♦ Va succeir aquí, i fa 14 anys que dura. No és una situació per oblidar. Va ser l’orígen de tot. Tants jutges i fiscals que actuen implacablement contra els independentistes del referèndum de la pau, la democràcia i la no-violència, enfront del mur del menyspreu i ofec autonòmic i econòmic contra la nació catalana, per part de Rajoy i el seu govern del Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos. L’abscència d’actuació de cap jutge i fiscal.
Les altres nacions que formen Espanya, constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i sempre al darrere del que faci Catalunya, que és la que rep les estomacades. Catalunya, paga i calla davant la injustícia d’un sistema de finançament que s’acosta a un espoli fiscal demostrat.
Recollida de signatures l’any 2006 per part de Rajoy, personalment, pels territoris de les nacions que formen Espanya, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pel poble de la nació catalana. Aquesta recollida de signatures va ser un acte desastrós. –Firmar contra Catalunya, deien-, de manca de qualitat demòcràtica i responsable de la situació actual. També la posterior destrossa de l’Estatut. Dotze de les 17 comunitats autònomes -autònomes?-, que Catalunya ajuda a finançar, signant contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I tot perquè ho deia el senyor Rajoy -instigar a signar- i el Partido Popular amb el suport de Ciudadanos.
Cap actuació de jutge i fiscal per parar l’atropellament contra l’esmentada Llei Orgànica. Ara, 100 anys de presó al conjunt dels presos polítics catalans i exiliats polítics, per l’organització d’un referèndum i amb la participació de milions de catalans. Es va votar en el 96% dels col.legis electorals amb un total de 2.262.424 paperetes. Van votar a favor del sí, 2.220.144 ciutadans que representa un 90%. Les càrregues policials van deixar 844 ferits per tot Catalunya.
Ara, un empantanegament que no cessa i el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana segueix obert.
Al’esforçtitànicde laSANITATde les nacions queformen Espanyai que necessitade més recursos.A lespersonesen extremconfinadesper la sevalluita de cadadia iambintel·ligència,contraaquest virus que calconfinaren la solitudmésextrema ifer-lo desaparèixer.Als metgesicientífics queestantreballanttenaçment, per aconseguir unamedicaciói vacuna.Al meravellósPlanetaTerra quesegueix enmovimentialbergant ala civilització humana.Intel·ligènciai salut!
Per la participació en l’organització d’un referèndum de Pau, sense violència, front l’immobilisme i menyspreu del senyor Rajoy i el seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, davant l’ofec econòmic i autonòmic de Catalunya.
Com a premi, garrots de presó. Aquest és el reconeixement a la bondat, intel.ligència i treball polítics d’Oriol Junqueras. Les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, tenen sort del President d’Esquerra Republicana de Catalunya, pres polític català, patriota, heroi i màrtir.
Progressisme eficaç en lloc de teranyines
Gràcies a Oriol Junqueras, president d’un partit republicà amb més de vuitanta anys d’existència i amb ni un sol cas de corrupció política, Espanya, nació de nacions, té un govern a l’Estat que afirma que vol ser progressista. Cal tenir coratge polític, honestedat i valentia per treballar i lluitar per aquest progressisme que ha de ser just, eficaç propi d’un estat modern, lliure i europeu. Treure de sobre les teranyines i l’anquilosament dels temps de María Castaña. Treure de sobre la pols d’una Constitució immobilista que sembla soterrada sota tones de marbre. Aquest és el trist paper que el Govern de Madrid, el Congrés dels Diputats i el Senat li fan fer.
Una penosa repressió, suplanta el treball polític
L’anterior president Mariano Rajoy i el govern del Partido opular, suport Ciudadanos, amb la Constitució a la mà i l’enteniment polític, podien haver treballat per solucionar el problema i conflicte espanyol amb Catalunya, però, la seva opció va ser, mitjançant la repressió, complicar encara més les coses i la ruptura que estem veient. Ara, només s’imposa un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, immemorial nació catalana. Una Catalunya on, la repressió de cada dia, fa que ja no tingui res a veure amb Espanya.
Tret dels seus escons del Congrés i del Parlament Europeu, sí a la governabilitat d’Espanya
Gràcies al representant Oriol Junqueras, pres polític català, elegit amb milions de vots tant al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu -l’Estat espanyol li ha arrencat la representació que el poble li va donar-, el govern del president Pedro Sánchez tindrà un pressupost perquè les nacions que formen Espanya puguin respirar i compleixin amb la seva responsabilitat de progressar.
Gràcies al representant Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’enorme complexe funcionarial de Madrid -més expansió empresarial i menys funcionarial-, podran cobrar els seus grans i puntuals sous i dietes augmentades en un 2%. També les cases reials amb els seus grans pressupostos. I tants i tants ministeris que ja no haurien d’existir per haver traslladat els seus treballs a les Comunitats Autònomes, acceptants de la grandesa i responsabilitat d’una veritable autonomia. Aquelles Comunitats -autònomes?- que no es vegin capaços de progressar amb aquesta responsabilitat, poden renunciar a l’autonomia.
Davant els pèssims efectes del repressor 155, que ja es noten com un terratrèmol de destrucció econòmica, i, la substitució del treball polític per l’embolic judicial, Catalunya, immemorial nació catalana, ja no podrà aportar el 20% al PIB espanyol. Disminueixen greument les perspectives econòmiques que la nació catalana podria aportar a Espanya i amb 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?-, que reben molt més del que aporten. Per que?
Quan el president del govern central, Pedro Sánchez, es reuneixi amb els presidents d’aquestes Comunitats els podria preguntar el motius.
(Aquest ‘post’ del present Blog, continuarà en el proper)
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
<<Hem de seguircap aendavant.Sé quehi haquis’oposarana totes aquestesmesuresigualquehi havia qui, en altres temps, s’oposavaa les lleisprohibintel treball delsmenors imésrecentment, al Senat, a l’atenciómèdica delsancians>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< We have to move forward.I know that there are those who will oppose all these measures just as there were those who, at other times, opposed the laws prohibiting the work of minors and more recently, in the Senate, to the medical care of the elderly >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<El nostrepaís estariaencara,econòmicament,al’edat dela foscorsi aquestsoponentsdel progrésidefensorsde privilegisvetessincada pasendavant.Però elPresidentdelsEstatsUnitsi el Congrési totsnosaltresens hem de comprometrea l’accióen els nostresdies>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven, 11 de junyde1962).
<< Our country would still be, economically, in the age of darkness if these progress opponents and privilege advocates vetoed every step forward.But the President of the United States and Congress and all of us must commit ourselves to action in our day >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<< Un sistema federal d’impostos fort i sa és essencial per a la Amèrica de el futur … L’eliminació de certes desigualtats com proposem a continuació proporcionarà ingressos per anivellar les reduccions d’impostos ofertes per estimular l’economia … S’han elaborat disposicions especials per donar un tractament preferencial a diversos grups. Sempre que a un contribuent li sigui permès pagar menys, a un altre li farà pagar més. La distribució uniforme de la càrrega de l’impost s’evita així, i es fa necessari acudir a tipus elevats per causa de l’estrenyiment de la base imposable. Per descomptat, cal cert abandó de la uniformitat per promoure objectius socials o econòmics desitjables. Però moltes de les preferències que s’han desenvolupat no xoquen amb aquesta prova i necessiten ser revaloritzades en el nostre programa de reforma tributària >>.
<< LA GUERRA CONTRA LA POBRESA NO HA ACABAT. ACABA DE COMENÇAR >>.
(President John F. Kennedy, Congrés dels Estats Units 20 d’abril de 1961).
<< A strong and healthy federal tax system is essential for the America of the future … The elimination of certain inequalities as we propose below will provide income to level the tax reductions offered to stimulate the economy … Special provisions have been developed to give preferential treatment to several groups. Whenever a taxpayer is allowed to pay less, another will be paid more. The uniform distribution of the tax burden is thus avoided, and it is necessary to resort to high rates due to the narrowing of the tax base. Of course, some abandonment of uniformity is necessary to promote desirable social or economic objectives. But many of the preferences that have been developed do not collide with this test and need to be revalued in our tax reform program >>.
<< THE WAR AGAINST POVERTY IS NOT ENDED. JUST STARTED >>.
(President John F. Kennedy, United States Congress, April 20, 1961).
“Tres notes defineixen, al meu parer, la democràcia: participació activa de tots els sectors socials en la tasca del poder; respecte autèntic, no retòric, pels drets humans; superació del nacionalisme bel·licós. “
“Three notes define, in my opinion, democracy: active participation of all social sectors in the task of power;authentic, non-rhetorical respect for human rights;overcoming bellicose nationalism. ”
Sí, com un joc de màgia. Ara hi són i ara no hi són. És més trascendental que un barret de copa amb conills que entren, surten i desapareixen. Ara, però, es tracte de bitllets de banc, molts i molts bitllets com aquells que guarda ‘la Caixa’.
500 milions
Experts economistes i financers, han fet càlculs sobre la quantia dinerària que el Congrés Mundial del Mòbil, deixa a la capital de la nació catalana. Vist i no vist. Parlen d’uns 500 milions d’Euros. Diners, ocupació i prestigi.
Els mòbils, precisament, -en diuen d’última generació supersònics- podrien calcular veloçment el que la dita xifra aporta a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura, seguretat, investigació…a favor dels ciutadans de la nació catalana que és on es celebra cada any el Congrés. Aquest any no, però el proper, sembla que valdrà per dos. Generalitat, Estat central, Ajuntament, emprenedoria i empresa…
JFK
És allò que recordava als seus compatriotes el president John F.Kennedy: “Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”.
Catalunya: Empresaris i treballadors, per a qui treballen?
De totes maneres, una realitat penosa i injusta. Què representen els 500 milions d’Euros de moviment econòmic del Congrés Mundial del Mòbil, davant els 16.800 milions que es van cap a Madrid i no tenen retorn? Un 8,2% del PIB català procedents dels dels impostos dels ciutadans de Catalunya que, cada any, representen una aportació neta de fons de la nació catalana.
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya: De la tercera posició a la desena
Aquesta enorme quantitat, 16.800 milions, altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes. De les 17, hi ha 12 que reben més del que aporten, ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
Una presa de pèl i un ofec econòmic que, segons sembla, només la independència de la nació catalana podrà solucionar.
<<Per primeravegada en moltsanys, en elsúltims18mesos el nostreíndex decreixementexcedeixael de Françaial d’Alemanya.Això esdeu al fet que, com la revista<<Fortune>>assenyalavarecentment, elsbeneficisde lessocietatsa Amèricaestàaraaugmentant moltmés de pressaque elsbeneficisde lessocietatsamericanesa l’estranger …>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida, Estatde Florida18 de novembrede1963).
<< For the first time in many years, in the last 18 months our growth rate exceeds that of France and Germany.This is because, as the magazine <<Fortune>> pointed out recently, the benefits of societies in America are now increasing much faster than the benefits of American societies abroad … >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, State of Florida, November 18, 1963).
<<Per al propermes d’abril,ambl’ajudaindispensabledeel projectede reducciód’impostospendent, elsEstatsUnitsnavegaranambelsventsde la mésllargaiforta expansióeconòmicaen temps depau detotala històriade la nació>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida,la Florida18 de novembrede1963).
<< For next April, with the indispensable help of the pending tax reduction project, the United States will sail with the winds of the longest and strongest economic expansion in peacetime throughout the nation’s history >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
<< M’adono que alguns homes de negocis que només volen que se’ls deixi sols, que el Govern i la política no es fiquin en els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional de desocupació.
Però espero no avançar-me a l’època si recordo a vostès., Aquell passatge de ‘Conte de Nadal’, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterrit davant el fantasma del seu amic soci, Jacob Marly, i espantat per la narració de la seva incessant vagar, crida: << Però tu sempre has estat un bon home de negocis, Jacob! >>, i el fantasma de Marley, amb les seves cames cenyides per cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon: << negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia, la indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes de la meva comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci >>.
(President John F. Kennedy, Cambra de Comerç de Florida, la Florida 18 de novembre de 1963)
<< I realize that some businessmen who just want to be left alone, that the Government and politics do not get into their affairs, that the balance and benefits of their societies are more important than the global balance of power or the national unemployment rate.
But I hope not to get ahead of the time if I remember you, that passage from ‘Christmas Story’, by Dickens, in which Ebenezer Scrooge, terrified at the ghost of his partner friend, Jacob Marly, and frightened by the narration of his incessantly wander, shout: << But you were always a good businessman, Jacob! >>, and Marley’s ghost, with his legs girded by chains of accounting books and safes, answers: << Business? The man was my business. Charity, mercy, indulgence and benevolence were my business. The deals of my trade were nothing but a drop of water in the immense ocean of my business >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
(Pronunciada abans delreferèndum de Pau (any 2017)per mostraralsenyor Rajoy i al govern espanyol,elsmilionsde persones queno estaven d’acordamb la seva políticaimmobilista i retrògadaa Catalunyaila necessitatde treballarper a un diàlegiafrontar elsproblemesde la nació catalana. No amb el repressor 155, ni la judicialització de la política, presons i exilis). Molt mal fet, senyor Rajoy, molt mal fet. Molt mal fet, Partido Popular, molt mal fet.
“Hem de fer un país diferent i només el podem fer amb un referèndum per anar cap a una república”
“Debemos hacerun paísdiferente ysólo lo podemoshacercon unreferéndumpara irhacia unarepública”
“We have to make a different country and we can only do it with a referendum to go to a republic”
Dolors Bassa
Independentista catalana
Tancada a la presó, 12 anys de comdemna
EX-CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, IMMEMORIAL NACIÓ CATALANA
Locked up in jail, 12 years of condemnation in 21st century Europe
—————————————————————————–
ELS COLORS DEL
MÓN
SENSE GEL I SENSE MENJAR, PRIMER ELS ANIMALS DESPRÉS LES PERSONES
Europa, Espanya,segleXXI,presos políticscatalans, exiliatspolíticscatalans,referèndumsprohibits, unademocràciamenor i ambmoltadiferenciació amb Europa.
Europa, España, siglo XXI, presos políticos catalanes, exiliados políticos catalanes, referendums prohibidos, una democràcia menor i con mucha diferenciación con Europa.
Europe, Spain, 21st century, Catalan political prisoners, Catalan political exiles, prohibited referendums, a minor democracy with much differentiation with Europe.
Un gest de solidaritat i justícia per part de l’Estat central i centralista. També un exemple de democràcia i d’estat de dret. També un exemple de reconeixement i respecte cap a una gran nació immemorial. També un exemple de sentit i progressisme europeus.
Una gran part de Catalunya -molt productiva i treballadora- ha quedat destrossada pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ -ja els tenim més a prop. Cal actuar amb diligència i fermesa. Sense concessions al desànim. Però, amb diners. Comptants i sonants. Diners de Catalunya, sí, procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn. A on van a parar? Una resposta a una qüestió de transparència demòcràtica, perquè la democràcia no és només anar a votar.
“Només els morts no tenen problemes”, deia el general i president Charles de Gaulle. Bé, general, però, els vius els han de solucionar. Podem parlar també del president espanyol Pedro Sánchez i demanar-li la signatura d’un decret urgent, conforme 5 mil milions d’euros, dels 16.800 milions que cada any van cap a Madrid, tornin per ajudar a reparar el desastre causat a Catalunya pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ així com la situació d’ofec econòmic que pateix Catalunya.. Són diners procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central.
Concretament són 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català. Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. La signatura d’un decret urgent per part del govern del president Pedro Sánchez, de tornar 5.000 milions dels 16.800 que es van i no tornen. Seria just ser solidari amb la nació catalana quan pateix un ofec econòmic i social i que sempre ha estat, és i serà solidària amb les nacions que formen Espanya.
Continuar fent saltar l’ós pel circ de la mala política o la política frustrada i autoritària, és el camí cap a l’autodeterminació.
L’aigua continua negant bona part del delta de l’Ebre. Fotografia: EFE/ Susanna Sáez
Ara ja són 16.800 milions d’Euros, un 8’2% del PIB català
—————————————————————————–
ART*******7
Qui té por deVirginiaWoolf?
¿Quién teme a Virginia Woolf?
Who’s Afraid of Virginia Woolf?
Les grans pel.lícules del cinema apartades de la gran pantalla
Ésuna pel·lículanord-americana de1966de comèdianegrai dramadirigidaper MikeNichols.El guiód’ErnestLehmanésuna adaptacióde l’obra deteatrehomònimad’EdwardAlbee.Va tenircom a protagonistaaElizabdethTaylorcom MarthaiRichardBurtoncom George, amb GeorgeSegalcom Nicki SandyDenniscomHoney.
It is a 1966 American film of black comedy and drama directed by Mike Nichols.The script by Ernest Lehman is an adaptation of the homonymous play by Edward Albee.He starred in Elizabdeth Taylor as Martha and RichaRD Burton as George, with George Segal as Nick and Sandy Dennis as Honey.
La pel·lícula va ser nominadaa tretzePremisOscar, incloentMillorPel·lícula iMillor Directorper MikeNichols,i és una delesdues úniquespel·lículesa ser nominadaen toteslescategorieselegibles(l’altra és‘Cimarron‘).Els quatreactorsprincipalsdela pel·lícula van sernominatsen les sevesrespectivescategoriesd’actuació.De granèxitde públic en elmomentde la seva estrena, va llançara la famaa un joverealitzador queel 1967reeditarial’èxitde crítica ipúblicamb un altreclàssic,‘El graduat‘.
La pel·lícula va guanyarcinc premis, incloent unsegonpremi de l’Acadèmiaa la Milloractriuper ElizabethTaylor iel de Milloractriu derepartimentper SandyDennis.No obstant això, la pel·lículaperddavant ‘A ManforAllSeasons‘en les categoriesMillor pel·lícula, Millordirector, Milloractori Millorguióadaptat,iniRichardBurtonniGeorgeSegalvan guanyaren les seves categories.En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistreNacional de Cinema.
En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistre Nacionalde Cinema dela Biblioteca deCongrés delsEstatsUnitscom“cultural,històrica oestèticamentsignificativa”.A més,se la reconeixcomun delsfilmsmésimportantsde la carrerad’ElizabethTaylor, per la sevaactuacióipel granelencque componla producció. El títolfauna referència a lafamosaescriptoraVirginiuaWoolfial seu cognom,utilitzant-lo comuna paròdia de lafrase icançóclàssicade FrankChurchilli AnnRonell,“Who‘sAfraidoftheBigBadWolf?“(“Quité por deel llopferotge?).
Més enllà dels inferns encara existeix més por. És el terror dels monstres que ni l’expressió humana pot relatar. Hem de dir humana, però, en el fons és el resultat de l’actuació d’éssers despreciables que, molts anys enrere, ja van crear l’opressió i la repressió brutals i criminals.
♦ Són 16.800 milions els que surten cada any dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Un 8,2% del PIB català. Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. De les 17 Comunitats autònomes, 12 reben més del que aporten. Catalunya ja aporta molt més del que rep. He aquí la situació d’abús. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. Un excés funcionarial en lloc d’una expansió empresarial que aporti noves empreses i ocupació. Treball i seguretat en les pensions.
No, no es tracta de constitucionalisme. No, no! Es tracta de milions i milions d’euros que s’emporten de Catalunya i no tornen. Una Castella que vol ser gran empetitint la llibertat de Catalunya, que sí que és una gran nació i manté la lluita per la independència. La lluita per la seva dignitat. Catalunya no té res a veure amb Castella. És un altre país: els Països Catalans.
Això ho confirmen els 100 anys de càstig al conjunt dels presos polítics catalans. Els exiliats polítics a Europa. El trencament de la llei orgànica “de obligado cumplimiento” de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Les càrregues policials. El repressor 155. La política judialitzada. La persecució dels presidents de la Generalitat. El Parlament menyspreat…
Es comença menyspreant i canviant el nom de la llengua catalana pel de ‘lapao’ -llei de llengües d’Aragó (Partido Popular)-, i s’acaba en una dictadura.
Segons que expliquen els millors experts economistes de la nació catalana, mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux del benefici).
Escreix que l’Estat espanyol no retorna a Catalunya
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
La Generalitat de Catalunya, després de la mort del Dictador va ser restaurada el 1977, abans que s’aprovés la Constitució espanyola el 1978. El desplegament de la Constitució i dels estatuts d’autonomia s’ha fet amb una multiplicitat de Lleis que han conformat un estat central amb competències sobre les grans polítiques d’estat, i en unes autonomies que han assumit competències sobre les grans polítiques, i en unes autonomies que han assumit competències sobre els serveis que afecten més directament les persones (salut, ensenyament, benestar…).
No totes les comunitats han assumit el mateix nivell de competències en els serveis. Catalunya és una de les comunitats que n’ha assumit més (a part de les anteriors, també seguretat -mossos d’esquadra-, institucions penitenciàries, ocupació…). Un sistema de finançament injust ofega la nació catalana que, davant la irresponsabilitat política de l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular, suport Ciudadanos), ara, advoca per la independència.
Amb el FLA “Fondo de Liquidez Autonòmico” el govern espanyol no fa altra cosa que deixar en préstec a Catalunya diners dels catalans, cobrant un interès.
Explicar, parlar, dialogar, treballar, fer política, llibertat, democràcia, formar part d’Europa…
Discurs sencer d’Oriol Junqueras a Madrid per parlar del referèndum 22/05/2017
Els efectes del repressor 155
Els millors experts en economia, productivitat i competitivitat van pronosticar els pitjors efectes en aquests camps, a causa de l’aplicació a la nació catalana del nomenat article 155 de la Constitució i que es va desenvolupar amb repressió per part de l’anterior president Mariano Rajoy, Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos. Molt malament va quedar la Constitució davant d’Europa i del món lliure, quan va ser utilitzada no per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, sinó per empitjorar-lo i substituir a la política responsable per una gran quantitat de judicis. Això sí, sense que els polítics immobilistes i irresponsables deixessin de cobrar uns sous i dietes puntuals i quantiosos.
Anar baixant. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 1,9% el tercer trimestre, una dècima menys que en el segon trimestre i del que s’havia previst un creixement del 2%. La taxa de l’1,9% és, a més, dues dècimes inferior al creixement previst pel govern pel 2019 en el Pla Pressupostari remès a Brussel.les (2,1%) i també una dècima inferior a les projeccions del Banc d’Espanya (2%).
Mentre la repressió contra la nació catalana puja, l’economia segueix baixant. Malament per l’ocupació, els sous del treballadors, les pensions…
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
<<El granenemicde la veritatsovint noésla mentidadeliberada,rebuscadaideshonesta, sinó elmite,persistent, persuasiui irreal.Massa sovint,ens agafemalsllocs comunsdels nostresantecessors.Sotmetemtotselsfets a ungrup deinterpretacionsprefabricades.Gaudimde la comoditatd’opinarsensela incomoditatde pensar…>>
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< The great enemy of the truth is often not the deliberate, far-fetched and dishonest lie, but the myth, persistent, persuasive and unreal.Too often, we cling to the common places of our ancestors.We submit all the facts to a group of prefabricated interpretations.We enjoy the comfort of opinion without the discomfort of thinking …
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<Fa gairebéprop de 150anys, ThomasJeffersonva escriure:“Lesnovescircumstànciesdemanennoves paraules, novesfrases ila transferènciade vellesparaulesa nousobjectes:una micamés certavui del queva ser en elsdiesde Jefferson,perquè el paperd’aquest país éstantméssignificatiu…a mesura quetreballemd’acordperenfrontar-nos ambels problemesautènticsdels nostresdies,generaremuna visió iuna energiaque tornaran ademostrarael món lasuperiorvitalitatila força de lasocietatlliure>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< Nearly 150 years ago, Thomas Jefferson wrote: “New circumstances ask for new words, new phrases and the transfer of old words to new objects: something more true today than it was in Jefferson’s day, because the role this country is all the more significant … As we work in line to deal with the authentic problems of our day, we will generate a vision and energy that will once again demonstrate to the world the superior vitality and strength of free society >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<Hem de seguircap aendavant.Sé quehi haquis’oposarana totes aquestesmesuresigualquehi havia qui, en altres temps, s’oposavaa les lleisprohibintel treball delsmenors imésrecentment, al Senat, a l’atenciómèdica delsancians>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< We have to move forward.I know that there are those who will oppose all these measures just as there were those who, at other times, opposed the laws prohibiting the work of minors and more recently, in the Senate, to the medical care of the elderly >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
—————————————————————————-
LA FRASE
“La justícia ha arribat des d’Europa. Nul.litat de la sentència i llibertat per a tothom!”
“La justícia ha llegado desde Europa. Nulidad de la sentencia y libertad para todo el mundo!”
“Justice has come from Europe. Nullity of sentence and freedom for everyone!”
Dintre dels parameters del treball democràtic i polític a l’Europa actual, sembla impossible i per tant fora del context del segle XXI, l’existència de presos polítics i exiliats polítics catalans. Cal fer una reflexió sobre si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, forma part de l’esperit progressista d’una Europa moderna, democràtica, avançada i justa. No només en el camp econòmic, sinó també en el social i en el de la justícia que tant embolic està creant. A l’Estat espanyol ha esdevingut una judicialització de la política -iniciada per l’anterior president Mariano Rajoy (‘Partido Popular’ suport de ‘Ciudadanos’)- que no només impedeix avançar en el polític i social, sinó que la seva retrocessió és evident. Cal sortir amb pressa de tal desconcert perquè sinó la pregunta és multitudinària, Espanya és Europa?
—————————————————————————-
MÚSICA PER LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA, LA PAU I UNA EUROPA FEDERAL FORTA I UNIDA
El 7 de junio de 1937, un grupo de 454 niños salieron de España para refugiarse en México ante el terror y peligro de las bombas que caían sin cesar sobre sus ciudades de origen. Estos pequeños fueron bautizados como “Los niños de Morelia”. (Guerra Civil i guerra incivil espanyola, 1936-1939, causada por rebelión militar, sedición, golpe de estado del general i dictador Francisco Franco, contra el Gobierno legítimo de la República de las naciones que forman la denominación España).
Espanya, nació de nacions, forma part d’Europa? És europeista?
El president deParlamentEuropeu,DavidSassoli, ha instataquest dijousal’TribunalSuprem espanyola compliramb el que lidemana elTribunal deJustícia de laUnióEuropea(TJUE)sobreOriolJunqueras, amb la immunitatparlamentària hareconegutla corteuropea en unasentència.
El presidente del Parlamento Europeo, David Sassoli, instó este jueves al Tribunal Supremo español a cumplir con lo que le pide el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras, cuya inmunidad parlamentaria ha reconocido la corte europea en una sentencia.
The president of the European Parliament, David Sassoli, urged the Spanish Supreme Court on Thursday to comply with what is requested by the Court of Justice of the European Union (CJEU) on Oriol Junqueras, whose parliamentary immunity has been recognized by the European court in a ruling.
De les disset Comunitats Autònomes -autònomes?-, dotze reben més del que aporten i això no només és excessiu, demostra una manca de treball i d’efectivitat política, empresarial i col.lectiva. Un veritable autonomisme exigeix responsabilitat i treball pel progrés. Exigeix canvi social. No es poden comprendre i atacar els problemes contemporanis, si persisteixen les etiquetes tradicionals i els eslògans desgastats d’èpoques anteriors.
Per què hi ha dotze Comunitats autònomes que reben més del que aporten, i a sobre algunes encara tenen superàvit? Ningú no ho sap. Tothom calla, des del govern central fins a aquests governs i organismes autonòmics que, degut a aquesta situació, provoquen un greu desequilibri econòmic i social, principalment a Catalunya, immemorial nació catalana que ja no pot aguantar semblant irresponsabilitat i insolidaritat. També provoca un desequilibri econòmic a Europa. La Comissió Europea torna a renyar l’Estat espanyol pel seu esborrany pressupostari.
Cap estudi, cap informe del govern central, cap mesura correctora ni tampoc per part d’aquestes Comunitats, les seves Universitats, organismes econòmics i organitzacions empresarials. Què fa el govern central de Madrid perquè aquestes Comunitats aportin més del que reben? Silenci total. Mentre Catalunya, que és la que més aporta, pateix un ofec econòmic i social a causa d’un sistema de finançament injust que no s’ha renovat quan tocava fer-ho -incompliment de la Constitució- i més a prop de l’espoli fiscal.
La xifra de 7,5 milions de ciutadans de Catalunya que veuen com any rere any ,i, malgrat el seu esforç i solidaritat, la nació catalana rep molt menys del que aporta i sense retorn per part del govern central dels 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya. Per què aquestes Comunitats reben més del que aporten? Què fan per corregir aquest desequilibri? El tan esbombat principio de igualdad entre todos los españoles, no inclou l’esforç del progrés econòmic i empresarial? Com és que tenen tants i tants funcionaris i tan pocs empresaris?
Els 100 anys
Això sí, 100 anys de presó pel conjunt dels presos polítics catalans, elegits pel poble. Els exiliats polítics a Europa, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Empresonats i exiliats per haver participat en l’organització d’un referèndum on els ciutadans de Catalunya van expressar la necessitat d’un diàleg i treball efectiu amb el després president Rajoy i el seu govern. El seu immobilisme va portar cap a un desastre majúscul del qual Espanya no es recuperarà mai. L’enfonsament econòmic per l’aplicació del repressor 155, ja es comença a fer evident.
“Ni amb serveis, ni amb infraestructures”
Els economistes de la nació catalana expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
Davant d’aquest fre constant en tot i a la contínua judialització de la política, a la nació catalana, sembla, per tot el que es veu, que no li queda més remei que l’autodeterminació.
Fets sense capacitat de diàleg i gran política durant el mandat de Mariano Rajoy (Partido Popular) que han augmentat l’independentisme a gran escala i el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana, que està provocant un retrocés general de les nacions que formen la denominació Espanya. I el Partido`Popular i Ciudadanos encara volen tornar a governar!
(seguirà en el proper ‘post’)
.
Oriol Junqueras, pres polític català: Una lliçó de llibertat i de reactivació econòmica mentre l’economia catalana i la de les nacions que formen Espanya van cap enrere
Salvar el progrés, l’economia, les inversions, la investigació, l’ocupació, els serveis públics, les infraestructures, les pensions…, el benestar de la gent
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
El discursdepresidentKennedy aYalel’11 dejuny de 1962,va confirmar elspitjorstemors delshomes denegocis.
President Kennedy’s speech at Yale on June 11, 1962, confirmed the worst fears of businessmen.
El PresidentKennedy, les sevesparaules,vives
President Kennedy, his words, alive
<<El granenemicde la veritatsovint noésla mentidadeliberada,rebuscadaideshonesta, sinó elmite,persistent, persuasiui irreal.Massa sovint,ens agafemalsllocs comunsdels nostresantecessors.Sotmetemtotselsfets a ungrup deinterpretacionsprefabricades.Gaudimde la comoditatdepensarsensela incomoditatde pensar…
(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, 11 de juny de 1962)
<< The great enemy of the truth is often not the deliberate, far-fetched and dishonest lie, but the myth, persistent, persuasive and unreal.Too often, we cling to the common places of our ancestors.We submit all the facts to a group of prefabricated interpretations.We enjoy the comfort of opinion without the discomfort of thinking …
<<No podemcomprendre iatacarels nostresproblemescontemporanisde1962si ensdeixemguiar peretiquetestradicionalsieslògansdesgastatsd’unaèpoca anterior.El fetdesafortunatdeel cas ésque la nostraretòricano ha mantingutel pasambla velocitat decanvi socialieconòmic.Els nostresdebatspolíticsi els nostresdiscursossobre assumptescorrentsinternsieconòmics, massasovinttenen poca ocap relacióambelsactualsproblemesamb què s’estanenfrontant elsEstatsUnits…
<< We cannot understand and attack our contemporary problems of 1962 if we allow ourselves to be guided by traditional labels and worn slogans from an earlier era.The unfortunate fact of the case is that our rhetoric has not kept pace with the speed of social and economic change.Our political debates and our speeches on current internal and economic affairs, all too often have little or no relation to the current problems the United States is facing …
<<Aquestsproblemes nopoden serresoltsper la màgiad’un passatoblidat.Però l’exempled’EuropaOccidentaldemostra quepoden resoldre, que els governs-imoltsd’ellssóngovernsconservadors-disposats aenfrontar-se ambelsproblemestècnics senseideologiespreconcebudes,podencoordinar elselementsd’unaeconomia nacionali aconseguir elcreixementila prosperitat...
<< These problems cannot be solved by the magic of a forgotten past.But the example of Western Europe demonstrates that they can be resolved, that governments – and many of them are conservative governments – willing to deal with technical problems without preconceived ideologies, can coordinate the elements of a national economy and achieve growth and prosperity…
<<Algunes delesconverses quehe sentital nostrepropipaíssonencomvells discosde llargaduradaconservatsdes delsanystrenta.El debat delsanystrentava tenir la sevagran significaciói va produirgrans resultats,peròes va desenvolupar enun món diferent,ambnecessitatsdiferentsi diferentsdeures.La nostraresponsabilitatés viureen el nostrepropimón, identificar lesnecessitatsirealitzarlestasques delsanysseixanta…
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven, Connecticut11 de junyde1962).
<< Some of the conversations that I have heard in our own country sound like old long-lasting albums preserved since the thirties.The debate of the thirties had its great significance and produced great results, but it developed in a different world, with different needs and different duties.Our responsibility is to live in our own world, identify the needs and perform the tasks of the sixties …
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962).
El discurs íntegre del President Kennedy a la Universitat de Yale (New Haven)
Tema quecontinuarà enel proper‘post‘.
Topic that will continue in the next ‘post’.
Thank you very much
—————————————————————————-
LA FRASE
“Em van elegir més d’un milió de persones, però encara espero que respecteu la seva voluntat”
“Me eligieron más de un millón de personas, pero aun espero que respecteis su voluntad”
“More than a million people chose me, but I still hope you respect their will”
Carles Puigdemont
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les (Bèlgica)
Ok, @Europal_EN. I was elected by more than a million people, and we the eleccions in Catalonia…but I’m still waiting that you respect the will of the people. Will you help our voters? Happy International Day of Democracy. twitter.com/Europarl_EN/st…
—————————————————————————–
MÚSICA PER L’EDUCACIÓ, LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA
—————————————————————————-
L’APOCALIPSI
Mujeres rapadas por los golpistas en Oropesa de Toledo (guerra incivil espanyola)
♥ Quela visió de lesFestes deNadalenforteixi lavivènciade la llibertat,la democràcia,la justíciasocial, la dignitatdelséssershumansila Pau.Il·lusionspossiblesper a totsen un NouAny2020!
Bloc ‘La NovaFrontera‘
♥ Que la visión de las Fiestas de Navidad fortalezca la vivència de la libertat, la democràcia, la justícia social, la dignidad de los seres humanos y la Paz. Ilusiones posibles para todos en un Nuevo Año 2020!
Blog ‘La Nova Frontera’
♥ May the vision of the Christmas Festivities strengthen the experience of freedom, democracy, social justice, the dignity of human beings and Peace. Possible illusions for everyone in a New Year 2020!
(Segueix del ‘post’ anterior). El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, avui castigat, inhabilitat, multat, va anar diverses vegades a La Moncloa per exposar al president espanyol Mariano Rajoy (Partido Popular) l’ofec econòmic que pateix Catalunya degut a un dolent i injust sistema de finançament. Mas li va proposar a Rajoy parlar d’un pacte fiscal. Treballar per trobar una solució que, de ben segur, s’hagués acabant trobant. Es van veure diverses vegades més.
Mas va continuar exposant, plantejant i demanant a Rajoy un enteniment mitjançant numeros i propostes. Es podia haver establert un equip de treball i arribar a un acord constructiu davant el dolent finançament – a Madrid tothom ho sap, però callen- que pateix Catalunya. Un enteniment propi d’un país europeu del segle XXI amb nivells màxims de democràcia i no amb uns nivells mínims. Mariano Rajoy i el govern del Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos, van donar l’esquena al govern de la Generalitat i a Catalunya. Paga i calla, qui més paga menys rep, sempre contra Catalunya.
Ara, és segueix utilitzant a la nació catalana com a arma electoral i es diuen veritables falsedats i calúmnies. Una roïnesa de la mala política en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Davant un tracte que ratlla el colonialisme -càrregues policials, el repressor 155, 100 anys de presó pels presos polítics catalans i exilis- ha portat cap a una demanda d’independència justificada.
Intervencionisme contra la lliure empresa
Un altre meteorit contra Espanya, nació de nacions. Més que polític, empresarial ,i, aquesta vegada contra l’activitat de la lliure empresa. Interferència política contra la lliure empresa. Antes alemana que catalana, deien els de la supina ignorància. La interferència política del Partido Popular contra la compra d’Endesa per part de Gas Natural, va portar a una baralla descomunal que va fer riure a Europa. Finalment, va acabar sent italiana. Antes italiana que catalana. Però tampoc d’Espanya.
Tot a l’inrevés, i segueix el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana que ja comença a afectar greument a l’economia, l’ocupació, els serveis socials i les pensions…
Unaincomprensióabsurda iendèmica
L’endarreriment, ignorància,ofecfiscal iautoritarisme per part delsgovernscentralsde Madrid, impedeixenel creixementde Catalunyamitjançant elmal govern, la judialització de la política, la repressióiuna autonomia depantomima.
El atraso, ignorancia, ahogo fiscal y autoritarismo por parte de los gobiernos centrales de Madrid, impiden el crecimiento de Catalunya mediante el mal gobierno, la judialización de la política, la represión i una autonomia de pantomima.
The backwardness, ignorance, fiscal drowning and authoritarianism by central governments of Madrid, prevent the growth of Catalonia through bad government, the judicialization of politics, repression and autonomy of pantomime.
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA CIÈNCIA, L’ESPAI I LA NOVA EDUCACIÓ
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years since the arrival of man on the moon
“En les últimes vint-i-quatre quatre hores hem estat testimonis dels mitjans creats per dur a terme la més completa i complexa exploració de tota la història de l’home. Hem sentit com tremolava la Terra, i l’aire semblava trencar-mitjançant les proves d’un ‘Roket’ << Saturn C-1 >> nuchísimas vegades més poderós que el << Atles >> que va llançar a l’espai a John Glenn, un ‘Roket’ que genera energia equivalent a la de deu mil automòbils amb els seus acceleradors trepitjats a fons. Hem vist el lloc on cinc motors F-1, cada un dels quals tan poderós com els vuit motors del << Saturn >> juntos, s’uniran per fer avançar el missile << Saturn >>, muntat en una nova estructura que es construirà en cap Canaveral d’una altura equivalent a la d’un edifici de quaranta-vuit pisos, tan ampla com un bloc sencer de cases d’una ciutat i que ocuparà una extensió dues vegades superior a la d’aquest mateix camp >>.
(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962).
“In the last twenty-four hours we have witnessed the means created to carry out the most complete and complex exploration of the history of man. We have felt how the Earth was shaking, and the air seemed to break through the tests of a ‘roket’ << Saturn C-1 >> very many times more powerful than the <<Atlas>> that launched into space John Glenn, a ‘roket’ that generates energy equivalent to that of ten thousand cars with their accelerators trampled down. the place where five F-1 engines, each of which as powerful as the eight engines of the <<Saturn>> jubilee, will join to advance the missile <<Saturn>>, mounted on a new structure to be built in Cape Canaveral of a height equivalent to that of a forty-eight-story building, as wide as an entire block of houses in a city and will occupy an area twice as large as that of this same field >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
“Durantelsúltimsdinoumesos almenysquaranta-cincsatèl·lits hancirculaticirculen al voltantde la Terra.Unsquarantad’ells van ser<<fabricats alsEstatsUnitsd’Amèrica>>,i hanestat donatsa conèixer al mónsencerambmoltíssimsmésdetallsque els de laUnióSoviètica“
“During the last nineteen months at least forty-five satellites have circulated and circulated around the Earth. Some forty of them were << manufactured in the United States of America >>, and have been made known to the whole world with manymore details than those of the Soviet Union “
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston, Texas, September 12, 1962).
“La nauespacial<<Mariner>>a hores d’araen camícap a Venus,és l’instrumentméscomplicat queha existit en lahistòria de laciència espacial.La seguretat del seullançament potcomparar-se altret d’un‘missile‘des de CapCanaveralper caureen aqueststadiumentreleslínies de lesquarantaiardes.“
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
“The spacecraft <<Mariner>> right now on the way to Venus, is the most complicated instrument that has existed in the history of space science. The safety of its launch can be compared to the firing of a ‘missile’ from Cape Canaveralto fall in this stadium between the lines of the forty yards. “
President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————-
ART*******7
‘Van Gogh, la passió de viure’
‘El loco del pelo rojo’
Lust for Life
El gran cinema apartat de la gran pantalla
És una pel.lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i George Cukor, estrenada el 1956 i doblada al català.
Protagonitzada per Kirk Douglas, la pel.lícula va narrant les tribulacions de Vincent Van Gogh des dels seus flirtejos inicials amb la predicació religiosa a les pobres regions mineres de Bèlgica, fins al seu contacte amb els innovadors pintors impressionistes ubicats a París, passant pels seus primers contactes amb la pintura al seu país natal (on dibuixava els camperols realitzant les tasques més quotidianes).
Les seves inestables relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir en la seva agitada existència, el seu germà Theo, familiar que el va ajudar durant tota la seva vida tant com a suport emocional, i com a suport econòmic perquè Vincent pogués sobreviure al lloc on fos, Holanda, Arles o París.
En aquests llocs va procurar desenvolupar el seu geni pictòric en contacte amb altres artistes (Seurat, Monet, Pissarro o el seu millor amic Paul Gauguin, interpretat per Anthony Quinn -que seria guardonat amb l’oscar al millor actor secundari-) i sota la presència de la seva millor influència : els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles… Tot això expressat amb el seu vigoritzant sentit del color i el seu traç gruixut i ondulant. (Viquipèdia).
♦ “Vibrant recreació de la turmentada vida del pintor. Passió, emoció i obsessió es donen cita en aquesta interessantíssima història en la qual el genial director va plasmar, amb una habilitat sorprenent, el colorit dels quadres.” (Fernando Morales. El País).
♦ “Impecable adaptació (…) plasmada amb inusitada vitalitat (…) relat apassionat (…) impossible imaginar Van Gogh amb altres trets que no siguin els de Kirk Douglas. Anthony Quinn va obtenir un merescut Oscar encarnant a Gauguin, per una intervenció que no ocupan més de deu minuts, d’una intensitat encomiable.” (Fernando Morales. El País).
Director: Vincente Minnelli – George Cukor
Papers destacats: Kirk Douglas(Vincent Van Gogh), Anthony Quinn(Paul Gauguin), James Donald (Theo Van Gogh), Pamela Brown: (Christine), Everest Sloane (Doctor Gachet), David Bond (Georges Seurat)…
Productor: John Houseman i Jud Kinberg
Guionista: Norman Corwin, adaptació del llibre d’Irving Stone
Compositor: Miklós Rózsa
Director de fotografia: Russell Harlan i Freddie Young
1957: Oscar al millor actor secundari per a Anthony Quinn
1957: Globus d’Or al millor actor dramàtic per a Kirk Douglas
La unitatque tantpregonend’una Espanya, nacióde nacions,constretesiamargades;no reconegudesniacceptades, una unitatimpossible.Unaunitat a laforça, inexistent.
The unity they proclaim so much of a Spain, nation of nations, constrained and bitter;not recognized or accepted, an impossible unit.A unit by force, nonexistent.
¤ Sempre com a arma electoral, Rajoy i el Partido Popular, suport Ciudadanos, van instar la gent de les nacions que formen la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, -ni semblança amb els Estats Units d’Amèrica, units- a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i votat pels ciutadans de la nació catalana.
Firmar contra Catalunya!, deien. D’aquesta gran culpa i l’orígen de l’actual conflicte i problema espanyol amb Catalunya, augmentat al portar per part del Partido Popular, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els representants i candidats Pablo Casado i Albert Rivera no en diuen ni piu. Culpa in nobis est,en lloc de posar més llenya al foc conjurant-se per abolir l’autonomia -farsa autonòmica- de Catalunya, mitjançant un -155– repressor i permanent. Es comença canviant el nom de la llengua catalana pel de ‘lapao’, llei de llengües d’Aragó (Partido Popular), i s’acaba en una dictadura. Cent anys de presó -100- als presos polítics catalans elegits pel poble i per permetre la celebració d’un referèndum de consulta sobre la qüestió política de la independència de Catalunya. Dir sí o no en una papereta. Votar, l’orígen de la democràcia dels pobles lliures.
Voler humiliar i doblegar la nació catalana en lloc de democràcia, treball i diàleg com a exemple de civilització política. Voler posar les altres nacions d’Espanya contra la catalana. Descomunal error aliè a la política responsable i causant del desastre espanyol actual. Adéu al creixement econòmic i social. Adéu a la recerca i a la investigació. Adéu al lideratge del progrés i l’emprenedoria. Adéu a la fortalesa del dret a decidir dels pobles i de la llibertat…
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pablo Iglesias, Jaume Asens, a diferència d’altres candidats que només prediquen ràbia i crispació, treballen per a una solució justa i democràtica, intentant arreglar el que han romput els separadors. Una solució intel.ligent per a la nació catalana, útil per a les nacions que formen Espanya. No, a la roïndat d’utilitzar Catalunya com a arma electoral. No cal que els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) es presentin a les properes i tan repetides eleccions generals. Total si només és per aplicar el represor 155 a la nació catalana, com diuen cada dia, no val la pena que malbaratin diners ens campanyes electorals. Els ciutadans de la nació catalana coneixen la ràbia d’aquests representants candidats, sempre contra Catalunya. Des de l’any 2005 en que va començar Mariano Rajoy ,i, ja veuen els resultats.
Utilitzar Catalunya com a arma electoral dient veritables falsedats, barbaritats i calúmnies, principalment en els debats televisius a les televisions espanyoles, és una roïndat separadora que porta cap a l’autoritarisme i confirma la raó de la independència de la nació catalana. Utilitzant aquests mètodes de repressió -el 155, 100 anys de pressó i exilis- no saben -oh si- els separadors el mal que fan a Espanya, nació de nacions.
Per a l’actual President Quim Torra es demana fer-lo fora i la seva inhabilitació. Fer fora als adversaris polítics.
El màxim de la ignorància i incapacitat política
Ambla portaals nassosaCatalunya,immemorialnaciócatalana. Immobilismeinegativa ainiciar el treballper ajudara solucionar elsproblemesd’injustíciafiscal,a causa d’unsistemade finançamentpèssim, injusti de cairecolonialque ofegaa la naciócatalana.
Catalunyainteressanomésper la sevaaportació del20%al PIB espanyoli els 16mil milions d’eurosque aportencadaany-un8’5%del PIBcatalà-elsciutadansde Catalunyaen impostosi queno tenenretorn perpart de l’Estatcentral icentralista.La naciócatalana ésespremudacomuna llimona, les amenacesconstants delrepressor155, 100anysde presó als presos polítics catalansiexiliats…semprecontra Catalunya.
Judicialització de la política en lloc d’una política justa i constructiva. Elsensediàlegiel menyspreual MoltHonorable Presidentde la Generalitatde Catalunya, quan el Presidentespanyol PedroSánchezes nega aatendre’lal telèfon,confirma la seva irresponsabilitat política il’avanç de laindependènciade Catalunya. Retorn al Neandertal.
Desfilada militar Dia de la Hispanidad. El rei Juan Carlos I expressa al després president espanyol Mariano Rajoy, el seu malestar i disconformitat sobre l’actuació del seu govern amb relació a Catalunya, principalment, la manera d’actuar del ministre Wert. Rajoy no va rectificar i fins arribar a l’actual situació de conflicte i problema espanyol amb la nació catalana. Desastre obert.
—————————————————————————–
LA FRASE
“¿La Fiscaliade quidepèn?“, Ha contestat PedroSánchez, president en funcions del Govern espanyol,en una entrevista aRNEquanli hanpreguntatper quèva prometreen el debatelectoralportar detornada a Espanyaal president CarlesPuigdemontcom si d’uncompromíselectoralestractés.Segonsl’entrevistadorva reconèixer que laFiscaliadepeniade l’Executiu,Sánchezva afegir:“Doncsjaestà”.
“¿La Fiscalía de quién depende?”, ha contestado Pedro Sánchez, presidente en funciones del Gobierno español, en una entrevista en RNE cuando le han preguntado por qué prometió en el debate electoral traer de vuelta a España al presidente Puigdemont como si de un compromiso electoral se tratase. Según el entrevistador reconoció que la Fiscalía dependía del Ejecutivo, Sánchez añadió: “Pues ya está”.
“The Prosecutor’s Office depends on who?”, Pedro Sánchez, acting president of the Spanish Government, replied in an RNE interview when asked why he promised in the electoral debate to bring President Puigdemont back to Spain as if from aelectoral commitment is involved.According to the interviewer, he acknowledged that the Prosecutor’s Office depended on the Executive, Sánchez added: “Well, that’s it.”
L’asteroide polític. Fa 66 milions d’anys, els dinosaures, van rebre l’escomesa de foc i gel. Extermini total. Ara, l’asteroide és polític i ha colpejat el territori de les nacions que formen Hispaniam.
Les signatures de la discòrdia, cap al Tribunal Constitucional i la primera sentència
Es va començar a albirar, l’any 2006, amb l’impacte del meteorit de la recollida de signatures per part de Rajoy, Partido Popular, -dreta radical- contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. L’Estatut actual no és el que el poble va ratificar. Un altre meteorit amb la marca de Rajoy i del Partido Popular -vagi rient senyor Rajoy-, portar aquesta llei orgànica i ‘ratificada’ a un Tribunal Constitucional espanyol, pendent de renovació. Fins al 2010, quatre anys per emetre la pitjor sentència -un altre meteorit-. Indignació popular i una política representada per una manifestació de més d’un milió i mig de persones. Comença la trista i penosa equivocació garrafal: La política és substituïda pels tribunals. Cur Hispaniam ire?
Una autonomia de pantomima: menyspreu al Parlament de Catalunya i als seus ciutadans
Un altre meteorit: gairebé trenta lleis, moltes d’elles demanades pels ciutadans i institucions portades pel govern de Rajoy i el Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos -sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana. Una altra vegada al Tribunal Constitucional. Sempre al Tribunal Constitucional. Sempre contra la Catalunya pagadora. Menyspreu al Parlament de Catalunya, als ciutadans i una autonomia de pantomima.
Per tot això i més, l’independentisme segueix augmentant i el conflicte i problema espanyol amb Catalunya cada vegada és menys irresoluble. Ni cap classe de diàleg ho podrà resoldre davant el seu enquistament des de Rajoy i el govern del Partido Popular amb el suport de Ciudadanos. El nomenat 155, una via del segle XIX amb l’amenaça, sembla, de repressió continuada, encara ha augmentat més el malestar polític i social. També l’econòmic que s’anirà notant cada vegada més. La nació catalana ja no podrà aportar gairebé el 20% al PIB espanyol, ni els 16 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i que no tenen retorn per part del govern central i centralista. Un sistema de finançament injust i colonialista que no s’arregla i que és motiu principal de la demanda d’un referèndum d’autodeterminació. Hispaniam non recte.
La política constructiva, justa i civilitzada aixafada pels impactes dels meteorits contra el treball polític aliè a l’immobilisme, i contra les esperançes d’una societat nova, moderna, progressista i europea. Meteorits contra el treball polític i l’enteniment. Meteorits contra la pròpia teulada. Hispaniam non recte.
(Seguirà en el proper ‘post’ d’aquest Blog )
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA CIÈNCIA, L’ESPAI I LA NOVA EDUCACIÓ
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years since the arrival of man on the Moon
<<Encara nohi harivalitat,niprejudicis,niconflictesnacionalsen l’espai exterior.Els seusatzarsesmostrenhostilsper igual atotsnosaltres. La seva conquestaes mereixel millor detotala Humanitat,i la sevaoportunitatde pacíficacooperaciópot ser quemaitorni apresentar-se.Peròdiuenalguns: Per quèarribara la Lluna?Per què escolliraquest planetacom el nostremésimmediatobjectiu?Però elmateixpodrienpreguntar-se:Per quèescalar la muntanyamés alta?, per quèfatrenta-cincanysesva travessarl’Atlàntic enavió?
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< There is still no rivalry, no prejudices, no national conflicts in outer space.His chances are equally hostile to all of us. His conquest deserves the best of all Humanity, and his opportunity for peaceful cooperation may never come again.But some say: Why reach the moon?Why choose this planet as our most immediate objective?But the same could be asked: Why climb the highest mountain? Why thirty-five years ago the Atlantic crossed by plane?
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Hemtriatarribara la Lluna.Triemarribara la Llunaifer altrescosesmés, no perquèsiguinfàcils,sinó perquèsóndifícils;perquè la nostrametaserviràper organitzarimesurarlesmillorspossibilitatsque ens ofereixenla nostrahabilitat ienergies;perquè és undesafiament queestemdesitjantacceptar,un reptela respostano desitgemdemorar,i uncombaten el qualintentemvèncer…i els altrestambé>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< We have chosen to reach the moon.We choose to reach the Moon and do other things, not because they are easy, but because they are difficult;because our goal will serve to organize and measure the best possibilities that our ability and energies offer us;because it is a challenge that we are willing to accept, a challenge whose response we do not want to delay, and a fight in which we try to overcome … and the others too >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<És peraquestesraonspel quejoconsiderola decisió presal’anypassatd’accelerarels nostresesforçosen l’espai comla mésimportantdecisió presades que emvaig fer càrrecde la presidència.>>
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< It is for these reasons that I consider the decision taken last year to accelerate our efforts in space as the most important decision taken since I took over the presidency>>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
“Semprehemrebutjatqualsevol formade violència,iho femi ho seguiremfent.Qualsevolobjectiu de la vidanoblepot resultarimmoralsiles maneressónindecents”.
“Siempre hemos rechazado cualquier forma de violencia, y lo hacemos y lo seguiremos haciendo. Cualquier objetivo de la vida noble puede resultar inmoral si los modos son indecentes”.
“We have always rejected any form of violence, and we do and will continue to do so.Any objective of the noble life can be immoral if the modes are indecent”.
Cops d’estat militars, sedició, rebel.lió, pronunciaments, aixecaments, guerra civil, guerra incivil, detencions, morts i més morts, dictadures, presons…el camí del passat més fosc i inacabable en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
El que tindrà lloc properament al 131 Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, -immemorial nació catalana-, Quim Torra. <<Ha lluitat tota la seva vida a favor de la llibertat del seu país>>.
Això, no és cap novetat pels milions de ciutadans de Catalunya i els seus presidents. Sovint ha estat així i ho confirma la Història que pretén ser democràtica i veritable. Presidents denunciats, acusats, humiliats, perseguits, detinguts, jutjats, empresonats, afusellats, inhabilitats, multats…Desgraciada i penosa història de les nacions que formen Espanya. I, en el cas de Quim Torra, per no haver retirat a temps el llaç i la pancarta de suport als presos polítics, que li va ordenar la Junta Electoral Central, i que penjava del balcó del palau de la Generalitat de Catalunya. Amb pancartes o sense, els presos polítics catalans segueixen existint, els exiliats polítics catalans també. L’independentisme, més gran.
Per un llaç de color groc i una pancarta. Mentre a Andalusia l’explosió del desastre causat per listeriosi eleva, cada dia, el nombre d’afectats pel brot. Un total de 204 persones, o més, han resultat afectades, tres de les quals han mort. Tres dones embarrasades, o més, han perdut el fetus i eleven a cinc, o més, la xifra d’avortaments. Però, que és aquest desastre nacional i internacional! Hi ha o no hi ha un delicte contra la salut pública? Què és tot això? Hispaniam facis.
Del govern de la Junta de Andalucia, format pel Partido Popular i Ciudadanos, ningú no dimiteix? No hi ha cap cessament? No hi ha cap denúncia? No hi ha declaracions davant dels jutges? No hi ha cap presó provisional i preventiva davant d’uns fets gravíssims que afecten a la salut pública?
Els representants Casado, del Partido Popular, i Rivera, de Ciudadanos, que es passen les 24 hores del dia i més, demanat la supressió de la minvada autonomia de Catalunya mitjançant el repressor 155, -confrontació permanent- i que governen a Andalusia, no tenen res a dir sobre aquest desastre provocat per la listeriosi? Els de la Marca España i España Global, no diuen res?
I, al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el fiscal li demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30 mil euros per desobediència per no haver retirat a temps un llaç grog i una pancarta que, finalment, es va acabar retirant?
Si l’homefracassaa conciliar lajustíciaila llibertat,fracassaen tot.(AlbertCamus)
Si el hombre fracasa en conciliar la justicia y la libertad, fracasa en todo. (Albert Camus)
If man fails to reconcile justice and freedom, he fails in everything.(Albert Camus)
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La ciència, l’espai i la nova educació
50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years from the arrival of man to the moon
<<No obstant això, els votsd’aquesta naciónomés podrancomplir-se sinosaltres, en aquest país,intentemser els primers.En resum, la nostraprimaciaen la ciènciai en laindústria, les nostresesperancesde pauiseguretat, les nostresobligacionsenversnosaltresmateixos,aixícom per a altres,tot requereixque femaquestesforçper resoldreaquests misteris,solucionar-lospel béde tots els homesiconvertir-nos enla nació quecondueixilesinvestigacionsespacials>>.
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston,(Texas), 12de setembre de1962).
<< However, the votes of this nation can only be fulfilled if we, in this country, try to be the first.In summary, our primacy in science and industry, our hopes for peace and security, our obligations to ourselves, as well as to others, all require that we make this effort to solve these mysteries, solve them for the good of allmen and become the nation that conducts space research >>.
President John F. Kennedy, Rice University, Houston, (Texas), September 12, 1962).
<< Issem la velasobre aquestnou palperquèhi ha nousconeixements queaconseguiri nousdretsa guanyar,is’han de guanyariutilitzar per alprogrés de tots elspobles.Doncsla ciènciade l’espai,de la mateixa maneraque la ciència, no téconsciència pròpia.Siesconvertiràen una forçadel bé odel maldepèn de l’home,inoméssi elsEstatsUnitsocupen unaposiciópreeminentpodremajudara decidirsi aquest nouoceàseràun marde pauo un nouiespantósteatrede guerra.No dicque haguem d’anaro queaniremsenseprotecció contral’hostilabús de l’espaien major grau queanemsenseprotegir contral’hostilúsde la maro de la terra;però sídicque l’espaipot serexploratidominatsense elsfocs de laguerra,senserepetir elserrorsque l’homeha comèsen estendreel seu dominial voltant d’aquestglobus quehabitem.>>
PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< We set sail on this new mast because there is new knowledge to gain and new rights to gain, and must be gained and used for the progress of all peoples.For space science, like science, lacks self-awareness.Whether it will become a force of good or evil depends on man, and only if the United States occupies a preeminent position can we help decide whether this new ocean will be a sea of peace or a new and frightening theater of war.I do not say that we should go or that we will go without protection against the hostile abuse of space to a greater extent that we go without protecting against the hostile use of the sea or land;but I do say that space can be explored and dominated without the fires of war, without repeating the mistakes that man has made in extending his domain around this globe we inhabit. >>
President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
JFK Moon Speech: Read President Kennedy’s Historical Address as the Apollo 11 Anniversary Punches Science | news
—————————————————————————–
LA FRASE
“Hoy el mundo entero ha visto a la fuerza pública actuar contra ciudadanos que solo querían depositar una papeleta en una urna”
“Quienes creen que la democracia se defiende a palos o desde las cloacas, ni entienden la democracia ni son demócratas”
“El Gobierno debe detener inmediatamente la represión y permitir que los ciudadanos en Catalunya se expresen en libertad”
“El PSOE no debió avalar la estrategia del PP hacia Catalunya. Aunque ya es tarde, deben rectificar y dejar de apoyar al Gobierno del PP”
Pablo Iglesias (‘Podemos’ – ‘Podem’) líder d’una política constructiva i d’enteniment per iniciar els treballs per una solució del conflicte i problema espanyol amb la nació catalana. Espanya és una nació de nacions i el federalisme és l’essència mateixa del que és Espanya. Caldria una reforma de la Constitució que com a Bèlgica van fer en el seu dia, sent ara una monarquia constitucional (Regne de Bèlgica) i, al mateix temps, un Estat federal des de 1994, com a solució al seu antic problema territorial. Pablo Iglesias, representant progressista i per la justícia social, vol treballar cap a un camí de responsabilitat per aconseguir unes nacions d’Espanya més lliures i fortes en l’econòmic i en el social. Així ho demostra cada dia en el treball polític i ajudant a un govern efectiu per Espanya. Mereix confiança i suport. Per ell, pels presos polítics catalans, pels exiliats polítics catalans a Europa, pel retorn a la política responsable que allunya les dictadures, per la Pau…
Aquest ‘post’ segueix de l’anterior.Instar a signar ‘Contra Cataluña’, una desastrosa acció política del Partido Popular i que no ha fet res per aconseguir una esmena constructiva amb la nació catalana. Això sí, impedir el diàleg, la negociació, l’enteniment, el treball polític i posar en el seu lloc al repressor 155, als fiscals, jutges i tribunals. La no solució i l’immobilisme polític davant el problema i conflicte espanyol amb Catalunya es correspon més a una dictadura de cuello blanco que a una democràcia forta i real.
Possiblement, si com a les grans democràcies -Estats Units d’Amèrica-, els jutges i fiscals fossin elegits pel poble, algun fiscal o jutge hagués defensat una llei orgànica com la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble. Però, no. Rajoy (Partido Popular) amb el suport de (Ciudadanos), va tenir tota la via lliure per innundar els territoris de les nacions que formen Espanya, de pamflets per instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Firmar contra Cataluña deia la gent.
Un acte de tanta irresponsabilitat que ha portat a Espanya i Catalunya a la situació actual. Fins i tot, el terrible succés que Europa i el món lliure contempla amb estupefacció dels presos polítics catalans tancats des de fa 2 anys a la presó nomenada provisional i preventiva, i, amb polítics catalans exiliats a Europa. Substituir a la política pels tribunals ha portat a una Espanya sense govern efectiu i a una inestabilitat política, econòmica i social on tot s’enfonsa. Estancament total.
El senyor Pedro Sánchez, etern president electe, diu que no necessita per a res als independentistes.Catalunya, immemorial nació catalana, no necessita per a res al senyor Pedro Sánchez ni al Partido Socialista Obrero Español. Pel que sembla, les nacions que formen Espanya si necessiten Catalunya i diuen que, sense Catalunya, no se’n sortiran. Que poca confiança en ells mateixos! El pare Estat no és qui hade resoldre la sevasituació.
Hispaniam, facis?
Escàndolmajúscul
Elsciutadansde les nacions queformen Espanya,esperen unacontundentactuacióde justíciaperpartdel’advocaciade l’Estat,fiscalsijutges pel gravíssim cas de carn contaminada de listèria a Andalusia
Tres embarassades avorten pel brot de listeriosi a Sevilla i Madrid
Ja són quatre els casos confirmats de morts de fetus per listeriosi
L’Ajuntament de Sevilla denuncia Magrudis a la Fiscalia i precinta la fàbrica
Cinc dones embarassades més han perdut el fetus per listeriosi i eleven a set la xifra d’avortaments
Un total de 204 persones han resultat afectades pel brot, tres de le quals han mort
Molta feina per la Marca España i España Global per explicar al món un cas molt greu que podria representar un delicte contra la salut pública
<<WilliamBradford,parlanten l’any1630sobre la fundacióde la colòniade PlymouthBay, va dir quetoteslesgransilloablesaccionsvan acompanyadesde gransdificultats,ique han deser empresesivençuts ambvalor>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< William Bradford, speaking in 1630 about the founding of the Plymouth Bay colony, said that all great and laudable actions are accompanied by great difficulties, and that they must be undertaken and overcome with courage >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Si aquesta‘encapsulada‘història del nostreprogrésensensenyaalguna cosa,ésque l’home,en la seva constantlluitapel coneixementi el progrés,estàindestructiblementdeciditino hi hares que puguidetenir-lo.L’exploració de l’espaicontinuarà,ja ensunimtotsen ella ono.És una delesgransaventuresdel nostretemps,de totsels temps,icap nacióque esperiser líderd’altresnacionspotquedar-se enrereen aquesta cursade l’espai>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< If this ‘encapsulated’ history of our progress teaches us something, it is that man, in his constant struggle for knowledge and progress, is unswervingly determined and there is nothing that can stop him.The exploration of space will continue, whether we all join in it or not.It is one of the great adventures of our time, of all time, and no nation that expects to be leader of other nations can be left behind in this space race >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Aquellsque van venir abansque nosaltresvan fer elpossibleperquèaquest paísfos elque produíslesprimeresonades dela revolució industrial,lesprimeresonadesde la invenciómoderna ilesprimeresonadesde l’energianuclear,iaquestageneracióno intentaquedar-se enrereen la futuraedatde l’espai.Volemser partd’ella.Volemcaminaral seu cap, ja que elsulls delmónmirenaracap a l’espai,a la Llunaiels planetesmésllunyans;ienshemcompromès aque l’espai nosiguigovernatper unahostilbanderade conquesta,sinóper unestendardde pauillibertat.Enshemcompromès aque l’espai nos’omplid’armes dedestrucciómassiva,sinóambinstrumentsde coneixementicomprensió>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< Those who came before us did their best to make this country the one that produced the first waves of the industrial revolution, the first waves of modern invention and the first waves of nuclear energy, and this generation does not try to lag behindin the future age of space.We want to be part of it.We want to walk to your head, for the eyes of the world now look towards space, the Moon and the farthest planets;and we have pledged that the space is not governed by a hostile flag of conquest, but by a banner of peace and freedom.We are committed to the space not being filled with weapons of mass destruction, but with instruments of knowledge and understanding >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————-
LA FRASE
(…)<<Havientancatlesportesde seguidaperò el trenno es va posaren marxa finsa la tarda.Enshavíemassabentat amballeujamentdel nostre destí.Auschwitz:un nommancat de qualsevolsignificatllavorsper a nosaltresperòque havia decorrespondre a unlloc d’aquestmón>>.
“Si aixòésun home“(1947)
(…)<< Habían cerrado las puertas enseguida pero el tren no se puso en marcha hasta por la tarde. Nos habíamos enterado con alivio de nuestro destino. Auschwitz: un nombre carente de cualquier significado entonces para nosotros pero que tenía que corresponder a un lugar de este mundo>>.
“Si esto es un hombre” (1947)
(…)<< They had closed the doors immediately but the train did not start until the afternoon.We had learned with relief of our destiny.Auschwitz: a name devoid of any meaning then for us but that had to correspond to a place in this world>>.
El representant del Partido Popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va expressar la seva confiança en Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea. “Estic segur que compten amb vostè per defensar l’estat de dret espanyol i la unitat d’Espanya”, va dir a Von der Leyen durant el debat europeu. Caldria tenir ben present les causes que es van iniciar l’any 2006, impulsades pel Partido Popular, i que han esdevingut a que hi hagin presos polítics catalans empresonats des de fa gairebé 2 anys en presó, en diuen provisional i preventiva, i exiliats polítics catalans acollits per Europa. Substituir el deure i la tasca política pels tribunals, ho ha complicat de manera molt i molt difícil i encara tot està per solucionar.
Autonomia de pacotilla
Pel que fa a l’estat de dret i a la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, tant i tant repetitius sobretot com a arma electoral, evidenciar que la immemorial nació catalana, considerada pel govern central i centralista espanyol de Madrid, com una extensíssima autonomia, veu com més de trenta lleis socials defensores de les famílies del poble i demandades per les persones, han estat portades, en el seu dia, pel govern de Rajoy, Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos al Tribunal Constitucional espanyol i deixades en suspens o anul.lades. Portar les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional per part del govern central i centralista espanyol, no és una acertada pràctica democràtica ni política. Fa més gran el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana. Lo qual, no només se sent i es viu com un menyspreu cap a el Parlament de Catalunya i a la seva capacitat legislativa, sinó a més, la confirmació d’una autonomia de pacotilla, d’una autonomia que no és veritable i de que no existeix. Una autonomia veritable és la facultat de governar-se segons les pròpies lleis.
Tracte colonial i el repressor ‘155’
La situació de la Catalunya pagadora i bloquejada, demostra que no existeix l’Estat autonòmic i posa de manifest una perversa permanència d’un tracte colonial. Forma inadeqüada per aconseguir la impossible unitat d’Espanya i el nomenat estat de dret. El president electe Pedro Sánchez i el seu govern del Partido Socialista Obrero Español, de Madrid, fan el mateix que el Partido Popular del senyor Rajoy. Mediocritat, immobilisme i manca de responsabilitat. Si el senyor Pedro Sánchez hagués volgut, fa molts mesos que seria president efectiu del Govern espanyol i podria estar treballant per una solució en el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. El desenvolupament del treball polític, passat als tribunals. Això sí, sous i dietes considerables i puntuals cada mes gràcies als 16 mil milions -un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central de Madrid. Camí segur de portada cap a l’independentisme. Això sí, només el repressor 155 que no soluciona res. Tracte colonialista en lloc d’un intel.ligent, just i veritable tracte autonomista i de llibertat. Ho confirma la vergonya i existència dels presos polítics catalans, empresonats des de fa gairebé 2 anys de forma, en diuen, provisional i preventiva, i sense haver comès cap delicte. Ho confirma els exiliats polítics catalans a l’Europa del segle XXI. Ho confirma l’enorme i costós judici de Madrid.
No és Von der Leyen qui ha de defensar la fictícia i imposible unitat d’Espanya. És responsabilitat dels governs centrals i centralistes de Madrid, que no saben per quins espais siderals naveguen i farien bé de demanar ajuda a la NASA. Quina classe d’unitat, si de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- 12 reben més del que aporten i a sobre no paguen impostos. És clar, ja els paguen els ciutadans de Catalunya.
De les inversions per part de l’Estat espanyol que es s’havien de realitzar a Catalunya només s’han realitzat el 66%, mentre que a Madrid el 114%. On han anat a parar els diners que havien de ser invertits a la nació catalana? Catalunya, paga i calla.
(Seguirà en el proper ‘post’ amb el títol: ‘Instar a signar “Contra Cataluña”, una desastrosa acció política a la busca d’alforges de vots).
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La ciència, l’espai i la nova educació
La ciencia, el espacio y la nueva educación
Science, space and new education
50anys de l’arribadade l’home ala Lluna
50 años de la llegada del hombre a la Luna
50 years since the arrival of man on the Moon
<<El mes passatvam poder ja disposarde llumsitelèfon, automòbilsiaeroplans.La setmana passadavam disposarde la penicil·lina,de la televisiói de l’energianuclear,iara,si els nousvehiclesnord-americansaconsegueixenl’èxitiarriben aVenus,hauremliteralmentarribat alesestrellesa les dotzed’aquesta mateixanit…>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< Last month we could already have lights and telephone, cars and airplanes.Last week we had penicillin, television and nuclear energy, and now, if the new American vehicles achieve success and reach Venus, we will have literally reached the stars at twelve o’clock tonight … >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< This is an amazing, amazing march;and such a way forward can not help but create new evils while undoing the old ones: new ignorance, new problems, new dangers.Surely the new perspectives that space offers us promise high costs, but also great rewards >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Així, doncs, notéres de particularnid’estranyque algunsde nosaltresvulguinquedar-se onestandurantuna micamés de tempsper descansar,per esperar.Però aquestaciutat deHouston,aquestEstatde Texas,aquestpaís delsEstatsUnits novan ser construïtsper gentque van esperar,van descansarivan desitjarmirar cap enrere.Aquestpaís va serconqueritper aquellsque constantmentavançavensensedescans.Iaixíesconqueriràl’espai>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962)
<< So, it is nothing unusual or surprising that some of us want to stay where they are for a little more time to rest, to wait.But this city of Houston, this State of Texas, this country of the United States was not built by people who waited, rested and wanted to look back.This country was conquered by those who constantly advanced tirelessly.And so space will be conquered >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————–
LA FRASE
“Quanera viuel dictador,ensdefensàvemde la mateixa maneraque ara,exercintdretsfonamentals.Encara quehi hagués unescenari que noho desitjode majorrepressiócap alconjunt de lasocietati institucions catalanes, l’actituddel poblede Catalunyavaserlamateixa:som el paísde Pau Casals,de MurielCasals id’ArcadiOliveresitants altrespacifistesque ens hanllegataquestaactitud noviolenta,perquè formapart del nostreADN,perquè somaixí,iperquè maiacceptaremla violènciacom a instrumentde diàleg.Esticconvençut quemai,mai,mai, mai,maientendremla violència comun elementpercomunicar-nos ambl’Estat “.
“Cuando estaba vivo el dictador, nos defendíamos de la misma manera que ahora, ejerciendo derechos fundamentales. Aunque hubiese un escenario que no lo deseo de mayor represión hacia el conjunto de la sociedad e instituciones catalanas, la actitud del pueblo de Cataluña va ser la misma: somos el país de Pau Casals, de Muriel Casals y de Arcadi Oliveres y tantos otros pacifistas que nos han legado esta actitud no violenta, porque forma parte de nuestro ADN, porque somos así, y porque nunca aceptaremos la violencia como instrumento de diálogo. Estoy convencido de que nunca, nunca, nunca, nunca, nunca entenderemos la violencia como un elemento para comunicarnos con el Estado”.
“When the dictator was alive, we defended ourselves in the same way as now, exercising fundamental rights. Although there was a scenario that I do not want more repression towards the whole of Catalan society and institutions, the attitude of the people of Catalonia will be thesame: we are the country of Pau Casals, Muriel Casals and Arcadi Oliveres and so many other pacifists who have bequeathed us this non-violent attitude, because it is part of our DNA, because we are like that, and because we will never accept violence as an instrument of dialogueI am convinced that we will never, never, never, never, never understand violence as an element to communicate with the State. “
elmon.cat
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural, pres polític català, tancat a la presó des de fa gairebé 2 anys de manera, en diuen, provisional i preventiva
The President of Òmnium Cultural, a Catalan political prisoner, has been locked in jail for almost 2 years in a way, they say, provisional and preventive
—————————————————————————–
MEGALÒNAMS
“Es buscateclistaambla intencióde formar un grup,josóccantanti pianista“
Bryan Ferry
Va estudiarBellesArts a laUniversitatde Newcastle ies va convertiren professorde ceràmicaa Londres,fins que va trobarla seva veritablevocació:la música.Va iniciar la sevacarrera musicalen la seva èpocauniversitàriacom a cantanten el conjuntde rock ‘TheBanshees‘, va conèixer aRichardHamilton, artista iguruquefundariaposteriorment elmoviment“BritishPop Art“, el qual,el va inspirari va influenciaren la seva visiómusical.Posteriormentes va incorporar a‘TheCityBlues‘idesprés a‘GasBoard‘, un grupsoulal costat deGrahamSimpson iJohnPorter, amb quia finals de1970forma‘RoxyMusic‘juntamentambaltres amics. (De Wiquipèdia).
Un estiu paorós, de proporcions terrorífiques. No només pels focs infernals que serren i assolen la vida dels arbres, dels boscos, de les persones i dels animals, sinó, a més, a causa d’unes temperatures tan elevades que ens recorden la d’altres planetes. Les més elevades des que aquestes es registren.
Focs que deixen el rastre de la desolació i la ruïna. Cendres barrejades amb cascos de cargols inerts. És la fi d’aquí, però també de més enllà; de tots els confins de la Terra. Poden ser fills, néts…éssers humans pertanyents a futures generacions, que el planeta se’ls caurà a sobre. Com la cantina d’abans, plena de llet, que en aturar de fer-li donar voltes sobre el nostre cap, es desploma per terra el líquid càlcic com la Terra comença a desplomar-se.
Un estiu paorós per unes elevadíssimes temperatures que, persones i bestioles vivents no poden recordar. La dalla de la mort del terror climàtic que dansa i dansa al voltant de míster Trump i dels grans poders multimilionaris, que veuen i tracten el planeta blau com una pilota de drap.
És l’avantsala d’acabar com Mercuri. Arriba a temperatures superiors a 425gC., que fonen el plom i l’estany. Les zones a l’ombra baixen fins a 170 sota zero. Mercuri és un planeta marcat pels impactes dels meteorits. De veritat, no de pel.lícula. És el destí de la Terra?
La xifra de 9000 persones de les nacions que formen Espanya, moren prematurament cada any a causa d’aquest gas contaminant del diòxid de nitrògen. Des del 2015 -govern de Mariano Rajoy (PartidoPopular), amb el suport de Ciudadanos – Espanya està sota la lupa de Brussel.les pels alts nivells de contaminació de l’aire, especialment a Barcelona i Madrid. Dos anys més tard, el 2017, govern de Mariano Rajoy (Partido Popular), amb el suport de Ciudadanos, la Comissió Europea va advertir a l’Estat espanyol a través d’un ‘avís motivat’ de la possibilitat d’anar al TJUE si no es prenien mesures. Ara, Brussel.les ha denunciat a Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per vulnerar els nivells de contaminació de l’aire de Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental i Madrid. Quina vergonya! ,i, més a prop de Mercuri.
Una ciutat amb tanta contaminació de l’aire, pot ser turística? El poder econòmic particular, està per sobre de la salut dels ciutadans i de les seves famílies? És evident que els milions de vols d’avions que torcen l’atmosfera del Planeta Blau, ens apropen a marxes forçades a l’atmosfera aniquilada de Mercuri.
El govern irresponsable de míster Trump ha de continuar? Els altres governs suspesos i amb una vasta collita de carbasses i irresponsables ho han de mirar, com aquell que mira una cursa de braus? Hem d’esperar com a ‘IT’, que Pennywise ens porti un ram de globus a la mà?
Barcelona ofegada econòmicament per un sistema de finaçament injust i proper a l’espoli fiscal
Exemple d’immobilisme, ineficàcia, endarreriment, malbaratament econòmic, fracàs d’un sistema fiscal injust, vagància i, el “que inventen ellos”, d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Que fa el desgovern de Madrid?
“l’execució pressupostària real a Catalunya, per part del govern espanyol, és del 66% i del 114% a Madrid”, després parlen de solidaritat i, s’estranyen que la nació catalana lluiti per aconseguir la independència. Els diners que havien de ser executats a Catalunya, a on han anat? Qui més paga menys rep
<<…Ensreunimen una Universitatnotablepels seus coneixements, en una ciutatnotablepel seu progrés,i en unEstatnotableper la seva força,ien veritat quenecessitemaquests tresfactors,jaqueensvam reuniren una horade gransproblemes,en una dècadad’esperancesitemors, en una èpocade coneixementsi ignorància.Com més granva sentel nostreconeixement, més derelleuesposala nostraignorància…>>
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Rice, Houston(Texas), 12de setembre de1962).
<< … We meet in a University notable for its knowledge, in a city notable for its progress, and in a State notable for its strength, and in truth we need these three factors, as we meet in an hour of greatproblems, in a decade of hopes and fears, in a time of knowledge and ignorance.The greater our knowledge is, the more evident is our ignorance … >>
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<<Malgrat el fetsorprenentque lamajorpart delsgranscientífics queel món haconegutviuen itreballenavui;malgrat elfet que lapotènciacientífica d’aquestanacióes duplicacada dotzeanys a unritmetres vegades superioral de la nostrapoblació total,tot i queelsvastscampsdel desconegut,del queexperimentatidel queencarano acabatdeixenmoltenrerea la nostracomprensiócol·lectiva …>>
<< Despite the surprising fact that most of the great scientists that the world has known live and work today;despite the fact that the scientific power of this nation doubles every twelve years at a rate three times higher than that of our total population, despite the fact that the vast fields of the unknown, the experienced and the still unfinished leavevery back to our collective understanding … >>
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
<< No hi ha cap home sobre la Terra que pugui veure, que pugui entendre del tot la llunyania a què hem arribat i el ràpidament que ens hem mogut, però condensin vostès, si ho desitgen, els cinquanta mil anys de la història de l’home en un període de temps equivalent a mig segle. En aquests termes, sabem molt poc sobre els primers quaranta anys, excepte que al final d’aquests anys l’home va aprendre a fer servir les pells dels animals per cobrir amb elles el seu nu cos. Després, fa uns deu anys, sota aquesta mateixa pauta, l’home va sortir de la seva cova per construir un altre tipus de refugi. Fa només cinc anys que l’home va aprendre a escriure i a utilitzar un carro amb rodes. La Cristiandat es va iniciar fa menys de dos anys. La impremta es va inventar en aquest any i fa menys de dos mesos, durant aquest període de cinquanta anys d’història de la Humanitat, la màquina de vapor ens va proporcionar una nova font d’energia … >>.
(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de septiempre de 1962).
<< There is no man on Earth who can see, who can fully understand how far we have come and how quickly we have moved, but condense, if you wish, the fifty thousand years of the history of man in a period of time equivalent to half a century. In these terms, we know very little about the first forty years, except that at the end of those years man learned to use the skins of animals to cover his naked body with them. Then, about ten years ago, under this same pattern, the man left his cave to build another kind of refuge. Only five years ago, man learned to write and to use a car with wheels. Christianity began less than two years ago. The printing press was invented in this year and less than two months ago, during this period of fifty years of Humanity’s history, the steam engine provided us with a new source of energy … >>.
(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).
—————————————————————————–
LA FRASE
<<Espanya és el quart estat de la Unió Europea on es percep menys independència judicial, només per davant de Bulgària, Eslovàquia i Hongria, segons el darrer informe de la Comissió Europea sobre els sistemes judicials europeus. Així, l’Estat ha caigut dues posicions respecte a l’any anterior, quan ocupava el 6è lloc per la cua en aquest indicador, i ha passat a estar per darrere d’Itàlia i Eslovènia. D’altra banda, Espanya també ha caigut en l’indicador sobre la presència de dones al Tribunal Suprem i aquest 2018 ha passat a ser el segon estat de la UE amb menys jutgesses en aquesta alta instància judicial, només per davant de Malta que no en té cap. Només un 15% dels jutges del Suprem espanyol són dones, mentre que a països com a Letònia, Romania, Bulgària representen més del 70%>>.
The last photo of Companys: On Montjuïc shortly before his execution
Lluís Companys i Jover
123rd President of the Generalitat of Catalonia
—————————————————————————–
ESPANYA – EUROPA – SEGLE XXI
FREEDOM OF CATALAN POLITICAL PRISONS I EXILIATES CATALAN POLICIES
Presons i exilis en lloc del deure del treball i enteniment polític. Irresponsabilitat del govern d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
Contra la immersió lingüística, la gran mentida que posa en evidència la gran falsedat, també, contra l’independentisme demòcrata, pacífic, reivindicatiu i defensor de les llibertats ,i, de la dignitat del poble de la nació catalana. De tots els ciutadans de la nació catalana vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, parlin com parlin.
No es mereixen la seva companyia
Els presos polítics catalans elegits i tornat a ser elegits pel poble, tancats fa més d’un any i mig a les presons de forma, en diuen, provisional i preventiva, expulsats del Congrés dels Diputats i del Senat. Aquella classe de polítics de Madrid no es mereixen la companyia dels honrats, honestos, brillants, herois, excel.lents persones i pares de família que són els presos polítics catalans, defensors de la dignitat de la nació catalana, així com d’altres pobles.
La llengua de Cervantes apresa a l’Escola catalana
Exemple europeu i mundial d’una extraordinària immersió lingüística que es practica a l’escola catalana. Els presos polítics catalans, els seus advocats defensors, els testimonis catalans, van donar exemple en tot moment del que és conèixer i parlar la llengua castellana amb una excel.lència parlada. El judici, de Madrid, acusats de greus fets que mai han comès, ha estat testimoni davant jutges, fiscals, advocats de l’Estat i milions de persones de la gran mentida de calúmnia contra la immersió lingüística de l’Escola catalana. Han parlat -digne d’escoltar- la llengua de Cervantes apresa a l’Escola catalana, amb una claretat, expressió i enteniment molt millor que en altres nacions i comunitats que formen la denominació Espanya.
La gran mentida i calúmnia contra la immersió lingüística divulgada per partits de la dreta radical i extrema, contra la immersió lingüística que tants bons resultats ha donat i dóna als alumnes de les escoles de la nació catalana, només cal veure els resultats i notes de llengües de les proves de la selectivitat.
Com a contrapartida, la llengua catalana és pràcticament inexistent a la Justícia, altres organismes de l’Estat a Catalunya, el cinema… i front de les grans potències de les emissores de ràdio i televisió que només actuen en llengua castellana.
Les llengües de les nacions que formen Espanya, com a arma electoral
Han utilitzat i utilitzen de manera roí, a l’Escola catalana i a la immersió lingüística com a arma electoral per aconseguir més vots dels ciutadans castellans i fent veure -gran mentida- que la llengua castellana és maltractada. No existeix ni un sol ciutadà de la nació catalana, que no domini perfectament la llengua castellana. Els separadors de la dreta radical i extrema, sempre impunes, fan el mateix que van fer amb la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble, instar a signat en contra de l’Estatut d’Autonomia als ciutadans d’altres nacions i regiones. N’hi ha que no volen l’autonomia, doncs que hi renunciïn, tampoc le fan servir per a res.
La gran mentida, mentre Europa dorm
Ara es veu la gran mentida. Sempre contra la Catalunya pagadora. Sempre contra l’independentisme humà, social, democràtic, pacífic, progressista, defensor de les urnes, de la justícia i de la Pau. Defensors de la dignitat de la nació catalana i tancats des de fa més d’un any i mig: els presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa, innocents de tot allò que se’ls acusa tal com en el judici s’ha demostrat. La guerra freda entre Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i Catalunya, immemorial nació catalana, continua.
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Elsgrangersila vida a lesgranges en els Estats Units
Farmers and life on farms in the United States
Preocupacióiestímuldel President JohnF. Kennedycap al’economia iel benestarde tots elsciutadans
President John F. Kennedy’s concern and encouragement towards the economy and welfare of all citizens
<<Tambécallegislacióper incrementarsubstancialmentla capacitat d’embassamentd’unaxarxade petitspantans, que permetriael pledesenvolupament de molteszonesi tindriaaplicacióen múltiplesusos.Talacció,enaquestany,suplementaràireforçaràlesprevisions de lalleid’AgriculturaiAliments de1962perreforçar l’economiarurala través d’unmésadequatdesenvolupamentde l’aiguai recursos de laterraper a múltiplesusos>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< Legislation is also needed to substantially increase the reservoir capacity of a network of small wetlands, which would allow the full development of many areas and would have application in multiple uses.Such action, in this year, will supplement and reinforce the provisions of the Agriculture and Food Law of 1962 to strengthen the rural economy through more adequate development of water and land resources for multiple uses >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Research to reduce the cost of producing cotton in the United States would also strengthen the industry.For example, the elimination of the weevil in crops of this fiber could result in a reduction in production costs of five cents per pound in plagued areas.The result of such an investigation would be worth many times more than it cost to carry it out.Therefore, I ask that a special effort be made so that the federal government’s investigation media can feel about this problem.The Science and Technology office will review the progress made and make recommendations.As the current prices of production costs fall, the policy of price maintenance can also be reduced under the stimulus of continuous research and the application of modern technology >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
—————————————————————————-
ART*******7
El gran cinema apartat de la gran pantalla, davant el desastre de gran part de les pel.lícules actuals
‘THE VERDICT’
‘VEREDICTE FINAL’
5 Oscars
5 Globus d’Or
És una pel.lícula de Sidney Lumet, estrenada el 1982. Va aconseguir cinc nominacions a l’Oscar.
Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat vingut a menys, que passa el temps bevent i fent petites feines. Un antic soci li recorda el cas d’un error mèdic comès en un hospital, que encara no està tancat, i en el qual Galvin havia intervingut. Realitza un gran esforç per treballar de nou de forma professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas rep ofertes econòmiques per arreglar l’assumpte sense anar a judici. Però Galvin està disposat a jugar-s’ho tot, per aconseguir una important indemnització per als familiars i per refer-se com a advocat. (Viquipèdia).
DIRECCIÓ: Sidney Lumet. PROTAGONISTES: Paul Newman, Charlotte Rampling, Jack Wardem, James Mason, Milo O’Shea… PRODUCCIÓ: Richard D. Zanuck. GUIÓ: David Mamet, Barry Reed. MÚSICA: Johnny Mandel. FOTOGRAFIA: Andrzej Bartkowiak. MUNTATGE: Peter C.Frank. PAÍS: Estats Units, 1982. LLOC DE RODATGE: Toronto.
Oscar a la millor pel.lícula, 1982. Oscar al millor actor secundari. Oscar al millor actor. Oscar al millor director. Oscar al millor guió adaptat.
—————————————————————————–
L’APOCALIPSI
Ànsies de dictadures, ànsies d’aixafar la llibertat i la vida a 73 milions d’éssers humans morts per la guerra mundial. El salvatgisme de la irracionalitat. Encara riuen…
—————————————————————————–
Melòmans
Courtney Barnett, de sabatera i cambrera a cantant, compositora i música. D’Austràlia als Estats Units, Regne Unit i cap al món amb èxit musical. De les millors.
La llibertat, la llibertat d’expressió equival al diàleg i l’enteniment en una veritable democràcia. La política tancada a la presó i a l’exili, no és democràcia. Retrocés humà, polític, social i econòmic.
No són el país més poderós de la Terra i el més ric? Doncs ho facin saber al senyor Trump, que no ho sap o fa veure que no ho sap. Parlar dels Estats Units d’Amèrica del Nord, és fer-ho dels Estats Units dels emigrants, després, és clar, dels seus primers ciutadans: les tribus índies. La grandesa d’aquesta gran nació formada per estats federals lliures que també són Estat, ve donada pel treball dels emigrants que des de temps immemorials han estimat els Estats Units d’Amèrica com la seva pròpia família. Han estat un gran exemple i milions de ciutadans que creuen amb la dignitat de la persona i de les races humanes, demanen que la llibertat i les oportunitats prevalguin contra vent i marea, tot i el senyor Trump. Els Estats Units d’Amèrica són el país de la compassió, de la igualtat d’oportunitats i del federalisme progressista.
Si aquest mes de juliol es compleixen 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, que hi va plantar la bandera de les barres i estrelles -the flag of the stars and stripes- també poden plantar en els Estats Units d’América, vivendes i llocs de treball per als emigrants que desitgen i esperen, amb tota la seva esperança d’una nova vida i oportunitats per a les seves famílies. Ho tornaran amb escreix.
El país més poderós de la Terra, ho pot fer amb tota seguretat. Cal prendre exemple. Ho deia l’estimat i recordat President John F.Kennedy:
“La políticaimmigratòriaha de sergenerosa,ha de serjusta,ha de ser flexible.Amb una políticacomaquestanosaltrespodemmirar el món,imirar el nostrepropipassat,amblesmansnetesi unaconscièncianeta”.
“La política inmigratoria debe ser generosa, debe ser justa, debe ser flexible. Con una política como esa nosotros podemos mirar al mundo, y mirar nuestro propio pasado, con las manos limpias y una consciencia limpia”.
“Immigration policy must be generous, it must be fair, it must be flexible, with a policy like that we can look at the world, and look at our own past, with clean hands and a clear conscience.”
Ens referim a la Constitució espanyola que dorm en un somni profund, des de fa 46 anys. El representant Carrizosa (Ciudadanos) va qualificar de “vergonyós” que “els que intenten trencar la constitució, ara la prometin”. Es referia als presos polítics catalans empresonats, castigats, des de fa un any i mig, en presó que en diuen preventiva provisional sense haver comés cap delicte ni d’ordre polític, civil, militar, ni comú. Tothom ho diu. Tots els demòcrates ho diuen. Tot Europa ho diu. També, els milions de vots, afecte i confiança que el poble els va concedir en les recents eleccions generals i municipals, confirma la seva innocència davant Jesucrist i a nivell mundial.
Carrizosa (Ciudadanos), Arrimadas (Ciudadanos), Cayetana Álvarez de Toledo (Partido Popular), Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) amb la sempre present mala cara d’odi i de ràbia contra tot el que representa la immemorial nació catalana i altres nacions que formen la denominació Espanya, semblen sortits d’altres galàxies i d’altres planetes que deambulen per l’espai sideral. No entenen res de res sobre política constructiva ni de govern. Només confrontació, crispació i el seu fervor pel repressiu plec del 155 per fer augmentar l’independentisme. Sous i dietes importants, però, cap solució política constructiva que el poble demana. El president electe Pedro Sánchez (Partido Socialista Obrero Español), calla i atorga.
Els presos polítics catalans i els exiliats polítics catalans no han intentat trencar la constitució, cap constitució. Ans al contrari. Amb la constitució a la mà, tot defensant la dignitat del poble de la nació catalana, defensen, també, que la constitució té prou marge per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. No, amb presons ni amb repressió. No, amb càrregues policials contra persones que van a votar. No, amb un plec repressiu nomenat ‘155’. No, expulsant del seu càrrec polític en el Congrés dels Diputats, a representants del poble que han fet una difícil i heroica campanya electoral des de les presons i que han aconseguit milions de vots i les seves actes de diputats. No, jutjant a persones honestes que fan el bé a favor del poble, de la democràcia i de la llibertat.
Així ho demanen els ciutadans de la nació catalana i els ciutadans del món lliure, mitjançant la petició oficial i institucional de les Nacions Unides que demana a l’Estat espanyol i al Govern central, la llibertat immediata dels presos polítics catalans i exiliats polítics catalans innocents de tot el que se’ls acusa. No han intentat trencar cap constitució. No han trencat cap constitució. No han trencat cap Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, RATIFICAT pel poble. Han intentat ressucitar la Constitució per fer-la útil als canvis que demanda la societat i com a eina de treball i d’enteniment, no de repressió.
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
ELS GRANJERSILA VIDA ALESGRANGES ALS ESTATS UNITS D’AMÈRICA
FARMERS AND LIFE ON FARMS IN THE UNITED STATES OF AMERICA
El impulso del Presidente Kennedy a la economía
President Kennedy’s impetus to the economy
<<Intensificaremla nostracampanya contra lapobresa rural, i per millorarmoltíssimmésl’avançcap a unaeconomiaruraldiversificada,matisada;continuaremestimulant elsavençosd’eficiènciaen l’agriculturaassegurantla continuadaproducciód’alimentsifibresa preusraonablesi ensuficientsquantitatscom per poderatendrelesnecessitatsde tots elsnord-americans,iaixí mateixcontinuaremdonant suporta la causadel progréseconòmica tot elmónlliure.Una economiaagrícolaestablei benequilibrada ésessencial sihemdefer front alsproblemesque en aquestaspectes’acostentanta casa nostracom en el mónsencer…Aquestprograma estàdissenyatper aconseguir aquestaclasse d’economiaagrícola>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< We will intensify our campaign against rural poverty, and to improve much more the advance towards a diversified, nuanced rural economy;We will continue to stimulate efficiency gains in agriculture by ensuring the continued production of food and fiber at reasonable prices and in sufficient quantities to meet the needs of all Americans, and we will continue to support the cause of economic progress throughout the world.free.A stable and well-balanced agricultural economy is essential if we are to face the problems that, in this aspect, are coming to our home as well as in the whole world … This program is designed to achieve that kind of agricultural economy >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<<Autorització, sobre una basede dos anys,dictada pelsecretarid’Agricultura,per ferpagaments queredueixinel cost delcotóa lesfactoriesdomèstiques,cost que hadereduir-seprou comper eliminarl’injustsistema actualde dos preus,tenint encomptelesdiferènciesque hi pugui haverde costosde transport entrelesfactoriesestrangeresidomèstiques, així com altresfactors.Aixòremeiaràràpidamentl’actualinjustíciaiajudarà aasseguraràmpliesquantitatsde tèxtilsde cotóde bonaqualitatipreusequitatiusalsconsumidorsnord-americans>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< Authorization, on a two-year basis, dictated by the Secretary of Agriculture, to make payments that reduce the cost of cotton to domestic factories, a cost that has to be reduced enough to eliminate the unfair current system of two prices,taking into account the differences that there may be of transportation costs between foreign and domestic factories, as well as other factors.This will quickly remedy the current injustice and help secure large quantities of good quality cotton textiles and fair prices to American consumers. “
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
(Foto: Dailymail)
<<Dins delslímits compatiblesambla necessitatd’una ordenadareduccióen elssobrants,s’ha de permetrealsproductorsde cotó queconreïnaquesta fibraper sobrede la sevaquotaper almercatd’exportaciósotapreusmundials.El 1963aquestcultiuextraamb finsd’exportaciópodria serdel tenord’unvint percentsobre el mínimactualmentautoritzat.Aquesta mesurareconeixeriales diversescondicions queprevalenen diferentszonesde producciócotoneraiproporcionariaunesjustesoportunitats alsproductorsde cada zona.A més,la llei tambépodria autoritzarpagamentsdirectesals productors,proveintaixímitjanseficientsper mantenir elsingressosdel productorsensehaver de mantenirelspreus a unnivellmassa alt>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< Within the limits compatible with the need for an orderly reduction in surpluses, cotton producers should be allowed to grow this fiber above their quota for the export market under world prices.In 1963 this extra crop for export purposes could be of the tenor of twenty percent of the minimum currently authorized.Such a measure would recognize the various conditions that prevail in different areas of cotton production and provide fair opportunities for the producers in each area.In addition, the law could also authorize direct payments to producers, thus providing efficient means to maintain the producer’s income without having to keep prices at too high a level. “
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
“Ni ésdelicteorganitzar unreferèndum,nivotar en unreferèndum,ni promoureo defensarpacíficamentla independència.Des d’aquestconvencimenthemactuat.Com va aser un delictetreballarpacíficamentperuna opció política?“
“Ni es delito organizar un referéndum, ni votar en un referéndum, ni promover o defender pacíficamente la independencia. Desde este convencimiento hemos actuado. ¿Cómo va a ser un delito trabajar pacíficamente para una opción política?”
“It is not a crime to organize a referendum, or to vote in a referendum, or to peacefully promote or defend independence, and since this conviction we have acted, how is it going to be a crime to work peacefully for a political option?”
ORIOL JUNQUERAS
Sense llibertat d’expressió ni d’idees, no hi pot exsistir una veritable democràcia
Bombes, foc i morts sobre Guernica (País Basc) com a conseqüència del que si va ser i és una terrible rebel.lió, sedició, cop d’estat, terrible guerra incivil i dictadura militar
—————————————————————————-
MELÒMANS
“En la músicatotselssentimentstornenal seu estatpuri el món noéssinómúsica fetarealitat“
Sense cap argument polític i deixant malmesa la democràcia i els drets humans, no saben fer res més que exigir l’engalzament del repressor 155. Un abús de poder contra la pròpia Constitució. Un plec contra l’autonomia de Catalunya; un plec contra l’autonomisme i la llibertat. Un plec en contra de la forma d’actuació en una veritable democràcia. Els que ho demanen una vegada i una altra, no poden suportar l’Estat de les autonomies. Tot i ser encotillades, mai les han pogut suportar. El centralisme radical des de Madrid, ofega les aspiracions, lliure iniciativa i grandesa de les nacions que formen la denominació Espanya.
La nació catalana és una autonomia encotillada, reprimida i amb espoli fiscal i els que diuen que no és així, ho demostrin mitjançant l’enteniment, el treball polític i no amb la repressió del plec del 155 i la judicialització de la política. Plec que s’hauria d’aplicar als quals el demanen contra Catalunya: els separadors, que actuen amb manifesta impunitat.
Tampoc contribueix a la Pau i a rebaixar la ‘guerra freda’ entre Espanya i Catalunya la recent expulsió del Congrés dels Diputats i del Senat, de representants catalans elegits pels ciutadans de Catalunya, acollint-se a una llei que no correspon a la realitat com és la de enjuiciamiento criminal. Un error polític d’envergadura que demostra el menyspreu per la democràcia i la política. També demostra la manca de valentia i de responsabilitat política del president espanyol Pedro Sánchez, del Partido Socialista Obrero Español.
La permanència del conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, demostra la mediocritat, retrocés al passat i la manca de progressisme humà, social, econòmic i polític. Més Silicon Valley i grandesa de la democràcia i menys presos polítics catalans en presó preventiva i provisional des de fa un any i mig, i, menys exiliats polítics catalas a Europa.
Als alumnes de P-3, P-4, P-5, bàsica, nivell mitjà, secundària, estudis tècnics, estudis universitaris…se’ls ensenya a ser responsables, autònoms i a trobar solucions constructives i eficaces. El Govern espanyol no té perquè ser menys. Hi ha una de molt clara i prové de l’alt organisme de les Nacions Unides: deixin immediatament en llibertat els presos polítics catalans empresonats en presó preventiva provisional des de fa més d’un any i mig ,i, els exiliats polítics catalans a Europa. Deixint-los en llibertat.
Enterrar les paraules, enterrar el diàleg, enterrar l’enteniment, enterrar la Pau… sepultar als morts
—————————————————————————–
SENSEEMIGRACIÓNOHI HALA HUMANITAT
—————————————————————————–
Publicat a General | Comentaris tancats a El plec de l’odi, els empresonaments ‘preventius’ i ‘provisionals’ de l’odi ,i, l’expulsió de representants catalans al Congrés i al Senat
El representant socialista Miquel Iceta que, quan ell vol o la seva voluntat l’impulsa, fa ús d’una excel.lent capacitat de maniobrar les rodes de la conducció política, aquesta vegada ha quedat desviat cap a la cuneta de la ruta cap a la plaça de la Marina Espanyola, on es troba el Palau del Senat. Amb una empenta, des de Madrid, del president electe Pedro Sánchez, aspirava a ser president del Senat espanyol ,i, al mateix temps, representant del PSC en el Parlament de Catalunya, immemorial nació catalana.
Sembla que la maniobra no ha sortit bé, degut a un embús circulatori en les súper plenes i de super pagament vies catalanes. Suposo que Lionel Mesi fa aquests extraordinaris gols degut, en part, a les extraordinàries passades de pilota per part dels seus companys d’equip.
En tota acertada política democràtica i constructiva, la negociació és fonamental. Cal saber negociar i pactar. L’immobilisme polític, segons Rajoy, ja veiem on ha portat Hispaniam, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. De totes maneres, el Senat espanyol del plec del 155, amb sous polítics duplicats -de les Comunitats autònomes i del Senat-, i amb dietes considerables, no és com el Senat dels Estats Units d’Amèrica, United States Senate. És la cambra alta del Congrés del Estats Units, exemple de servei al poble -el govern del poble, pel poblei per al poble (AbrahamLincoln)-, entrega, sacrifici, responsabilitat, negociació i pacte. Allà l’immobilisme polític pertany a les ruïnes de l’història. L’immobilisme polític és un frau a la tasca política i d’enteniment que els ciutadans volen, demanen i que paguen amb els seus impostos.
La nació catalana i tots els ciutadans de Catalunya que van votar i ratificar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia -sentenciat- bé es mereixen la negociació i el pacte per la dignitat del poble de Catalunya.
El Senat dels EstatsUnitséspartde la brancalegislativa del Governfederal.Està formatper100senadors, dos percada estat,electesper unperíode de sisanys.El Senatpromulgalegislacióitéla potestatd’encausara funcionarisdel Govern iaprovar elsnomenamentsi elstractatsdel President dels EUA
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
ELS GRANJERSILA VIDA ALESGRANGES ALS ESTATS UNITS D’AMÈRICA
THE FARMERS AND THE LIFE IN THE FARMS IN THE UNITED STATES OF AMERICA
Impuls delPresident JohnF. Kennedyal’economiadel país
President John F. Kennedy’s impetus to the country’s economy
<<Recomanoque el Congrésprestiatenció urgenta una legislaciócotoneraque facimés competitivaa aquesta importantfibra il’ajudia recuperarels seus mercats.Idealmenthavia deconvertir-se enlleiabansd’últimsde febrerper a seraplicada a lasembra de1963>>.
(President John F.Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 31 de enero de 1963)
<< I recommend that Congress give urgent attention to a cotton legislation that makes this important fiber more competitive and helps it recover its markets.Ideally, it should become law before the end of February to be applied to the 1963 sowing >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Of course, this disadvantage could be overcome, either by eliminating the export subsidy, or by reducing the price maintenance policy.But the removal of the subsidy would also eliminate American cotton from world markets and give impetus to the expansion of foreign production.The effects that such a movement would have on the American cotton collector on our balance of payments and on our economy prevents this from being the true way forward.Allowing domestic cotton to go down sufficiently in price to compete abroad is also an unacceptable policy.For the American farmer can not yet produce cotton at world prices. “
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<<La millorforma de ferfront a aquestsproblemesés l’adopciód’unanovallei quefaci front alesmésimmediatesnecessitatsiproporcioniexperiència queserveiximéstardper trobar unasolucióde mésampliabast.Aquesta mesuraha d’atacaren la majorextensióa quatrepuntsprincipals, tot i queno siguimés queen qualitatde prova:primer,eliminarel desavantatgeque el presentsistema de duespreusper al cotóprevalen la indústriatèxtil delsEstatsUnits;segon, reforçarelsingressos de cadagrangerproductorde cotócapacitant-los pervendre unaproduccióaddicional en unacombinació ques’adaptimillora la seva situacióindividual;tercer,promouremercatsd’expansió per alcotódelsEstatsUnits;iquart, assolirtotsaquestsobjectiusambummínimcostper al contribuent>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< The best way to deal with these problems is to adopt a new law that will address the most immediate needs and provide experience that will later serve to find a solution of wider scope.Such a measure should attack to the greatest extent four main points, even if only as a test: first, eliminate the disadvantage that the present system of two prices for cotton prevails in the textile industry of the United States;second, strengthen the income of each cotton farmer by training them to sell additional production in a combination that best suits their individual situation;third, promote expansion markets for United States cotton;and fourth, achieve all these objectives with a minimum cost for the taxpayer >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
(El New York Times, un periódico nada sospechoso de ser de izquierdas, y la ONU ha pedido al gobierno español que retire la ‘ley mordaza’ y la contrarreforma del código penal).
(The New York Times, a newspaper not suspected of being leftist, and the UN has asked the Spanish government to withdraw the ‘gag law’ and the counter-reform of the penal code).
—————————————————————————–
LA FRASE
“Un 55% dels enquestats a l’Estat creuen que la independència dels tribunals espanyols és “dolenta” o “molt dolenta” i més del 40% considera que la causa és “la interferència o pressió del govern o dels polítics” als jutges. En països com Dinamarca, Finlàndia o Àustria entre el 80% i el 90% de la població percep que la independència de la justícia és “molt o bastant bona”.
L’eurocomissària de Justícia, Vera Jourová, ha afirmat que les autoritats espanyoles “haurien d’analitzar” aquest canvi i “obtenir una explicació”.
Quan s’obre el teló del monumental judici, a Madrid, i quan es torna a baixar, una tristesa infinita inunda la sala i pateixen els cors de milions de persones i demòcrates, davant el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana que ha portat des de l’any 2006, tan malament el senyor Mariano Rajoy i el govern del Partido Popular amb el suport de Ciudadanos, fins a aquest gran tribunal. Tot roman pendent de resoldre. Llàstima, tenint en compte el que costa i un temps interminable, perquè, mai no s’acabarà. Tot comença i tot perdura en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. El gran espectacle del parc temàtic d’Europa. Milions de visitants contemplen un país rar i estrany. Només es parla de tribunals, judicis, presons i exilis.
N’hi ha d’altres, tot i que el tema és profundament econòmic. Ho resolia, fa 13 anys, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble i, després de quatre anys, sentenciat. Els separadors ho van torpedinar. Heus aquí les conseqüències: presos polítics catalans en presó preventiva des de fa un any i mig i exiliats polítics a Europa.
L’escreix que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Cas insòlit en les grans democràcies europees i estats federals, fins i tot amb règim monàrquic com és el cas de Bèlgica. És evident que ens porten mig segle d’avantatge.
Ara, la Junta d’Andalussia, ha aprovat per decret una baixada d’impostos en una Comunitat autònoma -autònoma?- que rep més del que aporta. Poc que pagaven en impostos, ara encara pagaran menys. Catalunya haurà de pagar més. La Catalunya, ofegada, haurà de pagar més. Qui més paga, menys rep. La nació catalana rep molt menys del que aporta. Els ciutadans de Catalunya aporten en impostos 16.000 milions d’Euros cada any, un 8% del PIB català i que no tenen retorn per part de l’estat central i centralista. Aquesta injustícia social i fiscal representa un ofec social i econòmic pel ciutadans de la nació catalana i que ha portat fins a la situació actual d’injustícia i desemparament.
És una veritable pena i llàstima que, davant d’aquest abús de poder per part de l’estat central, la fiscalia no hagi actuat i no actuï ara, ni tampoc actués quan la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, fos portada al Tribunal Constitucional espanyol no renovat i, després de quatre anys (2006-2010), Catalunya es quedés sense l’Estatut que havia votat. Sense aquest Estatut, intervencionisme autonòmic, càrregues policials i el repressiu 155. Cas obert.
MISCEL.LÀNIA D’UNA MALA POLÍTICA I DEL FRACÀS DELS SEPARADORS
Elsgrangersila vida a lesgranges dels Estats Units d’Amèrica
Farmers and life on farms in the United States of America
Impulso del Presidente Kennedy por la fortaleza de la economia de su país
President Kennedy’s impulse for the strength of his country’s economy
<<La pèrduade mercatsper al cotódelsEstatsUnitsaugmenta elsemmagatzematgesd’excedents dela CCC,delo qualresultaun incrementen les despeses delGovern, alhoraque una disminucióen els ingressos degrangerque recol·lectaaquesta planta>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< The loss of markets for the cotton of the United States increases the storage of surpluses of the CCC, which results in an increase in the expenses of the Government, at the same time as a decrease in the income of the farmer who collects this plant.>>
<<La nostraindústriacotonera-tantelsproductorscomlesfactorías-s’enfrontaambmolts problemesque per sisola no potresoldre.Com elspreusdomèstics sónmolt mésalts queels delsproductorsestrangers, les nostresfactoriescotonereshan de pagarmolt méspel cotóque adquireixenque els seus competidorsd’ultramar.Elsproductestèxtilsde cotódomèstics estansentdesplaçats,no solament per lesfibressintètiquesque avui diacompra elconsumidor, sinótambéper l’increment enlesimportacionsde cotó.Lesexportacionsde cotósónsensiblementmésbaixes>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< Our cotton industry – both producers and factories – is faced with many problems that alone can not solve.As domestic prices are much higher than those of foreign producers, our cotton factories must pay much more for the cotton they buy than their overseas competitors.Domestic cotton textiles are being displaced, not only by the synthetic fibers that the consumer buys today, but also by the increase in cotton imports.Cotton exports are significantly lower >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< The time has come for us to undertake a profound and really healthy national policy in the field of cotton, enabling it to be a maximum contributor.Currently, the domestic support index is thirty-one dollar and eighty-eight cents per pound.An eight-dollar, five-cent export subsidy enables the country’s cotton to compete with foreign cotton by selling at twenty-four cents or less.This imposes a substantial handicap on our factories that must buy US cotton at support prices while competing with foreign factories working at a subsidized level. “
(President John F. Kennedy, Especial Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
Tres expressions polítiques que demostren una excel.lent intel.ligència política, molt per sobre d’altres candidats que només saben esmentar expressions agressives pròpies dels anys trenta i del temps de María Castaña. Aquests estan fora de temps i no aporten seguretat, estabilitat, progrés i llibertat. Més aviat, por.
“La solució democràtica per resoldre el conflicte polític català, ha de ser un referèndum”
“The democratic solution for solve the political controversy català, has to be a referendum”
Iglesias, Junqueras i Puigdemont volen aportar una solució al problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, mitjançant la grandesa de la llibertat, progrés i democràcia. Votar en un referèndum que és com es solucionen a Europa i en el món lliure, una situació política com l’actual a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. I no és pas a causa de les demandes de Catalunya, des de fa tretze anys, negades i amb la porta als nassos, sinó per l’actitud intervencionista i destructiva dels separadors irresponsables i sense política. El seu deure i treball polític el van catapultar i l’han catapultat als tribunals, tribunals i més tribunals. A Espanya, a Europa.
“Hi ha més coses que ens uneixen de les que ens separen als que volem votar ja, sigui sí
o no”
“There are more things that unite us from those that separate us from those who want to vote already, yes or no”
El president Artur Mas, una i una altra vegada, va explicar i intentar convèncer Rajoy per dialogar i treballar per un pacte fiscal amb Catalunya. La situació financera de la Generalitat s’ofega després de que els ciutadans de Catalunya, aportin 16 mil milions d’Euros -un 8% del PIB català- en impostos cada any i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Ara, el president Artur Mas, multat, castigat i inhabilitat. Si no pots suportar ni dialogar amb els teus adversaris polítics, fes-los fora. El mateix va passar amb el president Carles Puigdemont. Una vegada i una altra intentar fer-li veure al senyor Rajoy la necessitat d’escoltar el clam dels ciutadans de Catalunya. Tothom sap, a Madrid, que Catalunya està molt mal finançada, però, callen. Qui més aporta, menys rep. Con la puerta en las narices. El president Carles Puigdemont exiliat a Europa. Si no pots suportar ni dialogar amb els teus adversaris polítics, fer-los fora. El dictatorial i repressiu 155 ho destrossa, tot, fins i tot, la pròpia Constitució així com la necessària política que s’ha substituït per tribunals i més tribunals. Hispania quo vadis?
“Les demandes catalanes sempre, sempre s’ha expressat de forma pacífica i a partir de majories obtingudes a les urnes”
“Catalan demands always have always been expressed in a peaceful way and from majorities obtained at the polls”
Un acte, trist per Catalunya, contra la política constructiva i la democràcia
L’any 2006 el senyor Rajoy i el Partido Popular –com a arma electoral- posteriorment amb el suport de Ciudadanos, va instar als ciutadans de les nacions que formen la denominació Espanya, a l’enorme i equivocada recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. ¡Firmar contra Catalunya! deia la gent. Que penós i trist. Que els havien fet malament Catalunya i els catalans? Voler humiliar i doblegar Catalunya, trepitjant la seva històrica autonomia. Voler posar a les nacions que formen Espanya, contra la nació catalana. Un error descomunal aliè a una política responsable i que, avui, patim les conseqüències d’aquell desastre.
Els representants Pablo Iglesias, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras -a diferència d’altres candidats que només prediquen ràbia i crispació-, treballen per una solució justa i democràtica per Catalunya i per Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Intentar arreglar el que han romput els separadors.
La xifra de més d’un milió i mig de ciutadans de Catalunya que van començar a manifestar-se l’any 2010 -després ja seria cada any, degut a l’actitud intervencionista i anti autonomia del Partido Popular i Ciudadanos- davant la sentència injusta -quatre anys després- del Tribunal Constitucional, no renovat, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble i que el senyor Rajoy i el Partido Popular -posteriorment amb el suport de Ciudadanos- van portar injustament i amb una manca enorme d’intel.ligència política, al Tribunal Constitucional, no renovat i tractant-se d’una Llei Orgànica ratificada pel poble.
Algú es pot estranyar de que Catalunya, immemorial nació catalana, vulgui fer un referèndum per l’autodeterminació, segons la Declaració Universal dels Drets Humans?
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
ELS GRANJERSILA VIDA ALESGRANGES
THE FARMERS AND LIFE IN THE FARMS
<< La legislació sobre els grans ha de incloure les sol·licituds necessàries per enfrontar-se a altres esdeveniments, amb les possibilitats de restringir-se al Mercat europeu i altres àrees comercials, així com els avanços en l’economia dels Estats Units >>. (President John F.Kennedy, Mensatge especial al Congrés de Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< Such grain legislation must include the necessary provisions that deal with other eventualities, sudden opportunities or restrictions in the European Common Market and other commercial areas, as well as the progress in the economy of the United States >>. (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, DC, January 31, 1963).
<<La novalegislacióha d’aprofitarelsconeixementsiexperiènciaadquiritssota elsprogramesde1961-62i1963.Ha de ser unprograma voluntari;prou flexiblecom per fer fronta diversescondicionsinecessitats;iha d’estarbasatsobre els mateixosprincipisfonamentals quedurantaquestsdos últimsanys handemostrat serprogressius>>. (President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< The new legislation should take advantage of the knowledge and experience acquired under the 1961-62 and 1963 programs. It should be a voluntary program;flexible enough to face various conditions and needs;and it must be based on the same fundamental principles that during the last two years have proven to be progressive >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< These objectives can be achieved by authorizing the Secretary of Agriculture to adjust the grain program – in light of the supply and utilization prospects – to obtain the necessary reduction in production and the minimum cost, in keeping with the protection of incomeof farm families.You can select the type of grain program for the year 1962 or the one for 1963. Grants will be subsidized to those producers who reduce production below their established area of acreage.These subsidies may be made in genres or in cash.Their amount and the necessary reduction in acres of planting will be determined on a probabilistic basis shortly before the crops are planted >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., 31 gener 1963).
Little Boy nom de la primera arma nuclear que va desfer Hiroshima. La segona, Fat Man, va fer miques Nagasaki. Xifra terrorífica: 246.000 morts i anys i anys de més morts a causa de leucèmies i càncers, pels efectes de la radioactivitat de la terrible i inhumana explosió.
Violència sense límits que explica el que és i els resultats de la mateixa. Abús de força, podria ser una definició. Acció que és realitza amb brusquetat o força excesiva amb la finalitat de causar dany. Una altra definició. No hi hauria d’existir cap problema amb el que és la definició de violència. Ni amb el que és en realitat. Més quan els tractants de la seva existència -si hi ha hagut o no-, ostenten grans carreres i títols universitaris.
Tothom diu i explica per tot Europa i per tot l’Hemisferi Occidental que els representants presos polítics catalans i els exiliats polítics, no van cometre cap acte de violència. Doncs així i en el nom de la Divina Providència i de la Declaració Universal dels Drets Humans, els ciutadans del món lliure pregunten, què fan a la presó? Què fan empresonats des de fa més d’un any i en presó qualificada com a preventiva? De quina manera el govern central, centralista i nacionalista espanyol, pot explicar això a Europa? Com pot explicar aquest empresonament de fa més d’un any d’uns polítics catalans que no han comès res de tot allò que se’els acusa, i, explicar-ho als milions de visitants estrangers i als seus governs que no entenen de cap manera que passa a Espanya? Pertany Espanya l’Europa del segle XXI? Pot passar això en una nació de nacions on una gran majoria de ciutadans es consideren cristians -seguidors de Jesucrist- i catòlics?
La Little Boy va costar 2.000 milions de dòlars que van pagar els contribuents. I després, la Fat Man, l’altra bomba atòmica. Més violència.
Presos polítics catalans empresonats en presó preventiva des de fa més d’un any, i exiliats polítics catalans a Europa acusats d’una rebel.lió violenta inexistent. A Catalunya, immemorial nació catalana, Ubi est violentiam?
Quina menade Paudesitgem?
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
Elsgrangersila vida a lesgranges
Farmers and life on farms
<<Tallegislacióha de capacitar elsgrangersperquè facinús delpermanentprogramade blat, permetent alsproductorsde blatproduiraquest enllocde grans defarratge.L’operaciócontínuaiprogressiva delsprogramesvoluntarisde grans,en uniódel nouprograma sobreblat,ha de resoldredos dels nostresmésdifícilsproblemessobre elsarticlesde primera necessitat>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< Such legislation should empower farmers to make use of the permanent wheat program, allowing wheat producers to produce wheat instead of grains.The continuous and progressive operation of the voluntary grain programs, together with the new program on wheat, must solve two of our most difficult problems regarding the articles of first necessity >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
El Presidente de la Asociación de Productores de Trigo de Estados Unidos, Alan T. Tracy, visitó al Instituto Nacional de Formación Técnico Profesional (INFOTEP) y su Centro Tecnológico, con el objetivo de conocer el taller de Panadería y Repostería de esta institución, y de apoyar el programa de seminarios con los productores agrícolas estadounidenses que se desarrolla con el Instituto Nacional de Formación Técnico Profesional (INFOTEP), desde hace varios años.
<<COTÓ:Una indústriacotoneraflorentiprogressivaés vitalala força iprosperitatde la nostranació.Hi ha mésd’unmilióde persones ocupadesen la nostra produccióde cotó.Un altremiliói migtreballena convertir elcotócruen productesper al consumidor.Imilionsmésdepersonessubministrenproductesiserveis a aquestesindústries.Lesexportacionsde cotócontribueixennotablement a laposicióde la nostrabalançade pagaments>>.
(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< COTTON: A flourishing and progressive cotton industry is vital to the strength and prosperity of our nation. There are more than one million people employed in our cotton production.Another million and a half work to convert raw cotton into products for the consumer.And millions more people supply products and services to these industries.Cotton exports contribute significantly to the position of our balance of payments >>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
Catalunya,immemorialnaciócatalanai europea,oberta almónlliure, amantde la Pau,del diàleg,del pactejusti humà,camina cap a laindependènciaen nooferir-se-li altrecamía la feina idefensade la seva dignitat, com a pobleicom a nació.
Cataluña,inmemorialnacióncatalana yeuropea,abierta almundolibre,amantede la Paz,del diálogo, delpactojusto y humano, caminahacia laindependenciaal noofrecérseleleotrocamino al trabajoy defensade sudignidad, como puebloy como nación.
Catalonia, an immemorial Catalan and European nation, open to the free world, a lover of peace, of dialogue, of a just and humane pact, walks towards independence by not being offered another path in its work and defense of its dignity, as a people and as a nation .
Les nacions que formen la denominació Espanya, no són com als Estats Units, però, ho podrien ser. I, potser, millor. No en va i des de temps immemorials, les nacions que formen Espanya, eren, han estat i podrien ser el bressols del federalisme. Una gran nació d’estat federals que també són Estat. El mur del centralisme radical, portador de la mediocritat del progrés econòmic, ho impedeix.
Mediocritat quan la caiguda consecutiva de la producció industrial a Espanya, és causa de descrèdit global. Perquè ara, tot és global. I perquè Catalunya, immemorial nació catalana, aporta el 20% al PIB de totes les nacions -autonomies encotillades- que formen Espanya. Aquesta Catalunya és tan maltractada, encotillada, intervinguda, ofegada i reprimida -el plec del 155-, que els seus representants presos polítics i grans persones humanes, romanen empresonats per defensar la dignitat de la nació catalana.
El senyor Rajoy i el seu govern -‘Partido Popular’ amb el suport de ‘Ciudadanos’, ho va fer tan i tan malament que l’any 2010 els ciutadans de Catalunya demanaven un Estatut votat i ratificat íntegre, -Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’- i ara, el 2019, amb presos polítics i exiliats polítics a Europa, demanen l’autodeterminació segons la Declaració Universal dels Drets Humans.
En lloc de tants tribunals i judicis a Madrid -la política ha desaparegut- preguntin als representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa, el per què Catalunya demanda i demana l’autodeterminació, preguntada mitjançant un referèndum dintre dels paràmetres de la civilització política universal
L’intervencionisme desbocat sobre l’autonomia encotillada de Catalunya i el repressiu 155, no ajuden al creixement econòmic i social. Estudis de bancs importants senyalen la segona caiguda consecutiva de la producció industrial. Es va contraure un 6,2% interanual, en conseqüència l’acumulat impacta una caiguda notable (-3%). “La duda es si el empeoramiento observado en el sector industrial responde a factores transitorios, en especial el peor comportamiento de nuestros mercados de exportación, o si la caída de la mayor parte de las ramas de actividad señala la entrada en una fase de debilidad”. (Estudi bancari,Bankia).
Amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a l’exili, així com una part dels membres del Govern català exiliats a Europa, i, una altra part de membres d’aquest govern empresonats en l’anomenada ‘presó preventiva’ des de fa més d’un any. Amb aquesta circumstàncies tan estranyes per la democràcia i sense els membres de l’esmentat govern, -eficaços representants, experimentats polítics i consellers, bones i excel.lents persones, honestos i honrats pares de família, amb una gran visió de progrés econòmic i social cap a Catalunya i les nacions que formen Espanya, no és estrany que hi hagi una segona caiguda de la producció industrial i el “peor comportamiento de nuestros mercados de exportación”.
Cal actuar d’una altra manera. Cal actuar amb intel.ligència política. Cal treballar amb responsabilitat política. Amb enormes judicis, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans i l’intervencionisme repressiu constant contra Catalunya, l’avanç i la recuperació cada vegada més llunyans. El naufragi més a prop.
Port de Barcelona, les exportacions que són i les que podrien ser en una autonomia lliure i potent i no en una autonomia encotillada
La seva aportació al progrés econòmic, social i a la creació d’ocupació a Catalunya i a les nacions que formen Espanya. Empresonat en presó preventiva des de fa més d’un any
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Els grangers i la vida a les granges
Farmers and life on farms
Intensificarem la nostra campanya contra la pobresa rural, i per millorar moltíssim més l’avanç cap a una economia rural diversificada, matisada; continuarem estimulant els avenços d’eficiència en l’agricultura assegurant la continuada producció d’aliments i fibres a preus raonables i en suficients quantitats com per poder atendre les necessitats de tots els nord-americans, i així mateix continuarem donant suport a la causa del progrés econòmic a tot el món lliure >>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< We will intensify our campaign against rural poverty, and to improve much more the advance towards a diversified, nuanced rural economy; We will continue to stimulate efficiency gains in agriculture by ensuring the continued production of food and fiber at reasonable prices and in sufficient quantities to meet the needs of all Americans, and we will continue to support the cause of economic progress throughout the world. free >>. (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Si en aquest any no es promulga nova legislació per consolidar els èxits fins aquí aconseguits, el programa de grans per 1964, sota la llei actual, revertirà automàticament a una producció excessiva i il·limitada amb preus desastrosament baixos. El suport als preus del blat de moro, que serà d’un dòlar amb vint centaus per Bushel per 1963, es reduirà a vuitanta centaus; i fins i tot a aquest nivell, una producció sense restriccions podria conduir a noves acumulacions d’excedents. Els preus per als porcs, bestiar boví, aviram, formatges, llet i altres productes descendirien també automàticament. És imperatiu, doncs, que el Congrés adopti aquest any mesures adequades per evitar aquestes conseqüències >>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< If in this year no new legislation is enacted to consolidate the achievements so far reached, the grain program for 1964, under the current law, will automatically revert to excessive and unlimited production with disastrously low prices. Support for corn prices, which will be one dollar with twenty-five cents per bushel for 1963, will be reduced to eighty cents; and even at that level, unrestricted production could lead to new accumulations of surpluses. The prices for pigs, cattle, poultry, cheese, milk and other products would also automatically fall. It is imperative, then, that the Congress adopt appropriate measures this year to avoid these consequences >>. (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
Responsabilitat, treball, valentia, sempre al costat dels seus conciutadans, lideratge, afecte popular
—————————————————————————–
ART*******7
Grans pel.lícules desaparegudes de la gran pantalla
‘El foc i la paraula’
‘Elmer Gantry’
Utilitzar la religió per a benefici propi
Elmer Gantry, El foc i la paraula, és una pel·lícula nord-americana de 1960 dirigida per Richard Brooks i amb Burt Lancaster, Jean Simmons, Arthur Kennedy, Dean Jagger, Shirley Jones i Patti Page en els papers principals.
Està basada en la novel·la homònima de Sinclair Lewis, escrita el 1926 i publicada el 1927, que explica la història d’un predicador d’una petita ciutat dels Estats Units que utilitza la religió per a benefici propi.
Atractiu, oportunista, immoral … Elmer Gantry (Burt Lancaster) és tot això i més. Així que el dia en què ensopega per casualitat amb una reunió religiosa i s’adona que és tan fàcil treure diners sent predicador com guanyar-ho en una partida de cartes … es converteix a la religió evangèlica. Juntament amb la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), Elmer pronuncia uns esgarrifosos sermons sobre el dimoni, que el portaran a aconseguir la fama i la fortuna. No tot serà un camí de roses, doncs un periodista (Arthur Kennedy) tracta de desemmascarar el veritable rostre de Gantry. A més tot canvia quan en la seva vida reapareix una antiga amistat (Shirley Jones), que farà que Gantry s’hagi d’enfrontar a dimonis del seu passat, secrets fa temps enterrats, que convertiran la seva nova vida religiosa en un autèntic infern a la terra. (Wikipedia).
Amb l’excel.lent direcció i treball de:
Direcció: Richard Brooks. Producció: Bernard Smith. Guió: Richard Brooks. Basada en la novel.la ‘Elmer Gantry’, de Sinclair Lewis. Música: André Previn. Fotografia: John Alton. Muntatge: Marjorie Fowler. Protagonistes: Burt Lancaster, Jean Simmons, Arthur Kennedy, Dean Jagger, Shirley Jones, Patti Page, Hugh Marlowe, Edward Andrews, John McIntire, Rex Ingram, Joe Maross, Philip Ober, Barry Kelley, Wendell Holmes, Dayton Lummis.
Tres premis Oscar 1961
Al millor actor principal (Burt Lancaster)
A la millor actiu secundària (Shirley Jones)
Al millor guió basat en una obra literària (Richard Brooks)
Autonòmiques andaluses. Discursejar sobre Catalunya, nació immemorial. Arma electoral. Menyspreu. Tot s’hi val. Mentre, Andalusia rep més del que aporta. Per què? Desequilibri econòmic garrafal que perjudica el finançament i balances fiscals d’altres comunitats autònomes i nacions que formen Espanya. Catalunya. Què es fa per solucionar-ho? Blasmar contra la nació catalana.
Ho diu el president d’Andalusia, Juanma Moreno. La Generalitat de Catalunya margina ‘els andalusos residents a Catalunya’. Catalans. El senyor Moreno, ‘Partido Popular’, que governa amb els vots de ‘Ciudadanos’ i ‘Vox’, amenaça d’acudir a la via judicial per ‘defensar-los’. Més arma electoral.
En el planeta Terra, tothom sap que els descendents dels andalusos provinents del seu país durant la dictadura franquista, ens hem barrejat. S’han unit. S’han casat. S’han aparellat. Noies i nois andalusos amb noies i nois catalans. I ara ho fan els seus descendents. Coneixen, parlen, escriuen, estudien, s’examinen perfectament en els idiomes català i castellà. Parlen perfectament el castellà, tant o més bé que en altres nacions d’Espanya. Segurament, molts d’ells i elles, són independentistes i demanden l’autodeterminació de Catalunya. Demanden votar. Demanden un sistema de finançament just per la nació catalana.
Bons líders polítics catalans empresonats sine die, més d’un any. Presó provisional, en diuen. Puigdemont, president, i altres polítics elegits, exiliats. Catalans, tot s’hi val. Bons representants, excel.lents persones, treballadors incansables que farien un gran treball tant en el govern català com en l’espanyol. Per a ells, el centralisme vuitcentista és mediocritat aliena a Europa. Espanya, nació de nacions, està aturada. Catalunya, paga i calla.
Andalusia, discursejar contra Catalunya. Comunitat que rep més del que aporta, i també de Catalunya. Per quina causa? Els discursejants ho saben, però callen i no fan res. No expansió empresarial, no reindustrialització, latifundis, jornalers i atur agrícola, baixa productivitat, excés de funcionaris, economia submergida, escassa recaptació impositiva…Reben més del que aporten, com també Extremadura, on com els del Partido Popular, utilitzen la nefasta política dels separadors per demanar que el repressiu 155 copegi Catalunya. Odi. Catalunya, paga i calla.
<< Una economia agrícola estable i ben equilibrada és essencial si hem de fer front als problemes que en aquest aspecte s’acosten tant a casa nostra com en el món sencer … Aquest programa està dissenyat per aconseguir aquesta classe d’economia agrícola >> . (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< A stable and well-balanced agricultural economy is essential if we are to deal with the problems that, in this aspect, are coming to our home as well as in the whole world … This program is designed to achieve that kind of agricultural economy >> . (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Els sectors de la política agrícola que requereixen l’adopció de mesures per part del Congrés durant aquest any són les següents:
<< Cereals: La legislació temporal i d’emergència sobre grans de 1961 i 1962 -que també abasta a la collita d’aquest any- ha estat molt útil. S’ha guanyat el suport de tots dos partits. Els estalvis ja assegurats mitjançant dos anys de reducció en els excedents arribarà a la xifra de gairebé mil milions de dòlars. Els emmagatzematges de blat de moro i sorgo, que totalitzaven vuitanta i cinc milions de tones fa dos anys, i costaven gairebé cinc-cents milions de dòlars l’any només en càrregues d’emmagatzematge, es reduiran a cinquanta-set milions de tones a finals d’aquest any. Han reduir-se a quaranta-cinc o cinquanta milions de tones a finals de l’any 1963. Al mateix temps, aquest programa contribueix notablement a la millora en els ingressos grangers >>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
<< Cereals: The temporary and emergency legislation on grains of 1961 and 1962 – which also covers this year’s harvest – has been very useful. He has won the support of both parties. The savings already insured by two years of reduction in surplus will reach the figure of almost one billion dollars. The storage of corn and sorghum, which totaled eighty-five million tons two years ago, and cost almost five hundred million dollars a year only in storage charges, will be reduced to fifty-seven million tons by the end of this year. They should be reduced to forty-five or fifty million tons by the end of 1963. At the same time, this program contributes significantly to the improvement in farm incomes >>. (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).t
————————————–
La crucifixió constant de Catalunya, immemorial nació catalana
The constant crucifixion of Catalonia, an immemorial Catalan nation
Ho diu Oriol Junqueras, pres polític, destituït pel repressiu 155, president d’Esquerra Republicana de Catalunya i exvicepresident del govern de Catalunya: “Res del que hem fet és delicte”. Així ho reafirma tot un govern de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, de presos polítics i d’exiliats polítics. Tota una nació sense Estat federal. La mediocritat política i d’organització territorial que mai han desitjat i sempre desterrat els Estats Units d’Amèrica. Units perquè han volgut i volen els seus ciutadans. Mai a la força. Estimen el seu gran país format per 50 Estats federals, que també són Estat. Un trencament territorial com a Espanya -bressol que podría ser d’un gran federalisme- mai no hauria succeït. Una nació immemorial com és Catalunya no pot ser tractada com una colònia.
Ni, per part de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular, amb el suport del representant Albert Rivera, de Ciudadanos, negar-li el diàleg, ni donar cops de porta a les seves demandes i aspiracions, ni instar a signar als ciutadans de les nacions que formen Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni portar aquesta mateixa llei orgànica al Tribunal Constitucional espanyol, pendent de renovació, ni la pitjor sentència d’entre altres sentències -quatre anys més tard- contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble, ni la intervenció autonòmica constant, ni portar totes les lleis socials i econòmiques aprovades pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional, ni a un ofec econòmic i fiscal motivat per un sistema de financiació injust i abusiu denunciat tantes vegades… i així fins arribar a un ofec polític i autonòmic de tanta envergadura, que al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat per tal d’aconseguir un diàleg efectiu i una justa negociació política, no van tenir una altra opció i demanada per milions de ciutadans que portar a terme -aprovat pel Parlament- un referèndum sobre la independència de Catalunya que va ser aprovada, però, al mateix temps es va declarar sense efecte. Tot això després d’una intervenció policial estatal terrible -govern del president Mariano Rajoy i del Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos-, contra els ciutadans de Catalunya que van anar a votar el dia 1 d’octubre de 2017. Com a testimoni, imatges esfereïdores.
La posterior aplicació del repressiu 155, els presos polítics i exiliats polítics a Europa, entre ells el Molt Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no només posa en evidència el fracàs de la Constitució espanyola i de la democràcia, sinó també el difícil encaix d’Espanya nació de nacions amb una Europa lliure, moderna i progressista. “Nuestras discordias tienen su origen en las dos más copiosas fuentes de calamidad pública: la ignorancia y la debilidad”. Simón Bolívar.
Oriol Junqueras: “Res del que hem fet és delicte” “Nada de lo que hemos hecho es delito” “Nothing that we have done is crime”
———————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
ELS GRANJERS I LA VIDA A LES GRANGES
THE FARMERS AND THE LIFE IN THE FARMS
<< L’èxit d’aquests principis exigeix un vot afirmatiu en el pròxim referèndum del blat, a celebrar sota la legislació promulgada l’any passat pel Congrés. Si dues terceres parts dels productors de blat voten en aquesta primavera per aprovar el programa autoritzat per aquesta llei, els ingressos actuals dels nostres productes de blat quedaran protegits, i així es reduiran els excedents de gra. El fracàs en aprovar el programa de marge deixarà al granger sense directrius de subministrament, sense eficaç suport al manteniment de preus …, i a mercè d’una producció limitada i preus sense protecció. No crec que algú que comprengui clarament aquesta alternativa prefereix tornar a patir la situació depressiva que va precedir a la iniciació del suport als preus fa una generació. En aquest any ni és viable ni necessària la promulgació de noves lleis sobre el blat >>. (President John F. Kennedy, missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 31 de gener de 1963).
r<< The success of these principles requires an affirmative vote in the next wheat referendum, to be held under the legislation enacted last year by Congress. If two thirds of the wheat producers vote this spring to approve the program authorized by that law, the current income of our wheat products will be protected, and thus grain surpluses will be reduced. Failure to approve the wheat program will leave the farmer without supply guidelines, without effective support for price maintenance … and at the mercy of limited production and unprotected prices. I do not think that anyone who clearly understands this alternative prefers to suffer again the depressive situation that preceded the initiation of price support a generation ago. In this year it is neither viable nor necessary the enactment of new laws on wheat >>. (President John F. Kennedy, special message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Les granges nord-americanes són una de les nostres principals fonts de divises. Ens proposem, doncs, continuar amb aquesta ferma política d’exportacions. No obstant això, encara tenim el problema especial de mantenir l’accés al Mercat Comú per a alguns dels nostres més importants productes agrícoles. Aquest Govern intenta donar tots els passos necessaris per protegir els drets deguts a les exportacions agrícoles nord-americanes. Hem inculcat als nostres socis comercials la vital necessitat de establir un acord just com a part essencial de les negociacions a gran escala que es duran a terme sota la llei d’Expansió Comercial de 1962 >>. (President John F. Kennedy, missatge especial al Congrés, Washington, D.C. 31 de gener de 1963).
Audiencia senatorial sobre posibilidad de negocios agrícolas con Cuba.
<< American farms are one of our main sources of foreign exchange. We therefore propose to continue with this firm export policy. However, we still have the special problem of maintaining access to the Common Market for some of our most important agricultural products. This Government tries to take all necessary steps to protect the rights due to American agricultural exports. We have instilled to our business partners the vital need to establish a fair agreement as an essential part of the large-scale negotiations that will be carried out under the 1962 Commercial Expansion law >>. (President John F. Kennedy, special message to Congress, Washington, DC 31 January 1963).
[John F. Kennedy campaigning for West Virginia presidential primary, West Virginia State College, Dunbar, West Virginia]
———————————————————-
LA FRASE
Referint-se a Pablo Casado, Partido Popular, va acusar -lo de “mentir”. “Vostè insulta i falta perquè no té raons ni arguments per fer oposició”. Segons Sánchez, Casado vol una Espanya “on només hi cap ell i els que pensen com ell”, “i nouna on hi cabem tots”. “Tan de bo el 28 d’abril la mentida i la crispació surtin de la vida política amb vostè derrotat a les urnes”.
Pedro Sánchez
President del govern espanyol
Postil.la: Aquesta Espanya, nació de nacions, “on hi cabem tots”, serà pels qui de manera voluntària i sense repressió hi vulguin cabre. Els que no, algun motiu molt significatiu tindran i així ho manifesten des de fa deu anys. Això és el que un president responsable, intel.ligent i valent, té l’obligació de resoldre. I no el repressiu 155 que no soluciona res i ho agreuja tot. (Blog ‘La Nova Frontera’).
La voluntat de superació i d’integració, aprendre, treball i esforç dels emigrants, essencials per al creixement del país
La cançó
————————————–
Publicat a General | Etiquetes blat, divises, exportacions, gra, preus, productes, productors, protegir | Comentaris tancats a La irresponsabilitat política dels separadors i la seva persecució permanent de Catalunya, provoquen un judici innecessari i un conflicte propi de la Guerra Freda
Autor: 
