preparats per ocupar els càrrecs. Informes, preguntes, cartes de ciutadans, causes en les quals han intervingut, coses ben fetes en la seva vida laboral o possibles coses no tant ben fetes, queixes que hi puguin haver-hi, etcètera. Els candidats acompanyats de les seves famílies, han de respondre a les intervencions dels senadors que estan molt ben preparats i, els candidats, explicar les seves circumstàncies. La premsa i és present per explicar, en tot moment, l’evolució de les sessions al poble nord-americà.

   El president, el govern i aquí, com hem vist, el Consell General del Poder Judicial, poden proposar un candidat, però, en les grans i exemplars democràcies qui té la darrera paraula és el Senat qui decideix. Els representants elegits pel poble. No és l’òrgan, al qual aspiren a tenir plaça els magistrats candidats, qui decideix. A través de les sessions comunicades i televisades, els ciutadans escolten, veuen i poden conèixer millor als magistrats i les seves opinions de cara a les decisions que hauran de prendre en la seva tasca i en el futur. Sobretot davant la necessària renovació d’una Constitució espanyola anquilosada i que porta molts problemes.

   A l’Estat espanyol, com hem vist, no es fa d’aquesta manera, la qual cosa aniria molt bé per enfortir la democràcia, la transparència i confiança dels ciutadans que viuen, voten i paguen impostos a les diferents nacions, Comunitats autònomes i ‘regiones’ que formen la denominació Espanya.

   <<Fortis democratia est omnium vis et agitatio>>. (Una democràcia forta és la força i empenta de tots).

Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol

—————-

Les audicions en el Senat dels Estats Units d’Amèrica

Transparència, democràcia, coratge, exemplaritat, responsabilitat, eficàcia, confiança…

—————————————————————–

φ   Pensava en ‘El golpe’ de Robert Redfort i Paul Newman. També existeix  el nom en català, i, sona millor. No és que vulgui, ara, parlar de cinema que també existeix en català -mínimament parlat-, sinó de la notícia humana del dia i d’aquests tristos dies. La premsa escrita i oral en va plena. La patacada, burla, presa de pél i el cop provocats per l’innecessari augment dels preus de la vida i, per sobreviure. Abús i menyspreu cap als ciutadans consumidors. Un embolcall en el qual hi ha persones que pateixen i patiran molt com a conseqüència de la usura en els preus. Mentre, quilovats de llum, milers de quilovats ceguen  la gresca exagerada dels nombrosos ‘túnels’ i tantes llums de Nadal. Treure de context  el sentit d’una vida normal i solidaria amb la Terra. Qui ho pagarà? L’augment de preus?

   Totes les informacions i tertúlies de la premsa sobre el mateix. Escalada de preus que no han baixat sinó que han pujat i envoltats amb tota la farsa de la baixada d’impostos com el de l’IVA. Allò que pregonen que baixa per un lloc puja per l’altre i davant d’un Estat i Govern centralista que és incapaç de fer front als abusos dels grans poders econòmics.

   John F.Kennedy, el President màrtir, el 15 de març de 1962 va pronunciar un discurs al Congrés referint-se als drets dels consumidors valorant els quatre punts clau  que hauria de tenir qualsevol d’ells. La seguretat, l’elecció lliure, la obtenció d’una informació clara i concisa i el dret a ser escoltat. Aquests punts continuen sent avui dia les baules més importants dels drets del consumidor.

   L’excés dels preus podria portar cap a una baixada considerable del consum.

——————————————————————

MÉS BONA MÚSICA COM A PROJECTE INTEGRADOR DE CULTURA I EDUCACIÓ

Thank you thank you very much!

A Barcelona – tremolem cada vegada que s’anuncia un ampli concert repetitiu -, tornen a anunciar concerts amb els mateixos cantants i músics. Iguals instruments endollats a potent electricitat. Crits i fresa fora del normal, però, poca bona música com a procés integrador de cultura i educació. A Barcelona! – Catalonia – que allà s’ho empassen tot. Escollin, també, una altra classe de música i d’instruments i tinguin un sentit de la diversificació més ampli i de qualitat humana i musical.

—————————————————————–

Œ   Després de l’embolic, enrenou, assumpte problemàtic, menyspreador cap a Catalunya, el Congrés i el Senat de la recollida de signatures -instar a signar-, per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’-cada signatura un vot-, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, seguir pel camí de l’embolic, l’enrenou, assumpte problemàtic, la mala política de mediocritat supina, en portar la llei orgànica esmentada al Tribunal Constitucional espanyol. Així no quedaria ni rastre de la lletra d’aquesta llei -primer raspallada pel Congrés dels Diputats i després esborrada pel més que conservador Tribunal Constitucional. La confirmació del sempre contra Catalunya i d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento que, suposadament, havia d’emparar i protegir l’Estatut d’Autonomia votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Però, l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern, el ‘Partido Popular’ i alguns presidents de Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, -autònomes?- van escollir el camí portador cap a un immens oceà independentista. “Cuanto peor mejor…” discursejava i postil.lava des del púlpit del Congrés. Pitjor per ell perquè pot ser encara seria president del Govern espanyol -si és que mai ho va voler ser i continuar en el càrrec-, si no hagués rebut la moció de censura per la qual va perdre la presidència. Entre altres circumstàncies mai va voler entendre Catalunya, immemorial nació catalana. Penso que, el senyor Rajoy no volia entendre res i que per la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i que, per a ell mateix, hagués estat més feliç com a Registrador de la Propietat.

Si el Congrés, el Senat, els diputats i els senadors no serveixen per res -anul.lació de lleis orgàniques- que tanquin les càmeres representatives

   Per això l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Un Estatut votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. El sempre contra Catalunya, la Catalunya pagadora, com a norma política del ‘Partido Popular’ i d’altres Comunitats autònomes governades per aquest mateix partit. Aquest gran disbarat polític va iniciar per part del ‘Partido Popular’ la judicialització de la política que, després de transcorreguts 15 anys, encara perdura amb unes conseqüències nefastes com veiem. I la renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, encara roman pendent. Cas insòlit en una democràcia europea.

   Al principi de la penosa entrada, sempre contra Catalunya, dels recursos contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional espanyol estava format per sis magistrats ‘conservadors’ -algun d’ells havia tingut càrrecs dintre del denominat Movimiento Nacional- i, fins i tot, més tard, algun d’aquesta magistrats era o havia estat afiliat al ‘Partido Popular’. Pel que fa al sector dels ‘progressistes’, també eren sis. Entre aquests darrers es trobava la presidenta Maria Emilia Casas que podia exercir el vot de qualitat en cas d’empat.

Tempesta martiritzadora, menyspreadora que va obrir les portes a un independentisme de seny, democràtic, pacífic i castigat

   La tempesta que s’apropava seria tan gran, enorme, aclaparadora i, sobretot, martiritzadora per milions de ciutadans de Catalunya i menyspreadora per Catalunya, immemorial nació catalana. Poble i ciutadans que havien votat i ratificat defensant, en un acte d’exemplar valor democràtic, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I, tot aquest enorme enrenou, durant quatre llargs anys (2006-2010) que va tardar el Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sentència demolidora, la pitjor sentència. La que va fer possible el recurs del ‘Partido Popular’ i altres Comunitats autònomes -autònomes?- governades per aquest partit.

   <<La història dels quatre anys en què l’Estatut de Catalunya va quedar atrapat al Tribunal Constitucional van marcar una inflexió en la vida política, però també en la imatge d’aquesta institució clau de l’estructura de l’Estat. El text va quedar en mans d’un Tribunal polititzat fins a l’extrem, amb una part dels seus membres amb el mandat esgotat i impossible renovació pel bloqueix dels partits, i exposant-se sense rubor amb filtracions i imatges que van escandalitzar l’opinió pública catalana. El resultat final va fer evident que els membres del tribunal compartien la voluntat de desectivar el text i només discrepaven en la forma com fer-ho. Després de gairebé quatre anys van trobar finalment la fórmula i el 28 de juny del 2010, el TC hi va propinar el cop de gràcia. Pel camí, un relat de recusacions, canvis de bàndol i fins i tot una mort, van determinar un resultat que acabaria regirant l’esdevenir de la política catalana.>> El naixement d’un independentisme cada vegada més nombrós i fort.

   La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, cap a la mar dels Sargassos després i ara. La gran Europa, lliure i democràtica, contempla amb estupor quan difícil és ser demòcrata a Espanya.

Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría | España | EL PAÍS

Inici de la judicialització de la política del Congrés i el Senat i l’esfondrament  d’una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de obligado cumplimiento ratificada pels ciutadans. Conseqüències actuals d’una mala política que torna a Espanya a segles passats  

Racó Català

Maragall proposa un ‘tancament de caixes’ si el TC espanyol retalla l’ Estatut – Racó Català

elPeriodico.cat

Una democràcia feble i de mala qualitat la que permet situacions com aquesta que enfonsen l’equilibri social i econòmic d’una nació de nacions. Catalunya és tractada com la sínia de la denominació Espanya, amb un espoli fiscal com a conseqüència de l’enorme xifra de 20.196 milions d’Euros -un 8’5% del PIB català- que aporten, cada any, els ciutadans de Catalunya en impostos i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista ni en serveis ni en infraestructures. Dotze de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten. Els números no es publiquen. Silenci i misteri solapen la transperència. Catalunya roman molt mal finançada i atacada constantment per motius electoralistes. La llengua catalana també. Com no podia ser d’una altra manera, milions de ciutadans de Catalunya demanen la independència. La resposta de l’Estat central espanyol, la repressió del segle XIX. Mal camí.

El Nacional.cat

 

   Un millón quinientas mil personas se manifestaban en las calles del centro de Barcelona contra el fallo del Tribunal Constitucional español contra el Estatut de Catalunya del 2006. 

El Diario

Molt exigents amb els aspirants a ocupar una plaça a la Cort  Suprema

   Grans nacions federals lliures i democràtiques formades per Estats lliures que també son Estat. Altres sistemes de valoració de servidors públics per ocupar una plaça, en aquest cas,  a la Cort Suprema dels Estats Units d’Amèrica. Intervenció dels senadors de tots dos partits, cartes de ciutadans denunciant possibles comportaments desfavorables dels aspirants, preguntes i més preguntes sobre resolucions judicials pròpies, denúncies sobre possibles abusos comesos…El candidat sempre acompanyat de la seva família.

  Es requereix el “consell i consentiment” del Senat per a qualsevol nomenament al Tribunal Suprem. El procés de confirmació atrau regularment un gran nombre de grups activistes que fan campanya en pro o en contra del candidat. El Comitè d’Assumptes Judicials porta a terme les vistes i els interrogatoris per determinar la qualitat del candidat. Després, el ple del Senat considera el nomenament; es requereix majoria simple per confirmar o rebutjar el candidat…

   Observin els vídeos…veuran les intervencions del després senador Joseph Biden, avui President dels Estats Units, i el denominat ‘lleó del Senat’ Edward Kennedy.

   Conseqüències 17 anys després…

Amb Alito hau­rien acor­dat revo­car el dret a l’avor­ta­ment al país els magis­trats Clarence Tho­mas i els tres pro­po­sats per al màxim tri­bu­nal per l’expre­si­dent Donald Trump (2017-2021): Neil M. Gor­such, Brett M. Kava­naugh i Amy Coney Bar­rett…>>

—————————————————–

 LA FRASE

    “Macià va fer tant per Catalunya que molts no li van perdonar mai, mentre que altres el van acusar de no haver fet prou. Una mica com ara, on hi ha qui no ens vol perdonar tot allò que fem per Catalunya i alguns en acusen de no fer prou. Si els que ens critiquen treballessin a costat del país es podria anar més enllà i arribar-hi una mica més de pressa en defensa de les llibertats del país i els drets socials”

Oriol Junqueras

   Representant polític català, President d’Esquerra Republicana de Catalunya, empresonat durant 4 anys des del 2 de Novembre de 2017, pel Tribunal Suprem de l’Estat espanyol

—————————————————-

Ψ En el país de les meravelles bèl.liques històriques i interminables -pronunciaments militars, rebel.lions militars, sedicions militars, cops d’Estat militars, guerres civils i incivils, dictadures militars…- els exilis, en conseqüència, han estat i són a l’ordre del dia. Aquesta és, doncs, una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades on els odis, insults i extremismes fanàtics escrits, escoltats i vistos campen per les dues Espanyes carpetovetòniques. Principalment des de Madrid, situat al segle XIX, i on moltes lleis així ho certifiquem. Com la del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castiguen el delicte de sedició, si aquest de veritat s’ha produït. Encara no s’han assabentat que estem al 2022. No és d’estranyar, en tals circumstàncies, que el Consell General del Poder Judicial romangui sense la seva renovació des de l’any 2018.

Estatut, bitllet, exili

   I el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que podria ser que comencés a preparar el bitllet del seu exili forçat -exili o presó-, quan l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del ‘Partido Popular’, -sempre contra Catalunya i per una qüestió de ignorancia supina-, van instar a signar als ciutadans espanyols contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i ‘raspallat’ pel Congrés dels Diputats, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sancionada la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia pel rei d’Espanya.

‘Cum laude’, ‘sempre contra Catalunya’, estratègia electoral equivocada 

   Amb l’acció d’instar a signar contra aquesta Llei Orgànica, l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’, van obtenir la qualificació Cum laude pel sempre contra Catalunya que, com es veu, proporciona moltíssims vots, i en el foment de l’independentisme. És la tàctica del ‘Partido Popular’ i d’altres partits de la dreta, dreta extrema i ultradreta, guanyar les eleccions amb l’estratègia electoralista d’anar sempre contra Catalunya, l’Escola catalana i la llengua catalana. Ministre Wert (‘Partido Popular’): “Nuestro interés  es españolizar a los niños catalanes”.

   L’interès de l’Escola Catalana, però, és el català com a llengua vehicular, la inclusió educativa, la innovació metodològica i didàctica, el plurilingüisme, la personalització de l’aprenentatge, l’emprenedoria, la cultura de l’avaluació, la formació contínua, la implicació i el compromís de la família en l’escolarització, la relació del centre i l’entorn, la prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandó escolar, l’avaluació per competències. Com es pot veure, l’interès de l’Escola Catalana, està molt lluny de l’interès de l’exministre Wert i del ‘Partido Popular’.

La mala política, fanatisme polític, els separadors

   El ‘sempre contra Catalunya’ és una actitud constant del ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta, la ultradreta, part de l’esquerra i de les agrupacions que els hi fan costat. El ‘sempre contra Catalunya’ dóna vots. És una situació anòmala i de la mala política que es veu cada dia. Un fanatisme polític contra Catalunya, immemorial nació catalana, impropi del segle XXI i que, por la fuerza, és la sínia d’Espanya. La noria de España, espoli fiscal i forçada cap a la independència.

   L’instar, per part de l’expresident Mariano Rajoy, del seu Govern i del ‘Partido Popular’ a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, va ser mal camí com a estratègia electoral, va ser l’avantsala i l’avançada del denominat ‘155’, la judicialització de la política, les detencions, els judicis, els càstigs, les inhabilitacions, les multes, les condemnes a representants polítics catalans a cent anys de presó en el seu conjunt, els exilis i una repressió que encara continua.

   La mala política envers Catalunya i l’independentisme com a dret fonamental i humà, va continuar per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern del ‘Partido Popular’, amb portar al Tribunal Constitucional, format per una majoria més que conservadora, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una pèssima estratègia electoral i amb molt mal resultat encara vigent.

   En el proper ‘post’ continuarà aquesta qüestió que reflexa el fet de que Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes, i l’Estat espanyol no saben resoldre amb saviesa, intel.ligència i treball d’una democràcia moderna, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya immemorial nació catalana. Només la judicialització de la política i la repressió. Es parla, encara, de 3.300 represaliats mentre l’independentisme creix i s’enforteix.

Fet a Tarragona

Aprovació pel Congrés, sancionada pel rei i ratificació pels ciutadans de Catalunya de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un pas democràtic i gest de concòrdia i  pau cap a una veritable autonomia que seria truncat

Documents (@dancvor) / Twitter

Recollint signatures, recollint vots. “Firmar contra Catalunya”, deien

Foto: Assemblea.cat

Expressar la veritat i la realitat mitjançant el vot, la democràcia i la Pau

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<L’ajuda als estudiants de col·legis superiors no servirà per res si hi ha insuficients aules. La crisi als mitjans d’ensenyament que es va predir fa molt de temps ja se’ns ha tirat a sobre. En els propers quinze anys, fins i tot sense una ajuda addicional als estudiants, l’increment de matrícules a les escoles pujarà a tres-centes quaranta mil per any. Si hem d’aconseguir la projectada matrícula de més de set milions d’estudiants a les escoles i universitats per a l’any 1970 -doble número en una dècada-, caldrà gastar vint-i-tres mil milions de dòlars en mitjans docents, és a dir, més de tres vegades cosa que s’ha gastat en construccions docents durant la dècada passada. Això significa que, tret que neguem a la nostra joventut l’oportunitat d’aconseguir un ensenyament superior al d’avui dia, els col·legis i universitats nord-americans han d’augmentar els seus mitjans acadèmics en un índex molt superior al que els seus recursos actuals els permeten >.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<Aid to college students will be useless if there are not enough classrooms. The crisis in the educational media that was predicted long ago is already upon us. In the next fifteen years, even without additional aid to students, the increase in enrollment in colleges will amount to three hundred and forty thousand per year. If we are to achieve the projected enrollment of more than seven million students in colleges and universities by the year 1970-double that number in a decade-twenty-three billion dollars will need to be spent on educational resources, that is, more than three times what has been spent on educational buildings over the past decade. This means that, unless we are going to deny our youth the opportunity to achieve higher education than today, America’s colleges and universities must increase their academic means at a rate far beyond what their current resources allow them > >.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

—————————————————–

δ   Falten uns dos quilòmetres per arribar al cim. És cap el vespre. Fa una calor endimoniada i l’astre fulgurant ens guanya en fer el pols. El canvi d’hora provocat per la dictadura dels grans negocis, pretén convertir la nit en dia interminable. Sense límits, però, la naturalesa no és ximple i, més tard o més aviat, respon, de manera contundent.

   Els caminants baixen per un camí estret, molt empedrat i s’acosten a la ‘Font de la Vaca’ d’on regalima aigua fresca. Es refresquen una mica. Mentre, en Robin, professor d’anglès oriünd de Londres, diu amb una veu poderosa: come on boys, home! Un altre dia pujaran més amunt.

   Passen per davant del mas de ‘Cal Coronel’, nomenat així perquè un avantpassat de la masia havia estat, durant la Guerra del Rif, ajudant militar del general Prim. Els caminants observen i veuen que els vedells encara pasturen pels voltants del mas. En Robin exclama: “A per tot concerts i més concerts fins a altes hores de la matinada, ah! I música màquina que és un desastre. Els joves tornen a casa a les vuit del matí. Tota la nit perduda! Ni estudiar, ni llegir, ni escriure, ni veure una bona pel.lícula de pantalla gran. Malaguanyada salut i energia perdudes!”.

   L’Oliu, professor de matemàtiques contesta: “I aquest concert que ara se’n parla tant, perquè, diuen, que de Barcelona se’n vol anar a Madrid. Dura tota una setmana, cada dia. Una bogeria! Oh! I parlen de que es podria fer una setmana a Barcelona i una altra a Madrid. Es veu que es tracta d’un negoci de molts diners. Expliquen que a Barcelona hi va haver molts problemes”.

   “I no parlem del que passa després dels concerts” exclama l’Artur, el professor de llengua castellana amb semblant nerviós i que ensopega amb els pedrerols escampats pel camí. Gairebé li volen les ulleres. I segueix: “Els ‘botellots” que com càntirs plens d’alcohol fan perdre el rumb als joves estudiants, el rumb, la personalitat i la salut. Els ‘botellots’, després dels interminables concerts, porten a veritables barbaritats. Fins i tot han d’intervenir els Mossos d’Esquadra”.

   El Sol comença a declinar i és el moment que pren la paraula en Lozano, professor de filosofia: “Ostres! I tot el que va a passar a Barcelona per les festes de la Mercè! Apunyalaments, un mort, ferits, saquejos, detencions… i, vinga! cada dia més concerts de música màquina i més ‘botellots'”. També se sent parlar d’altres substàncies. Com a professor de filosofia i amb veu sonora recorda aquella frase d’Homer: “La joventut té el temperament viu i el judici dèbil”.

   El Cel comença a enfosquir-se. “Va nois ja gairebé hi som!” diu en Robin que dirigint-se a un dels companys caminants li reclama: “Ernest, que no ens vols donar la teva opinió?” L’Ernest, que és el professor de ciències naturals, s’hi afegeix. “Mireu, tot això és com un llibre amb pàgines sense lletres. Cadascun ha d’escriure el seu tema. I jo constato que gairebé tots els Nobel van a parar sempre als Estats Units d’Amèrica. Per alguna cosa serà. Estudi, esforç i treball constant per ocupar els primers llocs. Aquí, festes i més festes; vacances i més vacances que ho paren tot; ponts i més ponts; parc temàtic i platja d’Europa; sempre aquest atur clavat i reglamentat. Això sí, bitllets per viatjar sempre esgotats i preus del consum com en el temps de ‘l’estraperlo’…”. “Carai! Ernest, quin parlament…”, diu en Robin.

   S’apropen a les primeres cases del poble. A les finestres ja es comencen a veure llums, i algun gos borda quant sent veus. Un dels personatges del grup, que no és professor, però, és el cap de la biblioteca i que vesteix una samarreta que mostra a l’esquena la cara de JFK, exclama: “Mireu, per fer un incís, això de les universitats i dels estudiants, ara, han nomenat el senyor Joaquim Nadal, veterà i gran representant polític i servidor públic, com a conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat. De ben segur que podrà aportar un gran i nou esperit de grandesa humana i universitària”. El futur de Catalunya, immemorial nació catalana, es troba a les mans dels joves.

   En Robin, el professor d’anglès i que fa de capità del grup, diu en veu alta: “Until next time, goodnight”. S’acomiaden, la penombra es va fent notar.

Boscos de Catalunya

—————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

Urgència d’una educació millor

Urgencia de una mejor educación

Urgency for better education

<<An aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>

<<Ara hi ha una veritable marea d’estudiants que avança inexorablement cap a les nostres institucions d’ensenyament superior, on els costos anuals per estudiant són diverses vegades més alts que els que representen el segon ensenyament, i on aquests costos han de ser sufragats en gran part pel estudiant o pels seus pares. Fa cinc anys, la matrícula de les escoles secundàries s’elevava a un milió cinc-cents mil estudiants; d’aquí a cinc anys serà de dos milions i mig. El futur d aquests joves i el de la nació depèn en gran part que aquests nois i noies tinguin accés a l’educació graduada. Aquest país reserva els seus honors per a una sola classe d’aristocràcia; la que els nostres fundadors van anomenar <<una aristocràcia d’èxits nascuda d’una democràcia d’oportunitats>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<Now there is a veritable tide of students advancing inexorably towards our higher education institutions, where the annual costs per student are several times higher than those of secondary education, and where these costs must be borne largely by the student or their parents. Five years ago the enrollment in secondary schools rose to one million five hundred thousand students; in five years it will be two and a half million. The future of these young people and that of the nation depends in large part on these boys and girls having access to graduate education. For this country reserves its honors for a single class of aristocracy; what our founders called <<an aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

la Educacion en USA: La historia de la educación en los Estados Unidos(1960)

(educacionjonatusa.blogspot.com)

<<Més de la meitat de tots els pares que tenen fills amb edat escolar esperen que assisteixin a l’escola. Però només una tercera part ho poden fer. Un quaranta per cent dels que ingressen a les escoles no arriben a graduar-se, i només un nombre molt petit continuen els seus estudis superiors. La manca d’una ajuda adequada als estudiants és la causa principal d’aquest gran desequilibri>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

Nueva York se convierte en el epicentro de la segregación educativa en EE UU | Internacional | EL PAÍS

<<More than half of all parents who have children of school age expect them to attend school. But only a third can do it. Forty percent of those who enter college do not graduate, and only a very small number go on to higher education. The lack of adequate help for students is the main cause of this tremendous imbalance>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

—————————————————-

LA FRASE

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 – Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol. La seva obra conrea una gran varietat de gèneres literaris. També va ser professor catedràtic de grec i, posteriorment, rector a la Universitat de Salamanca.

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Regnar després de morir

A finals de l’estiu de l’any 1360 es va celebrar a la ciutat portuguesa de Coimbra un fet insòlit, alhora romàntic i macabre. Per ordre del monarca, els més alts dignataris del país es van avançar un per un i van fer un petó a la mà del cadàver d’una dona asseguda en un tron i assassinada cinc anys abans. El cos pertanyia a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretament amb el rei Pere d’Aragó i Portugal recentment coronat. Inés havia viatjat fins a Portugal el 1342 com a dama de companyia de l’esposa de Pedro, llavors hereu del tron. El príncep se’n va enamorar, però el seu pare, el rei Alfons IV, va témer que es tractés d’una intrigant i va ordenar que fos decapitada. Pere es va veure obligat a amagar la pena i el despit, però quan cinc anys després va accedir al tron va ordenar que s’extregués el cor als assassins. I va obligar la cort que honressin el seu cadàver com a reina de Portugal.

(READER’S DIGEST)

A fines el verano del año 1360 se celebró en la ciudad portuguesa de Coimbra un hecho insólito, a la vez romántico y macabro. Por orden del monarca, los más altos dignatarios del país se adelantaron uno a uno y besaron la mano del cadáver de una mujer sentada en un trono y asesinada cinco años antes.
El cuerpo pertenecía a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretamente con el rey Pedro de Aragón y Portugal recientemente coronado. Inés había viajado hasta Portugal en 1342 como dama de compañía de la esposa de Pedro, entonces heredero del trono. El príncipe se enamoró de ella, pero su padre, el rey Alfonso IV, temió que se tratara de una intrigante y ordenó que fuera decapitada.
Pedro se vió obligado a ocultar su pena y su despecho, pero cuando cinco años después accedió al trono ordenó que se extrajera el corazón a los asesinos. Y obligó a la corte a que honraran su cadáver como a reina de Portugal.

(READER’S DIGEST)

La reina póstuma, Inés de Castro (1320-1355)

—————————————————–

LA MÚSICA,CULTURA I EL VIOLÍ EN EL COR

—————————————————-

L’APOCALIPSI

      A la vora de l’abisme no vol dir que s’hagi de caure en les seves profunditats més fosques i horripilants. Com, per exemple, el genocidi del poble jueu i altres ètnies humanes. Els discapacitats psíquics i físics i, com a norma d’una ideologia malaltissa, l’extermini humà mitjançant la bogeria de la guerra. Va ser i és el camí escollit pel nacisme i el feixisme. El menyspreu per la civilització i la vida, per part dels aplicadors de les cambres de gas i altres artefactes endimoniats. Són els guies dels horrorosos genets de l’Apocalipsi: la Guerra, la Fam, la Pesta i la Mort. Els guies mereixedors de caure a les profunditats dels abismes més fosques i horripilants. Així va quedar demostrat i castigat en els Judicis de Nuremberg i altres judicis ,i, els que encara no han tingut lloc. Romanen pendents però tothom senyala als culpables. La força de la civilització i de la bona gent, els han de tancar el pas a la guerra, la fam, la pesta i la mort.

  ⇑ Ja ha transcorregut l’hora del berenar -pa amb xocolata- recorden alguns. Al darrere de les cortines de la finestra, a prop de la taula dels conversadors, el Sol ens mostra, encara, qui és l’amo de la Terra. La tarda es fa notar.

   La veu és alta, tot i que el so de la caixa televisiva, plantada a dalt d’un cantó de la sala, vol ofegar la paraula dels cafeters.

   “És allò d’en Juli Cèsar”, exclama en Faust de ‘cal geperut’. “Així es troba ara la independència”, diu, entre algunes paraulotes, “Divideix i venceràs, divideix i domina”.

   “No, si ens ho faran perdre tot; tot el que havíem guanyat amb esforç, llàgrimes i dolor” contesta en Pere, del Mas de Can Riera. L’anomenen ‘l’americà’ perquè sol parlar de fets de l’Amèrica del Nord. “Això no passaria als Estat Units, allà si que és una gran nació amb Estats federals lliures que també són Estat…renoi! I la bandera de les barres i estrelles sempre present a totes les llars!” “I ningú els obliga a fer-ho!”, respon des del final de la taula en Quimet de ‘Cal ferrer nou’, mentre es va acostant als llavis una copeta de brandi del Penedès.

   La Tina, cambrera del cafè de ‘Cal Independent’ corre lleugera com un coet -com aquell que l’any 1969 va arribar a la Lluna- i deixa sobre la taula de marbre blanc una tassa grossa que conté un ben proveït cafè amb llet. El fum que desprèn envolta als presents d’una acostumana, però, sempre agradable olor a cafè. “Descafeïnat, Tina, que sinó no podria tancar el ulls en tota la nit i m’haig de despertar molt aviat per donar el menjar al personal!”. Vol dir el bestiar de la masía.

   La tassa la deixa davant del senyor Vidal, farmacèutic del poble, el qual s’afanya de fer un glopet d’aquell cafè fumenjant com els senyals de fum dels indis de la praderia americana. “Mireu, ja us ho diré jo; sabeu que passa? Les manifestacions pel dret a decidir i per la independència més grans del món; les urnes, ai, les urnes! que van ser fabricades a la Xina, traslladades en vaixell fins al port de Marsella i desprès transportades en tres camions cap a uns magatzems de Catalunya”. 

   “Diuen que ni havien unes vuit-centes d’urnes, oh! I la gent que les va guardar a casa per anar a votar com un tresor de la democràcia”, afegeix el Delegat de la ‘Caixa de Pensions’, assegut a la taula i vestit amb l’americana i corbata, marcant disciplina i tradició.

   El senyor Vidal, que vol acabar la seva intervenció, ho diu cridant i esverat com un home boig i es posa de peu: “Mireu, jo hi era! El cop de porra que en van ventar la policia de Madrid!, la Declaració de la Independència de Catalunya!, el ‘155’, el judici! la repressió! Els nostres representants polítics tancats quatre anys a la presó! Els nostres representants polítics exiliats a Europa! I el nostre Molt Honorable President de la Generalitat der Catalunya! I ara ja ho veieu. Com deia en Faust: “Divide et vince!”.

   Assegut a la barra, un home observava a través del mirall del bar i  escoltava. Corpulent, cap i cara amplis, unes selles negres i abundants, quedava retratat en el mirall del darrere del mostrador. De tant en tant, s’acostava a la boca un ‘whisky’ amb un glaçó. Nombroses ampolles d’alcohol li feien costat. Ell, a través del mirall, podia observar als conversadors i, aquests, el podien veure a ell.

   De sobte, el desconegut, fa girar amb ímpetu el tamboret, es posa de peu, i, amb crits semblants a una tempesta de llampecs i trons, exclama com un gegant: “Amb les seves continuades baralles els representants polítics independentistes -ja no sabem si ho són-, ens estan fent perdre el camí i la força del poble per treballar i aconseguir la mereixedora independència de la nació catalana. Ens fan perdre l’il.lusió i van donant força als que ens volen lligats permanentment a continuar sent la sínia d’Espanya”. Quatre cops es colpeja fort les mans i denúncia: “Mireu, 20 mil milions surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista i nacionalista espanyol, ni en forma de serveis ni d’infraestructures. És clar que a Espanya no volen pagar impostos, ja els paguem els catalans! I sinó ja treuen la carpeta del ‘155’!”.

   Mentre el desconegut es torna a seure al tamboret, una veu femenina, l’única, crida: “I els nostres representants independentistes barallant-se cada dia, tot el dia, entre ells. Vergonya, senyors, vergonya!”. És la Tina, l’empleada  del Cafè de ‘Cal Independent’ que, abans de plegar, passa el fregall per damunt de les taules de marbre.

   Els conversadors es van aixecant i s’acomiaden. Encara, en Faust de ‘cal geperut’, diu: “Com riuen a Espanya!”

   Pot ser riuen, però, l’independentisme del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, cada vegada és més nombrós i més fort.