El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

∝   Les famílies treballadores o, sense feina, són les que ho han de patir i pagar. Els déus de la injustícia, encara manen? On és la justa economia provinent de la intel.ligència humana? Els habitants dels planetes cremats, apagats, morts, sense vida, no eren intel.ligents i compassius? No és per res , no. Només per constatar si amb fam, guerres i extermini de la Terra la vida humana pot continuar existint.

Cap a la cuneta

 

   I tot comença amb uns preus ofegadors que aparten a milers de famílies cap a la cuneta. Sí, extraterrestres, sigueu a la galàxia que sigueu, us ho expliquem. Mentre les grans corporacions bancàries, energètiques, alimentàries tripliquen els seus beneficis, multitud de famílies no poden retornar els crèdits hipotecaris i pagar els rebuts familiars, degut a la constant pujada dels tipus d’interès, ara el 4,5%. Economistes experimentats reflectien les seves opinions de que, ara, el tipus d’interès començarien a baixar, però, no. La fantasia la podem trobar als contes d’Andersen; no als bancs superiors i gens entranyables.

La senyora Lagarde ha dit que no

 

   La senyora Christine Lagarde, presidenta del mastodòntic Banc Central Europeu, ha dit que no, que ara no toca baixar els tipus d’interès i, així, deixa atemorides a milions de famílies treballadores. Famílies que no han estat elles les que han pujat els preus, sinó, uns altres que tripliquen els seus beneficis i deixen a les cunetes a milers dels seus conciutadans. Actuen com volen.

   No crec que la senyora Lagarde, amb uns emoluments de 428.000 Euros anuals, vagi en aquest mateix tren o, en un de rodalies. Més aviat circula en un tipus ‘l’Orient Express’, lluny de totes aquestes consideracions que tant fan patir a les desvalgudes economies familiars. Ja ho diem, Dickens.

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÓRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès que arribi a regnar una autèntica pau i que s’aturi aquesta absurda carrera d’armaments. Un acord amb aquesta finalitat servirà tant als interessos soviètics com als nostres, i fins i tot les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos.>>

 (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<In short, both the United States and its allies, as well as the Soviet Union and its allies, have a mutual and deep interest in seeing genuine peace reign and stopping this absurd arms race. An agreement to this end will serve both Soviet and our interests, and even the most hostile nations must accept and maintain the obligations inherent in the treaties, because it will be in their own interests.>>

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

 

——————————————————————————-

LA FRASE

 

“En un país on persisteixen tots els trets del colonialisme, on la multitud de la cultura respira i transpira amb porus europeus tant a les parts plàstiques com a la literatura, ha de ser així. Tot intent d’exaltació nacional és un procés de rebel·lia anticolonial i ha de disgustar les capes que tenaç i inconscientment preserven la dependència històrica.”

“En un país en que persisten todos los rasgos del colonialismo, en que la multitud de la cultura respira y transpira con poros europeos tanto en las partes plásticas como en la literatura, tiene que ser así. Todo intento de exaltación nacional es un proceso de rebeldía anticolonial y tiene que disgustar a las capas que tenaz e inconscientemente preservan la dependencia histórica.”

Pablo Neruda

Biografias y Vidas .com

——————————————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Þ   El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, és el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta títols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i màster per la ‘London School of Economics. També ha exercit càrrecs importants i avançats. En definitiva, està preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. Nació formada per estats federals lliures i que també són Estat. Allà no existeix això de les autonomies del ‘café para todos’, per això mateix, els EUA són els primers del món. Els més avançats i treballadors. Els que compten amb més premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’,  vacances interminables i rècords en absentisme laboral.

   Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrà. I més premis si treballa més del que ha de treballar i fa les coses més ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot és Madrid!

L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de Catalunya 

   L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten.

   L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial nació catalana, és una forta raó de l’independentisme.

   Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

<<Avui dia, si la guerra esclatés de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos països serien les principals víctimes. És un fet veritablement irònic, però és cert que les dues potències més fortes siguin les que corren més perill de ser devastades. Tot el que hem construït, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruït les primeres vint-i-quatre hores. I fins i tot a la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes càrregues i perills a molts països, incloent-hi els aliats més propers a nosaltres, els nostres dos països són els que suporten les més pesades càrregues. Doncs tots dos estem dedicant fantàstiques quantitats de diners a la fabricació d’armes, diners que podrien ser millor dedicats a combatre la ignorància, la pobresa i les malalties. Ambdues nacions estem dins d’un cercle viciós i terriblement perillós, en què les sospites d’una banda desperten les de l’altra, i la creació de noves armes obliga a idear-ne de noves que contrarestin les primeres…, i així successivament> >.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Today, if war were to break out again at some point, no matter what, our two countries would be the main victims. It is a truly ironic, but true, fact that the two strongest powers are the ones most in danger of being devastated. Everything we have built, everything we have worked so hard for, would be destroyed in the first twenty-four hours. And even in the cold war, which brings so many burdens and dangers to many countries, including our closest allies, our two countries bear the heaviest burdens. Well, we are both spending fantastic amounts of money on weapons manufacturing, money that could be better spent fighting ignorance, poverty and disease. Both nations are in a vicious and terribly dangerous circle, in which the suspicions of one party arouse those of the other, and the creation of new weapons forces the devising of new ones to counteract the first…, and so on> >.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

“El colonialismo visible te mutila sin disimulo: te prohíbe decir, te prohíbe hacer, te prohíbe ser. El colonialismo invisible, en cambio, te convence de que la servidumbre es tu destino y la impotencia tu naturaleza: te convence de que no se puede decir, no se puede hacer, no se puede ser.”

Eduardo Galeano

(Escritor y periodista uruguayo, 1940-2015)

—————————————————

PAU, MÚSICA I CULTURA EN LLOC DE GUERRES EXTERMINADORES

 

——————————————————————————–

 

 

 

♥   ‘L’últim pistoler’, any 1976, Don Siegel com a director. Situació: Estat de Nevada. L’última pel.lícula del llegendari actor John Wayne, ja malalt de càncer. L’última traïció, els últims trets…i una visió de les praderies del Vell Oest. Els poblets emblanquinats per la neu i per el vent dels deserts, els salons abarrotats de bevedors de whisky i de jugadors de pòquer, els ranxos de bestiar, les diligències, els duels,  la violència…tot un món canviant amb la figura incrustada i corpulenta del pistoler ‘defensor’ dels patidors de les injustícies, dels xèrifs i comissaris corruptes, dels atropellaments i cavalcador incansable del Vell Oest. L’escena final de la pel.lícula ‘L’últim pistoler’ i per què no recordar-ho l’últim got de whisky brindant per la seva última victòria: John Wayne, l’incansable cavalcador del Vell Oest. 

——————————————————————————–

 

♥ Els avis, principalment, sempre m’ho havien avisat així. O, també, l’altre refrany català que diu: <<les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats>>. Era una costum quotidiana escoltar-los a casa. <<És que és un nen molt mogut>>, sentia dir. O aquell que em feia certa por, <<a aquest nen el dimoni el té agafat>> i que, ara, al recordar-ho, em fa pensar amb Russell Crowe a ‘L’exorcista del Papa’. Refranys familiars, avui, gairebé desapareguts com molts altres que feien rumiar, pensar i moure la matèria cerebral. Allò que alguns governants del món -apòstols de la guerra i la mort- tenen paralitzat: el cervell.

   Jugar al carrer era un divertiment indescriptible, ara, malauradament, els mòbils i el seu mal ús ho estan destrossant tot. Són l’exemple del ‘no persona’. El trencament de la convivència escolar i altres fets pitjors. Se’n parla per tot arreu i, per això mateix, erudits de tot el món en la matèria i del comportament humà i escolar, reclamen la no disposició dels mòbils fins per sobre dels 16 anys. Ho avisa el catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida, Anton Aluja quan explica que “l’ús problemàtic del telèfon intel.ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant, “cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”. Pares!

A mesura que es fan grans, evitar perdre la il·lusió per l’art, la lectura, el cinema, el paisatge, el jugar i compartir, les aventures, davant del bombardeig massiu irracional per l’ús i mal ús dels mòbils. El parany dels mòbils. Conviure en companyia per viure en llibertat i la felicitat en una Terra que, entre tots, cal respectar i estimar.

——————————————————————————–

 

 

 

∇   Escolto a la ràdio -tertúlia havia de ser- que uns diputats catalans entren en un restaurant de la capital del regne -de diferents regnes històrics poderosos, lliures, intel.ligents i de progrés, s’ha passat a un de sol forçat, mal avingut i conflictiu- i demanen per poder dinar. Assentats ja a un lloc els representants catalans parlen, i, valga’m Déu quin horror! Ho fan en català. En la seva llengua de naixement. Hi ho fan a Madrid! De la qual en diuen ‘città aperta e libera’. Tan punt senten parlar català, els de la taula del costat, com en el ‘Café de Rick’ de Casablanca, s’aixequen i demanen per canviar de lloc. És clar que en Rick (Humphrey Bogart) no hi era per poder solucionar, amb diplomàcia, la papereta. 

   Fanatisme? Catalanofòbia? O la Inquisició espanyola del segle XXI?

Monarquia constitucional i Estat federal

   A Bèlgica que acull als representants exiliats polítics catalans i degut als seus històrics conflictes territorials, van actuar amb treball polític, intel.ligència i responsabilitat d’Estat. Així, l’any 1994, tot i ser una monarquia constitucional, van modificar la Constitució per fer possible un Estat federal. Avui, Bèlgica, és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip, el setè rei dels belgues. Aquest estat federal està integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel-lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).

  Els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel.les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins de Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

   La monarquia i estat federal de Bèlgica són un exemple de gran actuació política, davant l’històric i permanent conflicte territorial, cultural i de llengües que tan debilita a l’Estat espanyol, la pau i a la democràcia.

La imposició de la llengua única, la imposició del partit únic, el totalitarisme, la dictadura

—————————————————————————— 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

President John F.Kennedy, el President màrtir

 

<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pugui no tenir virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com una cosa que ens repugna a tots, com una cosa que nega tota dignitat i llibertat personal. Però encara hem d’admirar el poble rus pels seus èxits en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C. 10 de juny de 1963).

<<No government or social system is so evil as to think that its people may lack virtues. As Americans, we think of communism as something repugnant to all of us, as something that denies all personal dignity and freedom. But we still have to admire the Russian people for their many achievements in the fields of science and outer space, in cultural and economic development, in culture and in many acts of undoubted value.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

<<Entre els molts trets comuns als nostres dos pobles, cap no és més assenyalat que el nostre horror a la guerra. Com a cas únic entre les grans potències: mai no hem guerrejat entre nosaltres. I cap nació, en la història militar, no ha patit tant com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides. Incomptables milions de llars i granges van ser incendiats o saquejats. Un terç del territori de la nació, incloent-hi gairebé les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de ruïnes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Chicago.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Among the many traits common to our two peoples, none is more notable than our horror of war. As a unique case among the great powers: we have never fought against each other. And no nation, in military history, has suffered as much as the Soviet Union during World War II. At least, Russia lost twenty million lives. Countless millions of homes and farms were burned or looted. One third of the nation’s territory, including almost two thirds of its industrial zones, was turned into a veritable pile of ruins… a loss equivalent to the devastation of this country east of Chicago.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“l’ús pro­blemàtic del telèfon intel·ligent pot con­tri­buir a pro­ble­mes i tras­torns de con­ducta, espe­ci­al­ment en ado­les­cents” i, per tant, “cal pres­tar espe­cial atenció a la pre­venció en pro­gra­mes esco­lars”.

Anton Aluja

Catedràtic de psi­co­pa­to­lo­gia de la Universitat de Lleida

Una classe als EUA. Més llibres, llibretes, bolígrafs, llapis i dibuixos. Sense mòbils. Ordinadors, els justos i en el moment apropiat.

Les per­so­na­li­tats més agres­si­ves, impul­si­ves, ines­ta­bles emo­ci­o­nal­ment i amb ansi­e­tat fan un ús pro­blemàtic o abu­siu dels telèfons intel·ligents. Així ho con­clou una recerca  del grup de neu­ro­cog­nició, psi­co­bi­o­lo­gia de la per­so­na­li­tat i genètica de la con­ducta de la Uni­ver­si­tat de Lleida (UdL) i l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB­Lleida), en què també ha par­ti­ci­pat la Uni­ver­si­tat Autònoma de Madrid. Ha estat publi­cada per la revista Cur­rent Psyc­ho­logy.

——————————————————————————-

Quan el violí puja cap a les estrelles

   Als Estats Units d’Amèrica i en els concerts de ‘Jazz’, el violí destaca en lloc important. Manté una força especial en el conjunt del grup musical i comparteix el so, junt amb els altres instruments que no té perquè ser sempre els mateixos. Allà, el violí, aporta història, tradició i art musical. Aquí, el ‘Jazz’, aparta el violí i els violinistes. És sempre el mateix conjunt musical, els mateixos instruments i mancats de la força i  sentiment que aporta la veu del violí.

   Ho poden escoltar a l’enregistrament del concert que avui aportem dels Estats Units d’Amèrica. Allà ens hi trobem. Escoltin!

———————————————————————————————————-  

Nadals amb exiliats

 

 

   La denominació Espanya, parc temàtic i platja d’Europa, -sense aigua de pluja-, sempre vol donar exemples. La xifra de turistes estrangers a Espanya durant l’any actual és de 85 milions que visiten un país amb, fins fa poc, presos polítics catalans. Hi romanen encara els representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’exili, com a la Unió Soviètica, és un cruel i mal exemple. ‘Sempre contra Catalunya’, sempre contra la Catalunya pagadora ofegada com a conseqüència d’un insaciable espoli fiscal -22 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn- ha portat a la situació actual. L’escandalosa situació de 13 comunitats autònomes, de les 17 existents, que reben molt més del que aporten i castiguen a les altres. Roman pendent una explicació per part d’aquestes comunitats i la voluntat de canviar l’injust sistema de finançament actual. Per Catalunya, immemorial nació catalana, i per tot el que es veu -sempre contra Catalunya-, la independència és el camí.

 

   La judicialització de la política iniciada per el nomenat i nefast  ‘155’ de l’expresident Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), conseqüència de la situació actual.

———————————————————————————————————–

 

 

 

∫   De nou els Estats Units d’Amèrica. No només se’n parla des del ‘The New York Times’ o del ‘The Washington Post’, sinó que correspon a una referència mundial quotidiana. És així, es parli del que es parli. Com d’uns premis Nobel constants. En tot i de tot. Com podria ser, tractar sobre la Palestina massacrada, país dels filisteus, terra sagrada de Jesús de Natzaret i avui tan martiritzada.

   Fa 75 anys que l’organització de les Nacions Unides (l’ONU), amb seu a Nova York, milers de representants dels països del món van votar perquè els israelites tinguessin un Estat propi. Així es varen poder retrobar i ajuntar els jueus escampats pel món. Els Estats Units van moure roques de les muntanyes i, fins i tot, arbres seqüoies perquè la votació de l’ONU fora favorable al poble d’Israel. També Moisès -Charlton Heston a ‘Els Deu Manaments’- aixecant el seu bastó va fer separar les aigües del Mar Roig, perquè el poble d’Israel pogués travessar-ho tot fugint de l’exèrcit egipci.

   Palestina no té cap Moisès. “Palestina tindrà el seu propi Estat!” cridaven els de l’ONU fa 75 anys. Ja ho veuen el que tenen els palestins: camps de refugiats, tensions, morts, patiment i guerres continuades, mentre Israel s’ha fet i es fa més gran a costa dels palestins.

Els Estats Units podrien fer molt més per Palestina, i, el missatge de Kennedy 

 

   Els Estats Units d’Amèrica, experts amb els seus 50 Estats federals lliures i amb la seva forta influència jueva, podrien fer molt més perquè Palestina tingués, ja, el seu propi Estat lliure. Menys subministrament d’armes, menys guerra i dolor i més diplomàcia racional i responsable. Caldria recordar les paraules del president màrtir John F.Kennedy: “Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços amb el nostre control d’armaments com ho hem estat en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altra banda de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau”.

Nikita Jrushchov – Primer secretario del Comité Central del Partido Comunista de la Unión Soviética

John Fitzgerald Kennedy – 35è president dels Estats Units d’Amèrica

“If we are to open new doors to peace, if we are to seize this opportunity for progress; if we are to be as bold and astute in our arms control as we have been in their invention, then let us demonstrate to all the world on this side of the wall and to those living on the other side of the wall, that the United States, that a strong America also longs for peace.” (JFK).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

La música és per a l’ànima allò que la gimnàstica per al cos.

Plató, filòsof.

 

——————————————————————————–

 

 

 

Ω   A jutjar pels grans tumults, revoltes, agitació, violència instigats per l’extrema dreta i l’ultradreta -si passés a Catalunya cridarien i acusarien de rebelión sedición amb condemnes terribles-, que diàriament succeeixen pels carrers de Madrid i en altres llocs de les regiones provincias d’Espanya contra Catalunya, immemorial nació catalana, els catalans, l’amnistia i el president espanyol Pedro Sánchez, els exiliats representants polítics catalans podrien ser enviats a Alcatraz. Ja saben, El hombre de Alcatraz. I, amb càstig perpetu. L’odi instigat del sempre contra Catalunya.

   Presos polítics catalans amb quatre anys de presó complerts i, ara, alliberats. La comdemna de cent anys de presó en conjunt i, en l’actualitat, les amenaces que, de tant en tant, la premsa deixa entreveure que podrien tornar a ser tancats. Anys i anys de presó per portar a terme una consulta a un poble mancat de l’Estatut d’Autonomia que va ratificar, i una declaració d’independència inexistent com en un planeta d’una pel.lícula de the Marvels. Càstig injust i desproporcionat contra els representants polítics catalans que, una vegada i una altra, i des de l’any 2005, demanaven diàleg polític i ser escoltats pels governs espanyols. No al ‘155’ ni a la judicialització de la política que ha portat a la situació actual. Però, als catalans, només se’ls escolta a l’hora de pagar.

   Representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’aspecte fosc d’una democràcia tardana que tant li costa mantenir-se a la superfície. Els exilis mantenen viva la força independentista.

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Quina classe de pau desitgem?

¿Que clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

 

   Magnicidi, cop d’estat contra el President ‘màrtir’ John F.Kennedy per haver-se negat a enviar tropes de combat i als terribles bombardejos al Vietnam del Nord. La seva ordre-memoràndum nº 263 “National Security Action Memorandum”sobre l’inici  de tornada del Vietnam -abans de finalitzar l’any 1963-, de 1.000 efectius militars cap als Estats Units, mai no va ser complerta. El seu propòsit era la tornada total dels efectius militars del Vietnam del Sud abans de l’any 1965, la negociació diplomàtica i  acabar amb el conflicte heretat. Es calcula que van morir en total entre 966.000 i 3.010.000 vietnamites. Els Estats Units van comptabilitzar 58.159 baixes i més de 1700 desapareguts, constituint la contesa més llarga d’aquest país fins a la Guerra de l’Afganistan. Va ser una de les guerres més importants de la Guerra Freda.

   Després de l’assassinat de Kennedy, impulsor de la Pau, el president Lyndon B. Johnson, amb la seva ordre NSAM #273 del 26 de novembre de 1963, va anul·lar l’ordre del seu antecessor de retirar 1000 militars per a finals d’any.

   De no haver estat assassinat el 22 de Novembre de 1963 a Dallas (Texas), el President Kennedy hauria pogut evitar aquella guerra tan terrible.

<<Enfoquem el problema cap a l’assoliment d’una pau més pràctica i duradora, basada no en una revolució sobtada de la naturalesa humana, sinó en una evolució gradual de les institucions humanes, en una sèrie d’accions concretes i d’acords efectius que redunden en benefici de tots els interessats. No hi ha una clau que obri les portes d’aquesta pau, ni tampoc hi ha una fórmula màgica que puguin adoptar una o dues nacions. La veritable pau ha de ser el producte dels esforços de moltes nacions, la suma de molts actes. Ha de ser dinàmica, no estàtica, canviant constantment per fer front a les necessitats de cada nova generació. Ja que la pau no és més que un procés, una manera de resoldre problemes>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Let us focus the problem towards achieving a more practical and lasting peace, based not on a sudden revolution in human nature, but on a gradual evolution of human institutions, on a series of concrete actions and effective agreements that result in benefit of all interested parties. There is no key that will open the doors of this peace, nor is there a magic formula that one or two nations can adopt. True peace must be the product of the efforts of many nations, the sum of many acts. It must be dynamic, not static, constantly changing to meet the needs of each new generation. Since peace is nothing more than a process, a way to solve problems>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

– “El poble israelià ha demostrat que és possible fer la pau, que la pau obre les portes a una economia i una societat millors, que la pau no és només una pregària. La pau està abans que tot als nostres precs, però és també l’aspiració del poble jueu, una genuïna aspiració per la pau…”.

-“Seguirem en el camí de la pau amb determinació i fortalesa. No ens aturarem. No ens donarem per vençuts. La pau triomfarà sobre tots els seus enemics, perquè l’alternativa és pitjor per a tots nosaltres. I hem de prevaldre.”

Isaac Rabin

Yitshaq Rabín va ser un militar i polític israelià. Fou el setè cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’Israel entre 1964 i 1967, ambaixador d’Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins al seu assassinat el 1995. 

 

– “The Israeli people have shown that it is possible to make peace, that peace opens the doors to a better economy and society, that peace is not just a prayer. Peace comes first and foremost in our prayers, but it is also the aspiration of the Jewish people, a genuine aspiration for peace…”.

-“We will continue on the path of peace with determination and strength. We will not stop. We will not give up. Peace will triumph over all its enemies, because the alternative is worse for all of us. And we must prevail.”

Isaac Rabin

 

——————————————————————————-

LES DIMENSIONS D’UNA MÚSICA EXCEL.LENT

 

   Entrin, entrin, passin, passin… i romandran encantats amb les melodies més boniques del món cultural i musical. L’artista, senyor Stéphane Grappelli, fa de les seves, amb un dels instruments més sensibles del món musical: el violí. Escoltar-lo et mou per els confins alegres i sentimentals de la vida i dóna valor a l’existència amb Pau i assossec. Hi ha música que et pot transportar a llocs meravellosos acompanyats d’instruments que fan que la música existeixi, fins i tot, a l’espai des d’on gira, gira i gira el fantàstic Planeta Blau.

 

——————————————————————————–

 

 

 

∉ Guerra civil i ‘incivil’ d’Espanya i en la dolorosa imatge que més avall es mostra. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. És el camí del pedregar. Conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Representants catalans presos polítics, representants catalans exiliats polítics a Europa com a conseqüència de la judicialització de la política iniciada per l’expresident Mariano Rajoy amb el denominat ‘155’. No al diàleg i solucions polítiques. Sempre fugir d’Espanya i de Madrid per la constant persecució i repressió.

   Encara avui dia s’escolten i veuen la cridòria discursiva en el Senat espanyol de les autoritats d’altres regiones i Comunitats denominades ‘autònomes’. Autònomes? Es desprenen crits, odis, dictadures i el foment de l’espoli fiscal que ofega Catalunya. No, no es tracta de l’amnistía -càstig que per votar, mai es tenia que haver-se produït-, no, no es tracta del referèndum per l’autodeterminació de la nació catalana -Declaració Universal dels Drets Humans-, es tracta dels 22 mil milions d’Euros -9’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central i centralista espanyol de Madrid. També se’n van cap a altres regiones i Comunitats autònomes que reben molt més del que aporten i que, a sobre, es rebaixen els impostos com és el cas de les Comunitats governades pel Partido Popular i que si paguen els ciutadans d’altres nacions i comunitats que formen Espanya. D’això, la dreta, extrema dreta i ultradreta en diuen ‘la igualdad entre todos los españoles’.

   Les grans autoritats i presidències d’altres Comunitats i regiones, criden des de dalt de la trona del Senat, que portaran al Tribunal Constitucional espanyol ‘qualsevol’ acord econòmic de l’Estat amb Catalunya. Ja hi està acostumada. Tot el que fa referència a la Catalunya pagadora i espoliada, cap al Tribunal Constitucional! Sempre contra Catalunya! Es la costumbre!, diuen a Madrid.

   La independència de Catalunya, immemorial nació catalana, és de justícia, raó, veritat, llibertat i necessitat urgent. 

 

 

Menys perdre el temps en baralles i més democràcia, cultura, educació i enteniment

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

 

<<Parlo de pau per tant com la fi racional que ha de perseguir tot home racional. M’adono perfectament que els esforços per aconseguir la pau no són tan espectaculars com ho és la guerra, i que sovint, les paraules del que això persegueix solen caure en orelles sordes. Però la veritat és que no tenim entre mans cap altra tasca que sigui més urgent que aquesta>>. (JFK).

<<I speak of peace therefore as the rational goal that every rational man must pursue. I am perfectly aware that efforts to achieve peace are not as spectacular as war, and that often the words of those who pursue this tend to fall on deaf ears. But the truth is that we have no other task on our hands that is more urgent than this>>. (JFK).

<<Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armes adquirides amb el propòsit d’estar segurs que mai no les hem de fer servir és essencial per al manteniment de la pau. Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que van amuntegant-se inútilment als dipòsits, i que només poden destruir i no crear no és el mitjà més idoni d’assegurar la pau i molt menys el més recent>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Today, spending billions of dollars each year on weapons purchased with the goal of making sure we never use them is essential to maintaining peace. But, surely, the acquisition of such weapons that are piling up uselessly in warehouses, and that can only destroy and not create, is not the most suitable means of ensuring peace and much less the most recent one.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“El que s’obté amb violència només es pot mantenir amb violència”.

 Mahatma Gandhi

Mohandas Gandhi, pensador i polític indi (1869-1948)

Jawaharlal Nehru primer ministre de l’Índia (1889-1964)

——————————————————————————–

ESCENES

‘El foc i la paraula’

Atractiu, oportunista, immoral… Elmer Gantry (Burt Lancaster) és tot això i més. Així que el dia que ensopega per casualitat amb una reunió religiosa i s’adona que és tan fàcil treure diners sent predicador com guanyar-los en una partida de cartes… es converteix en la religió evangèlica. Això, unit a la bellesa de la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), el porta a convertir-se a la religió Evangèlica. (Wikipedia).

Aviat es fa pastor, gràcies al seu carisma i la seva gran verborrea. Elmer pronuncia uns esfereïdors sermons sobre el dimoni, que el portaran a aconseguir la fama i la fortuna. No tot serà un camí de roses, ja que un periodista (Arthur Kennedy) intenta desemmascarar el veritable rostre de Gantry.

Quan es trasllada a la ciutat, Grady visita una casa de cites on coincideix amb Lulu Bains (Shirley Jones), una vella amiga, a qui va seduir i va abandonar. La noia intenta treure partit de la notorietat de Gantry, i per això li fa unes compromeses fotos que revelen la veritable identitat del reverend. A canvi dels negatius, li demana una important quantitat de diners. La ingènua Sharon decideix pagar el preu amb l’esperança de salvar Granty, de qui està profundament enamorada. Però els feligresos comencen a conèixer les transgressions del seu predicador. (Wikipedia).

 

Director: Richard Brooks

  • premios Oscar 1961: al mejor actor principal (Burt Lancaster), a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones); y al mejor guion basado en una obra literaria (Richard Brooks)
  • Premio Globo de Oro 1961: al mejor actor de cine – drama (Burt Lancaster)
  • Premios Laurel de Oro 1961: a la mejor película, a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones), al mejor actor dramático (Burt Lancaster) y a la mejor actriz dramática (Jean Simmons) – 3° lugar
  • Premio NYFCC 1960: al mejor actor (Burt Lancaster)
  • Premio WGA 1961: al mejor guion dramático estadounidense – cine (Richard Brooks)
  • Premio National Board of Review 1960: a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones).

 

 

Burt Lancaster winning Best Actor

 

——————————————————————————-

ESTIMAR LA MÚSICA I LA CULTURA

La música actual -tot anomenen música- principalment als cantants de lletres d’estar per casa, provoca una situació de gresca permanent de música passavolant i efímera. Una gran exaltació de cridòria, però, amb un valor musical i cultural pobre i escàs. Fins i tot una repetida cantarella de cançons sobre situacions personals i privades que no interessen a ningú. Fa la sensació que sobre música, cant i cultura no entenen res de res. Negoci, pur negoci.

Oferim un exemple de música immortal i cultura exemplars. La veu del violí i de grans instruments que acompanyen a tota la gran l’orquestra.

 

——————————————————————————–

 

 

¥   La independència no és perquè sí. És una constant al llarg dels anys pel fet que els problemes i conflictes que donen origen a aquesta demanda, no volen donar-los la solució política, econòmica i social que amb justícia requereix. Hi ha polítics amb nul·la voluntat i capacitat per solucionar l’actual situació independentista de Catalunya i que es fan orelleses sordes. Les conseqüències a la vista estan. Des de Madrid, com sempre, una pèrdua de temps incommensurable i malbaratament de l’erari públic en ‘operacions’ inqualificables.

Escoltar

♦   En el ‘SEMPRE CONTRA CATALUNYA’, immemorial nació catalana, ara, també, el ‘Futbol Club Barcelona’. Com sempre. Sense independència, sortir del desert polític, econòmic i social és la visió d’un oasi inexistent. Els camps de verdor s’han de plantar al desert i fer-hi arribar l’aigua. És una qüestió de supervivència. I de valentia. Saber escoltar, columna vertebral de la democràcia.

 

Θ  Finlàndia, el país més feliç del món. Catalunya, immemorial nació catalana, un país -des de Madrid-, expoliat, insultat, reprimit i odiat.  Ho veiem cada dia a la premsa madrilenya i a actuacions polítiques de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Ho han contagiat a tot Espanya i ,per això mateix, Catalunya no té res a veure amb Espanya. La xifra de 22 mil milions d’Euros (22.000.000.000) -un 9% del PIB català- que, cada any, procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud  ja que equival al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Resulta imprescindible retallar aquest ofegador espoli fiscal. Hi entra a la taula de treball pel diàleg i sense perdre el temps?

 

   λ   La història de la denominació Espanya, plena de dictadures -7-, i exilis. Encara, avui, representants polítics catalans exiliats a l’Europa lliure. Entre les múltiples diferències entre l’Espanya del sol, el mar, les platges, el turisme, el parc temàtic d’Europa i l’Europa de països federals, són els representants polítics catalans i que ells no tenen exiliats. Ja ho han superat això. Les seves són democràcies fortes. Fins i tot el senyor Emmanuel Macron, president de la República Francesa, dialoga, parla amb els independistes.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

“Per tant, he triat aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, tot i que és el tòpic més important de tota la Terra: LA PAU MUNDIAL”.

 

<<De quina mena de pau parlo? Quina mena de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda els homes i les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i construir una vida millor pels seus fills…; no pas una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per a tots els homes i les dones; no una pau que només regni al nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<What kind of peace am I talking about? What kind of peace are we looking for? Not a Pax Americana imposed on the world by American weapons. Not the peace of the grave or the safety of the slave. I am talking about real peace, the kind of peace that helps men and nations to develop, to have hope and build a better life for their children…; not a peace that is exclusive to Americans, but a peace for all men and women; not a peace that reigns only in our time, but a peace forever, a lasting peace>>.

 (President John F. Kennedy, American University, Washington, DC, June 10, 1963).

<<Parlo de pau perquè davant nostre s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en què les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a aquestes forces. No té sentit en una època en què una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins als darrers racons del globus per perjudicar fins i tot generacions que encara no han nascut >>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<I speak of peace because before us the danger of a new war rises. Total war is meaningless in an era when great powers can maintain large and relatively invulnerable nuclear forces and refuse to capitulate without resorting to such forces. It makes no sense at a time when a single nuclear explosion contains almost ten times the explosive force used by all Allied forces during World War II. It makes no sense at a time when the deadly poisons produced by a nuclear exchange would be transported by wind, water and land to the far corners of the globe to harm even generations yet to be born.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“El complex d’intel·ligència militar, industrial i de laboratoris, faria servir la guerra freda, després les nacions problemàtiques, després el terrorisme global, fins a arribar a l’última carta del triomf: Una falsa amenaça extraterrestre”.

 Wernher von Braun

El científic d’origen polonès Wernher von Braun -situat al mig de la imatge- i al costat del President màrtir John F.Kennedy, preparant el camí de l’home per arrivar a la Lluna.

 

——————————————————————————–

LA MÚSICA IMMORTAL PER LA PAU I LA CULTURA, ALLUNYADA DELS CONCERTS REPETITIUS I FUGAÇOS

 

 

Barcelona, ciutat de concerts i massificada. Massa música estrident que pertorba el descans de moltíssims ciutadans. Afecta la salut de milers de joves en uns concerts que acaben en hores intespestives, sense frens de responsabilitat i sense pau. I és, quan en aquestes hores, comencen els actes vandàlics. Comença a córrer l’alcohol. Un país gran i de progrés, una nació de nacions, hauria d’apostar més per la música immortal i la cultura. Els joves haurien de tenir una consideració més gran; la seva importància per al futur és fonamental.

 

——————————————————————————–

ESCENES

‘Cavaller sense espasa’

 

Polítics per vocació, servei públic, educació, honestedat i grandesa

 

——————————————————————————-

 

 

 

ð   Això sí, sempre contra Catalunya! L’instar a signar, per part del ‘Partido Popular’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Quatre anys per ser emesa la pitjor sentència que va deixar Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia ratificat en referèndum. No a les sessions de treball pel diàleg i pacte fiscal que tantes vegades va demanar l’expresident Artur Mas a l’expresident Mariano Rajoy. Espoli fiscal i ofec econòmic i social de Catalunya amb gairebé 8 milions d’habitants, dels quals, 1.300.000 són emigrants. Gairebé trenta lleis del Parlament de Catalunya portades al Tribunal Constitucional espanyol, per part del ‘Partido Popular’, menyspreant i burlant-se de l’autonomia.

Amb càrregues policials i repressió no se soluciona res

   Durant la presidència de Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’ van tenir lloc les càrregues policials contra els votants del referèndum del ‘Primer d’Octubre’, -en l’actualitat nombroses places i carrers de la nació catalana ostenten aquest nom- l’aplicació del denominat ‘155’ com a eliminador de l’autonomia de Catalunya, la judicialització de la política, els representants presos polítics i exiliats polítics catalans a Europa, la repressió que encara dura…

   I encara els del ‘Partido Popular’ es queixen de la seva situació política i parlamentaria que ells mateixos han provocat i que segueixen provocant, amb la seva obsessió pel foment i enfortiment de l’independentisme a base del ‘Sempre contra Catalunya’! i utilitzant Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. 

“Signar contra Catalunya”, deien


                                           Foto: Jordi Play

Votar, sosteniment pacífic de la democràcia real i expressió del poble, no és cap delicte.

La repressió, pròpia de les dictadures, no porta enlloc

   La judicialització de la política, propiciada per l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular, augmenta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, i, cada vegada més, l’allunya d’Espanya i d’una democràcia real a Europa.

   La mala política de la dreta, extrema dreta i ultradreta espanyoles, enforteixen l’independentisme i posen en evidència que, quan governen, no només demostren la seva incapacitat per distensionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, l’augmenten encara més. Cobrar emoluments i dietes puntuals i enormes no és el més important, es tracta de ser útils per treballar en solucions justes i democràtiques.

   

   Viatjar a Nova York, per exemple, és viatjar als Estats Units d’Amèrica. El director i músic, Woody Allen, també es desplaça de tant en tant a Barcelona i, no sé si sap, el que li agradaria a Catalunya, immemorial nació catalana, formar part d’una nació federal  com els Estats Units d’Amèrica. L’Estat número 51 dels  estats lliures, que també són Estat, i que formen els Estats Units.

   La denominació Espanya, nació de nacions, constitueix l’essència del federalisme. Això és així per la seva història, per la seva gent, per la seva diversitat, per les seves diferents llengües, per les seves institucions tan diferenciades, per la seva estructura territorial, per les seves diferents identitats i nacionalitats, per les seves pròpies aspiracions i lleis…Però, el nacionalisme espanyol i el retrògrad centralisme del Madrid i de l’Espanya ‘única’ per la força, ofega el  desenvolupament del bressol del federalisme que és Espanya i sigui una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i sense respecte per unes i altres.

———————————————————————————————————   

 

 

 

 

 

 

 

   

‡   Any 2006, any 2023. Disset anys del conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, a instàncies dels continuats errors polítics del ‘Partido Popular’ abans de governar i durant el seu govern amb l’expresident Mariano Rajoy. ‘Sempre contra Catalunya’, lema de després i encara vigent. Manera de fomentar el malestar polític, económic, social i, de gran manera, l’independentisme a Catalunya. Però, també, malmetre les relacions amb la denominació Espanya. Revifar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Aquestes ànsies per sortir cada dia a les pàgines del ‘The Washington Post’ i al ‘New York Times’, però, sempre pels continuats desencerts i pel ‘sempre contra Catalunya’. Mai, sortir en aquests diaris, per l’obtenció dels premis Nobel ni per una pau política exemplar.

El setge lingüístic de la dreta i ultradreta espanyola

 

   De manera destacada sempre contra la llengua catalana, parlada per uns 10 milions de persones, front a la llengua castellana del nacionalisme espanyol parlada per 548,3 milions de persones del planeta. No trobaran ni un sol català que no sàpiga la llengua castellana. Tots els estudiants de Catalunya acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. Ui! Quina por que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Senat. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Parlament Europeu. Ui! quina por que es parli català als Països Catalans. La llei de llengües d’Aragó (‘Partido Popular’) va establir la llengua catalana que es parla a la Franja de Ponent de l’Aragó -pobles catalanoparlants- amb l’acrònim ‘lapao’. El setge lingüístic de la dreta espanyola i la ultradreta. Ui! quina por que es parli la llengua catalana.

Diario de Sevilla

   Sempre contra Catalunya! Sempre contra la llengua catalana! <<Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes>> va dir l’exministre d’Educació i Cultura -dèficit d’educació i cultura-, José Ignacio Wert (‘Partido Popular’) en un Ple del Congrés. Fins i tot, després de finalitzar la desfilada de la Festa Nacional, el després rei Juan Carlos I li va etzibar a Rajoy: <<Le he dicho a Wert que lo de españolizar a los catalanes estuvo mal>>. El setge lingüístic de la dreta espanyola. La descriminació dels ciutadans de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, que no poden  ser atesos amb la seva llengua materna, amb la llengua de la seva terra i nació.

   Això sí, sempre contra Catalunya! I els del ‘Partido Popular’ volen tornar a governar? Per enredar-ho tot encara més? Per ensopegar més de dues vegades amb la mateixa pedra i continuar ensopegant?

(Aquesta qüestió és trascendental per a les ànsies de poder que es mouen al voltant. Per això mateix, abans de que en parli el ‘New York Times’, en parlaren en un ‘post’ següent).

 

De la manca d’enteniment al denominat ‘155’, judicialització de la política, representants catalans presos polítics, exiliats polítics catalans a l’Europa lliure i la repressió que encara continua. La Pau pacatejada.

 

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<Els Estats Units oferiran a la Conferència de Ginebra, no simplement amb propòsits de propaganda o amb ànim de despertar ridícula expectació, una sèrie de plans concrets per realitzar “un importantíssim avenç cap a la pau”. Esperem i creiem que seran atesos per totes aquelles nacions que s’oposen a la guerra. Inclouran propòsits específics per establir acords junts que s’hagin de complir per sobre de tot: aturar la producció de materials desintegrables i armes nuclears, així com la seva transferència a altres nacions; convertir els emmagatzemaments d’armes en una cosa que sigui productiva i destinada a usos pacífics; destruir les espoletes i els sistemes de lliurament que amenacin lexistència de lhome; controlar els perills resultants d‟un atac per sorpresa o accidental; preservar l’espai exterior per a usos pacífics; i, progressivament, reduir totes les forces armades de manera que suposi la supressió total de tota amenaça i pensament de guerra>>.

(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

 

<<The State Units will offer to the Geneva Conference, not simply for propaganda purposes or for the sake of arousing ridiculous expectations, a series of concrete plans to realize “an importantissim avenç cap a la pau”. I hope and believe that those nations that oppose the war will be appreciated by all. They include specific purposes to establish agreements together that they have to fulfill on top of all: to saturate the production of disintegrable materials and nuclear weapons, along with their transfer to other nations; to convert the emmagatzemaments d’armes into something that continued to be productive and destined for peaceful uses; destroy the fuzes and the shooting systems that threaten the existence of lhome; control the dangers resulting from a surprise or accidental attack; preserve the exterior space for peaceful uses; and, progressively, reduce all the armed forces in such a way that it supposed the total suppression of all threats and thoughts of war>>.

(President John F. Kennedy, televised speech to the nation, The White House, Washington, DC, March 2, 1962).

——————————————————————————-

Martin Luther King

 

 

——————————————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

VIU EL DINOSAURE?

Does the dinosaur live?

DINOSAURS are considered extinct for 65 million years, but they may still be among us. Even more: just lean out of a window to see them, as two American scientists believe that birds are dinosaurs. Robert T. Bakker of Harvard University and Peter Galton of the University of Bridgeport base their claim that dinosaurs, unlike other reptiles, were almost certainly warm-blooded animals like birds. Most paleontologists believe that birds, dinosaurs, and all reptiles evolved from theocodonts, which lived 200 million years ago. Bakker and Galton point out that Archeopteryx, the oldest bird, is later, going back only 140 million years. On this they base their assertion that birds descended from dinosaurs.

READER’S DIGEST

 

——————————————————————————-

ALTRES CONCERTS DE MÚSICA I CULTURA

 

La música és indispensable; la cultura també. La bona música immortal dóna aire per respirar; la bona cultura també. Amb la música i la cultura com acompanyants de la vida, moltes circumstàncies provocades i penoses no haurien de passar. Ajuden a pensar i pensar és digne del bé, no d’una actuació equivocada que porta patiment per tanta gent.

 

——————————————————————————–

ESCENES

‘Aquesta terra és meva’

 

​La lluita per la llibertat i contra la tirania

——————————————————————————-

 

  Deixar expressar la veu del poble català i quan són milions de ciutadans els que la volen manifestar, pertany a una aspiració humana de la democràcia. De vegades, arrels dictatorials ho entorpeixen. Presos polítics, exiliats polítics a Europa. Mantenen una actitud de demanda perquè el que obtenen pel seu esforç de treball i aportació general, no és just per a ells ni pel seu poble. Se’n riuen amb acords que no es compleixen. Una vegada i una altra. Als de Madrid, i, mireu que ho fan malament! els molesten la veu i acords d’aquest poble que és menyspreat. Una vegada i una altra. La repressió constant és només l’actuació dels qui creuen romandre per sobre dels ciutadans d’aquest poble nació. Però mai la posta en marxa d’una política justa i intel.ligent pròpia de la grandesa de la democràcia. Els polítics que ho poden propiciar dóna la sensació que hi són pels seus grans sous puntuals i dietes també puntuals. No saben solucionar-ho. Ni volen. Representen un fracàs total. I aquest poble segueix amb les seves demandes incomplertes. Segueix existint només a l’hora -que és cada any- del recapte per part de l’Estat espanyol de 20 mil milions d’euros -un 9% del PIB català- que se’ls emporten procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Un autèntic espoli fiscal que retalla, ofega i deixa Catalunya, immemorial nació catalana, sense el pressupost que en justícia li correspon pels seus 8 milions d’habitants. La Generalitat de Catalunya ho demana una vegada i una altra, ho expressa, ho manifesta, ho diu, ho reclama, ho fa saber mitjançant la demanda d’una taula de treball -treball?- i diàleg positiu que reconegui i posi en pràctica allò que ja sap: Catalunya no rep el finançament que en justícia li correspon. De les primeres en pagar i la desena en rebre. Roman mal finançada. Una greu opressió econòmica, dins d’Europa, per part de l’Estat espanyol.

   I quina és la resposta que rep Catalunya? Doncs la que porta cap a la independència. No podria ser d’una altra manera. És a dir, el gran disbarat de Mariano Rajoy i del ‘Partido Popular’ -es creuen que poden fer tot el que volen-, l’any 2006, de recollir signatures a Espanya contra la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un altre disbarat polític i per seguir destrossant la convivència entre Catalunya i Espanya com és el de portar la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Dóna la sensació que el ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta i l’ultradreta utilitzen les institucions de l’Estat per a les seves pròpies ideologies polítiques, conveniències ,i, del ‘sempre contra Catalunya’. No aprenen res. No volen aprendre res. Una ignorància política supina.

   Quatre anys -2006 al 2010- per emetre sentència. La pitjor de les sentències hagudes sobre la taula contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Quatre anys i més de foment de l’independentisme per part de l’anterior president, Mariano Rajoy, i del ‘Partido Popular’ que, ara, clamen al cel i a la terra i en altres llocs perquè la seva carrera s’atura a les portes de la Moncloa.També, el denominat ‘155’ , l’atac constant a l’autonomia de Catalunya, la llengua catalana i el ‘sempre contra Catalunya’ dificulta guanyar en aquesta carrera diguem-li presidencial que també necessita d’un gran motor: la intel.ligència política i la Pau. 

   Representants presos polítics, presó, exilis polítics, repressió, càstigs, judicialització de la política, no soluciona res.

   En podem continuar parlant en el següent ‘post’.

 

Així va començar tot

Ultima Hora

El ‘Partido Popular’ insta a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble.

EL PAÍS

El ‘Partido Popular’ porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol. 

Quatre anys (2006-2010) per dictar la pitjor sentència d’entre les emeses-, per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. 

Tirar al voral el diàleg i sessions de treball demanades pel president Artur Mas, per l’enteniment sobre un pacte fiscal davant d’una Catalunya ofegada per l’espoli fiscal.

 

‘Libertad Digital’

Òmnium Cultural

Enfortiment de l’independentisme

RTVE.es

El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, signa el decret de  convocatòria de la consulta del  -9N- mitjançant un procés participatiu de votació en el que milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, mostren el seu rebuig a l’actuació política de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i del seu Govern del ‘Partido Popular’ amb relació a Catalunya. El President de la Generalitat, Artur Mas, és denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat…situació que dóna més força i raó a l’independentisme. L’enteniment i la Pau cada vegada més allunyats.

09.11.2014, Barcelona
Procés participatiu del 9N.  
foto: Jordi Play

   Tres anys (2014-2017) faltaven pel referèndum del primer d’octubre. Temps suficient per portar a bon terme sessions de treball, enteniment i acords sobre qüestions urgents exposades per la Generalitat de Catalunya, davant de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i del seu Govern del ‘Partido Popular’. Però, no. Res de res. Tres anys per picar encara més l’autonomia ‘de fireta’ de Catalunya.

(Continuarà en el ‘post’ següent)

——————————————————————————–

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<Però el dia primer de setembre de l’any passat, mentre els Estats Units i el Regne Unit negociaven de bona fe a Ginebra, la Unió Soviètica va trencar descaradament les seves moratòries en ordenar es portés a terme una sèrie de proves nuclears que durarien dos mesos. Acompanyades per noves amenaces i tàctiques de terror, aquestes proves, realitzades majoritàriament a l’atmosfera, representaven un enorme esforç soviètic per situar les armes nuclears en la carrera general dels armaments >>.

 

<<Un cop va estar clar que no servirien de res noves propostes o apel·lacions, vaig autoritzar el dia cinc de setembre una represa de les proves nuclears subterrànies, i així mateix vaig anunciar el dia dos de novembre, abans que s’acabés la sèrie soviètica,, que es estaven realitzant preparatius per reprendre igualment les proves atmosfèriques, i que faríem quantes fossin necessàries per a la nostra seguretat a la llum dels recents èxits soviètics en aquest camp>>.

(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<But on September 1st of last year, while the United States and the United Kingdom were negotiating in good faith in Geneva, the Soviet Union brazenly broke its moratorium by ordering a series of nuclear tests to be carried out that would last two months. Accompanied by new threats and terror tactics, these tests, carried out for the most part in the atmosphere, represented an enormous Soviet effort to place nuclear weapons in the general arms race>>.

 

<<Once it was clear that new proposals or appeals would do no good, I authorized a resumption of underground nuclear tests on September 5, and also announced on November 2, before the end of the Soviet series, that preparations were being made to resume atmospheric testing as well, and that we would do whatever was necessary for our safety in light of recent Soviet achievements in that field>>.

(President John F. Kennedy, televised address to the nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

 

——————————————————————–

LA FRASE

“Dia de la Indepedència: la llibertat manté la seva vida en els cors, les accions, l’esperit dels homes i les dones i, per tant, ha de guanyar-se i renovar-se diàriament; en cas contrari, com una flor tallada de les seves arrels vivificants, es panseix i morirá”. 

 

  • “Día de la Independencia: la libertad tiene su vida en los corazones, las acciones, el espíritu de los hombres y, por lo tanto, debe ganarse y renovarse diariamente; de lo contrario, como una flor cortada de sus raíces vivificantes, se marchitará y morirá”.

 

  • Dwight D. Eisenhower

(Denison, Texas, 14 de octubre de 1890-Washington D. C., 28 de marzo de 1969)

34è president dels Estats Units d’Amèrica entre el 1953 i 1961.

 

 

———————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

 

Pop d’anells blaus. Petit caçador, intel.ligent i potencialment letal

El més mortífer de tots els animals habita al mar: es tracta del pop d’anells blaus del Pacífic. Amb el bec corni injecta un verí tan enèrgic que una picada acaba en dues hores amb un home. S’ha descobert científicament la composició química d’aquest verí, però actua tan ràpidament que els antídots són ineficaços. Moltes persones, que pel que sembla van morir ofegades, van poder en realitat haver estat víctimes del pop.

The deadliest of all animals inhabits the sea: it is the Pacific blue-ringed octopus. With its horny beak it injects a venom so strong that one bite kills a man in two hours. The chemical composition of this poison has been scientifically discovered, but it acts so quickly that antidotes are ineffective. Many people, who apparently drowned, may actually have been victims of the octopus.

READER’S DIGEST

 

———————————————————————

ENFORTIMENT DE LA MÚSICA I LA CULTURA

 

Un so musical més profund gràcies a una participació instrumental més àmplia i forta. És anar més enllà de la música mitjançant sons i  melodies no tant repetitives i estridents. Viatjar en el temps de la música immortal i deixar-se emportar per uns sons inoblidables. Situacions de la vida que la bona música per part del violinista rebel, pot ajudar a millorar i canviar, com els mariners dels velers de ‘Moby Dick’, que van a la recerca del que és inacabable. El moviment de les veles acompanyat d’una música gran i potent.

 

——————————————————————————-

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hagués triomfat la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, avui romandria formada per Estats federals lliures. O, al menys, en aquelles denominades ‘autonomies històriques’ que són molt més que aquestes ‘autonomies’ de fireta. Són nacions. Però, a la denominació Espanya, no són les coses ben fetes, els èxits polítics i els Nobel allò que més destaca, sinó els cops d’estat militars, els pronunciaments, les rebel.lions i sedicions militars, les dictadures i, ara, el denominat ‘155’ aplicat a Catalunya, immemorial nació catalana, l’atac constant a la llengua catalana, la judicialització de la política i la situació del Consell General del Poder Judicial caducat des de fa 5 anys.

   Verbigràcia: Revolta de la Guàrdia Reial, revolta de Villarejo de Salvanés, cop d’estat de Pavía, cop d’estat a Espanya de 1929, cop d’estat de Primo de Rivera, La Sanjurjada, cop d’estat del 18 de juliol de 1936, operació Galàxia, cop d’estat del 23 de febrer de 1981, conspiració colpista per al 27 d’octubre de 1982, per citar algunes del segle XX. Les esdevingudes anteriorment, com l’assassinat del general Prim, podrien omplir un volum de l’enginyós cavaller ‘Don  Quixot de la Manxa’.

  Malauradament, l’actual situació territorial espanyola, els pactes polítics tinguts, la recent campanya electoral i els seus resultats a les eleccions generals posen en evidència que, mentre als Estats Units d’Amèrica es desenvolupaven i perfeccionaven els seus 50 Estats Federals, aquí es circulava amb ‘la diligència’ de Ringo Kid (John Wayne).

 

RTVE.es

Miles de manifestantes piden sostener la independencia 

Una de les ‘Marxes per la llibertat’ a Barcelona (arxiu).

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<La prova de noves armes i dels seus efectes ha de formar necessàriament part d’aquesta investigació i procés de desenvolupament. Sense proves, sense experimentació, sense investigació, sense verificació, el progrés és limitat. Una nació que s’absté o conté a les proves no pot, evidentment, igualar els èxits d’una altra que les duu a terme. I quan totes les potències nuclears s’abstinguin definitivament de practicar aquests experiments, s’aturarà així mateix la terrible carrera de les armes nuclears>>.

<<És per això que aquesta nació, des de fa molt de temps no cessa de recomanar un autèntic fi d’amplitud mundial de les proves nuclears. I per això és perquè  l’any 1958, voluntàriament, ens vam comprometre, com ho va fer la Unió Soviètica, a una moratòria de proves nuclears durant la qual cap de les parts no les podria dur a terme, alhora que, tant l’Est com l’Oest, tractarien de buscar plans concrets per controlar-los>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

<<The testing of new weapons and their effects must necessarily be part of that research and development process. Without testing, without experimentation, without research, without verification, progress is limited. A nation that abstains or holds back in its trials cannot, of course, match the achievements of another that undertakes them. And when all nuclear powers definitively refrain from carrying out such experiments, the terrible nuclear arms race will also stop>>.

<<It is for this reason that this nation, for a long time, has not ceased to recommend an authentic end of global scope of nuclear tests. And that is why in 1958 we voluntarily committed ourselves, as did the Soviet Union, to a moratorium on nuclear tests during which neither party could carry them out, while both East and West would try to find concrete plans for their control>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

 

———————————————————————-

LA FRASE

 

“No m’entregaré mai, ni que m’ofereixin passar un mes a la presó. No he vingut a buscar una solució personal, sinó a treballar per la resolució d’un conflicte polític”.

Carles Puigdemont i Casamajó

Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana.

Diputat al Parlament Europeu des de  2019

Exiliat polític a l’Europa lliure des de l’any 2017

 

———————————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

Els cargols, benefactors dels humans 

El cargol comú dels jardins frega uns 30 ous a l’any, cadascun de la mida d’un cap d’agulla. Amb la seva posada, el cargol contribueix a salvar vides humanes. Els ous són font d’un compost químic que serveix per determinar grups sanguinis. Normalment aquest producte s’extreu de la sang humana, però calen cinc donants per obtenir la quantitat existent en un sol ou de cargol. El contingut de l’ou s’extreu i es dissol en una solució salina.

READER’S DIGEST

The common garden snail lays about 30 eggs a year, each about the size of a pinhead. With its laying, the snail contributes to saving human lives. Their eggs are the source of a chemical compound that is used to determine blood groups. Normally this product is extracted from human blood, but five donors are needed to obtain the amount found in a single snail egg. The egg contents are removed and dissolved in a saline solution.

READER’S DIGEST

 

———————————————————————-

MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA

En una època de repetitius i massificats concerts musicals -a tot s’anomena música-, és just i poderós escoltar i veure la gran música immortal que abraça el valor de la cultura. Una força instrumental variada, estudiada, pensada i forta que va més enllà de la música. Un regal per a un gran públic que sap valorar la gran música i no només l’estridència repetitiva.

 

In a time of repetitive and massive musical concerts -everything is called music-, it is fair and powerful to listen and see the great immortal music that embraces the value of culture. A varied, studied, thought out and strong instrumental force that goes beyond music. A gift for a large audience that knows how to value great music and not just stridency.

 

———————————————————————-

ESCENES

‘En blanc i negre’

 

 

———————————————————————-

 

 

 

 

¢ El present ‘post’ és una continuació de l’anterior. Com les recordades històries del ‘Capitán Trueno’ l’heroi justicier català, de Castelló d’Empúries, que cada setmana sortia un capítol diferent. Temps d’ànsies per llegir, només en castellà és clar. Fèiem esment, en el comentat ‘post’ anterior, de l’embolic dels pactes municipals després de les darreres eleccions. Verborrea d’insults, odis i amenaces, en alguns d’ells, contra Catalunya -immemorial nació catalana- i la llengua catalana. Una altra vegada la infame i mala política d’estratègia electoralista, davant les properes eleccions generals. L’afany dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta per fomentar, avivar, impulsar  i enfortir  l’independentisme és d’una insistència frenètica. I encara persegueixen revistes escrites en català/valencià alguna d’elles com el ‘Cavall Fort’ per a nens i nenes fundada l’any 1961.

   I és que, realment, vista aquesta situació malaltissa contra les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, i més amb el constant espoli fiscal que pateix Catalunya, no li queda altra solució que la independència. L’invent de la pèssima política centralista i nacionalista espanyola del denominat – 155-, encara hi dóna més força. Les amenaces, en plena campanya electoral, per part dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, d’un altre ‘155’ del terror, impulsa i dóna raó a la independència.

HISTÒRIA ÉS MEMÒRIA

 

‘La granota i l’escorpí’

 

   <<Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota: -Duu-me a la teva esquena. -Que et dugui a la meva esquena! -va comentar la granota-. Ni pensar-ho! Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! -No siguis estúpida -li va dir llavors l’escorpí-. ¿No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?

   Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia.

   Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar:

   -Veus! T’ho havia dit! Però què has fet?

   -No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.

El Independiente

 

Amb el Pacte de Munic, el 30 de setembre de 1938, França i el Regne Unit van creure haver desactivat els ànims bel·licistes de Hitler; aviat descobririen que s’havien equivocat.

(La granota i l’escorpí)

 

———————————————————————

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

1963 Test Ban Treaty. President John Kennedy signa el document ratificant la nuclear test ban treaty today. L-R: Sen. John Stock Photo – Alamy

<<Però fins que la Humanitat hagi proscrit la guerra i els seus instruments de destrucció, els Estats Units han de mantenir una quantitat i qualitat efectives d’armes nuclears desplegades i protegides de tal manera com per poder ser capaços de sobreviure a qualsevol atac per sorpresa i eliminar a l’agressor. Només amb aquesta força podem estar segurs d’aturar un atac nuclear o un aclaparador atac per terra, mar o aire a les nostres forces o aliats. Només amb aquesta força i en el cas de fallada de la nostra potència dissuasòria, podem al món lliure enfrontar-nos amb la tragèdia d’una altra guerra i mantenir alhora esperances de sobreviure. I aquesta força dissuasòria, si ha de ser eficaç i versemblant comparada amb la de qualsevol altra nació, ha de posseir les armes nuclears més modernes, més segures i més adaptables que puguin produir els nostres equips de recerca>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

Alamy

1963 Test Ban Treaty. President John Kennedy signs the document ratifying the nuclear test ban treaty today. L-R: Sen. John Stock Photo – Alamy

<<But until Humanity has outlawed war and its instruments of destruction, the United States must maintain an effective quantity and quality of nuclear weapons deployed and protected in such a way as to be able to survive any surprise attack and eliminate to the aggressor Only with such force can we be sure of stopping a nuclear attack or an overwhelming land, sea or air attack on our forces or allies. Only with such force, and in the event of the failure of our deterrent power, can we in the free world face the tragedy of another war and at the same time maintain hopes of survival. And that deterrent, if it is to be effective and credible compared to that of any other nation, must possess the most modern, safest, and most adaptable nuclear weapons our research teams can produce>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

 

———————————————————————-

ESCENES

Feixisme, cop d’estat i dictadura

   Viure en democràcia no és només anar a votar, és una manera d’existir gràcies a poder respirar l’aire de la intel.ligència i bondat humanes. De la realització del progressisme real i positiu a favor del benestar dels ciutadans sense exclusions. Aspiracions humanes obertes a millorar la vida de cada dia. La democràcia real obre les portes a l’existència i a les seves millores; la dictadura, el totalitarisme ho arrasen tot. La intel.ligència, la ciència, la cultura, el progrés social i econòmic, la grandesa de les llengües, la raó de l’ésser humà, el lliure albir, la llibertat i la Pau són menyspreats i perseguits. Abolir lleis de llibertat, humanitat i democràcia és retornar a les cavernes de la dictadura.

———————————————————————

EUFÒRIA PEL CANT, LA MÚSICA I LA CULTURA

 Obert a una sensibilització instrumental i musical per a tots els espectadors. El so del violí i dels altres instruments acompanyants, obre una oportunitat nova davant dels concerts multitudinaris, però, sempre amb la mateixa música i idèntics instruments i ritmes. Concerts repetitius i pesats en els quals, sembla, només compte la massificació. FANEKA, ho fa diferent.

———————————————————————-

 

 

 

 

Ξ   El fibló sempre a punt. Ben esmolat quan es tracta de picar Catalunya, immemorial nació catalana, i més quan les eleccions es veuen per l’horitzó. El ‘sempre contra Catalunya’ com a mostra d’una penosa incultura política. Tornen els temps d’Aznar i Rajoy? Tornen els temps del desastre governamental -cultura del totxo- del ‘Partido Popular’, que va assolar el País Valencià? Serà necessaria la importació de milions de tones de cues de pansa perquè la gent d’aquelles terres recuperi la memòria? En els darrers anys, l’avenç del progrés nou a València es començaba a fer notar, fins quan?

   Veus amenaçadores procedents del País Valencià -immemorial nació valenciana, catalans del Sud-, s’escolten en contra de la llengua catalana per part dels qui prefereixen parlar en la llengua de Madrid i que no volen permetre que el poble valencià sigui atès en la llengua valenciana i catalana. Però, això, sí, des de l’Estat espanyol i dels governs de Madrid, prémer fins a l’ofec l’implacable i injust espoli fiscal. Qui més paga rep molt menys del que li correspon. 

   Ja han començat, com es pot veure i escoltar els crits furibunds de la campanya electoral utilitzant la llengua catalana/valenciana com a propaganda de mala estratègia electoral. El conflicte permanent en lloc de la Pau estable i duradora. Les veus i amenaces de la dreta, extrema dreta, ultradreta governadores, costi el que costi, ja es comencen a fer sentir. La manca d’intel.ligència política també. Si amb els pactes de les darreres eleccions municipals han provocat un cataclisme polític i paralitzador a molts Ajuntaments, en les properes eleccions generals paralitzaran Espanya. Quaranta anys cap al darrere.

   En el pròxim ‘post’ la faula, de tradició africana, ‘La granota i l’escorpí’. 

Mòdul B #PFI Mòduls de Formació General

 

———————————————————————-

 

⊕   No tot va sobre el senyor Messi i l’Inter Miami (Florida). El camp és molt més extens i ampli. Però quan l’assumpte afecta a les butxaques dineràries de les famílies podem dir que és una situació de molt de ‘cuidado’. No pel senyor Messi, és clar. El seu assumpte económic està més que solucionat. ‘Saludos Miami!’ 

   En tot moment ho escoltem a la ràdio catalana. Les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. Ens situem en temps d’abans de ‘la guerra’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb el gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el seu preu i rebaixar l’electricitat. 

   Però, en el país de les meravelles i de les grans creences futbolístiques, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només NO han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia, -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars. Com la bossa de cireres.

   Els representants polítics i servidors públics no ho entenen això dels preus. No ho experimenten. Els seus puntualíssims sous i dietes fan que això no els causi gran angoixa i intranquil.litat. A milions de famílies, sí. Salvaguardar l’interès públic per sobre dels interessos dels grans poders econòmics és important pels ciutadans que han de lluitar per no quedar asfixiats del tot.   

   

CaixaBank Research

 

L’augment dels preus dels aliments és més persistent del que s’esperava.

——————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT

PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME

NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT

<<Confiem i preguem que aquestes no desitjades proves nuclears mai no arribin a realitzar-se; que aquestes terribles armes no arribin mai a disparar-se, i que els nostres preparatius per a la guerra ens portin la tan desitjada pau. El nostre principal objectiu és el control de la força i no augmentar-la en un món més segur per a tota la Humanitat. Però qualssevol siguin els esdeveniments que ens ofereixi el futur, jo he jurat solemnement mantenir i defensar la llibertat del poble nord-americà, i intentaré fer el que cregui el meu deure per complir amb aquesta solemne obligació>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

 

<<We hope and pray that these unwanted nuclear tests never take place; may these terrible weapons never be fired, and may our preparations for war bring us the much-desired peace. Our main objective is the control of the force and not to increase it in a safer world for all Humanity. But whatever events the future may bring, I have solemnly sworn to uphold and defend the liberty of the American people, and I will try to do what I believe to be my duty to fulfill that solemn obligation>>.

(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).

Computer Hoy

<<Fa disset anys l’home va alliberar l’energia de l’àtom. Des de aquella data va prendre a les mans mortals el poder de l’autoextinció. A través dels anys que van seguir i sota tres successius presidents, els Estats Units han buscat bandejar aquesta arma dels arsenals de les nacions no alineades. Doncs de totes les tremendes responsabilitats inherents a aquest càrrec, cap és més trista que la de l’autoritat especial per emprar les armes nuclears en la defensa del nostre poble i de la llibertat >>.

(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).

 

———————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

Un dia especial per a les serps cobra

A special day for cobra snakes

 

DNA India

 

<<Snake WORSHIP is still an important aspect of popular religion in many parts of India. One day a year, in the middle of summer, the <<snake festival>> is celebrated, called Naga Panchami (words that mean <<snake>> and <<fifth>>). The name refers to the fifth day of the Hindu month of Shravan, which corresponds to the time between the beginning of July and the beginning of August. During that day it is believed that the cobras do not bite anyone and they are venerated alive or in image. Sometimes the snakes are handled by devotees of the cult. Snake-worshippers also ritually feed sacred cobras that are bred in special temples, and even place pots of milk as offerings to wild cobras in places they frequent.

(READER’S DIGEST)

 

———————————————————————-

Eufòria per la gran i bona música com a força i abraçada cultural

Joventuts Musicals Palamós

PAU. Concert dedicat a Pau Casals (1876-1973)

Jove Orquestra de Figueres. Seccions Ficaris, Tramuntana i Icària

Els joves que treballen per la música i la cultura

——————————————————————————————-

 

 

 

 

 

 

ℵ   En vénen més d’eleccions i molt importants. Aquí i fora. L’afroamericà Tim Scott, de 57 anys, l’únic senador negre del Partit Republicà, i que s’ha inscrit a les primàries per la presidència dels Estats Units d’Amèrica, va dir a North Charleston (Carolina del Sud), que “Joe Biden i l’esquerra radical estan atacant cada esglaó de l’escala que em va ajudar a escalar. Estan atacant els nostres valors estatunidencs, les nostres escoles, la nostra economia i la nostra seguretat. (…) L’única cosa que necessitem és un gir”, va defensar.

   El senador Scott, net d’un treballador dels camps de cotó,  no va dir res sobre la injustícia i el patiment causat a milions de nord-americans, pel seu sistema injust de Seguretat Social, Salut, Atenció Mèdica i Hospitalària. Pobres les moltes famílies que han d’ingressar per ser tractats d’un càncer i que s’han de refiar de la seva assegurança mèdica. No poden pagar les llarguíssimes factures mèdiques i es veuen obligades a hipotecar les seves vivendes. Que visiti, el senador, les sales de milers d’hospitals dels EUA i parli amb els familiars de nens i altres ciutadans malalts de càncer. Veurà un panorama dramàtic.

   Tampoc va dir res, Tim Scott, sobre la inflació que assola el seu gran país i les milions de famílies que pateixen a causa de la comdemnada alça dels preus. Inflació provocada per la irresponsabilitat de les grans corporacions, companyies industrials i comercials, els grans negocis…, per les seves pujades innecessàries dels preus. Ells sí que tripliquen els seus beneficis. La Casa Blanca, la Càmera de Representants, el Senat i la Reserva Federal, en lloc de tant pujar els tipus d’interès -encara més inflació-, no haver autoritzat mai aquestes pujades injustificades dels preus. És a dir, procurar més per l’interès públic i no tant pel privat.

Trampa grossa

   Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que consenten la inflació i la pèrdua de valor del diner. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.

Foto: Wikipedia

———————————————————————-

 

 

 

 

 

∠   Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que la consenten. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més (4,1%, tirant baix).Productes que han duplicat i triplicat el seu cost. L’augment d’un 80% del preu de la carn i del 30% altres aliments essencials per a la família.  Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.

Maleïts preus

   Veïns molt propers -els francesos- que ens els trobem tot sovint pels carrers d’aquí, i, expliquen coses. Expliquem, també, les nostres sobre els maleïts preus. Amb una freqüència supina escoltem a la ràdio catalana que les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb els del gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el preu del gas i rebaixar l’electricitat.

Cosa de màgia

   Però, en el país de les meravelles i de les grans creences, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només no han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars.

   En el país de la inflació descontrolada i sostinguda, no és res de l’altre món que els treballadors i productors de les empreses demanin sous justos i dignes. Zero vots pels qui han permès i no han aturat aquesta inflació. 

El President John F.Kennedy, el President màrtir, contra la pujada injusta i innecessària dels preus de l’acer, per evitar una gran inflació i una pèrdua del valor del diner

 

———————————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

La Mort Negra

 

Ciències Socials en Xarxa

L’expressió Mort Negra data del segle XIV i prové de l’ús medieval de la paraula llatina “negre” amb l’accepció de “terrible”. El 1348 van morir a Florència prop d’un milió de persones. Aquell any, el papa Climent VI, que vivia a Avinyó, va convocar un pelegrinatge a Roma. Més d’un milió de pelegrins van fer un viatge de prop de 800 quilòmetres. Només 100.000 van tornar. En els moments de més virulència es llançaven les víctimes al Roine. A finals del segle XIV les morts van pujar a 25 milions, la quarta part de la població del món. D’acord amb els càlculs es van produir 45 brots epidèmics entre l’any 1500 i el 1720. El més important va arribar a Londres el juny del 1665. A Londres es combatia la pesta cremant gats, gossos, ratolins i rates. Però la precaució va ser insuficient i tardana. Cap a l’any 1666 havien mort 68.000 londinencs i Europa patia una nova pandèmia. Però llavors, el 2 de setembre de 1666, va esclatar un incendi a Pudding Lane, a la zona més populosa de Londres. En quatre dies el foc va assolar les quatre cinquenes parts de la ciutat. Però la immensa foguera també va destruir les insalubres condicions que havien contribuït a la propagació de l’epidèmia. (READER’S DIGEST).

 

Chacarrex

El gran incendi a ‘Pudding Lane’, l’any 1666, la zona més populosa de Londres

 

   La expresión Muerte Negra data del siglo XIV y proviene del uso medieval de la palabra latina “negro” con la acepción de “terrible”. En 1348 murieron en Florencia cerca de un millón de personas. En aquel año, el papa Clemente VI, que vivia en Aviñón, convocó una peregrinación a Roma. Más de un millón de peregrinos realizaron un viaje de cerca de 800 kilómetros. Sólo 100.000 regresaron.

En los momentos de mayor virulencia se lanzaban las vístimas al Ródano.
A fines del siglo XIV las muertes ascendieron a 25 millones, la cuarta parte de la población del mundo. De acuerdo con los cálculos se produjeron 45 brotes epidémicos entre el año 1500 y el 1720. El más importante llegó a Londres en junio de 1665.
En Londres se combatía la peste quemando gatos, perros, ratones y ratas. Pero la precaución fue insuficiente y tardía. Hacia el año 1666 habían muerto 68.000 londinenses y Europa sufría una nueva pandemia.
Pero entonces, el 2 de septiembre de 1666, estalló un incendio en Pudding Lane, en la zona más populosa de Londres. En cuatro días el fuego asoló las cuatro quintas partes de la urbe. Pero la inmensa hoguera destruyó también las insalubres condiciones que habían contribuido a la propagación de la epidemia. (READER’S DIGEST).

———————————————————————-

L’EXILI QUE NO CESSA

   L’exili a l’Europa lliure dels representants polítics catalans manté viva la flama de l’independentisme democràtic i pacífic català. Catalunya, immemorial nació catalana, manté amb els presos polítics catalans -ara indultats- i amb els exiliats, una dignificació i raó de l’independentisme.  Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, manté amb mediocritat supina i una democràcia insuficient el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. No, no, no es tracta només del referèndum que va proporcionar una gran informació política i social i gratuïta a l’Estat espanyol sobre el denunciat malestar i afogament econòmic de la nació catalana. Es tracta de que en el país europeu amb trens de fireta i sense funcionar -el martiri de rodalies de cada dia- la xifra de 20.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. No, no, no és el referèndum, és l’espoli fiscal denunciat contínuament pels presos polítics catalans -ara indultats-, els exiliats polítics a Europa i els milions de ciutadans de Catalunya partidaris de la independència davant d’aquesta situació.

 

Les desventures i tragèdies del ‘Cavall de Ferro’ a Catalunya

 

20Minutos

 

El Periódico

Trenes abarrotados: las claves del complicado verano de Rodalies

  • La red ferroviaria catalana tiene en pie de guerra a muchos usuarios, sobre todo en la R1, a causa de retrasos, cancelaciones y aglomeraciones en algunos servicios

Nació Digital

Més de 150 ferits en l’accident entre dos trens de Rodalies a Montcada i Reixac

El Periódico

Los retrasos graves de Rodalies afectaron a los usuarios cuatro de cada cinco días el año pasado

El Periódico

Caos en Rodalies tras la avería que ha dejado toda Catalunya sin trenes

EL PAÍS

La Generalitat reactiva las demandas por el traspaso de Rodalies y alega “cuatro días a la semana” de incidencias 

EL PAÍS

16 millones de usuarios abandonan Rodalies por las averías y la crisis | Cataluña | EL PAÍS

El Periódico

Aglomeraciones en el primer laborable del corte de la R-2 Nord y la R-11 de Rodalies en Sant Andreu

Rodalies atrapa a 80.000 personas | Cataluña | EL MUNDO

Principal.cat

Empieza una nueva semana de caos en Rodalies sin ninguna solución a la vista 

EL PAÍS

El nuevo caos en Rodalies abre una guerra entre el Govern y Adif 

20Minutos

Una nueva avería en el control de tráfico de Rodalies afecta a 80.000 viajeros y 200 trenes

Avui

Corredor Mediterrani sense mercat i Rodalies sense diners

La Vanguardia

Accidente en Rodalies Renfe: “El tren ha empezado a moverse muy fuerte, pensaba que daba la vuelta”

Cadena SER

 

Descarrila un tren en un túnel del Pirineo de Girona sin causar heridos 

El Periódico

Unidad frente al desastre de Rodalies

El Periódico

Vilalta tacha de “desastre” la gestión de Rodalies por parte del Gobierno

Diario Público

El Govern carrega contra l’Estat per la greu avaria de Renfe i reclama el traspàs de les competències de Rodalies 

 

El desastre segueix…

 

———————————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

∇   Expliquen que una imatge ho diu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils i les denominades ‘xarxes socials’, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.

Culpa i càstig

 

 

   Això no els succeeix al tinent de navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat i aquesta denuncia, amb tota la força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als marines dels Estats Units d’Amèrica. Però amb judici i càstig pel culpable i culpables, com ha de ser en una veritable gran democràcia. Ho veiem tot sovint als Estats Units d’Amèrica, defensors de la democràcia i la llibertat. República Federal d’Estats lliures que també són Estat i que es governen amb les pròpies lleis i Tribunal Suprem a cadascun d’ells.

Els adversaris polítics espiats, perseguits, així com les seves idees polítiques com l’independentisme democràtic i pacífic

   Casos vergonyosos com la denominada ‘Operación Cataluña’ i ‘Pegasus’, ja haurien d’haver estat investigats, jutjats i comdemnats. A les democràcies de fireta i de farsa amb arrels dictatorials encara vigents, els adversaris polítics són espiats i perseguits. Com es pot veure mitjançant les calumnies, informacions falses, gravacions dels intervinents en ‘l’operació Catalunya’ i, en definitiva, persecució de persones humanes per les seves idees polítiques com pot ser l’independentisme democràtic i pacífic. 

   La repressió continuada sobre representants polítics independentistes -presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, càrrecs polítics de la Generalitat de Catalunya, manifestants…són a les portades de la premsa lliure de cada dia. També en els debats del Parlament Europeu, a les Nacions Unides, a Amnistia Internacional…

   La denominació Espanya i l’Estat Espanyol, queden ben retratats mentre l’absència de solució del problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, enforteix i dona raó a l’independentisme. On és la responsabilitat, l’exemplaritat i la grandesa de l’Estat lliure i democràtic?

‘El puente de los espías’

(Cine Divergente)

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

    <<Una font bàsica de coneixements és la investigació. La indústria ja fa temps que coneix la veritat d’aquest assert. La salut i l’agricultura també s’han preocupat de crear una investigació i desenvolupament sistemàtica en els seus respectius camps. Però la investigació en qüestions d’educació és sorprenentment fluixa i sovint ignorada. Una fracció d’un per cent de les despeses totals d’aquest país a l’educació es dedica ara a aquesta investigació. És sorprenent que sigui tan poc allò que se sap sobre el nivell d’execució, el valor comparatiu d’inversions alternatives i problemes especialitzats dels nostres sistemes d’educació…; que s’arrossegui amb vint i fins a cinquanta anys d’endarreriment l’aplicació dels resultats de la recerca i estar al dia pel que fa als coneixements de l’home en tots els camps, incloent-hi el de la mateixa educació>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

 

Els Estats Units impulsen l’ensenyament de les llengües autòctones – Diari de la llengua

 <<A basic source of knowledge is research. The industry has long known the truth of this assertion. Health and agriculture have also been concerned with creating systematic research and development in their respective fields. But research on education issues is surprisingly weak and often ignored. A fraction of one percent of this country’s total spending on education is now devoted to such research. It is astonishing that so little is known about the level of performance, the comparative value of alternative investments, and specialized problems of our education systems…; that the application of the results of the investigation be dragged with twenty and even fifty years of delay and in being up to date in what refers to the knowledge of man in all fields, including that of education itself>>.

 

Xataka

<<Real priority must be given to redoubling our research efforts in the educational field, including a substantial expansion of those programs supported by the Government, particularly through the National Science Foundation. For this, two closely related actions are necessary>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

———————————————————————-

LA FRASE

“Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin)”.

La Vanguardia

Antoine de Saint-Exupéry

 

———————————————————————

ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS, ENCARA

Des del 2017 

 

CCMA

   Quan els milions de visitants turistes estrangers tornin a Catalunya, immemorial nació catalana, no només es trobaran amb un país sec, assedegat, sense aigua, sinó també amb un país amb representants polítics votats per milions de ciutadans i exiliats a Europa. És allò de la denominació Espanya que no sap -mai ha sabut- solucionar els seus problemes humans dins dels plantejaments democràtics. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya -judicialització de la política-, ha engrandit i mantingut la força de l’independentisme. La repressió constant contra Catalunya, immemorial nació catalana, demostra la incapacitat de l’Estat espanyol i la seva disminuïda democràcia. L’odi de campanya i estratègia electoral contra Catalunya i els catalans, reafirma la lluita per la independència.

 

Dreamstime

Dreamstime

 

Estàtua de l’Àngel de la Independència 

 

———————————————————————

 

 

 

 

 

 

⇒   A la inauguració, a Barcelona, del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress), es va parlar de “la cara humana de les tecnologies”. De ben segur que hi podem trobar la seva existència en moltes de les extenses i múltiples aplicacions de tals artefactes, però, molt de compte perquè, com comprovem cada dia, el perill es troba a la cantonada. És quan el dimoni surt de la zona abissal terrenal  -els inferns- i actua. 

Mòbils fins als 16 anys

 

   No en va, experts en les funcions de la ment i la salut, avisen i proclamen que els adolescents no puguin disposar dels mòbils fins al 16 anys. Atenció, pares! S’està veient com mitjançant aquests artefactes -la seva part més abissal-, els seus usuaris -alguns, sembla, que sense escrúpols i consciència de cap classe- hi fan aparèixer tot reguitzell de disbarats terribles i que són transmesos, a la velocitat de la llum, per infligir el dolor i patiments humans. Plataformes i aplicacions que, com es veu, porten als suïcidis amb unes interminables hores bocabadats i perduts davant les pantalles. L’anul.lació de la dignitat de la persona. Famílies, pares, professors, mestres, educadors, serveis socials, romanguin a l’aguait. Què està passant? Què pot arribar a passar? Investigació del Síndic de Greugues en el cas de les bessones de Sallent, Instituts, Departament d’Educació, Mossos d’Esquadra…

I l’altra cara?

 

   Assetjament escolar continuat, nombrosos intents registrats de suïcidis, suïcidis consumats, imatges i paraules esfereïdores, menyspreu, insults, burles, espionatge, atacs sexuals a menors, pornografia ‘a la carta’, efectuats mitjançant mòbils. “La cara humana de les tecnologies” es va dir en el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, de Barcelona, però, i l’altra cara? La pregunta que es fan milions de ciutadans usuaris que passen per aquestes situacions i en què decau la dignitat humana. 

   Inventors, enginyers, tècnics, comercials, caps d’empresa, empresaris, inversors, no poden treballar per una millor cara humana i intel.ligent d’aquestes tecnologies? És cert que existeixen altres situacions que concorren en aquesta problemàtica tan dolorosa de l’assetjament, però, la influència dels mòbils i del seu mal ús és fonamental. Des del mateix naixement del mòbil tecnològic , és imprescindible educar en el seu ús. Pel bé, no pel mal. Per l’èxit, no pel fracàs. Per la vida, no per la mort.

   Pornografía oberta als menors d’edat i mòbils, significa el mateix?

 

Noticias RNN

 

L’ASSETJAMENT ESCOLAR

(Viquipèdia)

 

El desig conscient de ferir

 

   L’assetjament escolar (conegut molts cops amb l’anglicisme bullying) es produeix per l’exposició d’un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig  conscient de ferir, tant de manera física com verbal, o procedint a l’exclusió social.

   Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l’escola, encara que això passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d’Educació Física, altres que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L’assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d’estudiants que s’aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L’assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

   Aquests actes agressius es produeixen més habitualment entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’entorn social de la persona agredida. La violència sol dirigir-se al cos, l’agressivitat, a les relacions socials.

 

Als professors…

 

 

 

 

Als alumnes…

 

Diari de Girona

YouMeKids

 A girl bullying another for her mobile phone

Apsis

Centre Terapèutic Roselló

 

Clínica Universitària

——————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<En tots els camps l’expansió de la investigació i d’un ensenyament graduat d’alta qualitat és essencial per a la seguretat nacional i el nostre progrés econòmic. Necessitem molts més centres docents, i aquests han d’estar distribuïts geogràficament millor. Les tres quartes parts de tots els graus doctorals es concedeixen per un grapat d’universitats localitzades en només dotze estats. Els altres Estats, amb la meitat de la nostra població, produeixen només la quarta part dels nostres doctorats>>.

President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.

 

Exterior.cat

<<In all fields, the expansion of research and high-quality graduate education is essential for national security and for our economic progress. We need many more educational centers, and these must be better distributed geographically. Three quarters of all doctoral degrees are awarded by a handful of universities located in only twelve states. The other States, with half our population, produce only a quarter of our doctorates>>.

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., january 29, 1963.

 

SABEResPODER

 

<<The new industries depend more and more on the existence of good research and teaching centers. The areas that in the future can be called depressed may be so because of the lack of graduate education and research centers. It is in the national interest to encourage the creation of these centers of higher learning, especially in those parts of the nation that lack them>>.

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.

 

 

——————————————————————

LA FRASE

 

“LA VERITABLE MESURA D’UN HOME NO LA DÓNA LA SEVA ACTITUD EN MOMENTS DE FORTUNA O BENESTAR, SINÓ QUAN S’ENFRONTA A LES ADVERSITATS DE LA VIDA”.

 

“LA VERDADERA MEDIDA DE UN HOMBRE NO LA DA SU ACTITUD EN MOMENTOS DE FORTUNA O BIENESTAR, SINO CUANDO SE ENFRENTA A LAS ADVERSIDADES DE LA VIDA”.

 

“THE TRUE MEASURE OF A MAN IS NOT GIVED BY HIS ATTITUDE IN MOMENTS OF FORTUNE OR WELL-BEING, BUT WHEN HE FACES THE ADVERSITIES OF LIFE”.

 

Acnur

 

MARTIN LUTHER KING

 

 

——————————————————————

EXILIATS PERMANENTS

 

   Parlar dels exilis a la denominació Espanya és recordar i expressar la foscor i lugubritat de la seva història. Un país de pronunciaments militars, rebel.lions militars, cops d’estat, guerres civils i incivils, dictadures militars, afusellaments militars immediats i sense judici previ, com el del President màrtir del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol, assassinat el 6 d’agost de 1936 a la Serra de Guaderrama, Madrid.

  Fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunyadiputat d’ERC al Congrés dels Diputats el 19311933 i 1936. Així mateix també fou president del RACC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l’esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, nacionalista català.Fou fill de Josep Sunyol i Casanovas i d’Aurora Garriga i Coronas, i nebot de l’advocat i polític Ildefons Sunyol i Casanovas.

   Es desconeix on es trobava el dia de l’Alzamiento Nacional (18 de juliol), però es creu que creuà accidentalment el front dins d’un automòbil en el decurs del 6 d’agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ. Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l’aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939. (Viquipèdia).

   Després de 84 anys del final de la tragèdia de la guerra civil i incivil espanyola -Ramon Tamames la va recordar en el seu discurs davant el Congrés dels Diputats-, fa 6 anys que polítics catalans representants del poble català, romanen exiliats a Europa. Entre ells, el Molt Honorable 130è Presidente de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.

CCMA

Els exiliats catalans donen la raó a la lluita per la independència de Catalunya, immemorial nació catalana.

———————————————————————

ψ   Més val parlar de bons resultats i de bé jugar al futbol que d’atacs polítics, xafarderies i acusacions no provades contra el Club de Futbol Barcelona i Catalunya, immemorial nació catalana. Els odis mediocres a les escombraries de la història! Estem parlant de l’esport, de jugar a futbol i del Club més important del món. No en va, aquest món, coneix i adora al ‘Barça’ perquè és ‘més que un Club’. Per res no deixarà de ser-ho.

   Els partits de futbol, les victòries i els que empenyen els ‘carros de foc’, són els jugadors -tots junts-, la pilota que corra amb saviesa cap a on la fan anar, els entrenadors intel.ligents i l’afició que roman al seu costat. Això és el ‘Barça’ i la seva aurèola de victòries recordades i constants que no moriran jamai.

   Els triomfs s’aconsegueixen corrent, saltant, suant, xutant, fent-se mal, cops de cap pilotejant pels camps del món, no des de la confortabilitat d’un despatx. Ho diu Pep Guardiola: “El talent depèn de la inspiració, però l’esforç depèn de cadascú”.

   Els jugadors actuals del Futbol Club Barcelona i els que els han precedit en el transcurs de la seva gran història, tenen la seva dignitat. Ningú mai l’aconseguirà rompre. Ben cert que el ‘Barça’ és ‘més que un Club’; és també ‘invicte’ amb humanitat i coratge i al seu costat té a tot el poble de Catalunya, immemorial nació catalana.

   Com deia JFK: <<Anem cap endavant>>.

Mucho

 

——————————————————————

 

 

 

    

© <<Establiment on es practiquen jocs d’atzar apostant diners i on de vegades s’ofereixen espectacles, balls o altres diversions…>>.

   Faig referència a tot aquest tema del ‘casino’ i dels casinos, perquè quan en parlen els servidors públics de la política -i no paren de fer-ho-, em fan recordar els nombrosos ‘casinos’ de la Cuba del coronel -nomenat per ell mateix- i dictador Fulgencio Batista. La màfia dels Estats Units d’Amèrica, que ho controlava tot, van acaparar tantíssims milions de dòlars, que no sabien ni de què fer. Mentre, milions de cubans passaven fam en una cruel dictadura i que va portar cap a la revolució. Fa 65 anys que Fidel Castro els va fer fora de Cuba. No hi han pogut tornar mai més.

   És el que m’ha vingut a la memòria en aquests moments que es parla de la construcció d’aquest gran complex de casino a Catalunya. Tant de parlar d’aquest casino estranger -sembla que si es diu el seu nom en ‘americà’ tot és més important-, amb motiu dels ínfims i penosos pressupostos de la Generalitat de Catalunya, sempre demanant caritat davant d’un manifest espoli fiscal. El casino com a condició per a la seva l’aprovació. 

   Caritat demanada a Madrid per obtenir els fons que Catalunya necessita, es mereix i marca el censurat Estatut d’Autonomia; i caritat demanada aquí per aconseguir l’aprovació d’aquests pressupostos.

Un finançament de fireta

   Negociacions amb estratègia electoral. Siguin els que siguin Catalunya pateix un mal finançament; un finançament pèssim que no només ofega el creixement econòmic i social, sinó que manté una revolució ascendent dins diversos sectors públics tan trascendentals com són la sanitat, l’educació, les comunicacions…que els treballadors i ciutadans contribuents manifesten cada dia. L’enorme xifra de 20 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. 

Un ‘convent’ de possibles premis Nobel

   Això d’aquest enorme casino estranger que em fa pensar amb els casinos de la Cuba d’en Batista, en una nació amb més seny podria tenir l’oportunitat, la capacitat i la responsabilitat de posar-hi en el seu lloc, un gran complex de recerca, investigació, noves professions i excel.lents capacitats professionals i empresarials. Un convent de possibles futurs premis Nobel. Ho diguem també, com exemple, en americà: ‘Silicon Valley’ o, també, la ‘Vall del Silici’ situat al nord de Califòrnia. Nombroses empreses tecnològiques amb capacitat per moure el món. Se’ls demana: treballeu amb respecte a la dignitat dels ciutadans i sense abusos inflacionistes.

   Ebenezer Scrooge, de Dickens

   Els beneficis són bons i necessaris, però, raonables. Ni degeneratius ni col.lapsadors de la lliure empresa. No, no, no, com el d’un personatge del ‘Conte de Nadal’ de Carles Dickens anomenat Ebenezer Scrooge. Al principi és un home de cor dur, egoista i que li disgusta el Nadal, els nens o qualsevol cosa que produeixi felicitat. Dickens ho descriu així: <<El fred del seu interior li glaçava les velles faccions. L’amoratava el nas esmolat, li arrugava les galtes, li entorpia la marxa, li envermellia els ulls, li posava blaus els llavis prims; parlava astutament i amb veu aspra>>.

   En lloc del gran casino estranger, el gran ‘Silicon Valley’ català i generador de més ocupació fixa i sous dignes amb màxim respecte pels consumidors.

Todo Cuba

Un dels casinos de la Cuba, de Batista

DeviantArt

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<L’oportunitat de gaudir d’una bona educació està greument limitada per a centenars de milers de joves perquè no hi ha col·legis a les seves pròpies comunitats. Estudis realitzats respecte d’això indiquen que la probabilitat d’assistir al col·legi per part d’un matriculat en el segon ensenyament que viu a vint o vint-i-cinc milles de distància d’un col·legi és d’un cinquanta per cent més gran que per a l’estudiant que viu a distància superior a aquesta. Aquesta manca de mitjans docents en moltes comunitats produeix un lamentable malbaratament del talent de la nostra més prometedora joventut. Un mètode de fer front a aquest problema particular és la creació de col·legis comunals…, programa que ha de ser portat a la pràctica sense demores, i que necessitarà ajuda federal per a la promoció de mitjans docents adequats. Per tant, recomano un programa de consignacions econòmiques als Estats per a la construcció de col·legis públics comunals.>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

 

—————————————————————–

LA FRASE

 

“Hem de tenir cura de l’adquisició d’influència injustificada, tant sol·licitada com no sol·licitada, del complex militar industrial”

“Debemos cuidarnos de la adquisición de influencia injustificada, tanto solicitada como no solicitada, del complejo militar industrial”

 

“We must guard against the unwarranted acquisition of influence, both requested and unsolicited, by the military-industrial complex”

History Channel

PRESIDENT

DWIGHT EISENHOWER

Naixement: 14 d’octubre de 1890, Denison, Texas, Estats Units

Defunció: 28 de març de 1969, Washington DC, Estats Units

—————————————————————–

ESCENES, ESCENAS, SCENES

   Expliquen que una imatge ho diu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.

   Això no els succeeix al Tinent de Navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al Coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat sobre un assassinat i aquesta veritat denuncia, amb tota la seva força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als Marines dels Estats Units d’Amèrica.’A Few Good Men’.

—————————————————————–

Quan el violí acompanya i dóna prestància al conjunt 

   

   Aquí, a casa nostra, no es pensa gaire amb els espectadors. Guitarres elèctriques i avall. A l’estranger, que ens passen de 10 mil pobles grans, saben valorar el violí i els de corda. Instruments, és clar. No només fresa i, endavat que ja venen! Saber escoltar els sons de la música i com a més cultura. No només saltar. Més bona música, menys llums i menys fum.

—————————————————————–

 

 

 

 

 

 

τ    Però, vigent i de màxima actualitat perquè, si no fos així, Catalunya, immemorial nació catalana, ja hauria deixat d’existir i de bategar. “Hostes vingueren”, escriu el blocaire Enric Serra. Tot i la gran majoria -per golejada- dels primers fills nascuts a Catalunya i de pares emigrants que han estat acollits amb tota la grandesa de la dignitat humana. Ara, per ara; més tard o més aviat -tots junts- podran comprendre i acceptar allò més gran d’una nació catalana justa i independent. Ciutadans com en Zakaria, en Yousaf, l’Abdul Jablar, la Dayla Mia, Jasmin, l’Àlex Adrián i en Pau, els primers catalans nascuts el 2023.

A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya?

 

   I això és així perquè el conflicte i problema espanyol amb Catalunya és més obert que mai. Oportunitat tingué l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del Partido Popular davant les demandes continuades del president Artur Mas pel diàleg i treball d’enteniment. La qüestió sempre al damunt. Un pacte fiscal per evitar la roca demolidora de l’ofec constant de l’espoli fiscal sobre la nació catalana. L’enorme xifra, després de 16 mil milions d’Euros ara 20 mil milions, -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central ni en forma de serveis ni d’infraestructures. Mentre, 12 de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten i Catalunya no rep el que li pertoca. Un engany i sense transparència democràtica. A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya? 

   L’expresident Rajoy no va voler entendre res. Madrid, mai ha volgut entendre res. Saben que Catalunya roman mal finançada. Pèssimament finançada, però, callen. Una cosa si tenen clara; Catalunya ha de ser la sínia d’Espanya. El ruc que estira la sínia. Per això, Catalunya també té clar que vol ser independent.

 

Les preguntes a un poble que es vol expressar i no és escoltat

 

   <<Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? 9 de novembre de 2014.

   Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

   Sí, 91.90%. No, 4.49%. En blanc, 0.56%. Altres, 3.05%.

   Vol que aquest Estat sigui independent?

   Sí, 88.05%. No, 10.90%. En blanc, 1.05%.

   El resultat de la consulta sobre el futur polític de Catalunya fou tan expressiu com una foto de Robert Capa. La xifra de 1.897.274 ciutadans que van votar a favor d’un Estat independent. La roda de l’independentisme començava a avançar d’una forma tan lògica com, sense res de lògica, va tenir la resposta de l’expresident espanyol Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’. No van entendre res. No van voler entendre res. No entenen res.

El regal

 

   L’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ van rebre un regal valorat en milions de dòlars americans. Una enquesta mitjançant la democràcia del vot. Una enorme enquesta que, en el seu dia, van inventar els Estats Units d’Amèrica -allà no hi ha problemes d’Estats, són 50 Estats lliures-, per conèixer l’opinió, l’estat d’ànim, la felicitat, els desitjos socials i polítics, les queixes, les preferències, etcètera, dels seus ciutadans i conciutadans habitants dels cinquanta Estats lliures. Un regal de l’expresident Artur Mas i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Un regal desaprofitat, menyspreat i castigat. Sempre la repressió, els càstigs, les presons, els exilis…<<Quando magnus Hispania fies?>>.

 

Saber governar escoltant els ciutadans

 

   El resultat de la votació sobre la consulta sobre el futur polític de Catalunya, 9 de novembre de 2014, va ser clar i entenedor. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya perdura i existeix. Escoltar als ciutadans és una bona manera de saber governar si, l’expresident Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’, haguessin escoltat el vot i la veu de milions de ciutadans de la nació catalana. Per què l’expresident Rajoy i el seu Govern havia d’escoltar als ciutadans de Catalunya que es van expressar de forma clara i contundent? Ciutadans que per segons que -la Catalunya pagadora- són considerats espanyols i, sovint, considerats de les terres d’Hipatia, a Mart, ja que parlen un idioma propi, diferent.

   Diàleg, estudi, treball en equip, política intel.ligent, contemplar la viabilitat d’un pacte fiscal com demanava el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i, molt important, viure en el segle XXI.A canvi de la gran enquesta americana i consulta sobre el futur polític de Catalunya, Artur Mas va ser denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat i el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, més viu que mai.

   La contesa que no cessa en una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en un Estat espanyol amb una Constitució intocable que és com una enorme llosa de marbre que para tot progrés polític i social i sempre contra Catalunya.

 

Diari ARA

 

Mas convoca els catalans el 9-N per decidir el futur polític del país

 

El País

La Vanguardia

 

Resultados del 9N: La independencia se impone con un 81% de los más de 2,3 millones de votos

 

El Temps

 

El Temps

El País

Jornada en la que Artur Mas, presidente de la Generalitat, ha declarado durante una hora por el 9-N. Mas ha asumido ante el juez toda la responsabilidad de la consulta independentista. A las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el líder de Convergència ha sido apoyado por más de 400 alcaldes de localidades catalanas.

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

 

<<El benestar i la seguretat de la nació requereixen que augmentem les nostres inversions en l’ajuda escolar tant a l’ensenyament superior com a la mitjana. Per tant, recomano al Congrés s’adopti la següent legislació…>>.

 

 

<<En molts col·legis els estudiants que disposen de moderns dormitoris i còmodes allotjaments -gràcies a la llei d’Allotjament als Col·legis-, estan ja apinyats en aules abarrotades, laboratoris i biblioteques. Fins i tot ara ja és massa tard per proveir aquestes necessitats o, el que és igual, ja és tard per fer front a l’augment de les matrícules que tindrà lloc en els propers dos anys. Una demora més gran no farà més que agreujar la ja seriosa situació. Recomano, per tant, la promulgació urgent d’un programa que concedeixi préstecs a institucions públiques i privades d’ensenyament superior per a l’atenció de les necessitats més urgents en mitjans acadèmics>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

 

Cadena SER

Vivian Juanita Malone, la primera universitaria negra de Estados Unidos

<<In many schools, students who have modern dormitories and comfortable accommodation -thanks to the College Housing Act- are already crowded into overcrowded classrooms, laboratories and libraries. Even now it is already too late to provide for these needs or, what is the same, it is too late to face the increase in enrollment that will take place in the next two years. Further delay will only aggravate the already serious situation. I recommend, therefore, the urgent promulgation of a program that grants loans to public and private institutions of higher education to attend to their most urgent needs in academic circles>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

——————————————————————

 

LA FRASE

 

<<Vaig jurar mai mantenir-me en silenci quan els éssers humans suportessin sofriment i humiliació. Sempre hem de prendre-hi part. La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima. El silenci encoratja el torturador, mai el torturat >>.

 

 

 <<Juré nunca mantenerme en silencio cuando los seres humanos soportasen sufrimiento y humillación. Siempre debemos tomar parte. La neutralidad ayuda al opresor, nunca a la víctima. El silencio alienta al torturador, nunca al torturado>>.

 

 

<<I swore never to remain silent when human beings endured suffering and humiliation. We must always take part. Neutrality helps the oppressor, never the victim. Silence encourages the torturer, never the tortured>>.

 

 

 

The New Yorker

Elie Wiesel

 

 

Premio Nobel de la Paz en 1986. Superviviente de los campos de concentración nazis.

 

—————————————————————–

 

ESCENES, ESCENAS, SCENES

(Exemples i valors de la paraula)

 

  Hi ha qui no pot parlar, però, per poder expressar-se utilitza una grandiosa energia. L’esforç de la paraula. Donar vida, valor, judici a tot el que veiem que podem estimar o no. A ‘Lust for Life’ (‘Passió per la vida’), Van Gogh (Kirk Douglas) puja el to de la paraula per fer-li comprendre al seu amic Paul Gauguin (Anthony Quinn), que ell vol pintar la natura i la vida humana tal com la veu. Amb grandiositat. Gauguin, en canvi, ho vol pintar seguint tot el que li diu el seu cap, no el que veu sinó el que sent en el seu interior. El seu propi estil.

   Ara, que el valor de la paraula humana, queda maltractada i esfumada mitjançant el rentat de cervell de la maquinària dels mòbils -instruments amb excepcions només per beneficis econòmics i perjudicials per a la salut-, ningú no es pot entendre ni parlar. Les imatges premeditades anul.len el valor de la paraula i de la raó humana. 

 

—————————————————————–

 

 

∠   Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, de Madrid, ja han jurat o promès el càrrec. Així acaben mesos de bloqueix -política deficient- i es tanca la renovació del tribunal, que tenia quatre magistrats amb el mandant caducat des del mes de juny de 2022. També el ple del Tribunal Constitucional ha triat nou president de l’òrgan.

   Dels 4 membres, dos han estat triats pel Govern espanyol: Juan Carlos Campo i Laura Díez, i dos pel Consell General del Poder Judicial: César Tolosa i María Luisa Segoviano. El nou president escollit del Tribunal Constitucional és Cándido Conde-Pumpido.

   Ara queda pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial, que té vocals amb el mandant caducat fa quatre anys. Mala política i incompliment de la Constitució. Cas insòlit en una democràcia d’un país europeu. Democràcia avançada o en regressió?

Progressistes i conservadors

 

   Paraules clau en tot això, però, una altra també molt important i indispensable per la democràcia, la justícia i la Pau: responsabilitat. Expliquen que el Constitucional passarà a tenir majoria progressista de 7 a 4. Els fets futurs ho confirmaran. Això de les majories i minories em recorda tot el que va passar -desastre descomunal- quan, l’any 2006, l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ -ara volen tornar a governar-, van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Des del 2006 al 2010. Quatre anys amb un sense fi de revocacions, baralles, odis, intríngulis polítics, imatges propagandistes de portades de diaris i, en definitiva, uns aspectes de democràcia de pèssima qualitat ,i, el tant usual en la política de l’Estat espanyol: Sempre contra Catalunya, la pagadora.

   Quatre anys per emetre la pitjor sentència contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Anys i més anys de menyspreu cap els anhels i aspiracions del poble de Catalunya, immemorial nació catalana. Quatre anys pel ressorgiment d’un independentisme fort i en auge.

La darrera paraula l’haurien de tenir els representants del poble

 

   Dèiem, el nomenament de quatre nous magistrats i el seu president del Tribunal Constitucional espanyol. Caducats, renovats, incerts i inqüestionables. Qui són? Són idonis per al càrrec? A les grans i exemplars democràcies com als Estats Units d’Amèrica i altres, són els senadors i diputats -Cambra de Representants, Congrés dels Diputats, Senat-, qui ostenta la darrera paraula en aquests nomenaments de magistrats per ocupar les altes magistratures del país.

   Després d’unes audicions llargues, extenses i molt dures -poden durar mesos- una comissió formada per senadors dels diferents partits, s’encarrega de valorar si els magistrats candidats estan preparats per ocupar els càrrecs. Informes, preguntes, cartes de ciutadans, causes en les quals han intervingut, coses ben fetes en la seva vida laboral o possibles coses no tant ben fetes, queixes que hi puguin haver-hi, etcètera. Els candidats acompanyats de les seves famílies, han de respondre a les intervencions dels senadors que estan molt ben preparats i, els candidats, explicar les seves circumstàncies. La premsa i és present per explicar, en tot moment, l’evolució de les sessions al poble nord-americà.

   El president, el govern i aquí, com hem vist, el Consell General del Poder Judicial, poden proposar un candidat, però, en les grans i exemplars democràcies qui té la darrera paraula és el Senat qui decideix. Els representants elegits pel poble. No és l’òrgan, al qual aspiren a tenir plaça els magistrats candidats, qui decideix. A través de les sessions comunicades i televisades, els ciutadans escolten, veuen i poden conèixer millor als magistrats i les seves opinions de cara a les decisions que hauran de prendre en la seva tasca i en el futur. Sobretot davant la necessària renovació d’una Constitució espanyola anquilosada i que porta molts problemes.

   A l’Estat espanyol, com hem vist, no es fa d’aquesta manera, la qual cosa aniria molt bé per enfortir la democràcia, la transparència i confiança dels ciutadans que viuen, voten i paguen impostos a les diferents nacions, Comunitats autònomes i ‘regiones’ que formen la denominació Espanya.

   <<Fortis democratia est omnium vis et agitatio>>. (Una democràcia forta és la força i empenta de tots).

Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol

 

—————-

Les audicions en el Senat dels Estats Units d’Amèrica

 

 

 

Transparència, democràcia, coratge, exemplaritat, responsabilitat, eficàcia, confiança…

 

—————————————————————–

 

 

 

 

 

    

El cop

φ   Pensava en ‘El golpe’ de Robert Redfort i Paul Newman. També existeix  el nom en català, i, sona millor. No és que vulgui, ara, parlar de cinema que també existeix en català -mínimament parlat-, sinó de la notícia humana del dia i d’aquests tristos dies. La premsa escrita i oral en va plena. La patacada, burla, presa de pél i el cop provocats per l’innecessari augment dels preus de la vida i, per sobreviure. Abús i menyspreu cap als ciutadans consumidors. Un embolcall en el qual hi ha persones que pateixen i patiran molt com a conseqüència de la usura en els preus. Mentre, quilovats de llum, milers de quilovats ceguen  la gresca exagerada dels nombrosos ‘túnels’ i tantes llums de Nadal. Treure de context  el sentit d’una vida normal i solidaria amb la Terra. Qui ho pagarà? L’augment de preus?

   Totes les informacions i tertúlies de la premsa sobre el mateix. Escalada de preus que no han baixat sinó que han pujat i envoltats amb tota la farsa de la baixada d’impostos com el de l’IVA. Allò que pregonen que baixa per un lloc puja per l’altre i davant d’un Estat i Govern centralista que és incapaç de fer front als abusos dels grans poders econòmics.

   John F.Kennedy, el President màrtir, el 15 de març de 1962 va pronunciar un discurs al Congrés referint-se als drets dels consumidors valorant els quatre punts clau  que hauria de tenir qualsevol d’ells. La seguretat, l’elecció lliure, la obtenció d’una informació clara i concisa i el dret a ser escoltat. Aquests punts continuen sent avui dia les baules més importants dels drets del consumidor.

   L’excés dels preus podria portar cap a una baixada considerable del consum.

 

——————————————————————

MÉS BONA MÚSICA COM A PROJECTE INTEGRADOR DE CULTURA I EDUCACIÓ

 

Thank you thank you very much!

A Barcelona – tremolem cada vegada que s’anuncia un ampli concert repetitiu -, tornen a anunciar concerts amb els mateixos cantants i músics. Iguals instruments endollats a potent electricitat. Crits i fresa fora del normal, però, poca bona música com a procés integrador de cultura i educació. A Barcelona! – Catalonia – que allà s’ho empassen tot. Escollin, també, una altra classe de música i d’instruments i tinguin un sentit de la diversificació més ampli i de qualitat humana i musical.

 

—————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

Œ   Després de l’embolic, enrenou, assumpte problemàtic, menyspreador cap a Catalunya, el Congrés i el Senat de la recollida de signatures -instar a signar-, per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’-cada signatura un vot-, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, seguir pel camí de l’embolic, l’enrenou, assumpte problemàtic, la mala política de mediocritat supina, en portar la llei orgànica esmentada al Tribunal Constitucional espanyol. Així no quedaria ni rastre de la lletra d’aquesta llei -primer raspallada pel Congrés dels Diputats i després esborrada pel més que conservador Tribunal Constitucional. La confirmació del sempre contra Catalunya i d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento que, suposadament, havia d’emparar i protegir l’Estatut d’Autonomia votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Però, l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern, el ‘Partido Popular’ i alguns presidents de Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, -autònomes?- van escollir el camí portador cap a un immens oceà independentista. “Cuanto peor mejor…” discursejava i postil.lava des del púlpit del Congrés. Pitjor per ell perquè pot ser encara seria president del Govern espanyol -si és que mai ho va voler ser i continuar en el càrrec-, si no hagués rebut la moció de censura per la qual va perdre la presidència. Entre altres circumstàncies mai va voler entendre Catalunya, immemorial nació catalana. Penso que, el senyor Rajoy no volia entendre res i que per la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i que, per a ell mateix, hagués estat més feliç com a Registrador de la Propietat.

Si el Congrés, el Senat, els diputats i els senadors no serveixen per res -anul.lació de lleis orgàniques- que tanquin les càmeres representatives

   Per això l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Un Estatut votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. El sempre contra Catalunya, la Catalunya pagadora, com a norma política del ‘Partido Popular’ i d’altres Comunitats autònomes governades per aquest mateix partit. Aquest gran disbarat polític va iniciar per part del ‘Partido Popular’ la judicialització de la política que, després de transcorreguts 15 anys, encara perdura amb unes conseqüències nefastes com veiem. I la renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, encara roman pendent. Cas insòlit en una democràcia europea.

   Al principi de la penosa entrada, sempre contra Catalunya, dels recursos contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional espanyol estava format per sis magistrats ‘conservadors’ -algun d’ells havia tingut càrrecs dintre del denominat Movimiento Nacional- i, fins i tot, més tard, algun d’aquesta magistrats era o havia estat afiliat al ‘Partido Popular’. Pel que fa al sector dels ‘progressistes’, també eren sis. Entre aquests darrers es trobava la presidenta Maria Emilia Casas que podia exercir el vot de qualitat en cas d’empat.

Tempesta martiritzadora, menyspreadora que va obrir les portes a un independentisme de seny, democràtic, pacífic i castigat

 

   La tempesta que s’apropava seria tan gran, enorme, aclaparadora i, sobretot, martiritzadora per milions de ciutadans de Catalunya i menyspreadora per Catalunya, immemorial nació catalana. Poble i ciutadans que havien votat i ratificat defensant, en un acte d’exemplar valor democràtic, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I, tot aquest enorme enrenou, durant quatre llargs anys (2006-2010) que va tardar el Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sentència demolidora, la pitjor sentència. La que va fer possible el recurs del ‘Partido Popular’ i altres Comunitats autònomes -autònomes?- governades per aquest partit.

   <<La història dels quatre anys en què l’Estatut de Catalunya va quedar atrapat al Tribunal Constitucional van marcar una inflexió en la vida política, però també en la imatge d’aquesta institució clau de l’estructura de l’Estat. El text va quedar en mans d’un Tribunal polititzat fins a l’extrem, amb una part dels seus membres amb el mandat esgotat i impossible renovació pel bloqueix dels partits, i exposant-se sense rubor amb filtracions i imatges que van escandalitzar l’opinió pública catalana. El resultat final va fer evident que els membres del tribunal compartien la voluntat de desectivar el text i només discrepaven en la forma com fer-ho. Després de gairebé quatre anys van trobar finalment la fórmula i el 28 de juny del 2010, el TC hi va propinar el cop de gràcia. Pel camí, un relat de recusacions, canvis de bàndol i fins i tot una mort, van determinar un resultat que acabaria regirant l’esdevenir de la política catalana.>> El naixement d’un independentisme cada vegada més nombrós i fort.

   La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, cap a la mar dels Sargassos després i ara. La gran Europa, lliure i democràtica, contempla amb estupor quan difícil és ser demòcrata a Espanya.

Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría | España | EL PAÍS

Inici de la judicialització de la política del Congrés i el Senat i l’esfondrament  d’una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de obligado cumplimiento ratificada pels ciutadans. Conseqüències actuals d’una mala política que torna a Espanya a segles passats  

 

El Nacional.cat

<<El golpe al Estatut: el ensayo del ‘deep state’ para maniatar a Catalunya>>

Racó Català

Maragall proposa un ‘tancament de caixes’ si el TC espanyol retalla l’ Estatut – Racó Català

elPeriodico.cat

 

Una democràcia feble i de mala qualitat la que permet situacions com aquesta que enfonsen l’equilibri social i econòmic d’una nació de nacions. Catalunya és tractada com la sínia de la denominació Espanya, amb un espoli fiscal com a conseqüència de l’enorme xifra de 20.196 milions d’Euros -un 8’5% del PIB català- que aporten, cada any, els ciutadans de Catalunya en impostos i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista ni en serveis ni en infraestructures. Dotze de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten. Els números no es publiquen. Silenci i misteri solapen la transperència. Catalunya roman molt mal finançada i atacada constantment per motius electoralistes. La llengua catalana també. Com no podia ser d’una altra manera, milions de ciutadans de Catalunya demanen la independència. La resposta de l’Estat central espanyol, la repressió del segle XIX. Mal camí.

El Nacional.cat

 

   Un millón quinientas mil personas se manifestaban en las calles del centro de Barcelona contra el fallo del Tribunal Constitucional español contra el Estatut de Catalunya del 2006

El Diario

Molt exigents amb els aspirants a ocupar una plaça a la Cort  Suprema

   Grans nacions federals lliures i democràtiques formades per Estats lliures que també son Estat. Altres sistemes de valoració de servidors públics per ocupar una plaça, en aquest cas,  a la Cort Suprema dels Estats Units d’Amèrica. Intervenció dels senadors de tots dos partits, cartes de ciutadans denunciant possibles comportaments desfavorables dels aspirants, preguntes i més preguntes sobre resolucions judicials pròpies, denúncies sobre possibles abusos comesos…El candidat sempre acompanyat de la seva família.

  Es requereix el “consell i consentiment” del Senat per a qualsevol nomenament al Tribunal Suprem. El procés de confirmació atrau regularment un gran nombre de grups activistes que fan campanya en pro o en contra del candidat. El Comitè d’Assumptes Judicials porta a terme les vistes i els interrogatoris per determinar la qualitat del candidat. Després, el ple del Senat considera el nomenament; es requereix majoria simple per confirmar o rebutjar el candidat…

   Observin els vídeos…veuran les intervencions del després senador Joseph Biden, avui President dels Estats Units, i el denominat ‘lleó del Senat’ Edward Kennedy.

   Conseqüències 17 anys després…

 

 

<<El Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units es pre­para per revo­car el dret a l’avor­ta­ment, en vigor al país des del 1973, segons la fil­tració d’un esbor­rany de la màxima instància judi­cial publi­cat aquest dilluns pel por­tal Poli­tico.

Aquest mitjà cita un esbor­rany amb el dic­ta­men majo­ri­tari del Suprem, sig­nat pel magis­trat Samuel Alito.

Amb Alito hau­rien acor­dat revo­car el dret a l’avor­ta­ment al país els magis­trats Clarence Tho­mas i els tres pro­po­sats per al màxim tri­bu­nal per l’expre­si­dent Donald Trump (2017-2021): Neil M. Gor­such, Brett M. Kava­naugh i Amy Coney Bar­rett…>>

—————————————————–

 LA FRASE

 

    “Macià va fer tant per Catalunya que molts no li van perdonar mai, mentre que altres el van acusar de no haver fet prou. Una mica com ara, on hi ha qui no ens vol perdonar tot allò que fem per Catalunya i alguns en acusen de no fer prou. Si els que ens critiquen treballessin a costat del país es podria anar més enllà i arribar-hi una mica més de pressa en defensa de les llibertats del país i els drets socials”

Foto: Diari ARA

Oriol Junqueras

   Representant polític català, President d’Esquerra Republicana de Catalunya, empresonat durant 4 anys des del 2 de Novembre de 2017, pel Tribunal Suprem de l’Estat espanyol

 

—————————————————-

 

 

 

 

Ψ En el país de les meravelles bèl.liques històriques i interminables -pronunciaments militars, rebel.lions militars, sedicions militars, cops d’Estat militars, guerres civils i incivils, dictadures militars…- els exilis, en conseqüència, han estat i són a l’ordre del dia. Aquesta és, doncs, una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades on els odis, insults i extremismes fanàtics escrits, escoltats i vistos campen per les dues Espanyes carpetovetòniques. Principalment des de Madrid, situat al segle XIX, i on moltes lleis així ho certifiquem. Com la del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castiguen el delicte de sedició, si aquest de veritat s’ha produït. Encara no s’han assabentat que estem al 2022. No és d’estranyar, en tals circumstàncies, que el Consell General del Poder Judicial romangui sense la seva renovació des de l’any 2018.

Estatut, bitllet, exili

 

   I el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que podria ser que comencés a preparar el bitllet del seu exili forçat -exili o presó-, quan l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del ‘Partido Popular’, -sempre contra Catalunya i per una qüestió de ignorancia supina-, van instar a signar als ciutadans espanyols contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i ‘raspallat’ pel Congrés dels Diputats, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sancionada la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia pel rei d’Espanya.

‘Cum laude’, ‘sempre contra Catalunya’, estratègia electoral equivocada 

   Amb l’acció d’instar a signar contra aquesta Llei Orgànica, l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’, van obtenir la qualificació Cum laude pel sempre contra Catalunya que, com es veu, proporciona moltíssims vots, i en el foment de l’independentisme. És la tàctica del ‘Partido Popular’ i d’altres partits de la dreta, dreta extrema i ultradreta, guanyar les eleccions amb l’estratègia electoralista d’anar sempre contra Catalunya, l’Escola catalana i la llengua catalana. Ministre Wert (‘Partido Popular’): “Nuestro interés  es españolizar a los niños catalanes”.

   L’interès de l’Escola Catalana, però, és el català com a llengua vehicular, la inclusió educativa, la innovació metodològica i didàctica, el plurilingüisme, la personalització de l’aprenentatge, l’emprenedoria, la cultura de l’avaluació, la formació contínua, la implicació i el compromís de la família en l’escolarització, la relació del centre i l’entorn, la prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandó escolar, l’avaluació per competències. Com es pot veure, l’interès de l’Escola Catalana, està molt lluny de l’interès de l’exministre Wert i del ‘Partido Popular’.

La mala política, fanatisme polític, els separadors

 

   El ‘sempre contra Catalunya’ és una actitud constant del ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta, la ultradreta, part de l’esquerra i de les agrupacions que els hi fan costat. El ‘sempre contra Catalunya’ dóna vots. És una situació anòmala i de la mala política que es veu cada dia. Un fanatisme polític contra Catalunya, immemorial nació catalana, impropi del segle XXI i que, por la fuerza, és la sínia d’Espanya. La noria de España, espoli fiscal i forçada cap a la independència.

   L’instar, per part de l’expresident Mariano Rajoy, del seu Govern i del ‘Partido Popular’ a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, va ser mal camí com a estratègia electoral, va ser l’avantsala i l’avançada del denominat ‘155’, la judicialització de la política, les detencions, els judicis, els càstigs, les inhabilitacions, les multes, les condemnes a representants polítics catalans a cent anys de presó en el seu conjunt, els exilis i una repressió que encara continua.

   La mala política envers Catalunya i l’independentisme com a dret fonamental i humà, va continuar per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern del ‘Partido Popular’, amb portar al Tribunal Constitucional, format per una majoria més que conservadora, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una pèssima estratègia electoral i amb molt mal resultat encara vigent.

   En el proper ‘post’ continuarà aquesta qüestió que reflexa el fet de que Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes, i l’Estat espanyol no saben resoldre amb saviesa, intel.ligència i treball d’una democràcia moderna, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya immemorial nació catalana. Només la judicialització de la política i la repressió. Es parla, encara, de 3.300 represaliats mentre l’independentisme creix i s’enforteix.

Fet a Tarragona

Aprovació pel Congrés, sancionada pel rei i ratificació pels ciutadans de Catalunya de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un pas democràtic i gest de concòrdia i  pau cap a una veritable autonomia que seria truncat

 

 

Documents (@dancvor) / Twitter

Recollint signatures, recollint vots. “Firmar contra Catalunya”, deien

Foto: Assemblea.cat

Expressar la veritat i la realitat mitjançant el vot, la democràcia i la Pau

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<L’ajuda als estudiants de col·legis superiors no servirà per res si hi ha insuficients aules. La crisi als mitjans d’ensenyament que es va predir fa molt de temps ja se’ns ha tirat a sobre. En els propers quinze anys, fins i tot sense una ajuda addicional als estudiants, l’increment de matrícules a les escoles pujarà a tres-centes quaranta mil per any. Si hem d’aconseguir la projectada matrícula de més de set milions d’estudiants a les escoles i universitats per a l’any 1970 -doble número en una dècada-, caldrà gastar vint-i-tres mil milions de dòlars en mitjans docents, és a dir, més de tres vegades cosa que s’ha gastat en construccions docents durant la dècada passada. Això significa que, tret que neguem a la nostra joventut l’oportunitat d’aconseguir un ensenyament superior al d’avui dia, els col·legis i universitats nord-americans han d’augmentar els seus mitjans acadèmics en un índex molt superior al que els seus recursos actuals els permeten >.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

 

<<Aid to college students will be useless if there are not enough classrooms. The crisis in the educational media that was predicted long ago is already upon us. In the next fifteen years, even without additional aid to students, the increase in enrollment in colleges will amount to three hundred and forty thousand per year. If we are to achieve the projected enrollment of more than seven million students in colleges and universities by the year 1970-double that number in a decade-twenty-three billion dollars will need to be spent on educational resources, that is, more than three times what has been spent on educational buildings over the past decade. This means that, unless we are going to deny our youth the opportunity to achieve higher education than today, America’s colleges and universities must increase their academic means at a rate far beyond what their current resources allow them > >.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————–

 

 

 

δ   Falten uns dos quilòmetres per arribar al cim. És cap el vespre. Fa una calor endimoniada i l’astre fulgurant ens guanya en fer el pols. El canvi d’hora provocat per la dictadura dels grans negocis, pretén convertir la nit en dia interminable. Sense límits, però, la naturalesa no és ximple i, més tard o més aviat, respon, de manera contundent.

   Els caminants baixen per un camí estret, molt empedrat i s’acosten a la ‘Font de la Vaca’ d’on regalima aigua fresca. Es refresquen una mica. Mentre, en Robin, professor d’anglès oriünd de Londres, diu amb una veu poderosa: come on boys, home! Un altre dia pujaran més amunt.

   Passen per davant del mas de ‘Cal Coronel’, nomenat així perquè un avantpassat de la masia havia estat, durant la Guerra del Rif, ajudant militar del general Prim. Els caminants observen i veuen que els vedells encara pasturen pels voltants del mas. En Robin exclama: “A per tot concerts i més concerts fins a altes hores de la matinada, ah! I música màquina que és un desastre. Els joves tornen a casa a les vuit del matí. Tota la nit perduda! Ni estudiar, ni llegir, ni escriure, ni veure una bona pel.lícula de pantalla gran. Malaguanyada salut i energia perdudes!”.

   L’Oliu, professor de matemàtiques contesta: “I aquest concert que ara se’n parla tant, perquè, diuen, que de Barcelona se’n vol anar a Madrid. Dura tota una setmana, cada dia. Una bogeria! Oh! I parlen de que es podria fer una setmana a Barcelona i una altra a Madrid. Es veu que es tracta d’un negoci de molts diners. Expliquen que a Barcelona hi va haver molts problemes”.

   “I no parlem del que passa després dels concerts” exclama l’Artur, el professor de llengua castellana amb semblant nerviós i que ensopega amb els pedrerols escampats pel camí. Gairebé li volen les ulleres. I segueix: “Els ‘botellots” que com càntirs plens d’alcohol fan perdre el rumb als joves estudiants, el rumb, la personalitat i la salut. Els ‘botellots’, després dels interminables concerts, porten a veritables barbaritats. Fins i tot han d’intervenir els Mossos d’Esquadra”.

   El Sol comença a declinar i és el moment que pren la paraula en Lozano, professor de filosofia: “Ostres! I tot el que va a passar a Barcelona per les festes de la Mercè! Apunyalaments, un mort, ferits, saquejos, detencions… i, vinga! cada dia més concerts de música màquina i més ‘botellots'”. També se sent parlar d’altres substàncies. Com a professor de filosofia i amb veu sonora recorda aquella frase d’Homer: “La joventut té el temperament viu i el judici dèbil”.

   El Cel comença a enfosquir-se. “Va nois ja gairebé hi som!” diu en Robin que dirigint-se a un dels companys caminants li reclama: “Ernest, que no ens vols donar la teva opinió?” L’Ernest, que és el professor de ciències naturals, s’hi afegeix. “Mireu, tot això és com un llibre amb pàgines sense lletres. Cadascun ha d’escriure el seu tema. I jo constato que gairebé tots els Nobel van a parar sempre als Estats Units d’Amèrica. Per alguna cosa serà. Estudi, esforç i treball constant per ocupar els primers llocs. Aquí, festes i més festes; vacances i més vacances que ho paren tot; ponts i més ponts; parc temàtic i platja d’Europa; sempre aquest atur clavat i reglamentat. Això sí, bitllets per viatjar sempre esgotats i preus del consum com en el temps de ‘l’estraperlo’…”. “Carai! Ernest, quin parlament…”, diu en Robin.

   S’apropen a les primeres cases del poble. A les finestres ja es comencen a veure llums, i algun gos borda quant sent veus. Un dels personatges del grup, que no és professor, però, és el cap de la biblioteca i que vesteix una samarreta que mostra a l’esquena la cara de JFK, exclama: “Mireu, per fer un incís, això de les universitats i dels estudiants, ara, han nomenat el senyor Joaquim Nadal, veterà i gran representant polític i servidor públic, com a conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat. De ben segur que podrà aportar un gran i nou esperit de grandesa humana i universitària”. El futur de Catalunya, immemorial nació catalana, es troba a les mans dels joves.

   En Robin, el professor d’anglès i que fa de capità del grup, diu en veu alta: “Until next time, goodnight”. S’acomiaden, la penombra es va fent notar.

FÒRUM.ad

Boscos de Catalunya

—————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Urgència d’una educació millor

Urgencia de una mejor educación

Urgency for better education

 

<<Una aristocràcia d’èxits nascuda d’una democràcia d’oportunitats>>

 

<<An aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>

 

<<Ara hi ha una veritable marea d’estudiants que avança inexorablement cap a les nostres institucions d’ensenyament superior, on els costos anuals per estudiant són diverses vegades més alts que els que representen el segon ensenyament, i on aquests costos han de ser sufragats en gran part pel estudiant o pels seus pares. Fa cinc anys, la matrícula de les escoles secundàries s’elevava a un milió cinc-cents mil estudiants; d’aquí a cinc anys serà de dos milions i mig. El futur d aquests joves i el de la nació depèn en gran part que aquests nois i noies tinguin accés a l’educació graduada. Aquest país reserva els seus honors per a una sola classe d’aristocràcia; la que els nostres fundadors van anomenar <<una aristocràcia d’èxits nascuda d’una democràcia d’oportunitats>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<Now there is a veritable tide of students advancing inexorably towards our higher education institutions, where the annual costs per student are several times higher than those of secondary education, and where these costs must be borne largely by the student or their parents. Five years ago the enrollment in secondary schools rose to one million five hundred thousand students; in five years it will be two and a half million. The future of these young people and that of the nation depends in large part on these boys and girls having access to graduate education. For this country reserves its honors for a single class of aristocracy; what our founders called <<an aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

la Educacion en USA: La historia de la educación en los Estados Unidos(1960)

(educacionjonatusa.blogspot.com)

<<Més de la meitat de tots els pares que tenen fills amb edat escolar esperen que assisteixin a l’escola. Però només una tercera part ho poden fer. Un quaranta per cent dels que ingressen a les escoles no arriben a graduar-se, i només un nombre molt petit continuen els seus estudis superiors. La manca d’una ajuda adequada als estudiants és la causa principal d’aquest gran desequilibri>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

EL PAÍS

Nueva York se convierte en el epicentro de la segregación educativa en EE UU | Internacional | EL PAÍS

<<More than half of all parents who have children of school age expect them to attend school. But only a third can do it. Forty percent of those who enter college do not graduate, and only a very small number go on to higher education. The lack of adequate help for students is the main cause of this tremendous imbalance>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

“La raó és la mort del feixisme”

“The reason is the death of fascism”

 

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao29 de setembre de 1864 – Salamanca31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol. La seva obra conrea una gran varietat de gèneres literaris. També va ser professor catedràtic de grec i, posteriorment, rector a la Universitat de Salamanca.

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Regnar després de morir

 

A finals de l’estiu de l’any 1360 es va celebrar a la ciutat portuguesa de Coimbra un fet insòlit, alhora romàntic i macabre. Per ordre del monarca, els més alts dignataris del país es van avançar un per un i van fer un petó a la mà del cadàver d’una dona asseguda en un tron i assassinada cinc anys abans. El cos pertanyia a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretament amb el rei Pere d’Aragó i Portugal recentment coronat. Inés havia viatjat fins a Portugal el 1342 com a dama de companyia de l’esposa de Pedro, llavors hereu del tron. El príncep se’n va enamorar, però el seu pare, el rei Alfons IV, va témer que es tractés d’una intrigant i va ordenar que fos decapitada. Pere es va veure obligat a amagar la pena i el despit, però quan cinc anys després va accedir al tron va ordenar que s’extregués el cor als assassins. I va obligar la cort que honressin el seu cadàver com a reina de Portugal.

(READER’S DIGEST)

A fines el verano del año 1360 se celebró en la ciudad portuguesa de Coimbra un hecho insólito, a la vez romántico y macabro. Por orden del monarca, los más altos dignatarios del país se adelantaron uno a uno y besaron la mano del cadáver de una mujer sentada en un trono y asesinada cinco años antes.
El cuerpo pertenecía a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretamente con el rey Pedro de Aragón y Portugal recientemente coronado. Inés había viajado hasta Portugal en 1342 como dama de compañía de la esposa de Pedro, entonces heredero del trono. El príncipe se enamoró de ella, pero su padre, el rey Alfonso IV, temió que se tratara de una intrigante y ordenó que fuera decapitada.
Pedro se vió obligado a ocultar su pena y su despecho, pero cuando cinco años después accedió al trono ordenó que se extrajera el corazón a los asesinos. Y obligó a la corte a que honraran su cadáver como a reina de Portugal.

(READER’S DIGEST)

Mujeres en la historia

La reina póstuma, Inés de Castro (1320-1355)

 

—————————————————–

LA MÚSICA,CULTURA I EL VIOLÍ EN EL COR

—————————————————-

L’APOCALIPSI

      A la vora de l’abisme no vol dir que s’hagi de caure en les seves profunditats més fosques i horripilants. Com, per exemple, el genocidi del poble jueu i altres ètnies humanes. Els discapacitats psíquics i físics i, com a norma d’una ideologia malaltissa, l’extermini humà mitjançant la bogeria de la guerra. Va ser i és el camí escollit pel nacisme i el feixisme. El menyspreu per la civilització i la vida, per part dels aplicadors de les cambres de gas i altres artefactes endimoniats. Són els guies dels horrorosos genets de l’Apocalipsi: la Guerra, la Fam, la Pesta i la Mort. Els guies mereixedors de caure a les profunditats dels abismes més fosques i horripilants. Així va quedar demostrat i castigat en els Judicis de Nuremberg i altres judicis ,i, els que encara no han tingut lloc. Romanen pendents però tothom senyala als culpables. La força de la civilització i de la bona gent, els han de tancar el pas a la guerra, la fam, la pesta i la mort.

Viquipèdia

—————————————————-

 

 

 

 

 

  Ja ha transcorregut l’hora del berenar -pa amb xocolata- recorden alguns. Al darrere de les cortines de la finestra, a prop de la taula dels conversadors, el Sol ens mostra, encara, qui és l’amo de la Terra. La tarda es fa notar.

   La veu és alta, tot i que el so de la caixa televisiva, plantada a dalt d’un cantó de la sala, vol ofegar la paraula dels cafeters.

   “És allò d’en Juli Cèsar”, exclama en Faust de ‘cal geperut’. “Així es troba ara la independència”, diu, entre algunes paraulotes, “Divideix i venceràs, divideix i domina”.

   “No, si ens ho faran perdre tot; tot el que havíem guanyat amb esforç, llàgrimes i dolor” contesta en Pere, del Mas de Can Riera. L’anomenen ‘l’americà’ perquè sol parlar de fets de l’Amèrica del Nord. “Això no passaria als Estat Units, allà si que és una gran nació amb Estats federals lliures que també són Estat…renoi! I la bandera de les barres i estrelles sempre present a totes les llars!” “I ningú els obliga a fer-ho!”, respon des del final de la taula en Quimet de ‘Cal ferrer nou’, mentre es va acostant als llavis una copeta de brandi del Penedès.

   La Tina, cambrera del cafè de ‘Cal Independent’ corre lleugera com un coet -com aquell que l’any 1969 va arribar a la Lluna- i deixa sobre la taula de marbre blanc una tassa grossa que conté un ben proveït cafè amb llet. El fum que desprèn envolta als presents d’una acostumana, però, sempre agradable olor a cafè. “Descafeïnat, Tina, que sinó no podria tancar el ulls en tota la nit i m’haig de despertar molt aviat per donar el menjar al personal!”. Vol dir el bestiar de la masía.

   La tassa la deixa davant del senyor Vidal, farmacèutic del poble, el qual s’afanya de fer un glopet d’aquell cafè fumenjant com els senyals de fum dels indis de la praderia americana. “Mireu, ja us ho diré jo; sabeu que passa? Les manifestacions pel dret a decidir i per la independència més grans del món; les urnes, ai, les urnes! que van ser fabricades a la Xina, traslladades en vaixell fins al port de Marsella i desprès transportades en tres camions cap a uns magatzems de Catalunya”. 

   “Diuen que ni havien unes vuit-centes d’urnes, oh! I la gent que les va guardar a casa per anar a votar com un tresor de la democràcia”, afegeix el Delegat de la ‘Caixa de Pensions’, assegut a la taula i vestit amb l’americana i corbata, marcant disciplina i tradició.

   El senyor Vidal, que vol acabar la seva intervenció, ho diu cridant i esverat com un home boig i es posa de peu: “Mireu, jo hi era! El cop de porra que en van ventar la policia de Madrid!, la Declaració de la Independència de Catalunya!, el ‘155’, el judici! la repressió! Els nostres representants polítics tancats quatre anys a la presó! Els nostres representants polítics exiliats a Europa! I el nostre Molt Honorable President de la Generalitat der Catalunya! I ara ja ho veieu. Com deia en Faust: “Divide et vince!”.

   Assegut a la barra, un home observava a través del mirall del bar i  escoltava. Corpulent, cap i cara amplis, unes selles negres i abundants, quedava retratat en el mirall del darrere del mostrador. De tant en tant, s’acostava a la boca un ‘whisky’ amb un glaçó. Nombroses ampolles d’alcohol li feien costat. Ell, a través del mirall, podia observar als conversadors i, aquests, el podien veure a ell.

   De sobte, el desconegut, fa girar amb ímpetu el tamboret, es posa de peu, i, amb crits semblants a una tempesta de llampecs i trons, exclama com un gegant: “Amb les seves continuades baralles els representants polítics independentistes -ja no sabem si ho són-, ens estan fent perdre el camí i la força del poble per treballar i aconseguir la mereixedora independència de la nació catalana. Ens fan perdre l’il.lusió i van donant força als que ens volen lligats permanentment a continuar sent la sínia d’Espanya”. Quatre cops es colpeja fort les mans i denúncia: “Mireu, 20 mil milions surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista i nacionalista espanyol, ni en forma de serveis ni d’infraestructures. És clar que a Espanya no volen pagar impostos, ja els paguem els catalans! I sinó ja treuen la carpeta del ‘155’!”.

   Mentre el desconegut es torna a seure al tamboret, una veu femenina, l’única, crida: “I els nostres representants independentistes barallant-se cada dia, tot el dia, entre ells. Vergonya, senyors, vergonya!”. És la Tina, l’empleada  del Cafè de ‘Cal Independent’ que, abans de plegar, passa el fregall per damunt de les taules de marbre.

   Els conversadors es van aixecant i s’acomiaden. Encara, en Faust de ‘cal geperut’, diu: “Com riuen a Espanya!”

   Pot ser riuen, però, l’independentisme del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, cada vegada és més nombrós i més fort.

   

(Betevé)

Diada 2022 i Manifestació 11 de setembre

 

—————————————————–

ART*******7

 

Els grans arguments i pel.lícules apartats de la gran pantalla

 

Los grandes argumentos y películas apartados de la gran pantalla

 

The great arguments and films removed from the big screen

 

‘Xantatge a Broadway’

 

‘Sweet Smell of Success’

Sidney Falco (Tony Curtis) és un amoral agent de premsa la principal tasca del qual és aconseguir que els seus clients apareguin esmentats a la columna de J.J. Hunsecker (Burt Lancaster), al diari ‘The Globe’, de repercussió nacional, de manera que aconsegueix donar fama a qui hi apareix esmentat. Amb l’objectiu de trencar la relació entre Susie Hunsecker (germana de JJ Hunsecker) i el guitarrista Steve Dallas (Martin Milner), però sense perdre l’afecte de Susie, JJ. demana a Falco que aconsegueixi publicar una informació difamatòria sobre Steve, per així acabar amb la relació però sense que ningú sospiti de J.J. Hunsecker. (Wikipèdia).

Falco accepta, amb l’objectiu que J.J. publiqui a la seva columna el nom dels seus clients, i acudeix a un altre columnista, Leo Bartha, competència de J.J. Hunsecker, perquè escrigui a la seva columna que Steve Dallas està relacionat amb assumptes de drogues. Falco val d’una de les seves nombroses jugades per convèncer el columnista, i obté el resultat desitjat; Dallas perd la feina i la reputació i la relació entre ell i Susie Hunsecker arriba al final.

Steve Dallas pren llavors represàlies contra J.J. Hunsecker i Sidney Falco, convençut que són ells els que estan darrere de la campanya difamatòria, i s’hi enfronta, anomenant difamador i corrupte JJ, que se sent ofès per aquestes paraules i decideix agreujar la campanya contra Steve. Per tal de perjudicar-lo encara més, demana a Falco que continuï publicant calúmnies sobre el músic. Falco, en principi oposat a ajudar J.J., accepta a canvi de la redacció de la columna de l’escriptor durant el seu període de vacances, i aconsegueix que tanquin Dallas per possessió de drogues que ell mateix fica a la jaqueta del guitarrista.

El clima de corrupció i amoralitat acaba destruint la relació entre JJ. Hunsecker i Sidney Falco, i amb Susie Hunsecker intentant suïcidar-se. Després de l’escena, cadascun pren un camí diferent, i Susie torna a reprendre la seva relació amb Steve Dallas.

‘Sweet Smell of Success’ ha obtingut el reconeixement tant de mitjans de comunicació com d’institucions i personatges destacats del món del setè art. La cinta es troba entre les mil millors pel·lícules de la història segons el ‘New York Times’, i al lloc número 171 del rànquing de ‘Sight and Sound’ de les 250 millors pel·lícules de la història. Directors com Martin Scorsese o els germans Coen han destacat la seva qualitat i admès la influència que la cinta ha tingut al seu cinema.(Wikipèdia).

   Direcció: Alexander Mackendrick. Producció: James Hill. Guió: Ernest Lehman, Clifford Odets. Música: Elmer Bernstein. Fotografia: James Wong Howe. Muntatge: Alan Crosland. Protagonistes: Burt Lancaster (J.J Hunsecker), Tony Curtis (Sidney Falco), Susan Harrison (Susan Hunsecker), Martin Milner (Steve Dallas), Sam Levene (Frank D’Angelo), Barbara Nichols (Rita), Jeff Donnell (Sally), Joseph Leon (Robard), Edith Atwater (Mary), Emile Meyer (Harry Kello)…

 

The End

 

—————————————————–

LA FRASE

 

Monarquia, democràcia, llibertat

“La funció de la monarquia constitucional és personificar l’Estat democràtic, sancionar l’autoritat legítima, assegurar la legalitat dels mitjans i garantir l’execució de la voluntat pública. És el meu desig ardent que cap ciutadà dels meus regnes pateixi restriccions”.

 

“The function of the constitutional monarchy is to personify the democratic state, sanction legitimate authority, ensure the legality of the media and guarantee the execution of the public will. It is my ardent wish that no citizen of my kingdoms suffer restrictions.”

 

Reina Isabel II 

 

Asamblea Provincial de Quebec, 9 de octubre de 1964.

EL PAÍS

Isabel II del Reino Unido ; Reina del Reino Unido y de los otros Reinos de la Mancomunidad de Naciones ; Queen Elizabeth II

———————————————————————- 

ELS COLORS DEL MÓN

 

Converses a les profunditats

 

   Durant milers d’anys, l’home ha considerat els dofins com a animals juganers i, sobretot, com a excel·lents amics que salvaven els nàufrags empenyent-los amb els musells cap a la superfície.

   Recentment hem comprovat que el cervell dels dofins és tan voluminós com l’humà. Se sap també que aquestes nobles criatures, tot i no tenir cordes vocals, fan servir un vocabulari en què s’han destacat 32 sons diferents. Entre ells figuren espetecs, xiulets, xiscles, lladrucs, roncs, xiscles i grunyits.

   Els dofins produeixen sons fent passar l’aire a través d’unes vàlvules i ventricles situats sota les fosses nasals. Cada individu té una veu característica.

(READER’S DIGEST)

(CONTINUARÀ AL PRÒXIM ‘POST’)

 

—————————————————-

L’APOCALIPSI

 

La Vanguardia

Hitler y Mussolini, las caras del fascismo

 

Ells i altres dictadors envien per la força milers d’éssers humans a morir a la guerra.

La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d’entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l’època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.

 

—————————————————-

 

 

   Farts d’aquesta situació que clama per la justícia fiscal i en defensa d’un just desenvolupament autonòmic. Farts, els ciutadans de Catalunya -tota aquella  persona que viu i treballa en la immemorial nació catalana- de veure com aquesta és la segona de tot Espanya pel que fa a l’aportació fiscal i econòmica dels seus ciutadans, però en canvi, pel que fa als recursos rebuts, manté  la desena posició dels darrers anys. Una Catalunya ofegada i que no pot créixer.

 

<<Els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen>>

 

   El model de finançament marca una desigualtat que el mateix conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha considerat que “tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats”. I ha subrallat dos aspectes: “Mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya. I cal tenir en compte l’infrafinançament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions dels recursos de la Generalitat”.

Una balança fiscal a mida | Lluís Martínez |  Economia | El Punt Avui

Les balances fiscals del misteri i endarrerides en absència de trasparència democràtica

Escreix que l’Estat espanyol no retorna i que ofega Catalunya

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. L’opressió i la xifra de 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, per part de l’Estat central i centralista espanyol. Si aquest Estat fes públiques les balances fiscals -seria l’adequat per una nació de nacions que es considera ella mateixa, una gran democràcia i un Estat de dret- tal vegada aquesta xifra abusiva podria arribar als 20 mil milions d’Euros actualment. Però, les balances fiscals no es fan públiques.

Per què?… si Catalunya ja paga

   Per això mateix, 12 de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten i ningú diu el perquè d’aquesta anomalia social, política i econòmica. Així, no es fa cap esforç per part d’aquestes Comunitats per canviar aquesta situació, al menys que es sàpiga. Tothom calla, ningú diu res.

   Per què, deuen pensar, hem de treballar en aquest sentit si Catalunya ja paga? Per què hem d’empènyer el sector empresarial, l’emprenedoria i la creació de noves empreses, si Catalunya ja paga? Per què hem d’empènyer i treballar pel potencial d’altres sectors econòmics, si Catalunya ja paga? Milers i milers de funcionaris mentre els empresaris que proporcionen ocupació, on són?

   Que Catalunya roman mal finançada ho sap tothom. Però callen, permeten i ho deixen fer. La Catalunya pagadora ,i, sempre contra Catalunya! Si els catalans -tothom que viu i treballa a Catalunya- protesten, es queixen, es rebel.len i organitzen un referèndum democràtic i pacífic, l’Estat espanyol ja utilitza el desastre de la denominada ‘operación Catalunya’, el “¡a por ellos!” i el nomenat ‘155’ aplicació del senyor Rajoy i del ‘Partido Popular’, que obren pas cap a les presons – representants presos polítics catalans- i a l’exili -representants exiliats polítics catalans- a Europa. Més de 3.000 represaliats” relacionats amb el procés. El recompte és d’Òmnium Cultural, una entitat que ha anat actualitzant el nombre de “represaliats” al llarg dels últims anys. El seu primer càlcul és del desembre del 2019, quan va difondre un vídeo amb què va anomenar “mapa de la repressió”.

   Amb l’existència de la repressió no cal cap treball pel diàleg ni per trobar una sortida al conflicte i problema espanyol amb Catalunya. A l’Estat espanyol el rellotge li ha quedat parat al segle XIX. No està a l’alçada de les circumstàncies. Ja ho va dir Artur Mas, 129è Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat -va fer tot el possible per arribar a un acord de diàleg i treball amb l’anterior president Mariano Rajoy (‘Partido Popular’) per un just pacte fiscal amb Catalunya-. Ja ho va dir Mas:“Quan s’ataca sistemàticament a l’autonomia es té dret a la legítima defensa”.

   I està vist, comprovat, comprès, vigent, aclarit, corroborat, recolzat, ratificat…que l’única defensa per la Catalunya nació, és la independència.

Avui

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | El Punt Avui

Astelus

Esforç, treball, honestedat, progrés i justícia social en el camí dels pobles lliures, en una gran nació federal formada per Estats federals lliures i que també són Estat.

—————————————————- 

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

YouTube

President Kennedy visits San Diego (1963)

 

<<Una aplicació selectiva d’ajuda federal, encaminada a reforçar i no a afeblir la independència dels existents sistemes escolars i dirigida així mateix cap a l’assoliment dels nostres objectius i solució dels problemes docents més urgents, incloent les millores en la qualitat, formació de professorat, problemes especials que presenten els barris baixos, problemes de les zones rurals deprimides, estudiants necessitats, àrees escasses d’element humà com passa als camps de l’enginyeria i de la ciència; escassetat de mitjans docents>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener der 1963).

<<A selective application of federal aid, aimed at strengthening and not weakening the independence of existing school systems and also directed towards the achievement of our objectives and the solution of the most urgent educational problems, including improvements in quality, training of teachers, special problems presented by the slums, problems of the deprived rural areas, needy students, scarce areas of human element as it happens in the fields of engineering and science; shortage of teaching resources>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

American Physical Society

APS Physics | Berkeley Lab, UC San Diego Sites Recognized for Historical Contributions to Physics

 

<<El nostre sistema actual; el nostre sistema docent nord-americà va ser fundat sobre el principi que l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tothom…no simplement per a aquells que poden pagar. En el passat, això ha significat l’existència d’escoles elementals i secundàries lliures i públiques a cada comunitat, i més tard l’existència de col·legis recolzats per l’ajuda federal, col·legis municipals i estatals i educació vocacional, i més recentment formació professional, professors especialitzats per a estudiants que pateixen problemes especials d’educació>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washignton, D.C., 29 de gener de 1963).

<<Our current system; our American educational system was founded on the principle that educational opportunity in this country should be accessible to all…not just those who can pay. In the past, this has meant the existence of free and public elementary and secondary schools in every community, and later the existence of colleges supported by federal aid, state and municipal colleges and vocational education, and more recently professional training, specialized teachers for students with special education problems>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

“Per tant, abans d’anar més lluny, vull enviar aquest missatge als nostres amics i veïns europeus. Sou i sempre sereu part del que som. No esteu lluny de nosaltres. Als que heu vingut d’altres països a viure al nostre, gràcies. I, sisplau, quedeu-vos. I als altres països de la UE: Escòcia vol tornar-hi i espero que sigui aviat”. I fer-ho com un “nou estat independent”

El Universo

Nicola Sturgeon cree que Escocia ahora sí logrará su independencia

 

Escòcia, immemorial nació escocesa, un poble lluitador, fort,  valent i mereixedor de la independència

Hola

Els pobles més bonics d’Escòcia

 

—————————————————–

MÚSICA GRANDIOSA PER A TOTS ELS TEMPS

Euforia per estudiar, aprendre i estimar la música i la cultura

 

—————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

 

TOTS MOREN

 

A Anglaterra els nens canten des de fa segles, amb la innocència més gran, una cançó de bressol de sinistres presagis. <<Ring a ring o’roses, A pocket full a poses. Atishoo! Atishoo! We all fall down.>> Què significa: <<Trença corones de roses, omple la butxaca de flors. Aixís! Aixís! Tots caiem>>. La cançó va néixer el 1665 als carrers mateixos de Londres durant una epidèmia. ‘Ring of roses’ a les erupcions vermelloses a les persones contagiades per la ‘Muerte Negra’. ‘Pocket full of posies’ intenta espantar les males olors, l’alè enverinat dels dimonis que propagava la malaltia. Actualment els jutges britànics mostren encara ramells a les cerimònies, en record dels seus predecessors que portaven flors per protegir-se contra la febre de masmorra (tifus). Atishoo! Atishoo! L’esternut era un símptoma d’haver estat atacat per la pester. ‘We all fall down’. En efecte, milers de persones queien…mortes. Es calcula que van morir 25 milions de persones, víctimes de la ‘Mort Negra’ que des d’Àsia va assolar Europa a mitjans del segle XIV.

(READER’S DIGEST)

—————————————————-

L’APOCALIPSI

Avui

Visió inèdita de l’exili | Miquel Riera 

És un tema que molt bé es podria preguntar als exàmens de la Selectivitat. No per ser gaire difícil la seva contestació qualificaria de moltes bones notes, perquè no deixa de ser una desgràcia tan i tan repetida a la història d’Espanya. Desgràcia per als que ho han patit i ho segueixen patint. La denominació Espanya va impregnada de pronunciaments, rebel·lions militars, cops d’estat, guerres civils incivils, dictadures militars, repressions, exili… És un tema molt trist, penós, desgraciat i super conegut que ens porta a ser fàcil de contestar en un examen de la Selectivitat. Un tema que encara és vigent perquè, avui dia, encara hi ha, gairebé fa cinc anys, representants polítics catalans exiliats a Europa, inclòs Carles Puigdemont Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, Eurodiputat elegit amb prop d’un milió de vots.

A la imatge la crudesa de l’exili republicà des de terres de Catalunya immemorial nació catalana.

—————————————————-

 

Sala de prensa – Fundación “la Caixa”

L’Obra Social ”la Caixa” facilita més de 1.000 nous pisos de lloguer solidari a preus d’entre 85 i 150 euros al mes a tot Espanya – Fundación “la Caixa” (Any 2013).

 

—————————————————–

 

 

 

 

 

   És com el càstig de l’anomenat 155, però, contra tothom, no només contra els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana i per asfixiar encara més l’autonomia. És un atac contra tots els ciutadans i, en major mesura, contra els menys afavorits per les circumstàncies actuals. La terrible inflació que ho ofega i destrossa tot, principalment, el just benestar de milions de famílies treballadores.

   Es parla molt d’inflació, però, no es defineix. Fa por. Ni als exàmens de la Selectivitat en parlen. Si que van preguntar sobre el llibre ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, que es podria dir que la inflació actual ens porta cap a la vida cruel que es narra en el llibre.

TucsonSentinel.com

Comic: Hellertoon: The real monster behind inflation

 

   Defineix la inflació d’una vegada, home!: <<Procés econòmic provocat pel desequilibri existent entre la producció i la demanda; causa una pujada continuada dels preus de la major part dels productes i serveis, i una pèrdua del valor dels diners per poder adquiri-los o fer-ne ús>>. O sigui, devaluació dels sous i les pensions. No és estrany, doncs, que els treballadors demanin un just augment dels salaris.

   Mai el president Pedro Sánchez i el seu Govern de coalició d’esquerres, havia d’haver permès als magnats de les grans corporacions elèctriques, aquest salvatge augment de preus i que ha provocat una cascada d’augments de tots els productes haguts i per haver. Fins i tot els que no tenien cap necessitat d’augmentar i a uns nivells tan alts. Així diu un refrany popular castellà: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. Un exemple de les conseqüències del capitalisme salvatge, causant d’aquesta inflació desbocada que ho està atropellant-ho tot.  

Mai el Govern espanyol havia d’haver permés l’augment del preu de la llum

Canal Baix Penedès

Per què Espanya té el preu de l’electricitat més car d’Europa?

   Mentre els beneficis de les grans corporacions elèctriques es van triplicant amb relació a anys anteriors i els preus segueixen en augment quan mai tenien que haver augmentat i el president Pedro Sánchez no haver-ho permès, la gran majoria de ciutadans d’aquesta nació de nacions, aixafats per aquesta inflació galopant i milions d’ells sense feina o amb sous baixíssims, no poden acceptar de cap manera semblant menyspreu cap a l’interès públic i social.

Any 1962. El President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, denúncia els abusos, augments injustificats de preus i menyspreu per l’interès públic per part dels magnats i grans corporacions de l’acer. Pressionats pel President, el  Govern i els ciutadans, els magnats de l’acer van fer marxa enrere. Els preus no van pujar i no hi va ver inflació.

 

—————————————————–

LA FRASE

 

“Cuando se ataca sistemáticamente a la autonomia se tiene derecho a la legítima defensa”

 

“Quan s’ataca sistemàticament a l’autonomia es té dret a la legítima defensa”

 

“When autonomy is systematically attacked, one has the right to self-defense”

 

Catalunya/Catalonia

 El Economista.es

Artur Mas

 

Ex President (129è) de la Generalitat de Catalunya

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

El tumor del Kàiser

   El 1887 el príncep Frederic de Prússia, grat a tots per la seva intel·ligència i simpatia, va patir un tumor a la corda vocal esquerra. Els tractaments no donaven resultat i els metges alemanys van diagnosticar càncer. Es va pensar a extirpar-li la laringe però s’hi va oposar un eminent laringòleg anglès, Morell Mackenzie. El britànic afirmava que no hi havia símptomes de càncer i es va desistir de l’operació. El 15 de juny de 1888, als 99 dies de la pujada al tron, Federico moria de càncer de coll. El seu fill, el kàiser Guillem, home molt menys intel·ligent i més bel·licós, va començar seguidament el seu fatídic regnat. Nombroses eminències mèdiques opinen que es podria haver salvat la vida de Federico si s’hagués sentit els doctors alemanys. Potser el món hauria evitat els horrors de la primera guerra mundial.

(READER’S DIGEST)

Twitter

Káiser Federico III 

In 1887 Prince Frederick of Prussia, appreciated by all for his intelligence and friendliness, suffered from a tumor on his left vocal cord. Treatments were unsuccessful, and German doctors diagnosed cancer. It was thought of removing his larynx but this was opposed by an eminent English laryngologist, Morell Mackenzie. The British stated that there were no symptoms of cancer and the operation was withdrawn. On June 15, 1888, 99 days after his accession to the throne, Federico died of throat cancer. His son, Kaiser Wilhelm, a much less intelligent and more warlike man, next began his fateful reign. Numerous medical eminences are of the opinion that Federico’s life could have been saved if the German doctors had been listened to. Perhaps the world would have been spared the horrors of the First World War.

(READER’S DIGEST)

– franciscojaviertostado.com

El cáncer del emperador Federico III 

 

—————————————————-

MÚSICA IMMORTAL

La música i l’esforç per estudiar, aprendre i el respecte cap a la música i la cultura

—————————————————-

 L’APOCALIPSI

CCMA

Espanya lidera el rànquing d’artistes empresonats, segons Freemuse

L’organització internacional que defensa la llibertat d’expressió artística assegura que és el país amb la legislació més repressiva

(09/02/2021)

—————————————————–

     Els enfrontaments entre el president John F.Kennedy, el President màrtir, i el Pentàgon i la Cia van ser constants. “No puc predicar la PAU aquí a casa nostra i arreu del món, mentre vosaltres conspireu per la guerra” els deia als militars falcons i espies ferotges. “Els ciutadans del món i que estimen a les seves famílies, no volen que el nostre apreciat planeta Terra es converteixi en un taüt gegantí per culpa d’una guerra nuclear”, avisava a la seu de les Nacions Unides. “Els Estats Units d’Amèrica no hem d’imposar una ‘pax’ americana, ni la PAU de la tomba, ni la PAU de l’esclau, sinó una PAU duradera i per sempre…” deia a la Universitat Americana. “El Vietnam del Sud és una terra molt llunyana, són els propis vietnamites els qui han de solucionar els seus conflictes. Els nostres joves soldats romandran empantanegats a la jungla, en una guerra que mai no podrem guanyar…” remarcava Kennedy en el transcurs d’una conferència de premsa sobre Vietnam i assetjat per centenars de periodistes.

   Va evitar una guerra mundial després del desastre de la invasió de Cuba (Bahía Cochinos), per part de la Cia, que el van enganyar. Va evitar una guerra nuclear -diàleg, negociació i pacte- en la denominada ‘crisi dels míssils’ de l’any 1962, en un enfrontament amb Cuba i la Unió Soviètica (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

  <<Però aquest tractat no ha de fracassar. Aquest petit pas cap a la seguretat pot ser continuat per altres més llargs i menys limitats, tot i que siguin més durs en la seva execució.Amb el nostre ànim i comprensió estimulats per aquest assoliment, seguim avançant per aquest dur camí del desitg més essencial dels éssers humans: el camí de la PAU>>, va manifestar després de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears, el 7 d’octubre del 1963. Li quedaven dos mesos de vida.

Wikipedia

Signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. La Casa Blanca, Washington, D.C., 7 d’octubre del 1963.

 

   L’any 1963 va donar els primers passos per el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba. I aquell mateix any no només es va negar a enviar tropes de combat al Vietnam, sinó que com a Comandant en Cap de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, va ordenar al Pentàgon la primera sortida d’un miler d’efectius militars del Vietnam del Sud, abans de finals d’aquell any. El seu propòsit era que abans de finalitzar l’any 1965 no quedés cap efectiu militar nord-americà en aquelles terres tan llunyanes. Aquella ordre mai no va ser complerta. Per evitar el seu compliment el president Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas, el 22 de Novembre de 1963.

  La guerra del Vietnam va marcar profundament el país. Al sud hi va haver 224.000 morts i un milió de ferits. Entre el Vietcong i l’Exèrcit nord-vietnamita, es calcula que hi va haver 1.100.000 morts i 600.000 ferits, a més de dos milions de víctimes civils. Si els Estats Units haguessin perdut la mateixa proporció de població que Vietnam, al Monument als Veterans de Washington no hi hauria 58.193 noms sinó, com a mínim, dotze milions.

El poble sempre massacrat

 

   Si a la valenta, heroica i indepenent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, treball i negociació, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999-, molt de temps per exercir la culturai la civilització, les coses podrien haver anat d’una altra manera.

   L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar amb saviesa. Per ser un bon mandatari, s’ha de ser un bon servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen. El president espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això? Estan a favor de la Pau?

Perfil

 

—————————————————–

 

 

 

   

 

Ξ  (Segueix del ‘post’ anterior). Més llenya al foc. El Tribunal Constitucional espanyol podia haver ajudat molt davant una continuada situació d’injustícia i de la negació del diàleg i enteniment demanats pels governs catalans. Però no va ser així. L’autonomia de Catalunya no és una veritable autonomia pròpia d’una nació de nacions i d’un govern central responsable. Més aviat és d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Una veritable autonomia, en una democràcia, és la facultat de governar-se per les pròpies lleis.

Wikipedia
Carta Autonómica de Cuba (1897)

Segismundo Moret en su casa dictando a los taquígrafos la Constitución autónomica de Cuba (noviembre de 1897)

 

   Farsa autonòmica, el camí cap a la independència

 

   L’autonomia de Catalunya, condemnada a una farsa, amb totes les seves lleis aprovades pel Parlament i impugnades de manera sistemàtica, per l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular), suport Ciudadanos, i el seu Govern central, centralista, autoritari, nacionalista espanyol i contraris a l’autonomisme lliure i de progrés econòmic i social. Importants exemples es podrien comptabilitzar. El retorn a l’Edat de Pedra.

   Això sí, una ‘heroïcitat’ d’envergadura. Portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional espanyol i que, segons revelacions de la premsa, un Tribunal Constitucional presidit, en aquells moments, per una persona afiliada al Partido Popular així com alguns dels seus membres. Evidència supina: Sempre contra Catalunya i la llengua catalana. Raó evidencial pròpia d’un tema i solució d’ensenyament de secundària: Augment creixent de l’independentisme,autodeterminació i independència.

Sense l’Estatut ratificat

 

   Quatre anys per dictar sentència (2006-2010) -la pitjor- per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra l’Estatut d’Autonomia de Calunya, ratificat pel poble, i emparat per una Llei Orgànica de obligado cumplimiento. Com destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, i, sempre contra Catalunya! Actuaciones que recorden als països comunistes com ara aquesta història de Pegasus.

La revuelta catalana de 1934: l’Estat Català – Mirada sobre la Historia

La Pau catalana, la Pau de Catalunya, immemorial nació catalana: l’enorme fracàs de l’Estat espanyol davant del món lliure

 

 George Kaplan ‘l’espia’

 

   Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus – l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’.

Cinemelodic

CON LA MUERTE EN LOS TALONES (1959) -Parte 3/7- Cinemelodic

 

   El ciutadà George Kaplan no sap que és un espia, però, fa d’espia i no ho sap. Els dolents, als quals no importa el més mínim la dignitat humana, no ho saben i ho saben, però, han de fer el mal sobre un ciutadà que no és el que ells diuen que és. És igual, als inferns que ells mantenen, els dimonis perversos han de fer el mal, però, ja ho crec que acaben caient!

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

   

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF BETTER EDUCATION

 

<<Nuestro sistema actual; el nostre sistema docent nord-americà ha estat fundat sobre el principi de l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tots… no simplement per a aquells que puguin pagar…>> (JFK)

 

<< Our current system; Our American teaching system was founded on the principle that the opportunity for teaching in this country should be accessible to all … not just for those who can afford it … >>

<<Una avaluació de tot l’abast dels problemes docents, considerant les oportunitats docents com un procés continu de llarga durada, començant amb la formació preescolar i ampliant-se després a través de les escoles elementals i secundàries, col·legi, educació graduada, educació vocacional, formació professional, educació per als adults i mitjans docents per a la comunitat general com, per exemple, la biblioteca pública…>>

(President John F.Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 29 d’ener de 1963).

<< An evaluation of the full scope of teaching problems, considering teaching opportunities as a continuous long-term process, starting with pre-school training and then extending through elementary and secondary schools, college, graduate education, vocational education, vocational training, adult education and teaching aids for the general community, such as the public library … >>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, d.c., January 29, 1963).

 

El president Kennedy va recomanar un esforç de quatre anys per consignar mil milions quinients mil dòlars per ajudar als Estats a elevar els seus mestres, construir noves escoles i desenvolupar projectes especials amb objectes de resoldre problemes docents als barris baixos i en regions rurals deprimides.

 

President Kennedy recommended a four-year effort to raise $ 1 billion to help states raise their teachers’ salaries, build new schools, and develop special projects to solve problems in slums and neighborhoods. depressed rural areas.

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo>>

Eferrit

Mohandas Gandhi 

 

—————————————————-

MÉS ENLLÀ  DE LA MÚSICA

 

Un nou esperit de conjunt

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

 

Un fàcil assassinat

El tristament cèlebre Jean Paul Marat, un dels líders més cruels de la Revolució Francesa, va morir apunyalat al bany el 1793. No hi ha cap misteri sobre les circumstàncies de la seva mort. Una idealista, la jove Charlotte Corday, li va seccionar l’aorta, a prop del cor, amb un ganivet de taula. Marat solia passar al bany la major part del dia i això va facilitar la feina de l’assassina. Avui se sap pels relats de l’època que Marat patia pruïja i ‘pityrias simplex’, cotó cutània que va contraure en amagar-se durant anys en soterranis i clavegueres. Per trobar alleujament s’asseia al bany, i així escrivia els seus virulents articles. Possiblement l’insuportable coïssor inspirava la seva verinosa ploma que a tants excessos va conduir durant el període del Terror. Va ser ironia del destí que contribuís també a la seva pròpia mort.

(READER’S DIGEST)

Historia National Geographic

The infamous Jean Paul Marat, one of the cruelest leaders of the French Revolution, was stabbed to death in his bathroom in 1793. There is no mystery about the circumstances of his death. An idealist, young Charlotte Corday, severed his aorta, near his heart, with a table knife. Marat used to spend most of the day in the bathroom and this made the assassin’s job easier. Today it is known from the accounts of the time that Marat suffered from pruritus and ‘pityrias simplex’, skin itching that he contracted by hiding for years in basements and sewers. To find relief he would sit on the toilet, and thus write his virulent articles. Possibly the unbearable stinging inspired his poisonous pen which led to so many excesses during the period of the Terror. It was an irony of fate that it also contributed to his own death.

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

L’APOCALIPSI

El Nacional.cat

Humilien els presos polítics republicans de La Model

 

Marc Pons
Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019. 

 

Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim a Barcelona organitzaven una visita a la presó Model. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/08/1939), aquella visita va estar presidida pel general Orgaz Yoldi (cap dels Servicios de Ocupación), que va estar acompanyat pel tinent coronel Ruiz del Arbol. A la presó Model van ser rebuts per Isidro Castillón López, director de la presó Model i inspector de presons del règim; que s’havia fet tristament cèlebre per la seva insistent proclama: “un preso es la diezmillonésima parte de una mierda”.

Aquella visita va generar una important expectació, sobretot perquè el règim franquista havia fet seves les paraules del diplomàtic i escriptor Agustín de Foxá Torroba, que havia proclamat que els presos polítics de les penitenciaries franquistes eren: “una masa revuelta formada por mujerzuelas feas y jorobadas, niños anémicos y sucios, tipos cojos, obreros de mirada estúpida y maestritos amargados”. Segons la mateixa premsa, l’acte central d’aquella visita va ser “una misa cantada que se celebró en un altar instalado en el templete que sirve de oficina de control (…) en el momento solemne de la Elevación (el sagrament de l’eucaristia), se tocó el Himno Nacional (…) y finalmente se interpretó el himno del Movimiento (el Cara al Solcantado por todos los asistentes al acto”.

 

Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019.

 

Una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i de les dictadures de mai acabar, alienes a una Europa lliure, democràtica i progressista.

 

—————————————————–

ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS A EUROPA

 

   A tot Europa, a tot el món lliures hi han independentistes que porten a terme les seves reunions, manifestacions, expressions, processos participatius i referèndums. Són adversaris polítics que mostren el seu rebuig als maltractes, incompliments, abusos, espoli fiscal, repressió, judicialització de la política, els nomenats ‘155’, prohibicions i coces contra la seva llengua immemorial…No són dimonis els independentistes, ni terroristes, ni separatistes, ni res del que a l’Estat espanyol s’escolta i es llegeix contra ells. Són defensors de la justícia, de la seva terra, del dret a decidir i de la democràcia. Són defensors dels drets civils i de la dignitat de la persona humana. Son defensors d’una veritable autonomia. No d’un Estatut d’Autonomia que no és el que el poble va ratificar.

   I han explicat i expliquen el per què són independentistes. Però, a la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, els separatistes són els qui en lloc d’escoltar-los amb democràcia i intel.ligència, utilitzen la repressió i l’autoritarisme. Utilitzen Catalunya, immemorial nació catalana i la llengua catalana com a arma electoral com a predicadors del separatisme. 

Els representants polítics i eurodiputats catalans exiliats a Europa. L’independentisme forma part de la democràcia i del pensament lliure.

 

—————————————————–

El Nacional.cat

La Caixa va destinar 3,5 milions en projectes socials a Catalunya el 2019

 

—————————————————-

 

 

 

 

 Una valentia extraordinària, digna dels anals històrics i bèl·lics dels exèrcits nord-americans. Vista la realitat en molts casos i el resultat final, seria qüestió de valorar la capacitat de la pantalla per imaginar, així com la realitat dels fets. La gran guerra -no declarada- del Vietnam, per exemple, que John F.Kennedy, el President màrtir, hauria evitat si no hagués estat assassinat a traïció a Dallas (Texas). La més gran traició de la història dels Estats Units d’Amèrica.

Pantalles gegants a les quals es podrien enganxar milions de dòlars com els que aquesta pel·lícula va generant. Però la història és incompleta i el valor també. Salvar les milers i milers de tones d’aliments i cereals que s’estan podrint en molls ucraïnesos, a causa de l’atac soviètic, podria ser una gran missió americana per evitar la fam i el patiment de milions d’éssers humans. Ho van fer molt bé a Alemanya. Està disposat el senyor capità Pete ‘Maverick’ Mitchel, de l’Armada dels Estats Units d’Amèrica? La seva consigna: “Mentre en parlem no ho fem”.

La Medalla Presidencial de la Llibertat (Presidential Medal of Freedom

Viquipèdia

El seu origen el va establir el president Harry S. Truman el 1945 per honorar serveis civils durant la Segona Guerra Mundial. Va ser tornada a utilitzar per John F. Kennedy el 1963, any en que el president americà la va atorgar al músic català i mestre mundial, Pau Casals.

 

—————————————————–

 

 

 

 

♠ En Núñez Feijóo, del Partido Popular, desitja ferventment fer-se amb la plaça que va ocupar Mariano Rajoy, doncs endavant!, alguns vots tindrà. Tots dos són gallecs, paisans i no sé si Feijóo té tant efecte per la nació catalana com ho va cal.ligrafiar el senyor Rajoy. Tant efecte per unes veritables autonomies com per posar-se a riure. No va entendre el representant Rajoy que, des de fa segles, Catalunya és una nació. No va entendre que Catalunya, el 2017, abans i després, no va desafiar a l’Estat espanyol, Catalunya es va defensar dels abusos i incompliments d’aquest Estat i del govern del Partido Popular presidit per Rajoy. També, de Ciudadanos i d’altres forces i gents que, amb els seus actes demostrats, no poden veure, suportar ni pair a la nació catalana i als catalans. Tampoc als Països Catalans, existents i ben presents i on es parla la llengua catalana. Tampoc als independentistes, que hi són com no podria ser d’una altra manera i en nom de les nacions que estimen la llibertat i volen ser lliures. Un independentisme creixent impel.lit per la judialització de la política i la repressió sobre Catalunya. Uns aspectes a tenir en compte per part del candidat Feijóo i heretats del seu propi partit que ostenta la facultat de complicar encara més les situacions polítiques a tot nivell. Per això i altres circumstàncies no governen.

   L’Estatut d’Autonomia de Catalunya destrossat, no és el que el poble va ratificar

   Instar a signar per part del Partido Popular i amb el després seu president al davant, Mariano Rajoy, per tots els territoris de les nacions, comunitats autònomes -autònomes?, regiones – que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un fet insòlit a l’Europa democràtica i lliure que eixampla la demanda per l’autodeterminació i la independència de la nació catalana.

   Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat a Madrid, i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya.

   Increïble el que pot passar en un Estat espanyol que es venta de ser ‘democràtic i de dret’. Per això aquests constants avisos i topades amb els tribunals de justícia de la Unió Europea. Cal tenir ben present, també, que el Consell General del Poder Judicial, de Madrid, es troba pendent de renovació des de l’any 2018.

   ‘El monstre de més de mil caps’, el conflicte sense fi.

El Periódico

 

‘George Kaplan’, l’espia

   Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus –l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’. Com en les aventures del Capitan Trueno, brau guerrer català de Castelló d’Empúries (Girona), continuarà…

   

Cultura Unizar – Universidad de Zaragoza

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

“Hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi a fi de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandona l’escola o no continuen ascendint a nivells més alts d’educació.” (JFK).

 

Blogs

 

<<Hem de parar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitgen i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<We must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the maximum, to complete their education and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are intellectually capable and willing to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

<<En suport d’aquests tres objectius bàsics, proposo avui l’establiment d’un programa comprensiu, d’un programa equilibrat per incrementar l’ajuda del Govern federal a l’educació dels seus ciutadans; un programa que apunti a l’increment d’oportunitats docents per a cada ciutadà nord-americà sense tenir en compte la seva edat, raça, religió, ingressos o èxits en l’educació…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<In support of these three basic objectives, I propose today the establishment of a comprehensive program, a balanced program to increase the aid of the Federal Government to the education of its citizens…;a program that aims to increase educational opportunities for every American citizen regardless of age, race, religion, income, or educational attainment…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

 

—————————————————–

LA VEU DEL VIOLÍ A ‘OQUES GRASSES’

   Quan el violí sona se sent una audició especial. Sense estridències i màquines. És una melodia profunda que arriba al cor i als sentiments dels espectadors que escolten el conjunt musical que té la sort de comptar amb la companyia del violinista o violinistes. El sabor de la música que és cultura.

—————————————————-

L’APOCALIPSI

 

Un portal de la Història

PRESOS POLÍTICS després de la guerra civil i incivil espanyola, inacabable.

 

—————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

 

Dues classes de dolor

Generalment experimentem dues diverses classes de dolor. El contacte amb una cassola bullint, per exemple, suscita a l’instant un dolor breu i agut que és urgent apartar la mà. Apareix després un altre dolor que persisteix fins que la cremada és tractada mèdicament o comença a guarir-se. Ambdós dolors arriben al cervell a través de l’espina dorsal, però cadascú discorre per una llera nerviosa diferent. El primer és enviat a gran velocitat al cervell, mitjançant una xarxa especial de petits i protegits nervis, les fibres A-Delta, per transmetre l’alarma i donar ordre de reacció immediata. El segon dolor camina més lentament a través de nervis majors i no revestits, anomenats fibres C. Informen al cervell que la mà ha patit un dany i que, si no se la tracta, continuarà fent mal. Però és al cervell on el dolor es converteix en un misteri. Unes persones suporten més dolor que altres; tenen majors marges o <<llindars>> de dolor. Els llindars de dolor varien no només d’una persona a una altra, sinó també segons les circumstàncies.

(READER’S DIGEST)

Blocs de VilaWeb

Generally we experience two different kinds of pain. Contact with a boiling pot, for example, instantly elicits a short, sharp pain that urges you to pull your hand away. Then another pain appears that persists until the burn is treated medically or begins to heal. Both pains reach the brain through the spinal cord, but each travels through a different nerve channel. The first is sent at high speed to the brain, through a special network of small and protected nerves, the A-Delta fibers, to transmit the alarm and order immediate reaction. The second pain travels more slowly along larger, uncoated nerves called C-fibers. They tell the brain that the hand has been damaged and that, if left untreated, it will continue to hurt. But it is in the brain that pain becomes a mystery. Some people endure more pain than others; they have greater margins or <<thresholds>> of pain. Pain thresholds vary not only from person to person, but also depending on the circumstances.

—————————————————-

EXILIATS POLÍTICS CATALANS A L’EUROPA DEL SEGLE XXI

CCMA

   En una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, la unitat i integritat territorial de la denominació Espanya ha estat sempre irrealitat, imaginació i excusa per els cops d’estat, guerres civils i incivils i dictadures. També excusa per l’espionatge que utilitza el maliciós programa de Pegasus, res a veure amb la desapareguda marca Pegaso que més útil seria si existís avui dia. Investigació i treball en lloc de tant i tant espionatge. En lloc de tanta i tanta desocupació espanyola.

   Això sí molt d’espionatge i Espanya va tancar el 2021 amb l’atur més alt de la Unió Europea i acumula set mesos liderant el rànquing. Espanya va registrar una desocupació del 13% al desembre, una xifra a què només s’acosta Grècia (12’7%).

Menys representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa -milions de ciutadans per l’amnistia i contra la repressió del ‘155’-, i més responsabilitat política. L’augment de l’independentisme és conseqüència del desastre polític espanyol i del sempre contra Catalunya!

—————————————————-

Okdiario

L’Obra Social ”la Caixa” dedica 20 millones de euros a impulsar 839 projectes d’entitats socials

—————————————————–

 

 

 

 

ℑ   El càstig permanent del nomenat ‘155’ sembla una cosa estranya, aliena al segle de les llums i més empresonada als segles de la foscor política. Por, terror, pànic, persecució, tribunals i més tribunals, multes astronòmiques sense saber perquè, repressió, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans…A cada moment contra la Catalunya ‘pagadora’. Notícia permanent a la premsa escrita, digital, en el món de la ràdio, televisions, cinema i en els recorreguts inacabables dels buhoners pels pobles perduts en els confins del planeta. Tothom sap això del ‘155’ i expliquen, com en l’informe del gran i influent ‘THE ECONOMIST’, que qualifica la democràcia espanyola com a ‘defectuosa’. Ens diuen des dels governs espanyols de Madrid que es fan les coses molt bé i, resulta, que des de les grans representacions polítiques, socials, econòmiques, judicials, de comunicació, etcètera, de l’Europa lliure, ens diuen que es fan malament.

   Maltractament manifest i comptabilitzat

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ -posteriorment perseguit, castigat, inhabilitat, multat com a les dictadures- i en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya (2.305.290 participants),es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet, abusiu i injust sistema de finançament; atac constant contra la llengua catalana –Wert (‘Partido Popular’: ‘Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes’-;un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar…el després president Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, ens mostren que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, perquè fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de ciutadans?

No a la negociació política, sí al repressiu ‘155’

 

   Així, doncs, no cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja imposarem, d’una forma o una altra, l’anomenat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. És evident -podria ser la conclusió d’un treball de secundària- que sense diàleg ni negociació humana i política segueix ben viu el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana.

   Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la justa reivindicació d’amnistia, autodeterminació i  independència de la nació catalana. 

Tendencias21 – Levante-EMV

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Urgència d’una millor educació

Urgencia de una mejor educación

Urgency for better education

 

<<…hem de prestar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitja i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

UVA | Center for Politics

<<…we must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the fullest, to complete their education, and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are willing and intellectually capable to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

FILE – In this Oct. 2, 1962 photo provided by the University of Mississippi, James Meredith, right, attends class for the first time in Peabody Hall on The University of Mississippi campus, in Oxford, Miss. Meredith, the first black student to attend the University of Mississippi after integration, says he doesn’t plan to participate in the university’s commemoration of his history-making enrollment 50 years ago, which prompted a state-federal standoff, sparked deadly mob violence and ultimately ended the university’s official policy of racial segregation. (AP Photo/University of Mississippi Public Relations, Ed Meek, File) .

———————————————————————————————————-

 

 

ℵ  Saltant d’una notícia a l’altra a través del ‘déu’mòbil, telefonar és el de menys, -és per parar boig i potser és el que li ha passat al ‘tovarishch’ Putin-, vaig llegir que, segons un general retirat, un sector de la ultradreta de l’exèrcit espanyol ja tenia plans per actuar a Catalunya, fins i tot, abans de l’any 2017. És a dir, abans del referèndum democràtic i pacífic i de la inexistència de la independència de la nació catalana. No hi va haver cap declaració d’independència real perquè aquesta va quedar ‘sense efecte’, de moment. Però, el que no ha quedat sense efecte són el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, origen de l’enorme demanda i esclat d’independència que defensen i mantenen milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana. La contundència d’un poble que vol ser lliure.

No als servidors de la confrontació i la guerra

 

   Si a la valenta, heroica i independent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, negociació i treball, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999- molt de temps per dialogar i treballar, les coses haurien anat d’una altra manera. L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar. Per ser un gran i bon mandatari, s’ha de ser un bon i gran servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Els milers de ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen, i més els que fugen de la guerra i venen cap aquí. Europa també ho veu. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això?

   El Govern de Rússia (atacant), Ucraïna (atacada): ‘through the looking glass’ , ‘a través del mirall’ i del futur d’un independentisme cada vegada més potent i amb raó.

Historia National Geographic

El Guernica de Picasso paso a paso

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

<<Primer, hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi per reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen ascendint a nivells d’educació més alts. Això requereix l’existència de més i millors professors…; professors que puguin ser atrets i retinguts a escoles i col·legis només si els sous reflecteixen més adequadament el valor dels serveis que presten. També cal que els nostres professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Han de tenir a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una investigació científica acurada del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica >>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).

Diariocrítico.com

<<First, we must improve the quality of instruction provided in all our schools and colleges. We must stimulate interest in learning in order to reduce the alarming number of students who drop out of school or do not continue on to higher levels of education. This requires the existence of more and better teachers…; teachers who can be attracted and retained in schools and colleges only if salaries more adequately reflect the value of the services they provide. Our teachers and instructors are also required to be equipped with the best teaching material and professional reports. Methods of instruction tested by careful scientific investigation of the teaching process and by careful practical experimentation must be available to them.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C. January 29, 1963).

<<Segon, el nostre sistema docent s’enfronta amb un greu problema de quantitat: atendre les necessitats de la nostra creixent població i les esperances de rebre una bona educació que tots nosaltres, com a pares, desitgem per als nostres fills. Gairebé cinquanta milions de persones es trobaven matriculades a les nostres escoles i col·legis l’any 1962, la qual cosa representa un augment de més del cinquanta per cent des de l’any 1950. Per a l’any 1970 gairebé es duplicarà el nombre de matrícules a les escoles i la d’escoles secundàries augmentarà en un cinquanta per cent, categories en què el cost de l’educació és diverses vegades més alt que el de les escoles elementals…>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

Wikipedia

Universidad de Tuskegee (Alabama)

Second, our educational system faces a serious problem of quantity: meeting the needs of our growing population and the hopes of receiving the good education that all of us, as parents, want for our children. Almost fifty million people were enrolled in our schools and colleges in the year 1962, which represents an increase of more than fifty percent since the year 1950. By the year 1970 the number of enrollments in colleges and the of secondary schools will increase by fifty percent, categories in which the cost of education is several times higher than that of elementary schools…>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

“Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre”

 

Albert Einstein

Físic alemany

—————————————————-

LA VEU DE LA MÚSICA IMMORTAL DEL VIOLÍ

   Les formacions musicals i conjunts acompanyats de la veu musical del violí, van més allà d’un espectacle cultural immens. Arriben al cor de la gent mitjançant l’esforç del violinista que ha hagut d’estudiar i aprendre un dels instruments més difícils per comunicar-se amb el públic. Un conjunt musical amb violí dóna un valor immens a l’esperit i passió per la música. 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

Alamy

Guerra de Crimea 1853-1856, Batalla de Chernaya, 16.8.1855, infanteria sarda i russa en el combat mà a mà, litografia, segle 19. 

 

El negoci de les armes, la guerra, l’horror, la mort, la bogeria del poder i milions d’éssers humans sacrificats a causa dels transtorns patològics dels dictadors.

—————————————————-

LA CATALUNYA, NACIÓ, CASTIGADA

CCMA

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia. El denominat ‘155’ permanent. Segons ‘THE ECONOMIST’, Espanya deixa de ser una “democràcia plena”.

 

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<No obstant, en confessar que tinc per costum anar-me’n al mar quan començo a tenir els ulls tèrbols i a percebre el fort respirar dels meus pulmons, no haureu de creure que ho faig com un viatger, doncs per fer-ho així es necessita una bona cartera , i una cartera no és més que un tros de pell si no hi ha res a dins. A més, un passatger corrent se sol marejar, se sent irritat, es passa la nit sense dormir i s’avorreix durant tot el temps que dura la travessia. No. Jo mai m’embarco com a passatger, ni tan sols, encara que sigui una mica marí, com a capità, oficial o cuiner. Deixo la glòria, les distincions i els càrrecs a aquells que els agraden. Jo detesto els treballs honorífics i respectables, igual que tota mena de ximpleries, siguin quines siguin. Tinc prou feina amb controlar-me a mi mateix per posar-me a capitanejar vaixells, fragates, corbetes, goletes o bergantins. Quant a fer de cuiner -i confesso que aquest lloc és de gran honor, ja que el cuiner és una mena d’oficial a bord- he de confessar…>>

La Provincia

El libro ‘Graphiclassic’ ahonda en el rodaje canario de ‘Moby Dick’ – La Provincia

 

—————————————————–

 

 

 

 

 

Ψ   Qina democràcia més rara aquella que no diu res de res quan a aquesta la qualifiquen d’una qualitat inferior, quan la nota és més baixa que altres vegades i quan baixa de l’escalafó. Insuficient, segur. Perquè això tracta dels drets humans i civils i de moltes altres coses que fan que les persones humanes puguin viure i desenvolupar plenament les seves aspiracions amb total llibertat. No només durant el carnestoltes, sinó per sempre.

   Els màxims representants de l’Estat espanyol, responsables d’un perfecte funcionament de la democràcia, alguna expressió haurien de fer acompanyada d’un parlament adient perquè, sinó, en lloc de democràcia es correspon amb una obra del ciutadà Shakespeare. I, en política, -la mala política- ja hi ha massa teatre.

Democràcia amb mala nota

 

   “Defectuosa”, segons ‘The Economist’ el setmanari londinenc més influent del món -1.500.000 exemplars l’any 2012-, qualifica a la democràcia espanyola com a “defectuosa” i afirma que <<Espanya deixa de ser una democràcia plena per la falta d’independència judicial>>. En el seu índex de valoració del 2021, perd 0’18 punts respecte a l’any anterior i cau fins a la posició 24 entre els països del món. La qualificació baixa des del 2017, a conseqüència de les actuacions per combatre l’independentisme, com el nomenat ‘155’ i la persecució de líders polítics i manifestants. En major grau contra els ciutadans pacífics que van anar a votar el Primer d’Octubre del 2017, per expressar el maltracte polític, econòmic i social rebut per part dels governs espanyols i amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, van ratificar.

El Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, cas insòlit en una democràcia

 

   En les conclusions de “The Economist” d’ara, <<Es rebaixa la puntuació de la independència judicial a conseqüència de les divisions polítiques per triar els nous membres del Consell General del Poder Judicial, l’organisme que administra el sistema judicial i té la missió de garantir-ne la independència>>. Situació insòlita i greu en una democràcia en la qual des de l’any 2018 els 21 representants del Consell General del Poder Judicial tenen el seu mandat caducat i, malgrat la polèmica generada per aquesta situació, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español continuen sense acordar-ne la renovació.

<<Flawed democracy>>

 

   Democràcia ‘defectuosa’, <<Flawed democracy>>, escrit i comunicat al món amb la llengua anglesa parlada per uns dos mil milions de persones, que és molt i molt més l’efecte que causa que Espanya, nació de nacions, hagi perdut punts en el seu prestigi com a democràcia en l’hemisferi occidental. L’Estat i el Govern central en queden molt mal parats i, com no, els sentiments dels ciutadans de les nacions que formen Espanya. I, en major grau, els qui ho pateixen.

   Però, tot això, va més lluny. No es tracta només de l’enorme difusió de l’informe realitzat i publicat per <<The Economist>>, es tracta també de que a tots els despatxos de les grans corporacions mundials, els seus presidents i directors generals s’han trobat damunt la taula l’informe sobre l’índex més prestigiós a escala internacional.

   El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, està fent alguna cosa al respecte? El progressisme és important, però la responsabilitat encara ho és més.

elpais.cat – El País

El ‘Partido Popular’ insta a firmar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. “Firmar contra Catalunya”. Comença l’esclat de l’ndependentisme i la <<Flawed democracy>>, democràcia defectuosa.

 

NacióDigital

Timetoast

Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. La retallada per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Partido Popular, va marcar l’inici d’una democràcia defectuosa que després d’onze anys (2010-2021), encara pendent de solució i amb un independentisme ratificat per milions de ciutadans de Catalunya.

Metrópoli Abierta

   Un gran error per part de l’anterior president Mariano Rajoy i del seu Govern del Partido Popular. Una bretxa entre Espanya i Catalunya produïda per la repressió, en lloc d’un treball de diàleg i d’enteniment que tantes vegades van demanar els presidents Artur Mas -jutjat, castigat, inhabilitat, multat- i Carles Puigdemont exiliat a Europa. Presos polítics catalans i exiliats polítics catalans. Una democràcia “defectuosa” segons ‘The Economist’, el setmanari londinenc més influent del món.

Público

VAGA GENERAL: Manifestacions arreu de Catalunya contra la violència policial-Público

www.ara.cat

   Un referèndum pacífic, democràtic, útil i aclaridor. Milions de ciutadans de Catalunya, nació, van votar i demostrar -ja ho havien fet abans amb el Procés Participatiu i amb les manifestacions més multitudinàries d’Europa- que la nació catalana pateix un ofec fiscal, econòmic, d’infraestructures arcaiques, social, lingüístic… mai vist en una Europa democràtica i lliure. Resposta per part de l’Estat espanyol: 100 anys de presó, en conjunt, a representants polítics catalans. Bones persones, bons representants polítics, servidors públics d’una irreprotxable honestedat.    

—————————————————-

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

<<A finals de segle només el deu per cent dels nostres adults havien assistit a l’escola de segon grau oa l’escola superior. Avui aquesta educació s’ha convertit en una autèntica necessitat per exercir un nombre creixent de llocs de treball. Tot i això, encara el quaranta per cent dels nostres joves deixen els seus estudis abans de graduar-se en el segon ensenyament; només el quaranta-tres per cent dels nostres adults han acabat el seu segon ensenyament; només el vuit per cent dels nostres adults han acabat els estudis superiors; i només el setze per cent dels nostres joves estan actualment acabant aquests mateixos estudis superiors. Segons ha informat el meu comitè assessor de ciència, una de les nostres més greus escasseses és la de graduats en enginyeria, ciències i matemàtiques; només la meitat de l’u per cent d’aquesta generació està aconseguint graduar-se en tots els camps…>>

(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

Wikipedia

School integration in the United States 

<<At the end of the century only ten percent of our adults had attended second grade school or college. Today such education has become a real necessity to perform a growing number of jobs. However, 40% of our young people still leave their studies before graduating from high school; only forty-three percent of our adults have completed their secondary education; only eight percent of our adults have completed their higher education; and only sixteen percent of our young people are currently finishing those same higher education. As reported by my science advisory committee, one of our most serious shortages is for engineering, science, and math graduates; only one-half of one percent of this generation is graduating in all fields…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963)

EJI Calendar – Equal Justice Initiative

On Aug 15, 1963: Virginia Students Released After Being Jailed For Protesting Segregated Schools

 

<<No dic que el Govern federal hagi de demanar per ell mateix la responsabilitat de l’educació. Però la seva participació sobre això sí que ha de ser selectiva, estimulant, i, quan sigui possible, transitòria.>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, 29 de gener de 1963).

 

<<I am not saying that the federal government should take responsibility for education for itself. But their participation in this regard should be selective, stimulating, and, whenever possible, transitory.>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

<<Si en aquell moment (2009-2018) el dèficit d’inversions calculat per la comissió d’Infraestructures de Foment del Treball era de prop de 28.000 milions, la xifra ha crescut 7.000 milions més en dos anys (2019-2020). L’informe de Foment, que ha fet el seguiment pressupostari d’algunes de les obres més significatives, recull que els comptes públics inclouen any rere any inversions que no s’executen i que es van repetint en els pressupostos successius. Per això, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al que s’executa finalment…>>(EL PUNT AVUI)

Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball

Foment del Treball

Sala Foment del Treball – Foment del Treball

 

ESCREIX QUE CATALUNYA ENVIA A ESPANYA CADA ANY I QUE NO RETORNA

 

      Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de cálcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux de benefici).

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

(Economistes per la Independència)

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Per què vosaltres mateixos, quan vau fer el primer viatge com a passatgers, vau sentir un misteriós estremiment en prendre consciència que us trobàveu sobre una embarcació a alta mar? Per què els antics perses consideraven el mar com una cosa sagrada? Per què els grecs van arribar fins i tot a dedicar-li un déu particular: el mateix germà de Júpiter? Sens dubte tot això vol dir alguna cosa! Però el més bonic de tot això potser és aquesta història de Narcís qui, desesperat per la seva pròpia i inassequible imatge reflectida en una font, s’hi va llançar i es va ofegar. Aquest lliure reflex de nosaltres mateixos el podem veure a tots els rius i a tots els oceans. És l’inquiet fantasma de la vida. eus aquí la clau de tot!>>

El Digital Sur

Moby Dick” se rodó en Gran Canaria en 1953. España, plató internacional de cine.

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL, ESTUDI I ESFORÇ

   La música com a expressió humana de valor cultural i per sobre de les guerres i violències que degraden l’ésser humà. Una música que cal estudiar molt per fer-la arribar a la gent d’una forma harmonitzada i perfecta.

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

(Enciclopedia del Holocausto)

   Els esquelets dels reis, emperadors, tsars, dictadors salten sobre les tombes dels milions de persones assessinades i víctimes de tants horrors i patiments provocats per les dues guerres mundials. La paranoia de poder i més poder i més territoris, converteix en dictadors paranoics llançats a les escombraries de la història i que la intel.ligència humana no vol ni recordar.

 

—————————————————-

REPRESENTANTS POLÍTICS CATALANS EXILIATS A EUROPA

 

CCMA

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia.

—————————————————- 

ζ   A qui s’ha de castigar? A Catalunya! És el que sempre han fet i, en altres èpoques, a sang i foc. La història de les dictadures a Espanya en va plena d’aquests fets. Perquè, defensar la dignitat i la llibertat de les nacions que formen Espanya, pot costar molt car. Per això i cada vegada més l’essència de Catalunya és ser independent i lliure. És la lluita actual i qui més hi ha ajudat i ajuda són la dreta, l’extrema dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles. Les esquerres governamentals tampoc ajuden massa a la no confrontació constant i amb la seva manca de responsabilitat política, augmenten i allarguen el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ara, i va en augment, aquesta situació segueix sent un greu problema europeu.

El que va demostrar i demostra el ‘Procés Participatiu’

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya, es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet i injust sistema de finançament, l’expresident Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, dóna la sensació que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, per què fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de persones? No cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja arribarem, d’una forma o una altra, a l’anomentat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la independència de la nació catalana. I en això s’hi està.

L’evidència d’un espoli fiscal cada vegada més devastador

   El càstig permanent del ‘155’ del senyor Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, un d’aquests càstigs permanents ve donat per l’injust i obsolet sistema de finançament -12 de les 17 comunitats autònomes contentíssimes- per part de l’Estat central i centralista, que ofega l’economia social i el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Un finançament autònomic que posa en evidència un espoli fiscal que pateix la nació catalana i mentre 12 de les 17 comunitats autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten. Espoli fiscal que reafirma la necessària independència de Catalunya.

 

La Carretera – WordPress.com

<<El diputat de Junts per Catalunya Joan Canadell ha fet números sobre “l’espoli” fiscal que cada any pateixen les famílies catalanes per part de l’Estat espanyol. Segons Canadell, al cap de l’any, el dèficit fiscal per una família catalana equival a 9.200 euros. “9.200 euros que podrien gaudir en un Estat independent directament o en forma de més despesa social i inversions per millorar el benestar”, ha argumentat Canadell>>.

 

<<L’expresident de la Cambra de Comerç ha exposat via Twitter que cada mes uns “511 euros que una família paga d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques no arriben a Catalunya” i tampoc “uns 192 euros d’Iva ni 65 d’especial”, per cada família. Per tot això, Canadell demana conscienciar del que s’està pagant a l’Estat espanyol i del que s’està deixant de contribuir a Catalunya: “Cada cop que cobreu la nòmina i pagueu qualsevol producte amb IVA i especials, penseu-hi”>>

El Nacional.cat

Les dades de l’espoli fiscal d’Espanya a una família catalana, segons Canadell

   El ‘155’ permanent dels representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa que demostra a Europa i al món lliure, la justa reivindicació independentista de la nació catalana. 

La Información

“Las obras más inservibles de España bajo un despilfarro económico de escándalo”

Nueva Tribuna

“La España del despilfarro: 14 edificios polémicos por lo que costaron”

 

El Nacional.cat

“Geografía del despilfarro en España: 81.000 millones de euros”

elDiario.es

“El Estado ha “despilfarrado” más de 45.000 millones de euros en 20 años en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas”

La Nueva España

<<Geografía asturiana del despilfarro – La Nueva España>>

El despilfarro del AVE Toledo-Albacete

Foto: Agencia EFE
Situación actual: Cerrado
Duración del servicio: 200 días
Coste: 18.000 euros/día
Uso medio: 9 viajeros/día
Coste total: 3.600.000 €
Uso total: 1800 viajeros
Coste por persona: 2000 €
¿A quién se le ocurriría ir de Toledo a Albacete pasando por Madrid? 

Actualidad RT

Despilfarro al por mayor: obras en España convertidas en cementerios de la crisis – RT

i així successivament…

   Mentre, l’enorme xifra de 16.800 milions d’Euros -ara ja es parla de 20.000 milions- ,un 8,2% del PIB català, que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista espanyol. Un ofec econòmic, humà i social de Catalunya. Que ningú s’estranyi de la ferma lluita per la independència i per defensar l’idioma català.

—————————————————- 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

(In Catalan language)

<<És vital per a la nostra seguretat nacional, per al nostre benestar i per a la nació en general, que augmenti la qualitat i la disponibilitat de l’educació. Una nació lliure no es pot elevar més enllà del nivell d’excel·lència establert a les seves escoles i universitats. La ignorància i l’analfabetisme, els obrers sense qualificar i els nois i noies que no poden acabar els seus estudis, són veritables fracassos, i encara n’hi ha d’altres més, del nostre sistema docent, que alhora també porten tremends fracassos en el nostre sistema econòmic i social, com, per exemple, la delinqüència, la desocupació, la dependència crònica, el perenne malbaratament de recursos humans, gran pèrdua en la producció, el poder adquisitiu i un augment en la intranquil·litat general. La pèrdua de només els ingressos d’un any a causa de la desocupació és superior al cost total de dotze anys d’educació als centres de segon ensenyament. Així doncs, el fracàs a millorar el nostre sistema docent, no sols és indici d’una pobra política social, sinó que també ho és d’una política econòmica pobra…>>

President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.

<<It is vital for our national security, for our well-being and for the nation in general, that the quality and availability of education be increased. A free nation cannot rise above the level of excellence established in its schools and universities. Ignorance and illiteracy, unskilled workers and boys and girls who cannot finish their studies, are true failures, and there are still others, of our educational system, which in turn also bring tremendous failures in our economic system. and social, such as, for example, crime, unemployment, chronic dependency, the perennial waste of human resources, great loss in production, in purchasing power and an increase in general unrest. The loss of just one year’s earnings due to unemployment is more than the total cost of twelve years of education in secondary schools. Thus, the failure to improve our educational system is not only an indication of poor social policy, but also of poor economic policy…>>

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.

 

—————————————————-

LA FRASE

Pinterest

“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà, dramaturg, polític i poeta en Llengua catalana). 

“La lengua y la historia son los botines más preciados a la hora de someter a un pueblo” (Àngel Guimerà, dramaturgo, político y poeta en Lengua catalana).

 

“Language and history are the most precious spoils when it comes to subjugating a people “(Àngel Guimerà, playwright, politician and poet in the Catalan language).

 

—————————————————–

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Fixeu-vos! Vet aquí un pintor. Voleu pintar per a vosaltres el paisatge més romàntic, el més carregat de somni, de penombra i de pau: el lloc més encantador de la vall del Sac. Quin serà el recurs principal? Ha arrodonit els troncs dels arbres, com si volgués instal·lar al seu costat una ermita amb el seu crucifix. Ha fet que s’adormís el prat i els seus ramats i que de la xemeneia d’aquella granja d’allà dalt emani una columna de fum mandrós. Ha fet serpentejar també, a la llunyania profunda dels boscos, un petit camí que porta cap a les muntanyes, arribant fins als seus cims banyats de blau. És una meravella! I el pi deixa escapar el seu murmuri com si fossin fulles que caiguessin sobre el cap d’un pastor! Però tot això seria gratuït si en la mirada d’aquest pastor no es reflectís l’aigua de la riera que hi ha davant seu. Aneu a la prada al juny, quan els arrogants lliris us arriben fins als genolls, i camineu llegües i més llegües. Què és el que trobareu a faltar? ¡L’aigua! Allà no hi ha ni una sola gota d’aigua!…Si el Niàgara fos una cascada de sorra, hi hauria ningú que recorregués llegües i més llegües per anar-la a veure?…Quan el pobre poeta de Tennessee recollia de sobte dos grapats de diners, sempre es deia: >>Em compraré un abric? (Que veritablement ho necessitava). O faré un viatge a peu per Rockaway Beach?…>>. D’altra banda, a què es pot deure el fet que tots els nois sans i robusts, i d’ànima noble, sentin un dia o un altre desig d’embarcar-se?>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

Canarias7

El Cuyás acoge una exposición sobre el rodaje de ‘Moby Dick’, de Huston | Canarias7

—————————————————–

LA MÚSICA IMMORTAL, ENSENYAMENT I CULTURA

  Un instrument com el violí necessita molt d’aprenentatge i estudiar molt. El conjunt de música clàssica i moderna que pugui disposar de violinista o violinistes té un valor afegit extraordinari que el públic sap valorar molt bé. La música acompanya a la cultura i el violí és la seva ànima.

—————————————————–

L’APOCALIPSI

CATALANOFÒBIA: CATALANOFÒBIA 14. LA «CUESTIÓN CATALANA», IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ

—————————————————-

   Presos polítics catalans i exiliats polítics a Europa, a l’Estat espanyol, una situació increïble en l’Europa i Estat espanyol del segle XXI. Això succeeix  des de l’any 2017 en que a Catalunya, immemorial nació catalana, es va celebrar el referèndum pacífic i democràtic per expressar de forma pacífica i democràtica la injustícia i malestar polític i social que pateix la nació catalana, augmentat de manera constant durant el mandat de l’expresident Mariano Rajoy. Situacions com l’ofec econòmic de Catalunya a causa d’un sistema de finançament injust i abusiu que porta a l’espoli fiscal, una autonomia que és una farsa amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar, una llengua catalana i Escola Catalana oprimides segons es veu i en protesta cada dia, una repressió política constant, una judicialització de la política… confrontació constant que ha portat a un treball diari per la independència de Catalunya i així ho expliquen cada dia els més importants diaris de l’Europa lliure i de l’emisferi occidental.

—————————————————–

 

Ÿ    O pitjor, pel camí de la lava volcànica. Elaboradors conscients de l’actual situació per el problema espanyol a Catalunya, immemorial nació catalana, proclamen que volen tornar a governar, però, com sempre, ho fan des del camí de la lava volcànica a vesar i tornen a utilitzar Catalunya i la llengua catalana com a arma electoral. Raons polítiques, socials, de progrés, útils per la societat i del segle XXI, no en tenen cap? Sembla que tampoc disposen de cap líder de nivell de la política europea actual i deambulen mitjançant una catifa que no és màgica. 

   Això sí, una ràbia infinita contra Catalunya, els Països Catalans i la llengua catalana, perquè ells voldrien modelar-los a la seva manera. La de las nacions, comunitats autònomes -autònomes?-, ‘regiones’ que formen l’Espanya callada, silenciosa, obedient, que suporta, que reben molts més diners dels que aporten, com l’Espanya dels toros i incapaç de formar part d’una Europa moderna i progressista.

Foto: Mallorcadiario

   Comdemnes en conjunt de 100 anys de presó. Presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…per la seva col.laboració en un referèndum democràtic, pacífic i amparat amb la llibertat d’expressió del poble. En cap país lliure de l’hemisferi occidental i de l’Europa lliure hauria succeït una cosa així, amb semblant repressió que encara continua i un independentisme en auge.

El procés participatiu (llibertat d’expressió) de l’any 2014, castigat

   No hi havia prou amb paraules i més paraules. El senyor Rajoy no va entendre res de res. Parat com una estàtua i, així, el president Artur Mas no va tenir cap més remei que mostrar-los el malestar dels ciutadans de Catalunya que ja no poden esperar més. Hi ho va fer, junt amb el Govern de la Generalitat, mitjançant la llibertat d’expressió que empara la Constitució, però, que a Madrid s’interpreta d’una manera i a Catalunya d’una altre la qual cosa vol dir que aquesta Constitució no serveix per solucionar res. Com estem veient fins i tot empitjora les coses i no facilita l’enteniment. El problema i conflicte espanyol amb Catalunya, és una mostra. El món lliure en va ple.

 

Sí, 1.861.753 ciutadans

 

   La xifra de 2.305.290 ciutadans van anar a votar en el ‘Procés Participatiu’ sobre el futur polític de Catalunya de l’any 2014, exemple de democràcia, llibertat d’expressió i interès per un desenvolupament públic i polític just i progressista. Milions de ciutadans que creien en el concepte de justícia i amb un Estat espanyol capaç de respondre amb intel.ligència política i la democràcia pròpia d’una nació de nacions de la gran Europa lliure. Treballar pel diàleg i l’enteniment, però, treballar?

   Dos preguntes varen ser formulades als ciutadans de Catalunya mitjançant el ‘Procés Participatiu’. La primera, ‘Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? La resposta a la primera pregunta per part de 2.305.290 ciutadans: Sí, 1.861.753. No, 232.182. En blanc, 22.466. La resposta a la segona pregunta: No, 104.772. En blanc, 12.986. Altres, 71.131.

elpais.cat – EL PAÍS

Un gran error, la judicialització de la política i la por a conèixer la veritat

 

   La resposta per part del president Rajoy i del seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, va ser trista, penosa i decebedora: la judicialització de la política. El president Artur Mas que va voler fer entendre, mitjançant el ‘Procés Participatiu’, la greu situació i malestar a Catalunya, acusat, perseguit, jutjat, condemnat, inhabilitat, multat amb quantitats astronòmiques. Així també altres càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Càstigs i més càstigs en lloc de diàleg i enteniment.

   Així, l’independentisme en augment i engrandir la greu situació del conflicte i problema espanyol amb Catalunya que segueix més viu que mai. Europa i el món lliure perplexos davant l’actuació a l’Estat espanyol i que cada vegada els esdeveniments es ferien més greus i difícils de gestionar mitjançant una justa política de democràcia, llibertat i enteniment. Però, Catalunya, immemorial nació catalana, -els fets ho demostren- no mereix ser tractada d’aquesta manera com la sínia forçosa d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

Avui

El dèficit fiscal amb l’Estat ja supera els 16.800 milions, ara més. Un ofec econòmic i social per Catalunya.

Mentre, 12 Comunitats Autònomes reben molt més del que aporten, menys impostos i tenen superàvits.

 

—————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president 

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

<<Aquest pressupost reflectirà, entre altres economies, una reducció en el dèficit postal de set-cents cinquanta milions de dòlars. Així mateix, reflectirà un estalvi de tres-cents milions de dòlars en els costos d’emmagatzematge dels excedents de gra (com a resultat de la llei de cereals de 1961, tindrem en magatzem dos terços menys del que altrament haguéssim tingut el gener de 1963). D’altra banda, també haurem estalviat uns sis-cents milions de dòlars com a resultat de la cancel·lació de la fabricació de sistemes d’armes poc pràctiques o que han quedat antiquades. El secretari McNamara està estudiant un programa de reducció en els costos que s’espera que produeixi un estalvi d’almenys tres mil milions anuals al Departament de Defensa, en suprimir la duplicació i les instal·lacions que no són essencials. Altres organismes del Govern han de fer el mateix>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

Munsa Molinos

Estados Unidos ya no puede almacenar más trigo

La reducción de la demanda y el aumento de la producción colapsan los silos de grano

Alamy

Bill Signing – H.R. 12 Feed Grain Act, 4997:35PM. El Presidente John F. Kennedy (de pie en el escritorio) entrega un bolígrafo a la Secretaria de Agricultura, Orville Freeman, después de firmar la Ley de cereales para la Alimentación de 1963. De izquierda a derecha: Subsecretario de Agricultura, John P. Duncan, Jr. (Delante, entregando una caja al Secretario Freeman); Representante Graham Purcell (Texas); Representante W. R. Poage (Texas); Senador Allen J. Ellender (Louisiana); Presidente Kennedy; Presidente de la Organización Nacional de agricultores, Oren Lee Staley (en la parte posterior); Glen J. Talbott, del Sindicato Nacional de agricultores; Secretario Freeman; Ejecutivo V

 

Alamy

Presentación de una carta abierta del Gobernador Edmund Gerald u0022Patu0022 Brown, Sr. de California al Presidente Kennedy. Presentación de una carta de gran tamaño del gobernador de California Edmund G. in0022Patu0022 Brown al presidente John F. Kennedy sobre los agricultores de California y la exportación de algodón. (L-R) Congresista D. S. Saund (California), no identificado, Senador Clair Engle (California), y Congresista B. F. Sisk (California). Fish Room, Casa Blanca, Washington, D.C.

<< This budget will reflect, among other economies, a reduction in the postal deficit of 750 million dollars. It will also reflect a savings of $ 300 million in storage costs for surplus grain (as a result of the 1961 Grain Act, we will have two-thirds less in stock than we would have otherwise had in January 1963). On the other hand, we will also have saved some six hundred million dollars as a result of canceling the manufacture of impractical or outdated weapon systems. Secretary McNamara is studying a cost reduction program that is expected to save at least $ 3 billion annually at the Defense Department by eliminating duplication and nonessential facilities. Other government agencies should do the same >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

El Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant va dene­gar  l’entrega a les auto­ri­tats espa­nyo­les perquè supo­sa­ria vul­ne­rar els drets del raper, de 28 anys.

 

“Els drets fona­men­tals d’aquesta per­sona, inclòs el dret a la lli­ber­tat d’expressió, serien vio­lats si se l’entregués [per injúries a la corona]”

(Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant)

 

“A l’Estat espanyol, avui hi ha rapers condemnats a presó, i sento molta impotència, perquè no hi puc fer res i perquè veig com un estat membre europeu no està respectant un dret fonamental com és la llibertat d’expressió”

(Valtònyc)

Tomba les injúries

<<Un cop des­car­tat l’enal­ti­ment del ter­ro­risme, el Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant va ana­lit­zar les injúries a la corona. Insul­tar el rei sí que era un delicte a Bèlgica i estava penat amb fins a tres anys de presó, però els magis­trats bel­gues van dub­tar si la seva llei del 1847, de facto enter­rada al país, res­pec­tava els drets fona­men­tals. En aquesta ocasió, van con­sul­tar el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que en una decisió històrica va tom­bar la nor­ma­tiva belga per vul­ne­ració del dret a la lliure expressió seguint la doc­trina del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans. Un efecte col·late­ral del cas Valtònyc que ha dei­xat en evidència el Codi Penal espa­nyol i els seus tri­bu­nals>>.
<<Així que només que­da­ven les ame­na­ces. Però ni per aquest delicte el Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant ha accep­tat l’extra­dició, perquè tam­poc estan pena­des al país si no van acom­pa­nya­des d’una con­dició. “L’acti­tud [del can­tant] no és il·legal segons l’ordre legal belga”, remarca la sentència d’ahir de l’alt tri­bu­nal>>.
(EL PUNT AVUI)

Público

Valtònyc

 

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l’Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Actualment viu exiliat a Brussel·les.

 

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Però seguiu mirant… Arriben més homes, que avancen directament cap al mar, com si volguessin capbussar-s’hi. Resulta estrany! Tota aquesta gent podria estar passejant sota els pòrtics dels molls, allà baix, però això no en té prou. Pel que sembla, res no els satisfà si no és l’extrem límit de la terra. Necessiten estar el més a prop possible de l’aigua, exposats a caure-hi. I aquí els teniu, cobrint amb les seves siluetes llegües i llegües de costa. Són gent de l’interior, de terra endins, que han vingut dels senders, dels camins, dels carrers i de les avingudes, des del nord, l’est, el sud i l’oest, per unir-se fraternalment. Què és el que passa aleshores? És que se senten atrets per la mateixa força magnètica que les agulles de les brúixoles?

<<Prosseguir mirant… Esteu al camp, a qualsevol alta regió poblada de llacs. Pes bé, preneu qualsevol sender, el que vulgueu, i nou de cada deu us portarà a un carrer, al costat del petit mirall d’un rierol. Sembla cosa de màgia! Trieu el més somiador dels somiadors, planteu-lo sobre els seus peus…i us portarà amb tota seguretat a l’aigua si l’aigua existeix en aquest país. Què esteu morint-vos de set enmig del gran desert americà? Intenteu igualment l’experiment, sobretot si hi ha a l’expedició un professor de metafísica. Sí! Tothom sap que l’aigua i la meditació s’entenen bé.!>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

ENCADENADOS, revista de cine

 

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL

 

Quan el violí, la seva música i cultura, transmet la pau i serenor als cors de les persones que anhelen un món millor, més just i amb oportunitats per als més desfavorits. 

 

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

 

FNC

 

En defensa de la llibertat d’expressió – Front Nacional de Catalunya – FNC

Es comença nomenant i menyspreant la llengua de Catalunya, immemorial nació catalana, pel ‘lapao, -llei de llengües d’Aragó- (Partido Popular), i s’acaba en una dictadura.

 

—————————————————–

<<Sota el lema Canviem presents, construïm futurs, el nou Pla Estratègic preveu concentrar l’acció de l’entitat al voltant de tres grans eixos estratègics: àmbit social, investigació i educació i cultura>>.

 Isidro Fainé y Jaume Giró, Fundación Bancaria la Caixa – NAVARRA INFORMACIÓN

navarrainformacion.es

Bajo el lema Cambiamos presentes, construimos futuros, el nuevo Plan Estratégico prevé concentrar la acción de la entidad en torno a tres grandes ejes estratégicos: ámbito social, investigación, y educación y cultura.

—————————————————

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

♠   Crits i més crits com si es tractés d’un manicomi. Mentides, insults, amenaces, acusacions… Tot això en seus parlamentàries i fora, sobre fets inexistents. Irrealitats supines. Sobretot a la premsa de Madrid. Que si als ciutadans de Catalunya que no parlin català se’ls posarà un braçalet al braç, que si als nens de les escoles catalanes que no parlin català no se’ls deixa anar al lavabo i se’ls omple la motxilla de pedres, que si l’apartheid lingüístic de Catalunya, que si no sé que d’ETA, que si no sé que de nazisme…

   Unes barbaritats de tal magnitud, algunes de les quals manifestades pel representant del Partido Popular, Pablo Casado, i que fan enrogir a persones, lectors i votants de les nacions que formen Espanya. De veritat diuen que volen tornar a governar? ¡Pobre Espanya! En quin lloc de l’Europa democràtica, lliure i avançada la volen col.locar? La seva única finalitat política és l’odi contra Catalunya i els catalans?

Una arma electoral contra una grandiosa convivència 

   Utilitzar la llengua i l’Escola catalanes com a arma electoral és una mesquinesa. Sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans (tothom que viu i treballa a Catalunya) i les seves institucions pròpiament catalanes. No les poden suportar. Queda vist, així, que Catalunya no té res a veure amb Espanya i que ja es viu la independència. Almenys aquest és el gran i copiós esforç per part de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Tot el món ho ha vist i ho veu. Tota la premsa mundial ho explica i, la gran massa d’habitants del planeta Terra pregunta al món lliure, com és que Catalunya nació, encara no és independent? La resposta seria que la dreta, extrema dreta i la ultradreta ja ho han perdut tot. A la llista de l’enteniment polític, social i d’estabilitat per progressar i anar cap endavant, veiem que no hi figuren. Ho tornem a mirar i tampoc els trobem. Estan cremant les seves pròpies naus?

   Catalunya, però, llaura per una independència plena. És el seu camí. El sempre contra Catalunya, dóna els seus fruits. Pel que fa al senyor Pablo Casado, diputat al Parlament de Madrid i president del Partido Popular, en qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure, ja hauria presentat la seva dimissió. És una qüestió de responsabilitat.

BBC

—————————————————-

 

⊕   Aquest text és una continuació de l’anterior ‘post’ titulat, ‘Invictus’, malgrat l’opressió constant contra Catalunya’ i que recorda la constant desgràcia de l’actuació governamental espanyola contra Catalunya, immemorial nació catalana. Som diferents, doncs, existim.

L’hecatombe i les seves conseqüències

   L’hecatombe de la recollida de signatures pels territoris de les nacions, comunitats autònomes -autònomes?-, regiones que formen Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La sentència del Tribunal Constitucional -quatre anys per ser emesa- contra aquesta Llei Orgànica d’un Estatut aprovat, ratificat i ja retallat. Sempre contra Catalunya. Qui més paga menys rep. Arma electoral. Conseqüències.

Contra Catalunya, tot si val

   Però no és només les signatures i la sentència. Contra Catalunya, tot si val. Un ofec econòmic i social mai vist en l’hemisferi occidental. La xifra gegantina de 16.800 milions d’euros -ara ja es parla de 20.000-, un 8’2% del PIB català que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya es van cap a Madrid i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Només el 18% de les inversions imprescindibles i establertes per part de l’Estat espanyol a Catalunya. Això sí, a Madrid, el 100% i a sobre no volen pagar impostos. Si ja els paguen els ciutadans de Catalunya, per què els han de pagar a Madrid i a altres indrets dels territoris de les nacions, comunitats i regiones que formen la denominació Espanya? Això sí, ones de funcionaris castellans i escassetat d’emprenedors i nous empresaris.

(

(Foment del Treball)

La independència, una necessitat de justícia

   Els ‘Economistes per la Independència’ expliquen en doctes treballs que <<Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics>>. Certament, la independència és una necessitat de justícia.

   Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del PIB de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux del benefici).

   Segons s’explica en ‘l’Estudi dels Economistes per la Independència’, aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no torna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

El Punt Avui

Petició i diàleg no correspost, origen d’un conflicte irresolut

   El Molt Honorable 129è President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va intentar arribar a un acord amb el president Rajoy per treballar, dialogar sobre un Pacte Fiscal en el marc d’un Estat democràtic i modern. Una i una altra vegada va demanar per trobar-se amb Rajoy. A Madrid, a Barcelona allà on calgués, amb informes, documentacions que mostren l’ofec econòmic i social d’una Catalunya molt mal finançada. Una injustícia que evidència un espoli fiscal i un sistema de finançament absolet. El govern de Rajoy ja ho sabia tot això, però, sempre contra Catalunya. Qui més paga menys rep. La sínia d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

Rajoy i el seu govern del PP ho van fer molt i molt malament

EL PAÍS

      El president Artur Mas va explicar al president Mariano Rajoy, el creixent augment del malestar social i de l’independentisme a Catalunya, que va anant creixent a marxes forçades així com les manifestacions de llibertat d’expressió per part dels ciutadans. La Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments, nombroses institucions polítiques i econòmiques es feien ressò del maltracte a Catalunya. Com es pot tractar d’aquesta manera a una nació immemorial que aporta el 20% al PIB espanyol i que segons les dades publicades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, Catalunya ha estat la nació d’Espanya que més ha contribuït al creixement de les exportacions al conjunt de l’Estat, amb una quota del 25’9%?

  El president Rajoy i el seu govern del Partido Popular ho van fer molt i molt malament. Actuacions polítiques i judialització de la política que no es correspon a un país lliure europeu del segle XXI. Inhabilitacions, càstigs, multes i el gran desastre espanyol que va deixar astorat al món lliure, encara tenia que arribar.

   Mentre, la Catalunya dels cops de porra del ‘Primer d’Octubre de 2017’, del càstig del nomenat 155, dels representants presos polítics catalans i els exiliats polítics encara actuals, ha proporcionat contra el virus infernal, una vacuna catalana al món desenvolupada per la farmacèutica Hipra, d’Amer (Girona). Educació, investigació, empreses, empresaris, emprenedors i ganes de treballar.

   Desprès del desastre polític, econòmic i social ocasionat per la mala política del Partido Popular, suport Ciudadanos, a Catalunya, immemorial nació catalana, -2006/2017-, encara el Partido Popular volen tornar a governar?

 

   (En el proper ‘post’ en parlarem, perquè, després de 15 anys del desastre, el conflicte del problema espanyol amb Catalunya segueix vigent. Cas obert).

—————————————————-

   EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT I LA INFLACIÓ, RESPONSABILITAT D’UN PRESIDENT

PARA EVITAR EL DÉFICIT Y LA INFLACIÓN, RESPONSABILITAT DE UN PRESIDENTE

TO AVOID DEFICIT AND INFLATION, RESPONSIBILITY OF A PRESIDENT

 

<<Aquesta no és una tasca fàcil. Durant els nou anys passats, les despeses civils domèstiques del Govern nacional van augmentar en una mitjana de més del set i mig per cent. Les despeses dels governs locals van augmentar en un índex anual del nou per cent. Les despeses del Govern de l’Estat de Nova York, per exemple, han augmentat en anys recents fins a un deu per cent anual. En una època en què necessàriament l’escala de sous del Govern ha augmentat -i cito Nova York com a exemple- i en què la nostra població i altres factors augmenten alhora que també ho fan la demanda de serveis i ajuda estatal, proper pressupost federal, que manté les despeses domèstiques al seu nivell actual, representarà un important esforç en el control de despeses.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

(Diariomotor)

<< This is not an easy task. During the past nine years, the national government’s domestic civil expenditures increased by an average of more than seven and a half percent. Local government expenditures increased at an annual rate of nine percent. New York State government spending, for example, has increased in recent years by as much as 10 percent per year. At a time when the government salary scale has necessarily increased – and I cite New York as an example – and when our population and other factors are increasing as the demand for state aid and services is increasing, the The next federal budget, which maintains household spending at its current level, will represent a major spending control effort.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

<<Aquest pressupost reflectirà, entre altres economies, una reducció en el dèficit postal de set-cents cinquanta milions de dòlars. Així mateix, reflectirà un estalvi de tres-cents milions de dòlars en els costos d’emmagatzematge dels excedents de gra (com a resultat de la llei de cereals de 1961, tindrem en magatzem dos terços menys del que altrament hauríem tingut el gener de 1963). D’altra banda, també haurem estalviat uns sis-cents milions de dòlars com a resultat de la cancel·lació de la fabricació de sistemes d’armes poc pràctiques o que han quedat antiquades. El secretari McNamara està estudiant un programa de reducció en els costos que s’espera que produeixi un estalvi d’almenys tres mil milions anuals al Departament de Defensa, en suprimir la duplicació i les instal·lacions que no són essencials. Altres organismes del Govern han de fer el mateix>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

(Wikiwand.com)

<< This budget will reflect, among other economies, a reduction in the postal deficit of 750 million dollars. It will also reflect a savings of $ 300 million in storage costs for surplus grain (as a result of the 1961 Grain Act, we will have two-thirds less in stock than we would have otherwise had in January 1963). On the other hand, we will also have saved some six hundred million dollars as a result of canceling the manufacture of impractical or outdated weapon systems. Secretary McNamara is studying a cost reduction program that is expected to save at least $ 3 billion annually at the Defense Department by eliminating duplication and nonessential facilities. Other government agencies should do the same >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

—————————————————–

LA FRASE

   

   <<El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’Estat és de “greu preocupació”. “Segueix existint un patró” d’abusos a les presons de l’Estat i reclama a les autoritats espanyoles un “missatge contundent” contra aquests abusos…>>

(Comitè Europeu per a la prevenció de la Tortura del Consell d’Europa)

Consell d’Europa

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Mireu la vostra ciutat a l’illa de Manhattan, envoltada de molls com un escull de corall. El comerç l’envolta com si fos escuma. A dreta i esquerra, tots els carrers desemboquen al mar. El punt extrem dels barris baixos és la <<Bateria>>, la noble avançada de la qual és banyada per les onades i refrescada per les brises que, tot just unes hores, no sabien què és la terra. Mireu tota aquesta multitud de gent que sent el desig del mar!…>>

   Passegeu pels voltants de la ciutat en una somnolenta tarda dominical. Aneu des de Corlears Hooks fins a Coenties Slip. I des d’allà, passant per Whitehall, cap al nord. Què és el que veieu? Sentinelles silenciosos, milers d’homes immòbils, que somien amb el mar. Alguns s’acoden a les estaques o s’asseuen als extrems de les esculleres, mentre que altres, per sobre dels parapets, contemplen els vaixells que vénen de la Xina. I n’hi ha també que s’enfilen als pals, com si volguessin veure més lluny del que es veu des de terra. Gairebé cap, però, són mariners. Es tracta d’homes que es passen la setmana tancats entre quatre parets de guix, clavats als tamborets, lligats als taulells o reblats als seus despatxos. Per què són aquí? Potser no hi ha belles praderies per a ells? Què és el que fan davant del mar?>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

El Periódico de Aragón

Herman Melville

(Nueva York; 1 de agosto de 1819—ibíd.; 28 de septiembre de 1891)​ fue un escritor, novelista, poeta y ensayista estadounidense).

—————————————————–

LA MÚSICA IMMORTAL

SONDHEIM: Smiles Of A Summer Night- The Orchestra in rehearsal

El compositor y letrista Stephen Sondheim, conocido por obras como ‘West Side Story’ o ‘Gypsy’ y considerado una de las mayores leyendas de Broadway, murió este viernes a los 91 años en la localidad de Roxbury, en Connecticut, informó el New York Times.

 

Vola, Stephen, cap al cel acompanyat d’un gran núvol de músics, actors i cançons

—————————————————-

L’APOCALIPSI

FEMP

Es correspon a una situació incomprensible; a un planeta llunyà i inhumà. Apagat, fosc, tenebrós, sinistre… Això passa a la Terra, el planeta blau, el de la llum, el color, la vida… Escenes i fets terribles de maltractaments, en aquest cas, a les dones. Mares, esposes, àvies, companyes… capaces de forjar una vida nova i treballar per oferir felicitat i benestar. Mai la violència contra les dones es correspondrà a la civilització humana i a l’entesa i el comportament educacional del valor humà, sigui quina sigui la pressió d’una societat tan bona i alhora tan cruel.

EL PAÍS

Marie Curie (1867-1934, premio Nobel de Física en 1903), en su laboratorio parisiense en los primeros años del siglo XX.

Fue la moderna heroína de principios del siglo XX. Un icono científico que saltó en vida del laboratorio a los libros de texto. Marie Curie obtuvo el Nobel de Química de 1911 por su descubrimiento del radio. Años antes, en 1903, había logrado ya el preciado galardón en la modalidad de Física de forma conjunta con su marido, Pierre Curie, y el profesor Henri Becquerel por sus investigaciones sobre la radiactividad.

—————————————————-

 

Diari de Girona

IrsiCaixa confirma que la immunitat cel·lular protegeix les persones que no generen anticossos d’una covid-19 greu

El centre demostra que les cèl·lules T tenen una resposta efectiva contra el virus, que evita una inflamació excessiva

 

—————————————————–

 

 

   L’idioma i llengua llatina l’hauria de saber tothom. No només perquè venim de Roma, del seu Imperi, i tot el conglomerat de saviesa ens ve dels escriptoris de la Roma erudita i de les seves grans construccions. També, perquè el seu afany de victoriam, encara roman esculpit a les seves grandioses edificacions urbi et orbi.

  Mitra o Deus do sol invictus – Rogertour's travel and cultural wine tours

 

 WordPress.com

Mitra o Deus do sol invictus – Rogertour’s travel and cultural wine tours

 

   I d’aquest record romà agafem la paraula ‘invictus’. Coneguda a través de tota la seva història de treball i lluita, per Catalunya, Catalonia, immemorial i invicta nació catalana. Més forta que mai. Ens ho fa present, precisament ara, Lluís Companys, el president màrtir, afusellat pel franquisme. I tants d’altres empresonats i exiliats. Invictus, perquè Catalunya segueix impulsant l’independentisme. Un independentisme per exercir la facultat de governar-se per les pròpies lleis, no mitjançant una autonomia que és una farsa.

La catàstrofe encara vigent de les signatures del ‘Partido Popular’

Els que firmen, por Francesc-Marc Álvaro

La Vanguardia

   Invictus, sí,  davant el disbarat polític i menyspreador de la democràcia comés, l’any 2006, per Mariano Rajoy (Partido Popular) amb el suport de (Ciudadanos) a l’instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya. Encara avui s’estan pagant les conseqüències per aquell error garrafal. L’independentisme mai havia estat tan fort com ara. Catalunya roman invictus.

El Tribunal Constitucional, una oportunitat perduda

Rajoy y Cataluña: de esos polvos vienen estos lodos

ElPlural.com

   Després del desastre polític de la recollida de signatures per part de Mariano Rajoy (Partido Popular) suport (Ciudadanos)  contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el gran salt cap al precipici. Portar-lo al Tribunal Constitucional. Allà, al tractar-se d’una Llei Orgànica ratificada pel poble i pel rei, es podia haver trobat un camí per una actuació més justa i de gran valor democràtic. Però, com s’ha anat veient durant els darrers quinze anys, la decisió i sentència del Tribunal Constitucional va ser equivocada. La pitjor de les sentències redactades després de quatre anys (2006-2010) d’incertesa, i sense poder desplegar una veritable autonomia emparada amb un Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. Un Estatut encara més retallat -ja ho va fer el Congrés dels Diputats- i gran quantitat de pàgines ratllades i censurades. Un menyspreu cap als ciutadans de Catalunya, la Generalitat, el Parlament i la democràcia. Però Catalunya roman invictus en el seu camí cap a la independència. 

Cowboy de mitjanit”, i, no, no és Mas qui ha donat un “malson” als catalans La nova frontera

Catalunya, l’Estatut, les signatures, el Tribunal Constitucional…utilitzats com a arma electoral

   El senyor Rajoy, el Partido Popular suport Ciudadanos que van portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, es van lluir. L’any 2010 el Tribunal Constitucional dicta la pitjor sentència -quatre anys per fer-ho- i l’any següent el candidat Rajoy guanyava les eleccions generals. Una enorme opinió generalitzada, va destacar que s’havia utilitzat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les signatures com a arma electoral. I això ja es va agafar com a costum. Anar sempre contra Catalunya donava els seus rèdits electorals. Un molt mal precedent polític i democràtic que posava en evidència les conseqüències del mal tracte a Catalunya i desenterrava la força de l’independentisme.

   Rajoy va guanyar les eleccions, però, només posar el peu a La Moncloa començava el pitjor conflicte entre Catalunya i Espanya que va posar en evidència el problema espanyol amb la nació catalana. El govern de Rajoy, envoltat per nombrosos casos de corrupció, no va saber romandre a l’alçada de les circumstàncies i el conflicte amb Catalunya va anant creixent com una bola de neu. Bola que, avui dia, encara roda.

Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió

   Als Governs d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, li és molt difícil seure a dialogar, parlar, conversar sobre qüestions polítiques i autonòmiques. Contínuament mostren la seva supèrbia, altivesa i arrogància. Es pensen que Madrid és la capital del món. Es creuen que són infal.libles. El cas de Catalunya és una mostra i evidència de, fins a quin punt, fan les coses malament. Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió.

   Certament, cap a una Catalunya Invictus.

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | barcelona | Política | El Punt Avui

Avui

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | Barcelona | Política | El Punt Avui

 

(En el proper ‘post’ d’aquest Blog hi haurà una continuació sobre aquesta situació política única a l’Europa lliure i que fa 15 anys que dura).

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president

Para evitar el deficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

(In Catalan language)

<<Al mateix temps que sigui presentat al Congrés al mes de gener el nostre programa d’impostos, també ho serà el pressupost federal per a l’any 1964. Les despeses de l’espai i la defensa necessàriament hauran d’augmentar, a fi de portar a la pràctica tots aquells programes que són necessaris a la nostra pròpia seguretat i que han estat autoritzats al Congrés pels membres dels dos partits mitjançant una majoria absoluta. També augmentaran lleugerament les càrregues fixes sobre el deute. Però puc dir-vos ara mateix que el total de totes les altres despeses combinades es mantindrà aproximadament en el seu nivell corrent >>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

Huntsville Rewound™ (AL/USA) Rocket City USA

Huntsville Rewound™ (AL/USA) Rocket City USA

<< At the same time that our tax program is presented to Congress in January, so will the federal budget for 1964. Space and defense expenditures will necessarily have to increase, in order to put all of them into practice. those programs that are necessary for our own security and that have been authorized in Congress by members of both parties by an absolute majority. Fixed charges on debt will also increase slightly. But I can tell you right now that the total of all other expenses combined will remain roughly at its current level. ‘

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

<<…el marc normatiu en vigor, igual que la seva aplicació, “encara no s’ajusten a la Convenció de les Nacions Unides”. Per això insta a l’Estat espanyol a aprovar “ràpidament” la llei de memòria democràtica, de la qual el govern espanyol va presentar el projecte al juliol…>>

(El Punt Avui)

(Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU)

El relator de l'ONU exigeix a Espanya que jutgi els crims del franquisme

Diari ARA

El relator de l’ONU exigeix a Espanya que jutgi els crims del franquisme

—————————————————

LA LECTURA EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Suposem que em dic Ishmael. Fa alguns anys, sense precisar-ne quants, trobant-me apenes sense diners i no tenint res a fer a terra, vaig sentir desitjos de navegar novament i de tornar a veure el món de l’aigua. És la meva manera de curar-me de l’avorriment i de purgar-me la sang. Quan sento que se’m formen uns plecs amargs al voltant de la boca, quan la meva ànima es converteix en un plujós i humit novembre, quan em sorprenc absort davant l’aparador d’una botiga de pompes fúnebres o seguint els enterraments que trobo al meu pas, i sobretot quan el tedi s’apodera de mi fins a l’extrem de veure’m obligat a fer esforços sobrehumans per no baixar al carrer i emprendre’l a cops de mà amb els barrets de la gent, llavors, m’adono que ha arribat l’hora de marxar. Això reemplaça en mi el suïcidi. El filòsof Catón va necessitar un gran valor per llançar-se sobre la seva espasa. A mi, però, en tinc prou d’embarcar-me. Tots els homes, en alguna època de la seva vida, han tingut la mateixa set d’oceà que jo…>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

Mocha Dick, la ballena que sirvió de fuente de inspiración a Herman Melville para crear Moby Dick | National Geographic en Español

National Geographic en Español

—————————————————–

El violí exalta la grandesa musical del conjunt

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

85 años del golpe de estado fascista y aún nos disparamos con la memoria histórica | El HuffPost

El HuffPost

85 años del golpe de estado fascista y aún nos disparamos con la memoria histórica | El HuffPost

 

<<El bando de Franco contra la República dio paso a una guerra y una dictadura, pero desde entonces sólo hemos pasado página en falso. Ahí sigue la herida abierta>>

—————————————————–

 

 

IrisiCaixa valida la tecnología 'IonFlow' para neutralizar virus tipo SARS

Geriatricarea

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

IrsiCaixa certifica la eficacia de la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar y destruir el virus SARS-CoV-2 

—————————————————–

 

 

 

 

 

β   Es van a altres nacions, a altres països, cap a altres exemples d’estudi, treball i d’investigació. Els investigadors no perden el temps perquè es perdre el futur. Aquí, festes i més festes, ponts festius, per les nits els càntirs d’alcohol i gresca sense fre i sense fi. També situacions d’atropellaments a bens públics. Els Premis Nobel, exemple d’educació, coneixements i responsabilitat passen de llarg en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en els que els índex de lectura són els més baixos d’Europa. No podria ser que en el denominat oci nocturn les Biblioteques Públiques mantinguessin un horari de nits? Seria això una revolució?

Això si, l’Acció Exterior de Catalunya, perseguida i castigada

   Mai l’han pogut suportar. Sempre contra Catalunya i per això sempre la independència. Si se la miren bé, veuran que Catalunya, immemorial nació catalana, ja no té res a veure amb la denominació Espanya. A passos de gegant com els del ‘El Gat amb botes’.

   Mentre els Premis Nobel passen de llarg, una Espanya arruïnada si no fos per l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Una Espanya el qual deute públic s’ha disparat el 125,3% del PIB. I encara a sobre l’Estat espanyol castiga el treball d’aquesta acció exterior, amb multes milionàries que porten a embargar el patrimoni dels representants (jutjats, castigats, empresonats, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…) i dels seus fills, que havien portat a terme aquesta tasca d’acció exterior. Un Estat espanyol que ha apostat per una repressió a Catalunya, sense fre i sense sentit.

   Per això els Premis Nobel passen de llarg de les nacions que formen Espanya. ¡Que inventen ellos! els deia Miguel de Unamuno. I ja veiem el resultat: un deute públic espanyol del 125,3% del PIB. A Catalunya, però, cada vegada més a prop de la independència, com a Escòcia.

Premi Nobel - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia

Premi Nobel 

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un Presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a President

 

May 25 | Space

Space.com

<< Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no deseable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir i crec que això pot fer-se- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur >>.

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

<< I repeat: our most practical choice is not to decide between a tax reduction deficit and a budget surplus. It is between two kinds of deficits: a chronic, inertial deficit, as an undesirable result of inadequate incomes and a restricted economy, or a temporary transition deficit resulting from a tax cut designed to help the economy, increase public revenues, and achieve – And I think this can be done – a future budget surplus. The first type of deficit is a sign of weakness and waste. The second reflects an investment for the future >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

History | Steel Valley Trail Council

Steel Valley Trail Council

History | Steel Valley Trail Council

<< No obstant això, tal com va assenyalar el senyor Mills, president de el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Cambra, en aquesta mateixa setmana, el volum de el dèficit és cosa que caldrà observar amb certa preocupació, i la reducció d’impostos ha de anar acompanyada, com ell diu, d’<< un creixent control dels augments de despeses >>. I aquest és precisament el camí que pensem seguir en l’any 1963 >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

La Marcha sobre Washington de 1963 en imágenes

Historia National Geographic

<< However, as pointed out by Mr. Mills, president of the House Ways and Means Committee, this week, the volume of the deficit is something that will have to be observed with some concern, and the reduction of taxes has to be accompanied, as he puts it, by “a growing control of spending increases.” And that is precisely the path we plan to follow in 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<El Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU ha criticat la llei d’amnistia del 1977, que està donant cobertura a tots els botxins del franquisme, ja siguin autors de desaparicions o de judicis sumaríssims. El comitè considera aquesta llei un “obstacle” per investigar les desaparicions forçades de la guerra del 1936 i de la dictadura franquista i demana que es castigui els autors de delictes “d’acord amb la gravetat dels seus actes>>.

(El Punt Avui)

 

Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU

L'ONU insta l'estat espanyol a eliminar obstacles legals per a investigar desaparicions del franquisme

La Comuna – Presxs del franquismo

Comité sobre Desaparición Forzada de la ONU : La Comuna – Presos del franquismo y represaliadxs del franquismo

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Lladres de cadàvers de fa 3.500 anys 

 

Emparats per la foscor de la nit, els sacerdots de l’antic Egipte recorrien els camins de la vall en que jeien enterrats els faraons. Amb el major sigil, obrien els sepulcres llaurats a la roca i extreien els cadàvers dels seus taüts.

Uns després altres transportaven els seus lúgubres càrregues per una senda que abandonava la vall, per sobre de la divisòria de les muntanyes, fins a un nou i secret lloc de descans.

Saqueadores de tumbas, un oficio peligroso

Historia National Geographic

Saqueadores de tumbas, un oficio peligroso

Era el darrer intent dels sacerdots per eludir els lladres, que durant segles van assaltar les tombes plenes de riqueses dels grans emperadors egipcis.

Fins a les piràmides millor concebudes havien estat desvalisades. Per aquest motiu, els egipcis van deixar de construir-les cap a l’any 1500 abans de J.C. i, al seu lloc, van practicar galeries a l’interior dels penya-segats de la Vall dels Reis, a Tebes. Es coneixen avui com el temple de Luxor, els accessos van ser enginyosament amagats.

 

Religió - Egipte

Google Sites

Religió – Egipte

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

EL VIOLÍ EN ELS CORS

   Ja sigui en un carreró de Nova York o en un conjunt que valora la bona música mitjançant el so del violí, aquest instrument imprescindible amb la seva deliciosa melodia, transmet el desig d’escoltar i que el poble gaudeixi d’uns moments inoblidables estimant la música del violí i la cultura.

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

Sonrojo internacional: 'The New York Times' denuncia cómo España tapa los crímenes del franquismo | Diariocrítico.com

Diariocrítico.com

Sonrojo internacional: ‘The New York Times’ denuncia cómo España tapa los crímenes del franquismo | Diariocrítico.com

 

<<Hancox denuncia que en nuestro país todavía hay más de 100.000 desaparecidos del régimen de Franco sin identificar, cuyos restos mortales siguen sin ser exhumados. Son “los fantasmas que España intenta ignorar”, asegura, recordando cómo el juez Baltasar Garzón fue apartado de manera fulminante en la cuestión de los crímenes de la dictadura que desde el final de la Guerra Civil que él impulsó duró hasta 1975, año de su muerte. También el artículo recuerda que la ONU afeó a Mariano Rajoy y su gobierno la falta de implicación en asunto y que este organismo internacional ya dudó de la Justicia española en cuanto a parcialidad en este grave asunto>>.

Por Diariocrítico

(Lunes 12 de diciembre de 2016)

—————————————————-

Home

Tratar con Remdesivir inmediatamente después del diagnóstico de COVID-19 reduce el riesgo de hospitalización y muerte en pacientes vulnerables por enfermedad grave en un 87%

L’estudi internacional es presentarà a la conferència internacional IDWeek i compta amb la participació de 562 persones no vacunades

 

—————————————————–

 

   ♥ 

   Mentre el Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, Carles Puigdemont, es juga la seva seguretat, llibertat i la salut -d’una presó a una altra- predicant per terres de l’Europa lliure el que costa defensar la dignitat de la nació catalana de l’opressió constant de l’Estat espanyol -idioma, econòmica, fiscal, judicial-, milers de joves i no tant joves, estudiants o no, menyspreen la pau i la llibertat dels seus conciutadans. Menyspreen la salut dels seus conciutadans, familiars, veïns i la seva pròpia, emplenant-se el cos d’alcohol i practicant una destrucció desenfrenada de mobiliari urbà públic i privat. Els càntirs d’alcohol. També es parla de consum d’altres drogues i que han produït nombroses intoxicacions, ateses principalment a l’Hospital del Mar, de Barcelona.

Menyspreu a la democràcia, l’educació i la responsabilitat

   Deixen el coneixement, els llibres, la saviesa, el progrés humà i la responsabilitat en un munt d’escombraries. Una trista i penosa manca de valentia i confiança per defensar el seu futur i el progrés de la seva terra i de la gran nació catalana. Fer-se un mateix a base d’estudi, treball i sacrifici. No creuen en res. Les destrosses que la premsa  explica i ensenya, són un menyspreu a la democràcia i cap els seus conciutadans que paguen impostos perquè ells puguin estudiar i adquirir coneixements en centres docents i Universitats.

   Ho explica la premsa. Parlen de 40, 30 mil participants en alguns llocs de Barcelona (Capital cultural?) en aquestes festes dels càntirs d’alcohol durant la Mare de Déu de la Mercè. Pobre Mare de Déu! Parlen de 40 ferits, atacs amb arma blanca, 20, 30 detinguts i destrosses urbanes públiques considerables. Atracament en un restaurant, agressions i robatoris. També expliquen fets succeïts en altres indrets.

 

Una força desaprofitada

 

   Una força tan sana de la juventut pel progrés de la nació catalana i del seu propi, desaprofitada d’aquesta manera! Els educadors, els pares,  no hi tenen res a dir? I els avis – quin disgust per a ells!- que tanta ajuda han donat i donen no hi tenen res a dir?

   Els respecte a les persones i a la Pau és una constant de l’actuació democràtica. Moltes persones han sofert i entregat la seva vida per defensar-la. Menys càntirs d’alcohol,  drogues i festes sense fi i més educació, responsabilitat i ocupació.

   Ho deia el President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, el president màrtir:

<<Els nostres problemes són fets per l’home; per tant, poden ser resolts per l’home.Cap problema de la destinació humana està més enllà dels éssers humans>>.

Universitat, educació, coneixements, igualtat d’oportunitats, responsabilitat…

 

—————————————————————————–

EL GRAN CINEMA APARTAT DE LA GRAN PANTALLA 

 

Crítica de 'Rebelde sin causa'. VEU Revista Cultural de la Universidad de Alicante

Crítica de ‘Rebelde sin causa’. VEU Revista Cultural de la Universidad de Alicante

 

  ¤   Rebel sense causa (Rebel Without a Cause) és una pel.lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

 

   Jimmy Stark (James Dean), estudiant d’institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d’una ciutat a l’altra…

 

   Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l’amor de Judy (Natalie Wood) i l’amistat admirativa de ‘Platón’ Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles…

   L’escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estat membre d’una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.

    La pel.lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel.lícula. La primera va ser A l’est de l’edèn. El tercer i últim film de l’actor, rodat l’any de la seva mort, el 1955, és Gegant.

(Viquipèdia)

 

   James Dean va ser ferit al puny en l’escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge…

   Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.

      Al principi, en la primera temptativa d’adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel.lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l’est de l’edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark.

   Direcció: Nicholas Ray

   Protagonistes: James Dean, Natalie Wood, Sal Mineo, Jim Backus: el pare     de Jim, Ann Doran: la mare de Jim. 

   Producció: David Weisbart

   Guió: Nicholas Ray, Irving Shulman

   Música: Leonard Rosenman

   Fotografia: Ernest Haller 

   Estrena: 1955

   Rodatge: Los Angeles i Santa Mònica

   Nominacions

   Oscar al millor actor secundari per Sal Mineo

   Oscar a la millor actriu secundària per Natalie Wood

   Oscar al millor guió original per Nicholas Ray

   BAFTA per la millor pel.lícula

   BAFTA al millor actor estranger per James Dean

(Viquipèdia)

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit

To avoid deficit

(Catalan language)

 

<< En resum, és una veritat paradoxal que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la forma més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència en certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és el que pot equilibrar el pressupost, i la reducció