Œ Binyamín Netanyahu, d’Israel, és el gran creador i instigador de futurs nous defensors i lluitadors àrabs palestins per recuperar els ocupats, retallats i més retallats territoris palestins. Més de 41 mil àrabs palestins morts, entre ells, ancians, dones, nens, civils. Ascendeix cada dia els morts al Líban i els milers de desplaçats i refugiats. Terres de sang i odi sense treva per les quals, Jesús de Natzaret, caminava predicant la bondat, la germanor i la Pau.
Netanyahu, d’Israel, que posseeix la bomba atòmica i el més gran poder destructiu armamentístic amb el suport dels EUA, mantè una guerra que Israel ja ha perdut. Una guerra per sempre en lloc d’una Pau per sempre.
Viquipèdia
Els Deu Manaments o el Decàleg, dits per Déu
(Per la Pau)
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
SIGNATURA DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS
FIRMA DEL TRATADO DE PROHIBICIÓN DE PRUEBAS NUCLEARES
SIGNING OF THE NUCLEAR TEST BAN TREATY
Cap a una política i presidència responsable
<<Calmosa, però indestructible, aquesta nació ha buscat el camí cap a un desarmament efectiu en un món on la pau pot ser segura, i val a dir que en aquesta tasca tampoc no hem estat sols.Avui hem començat, i és just que reconeguem la tasca dels que durant anys han ajudat que aquest començament d’avui pugui ser realitat>>.
(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).
<<Calmly but unwaveringly, this nation has sought the path to effective disarmament in a world where peace can be assured, and it is fair to say that in this work we have not been alone.Today we have begun, and it is right that we recognize the work of those who for years have helped to make today’s beginning a reality.>>
(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).
<<El que el futur ens porti és una cosa que ningú no pot predir amb seguretat.Aquest primer fruit d’esperances pot ser o no seguit de grans collites, de collites molt més grans que aquesta.Fins i tot aquest limitat tractat, gran com és en les seves promeses, només pot sobreviure si compta amb el suport determinat d’altres, amb un suport que el recolzi en lletra i esperit, cosa que en aquest moment prego facin en nom dels Estats Units>>.
(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).
<<What the future may bring is something no one can predict with certainty.This first fruit of hope may or may not be followed by great harvests, by harvests far greater than this one.Even this limited treaty, great as it is in its promise, can survive only if it has the determined support of others, a support that will back it in letter and spirit, which I now urge you to do on behalf of the United States.>>
(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).
——————————————————————————-
LA FRASE
“Mentre els homes siguin lliures per preguntar el que deuen; lliures per dir el que pensen; lliures per pensar el que vulguin; la llibertat mai es perdrà i la ciència mai retrocedirà.”
“Mientras los hombres sean libres para preguntar lo que deben; libres para decir lo que piensan; libres para pensar lo que quieran; la libertad nunca se perderá y la ciencia nunca retrocederá.”
“While men are free to ask what they must; free to say what they think; free to think what they want; freedom will never be lost and science will never retreat.”
Perfil
Robert Oppenheimer
——————————————————————————-
QUAN LA MELODIA ÉS VEU
El violí té la seva pròpia veu i ens parla.Fa batre el cor del públic i els seus sentiments, tot escoltant una música immortal, de tots els temps.L’Alan ho fa perquè ho sent i estima la música, el violí i l’esforç.Judy Garland se’l mira i l’escolta: “Que bé que ho fas noi”! I ella també ho ha de fer molt bé en la seva interpretació a ‘El màgic d’Oz’.Decebuda per la realitat quotidiana, és arrastrada per un tornado fins a un indret més enllà de ‘l’arc de Sant Martí’, el ‘maravellós país d’Oz’. La música és cultura i, en aquest cas, un Oscar a la millor banda sonora, un Oscar a la millor cançó original per ‘Over the Rainbow’, i una nominació a la Palma d’Or al Festival de Canes d’aquell any (1939), per la millor direcció, Victor Fleming. Cultura, música i cinema en un moment en què la ment i el cor busquen els valors de la Pau.
± Espanya o Regne d’Espanya, Estat espanyol. No és la grandesa que ens volen transmetre des del règimen de Madrid. És una mentida. El ‘sempre contra Catalunya’ del Partido Popular ho va canviar tot. L’instar, l’any 2006, a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va condemnar i treure a la nació catalana l’Estatut d’Autonomia que els ciutadans de Catalunya havien ratificat. L’inici del gran disbarat polític i social de l’expresident Mariano Rajoy i del Partido Popular. Les conseqüències encara perduren i es mantindran fins que Catalunya sigui un Estat europeu independent i lliure. Encara avui -després de 8 anys- romanen representants polítics catalans exiliats a Europa i, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
El sempre contra Catalunya inspirat per l’odi i venjança contra la nació catalana, els catalans, els representants presos polítics i els exiliats polítics. Odi i venjança contra el Molt Honorable President Carles Puigdemont. Odi i venjança contra el poder legislatiu i la Llei d’Amnistia. El seu incompliment es propi de les dictadures comunistes. L’independentisme pacífic i democràtic té tota la raó.
Wikipedia
Joan Prim i Prats (Reus, 6 de desembre de 1814 – Madrid, 30 de desembre de 1870). Militar i polític liberal i progressista. Gran defensor d’Espanya i de Catalunya, immemorial nació catalana.
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
SIGNATURA DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS
FIRMA DEL TRATADO DE PROHIBICIÓN DE PRUEBAS NUCLEARES
SIGNING OF THE NUCLEAR TEST BAN TREATY
<< Durant les seves dues primeres dècades, l’època de l’energia nuclear s’ha caracteritzat per les seves pors, però mai per les seves esperances.Avui la por ha disminuït molt i les esperances han augmentat considerablement.Per primera vegada hem pogut arribar a un acord que pugui limitar els perills d’aquesta època. L’acord, per si mateix, és limitat, però el seu missatge d’esperança s’ha escoltat i entès, no només pels pobles de les tres nacions que l’originaven, sinó també pels pobles i governs dels altres cent països que l’han signat .Aquest tractat és el primer fruit de les tasques que han estat compartides per grans multituds de persones formades per ciutadans, legisladors, estadistes, diplomàtics, així com per soldats >>.
(Presidente John F.Kennedy, Salón de la Casa Blanca, Washington, D.C., 7 de octubre de 1963)
<<For its first two decades, the nuclear energy era was characterized by fears, but never by hopes. Today, fears have greatly diminished, and hopes have greatly increased. For the first time, we have been able to reach an agreement that can limit the dangers of this era. The agreement itself is limited, but its message of hope has been heard and understood, not only by the peoples of the three nations that originated it, but also by the peoples and governments of the other hundred countries that have signed it. This treaty is the first fruit of labors that have been shared by great multitudes of people – citizens, legislators, statesmen, diplomats, as well as soldiers.>>
(President John F. Kennedy, White House Lounge, Washington, D.C., October 7, 1963)
——————————————————————————-
LA FRASE
“No tenia el regal natural de ser res: ni un atleta, ni un actor, ni un escriptor, ni un director, ni un pintor de porxos de jardí ni res. Així que he treballat molt dur, perquè res no era fàcil per a mi ”.
“No tenía el don natural de ser nada: ni un atleta, ni un actor, ni un escritor, ni un director, ni un pintor de porches de jardín, ni nada. Así que he trabajado muy duro, porque nada me fue fácil”.
“I didn’t have the natural gift of being anything: neither an athlete, nor an actor, nor a writer, nor a director, nor a garden porches painter, nor anything. So I have worked very hard, because nothing was easy for me”.
Esquire
Paul Newman
——————————————————————————–
MÚSICA PER A L’ETERNITAT
‘Allò que el vent s’endugué’
ℑ És el que succeeix amb molts cantants i músics d’avui dia que el vent se’ls emporta al cap d’un o dos anys. Ja ningú no se’n recorda d’ells, de la seves cançons i de la seva música. Sempre els mateixos instruments i tanta bateria ensordidora. La justa i que s’acobli. No hi posen un so com el del violí que fa bategar el cor i els sentiments i forma part d’una música immortal.
⇔ Una bola rodona, plena de cràters gegantins i amb una solitud indescriptible. Contrasta amb Catalunya, immemorial nació catalana, 8 milions d’habitants i amb una companyia desèrtica. Espanya no vol saber-ne res de la nació catalana només, això sí, a l’hora de rebre els 22 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Un espoli fiscal propi d’una Espanya colonialista.
Una solitud indescriptible menys per a les garrotades del Primer d’Octubre de 2017 -referèndum pacífic i democràtic- i el “a por ellos!”. Una solitud indescriptible menys per als 7 anys de repressió que encara segueix. Una solitud indescriptible menys pel no compliment per part de l’Estat espanyol de la Llei d’Amnistia, aprovada pel Congrés dels Diputats i que permet -aquest no compliment-, la continuïtat de la repressió iniciada per l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del Partido Popular tan afanyós en el sempre contra Catalunya! I, pel Partido Popular, Catalunya, nació, va ser privada de l’Estatut d’Autonomia que el poble va ratificar l’any 2006.Una solitud indescriptible menys pel denominat ‘155’, representants presos polítics catalans, representants polítics catalans exiliats a Europa i que encara allà romanen tot i la Llei d’Amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. Un greu menyspreu a la democràcia i al poder Legislatiu i que debilita l’estat de dret del Regne d’Espanya.
Catalunya, sola com la Lluna, mira, però, cap a la seva Diada Nacional de l’11 de Setembre. La força d’un poble, la força d’una nació immemorial, la força de milions de ciutadans per exigir democràcia, llibertat, compliment de la Llei d’Amnistia, retorn del Molt Honorable President Puigdemont, dignitat i independència.
LA MIRA
Solitud lunar
——————————————————————————–
ESCENES
L’avi, el pare, el fill
Una conversa important amb profunda arrel de família i d’humanitat. Big Daddy (Burl Ives), patidor d’un càncer terminal, es confessa davant el seu fill Brick (Paul Newman) de com el seu pare, un rodamón, el va estimar tant mentre rodaven -amagats en els trens- de llarg a llarg dels Estats Units. Tot el que va heretar del seu pare: un immens afecte, una maleta de vímet i un barret. Brick enveja al seu pare perquè, sent aquest un dels terratinents més rics de l’Estat de Mississippi, no ha tingut per part del seu pare l’afecte i l’amor que, aquest, va rebre del seu avi. Molts milions de dòlars i afany per aconseguir més, però, moltes vegades, l’afecte familiar roman en un pla inferior i d’això se’n queixa el seu fill Brick.
La gata sobre la teulada de zinc calenta (en anglès Cat on a Hot Tin Roof) és una obra de teatre de Tennessee Williams. Una de les més conegudes obres de Williams i la seva favorita. L’obra va guanyar el Premi Pulitzer de Drama en 1955. La gata sobre la taulada de zinc, compta amb diversos temes recurrents, com les frustacions, l’alcoholisme, passions eròtiques, desenganys, la cobdícia, la superficialitat, la decadència, i la mort. Ha estat traduïda al català per Joan Sellent.
L’obra va ser adaptada al cinema en una pel.lícula del mateix nom el 1958, dirigida per Richard Brooks i protagonitzada per Elizabeth Taylor i Paul Newman com Maggie i Brick, respectivament.
——————————————————————————–
LA FRASE
“El paper més difícil és ser tu mateix en un món que constantment intenta fer-te una altra persona”.
“El papel más difícil es el de ser tú mismo en un mundo que constantemente intenta hacerte otra persona”.
“The hardest role is to be yourself in a world that is constantly trying to make you someone else”.
<<De nou ens reunim a la recerca de la pau.Fa vint-i-quatre mesos, quan darrerament vaig tenir l’honor de parlar aquí, l’ombra negra del temor planava les seves ales sobre el món sencer.Estava en perill immediat la llibertat de Berlín occidental.L’acord sobre un Laos neutral semblava molt remot.Es trobava sota el foc el mandat de les Nacions Unides al Congo.Les perspectives financeres d’aquesta organització es posaven en dubte.Dag Hammarskjöld havia mort.Havia ocupat el seu lloc la doctrina de la <<troica>> i la Unió Soviètica havia tornat a reprendre els seus assajos nuclears>>.
President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963.
<<We meet again in the search for peace.Twenty-four months ago, when I last had the honor of speaking here, the black shadow of fear hovered over the entire world.The freedom of West Berlin was in immediate danger.Agreement on a neutral Laos seemed very remote.The United Nations mandate in the Congo was under fire.The financial prospects of this organization were called into question.Dag Hammarskjöld was dead.The “troika” doctrine had taken its place and the Soviet Union had resumed its nuclear tests>>.
President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963.
CORDIS – European Union
<<Eren dies d’ànsia per a la humanitat, i alguns preguntaven en veu alta si aquesta organització sobreviuria.Però les assemblees generals setzena i dissetena van aconseguir, no solament aquesta supervivència, sinó un evident progrés.Fent honor a la seva responsabilitat, les Nacions Unides van ajudar a reduir les tensions ia fer retrocedir la foscor >>.
(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).
<<These were anxious days for humanity, and some wondered aloud if this organization would survive.But the sixteenth and seventeenth general assemblies achieved not only that survival, but also evident progress.Honoring its responsibility, the United Nations helped reduce tensions and drive back the darkness.
(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).
El candidat independent
Robert F. Kennedy JR., nebot del President John F.Kennedy i fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, es troba fent campanya electoral – eleccions 2024- per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica des del mes d’abril de l’any 2023. Tot i que els representants servidors públics polítics de la família Kennedy ho són des de fa més d’un segle pel Partit Demòcrata nord-americà, Robert Kennedy JR., va decidir presentar-se com a independent després d’abandonar el Partit Demòcrata dins del qual no va trobar el suport polític necessari per defensar les aspiracions de benestar social, humanístiques, mediambientals, econòmiques i polítiques per a tots els seus conciutadans, principalment, per a les classes més desafavorides i marginades. Advocat i polític lluitador a favor de causes mediambientals, ha escrit o editat deu llibres. Durant més de trenta anys, Kennedy ha estat professor adjunt de Dret Ambiental a l’Escola de Dret de la Universitat de Pace, Nova York, d’on actualment és professor emèrit. El seu currículum professional i de lluita a favor del medi ambient és extensíssim.
Defensor de la justícia ambiental
El 1983, Kennedy va ser fiscal adjunt de districte a Manhattan. El 1984, es va unir a Riverkeeper com a investigador, i va ser promogut a fiscal superior quan va ser admès, l’any 1985, al Col.legi d’Advocats de Nova York. Kennedy és especialista en dret ambiental i soci als bufets d’advocats de Morgan & Morgan PA i de Kennedy & Madonna, LLP, i és un defensor de la justícia ambiental. A través de litigis, cabildeig, ensenyament i campanyes públiques i activisme, Kennedy ha advocat per la protecció de les vies fluvials, els drets dels indígenes i les energies renovables. El 2018, l’Associació Nacional d’Advocats Judicials va atorgar a Kennedy i al seu equip de proves ‘l’Equip de Judici de l’Any’ pel seu treball guanyant un veredicte de $289 milions a Dewayne “Lee” Johnson v Monsanto. Premi American Book (2005). (Extret de Viquipèdia).
Tot i que el candidat Robert F.Kennedy Jr., va començar el mes d’abril de l’any 2023 la seva campanya per a la presidència -2024- dels Estats Units d’Amèrica, ha estat i és ignorat per la premsa catalana -principalment Catalunya Ràdio i RAC1- que només parlen de Trump i Harris.
δ “Nosaltres perdem la memòria, la pell no”. Alguna vegada m’ho havia comentat el doctor dermatòleg Albert Xifra que, actualment i malauradament, ja no visita a l’Hospital Comarcal de Palamós. Ara, m’expliquen, només hi han dos dermatòlegs els quals únicament poden atendre als malalts de càncer de pell. Una enorme llista d’espera. Una tragèdia que pateix la sanitat pública catalana com a conseqüència de l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Només cal mirar seriosament els números i es veu el pèssim i injust sistema de finançament de Catalunya, immemorial nació catalana.
La pell es recorda de tants anys de prendre i caminar sota el sol, en uns anys en què els protectors solars no apareixien a les historietes de la família Ulises de la revista TBO apareguda l’any 1945. Tampoc, després, la potència de les radiacions solars escalava els nivells d’ara com a conseqüència del canvi climàtic. Les radiacions ultravioletes A (UVA), B (UVB) i C (UVC) s’han convertit en un perill greu al voler posar-se moreno sense control. Expliquen que en determinades aplicacions dels esclavitzadors mòbils, s’exalta la moda de prendre el sol sense protecció i a les pitjors hores del dia. Barbaritat. Com els pollastres a l’ast en una rostisseria d’estiu.
Els casos de càncer de pell: 20.400 nous l’any 2023. Un creixement del 8% respecte al 2022. L’exposició solar, que és acumulativa, com els punts que donen als seus clients alguns supermercats, és el principal factor de risc. Pretendre posar-se moreno sense control o, heus aquí, existeix un veritable o suficient control? “Nosaltres perdem la memòria, la pell no”.
Imatge: Clínica de dermatología en Alicante y Elche
La queratoris actinica es una patologia premaligne, que progresa com a tal en una taxa de 10% als 10 anys.
ℵ L’odi contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans, ve des de Madrid. També d’altres regiones d’Espanya. Es veu cada dia a molta premsa espanyola. És una malaltia crònica. No és una nota en un bloc. És una repressió constant que posa en evidència el colonialisme espanyol sobre Catalunya, representat per un cada any superior espoli fiscal. Els números intel.ligents no fallen i rucs els catalans per acceptar-ho. La xifra de 22 mil milions d’Euros – un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Això provoca un ofec econòmic i social d’envergadura.
Obsessió
Enemics per sempre i sense convivència possible quan el Tribunal Suprem espanyol, tergiversa, canvia l’esperit i el sentit, modifica el que tothom sap que vol dir i busca acusacions que romanen fora de la realitat i de la Llei d’Amnistia, aprovada per majoria parlamentaria pels representants del poble del Congrés dels Diputats. Una obsessió, per part del Tribunal Suprem i alguns jutges, per presentar acusacions noves i inexistents com ja ha quedat demostrat que mai no van existir. La premsa catalana en parla extensament cada dia.
L’independentisme no és cap delicte
Tampoc ho és preguntar al poble mitjançant un referèndum. Evidentment que la democràcia guanyarà si Espanya, de veritat, forma part d’una Europa lliure i democràtica i on l’independentisme no és cap delicte. En tot cas, l’independentisme català i la seva continuada repressió, és un fracàs vergonyós de l’Estat espanyol. L’Estat dels representants presos polítics catalans i dels exiliats polítics catalans a Europa. Seguint per aquest camí, la ‘Diada de l’Onze de Setembre’ de 2024, serà, sens dubte, un clam del poble català a favor de la independència i que, cada dia, des de Madrid, ens ho recorden amb tanta diligència repressiva. Retorn als anys XIX i XX a través del colonialisme actual.
Les firmes de la catàstrofe
Enemics per sempre des de l’inici, l’any 2006, de tot el conflicte actual quan el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, insta a totes les regiones d’Espanya a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya als quals, més tard, se’ls va sostreure l’Estatut d’Autonomia que havien votat.
Catalunya i l’Estatut, com a arma electoral
Enemics per sempre quan l’any 2010 -prop de les eleccions generals- el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, –sempre Rajoy!- porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol. El Partido Popular va fer mans i mànigues per aconseguir una majoria súper conservadora que deixés fet miques l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia votat el poble.
Evidentment, a Espanya, el candidat Rajoy del Partido Popular, va guanyar les eleccions generals. Una vegada més Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia, utilitzats com a arma electoral. També, quan els convé, fan servir la llengua catalana per posar més llenya al foc. El Partido Popular va anar, ha anat i segeuix anant per molt mal camí. La seva pèssima i incomprensible política ha anat fent créixer l’independentisme. Del sempre contra Catalunya! i del ¡A por ellos! Ja es veuen les conseqüències.
Catalunya, immemorial nació catalana, tractada com una colònia
——————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
ANUNCI DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS
<<No hi ha motiu per a complaences.Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o un lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum.Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il·lusions que en el camí cap a la pau hi hagi ara dreceres importants.En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la feblesa.La concentració d’armes convencionals i nuclears s’ha d’aturar com sigui>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).
<<There is no reason for complacency.We have learned in the past that the spirit of a moment or place can disappear and vanish like smoke.We have been disappointed more than once, and we have no illusions that there are now any important shortcuts on the path to peace.In many places around the globe, communists continue their efforts to exploit poverty and weakness.Its concentration of conventional and nuclear weapons must be stopped at any cost>>.
(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963)
<<Però ara, per primera vegada en molts anys, potser s’obri aquest corriol que condueix cap a la pau.Ningú no pot estar segur del que ens portarà el futur.Ningú no pot dir si ha arribat el moment d’una treva a la lluita.Però la Història i la nostra pròpia consciència ens jutjarà més durament si ara no fem un esforç per provar les nostres esperances mitjançant l’acció, i repeteixo que aquest és el moment de començar.Segons un vell proverbi xinès: “Un viatge de mil milles ha de començar mitjançant un sol pas”>>.
President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.
<<But now, for the first time in many years, that path that leads to peace may open.No one can be sure what the future will bring.No one can say whether the time has come for a truce in the fighting.But History and our own conscience will judge us more harshly if we do not now make an effort to test our hopes by action, and I repeat that now is the time to begin.According to an old Chinese proverb: “A journey of a thousand miles must begin with a single step.”
President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.
L’ALTRE CANDIDAT
Robert F.Kennedy Jr., fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, i nebot del President John F.Kennedy, participa des de primers d’any com a candidat independent a la campanya per a les presidencials del mes de novembre. Circumstància que ignora la premsa catalana, principalment ‘Catalunya Ràdio’ i ‘Rac1’, que només fan esment del candidats Biden i Trump. La campanya de Kennedy reforça la tasca del President dels Estats Units com a primer servidor públic i com a objectiu fonamental de romandre al costat del poble i de totes les famílies dels Estats Units d’Amèrica. Igual que el seu oncle i el seu pare, romandre en la defensa dels seus conciutadans, la justícia social, una gran sanitat pública, el progrés i la Pau. La seva voluntat i actuació de que la grandesa dels Estats Units d’Amèrica, ha de ser la grandesa de tots els nord-americans.
El dia del gran primer debat celebrat a Atlanta, i, des de Los Angeles, el candidat Robert Kennedy Jr., va defensar la seva política com a candidat presidencial veient i escoltant els candidats Biden i Trump. Kennedy no va ser convidat per la CNN a Atlanta, però, si que va defensar les seves aspiracions polítiques des de Los Angeles (Califòrnia).
——————————————————————————–
LA FRASE
“El món ha anat de tragèdia en tragèdia, d’horror en horror, però els éssers humans seguim existint, enamorant-nos i trobant alegria a la vida”.
“El mundo ha ido de tragedia en tragedia, de horror en horror, pero los seres humanos seguimos existiendo, enamorándonos y hallando alegría en la vida”.
“The world has gone from tragedy to tragedy, from horror to horror, but human beings continue to exist, fall in love and find joy in life.”
Ï Ho anomenen espectacle de les guerres actuals. Els senyors dictadors militars que les provoquen, ho contemplen com a festes de focs d’artifici ben resguardats en els seus palaus. S’ha vist, es veu que el complex militar industrial, proveïdor d’aquestes guerres, fabrica unes bombes denominades de ‘raïms’ que, quan cauen i esclaten s’escampen arreu. Es tracte de fabricar bombes que quan pugen, baixen i esclaten s’assembli a un espectacle de focs artificials que tot el món contempla horroritzat. Menys els que les llancen, còmplices dels senyors de la guerra, i que contemplen a tota pantalla i color els horrors de la tècnica de la destrucció. Milers i milers de nenes, nens, avis, dones, homes, famílies senceres assassinats de manera brutal.
Res de la intervenció del cervell i conducta humans. Sense cervell, sense conducta, sense capresponsabilitat, sense compasió, només aniquilar per aniquilar mitjançant la tècnica de la destrucció. I mentre, els ciutadans paguen amb els seus impostos les armes que els governs compren al complex militar industrial. Vénen a lloc unes paraules del President John F.Kennedy, ferm impulsor de la Pau: <<Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços en el nostre control d’armaments com ho hem sigut en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau>>.
El Jurista
——————————————————————————–
LA FRASE
“Podem pensar en la llibertat no com el dret a fer allò que ens plagui, sinó com l’oportunitat de fer allò que és correcte”.
“Podemos pensar en la libertad no como el derecho a hacer lo que nos plazca, sino como la oportunidad de hacer lo que es correcto”.
“We can think of freedom not as the right to do as we please, but as the opportunity to do what is right.”
Peter Marshall
Iberlibro (ES)
Ralph Pierre LaCock, més conegut pel seu nom artístic Peter Marshall, és un antic presentador de jocs, personatge de televisió, ràdio, cantant i actor nord-americà. Va ser l’amfitrió original de The Hollywood Squares des de 1966 fins a 1981 i té gairebé cinquanta crèdits de televisió, pel·lícules i Broadway.
—————————————————————————–
Més enllà de la música màquina de les ‘barraques’
Un dels dos joves catalans amb més puntuació -10- en els darrers exàmens de la Selectivitat, domina tres instruments musicals. Moltíssims joves estan preparats per escoltar la gran música. És un gaudi, però, també, un acert de la intel.ligència. El panorama de concerts que bombardegen a la joventut és desolador, ensordidor, inhòspit i desenfrenat. Fins a altes hores de la matinada i setmanes seguides se’ls empeny cap a una cridòria musical i repetitiva. Enorme publicitat només cap a l’opció de la música artificial i que deu proporcionar grans beneficis econòmics. Pels cantors en cridar ja n’hi ha prou. Pels joves “ja us direm el que heu d’escoltar” i sempre amb els mateixos instruments. Apartats de la cultura de la gran i bona música. A la joventut se la té que considerar millor, és mereix més respecte. Passa quelcom per obrir una altra carpeta?
——————————————————————————– ESCENES
The Verdict (Veredicte final) és una pel.lícula nord-americana de 1982 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Paul Newman, Charlotte Rampling, James Mason y Jack Warden en els papers principals. Va aconseguir 5 nominacions a l’Oscar.
Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat, i vingut a menys, que passa el temps bevent i realitzant petits treballs. Un antic soci, Mickey Morrissey (Jack Warden), li recorda un cas que encara no ha conclòs i en el que Galvin ja hi havia intervingut: el d’una negligència mèdica -un part en què la mare queda en estat de coma- comesa en un hospital públic pertanyent a l’Esglèsia Catòlica de Boston (Massachusetts).
Galvin realitza un gran esforç per treballar de nou de manera professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se en un judici a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas, rep ofertes per arreglar l’assumpte sense anar a judici; però Galvin està disposat a jugar-s’ho tot, per aconseguir una important indemnització pels familiars i refer-se com advocat.
Però, la part contrària, -l’Esglèsia Catòlica de Boston-, dirigida per l’advocat Ed Concannon (James Mason), també està decidida a guanyar el cas sigui com sigui i està resolta a aconseguir-ho utilitzant fins i tot tota classe de mitjans bruts per això fins el punt fins i tot subornar a una ajudant seva, Laura Fischer (Charlotte Rampling). També el jutge està en contra de Frank Galvin i tot, finalment, dependrà del veredicte final.
<<Però la pau no descansa exclusivament en cartes i convenis.Ha d’estar sempre present als cors i al pensament de tot el món.I en aquest món nostre, cap pacte, cap llei, cap tractat, ni cap organització no poden esperar mantenir aquesta pau sense l’ajuda i el bon desig de la gent>>.
(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).
<<But peace does not rest exclusively on letters and agreements.It must always be present in the hearts and thoughts of everyone.And in this world of ours, no pact, no law, no treaty, nor any organization can hope to maintain that peace without the help and good will of the people.
(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).
<<Així, doncs, no confiem exclusivament en els documents escrits.Lluitem, esforcem-nos per assolir la pau, per tenir desitjos de pau, per treballar en benefici de la pau, i que el cor i la ment de tots els nostres pobles desbordin voluntat de pau.Crec que ho podem fer.Crec que els problemes del destí humà no són fora de l’abast dels éssers humans>>.
(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).
Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions presidencials -Novembre 2024- dels Estats Units d’Amèrica. Nebot del President John F.Kennedy i fill del que va ser Fiscal General dels EUA i senador per Nova York, Robert F.Kennedy. L’actual president Joe Biden i l’anterior president Donald Trump, no són els únics candidats a la presidència dels EUA circumstància que, sembla, oblida i passa per alt la premsa catalana. Robert F.Kennedy Jr., fa campanya electoral des de l’inici de 2023, cap endavant!
<<So, let us not rely exclusively on written documents.Let us fight, let us strive to achieve peace, to have a desire for peace, to work for the benefit of peace, and that the hearts and minds of all our peoples overflow with the will for peace.I think we can do it.I believe that the problems of human destiny are not beyond the reach of human beings.
(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).
<<Fa dos anys vaig dir a aquesta institució que els Estats Units havien proposat i estaven disposats a signar un tractat de prohibició de proves nuclears.Avui aquest tractat ja ha estat signat.No posarà fi a la guerra.No suprimirà els conflictes bàsics.No assegurarà la llibertat per a tothom.Però pot ser una palanca, i Arquimedes, en explicar els principis de la palanca, sembla que va dir als seus amics: “Doneu-me un lloc on jo pugui recolzar-me i mouré el món”.
President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963.
Universidad de los Andes
Guerres nuclears: de quilotons a megatons
<<Two years ago I told this institution that the United States had proposed and was willing to sign a nuclear test ban treaty.Today this treaty has already been signed.It won’t end the war.It will not eliminate basic conflicts.It will not ensure freedom for everyone.But it can be a lever, and Archimedes, in explaining the principles of the lever, seems to have said to his friends: “Give me a place where I can lean and I will move the world.”
President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963.
Ho volen, pretenen sense èxit enfonsar-ho tot. Com que no poden governar tal com ells voldrien, que salti tot pels aires! Hi fan pensar a cada moment. Retrocés, autoritarisme, pronunciaments, sedició, rebel.lió militar, guerres civils i incivils, dictadures, presos polítics i exiliats. Un mal endèmic. La carta de presentació d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. La carta de presentació d’altres nacions de l’hemisferi occidental és el progrés humà i tecnològic, aquí, la deshumanització política i el conflicte permanent. Madrid és una mostra. No és bona escena per visitar ni pels tractats comercials. Injustícia política i sed de mal.
¡Firmar contra Catalunya! exclamaven
Demanen vots a Catalunya, immemorial nació catalana, però, any 2006, insten a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual. Mai han donat cap explicació i el caos de l’oposició ocasionat pel Partido Popular segueix vigent. Fins i tot, el tema ocupa planes del ‘The New York Times’ així com de tota la premsa europea. Mai han donat cap explicació.
“Más madera que es la guerra”, “Més fusta que és la guerra”
I anar baixant més fusta pel riu de la gran cascada de la tragèdia. Portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, per part del Partido Popular, i perquè existia en aquest TC una majoria en contra de l’Estatut d’Autonomia. Sempre contra Catalunya! De l’any 2006 al 2010 quatre anys per dictar la pitjor sentència retalladora, i deixar Catalunya sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia votat. Mai han donat cap explicació. Augment de l’independentisme. El caos, encara avui.
Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per un pèssim i injust finançament que porta a un cruel espoli fiscal. La xifra de 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Els primers en pagar i la desena en rebre.
El demanat diàleg sobre el ‘pacte fiscal’, a les escombraries
Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya, va parlar moltes vegades amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy del Partido Popular per tal d’esmorteir els efectes del mal finançament de Catalunya. Mas li va proposar a Rajoy un ‘pacte fiscal’ mitjançant unes sessions de diàleg i treball que mai van tenir lloc. Res de res. Quan es tracta de la Catalunya pagadora, per què molestar-se? El conflicte va anant creixent i posant en evidència l’espoli fiscal en una Catalunya nació que només compta a l’hora de pagar. El creixement de l’independentisme n’és una conseqüència. Per Madrid, però, Catalunya ha de ser tractada com una colònia.
Així ho van demostrar els esdeveniments posteriors. Per un costat la demanda del dret a decidir i de la llibertat d’un poble. Per l’altre, la repressió en tots els camps i mitjançant operacions encobertes que recorden a una política colonialista. El Congrés dels Diputats, el Senat, l’anterior Govern del Partido Popular i l’actual hauran de respondre en nom de la democràcia, de l’estat de dret i pel seu prestigi internacional.
<<Més fusta que és la guerra!>> Més política pèssima, ignorant, venjativa i d’injustícia contra Catalunya que és la guerra!
δ Cinc dies després de la seva arribada al Regne de Ponto (veni) i quatre hores després de veure per primera vegada a Farnaces i al seu exèrcit (vidi), César ja l’havia derrotat (vici).
Pedro Sánchez, també, després dels cinc dies de la seva reflexió nacional i internacional i abans de les eleccions catalanes, va desembarcar a Catalunya (veni), hores després va veure el camp de batalla electoral – Aragonès, Puigdemont, Junqueras i altres – (vidi), que el dia de les eleccions avançades i innecessàries, Illa-Sánchez ja els havien derrotat (vici). Primer acte, de moment, i en vindran molts més. El taló de l’escenari puja i baixa. El representant Puigdemont, comparat amb el president i candidat Joe Biden, és molt jove. La fe mou muntanyes.
Fuetades i desunió
La desunió visceral i contumaç de l’independentisme polític ha provocat tal resultat electoral. Ni l’espoli fiscal quantificat en 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, ni el patiment ciutadà constant degut a una xarxa de trens de rodalies propis del segle XIX, ni l’Estatut d’Autonomia vigent que no és el que el poble va votar, ni l’horror de les operacions encobertes pagades amb fons públics de la denominada operación Cataluña, ni el denominat ‘155’ exterminador de l’autonomia, ni els representants presos polítics, ni els exiliats polítics a Europa des de fa 8 anys, ni la immensa repressió, ni el colonialisme espanyol demostrat amb tots aquests fets i altres, fan esclatar la necessària unió política independentista que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, han demostrat i demostren arreu del país. Tampoc aquesta mandrosa abstenció del 42% a les eleccions catalanes del 12M, contribueix a aquesta necessària unió de l’independentisme.
Fracàs de l’Estat espanyol
També, l’independentisme, ens mostra el grandiós fracàs nacional i internacional de l’Estat espanyol i dels seus Governs que, per un autoritarisme de segles passats, impedeixen el desenvolupament d’un estat federal i consenteixen una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. I mentre, Catalunya paga, paga i paga. La primera en aportar i la desena a rebre.
Conversacion sobre Historia
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Anunci del tractat de prohibició de proves nuclears
Anuncio del tratado de prohibición de pruebas nucleares
Nuclear Test Ban Treaty Announcement
<<Aquest tractat limitat de prohibició de proves nuclears, segons el nostre criteri més acurat, és més segur per als Estats Units que una limitada carrera d’armes nuclears.Per totes aquestes raons, tinc l’esperança que aquesta nació aviat aprovarà aquest tractat.Sens dubte donarà origen a un debat al Senat i a tot el país.La Constitució, sàviament, exigeix el consentiment i consell del Senat en tots els tractats, i aquesta consulta, en realitat, ja ha estat iniciada.Tot això es farà com cal.Un document que pugui assenyalar l’oportunitat històrica i constructiva que el món celebri un debat també històric i constructiu>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).
<<This limited nuclear test ban treaty, in our most careful judgment, is safer for the United States than a limited nuclear arms race.For all these reasons, I am hopeful that this nation will soon approve this treaty.It will certainly give rise to a debate in the Senate and throughout the country.The Constitution wisely requires the consent and advice of the Senate in all treaties, and such consultation has, in fact, already been initiated.All this will be done as it should be.A document that can point out the historic and constructive opportunity for the world to hold a historic and constructive debate>>.
(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).
Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions de novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica. És fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units, senador per Nova York i candidat pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de l’any 1968. També és nebot del que va ser recordat i estimat president dels EUA (1961-1963), John F.Kennedy.
<<Així mateix, confio que tots vosaltres, els ciutadans d’aquest país, preneu part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots.I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en nom dels quals hem de discutir.Aquest debat implicarà la presència d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només a les mans.El dret i responsabilitat són de vosaltres>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).
Diario AS
<<Likewise, I trust that all of you, the citizens of this country, will take part in that debate, because this treaty is for everyone.And it particularly relates to our children and grandchildren, on whose behalf we must argue.This debate will involve the presence of military, political and scientific experts, but it should not be left solely in their hands.The right and responsibility are yours>>.
(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).
∏ A ses Illes Balears -Països Catalans- ‘Vox’ i el Partido Popular, volen treure la paraula ‘català’ del seu Estatut d’Autonomia votat, en el seu dia, pel poble. D’aquesta manera s’incompleix i es vilipendia la Constitució espanyola. És una tècnica del Partido Popular que ja va utilitzar quan van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, retallati aprovat pel Congrés dels Diputats, pel Senat, ratificat pel rei i votat pel poble.
La qualificació de ‘lapao’ a la llengua catalana – Llei de Llengües d’Aragó- aprovada, en el seu dia, pel Partido Popular i que es parla a la Franja d’Aragó, posa en evidència aquesta tècnica de la destrucció que tanta raó dóna a l’independentisme.
Any 2006. L’instar a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat per un poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual.
La creuada en contra de la llengua catalana, reviu imatges del franquisme i el feixisme. Una política sense seny es perdre el temps i diners públics. Burlar-se dels ciutadans que esperen de la política un gran, honest, útil, just, democràtic i protector servei públic.
El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals com el francès, l’occità, el retoromànic, el castellà, el gallec o el portuguès. A Catalunya, immemorial nació catalana, conviuen familiarment, ensenyament i socialment el castellà i el català. En la seva dura, penosa i castigada lluita per subsistir, mai a Catalunya i als Països Catalans s’ha perseguit la llengua castellana. Han conviscut i conviuen. El català sí que ha estat perseguit i es torna a fer.
Θ El cas de Sandro Rosell, 39è president del Futbol Club Barcelona, podria arribar al despatx oval de la Casa Blanca. Les tres grans finestres situades darrere dels despatx del president dels Estats Units d’Amèrica, són la transmissió de la gran premsa, ràdio i televisió al món. Així ho va entendre John F.Kennedy.
L’FBI “molt enfadats”
Ara, i amb relació al terrible, injust i penós camí recorregut de 2 anys de presó ‘preventiva’, Sandro Rosell va explicar a la programació de matí i tarda de RAC1 (08/04/2024) que l’FBI el va investigar per ordres de la policia patriòtica -durant el Govern del Partido Popular- i que l’excomisari Villarejo “és una víctima més” i accepta fer un cara a cara amb ell a ‘El món a RAC1’. Sembla, ara, que l’FBI estan molt enfadats de com es van desenvolupar les coses a Espanya. Seria hora de que el Govern espanyol donés explicacions sobre aquestes qüestions tan fosques -Operación Cataluña- per aclarir dubtes sobre la democràcia i l’estat de dret a Espanya.
Tampoc, la no renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa 7 anys, ajuda a la democràcia i a l’estat de dret. Quantes vegades la Comissió i Parlament europeus han demanat i intervingut en aquesta renovació! També, aquesta manca de renovació del Consell General del Poder Judicial, causa una inseguretat ciutadana, jurídica, política, parlamentaria, legislativa i de bloqueig de nous càrrecs per a la modernització i eficàcia de la justícia en una nació de nacions com és Espanya. I no, no, no, l’Espanya dels representants presos polítics catalans, els representants polítics catalans exiliats a Europa, que cada dia que passa augmenta els seu número i ja són 11 els exiliats en aquests moments.
Recollida de signatures, “contra Cataluña”, deien
Si a tota aquesta situació que ens recorda temps dictatorials, hi afegim causes inicials, continuades i actuals com va ser la recollida de signatures, l’instar a signar per part de l’expresident Mariano Rajoy ‘Partido Popular’, i per tot el territori format per nacions i ‘regiones’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Preguntats per la premsa els espanyols que van participar en la recollida de signatures deien ¡firmar contra Cataluña! Es tractava d’anar contra Catalunya. La Catalunya ‘pagadora’ que és la primera en aportar -22 mil millons d’Euros cada any- i la desena en rebre. El sempre contra Catalunya! que dóna molts vots i augmenta l’independentisme.
Retallat i destrossat, l’Estatut, no és el que el poble va votar
Any 2006. Després de la gran recollida de signatures espanyoles contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, i a instancies del Partido Popular, portar-lo al Tribunal Constitucional. Quatre anys de tragèdia abans d’emetre la pitjor de les sentències i com a conseqüència de la mala política del ¡siempre contra Cataluña! del Partido Popular. El màxim propulsor de l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya i la seva utilització com a arma electoral.
La Valira
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?
¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?
WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?
<<Per tant, hem de perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de produir canvis constructius dins del bloc comunista, que a la seva vegada donin lloc a solucions que ara sembla que hem quedat molt allunyades de nosaltres.Hem de dirigir els nostres assumptes en tal forma com per als interessos dels comunistes portin a un acord de veritable pau.Sobre tot, quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears han d’evitar a tota costa aquelles confrontacions que obligaran a un adversari a triar bé una humiliant retirada o repetir a una guerra nuclear.Adoptar aquest últim extrem en una era atómica només evidenciaria una bancarrota en la nostra política o un desig col·lectiu de mort per a tot el món>>.
(President John F.Kennedy, Universidad Americana, Washington, D.C., 10 de juny de 1963).
<<Therefore, we must persevere in the search for peace, with the hope that constructive changes will occur within the communist bloc, which in turn will lead to solutions that now seem to have remained very far from us.We must direct our affairs in such a way that the interests of the communists lead to a true peace agreement.Above all, even when we defend our own vital interests, nuclear powers must avoid at all costs those confrontations that force an adversary to either choose a humiliating retreat or resort to nuclear war.Adopting this last extreme in an atomic era would only evidence a bankruptcy in our politics or a collective death wish for the whole world>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
Candidat indepenent, humanista, responsable i de grans valors polítics i socials, a les eleccions del Novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica
——————————————————————————–
LA FRASE
“Ells no saben què signifiquen les cançons.Merda! ni jo mateix sé què signifiquen!”
“They don’t know what the songs mean.Shit! I don’t even know what they mean!”
Bob Dylan
Bob Dylan, circa 1965.
——————————————————————————–
LA SEVA TERRA VERDA, FREDA I EL VIOLÍ PER A TOTS
Anem cap a una altra dimensió de l’Art Musical que dóna pas al violí com instrument popular i obert cap a totes les tendències musicals. Avui ens acostem al ‘Country’ de les províncies marítimes del Canadà on s’estudia i es practica el violí. S’escolta, es balla i es canta. Aquí, també, pel que fa al ball ‘Country’, però, s’opta pels mateixos instruments musicals i concerts repetitius amb uns sorolls extremats i, sempre a hores intempestives!
Ψ Ja no se’n recorden o ho fan veure que l’oblit és el remei pèssim. Cues de pansa, no, no, no, apartar-les! Utilitzar Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. Sempre contra Catalunya! I, els del Partido Popular, són catedràtics en aquesta qüestió. Aquests, els del dictatorial ‘155’ -càstig provinent del colonialisme del segle XIX- pretenen recollir vots a Catalunya? Que estrany! Quan la seva especialitat derivada de la mala política és instar a recollir signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat pel poble. !Firmar contra Catalunya¡ Així ho exclamaven davant la premsa els signants. Contra Catalunya! Any 2006, el de la ignomínia d’utilitzar la nació catalana com a arma electoral. Més tard vindria el !a por ellos! Sempre contra la Catalunya ‘pagadora’ ofegada per l’espoli fiscal.
A on van a parar?
Els 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, se’n van cap a Madrid, i no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol? Això provoca un considerable ofec econòmic i social a Catalunya que és la primera nació en aportar cap a Espanya i la desena en rebre. Una flagrant injustícia de l’actual finançament autonòmic que no els passa al País Basc i a Navarra.
Infinitat de vegades el després Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, li va demanar a l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular, diàleg i sessions de treball, perquè Catalunya pogués salvar-se del seu mal finançament -gairebé 8 milions d’habitants- mitjançant un pacte fiscal. A jutjar pels esdeveniments posteriors, cada vegada amb més trepitjada colonialista, l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del Partido Popular, no van intentar comprendre res, cap sessió de diàleg i treball, embolicar-ho tot cada vegada més, ignorar el progressiu i massiu malestar de la nació catalana, no fer cas de l’augment de l’independentisme…La pèssima i arrogant política del Partido Popular de tractar Catalunya, immemorial nació catalana, com a una colònia. No a un just pacte fiscal, però si a portar al Tribunal Constitucional més de 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. No a un just pacte fiscal, però si el ‘155’ per anul.lar l’autonomia. No a un just pacte fiscal, però si als representants presos polítics catalans. No a un just pacte fiscal, però si als representants exiliats polítics catalans que encara romanen exiliats. No a un just pacte fiscal, però si a la repressió que encara dura.
I ara volen els vots dels catalans?
I ara, el Partido Popular, volen presentar-se a les eleccions del proper mes de maig a Catalunya i obtenir vots a cabassos. Per què? Pel sempre contra Catalunya que van començar a practicar des de l’any 2006 contra l’Estatut d’Autonomia? Per fer fora, eliminar i enterrar la llengua catalana -retorn a la dictadura franquista- com estan fent a marxes forçades a València i a les Illes Balears?
El Nacional.cat
Al sempre contra Catalunya! s’imposa: independència!
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Quina classe de pau desitgem?
¿Qué clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
“Tots som mortals”
“Todos somos mortales”
“We are all mortal”
<<Així, doncs, no tanquem els ulls davant les nostres diferències, i parem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre aquestes diferències.I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar que el món se senti segur enmig de les seves divergències.Doncs en una anàlisi final, la nostra baula bàsica i comuna és que tots habitem en aquest mateix planeta;tots respirem el mateix aire;tots desitgem el millor per al futur dels nostres fills.I tots som mortals>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
Robert Kennedy, Jr., candidat independent -eleccions 2024- a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.
<<So, let us not close our eyes to our differences, and let us pay attention to our common interests and the most suitable means by which such differences can be resolved.And if we can’t solve them right now, at least we can help the world feel safe in the midst of its divergences.Well, in a final analysis, our basic and common link is that we all inhabit this same planet;We all breathe the same air;We all wish the best for our children’s future.And we are all mortal>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
ℑ <<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a l’ocupació de les armes nuclears, seria una guerra molt diferent de totes les altres que registra la Història.Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys emprant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i russos, així com un crescut nombre d’éssers humansque habiten a altres regions d’aquest planeta.I els supervivents, tal com va advertir el senyor Khrusxev als xinesos comunistes, «els supervivents envejaran els morts».Doncs heretarien un món tan devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror.Així doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra.Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tan perillosa, i fem tot el que està de part nostra per evitar que el món sencer mori>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<A war, today or tomorrow, if it led us directly to the use of nuclear weapons, would be a very different war from all the others recorded in History.A large-scale nuclear exchange lasting about sixty minutes, or less, using the weapons that exist today, could wipe out more than three hundred million Americans, Europeans and Russians, as well as a large number of human beings, from the surface of the Earth.that live in other regions of this planet.And the survivors, as Mr. Khrushchev warned the Chinese communists, “the survivors will envy the dead.”For they would inherit a world so devastated by explosions, fire and poison, that today we are not even able to conceive all its horror.So let us try to keep the world away from that war.Let us make the most of this and other opportunities to reduce tension, to reduce this tremendously dangerous nuclear arms race, and let us do everything on our part to prevent the entire world from perishing.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
<<Aleshores, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als ossos, amb leucèmia a la sang o amb verí als pulmons, podria semblar petit en comparació dels perills naturals que aguaiten a la salut.Però aquest no és un risc natural per a la salut ni tampoc un tema estadístic.La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nadó nounat, d’un nadó que pugui néixer després que tots els presents ens haguem anat, ha de ser motiu de preocupació per a tots nosaltres.Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant de les quals haguem de mostrar-nos totalment indiferents >>.
President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.
<<So, the number of children and future children of these children with cancer in their bones, with leukemia in their blood or with poison in their lungs, could seem small compared to the natural dangers that threaten health.But this is not a natural health risk nor a statistical issue.The loss of a human life or the deformation of a newborn baby, a baby that may be born after all of us here are gone, should be a cause for concern for all of us.Our children and grandchildren cannot be simple statistics to which we must be totally indifferent.
President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.
——————————————————————————–
LA FRASE
“Quan es va constituir la Generalitat provisional tot Espanya va pensar que l’Estatut representava grans beneficis per a Catalunya i va iniciar-se una cursa esbojarrada d’ambició d’autogovern a la resta de països i regions de l’Estat”.
Swissinfo
Josep Tarradellas i Joan
Ex President de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
——————————————————————————–
JAZZ I VIOLÍ, CARRERA OBERTA
‘Eufòria’ per la bona música.No, a sempre amb els mateixos instruments, identiques cançons, els mateixos tons de bateries i els repetitius tons de veus.L’espectacle de sempre per aparèixer als platós de televisió i als mòbils.Música per a un dia, música perduda.
⊗ En els temps civilitzats amb dictadors cruels, despietats i guerres terribles costa més volar en llibertat, si és un sol que ho vol fer, o pocs els que l’acompanyen. Però, si són milions resulta més fàcil travessar la barrera del so. La lliçó, veu, paraules i imatges dels que ho han fet, és un exemple que no morirà mai. No només per a les seves famílies, sinó per a tota la humanitat. Sabem qui són i els recordem.
A ‘To kill a Mockingbird’, ‘Matar un rossinyol’, ‘Matar a un ruiseñor’, la senyora Harper Lee explica l’essència de la justícia i la llibertat, la dignitat de la persona humana i la pau. Considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme. Tots els alumnes i estudiants l’haurien de llegir en català, castellà i anglès. I, per descomptat, veure la pel.lícula. Pares i mares! Aparqueu els mòbils infernals i mireu amb els vostres fills ‘Matar a un ruiseñor’. Llegiu el llibre. Mestres i professors! Feu el mateix.
Llibre publicat l’any 1960 als Estats Units d’Amèrica mentre John F.Kennedy corria per tot el país en una interminable campanya electoral. Pel seu llibre, la senyora Lee va guanyar un ‘Premi Pulitzer’ i el director Robert Mulligan, en va fer una gran pel.lícula estrenada l’any 1962. Tres Oscar d’un total de 8 nominacions. També, totes les escoles dels EUA el van adoptar com a llibre principal de lectura considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme.
Atticus, Tom i ‘Boo’ Radley
Atticus Finch (Gregory Peck), el pare de família vidu que ha de donar exemple, abraçar i estimar als seus dos fills. Un gran advocat bo i just que, per petició del jutge, ha de defensar a un pare de família, negre, pobre, acusat de violació i que és innocent. Un advocat que defensa, fins a les últimes conseqüències, la justícia i la igualtat davant la llei. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?
Tom Robinson (Broch Peters), el negre bo, de cor generós, pare de família, disposat sempre a ajudar a tothom i vivint en un estat del sud dels EUA com el d’Alabama, tan difícil per a la vida dels negres. A Tom se l’acusa de la violació d’una noia blanca, però, és innocent. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?
Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval), que viu amb el seu pare en una casa d’espant i tenebrosa. Són considerats els dolents del poble. Però, en realitat, ‘Boo’ Radley fa el bé i estima als fills de l’advocat Atticus. Els salva la vida. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?
Atticus Finch (Gregory Peck)
Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval)
Tom Robinson (Brock Peters)
Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?
∝ Les famílies treballadores o, sense feina, són les que ho han de patir i pagar. Els déus de la injustícia, encara manen? On és la justa economia provinent de la intel.ligència humana? Els habitants dels planetes cremats, apagats, morts, sense vida, no eren intel.ligents i compassius? No és per res , no. Només per constatar si amb fam, guerres i extermini de la Terra la vida humana pot continuar existint.
Cap a la cuneta
I tot comença amb uns preus ofegadors que aparten a milers de famílies cap a la cuneta. Sí, extraterrestres, sigueu a la galàxia que sigueu, us ho expliquem. Mentre les grans corporacions bancàries, energètiques, alimentàries tripliquen els seus beneficis, multitud de famílies no poden retornar els crèdits hipotecaris i pagar els rebuts familiars, degut a la constant pujada dels tipus d’interès, ara el 4,5%. Economistes experimentats reflectien les seves opinions de que, ara, el tipus d’interès començarien a baixar, però, no. La fantasia la podem trobar als contes d’Andersen; no als bancs superiors i gens entranyables.
La senyora Lagarde ha dit que no
La senyora Christine Lagarde, presidenta del mastodòntic BancCentral Europeu, ha dit que no, que ara no toca baixar els tipus d’interès i, així, deixa atemorides a milions de famílies treballadores. Famílies que no han estat elles les que han pujat els preus, sinó, uns altres que tripliquen els seus beneficis i deixen a les cunetes a milers dels seus conciutadans. Actuen com volen.
No crec que la senyora Lagarde, amb uns emoluments de 428.000 Euros anuals, vagi en aquest mateix treno, en un de rodalies. Més aviat circula en un tipus ‘l’Orient Express’, lluny de totes aquestes consideracions que tant fan patir a les desvalgudeseconomies familiars. Ja ho diem, Dickens.
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÓRIA
QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?
¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?
WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?
<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès que arribi a regnar una autèntica pau i que s’aturi aquesta absurda carrera d’armaments.Un acord amb aquesta finalitat servirà tant als interessos soviètics com als nostres, i fins i tot les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos.>>
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<In short, both the United States and its allies, as well as the Soviet Union and its allies, have a mutual and deep interest in seeing genuine peace reign and stopping this absurd arms race.An agreement to this end will serve both Soviet and our interests, and even the most hostile nations must accept and maintain the obligations inherent in the treaties, because it will be in their own interests.>>
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————-
LA FRASE
“En un país on persisteixen tots els trets del colonialisme, on la multitud de la cultura respira i transpira amb porus europeus tant a les parts plàstiques com a la literatura, ha de ser així.Tot intent d’exaltació nacional és un procés de rebel·lia anticolonial i ha de disgustar les capes que tenaç i inconscientment preserven la dependència històrica.”
“En un país en que persisten todos los rasgos del colonialismo, en que la multitud de la cultura respira y transpira con poros europeos tanto en las partes plásticas como en la literatura, tiene que ser así. Todo intento de exaltación nacional es un proceso de rebeldía anticolonial y tiene que disgustar a las capas que tenaz e inconscientemente preservan la dependencia histórica.”
Þ El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, és el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta títols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i màster per la ‘London School of Economics. També ha exercit càrrecs importants i avançats. En definitiva, està preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. Nació formada per estats federals lliures i que també són Estat. Allà no existeix això de les autonomies del ‘café para todos’, per això mateix, els EUA són els primers del món. Els més avançats i treballadors. Els que compten amb més premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’, vacances interminables i rècords en absentisme laboral.
Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrà. I més premis si treballa més del que ha de treballar i fa les coses més ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot és Madrid!
L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de Catalunya
L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten.
L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial nació catalana, és una forta raó de l’independentisme.
Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Quina mena de pau desitgem?
¿Qué clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
<<Avui dia, si la guerra esclatés de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos països serien les principals víctimes.És un fet veritablement irònic, però és cert que les dues potències més fortes siguin les que corren més perill de ser devastades.Tot el que hem construït, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruït les primeres vint-i-quatre hores.I fins i tot a la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes càrregues i perills a molts països, incloent-hi els aliats més propers a nosaltres, els nostres dos països són els que suporten les més pesades càrregues.Doncs tots dos estem dedicant fantàstiques quantitats de diners a la fabricació d’armes, diners que podrien ser millor dedicats a combatre la ignorància, la pobresa i les malalties.Ambdues nacions estem dins d’un cercle viciós i terriblement perillós, en què les sospites d’una banda desperten les de l’altra, i la creació de noves armes obliga a idear-ne de noves que contrarestin les primeres…, i així successivament>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Today, if war were to break out again at some point, no matter what, our two countries would be the main victims.It is a truly ironic, but true, fact that the two strongest powers are the ones most in danger of being devastated.Everything we have built, everything we have worked so hard for, would be destroyed in the first twenty-four hours.And even in the cold war, which brings so many burdens and dangers to many countries, including our closest allies, our two countries bear the heaviest burdens.Well, we are both spending fantastic amounts of money on weapons manufacturing, money that could be better spent fighting ignorance, poverty and disease.Both nations are in a vicious and terribly dangerous circle, in which the suspicions of one party arouse those of the other, and the creation of new weapons forces the devising of new ones to counteract the first…, and so on>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
“El colonialismo visible te mutila sin disimulo: te prohíbe decir, te prohíbe hacer, te prohíbe ser. El colonialismo invisible, en cambio, te convence de que la servidumbre es tu destino y la impotencia tu naturaleza: te convence de que no se puede decir, no se puede hacer, no se puede ser.”
Eduardo Galeano
(Escritor y periodista uruguayo, 1940-2015)
—————————————————
PAU, MÚSICA I CULTURA EN LLOC DE GUERRES EXTERMINADORES
♥ ‘L’últim pistoler’, any 1976, Don Siegel com a director. Situació: Estat de Nevada. L’última pel.lícula del llegendari actor John Wayne, ja malalt de càncer. L’última traïció, els últims trets…i una visió de les praderies del Vell Oest. Els poblets emblanquinats per la neu i per el vent dels deserts, els salons abarrotats de bevedors de whisky i de jugadors de pòquer, els ranxos de bestiar, les diligències, els duels, la violència…tot un món canviant amb la figura incrustada i corpulenta del pistoler ‘defensor’ dels patidors de les injustícies, dels xèrifs i comissaris corruptes, dels atropellaments i cavalcador incansable del Vell Oest. L’escena final de la pel.lícula ‘L’últim pistoler’ i per què no recordar-ho l’últim got de whisky brindant per la seva última victòria: John Wayne, l’incansable cavalcador del Vell Oest.
——————————————————————————–
Publicat a General | Comentaris tancats a ‘L’últim pistoler’, necessari al Vell Oest
♥ Els avis, principalment, sempre m’ho havien avisat així. O, també, l’altre refrany català que diu: <<les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats>>. Era una costum quotidiana escoltar-los a casa. <<És que és un nen molt mogut>>, sentia dir. O aquell que em feia certa por, <<a aquest nen el dimoni el té agafat>> i que, ara, al recordar-ho, em fa pensar amb Russell Crowe a ‘L’exorcista del Papa’. Refranys familiars, avui, gairebé desapareguts com molts altres que feien rumiar, pensar i moure la matèria cerebral. Allò que alguns governants del món -apòstols de la guerra i la mort- tenen paralitzat: el cervell.
Jugar al carrer era un divertiment indescriptible, ara, malauradament, els mòbils i el seu mal ús ho estan destrossant tot. Són l’exemple del ‘no persona’. El trencament de la convivència escolar i altres fets pitjors. Se’n parla per tot arreu i, per això mateix, erudits de tot el món en la matèria i del comportament humà i escolar, reclamen la no disposició dels mòbils fins per sobre dels 16 anys. Ho avisa el catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida, Anton Aluja quan explica que “l’ús problemàtic del telèfon intel.ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant,“cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”. Pares!
A mesura que es fan grans, evitar perdre la il·lusió per l’art, la lectura, el cinema, el paisatge, el jugar i compartir, les aventures, davant del bombardeig massiu irracional per l’ús i mal ús dels mòbils. El parany dels mòbils.Conviure en companyia per viure en llibertat i la felicitat en una Terra que, entre tots, cal respectar i estimar.
∇ Escolto a la ràdio -tertúlia havia de ser- que uns diputats catalans entren en un restaurant de la capital del regne -de diferents regnes històrics poderosos, lliures, intel.ligents i de progrés, s’ha passat a un de sol forçat, mal avingut i conflictiu- i demanen per poder dinar. Assentats ja a un lloc els representants catalans parlen, i, valga’m Déu quin horror! Ho fan en català. En la seva llengua de naixement. Hi ho fan a Madrid! De la qual en diuen ‘città aperta e libera’. Tan punt senten parlar català, els de la taula del costat, com en el ‘Café de Rick’ de Casablanca, s’aixequen i demanen per canviar de lloc. És clar que en Rick (Humphrey Bogart) no hi era per poder solucionar, amb diplomàcia, la papereta.
Fanatisme? Catalanofòbia? O la Inquisició espanyola del segle XXI?
Monarquia constitucional i Estat federal
A Bèlgica que acull als representants exiliats polítics catalans i degut als seus històrics conflictes territorials, van actuar amb treball polític, intel.ligència i responsabilitat d’Estat. Així, l’any 1994, tot i ser una monarquia constitucional, van modificar la Constitució per fer possible un Estat federal. Avui, Bèlgica, és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip, el setè rei dels belgues. Aquest estat federal està integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel-lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).
Els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel.les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins de Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.
La monarquia i estat federal de Bèlgica són un exemple de gran actuació política, davant l’històric i permanent conflicte territorial, cultural i de llengües que tan debilita a l’Estat espanyol, la pau i a la democràcia.
La imposició de la llengua única, la imposició del partit únic, el totalitarisme, la dictadura
——————————————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
Quina mena de pau desitgem?
¿Qué clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
President John F.Kennedy, el President màrtir
<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pugui no tenir virtuts.Com a nord-americans, pensem en el comunisme com una cosa que ens repugna a tots, com una cosa que nega tota dignitat i llibertat personal.Però encara hem d’admirar el poble rus pels seus èxits en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C. 10 de juny de 1963).
<<No government or social system is so evil as to think that its people may lack virtues.As Americans, we think of communism as something repugnant to all of us, as something that denies all personal dignity and freedom.But we still have to admire the Russian people for their many achievements in the fields of science and outer space, in cultural and economic development, in culture and in many acts of undoubted value.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
<<Entre els molts trets comuns als nostres dos pobles, cap no és més assenyalat que el nostre horror a la guerra.Com a cas únic entre les grans potències: mai no hem guerrejat entre nosaltres.I cap nació, en la història militar, no ha patit tant com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides.Incomptables milions de llars i granges van ser incendiats o saquejats.Un terç del territori de la nació, incloent-hi gairebé les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de ruïnes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Chicago.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Among the many traits common to our two peoples, none is more notable than our horror of war.As a unique case among the great powers: we have never fought against each other.And no nation, in military history, has suffered as much as the Soviet Union during World War II.At least, Russia lost twenty million lives.Countless millions of homes and farms were burned or looted.One third of the nation’s territory, including almost two thirds of its industrial zones, was turned into a veritable pile of ruins… a loss equivalent to the devastation of this country east of Chicago.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
“l’ús problemàtic del telèfon intel·ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant, “cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”.
Anton Aluja
Catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida
Una classe als EUA. Més llibres, llibretes, bolígrafs, llapis i dibuixos. Sense mòbils. Ordinadors, els justos i en el moment apropiat.
Les personalitats més agressives, impulsives, inestables emocionalment i amb ansietat fan un ús problemàtic o abusiu dels telèfons intel·ligents. Així ho conclou una recerca del grup de neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), en què també ha participat la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat publicada per la revista Current Psychology.
——————————————————————————-
Quan el violí puja cap a les estrelles
Als Estats Units d’Amèrica i en els concerts de ‘Jazz’, el violí destaca en lloc important. Manté una força especial en el conjunt del grup musical i comparteix el so, junt amb els altres instruments que no té perquè ser sempre els mateixos. Allà, el violí, aporta història, tradició i art musical. Aquí, el ‘Jazz’, aparta el violí i els violinistes. És sempre el mateix conjunt musical, els mateixos instruments i mancats de la força i sentiment que aporta la veu del violí.
Ho poden escoltar a l’enregistrament del concert que avui aportem dels Estats Units d’Amèrica. Allà ens hi trobem. Escoltin!
———————————————————————————————————-
Nadals amb exiliats
La denominació Espanya, parc temàtic i platja d’Europa, -sense aigua de pluja-, sempre vol donar exemples. La xifra de turistes estrangers a Espanya durant l’any actual és de 85 milions que visiten un país amb, fins fa poc, presos polítics catalans. Hi romanen encara els representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’exili, com a la Unió Soviètica, és un cruel i mal exemple. ‘Sempre contra Catalunya’, sempre contra la Catalunya pagadora ofegada com a conseqüència d’un insaciable espoli fiscal -22 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn- ha portat a la situació actual. L’escandalosa situació de 13 comunitats autònomes, de les 17 existents, que reben molt més del que aporten i castiguen a les altres. Roman pendent una explicació per part d’aquestes comunitats i la voluntat de canviar l’injust sistema de finançament actual. Per Catalunya, immemorial nació catalana, i per tot el que es veu -sempre contra Catalunya-, la independència és el camí.
La judicialització de la política iniciada per el nomenat i nefast ‘155’ de l’expresident Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), conseqüència de la situació actual.
∫ De nou els Estats Units d’Amèrica. No només se’n parla des del ‘The New York Times’ o del ‘The Washington Post’, sinó que correspon a una referència mundial quotidiana. És així, es parli del que es parli. Com d’uns premis Nobel constants. En tot i de tot. Com podria ser, tractar sobre la Palestina massacrada, país dels filisteus, terra sagrada de Jesús de Natzaret i avui tan martiritzada.
Fa 75 anys que l’organització de les Nacions Unides (l’ONU), amb seu a Nova York, milers de representants dels països del món van votar perquè els israelites tinguessin un Estat propi. Així es varen poder retrobar i ajuntar els jueus escampats pel món. Els Estats Units van moure roques de les muntanyes i, fins i tot, arbres seqüoies perquè la votació de l’ONU fora favorable al poble d’Israel. També Moisès -Charlton Heston a ‘Els Deu Manaments’- aixecant el seu bastó va fer separar les aigües del Mar Roig, perquè el poble d’Israel pogués travessar-ho tot fugint de l’exèrcit egipci.
Palestina no té cap Moisès. “Palestina tindrà el seu propi Estat!” cridaven els de l’ONU fa 75 anys. Ja ho veuen el que tenen els palestins: camps de refugiats, tensions, morts, patiment i guerres continuades, mentre Israel s’ha fet i es fa més gran a costa dels palestins.
Els Estats Units podrien fer molt més per Palestina, i, el missatge de Kennedy
Els Estats Units d’Amèrica, experts amb els seus 50 Estats federals lliures i amb la seva forta influència jueva, podrien fer molt més perquè Palestina tingués, ja, el seu propi Estat lliure. Menys subministrament d’armes, menys guerra i dolor i més diplomàcia racional i responsable. Caldria recordar les paraules del president màrtir John F.Kennedy: “Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços amb el nostre control d’armaments com ho hem estat en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altra banda de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau”.
“If we are to open new doors to peace, if we are to seize this opportunity for progress; if we are to be as bold and astute in our arms control as we have been in their invention, then let us demonstrate to allthe world on this side of the wall and to those living on the other side of the wall, that the United States, that a strong America also longs for peace.” (JFK).
——————————————————————————–
LA FRASE
La música és per a l’ànima allò que la gimnàstica per al cos.
Ω A jutjar pels grans tumults, revoltes, agitació, violència instigats per l’extrema dreta i l’ultradreta -si passés a Catalunya cridarien i acusarien de rebelión i sedición amb condemnes terribles-, que diàriament succeeixen pels carrers de Madrid i en altres llocs de les regiones i provincias d’Espanya contra Catalunya, immemorial nació catalana, els catalans, l’amnistia i el president espanyol Pedro Sánchez, els exiliats representants polítics catalans podrien ser enviats a Alcatraz. Ja saben, El hombre de Alcatraz. I, amb càstig perpetu. L’odi instigat del sempre contra Catalunya.
Presos polítics catalans amb quatre anys de presó complerts i, ara, alliberats. La comdemna de cent anys de presó en conjunt i, en l’actualitat, les amenaces que, de tant en tant, la premsa deixa entreveure que podrien tornar a ser tancats. Anys i anys de presó per portar a terme una consulta a un poble mancat de l’Estatut d’Autonomia que va ratificar, i una declaració d’independència inexistent com en un planeta d’una pel.lícula de the Marvels. Càstig injust i desproporcionat contra els representants polítics catalans que, una vegada i una altra, i des de l’any 2005, demanaven diàleg polític i ser escoltats pels governs espanyols. No al ‘155’ ni a la judicialització de la política que ha portat a la situació actual. Però, als catalans, només se’ls escolta a l’hora de pagar.
Representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’aspecte fosc d’una democràcia tardana que tant li costa mantenir-se a la superfície. Els exilis mantenen viva la força independentista.
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Quina classe de pau desitgem?
¿Que clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
Magnicidi, cop d’estat contra el President ‘màrtir’ John F.Kennedy per haver-se negat a enviar tropes de combat i als terribles bombardejos al Vietnam del Nord. La seva ordre-memoràndum nº 263 “National Security Action Memorandum”sobre l’inici de tornada del Vietnam -abans de finalitzar l’any 1963-, de 1.000 efectius militars cap als Estats Units, mai no va ser complerta. El seu propòsit era la tornada total dels efectius militars del Vietnam del Sud abans de l’any 1965, la negociació diplomàtica i acabar amb el conflicte heretat. Es calcula que van morir en total entre 966.000 i 3.010.000 vietnamites. Els Estats Units van comptabilitzar 58.159 baixes i més de 1700 desapareguts, constituint la contesa més llarga d’aquest país fins a la Guerra de l’Afganistan.Va ser una de les guerres més importants de la Guerra Freda.
Després de l’assassinat de Kennedy, impulsor de la Pau, el president Lyndon B. Johnson, amb la seva ordre NSAM #273 del 26 de novembre de 1963, va anul·lar l’ordre del seu antecessor de retirar 1000 militars per a finals d’any.
De no haver estat assassinat el 22 de Novembre de 1963 a Dallas (Texas), el President Kennedy hauria pogut evitar aquella guerra tan terrible.
<<Enfoquem el problema cap a l’assoliment d’una pau més pràctica i duradora, basada no en una revolució sobtada de la naturalesa humana, sinó en una evolució gradual de les institucions humanes, en una sèrie d’accions concretes i d’acords efectius que redunden enbenefici de tots els interessats.No hi ha una clau que obri les portes d’aquesta pau, ni tampoc hi ha una fórmula màgica que puguin adoptar una o dues nacions.La veritable pau ha de ser el producte dels esforços de moltes nacions, la suma de molts actes.Ha de ser dinàmica, no estàtica, canviant constantment per fer front a les necessitats de cada nova generació.Ja que la pau no és més que un procés, una manera de resoldre problemes>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Let us focus the problem towards achieving a more practical and lasting peace, based not on a sudden revolution in human nature, but on a gradual evolution of human institutions, on a series of concrete actions and effective agreements that result inbenefit of all interested parties.There is no key that will open the doors of this peace, nor is there a magic formula that one or two nations can adopt.True peace must be the product of the efforts of many nations, the sum of many acts.It must be dynamic, not static, constantly changing to meet the needs of each new generation.Since peace is nothing more than a process, a way to solve problems>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
– “El poble israelià ha demostrat que és possible fer la pau, que la pau obre les portes a una economia i una societat millors, que la pau no és només una pregària. La pau està abans que tot als nostres precs, però és tambél’aspiració del poble jueu, una genuïna aspiració per la pau…”.
-“Seguirem en el camí de la pau amb determinació i fortalesa. No ens aturarem. No ens donarem per vençuts. La pau triomfarà sobre tots els seus enemics, perquè l’alternativa és pitjor per a tots nosaltres. I hem de prevaldre.”
Isaac Rabin
Yitshaq Rabín va ser un militar i polític israelià. Fou el setè cap d’Estat Major de l’Exèrcit d’Israel entre 1964 i 1967, ambaixador d’Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins al seu assassinat el 1995.
– “The Israeli people have shown that it is possible to make peace, that peace opens the doors to a better economy and society, that peace is not just a prayer. Peace comes first and foremost in our prayers, but it is alsothe aspiration of the Jewish people, a genuine aspiration for peace…”.
-“We will continue on the path of peace with determination and strength. We will not stop. We will not give up. Peace will triumph over all its enemies, because the alternative is worse for all of us. And we must prevail.”
Isaac Rabin
——————————————————————————-
LES DIMENSIONS D’UNA MÚSICA EXCEL.LENT
Entrin, entrin, passin, passin… i romandran encantats amb les melodies més boniques del món cultural i musical. L’artista, senyor Stéphane Grappelli, fa de les seves, amb un dels instruments més sensibles del món musical: el violí. Escoltar-lo et mou per els confins alegres i sentimentals de la vida i dóna valor a l’existència amb Pau i assossec. Hi ha música que et pot transportar a llocs meravellosos acompanyats d’instruments que fan que la música existeixi, fins i tot, a l’espai des d’on gira, gira i gira el fantàstic Planeta Blau.
∉ Guerra civil i ‘incivil’ d’Espanya i en la dolorosa imatge que més avall es mostra. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. És el camí del pedregar. Conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Representants catalans presos polítics, representants catalans exiliats polítics a Europa com a conseqüència de la judicialització de la política iniciada per l’expresident Mariano Rajoy amb el denominat ‘155’. No al diàleg i solucions polítiques. Sempre fugir d’Espanya i de Madrid per la constant persecució i repressió.
Encara avui dia s’escolten i veuen la cridòria discursiva en el Senat espanyol de les autoritats d’altres regiones i Comunitats denominades ‘autònomes’. Autònomes? Es desprenen crits, odis, dictadures i el foment de l’espoli fiscal que ofega Catalunya. No, no es tracta de l’amnistía -càstig que per votar, mai es tenia que haver-se produït-, no, no es tracta del referèndum per l’autodeterminació de la nació catalana -Declaració Universal dels Drets Humans-, es tracta dels 22 mil milions d’Euros -9’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central i centralista espanyol de Madrid. També se’n van cap a altres regiones i Comunitats autònomes que reben molt més del que aporten i que, a sobre, es rebaixen els impostos com és el cas de les Comunitats governades pel Partido Popular i que si paguen els ciutadans d’altres nacions i comunitats que formen Espanya. D’això, la dreta, extrema dreta i ultradreta en diuen ‘la igualdad entre todos los españoles’.
Les grans autoritats i presidències d’altres Comunitats i regiones, criden des de dalt de la trona del Senat, que portaran al Tribunal Constitucional espanyol ‘qualsevol’ acord econòmic de l’Estat amb Catalunya. Ja hi està acostumada. Tot el que fa referència a la Catalunya pagadora i espoliada, cap al Tribunal Constitucional! Sempre contra Catalunya! Es la costumbre!, diuen a Madrid.
La independència de Catalunya, immemorial nació catalana, és de justícia, raó, veritat, llibertat i necessitat urgent.
Menys perdre el temps en baralles i més democràcia, cultura, educació i enteniment
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?
¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?
WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?
<<Parlo de pau per tant com la fi racional que ha de perseguir tot home racional.M’adono perfectament que els esforços per aconseguir la pau no són tan espectaculars com ho és la guerra, i que sovint, les paraules del que això persegueix solen caure en orelles sordes.Però la veritat és que no tenim entre mans cap altra tasca que sigui més urgent que aquesta>>.(JFK).
<<I speak of peace therefore as the rational goal that every rational man must pursue.I am perfectly aware that efforts to achieve peace are not as spectacular as war, and that often the words of those who pursue this tend to fall on deaf ears.But the truth is that we have no other task on our hands that is more urgent than this>>.(JFK).
<<Avui dia la despesa de milers de milions de dòlars cada any en armes adquirides amb el propòsit d’estar segurs que mai no les hem de fer servir és essencial per al manteniment de la pau.Però, amb tota seguretat, l’adquisició d’aquestes armes que van amuntegant-se inútilment als dipòsits, i que només poden destruir i no crear no és el mitjà més idoni d’assegurar la pau i molt menys el més recent>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Today, spending billions of dollars each year on weapons purchased with the goal of making sure we never use them is essential to maintaining peace.But, surely, the acquisition of such weapons that are piling up uselessly in warehouses, and that can only destroy and not create, is not the most suitable means of ensuring peace and much less the most recent one.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
“El que s’obté amb violència només es pot mantenir amb violència”.
Mahatma Gandhi
Mohandas Gandhi, pensador i polític indi (1869-1948)
Atractiu, oportunista, immoral… Elmer Gantry (Burt Lancaster) és tot això i més.Així que el dia que ensopega per casualitat amb una reunió religiosa i s’adona que és tan fàcil treure diners sent predicador com guanyar-los en una partida de cartes… es converteix en la religió evangèlica.Això, unit a la bellesa de la germana Sharon Falconer (Jean Simmons), el porta a convertir-se a la religió Evangèlica. (Wikipedia).
Aviat es fa pastor, gràcies al seu carisma i la seva gran verborrea.Elmer pronuncia uns esfereïdors sermons sobre el dimoni, que el portaran a aconseguir la fama i la fortuna.No tot serà un camí de roses, ja que un periodista (Arthur Kennedy) intenta desemmascarar el veritable rostre de Gantry.
Quan es trasllada a la ciutat, Grady visita una casa de cites on coincideix amb Lulu Bains (Shirley Jones), una vella amiga, a qui va seduir i va abandonar.La noia intenta treure partit de la notorietat de Gantry, i per això li fa unes compromeses fotos que revelen la veritable identitat del reverend.A canvi dels negatius, li demana una important quantitat de diners.La ingènua Sharon decideix pagar el preu amb l’esperança de salvar Granty, de qui està profundament enamorada.Però els feligresos comencen a conèixer les transgressions del seu predicador. (Wikipedia).
3 premios Oscar 1961: al mejor actor principal (Burt Lancaster), a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones); y al mejor guion basado en una obra literaria (Richard Brooks)
Premio Globo de Oro 1961: al mejor actor de cine – drama (Burt Lancaster)
4 Premios Laurel de Oro 1961: a la mejor película, a la mejor actriz secundaria (Shirley Jones), al mejor actor dramático (Burt Lancaster) y a la mejor actriz dramática (Jean Simmons) – 3° lugar
Premio NYFCC 1960: al mejor actor (Burt Lancaster)
Premio WGA 1961: al mejor guion dramático estadounidense – cine (Richard Brooks)
La música actual -tot anomenen música- principalment als cantants de lletres d’estar per casa, provoca una situació de gresca permanent de música passavolant i efímera.Una gran exaltació de cridòria, però, amb un valor musical i cultural pobre i escàs.Fins i tot una repetida cantarella de cançons sobre situacions personals i privades que no interessen a ningú.Fa la sensació que sobre música, cant i cultura no entenen res de res.Negoci, pur negoci.
Oferim un exemple de música immortal i cultura exemplars. La veu del violí i de grans instruments que acompanyen a tota la gran l’orquestra.
¥La independència no és perquè sí.És una constant al llarg dels anys pel fet que els problemes i conflictes que donen origen a aquesta demanda, no volen donar-los la solució política, econòmica i social que amb justícia requereix.Hi ha polítics amb nul·la voluntat i capacitat per solucionar l’actual situació independentista de Catalunya i que es fan orelleses sordes.Les conseqüències a la vista estan.Des de Madrid, com sempre, una pèrdua de temps incommensurable i malbaratament de l’erari públic en ‘operacions’ inqualificables.
Escoltar
♦ En el ‘SEMPRE CONTRA CATALUNYA’, immemorial nació catalana, ara, també, el ‘Futbol Club Barcelona’. Com sempre. Sense independència, sortir del desert polític, econòmic i social és la visió d’un oasi inexistent. Els camps de verdor s’han de plantar al desert i fer-hi arribar l’aigua. És una qüestió de supervivència. I de valentia. Saber escoltar, columna vertebral de la democràcia.
ΘFinlàndia, el país més feliç del món. Catalunya, immemorial nació catalana, un país -des de Madrid-, expoliat, insultat, reprimit i odiat. Ho veiem cada dia a la premsa madrilenya i a actuacions polítiques de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Ho han contagiat a tot Espanya i ,per això mateix, Catalunya no té res a veure amb Espanya. La xifra de 22 mil milions d’Euros (22.000.000.000) -un 9% del PIB català- que, cada any, procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Resulta imprescindible retallar aquest ofegador espoli fiscal. Hi entra a la taula de treball pel diàleg i sense perdre el temps?
λ La històriade la denominació Espanya, plena de dictadures -7-, i exilis. Encara, avui, representants polítics catalans exiliats a l’Europa lliure.Entre les múltiples diferències entre l’Espanya del sol, el mar, les platges, el turisme, el parc temàtic d’Europa i l’Europa de països federals, són els representants polítics catalans i que ells no tenen exiliats. Ja ho han superat això. Les seves són democràcies fortes. Fins i tot el senyor Emmanuel Macron, president de la República Francesa, dialoga, parla amb els independistes.
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?
¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?
WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?
“Per tant, he triat aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, tot i que és el tòpic més important de tota la Terra: LA PAU MUNDIAL”.
<<De quina mena de pau parlo?Quina mena de pau busquem?No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes.No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau.Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda els homes i les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i construir una vida millor pels seus fills…;no pas una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per a tots els homes i les dones;no una pau que només regni al nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora>>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<What kind of peace am I talking about?What kind of peace are we looking for?Not a Pax Americana imposed on the world by American weapons.Not the peace of the grave or the safety of the slave.I am talking about real peace, the kind of peace that helps men and nations to develop, to have hope and build a better life for their children…;not a peace that is exclusive to Americans, but a peace for all men and women;not a peace that reigns only in our time, but a peace forever, a lasting peace>>.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, DC, June 10, 1963).
<<Parlo de pau perquè davant nostre s’alça el perill d’una nova guerra.La guerra total no té sentit en una època en què les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a aquestes forces.No té sentit en una època en què una sola explosió nuclear conté gairebé deu vegades la força explosiva emprada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.No té sentit en una època en què els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins als darrers racons del globus per perjudicar fins i tot generacions que encara no han nascut >>.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<I speak of peace because before us the danger of a new war rises.Total war is meaningless in an era when great powers can maintain large and relatively invulnerable nuclear forces and refuse to capitulate without resorting to such forces.It makes no sense at a time when a single nuclear explosion contains almost ten times the explosive force used by all Allied forces during World War II.It makes no sense at a time when the deadly poisons produced by a nuclear exchange would be transported by wind, water and land to the far corners of the globe to harm even generations yet to be born.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
LA FRASE
“El complex d’intel·ligència militar, industrial i de laboratoris, faria servir la guerra freda, després les nacions problemàtiques, després el terrorisme global, fins a arribar a l’última carta del triomf: Una falsa amenaça extraterrestre”.
Wernher von Braun
El científic d’origen polonès Wernher von Braun -situat al mig de la imatge- i al costat del President màrtir John F.Kennedy, preparant el camí de l’home per arrivar a la Lluna.
——————————————————————————–
LA MÚSICA IMMORTAL PER LA PAU I LA CULTURA, ALLUNYADA DELS CONCERTS REPETITIUS I FUGAÇOS
Barcelona, ciutat de concerts i massificada.Massa música estrident que pertorba el descans de moltíssims ciutadans.Afecta la salut de milers de joves en uns concerts que acaben en hores intespestives, sense frens de responsabilitat i sense pau.I és, quan en aquestes hores, comencen els actes vandàlics.Comença a córrer l’alcohol.Un país gran i de progrés, una nació de nacions, hauria d’apostar més per la música immortal i la cultura.Els joves haurien de tenir una consideració més gran;la seva importància per al futur és fonamental.
——————————————————————————–
ESCENES
‘Cavaller sense espasa’
Polítics per vocació, servei públic, educació, honestedat i grandesa
ð Això sí, sempre contra Catalunya! L’instar a signar, per part del ‘Partido Popular’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Quatre anys per ser emesa la pitjor sentència que va deixar Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia ratificat en referèndum.No a les sessions de treball pel diàleg i pacte fiscal que tantes vegades va demanar l’expresident Artur Mas a l’expresident Mariano Rajoy. Espoli fiscal i ofec econòmic i social de Catalunya amb gairebé 8 milions d’habitants, dels quals, 1.300.000 són emigrants. Gairebé trenta lleis del Parlament de Catalunya portades al Tribunal Constitucional espanyol, per part del ‘Partido Popular’, menyspreant i burlant-se de l’autonomia.
Amb càrregues policials i repressió no se soluciona res
Durant la presidència de Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’ van tenir lloc les càrregues policials contra els votants del referèndum del ‘Primer d’Octubre’, -en l’actualitat nombroses places i carrers de la nació catalana ostenten aquest nom- l’aplicació del denominat ‘155’ com a eliminador de l’autonomia de Catalunya, la judicialització de la política, els representants presos polítics i exiliats polítics catalans a Europa, la repressió que encara dura…
I encara els del ‘Partido Popular’ es queixen de la seva situació política i parlamentaria que ells mateixos han provocat i que segueixen provocant, amb la seva obsessió pel foment i enfortiment de l’independentisme a base del ‘Sempre contra Catalunya’! i utilitzant Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral.
“Signar contra Catalunya”, deien
Foto: Jordi Play
Votar, sosteniment pacífic de la democràcia real i expressió del poble, no és cap delicte.
La repressió, pròpia de les dictadures, no porta enlloc
La judicialització de la política, propiciada per l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular, augmenta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, i, cada vegada més, l’allunya d’Espanya i d’una democràcia real a Europa.
La mala política de la dreta, extrema dreta i ultradreta espanyoles, enforteixen l’independentisme i posen en evidència que, quan governen, no només demostren la seva incapacitat per distensionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, l’augmenten encara més. Cobrar emoluments i dietes puntuals i enormes no és el més important, es tracta de ser útils per treballar en solucions justes i democràtiques.
Viatjar a Nova York, per exemple, és viatjar als Estats Units d’Amèrica. El director i músic, Woody Allen, també es desplaça de tant en tant a Barcelona i, no sé si sap, el que li agradaria a Catalunya, immemorial nació catalana, formar part d’una nació federal com els Estats Units d’Amèrica. L’Estat número 51 dels estats lliures, que també són Estat, i que formen els Estats Units.
La denominació Espanya, nació de nacions, constitueix l’essència del federalisme. Això és així per la seva història, per la seva gent, per la seva diversitat, per les seves diferents llengües, per les seves institucions tan diferenciades, per la seva estructura territorial, per les seves diferents identitats i nacionalitats, per les seves pròpies aspiracions i lleis…Però, el nacionalisme espanyol i el retrògrad centralisme del Madrid i de l’Espanya ‘única’ per la força, ofega el desenvolupament del bressol del federalisme que és Espanya i sigui una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i sense respecte per unes i altres.
‡ Any 2006, any 2023. Disset anys del conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, a instàncies dels continuats errors polítics del ‘Partido Popular’ abans de governar i durant el seu govern amb l’expresident Mariano Rajoy. ‘Sempre contra Catalunya’, lema de després i encara vigent. Manera de fomentar el malestar polític, económic, social i, de gran manera, l’independentisme a Catalunya. Però, també, malmetre les relacions amb la denominació Espanya. Revifar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Aquestes ànsies per sortir cada dia a les pàgines del ‘The Washington Post’ i al ‘New York Times’, però, sempre pels continuats desencerts i pel ‘sempre contra Catalunya’. Mai, sortir en aquests diaris, per l’obtenció dels premis Nobel ni per una pau política exemplar.
El setgelingüístic de la dreta i ultradreta espanyola
De manera destacada sempre contra la llengua catalana, parlada per uns 10 milions de persones, front a la llengua castellana del nacionalisme espanyol parlada per 548,3 milions de persones del planeta. No trobaran ni un sol català que no sàpiga la llengua castellana. Tots els estudiants de Catalunya acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. Ui! Quina por que es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Senat. Ui! quina por que es pugui parlar en català al Parlament Europeu. Ui! quina por que es parli català als Països Catalans. La llei de llengües d’Aragó (‘Partido Popular’) va establir la llengua catalana que es parla a la Franja de Ponent de l’Aragó -pobles catalanoparlants- amb l’acrònim ‘lapao’. El setge lingüístic de la dreta espanyola i la ultradreta. Ui! quina por que es parli la llengua catalana.
Diario de Sevilla
Sempre contra Catalunya! Sempre contra la llengua catalana! <<Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes>> va dir l’exministre d’Educació i Cultura -dèficit d’educació i cultura-, José Ignacio Wert (‘Partido Popular’) en un Ple del Congrés. Fins i tot, després de finalitzar la desfilada de la Festa Nacional, el després rei Juan Carlos I li va etzibar a Rajoy: <<Le he dicho a Wert que lo de españolizar a los catalanes estuvo mal>>. El setge lingüístic de la dreta espanyola. La descriminació dels ciutadans de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, que no poden ser atesos amb la seva llengua materna, amb la llengua de la seva terra i nació.
Això sí, sempre contra Catalunya! I els del ‘Partido Popular’ volen tornar a governar? Per enredar-ho tot encara més? Per ensopegar més de dues vegades amb la mateixa pedra i continuar ensopegant?
(Aquesta qüestió és trascendental per a les ànsies de poder que es mouen al voltant. Per això mateix, abans de que en parli el ‘New York Times’, en parlaren en un ‘post’ següent).
De la manca d’enteniment al denominat ‘155’, judicialització de la política, representants catalans presos polítics, exiliats polítics catalans a l’Europa lliure i la repressió que encara continua. La Pau pacatejada.
——————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT
PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME
NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT
<<Els Estats Units oferiran a la Conferència de Ginebra, no simplement amb propòsits de propaganda o amb ànim de despertar ridícula expectació, una sèrie de plans concrets per realitzar “un importantíssim avenç cap a la pau”.Esperem i creiem que seran atesos per totes aquelles nacions que s’oposen a la guerra.Inclouran propòsits específics per establir acords junts que s’hagin de complir per sobre de tot: aturar la producció de materials desintegrables i armes nuclears, així com la seva transferència a altres nacions;convertir els emmagatzemaments d’armes en una cosa que sigui productiva i destinada a usos pacífics;destruir les espoletes i els sistemes de lliurament que amenacin lexistència de lhome;controlar els perills resultants d‟un atac per sorpresa o accidental;preservar l’espai exterior per a usos pacífics;i, progressivament, reduir totes les forces armades de manera que suposi la supressió total de tota amenaça i pensament de guerra>>.
(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
<<The State Units will offer to the Geneva Conference, not simply for propaganda purposes or for the sake of arousing ridiculous expectations, a series of concrete plans to realize “an importantissim avenç cap a la pau”.I hope and believe that those nations that oppose the war will be appreciated by all.They include specific purposes to establish agreements together that they have to fulfill on top of all: to saturate the production of disintegrable materials and nuclear weapons, along with their transfer to other nations;to convert the emmagatzemaments d’armes into something that continued to be productive and destined for peaceful uses;destroy the fuzes and the shooting systems that threaten the existence of lhome;control the dangers resulting from a surprise or accidental attack;preserve the exterior space for peaceful uses;and, progressively, reduce all the armed forces in such a way that it supposed the total suppression of all threats and thoughts of war>>.
(President John F. Kennedy, televised speech to the nation, The White House, Washington, DC, March 2, 1962).
——————————————————————————-
LA FRASE
“Si sabés que el món s’ha d’acabar demà, jo, avui, encara plantaria un arbre.”
Martin Luther King
Diario AS
——————————————————————————–
ELS COLORS DEL MÓN
VIU EL DINOSAURE?
Does the dinosaur live?
DINOSAURS are considered extinct for 65 million years, but they may still be among us.Even more: just lean out of a window to see them, as two American scientists believe that birds are dinosaurs.Robert T. Bakker of Harvard University and Peter Galton of the University of Bridgeport base their claim that dinosaurs, unlike other reptiles, were almost certainly warm-blooded animals like birds.Most paleontologists believe that birds, dinosaurs, and all reptiles evolved from theocodonts, which lived 200 million years ago.Bakker and Galton point out that Archeopteryx, the oldest bird, is later, going back only 140 million years.On this they base their assertion that birds descended from dinosaurs.
READER’S DIGEST
——————————————————————————-
ALTRES CONCERTS DE MÚSICA I CULTURA
La música és indispensable;la cultura també.La bona música immortal dóna aire per respirar;la bona cultura també.Amb la música i la cultura com acompanyants de la vida, moltes circumstàncies provocades i penoses no haurien de passar.Ajuden a pensar i pensar és digne del bé, no d’una actuació equivocada que porta patiment per tanta gent.
⊆ Deixar expressar la veu del poble català i quan són milions de ciutadans els que la volen manifestar, pertany a una aspiració humana de la democràcia. De vegades, arrels dictatorials ho entorpeixen. Presos polítics, exiliats polítics a Europa. Mantenen una actitud de demanda perquè el que obtenen pel seu esforç de treball i aportació general, no és just per a ells ni pel seu poble. Se’n riuen amb acords que no es compleixen. Una vegada i una altra. Als de Madrid, i, mireu que ho fan malament! els molesten la veu i acords d’aquest poble que és menyspreat. Una vegada i una altra. La repressió constant és només l’actuació dels qui creuen romandre per sobre dels ciutadans d’aquest poble nació. Però mai la posta en marxa d’una política justa i intel.ligent pròpia de la grandesa de la democràcia. Els polítics que ho poden propiciar dóna la sensació que hi són pels seus grans sous puntuals i dietes també puntuals. No saben solucionar-ho. Ni volen. Representen un fracàs total. I aquest poble segueix amb les seves demandes incomplertes. Segueix existint només a l’hora -que és cada any- del recapte per part de l’Estat espanyol de 20 mil milions d’euros -un 9% del PIB català- que se’ls emporten procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Un autèntic espoli fiscal que retalla, ofega i deixa Catalunya, immemorial nació catalana, sense el pressupost que en justícia li correspon pels seus 8 milions d’habitants. La Generalitat de Catalunya ho demana una vegada i una altra, ho expressa, ho manifesta, ho diu, ho reclama, ho fa saber mitjançant la demanda d’una taula de treball -treball?- i diàleg positiu que reconegui i posi en pràctica allò que ja sap: Catalunya no rep el finançament que en justícia li correspon. De les primeres en pagar i la desena en rebre. Roman mal finançada. Una greu opressió econòmica, dins d’Europa, per part de l’Estat espanyol.
I quina és la resposta que rep Catalunya? Doncs la que porta cap a la independència. No podria ser d’una altra manera. És a dir, el gran disbarat de Mariano Rajoy i del ‘Partido Popular’ -es creuen que poden fer tot el que volen-, l’any 2006, de recollir signatures a Espanya contra la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un altre disbarat polític i per seguir destrossant la convivència entre Catalunya i Espanya com és el de portar la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Dóna la sensació que el ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta i l’ultradreta utilitzen les institucions de l’Estat per a les seves pròpies ideologies polítiques, conveniències ,i, del ‘sempre contra Catalunya’. No aprenen res. No volen aprendre res. Una ignorància política supina.
Quatre anys -2006 al 2010- per emetre sentència. La pitjor de les sentències hagudes sobre la taula contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Quatre anys i més de foment de l’independentisme per part de l’anterior president, Mariano Rajoy, i del ‘Partido Popular’ que, ara, clamen al cel i a la terra i en altres llocs perquè la seva carrera s’atura a les portes de la Moncloa.També, el denominat ‘155’ , l’atac constant a l’autonomia de Catalunya, la llengua catalana i el ‘sempre contra Catalunya’ dificulta guanyar en aquesta carrera diguem-li presidencial que també necessita d’un gran motor: la intel.ligència política i la Pau.
Representants presos polítics, presó, exilis polítics, repressió, càstigs, judicialització de la política, no soluciona res.
En podem continuar parlant en el següent ‘post’.
Així va començar tot
Ultima Hora
El ‘Partido Popular’ insta a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble.
EL PAÍS
El ‘Partido Popular’ porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol.
Quatre anys (2006-2010) per dictar la pitjor sentència d’entre les emeses-, per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble.
Tirar al voral el diàleg i sessions de treball demanades pel president Artur Mas, per l’enteniment sobre un pacte fiscal davant d’una Catalunya ofegada per l’espoli fiscal.
‘Libertad Digital’
Òmnium Cultural
Enfortiment de l’independentisme
RTVE.es
El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la consulta del -9N- mitjançant un procés participatiu de votació en el que milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, mostren el seu rebuig a l’actuació política de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i del seu Govern del ‘Partido Popular’ amb relació a Catalunya. El President de la Generalitat, Artur Mas, és denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat…situació que dóna més força i raó a l’independentisme. L’enteniment i la Pau cada vegada més allunyats.
09.11.2014, Barcelona Procés participatiu del 9N. foto: Jordi Play
Tres anys (2014-2017) faltaven pel referèndum del primer d’octubre. Temps suficient per portar a bon terme sessions de treball, enteniment i acords sobre qüestions urgents exposades per la Generalitat de Catalunya, davant de l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i del seu Govern del ‘Partido Popular’. Però, no. Res de res. Tres anys per picar encara més l’autonomia ‘de fireta’ de Catalunya.
(Continuarà en el ‘post’ següent)
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT
PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME
NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT
<<Però el dia primer de setembre de l’any passat, mentre els Estats Units i el Regne Unit negociaven de bona fe a Ginebra, la Unió Soviètica va trencar descaradament les seves moratòries en ordenar es portés a terme una sèrie de proves nuclears que durarien dos mesos.Acompanyades per noves amenaces i tàctiques de terror, aquestes proves, realitzades majoritàriament a l’atmosfera, representaven un enorme esforç soviètic per situar les armes nuclears en la carrera general dels armaments >>.
<<Un cop va estar clar que no servirien de res noves propostes o apel·lacions, vaig autoritzar el dia cinc de setembre una represa de les proves nuclears subterrànies, i així mateix vaig anunciar el dia dos de novembre, abans que s’acabés la sèrie soviètica,, que esestaven realitzant preparatius per reprendre igualment les proves atmosfèriques, i que faríem quantes fossin necessàries per a la nostra seguretat a la llum dels recents èxits soviètics en aquest camp>>.
(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
<<But on September 1st of last year, while the United States and the United Kingdom were negotiating in good faith in Geneva, the Soviet Union brazenly broke its moratorium by ordering a series of nuclear tests to be carried out that would last two months.Accompanied by new threats and terror tactics, these tests, carried out for the most part in the atmosphere, represented an enormous Soviet effort to place nuclear weapons in the general arms race>>.
<<Once it was clear that new proposals or appeals would do no good, I authorized a resumption of underground nuclear tests on September 5, and also announced on November 2, before the end of the Soviet series, thatpreparations were being made to resume atmospheric testing as well, and that we would do whatever was necessary for our safety in light of recent Soviet achievements in that field>>.
(President John F. Kennedy, televised address to the nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).
——————————————————————–
LA FRASE
“Dia de la Indepedència: la llibertat manté la seva vida en els cors, les accions, l’esperit dels homes i les dones i, per tant, ha de guanyar-se i renovar-se diàriament; en cas contrari, com una flor tallada de les seves arrels vivificants, es panseix i morirá”.
“Día de la Independencia: la libertad tiene su vida en los corazones, las acciones, el espíritu de los hombres y, por lo tanto, debe ganarse y renovarse diariamente; de lo contrario, como una flor cortada de sus raíces vivificantes, se marchitará y morirá”.
Dwight D. Eisenhower
(Denison, Texas, 14 de octubre de 1890-Washington D. C., 28 de marzo de 1969)
34è president dels Estats Units d’Amèrica entre el 1953 i 1961.
———————————————————————
ELS COLORS DEL MÓN
Pop d’anells blaus. Petit caçador, intel.ligent i potencialment letal
El més mortífer de tots els animals habita al mar: es tracta del pop d’anells blaus del Pacífic.Amb el bec corni injecta un verí tan enèrgic que una picada acaba en dues hores amb un home.S’ha descobert científicament la composició química d’aquest verí, però actua tan ràpidament que els antídots són ineficaços.Moltes persones, que pel que sembla van morir ofegades, van poder en realitat haver estat víctimes del pop.
The deadliest of all animals inhabits the sea: it is the Pacific blue-ringed octopus.With its horny beak it injects a venom so strong that one bite kills a man in two hours.The chemical composition of this poison has been scientifically discovered, but it acts so quickly that antidotes are ineffective.Many people, who apparently drowned, may actually have been victims of the octopus.
READER’S DIGEST
———————————————————————
ENFORTIMENT DE LA MÚSICA I LA CULTURA
Un so musical més profund gràcies a una participació instrumental més àmplia i forta. És anar més enllà de la música mitjançant sons i melodies no tant repetitives i estridents. Viatjar en el temps de la música immortal i deixar-se emportar per uns sons inoblidables. Situacions de la vida que la bona música per part del violinista rebel, pot ajudar a millorar i canviar, com els mariners dels velers de ‘Moby Dick’, que van a la recerca del que és inacabable. El moviment de les veles acompanyat d’una música gran i potent.
∉ Si a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hagués triomfat la Constituciódels Estats Units d’Amèrica, avui romandria formada per Estats federals lliures. O, al menys, en aquelles denominades ‘autonomies històriques’ que són molt més que aquestes ‘autonomies’ de fireta. Són nacions. Però, a la denominació Espanya, no són les coses ben fetes, els èxits polítics i els Nobel allò que més destaca, sinó els cops d’estat militars, els pronunciaments, les rebel.lions i sedicions militars, les dictadures i, ara, el denominat ‘155’ aplicat a Catalunya, immemorial nació catalana, l’atac constant a la llengua catalana, la judicialització de la política i la situació del Consell General del Poder Judicial caducat des de fa 5 anys.
Verbigràcia: Revolta de la Guàrdia Reial, revolta de Villarejo de Salvanés, cop d’estat de Pavía, cop d’estat a Espanya de 1929, cop d’estat de Primo de Rivera, La Sanjurjada, cop d’estat del 18 de juliol de 1936, operació Galàxia, cop d’estat del 23 de febrer de 1981, conspiració colpista per al 27 d’octubre de 1982, per citar algunes del segle XX. Les esdevingudes anteriorment, com l’assassinat del general Prim, podrien omplir un volum de l’enginyós cavaller ‘Don Quixot de la Manxa’.
Malauradament, l’actual situació territorial espanyola, els pactes polítics tinguts, la recent campanya electoral i els seus resultats a les eleccions generals posen en evidència que, mentre als Estats Units d’Amèrica es desenvolupaven i perfeccionaven els seus 50 Estats Federals, aquí es circulava amb ‘la diligència’ de Ringo Kid (John Wayne).
RTVE.es
Miles de manifestantes piden sostener la independencia
Una de les ‘Marxes per la llibertat’ a Barcelona (arxiu).
———————————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT
PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME
NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT
<<La prova de noves armes i dels seus efectes ha de formar necessàriament part d’aquesta investigació i procés de desenvolupament.Sense proves, sense experimentació, sense investigació, sense verificació, el progrés és limitat.Una nació que s’absté o conté a les proves no pot, evidentment, igualar els èxits d’una altra que les duu a terme.I quan totes les potències nuclears s’abstinguin definitivament de practicar aquests experiments, s’aturarà així mateix la terrible carrera de les armes nuclears>>.
<<És per això que aquesta nació, des de fa molt de temps no cessa de recomanar un autèntic fi d’amplitud mundial de les proves nuclears.I per això és perquè l’any 1958, voluntàriament, ens vam comprometre, com ho va fer la Unió Soviètica, a una moratòria de proves nuclears durant la qual cap de les parts no les podria dur a terme, alhora que, tant l’Est com l’Oest, tractarien de buscar plans concrets per controlar-los>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
<<The testing of new weapons and their effects must necessarily be part of that research and development process.Without testing, without experimentation, without research, without verification, progress is limited.A nation that abstains or holds back in its trials cannot, of course, match the achievements of another that undertakes them.And when all nuclear powers definitively refrain from carrying out such experiments, the terrible nuclear arms race will also stop>>.
<<It is for this reason that this nation, for a long time, has not ceased to recommend an authentic end of global scope of nuclear tests.And that is why in 1958 we voluntarily committed ourselves, as did the Soviet Union, to a moratorium on nuclear tests during which neither party could carry them out, while both East and West would try to find concrete plans for their control>>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).
———————————————————————-
LA FRASE
“No m’entregaré mai, ni que m’ofereixin passar un mes a la presó. No he vingut a buscar una solució personal, sinó a treballar per la resolució d’un conflicte polític”.
Carles Puigdemont i Casamajó
Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana.
Diputat al Parlament Europeu des de 2019
Exiliat polític a l’Europa lliure des de l’any 2017
———————————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
Els cargols, benefactors dels humans
El cargol comú dels jardins frega uns 30 ous a l’any, cadascun de la mida d’un cap d’agulla.Amb la seva posada, el cargol contribueix a salvar vides humanes.Els ous són font d’un compost químic que serveix per determinar grups sanguinis.Normalment aquest producte s’extreu de la sang humana, però calen cinc donants per obtenir la quantitat existent en un sol ou de cargol.El contingut de l’ou s’extreu i es dissol en una solució salina.
READER’S DIGEST
The common garden snail lays about 30 eggs a year, each about the size of a pinhead.With its laying, the snail contributes to saving human lives.Their eggs are the source of a chemical compound that is used to determine blood groups.Normally this product is extracted from human blood, but five donors are needed to obtain the amount found in a single snail egg.The egg contents are removed and dissolved in a saline solution.
READER’S DIGEST
———————————————————————-
MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA
En una època de repetitius i massificats concerts musicals -a tot s’anomena música-, és just i poderós escoltar i veure la gran música immortal que abraça el valor de la cultura.Una força instrumental variada, estudiada, pensada i forta que va més enllà de la música.Un regal per a un gran públic que sap valorar la gran música i no només l’estridència repetitiva.
In a time of repetitive and massive musical concerts -everything is called music-, it is fair and powerful to listen and see the great immortal music that embraces the value of culture.A varied, studied, thought out and strong instrumental force that goes beyond music.A gift for a large audience that knows how to value great music and not just stridency.
¢ El present ‘post’ és una continuació de l’anterior. Com les recordades històries del ‘Capitán Trueno’ l’heroi justicier català, de Castelló d’Empúries, que cada setmana sortia un capítol diferent. Temps d’ànsies per llegir, només en castellà és clar. Fèiem esment, en el comentat ‘post’ anterior, de l’embolic dels pactes municipals després de les darreres eleccions. Verborrea d’insults, odis i amenaces, en alguns d’ells, contra Catalunya -immemorial nació catalana- i la llengua catalana. Una altra vegada la infame i mala política d’estratègia electoralista, davant les properes eleccions generals. L’afany dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta per fomentar, avivar, impulsar i enfortir l’independentisme és d’una insistència frenètica. I encara persegueixen revistes escrites en català/valencià alguna d’elles com el ‘Cavall Fort’ per a nens i nenes fundada l’any 1961.
I és que, realment, vista aquesta situació malaltissa contra les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, i més amb el constant espoli fiscal que pateix Catalunya, no li queda altra solució que la independència. L’invent de la pèssima política centralista i nacionalista espanyola del denominat – 155-, encara hi dóna més força. Les amenaces, en plena campanya electoral, per part dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, d’un altre ‘155’ del terror, impulsa i dóna raó a la independència.
HISTÒRIA ÉS MEMÒRIA
‘La granota i l’escorpí’
<<Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota: -Duu-me a la teva esquena. -Que et dugui a la meva esquena! -va comentar la granota-. Ni pensar-ho! Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! -No siguis estúpida -li va dir llavors l’escorpí-. ¿No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?
Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia.
Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar:
-Veus! T’ho havia dit! Però què has fet?
-No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.
El Independiente
Amb el Pacte de Munic, el 30 de setembre de 1938, França i el Regne Unit van creure haver desactivat els ànims bel·licistes de Hitler;aviat descobririen que s’havien equivocat.
(La granota i l’escorpí)
———————————————————————
Publicat a General | Comentaris tancats a Els pactes municipals i polítics, ‘La granota i l’escorpí’ i el camí cap a la independència de Catalunya
1963 Test Ban Treaty.President John Kennedy signa el document ratificant la nuclear test ban treaty today.L-R: Sen.John Stock Photo – Alamy
<<Però fins que la Humanitat hagi proscrit la guerra i els seus instruments de destrucció, els Estats Units han de mantenir una quantitat i qualitat efectives d’armes nuclears desplegades i protegides de tal manera com per poder ser capaços de sobreviure a qualsevol atac per sorpresa i eliminara l’agressor.Només amb aquesta força podem estar segurs d’aturar un atac nuclear o un aclaparador atac per terra, mar o aire a les nostres forces o aliats.Només amb aquesta força i en el cas de fallada de la nostra potència dissuasòria, podem al món lliure enfrontar-nos amb la tragèdia d’una altra guerra i mantenir alhora esperances de sobreviure.I aquesta força dissuasòria, si ha de ser eficaç i versemblant comparada amb la de qualsevol altra nació, ha de posseir les armes nuclears més modernes, més segures i més adaptables que puguin produir els nostres equips de recerca>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
Alamy
1963 Test Ban Treaty. President John Kennedy signs the document ratifying the nuclear test ban treaty today. L-R: Sen. John Stock Photo – Alamy
<<But until Humanity has outlawed war and its instruments of destruction, the United States must maintain an effective quantity and quality of nuclear weapons deployed and protected in such a way as to be able to survive any surprise attack and eliminateto the aggressorOnly with such force can we be sure of stopping a nuclear attack or an overwhelming land, sea or air attack on our forces or allies.Only with such force, and in the event of the failure of our deterrent power, can we in the free world face the tragedy of another war and at the same time maintain hopes of survival.And that deterrent, if it is to be effective and credible compared to that of any other nation, must possess the most modern, safest, and most adaptable nuclear weapons our research teams can produce>>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).
———————————————————————-
ESCENES
Feixisme, cop d’estat i dictadura
Viure en democràcia no és només anar a votar, és una manera d’existir gràcies a poder respirar l’aire de la intel.ligència i bondat humanes. De la realització del progressisme real i positiu a favor del benestar dels ciutadans sense exclusions. Aspiracions humanes obertes a millorar la vida de cada dia. La democràcia real obre les portes a l’existència i a les seves millores; la dictadura, el totalitarisme ho arrasen tot. La intel.ligència, la ciència, la cultura, el progrés social i econòmic, la grandesa de les llengües, la raó de l’ésser humà, el lliure albir, la llibertat i la Pau són menyspreats i perseguits. Abolir lleis de llibertat, humanitat i democràcia és retornar a les cavernes de la dictadura.
———————————————————————
EUFÒRIA PEL CANT, LA MÚSICA I LA CULTURA
Obert a una sensibilització instrumental i musical per a tots els espectadors.El so del violí i dels altres instruments acompanyants, obre una oportunitat nova davant dels concerts multitudinaris, però, sempre amb la mateixa música i idèntics instruments i ritmes.Concerts repetitius i pesats en els quals, sembla, només compte la massificació.FANEKA, ho fa diferent.
Ξ El fibló sempre a punt. Ben esmolat quan es tracta de picar Catalunya, immemorial nació catalana, i més quan les eleccions es veuen per l’horitzó. El ‘sempre contra Catalunya’ com a mostra d’una penosa incultura política. Tornen els temps d’Aznar i Rajoy? Tornen els temps del desastre governamental -cultura del totxo- del ‘Partido Popular’, que va assolar el País Valencià? Serà necessaria la importació de milions de tones de cues de pansa perquè la gent d’aquelles terres recuperi la memòria? En els darrers anys, l’avenç del progrés nou a València es començaba a fer notar, fins quan?
Veus amenaçadores procedents del País Valencià -immemorial nació valenciana, catalans del Sud-, s’escolten en contra de la llengua catalana per part dels qui prefereixen parlar en la llengua de Madrid i que no volen permetre que el poble valencià sigui atès en la llengua valenciana i catalana. Però, això, sí, des de l’Estat espanyol i dels governs de Madrid, prémer fins a l’ofec l’implacable i injust espoli fiscal. Qui més paga rep molt menys del que li correspon.
Ja han començat, com es pot veure i escoltar els crits furibunds de la campanya electoral utilitzant la llengua catalana/valenciana com a propaganda de mala estratègia electoral. El conflicte permanent en lloc de la Pau estable i duradora. Les veus i amenaces de la dreta, extrema dreta, ultradreta governadores, costi el que costi, ja es comencen a fer sentir. La manca d’intel.ligència política també. Si amb els pactes de les darreres eleccions municipals han provocat un cataclisme polític i paralitzador a molts Ajuntaments, en les properes eleccions generals paralitzaran Espanya. Quaranta anys cap al darrere.
En el pròxim ‘post’ la faula, de tradició africana, ‘La granota i l’escorpí’.
⊕ No tot va sobre el senyor Messi i l’Inter Miami (Florida). El camp és molt més extens i ampli. Però quan l’assumpte afecta a les butxaques dineràries de les famílies podem dir que és una situació de molt de ‘cuidado’. No pel senyor Messi, és clar. El seu assumpte económic està més que solucionat. ‘Saludos Miami!’
En tot moment ho escoltem a la ràdio catalana. Les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. Ens situem en temps d’abans de ‘la guerra’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb el gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el seu preu i rebaixar l’electricitat.
Però, en el país de les meravelles i de les grans creences futbolístiques, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només NO han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia, -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars. Com la bossa de cireres.
Els representants polítics i servidors públics no ho entenen això dels preus. No ho experimenten. Els seus puntualíssims sous i dietes fan que això no els causi gran angoixa i intranquil.litat. A milions de famílies, sí. Salvaguardar l’interès públic per sobre dels interessos dels grans poders econòmics és important pels ciutadans que han de lluitar per no quedar asfixiats del tot.
CaixaBank Research
L’augment dels preus dels aliments és més persistent del que s’esperava.
——————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
PROVES NUCLEARS I DESARMAMENT
PRUEBAS NUCLEARES Y DESARME
NUCLEAR TESTS AND DISARMAMENT
<<Confiem i preguem que aquestes no desitjades proves nuclears mai no arribin a realitzar-se;que aquestes terribles armes no arribin mai a disparar-se, i que els nostres preparatius per a la guerra ens portin la tan desitjada pau.El nostre principal objectiu és el control de la força i no augmentar-la en un món més segur per a tota la Humanitat.Però qualssevol siguin els esdeveniments que ens ofereixi el futur, jo he jurat solemnement mantenir i defensar la llibertat del poble nord-americà, i intentaré fer el que cregui el meu deure per complir amb aquesta solemne obligació>>.
(President John F.Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
<<We hope and pray that these unwanted nuclear tests never take place;may these terrible weapons never be fired, and may our preparations for war bring us the much-desired peace.Our main objective is the control of the force and not to increase it in a safer world for all Humanity.But whatever events the future may bring, I have solemnly sworn to uphold and defend the liberty of the American people, and I will try to do what I believe to be my duty to fulfill that solemn obligation>>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).
Computer Hoy
<<Fa disset anys l’home va alliberar l’energia de l’àtom.Des de aquella data va prendre a les mans mortals el poder de l’autoextinció.A través dels anys que van seguir i sota tres successius presidents, els Estats Units han buscat bandejar aquesta arma dels arsenals de les nacions no alineades.Doncs de totes les tremendes responsabilitats inherents a aquest càrrec, cap és més trista que la de l’autoritat especial per emprar les armes nuclears en la defensa del nostre poble i de la llibertat >>.
(President John F.Kennedy, discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 2 de març de 1962).
<<Seventeen years ago man released the energy of the atom.From that date he took into his mortal hands the power of self-extinction.Through the ensuing years and under three successive presidents, the United States has sought to banish this weapon from the arsenals of non-aligned nations.Well, of all the tremendous responsibilities inherent in this position, none of them is sadder than that of the special authority to use nuclear weapons in the defense of our people and freedom>>.
(President John F. Kennedy, televised address to the nation, The White House, Washington, D.C., March 2, 1962).
———————————————————————
ELS COLORS DEL MÓN
Un dia especial per a les serps cobra
A special day for cobra snakes
Wikipedia
<<L’ADORACIÓ de serps encara constitueix un aspecte important de la religió popular a moltes regions de l’Índia.Un dia a l’any, en ple estiu, se celebra el <<festival de les serps>>, anomenat Naga Panchami (paraules que signifiquen <<serp>> i <<cinquè>>).El nom al·ludeix al cinquè dia del mes hindú de Shravan, que correspon al mateix temps que hi ha entre principis de juliol i principis d’agost.Durant aquest dia es creu que les cobres no piquen ningú i se les venera vives o en imatge.De vegades, les serps són manipulades per devots del culte.Els adoradors de serps també alimenten de manera ritual les cobres sagrades que es crien en temples especials, i fins i tot dipositen recipients amb llet com a ofrena a les cobres salvatges als llocs freqüentats.
(READER’S DIGEST)
DNA India
<<Snake WORSHIP is still an important aspect of popular religion in many parts of India.One day a year, in the middle of summer, the <<snake festival>> is celebrated, called Naga Panchami (words that mean <<snake>> and <<fifth>>).The name refers to the fifth day of the Hindu month of Shravan, which corresponds to the time between the beginning of July and the beginning of August.During that day it is believed that the cobras do not bite anyone and they are venerated alive or in image.Sometimes the snakes are handled by devotees of the cult.Snake-worshippers also ritually feed sacred cobras that are bred in special temples, and even place pots of milk as offerings to wild cobras in places they frequent.
(READER’S DIGEST)
———————————————————————-
Eufòria per la gran i bona música com a força i abraçada cultural
Joventuts Musicals Palamós
PAU. Concert dedicat a Pau Casals (1876-1973)
Jove Orquestra de Figueres. Seccions Ficaris, Tramuntana i Icària
Els joves que treballen per la música i la cultura
ℵ En vénen més d’eleccions i molt importants. Aquí i fora. L’afroamericà Tim Scott, de 57 anys, l’únic senador negre del Partit Republicà, i que s’ha inscrit a les primàries per la presidència dels Estats Units d’Amèrica, va dir a North Charleston (Carolina del Sud), que “Joe Biden i l’esquerra radical estan atacant cada esglaó de l’escala que em va ajudar a escalar. Estan atacant els nostres valors estatunidencs, les nostres escoles, la nostra economia i la nostra seguretat. (…) L’única cosa que necessitem és un gir”, va defensar.
El senador Scott, net d’un treballador dels camps de cotó, no va dir res sobre la injustícia i el patiment causat a milions de nord-americans, pel seu sistema injust de Seguretat Social, Salut, Atenció Mèdica i Hospitalària. Pobres les moltes famílies que han d’ingressar per ser tractats d’un càncer i que s’han de refiar de la seva assegurança mèdica. No poden pagar les llarguíssimes factures mèdiques i es veuen obligades a hipotecar les seves vivendes. Que visiti, el senador, les sales de milers d’hospitals dels EUA i parli amb els familiars de nens i altres ciutadans malalts de càncer. Veurà un panorama dramàtic.
Tampoc va dir res, Tim Scott, sobre la inflació que assola el seu gran país i les milions de famílies que pateixen a causa de la comdemnada alça dels preus. Inflació provocada per la irresponsabilitat de les grans corporacions, companyies industrials i comercials, els grans negocis…, per les seves pujades innecessàries dels preus. Ells sí que tripliquen els seus beneficis. La Casa Blanca, la Càmera de Representants, el Senat i la Reserva Federal, en lloc de tant pujar els tipus d’interès -encara més inflació-, no haver autoritzat mai aquestes pujades injustificades dels preus. És a dir, procurar més per l’interès públic i no tant pel privat.
Trampa grossa
Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que consenten la inflació i la pèrdua de valor del diner. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.
Foto: Wikipedia
———————————————————————-
Publicat a General | Comentaris tancats a Els canons dels Invàlids
∠ Zero vots pels mandataris, aspirants i partits que la consenten. Els preus que haurien de baixar no baixen i encara pugen més (4,1%, tirant baix).Productes que han duplicat i triplicat el seu cost. L’augment d’un 80% del preu de la carn i del 30% altres aliments essencials per a la família. Trampa grossa. Afany desmesurat de beneficis i enfonsament de l’economia familiar. Revolució al carrer. Ho veiem a la veïna França on l’enorme explosió de descontent popular, arrasa places, avingudes i carrers. La revolució ciutadana ja escala més de la meitat de la Torre Eiffel. Inestabilitat, incertesa, mal viure. No en va la renglera de canons situats als Invàlids, de París, apunten cap a Versalles. Els reis estaven avisats i, finalment, revolució i república.
Maleïts preus
Veïns molt propers -els francesos- que ens els trobem tot sovint pels carrers d’aquí, i, expliquen coses. Expliquem, també, les nostres sobre els maleïts preus. Amb una freqüència supina escoltem a la ràdio catalana que les tarifes de l’electricitat baixen cada setmana. Sorpresa de gran calat: determinats dies i hores el seu cost és ‘zero’. I és que, probablement, els seus preus no tenien que haver pujat mai. Irresponsabilitat política. El mateix ha passat amb els del gas i no es té que aplicar el denominat ‘mecanisme ibèric’, per limitar el preu del gas i rebaixar l’electricitat.
Cosa de màgia
Però, en el país de les meravelles i de les grans creences, el miracle s’ha fet realitat. Al revés. Els preus de la llum i del gas han baixat, però, els dels altres productes -tots, tots i tots-, no només no han baixat sinó que pugen encara més. I, cosa de màgia -com la d’en Harry Potter-, a molts productes els hi ha desaparegut la seva mida de sempre: més petits i més cars.
En el país de la inflació descontrolada i sostinguda, no és res de l’altre món que els treballadors i productors de les empreses demanin sous justos i dignes. Zero vots pels qui han permès i no han aturat aquesta inflació.
El President John F.Kennedy, el President màrtir, contra la pujada injusta i innecessària dels preus de l’acer, per evitar una gran inflació i una pèrdua del valor del diner
———————————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
La Mort Negra
Ciències Socials en Xarxa
L’expressió Mort Negra data del segle XIV i prové de l’ús medieval de la paraula llatina “negre” amb l’accepció de “terrible”.El 1348 van morir a Florència prop d’un milió de persones.Aquell any, el papa Climent VI, que vivia a Avinyó, va convocar un pelegrinatge a Roma.Més d’un milió de pelegrins van fer un viatge de prop de 800 quilòmetres.Només 100.000 van tornar.En els moments de més virulència es llançaven les víctimes al Roine.A finals del segle XIV les morts van pujar a 25 milions, la quarta part de la població del món.D’acord amb els càlculs es van produir 45 brots epidèmics entre l’any 1500 i el 1720. El més important va arribar a Londres el juny del 1665.A Londres es combatia la pesta cremant gats, gossos, ratolins i rates.Però la precaució va ser insuficient i tardana.Cap a l’any 1666 havien mort 68.000 londinencs i Europa patia una nova pandèmia.Però llavors, el 2 de setembre de 1666, va esclatar un incendi a Pudding Lane, a la zona més populosa de Londres.En quatre dies el foc va assolar les quatre cinquenes parts de la ciutat.Però la immensa foguera també va destruir les insalubres condicions que havien contribuït a la propagació de l’epidèmia. (READER’S DIGEST).
Chacarrex
El gran incendi a ‘Pudding Lane’, l’any 1666, la zona més populosa de Londres
La expresión Muerte Negra data del siglo XIV y proviene del uso medieval de la palabra latina “negro” con la acepción de “terrible”. En 1348 murieron en Florencia cerca de un millón de personas. En aquel año, el papa Clemente VI, que vivia en Aviñón, convocó una peregrinación a Roma. Más de un millón de peregrinos realizaron un viaje de cerca de 800 kilómetros. Sólo 100.000 regresaron.
En los momentos de mayor virulencia se lanzaban las vístimas al Ródano. A fines del siglo XIV las muertes ascendieron a 25 millones, la cuarta parte de la población del mundo. De acuerdo con los cálculos se produjeron 45 brotes epidémicos entre el año 1500 y el 1720. El más importante llegó a Londres en junio de 1665. En Londres se combatía la peste quemando gatos, perros, ratones y ratas. Pero la precaución fue insuficiente y tardía. Hacia el año 1666 habían muerto 68.000 londinenses y Europa sufría una nueva pandemia. Pero entonces, el 2 de septiembre de 1666, estalló un incendio en Pudding Lane, en la zona más populosa de Londres. En cuatro días el fuego asoló las cuatro quintas partes de la urbe. Pero la inmensa hoguera destruyó también las insalubres condiciones que habían contribuido a la propagación de la epidemia. (READER’S DIGEST).
———————————————————————-
L’EXILI QUE NO CESSA
L’exili a l’Europa lliure dels representants polítics catalans manté viva la flama de l’independentisme democràtic i pacífic català. Catalunya, immemorial nació catalana, manté amb els presos polítics catalans -ara indultats- i amb els exiliats, una dignificació i raó de l’independentisme. Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, manté amb mediocritat supina i una democràcia insuficient el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. No, no, no es tracta només del referèndum que va proporcionar una gran informació política i social i gratuïta a l’Estat espanyol sobre el denunciat malestar i afogament econòmic de la nació catalana. Es tracta de que en el país europeu amb trens de fireta i sense funcionar -el martiri de rodalies de cada dia- la xifra de 20.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. No, no, no és el referèndum, és l’espoli fiscal denunciat contínuament pels presos polítics catalans -ara indultats-, els exiliats polítics a Europa i els milions de ciutadans de Catalunya partidaris de la independència davant d’aquesta situació.
Les desventures i tragèdies del ‘Cavall de Ferro’ a Catalunya
20Minutos
El Periódico
Trenes abarrotados: las claves del complicado verano de Rodalies
La red ferroviaria catalana tiene en pie de guerra a muchos usuarios, sobre todo en la R1, a causa de retrasos, cancelaciones y aglomeraciones en algunos servicios
Nació Digital
Més de 150 ferits en l’accident entre dos trens de Rodalies a Montcada i Reixac
El Periódico
Los retrasos graves de Rodalies afectaron a los usuarios cuatro de cada cinco días el año pasado
El Periódico
Caos en Rodalies tras la avería que ha dejado toda Catalunya sin trenes
EL PAÍS
La Generalitat reactiva las demandas por el traspaso de Rodalies y alega “cuatro días a la semana” de incidencias
EL PAÍS
16 millones de usuarios abandonan Rodalies por las averías y la crisis | Cataluña | EL PAÍS
El Periódico
Aglomeraciones en el primer laborable del corte de la R-2 Nord y la R-11 de Rodalies en Sant Andreu
Rodalies atrapa a 80.000 personas | Cataluña | EL MUNDO
Principal.cat
Empieza una nueva semana de caos en Rodalies sin ninguna solución a la vista
EL PAÍS
El nuevo caos en Rodalies abre una guerra entre el Govern y Adif
20Minutos
Una nueva avería en el control de tráfico de Rodalies afecta a 80.000 viajeros y 200 trenes
Avui
Corredor Mediterrani sense mercat i Rodalies sense diners
La Vanguardia
Accidente en Rodalies Renfe: “El tren ha empezado a moverse muy fuerte, pensaba que daba la vuelta”
Cadena SER
Descarrila un tren en un túnel del Pirineo de Girona sin causar heridos
El Periódico
Unidad frente al desastre de Rodalies
El Periódico
Vilalta tacha de “desastre” la gestión de Rodalies por parte del Gobierno
Diario Público
El Govern carrega contra l’Estat per la greu avaria de Renfe i reclama el traspàs de les competències de Rodalies
∇ Expliquen que una imatge ho diu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils i les denominades ‘xarxes socials’, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.
Culpa i càstig
Això no els succeeix al tinent de navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat i aquesta denuncia, amb tota la força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als marines dels Estats Units d’Amèrica. Però amb judici i càstig pel culpable i culpables, com ha de ser en una veritable gran democràcia. Ho veiem tot sovint als Estats Units d’Amèrica, defensors de la democràcia i la llibertat. República Federal d’Estats lliures que també són Estat i que es governen amb les pròpies lleis i Tribunal Suprem a cadascun d’ells.
Els adversaris polítics espiats, perseguits, així com les seves idees polítiques com l’independentisme democràtic i pacífic
Casos vergonyosos com la denominada ‘Operación Cataluña’ i ‘Pegasus’, ja haurien d’haver estatinvestigats, jutjats i comdemnats. A les democràcies de fireta i de farsa amb arrels dictatorials encara vigents, els adversaris polítics són espiats i perseguits. Com es pot veure mitjançant les calumnies, informacions falses, gravacions dels intervinents en ‘l’operació Catalunya’ i, en definitiva, persecució de persones humanes per les seves idees polítiques com pot ser l’independentisme democràtic i pacífic.
La repressió continuada sobre representants polítics independentistes -presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, càrrecs polítics de la Generalitat de Catalunya, manifestants…són a les portades de la premsa lliure de cada dia. També en els debats del Parlament Europeu, a les Nacions Unides, a Amnistia Internacional…
La denominació Espanya i l’Estat Espanyol, queden ben retratats mentre l’absència de solució del problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, enforteix i dona raó a l’independentisme. On és la responsabilitat, l’exemplaritat i la grandesa de l’Estat lliure i democràtic?
‘El puente de los espías’
(Cine Divergente)
———————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<Una font bàsica de coneixements és la investigació.La indústria ja fa temps que coneix la veritat d’aquest assert. La salut i l’agricultura també s’han preocupat de crear una investigació i desenvolupament sistemàtica en els seus respectius camps.Però la investigació en qüestions d’educació és sorprenentment fluixa i sovint ignorada.Una fracció d’un per cent de les despeses totals d’aquest país a l’educació es dedica ara a aquesta investigació.És sorprenent que sigui tan poc allò que se sap sobre el nivell d’execució, el valor comparatiu d’inversions alternatives i problemes especialitzats dels nostres sistemes d’educació…;que s’arrossegui amb vint i fins a cinquanta anys d’endarreriment l’aplicació dels resultats de la recerca i estar al dia pel que fa als coneixements de l’home en tots els camps, incloent-hi el de la mateixa educació>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
Els Estats Units impulsen l’ensenyament de les llengües autòctones – Diari de la llengua
<<A basic source of knowledge is research.The industry has long known the truth of this assertion. Health and agriculture have also been concerned with creating systematic research and development in their respective fields.But research on education issues is surprisingly weak and often ignored.A fraction of one percent of this country’s total spending on education is now devoted to such research.It is astonishing that so little is known about the level of performance, the comparative value of alternative investments, and specialized problems of our education systems…;that the application of the results of the investigation be dragged with twenty and even fifty years of delay and in being up to date in what refers to the knowledge of man in all fields, including that of education itself>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
<<S’ha de concedir veritable prioritat a redoblar els nostres esforços de recerca en el camp docent, incloent-hi una expansió substancial d’aquells programes recolzats pel Govern, particularment a través de la Fundació de Ciència Nacional.Per això són necessàries dues accions íntimament relacionades entre si>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
Xataka
<<Real priority must be given to redoubling our research efforts in the educational field, including a substantial expansion of those programs supported by the Government, particularly through the National Science Foundation.For this, two closely related actions are necessary>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
———————————————————————-
LA FRASE
“Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin)”.
La Vanguardia
Antoine de Saint-Exupéry
———————————————————————
ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS, ENCARA
Des del 2017
CCMA
Quan els milions de visitants turistes estrangers tornin a Catalunya, immemorial nació catalana, no només es trobaran amb un país sec, assedegat, sense aigua, sinó també amb un país amb representants polítics votats per milions de ciutadans i exiliats a Europa. És allò de la denominació Espanya que no sap -mai ha sabut- solucionar els seus problemes humans dins dels plantejaments democràtics. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya -judicialització de la política-, ha engrandit i mantingut la força de l’independentisme. La repressió constant contra Catalunya, immemorial nació catalana, demostra la incapacitat de l’Estat espanyol i la seva disminuïda democràcia. L’odi de campanya i estratègia electoral contra Catalunya i els catalans, reafirma la lluita per la independència.
⇒ A la inauguració, a Barcelona, del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil (Mobile World Congress), es va parlar de “la cara humana de les tecnologies”. De ben segur que hi podem trobar la seva existència en moltes de les extenses i múltiples aplicacions de tals artefactes, però, molt de compte perquè, com comprovem cada dia, el perill es troba a la cantonada. És quan el dimoni surt de la zona abissal terrenal -els inferns- i actua.
Mòbils fins als 16 anys
No en va, experts en les funcions de la ment i la salut, avisen i proclamen que els adolescents no puguin disposar dels mòbils fins al 16 anys. Atenció, pares! S’està veient com mitjançant aquests artefactes -la seva part més abissal-, els seus usuaris -alguns, sembla, que sense escrúpols i consciència de cap classe- hi fan aparèixer tot reguitzell de disbarats terribles i que són transmesos, a la velocitat de la llum, per infligir el dolor i patiments humans. Plataformes i aplicacions que, com es veu, porten als suïcidis amb unes interminables hores bocabadats i perduts davant les pantalles. L’anul.lació de la dignitat de la persona. Famílies, pares, professors, mestres, educadors, serveis socials, romanguin a l’aguait. Què està passant? Què pot arribar a passar? Investigació del Síndic de Greugues en el cas de les bessones de Sallent, Instituts, Departament d’Educació, Mossos d’Esquadra…
I l’altra cara?
Assetjament escolar continuat, nombrosos intents registrats de suïcidis, suïcidis consumats, imatges i paraules esfereïdores, menyspreu, insults, burles, espionatge, atacs sexuals a menors, pornografia ‘a la carta’, efectuats mitjançant mòbils. “La cara humana de les tecnologies” es va dir en el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, de Barcelona, però, i l’altra cara? La pregunta que es fan milions de ciutadans usuaris que passen per aquestes situacions i en què decau la dignitat humana.
Inventors, enginyers, tècnics, comercials, caps d’empresa, empresaris, inversors, no poden treballar per una millor cara humana i intel.ligent d’aquestes tecnologies? És cert que existeixen altres situacions que concorren en aquesta problemàtica tan dolorosa de l’assetjament, però, la influència dels mòbils i del seu mal ús és fonamental. Des del mateix naixement del mòbil tecnològic , és imprescindible educar en el seu ús. Pel bé, no pel mal. Per l’èxit, no pel fracàs. Per la vida, no per la mort.
Pornografía oberta als menors d’edat i mòbils, significa el mateix?
Noticias RNN
L’ASSETJAMENT ESCOLAR
(Viquipèdia)
El desig conscient de ferir
L’assetjament escolar (conegut molts cops amb l’anglicisme bullying) es produeix per l’exposició d’un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbal, o procedint a l’exclusió social.
Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l’escola, encara que això passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d’Educació Física, altres que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L’assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d’estudiants que s’aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L’assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.
Aquests actes agressius es produeixen més habitualment entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’entorn social de la persona agredida. La violència sol dirigir-se al cos, l’agressivitat, a les relacions socials.
Als professors…
Als alumnes…
Diari de Girona
YouMeKids
A girl bullying another for her mobile phone
Apsis
Centre Terapèutic Roselló
Clínica Universitària
——————————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<En tots els camps l’expansió de la investigació i d’un ensenyament graduat d’alta qualitat és essencial per a la seguretat nacional i el nostre progrés econòmic.Necessitem molts més centres docents, i aquests han d’estar distribuïts geogràficament millor.Les tres quartes parts de tots els graus doctorals es concedeixen per un grapat d’universitats localitzades en només dotze estats.Els altres Estats, amb la meitat de la nostra població, produeixen només la quarta part dels nostres doctorats>>.
President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.
Exterior.cat
<<In all fields, the expansion of research and high-quality graduate education is essential for national security and for our economic progress.We need many more educational centers, and these must be better distributed geographically.Three quarters of all doctoral degrees are awarded by a handful of universities located in only twelve states.The other States, with half our population, produce only a quarter of our doctorates>>.
President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., january 29, 1963.
<<Les noves indústries depenen cada vegada més de l’existència de bons centres de recerca i ensenyament.Les zones que en el futur puguin anomenar-se deprimides potser ho siguin a causa de la manca de centres d’educació graduada i de recerca.És d’interès nacional estimular la creació d’aquests centres d’ensenyaments superiors, especialment en aquelles parts de la nació que no en tenen>>.
President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.
SABEResPODER
<<The new industries depend more and more on the existence of good research and teaching centers.The areas that in the future can be called depressed may be so because of the lack of graduate education and research centers.It is in the national interest to encourage the creation of these centers of higher learning, especially in those parts of the nation that lack them>>.
President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.
——————————————————————
LA FRASE
“LA VERITABLE MESURA D’UN HOME NO LA DÓNA LA SEVA ACTITUD EN MOMENTS DE FORTUNA O BENESTAR, SINÓ QUAN S’ENFRONTA A LES ADVERSITATS DE LA VIDA”.
“LA VERDADERA MEDIDA DE UN HOMBRE NO LA DA SU ACTITUD EN MOMENTOS DE FORTUNA O BIENESTAR, SINO CUANDO SE ENFRENTA A LAS ADVERSIDADES DE LA VIDA”.
“THE TRUE MEASURE OF A MAN IS NOT GIVED BY HIS ATTITUDE IN MOMENTS OF FORTUNE OR WELL-BEING, BUT WHEN HE FACES THE ADVERSITIES OF LIFE”.
Acnur
MARTIN LUTHER KING
——————————————————————
EXILIATS PERMANENTS
Parlar dels exilis a la denominació Espanya és recordar i expressar la foscor i lugubritat de la seva història. Un país de pronunciaments militars, rebel.lions militars, cops d’estat, guerres civils i incivils, dictadures militars, afusellaments militars immediats i sense judici previ, com el del President màrtir del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol, assassinat el 6 d’agost de 1936 a la Serra de Guaderrama, Madrid.
Es desconeix on es trobava el dia de l’Alzamiento Nacional (18 de juliol), però es creu que creuà accidentalment el front dins d’un automòbil en el decurs del 6 d’agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ. Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l’aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939. (Viquipèdia).
Després de 84 anys del final de la tragèdia de la guerra civil i incivil espanyola -Ramon Tamames la va recordar en el seu discurs davant el Congrés dels Diputats-, fa 6 anys que polítics catalans representants del poble català, romanen exiliats a Europa. Entre ells, el Molt Honorable 130è Presidente de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.
CCMA
Els exiliats catalans donen la raó a la lluita per la independència de Catalunya, immemorial nació catalana.
ψ Més val parlar de bons resultats i de bé jugar al futbol que d’atacs polítics, xafarderies i acusacions no provades contra el Club de Futbol Barcelona i Catalunya, immemorial nació catalana. Els odis mediocres a les escombraries de la història! Estem parlant de l’esport, de jugar a futbol i del Club més important del món. No en va, aquest món, coneix i adora al ‘Barça’ perquè és ‘més que un Club’. Per res no deixarà de ser-ho.
Els partits de futbol, les victòries i els que empenyen els ‘carros de foc’, són els jugadors -tots junts-, la pilota que corra amb saviesa cap a on la fan anar, els entrenadors intel.ligents i l’afició que roman al seu costat. Això és el ‘Barça’ i la seva aurèola de victòries recordades i constants que no moriran jamai.
Els triomfs s’aconsegueixen corrent, saltant, suant, xutant, fent-se mal, cops de cap pilotejant pels camps del món, no des de la confortabilitat d’un despatx. Ho diu Pep Guardiola: “El talent depèn de la inspiració, però l’esforç depèn de cadascú”.
Els jugadors actuals del Futbol Club Barcelona i els que els han precedit en el transcurs de la seva gran història, tenen la seva dignitat. Ningú mai l’aconseguirà rompre. Ben cert que el ‘Barça’ és ‘més que un Club’; és també ‘invicte’ amb humanitat i coratge i al seu costat té a tot el poble de Catalunya, immemorial nació catalana.
Faig referència a tot aquest tema del ‘casino’ i dels casinos, perquè quan en parlen els servidors públics de la política -i no paren de fer-ho-, em fan recordar els nombrosos ‘casinos’ de la Cuba del coronel -nomenat per ell mateix- i dictador Fulgencio Batista. La màfia dels Estats Units d’Amèrica, que ho controlava tot, van acaparar tantíssims milions de dòlars, que no sabien ni de què fer. Mentre, milions de cubans passaven fam en una cruel dictadura i que va portar cap a la revolució. Fa 65 anys que Fidel Castro els va fer fora de Cuba. No hi han pogut tornar mai més.
És el que m’ha vingut a la memòria en aquests moments que es parla de la construcció d’aquest gran complex de casino a Catalunya. Tant de parlar d’aquest casino estranger -sembla que si es diu el seu nom en ‘americà’ tot és més important-, amb motiu dels ínfims i penosos pressupostos de la Generalitat de Catalunya, sempre demanant caritat davant d’un manifest espoli fiscal. El casino com a condició per a la seva l’aprovació.
Caritat demanada a Madrid per obtenir els fons que Catalunya necessita, es mereix i marca el censurat Estatut d’Autonomia; i caritat demanada aquí per aconseguir l’aprovació d’aquests pressupostos.
Un finançament de fireta
Negociacions amb estratègia electoral. Siguin els que siguin Catalunya pateix un mal finançament; un finançament pèssim que no només ofega el creixement econòmic i social, sinó que manté una revolució ascendent dins diversos sectors públics tan trascendentals com són la sanitat, l’educació, les comunicacions…que els treballadors i ciutadans contribuents manifesten cada dia. L’enorme xifra de 20 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol.
Un ‘convent’ de possibles premis Nobel
Això d’aquest enorme casino estranger que em fa pensar amb els casinos de la Cuba d’en Batista, en una nació amb més seny podria tenir l’oportunitat, la capacitat i la responsabilitat de posar-hi en el seu lloc, un gran complex de recerca, investigació, noves professions i excel.lents capacitats professionals i empresarials. Un convent depossibles futurs premis Nobel. Ho diguem també, com exemple, en americà: ‘Silicon Valley’ o, també, la ‘Vall del Silici’ situat al nord de Califòrnia. Nombroses empreses tecnològiques amb capacitat per moure el món. Se’ls demana: treballeu amb respecte a la dignitat dels ciutadans i sense abusos inflacionistes.
Ebenezer Scrooge, de Dickens
Els beneficis són bons i necessaris, però, raonables. Ni degeneratius ni col.lapsadors de la lliure empresa. No, no, no, com el d’un personatge del ‘Conte de Nadal’ de Carles Dickens anomenat Ebenezer Scrooge. Al principi és un home de cor dur, egoista i que li disgusta el Nadal, els nens o qualsevol cosa que produeixi felicitat. Dickens ho descriu així: <<El fred del seu interior li glaçava les velles faccions. L’amoratava el nas esmolat, li arrugava les galtes, li entorpia la marxa, li envermellia els ulls, li posava blaus els llavis prims; parlava astutament i amb veu aspra>>.
En lloc del gran casino estranger, el gran ‘Silicon Valley’ català i generador de més ocupació fixa i sous dignes amb màxim respecte pels consumidors.
Todo Cuba
Un dels casinos de la Cuba, de Batista
DeviantArt
—————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<L’oportunitat de gaudir d’una bona educació està greument limitada per a centenars de milers de joves perquè no hi ha col·legis a les seves pròpies comunitats.Estudis realitzats respecte d’això indiquen que la probabilitat d’assistir al col·legi per part d’un matriculat en el segon ensenyament que viu a vint o vint-i-cinc milles de distància d’un col·legi és d’un cinquanta per cent més gran que per a l’estudiant que viu a distància superiora aquesta.Aquesta manca de mitjans docents en moltes comunitats produeix un lamentable malbaratament del talent de la nostra més prometedora joventut.Un mètode de fer front a aquest problema particular és la creació de col·legis comunals…, programa que ha de ser portat a la pràctica sense demores, i que necessitarà ajuda federal per a la promoció de mitjans docents adequats.Per tant, recomano un programa de consignacions econòmiques als Estats per a la construcció de col·legis públics comunals.>>
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<The opportunity to enjoy a good education is severely limited for hundreds of thousands of young people because there are no schools in their own communities.Studies carried out in this regard indicate that the probability of attending school for a student enrolled in the second education who lives twenty or twenty-five miles away from a school is fifty percent greater than for the student who lives at a greater distance.this.This lack of educational resources in many communities produces an unfortunate waste of the talent of our most promising youth.One method of dealing with this particular problem is the establishment of community colleges…, a program which must be carried out without delay, and which will require federal assistance for the promotion of adequate educational facilities.Therefore, I recommend a program of economic allocations to the States for the construction of communal public schools.>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C.,
January 29, 1963).
—————————————————————–
LA FRASE
“Hem de tenir cura de l’adquisició d’influència injustificada, tant sol·licitada com no sol·licitada, del complex militar industrial”
“Debemos cuidarnos de la adquisición de influencia injustificada, tanto solicitada como no solicitada, del complejo militar industrial”
“We must guard against the unwarranted acquisition of influence, both requested and unsolicited, by the military-industrial complex”
Expliquen que una imatge hodiu tot, però, si aquesta no va acompanyada del do de la paraula, perd moltíssim significat. Roman muda. Cal una pregunta i una resposta. Útils. Hi ha circumstàncies en les quals no es pot perdre el temps. I es pot perdre quan amb tantíssims artefactes dels mòbils, la paraula esdevé una cascada de parloteig sense fi. Repeticions constants. Conduint pot esdevenir una fatalitat irreversible.
Això no els succeeix al Tinent de Navili del Cos Jurídic de la Marina dels Estats Units, Daniel Kaffee (Tom Cruise), ni tampoc al Coronel del Cos de Marines dels Estats Units, Nathan R.Jessup (Jack Nicholson). Imatges i paraules que es reflecteixen i escolten en el vídeo. Van pujant de to. Crits molt forts. Val la pena quan es lluita per la veritat sobre un assassinat i aquesta veritat denuncia, amb tota la seva força, al culpable. Un cas de bogeria, fanatisme, abús de poder i crueltat militar als Marines dels Estats Units d’Amèrica.’A Few Good Men’.
—————————————————————–
Quan el violí acompanya i dóna prestància al conjunt
Aquí, a casa nostra, no es pensa gaire amb els espectadors. Guitarres elèctriques i avall. A l’estranger, que ens passen de 10 mil pobles grans, saben valorar el violí i els de corda. Instruments, és clar. No només fresa i, endavat que ja venen! Saber escoltar els sons de la música i com a més cultura. No només saltar. Més bona música, menys llums i menys fum.
τ Però, vigent i de màxima actualitat perquè, si no fos així, Catalunya, immemorial nació catalana, ja hauria deixat d’existir i de bategar. “Hostes vingueren”, escriu el blocaire Enric Serra. Tot i la gran majoria -per golejada- dels primers fills nascuts a Catalunya i de pares emigrants que han estat acollits amb tota la grandesa de la dignitat humana. Ara, per ara; més tard o més aviat -tots junts- podran comprendre i acceptar allò més gran d’una nació catalana justa i independent. Ciutadans com en Zakaria, en Yousaf, l’Abdul Jablar, la Dayla Mia, Jasmin, l’Àlex Adrián i en Pau, els primers catalans nascuts el 2023.
A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya?
I això és així perquè el conflicte i problema espanyol amb Catalunya és més obert que mai. Oportunitat tingué l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del Partido Popular davant les demandes continuades del president Artur Mas pel diàleg i treball d’enteniment. La qüestió sempre al damunt. Un pacte fiscal per evitar la roca demolidora de l’ofec constant de l’espoli fiscal sobre la nació catalana. L’enorme xifra, després de 16 mil milions d’Euros ara 20 mil milions, -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central ni en forma de serveis ni d’infraestructures. Mentre, 12 de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten i Catalunya no rep el que li pertoca. Un engany i sense transparència democràtica. A on van a parar aquests 20 mil milions anuals procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya?
L’expresident Rajoy no va voler entendre res. Madrid, mai ha volgut entendre res. Saben que Catalunya roman mal finançada. Pèssimament finançada, però, callen. Una cosa si tenen clara; Catalunya ha de ser la sínia d’Espanya. El ruc que estira la sínia. Per això, Catalunya també té clar que vol ser independent.
Les preguntes a un poble que es vol expressar i no és escoltat
<<Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? 9 de novembre de 2014.
Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
Sí, 91.90%. No, 4.49%. En blanc, 0.56%. Altres, 3.05%.
Vol que aquest Estat sigui independent?
Sí, 88.05%. No, 10.90%. En blanc, 1.05%.
El resultat de la consulta sobre el futur polític de Catalunya fou tan expressiu com una foto de Robert Capa. La xifra de 1.897.274 ciutadans que van votar a favor d’un Estat independent. La roda de l’independentisme començava a avançar d’una forma tan lògica com, sense res de lògica, va tenir la resposta de l’expresident espanyol Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’. No van entendre res. No van voler entendre res. No entenen res.
El regal
L’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ van rebre un regal valorat en milions de dòlars americans. Una enquesta mitjançant la democràcia del vot. Una enorme enquesta que, en el seu dia, van inventar els Estats Units d’Amèrica -allà no hi ha problemes d’Estats, són 50 Estats lliures-, per conèixer l’opinió, l’estat d’ànim, la felicitat, els desitjos socials i polítics, les queixes, les preferències, etcètera, dels seus ciutadans i conciutadans habitants dels cinquanta Estats lliures. Un regal de l’expresident Artur Mas i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Un regal desaprofitat, menyspreat i castigat. Sempre la repressió, els càstigs, les presons, els exilis…<<Quando magnus Hispania fies?>>.
Saber governar escoltant els ciutadans
El resultat de la votació sobre la consulta sobre el futur polític de Catalunya, 9 de novembre de 2014, va ser clar i entenedor. El conflicte i problema espanyol amb Catalunya perdura i existeix. Escoltar als ciutadans és una bona manera de saber governar si, l’expresident Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’, haguessin escoltat el vot i la veu de milions de ciutadans de la nació catalana. Per què l’expresident Rajoy i el seu Govern havia d’escoltar als ciutadans de Catalunya que es van expressar de forma clara i contundent? Ciutadans que per segons que -la Catalunya pagadora- són considerats espanyols i, sovint, considerats de les terres d’Hipatia, a Mart, ja que parlen un idioma propi, diferent.
Diàleg, estudi, treball en equip, política intel.ligent, contemplar la viabilitat d’un pacte fiscal com demanava el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i, molt important, viure en el segle XXI.A canvi de la gran enquesta americana i consulta sobre el futur polític de Catalunya, Artur Mas va ser denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat i el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, més viu que mai.
La contesa que no cessa en una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en un Estat espanyol amb una Constitució intocable que és com una enorme llosa de marbre que para tot progrés polític i social i sempre contra Catalunya.
Diari ARA
Mas convoca els catalans el 9-N per decidir el futur polític del país
El País
La Vanguardia
Resultados del 9N: La independencia se impone con un 81% de los más de 2,3 millones de votos
El Temps
El Temps
El País
Jornada en la que Artur Mas, presidente de la Generalitat, ha declarado durante una hora por el 9-N. Mas ha asumido ante el juez toda la responsabilidad de la consulta independentista. A las puertas del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el líder de Convergència ha sido apoyado por más de 400 alcaldes de localidades catalanas.
—————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<El benestar i la seguretat de la nació requereixen que augmentem les nostres inversions en l’ajuda escolar tant a l’ensenyament superior com a la mitjana.Per tant, recomano al Congrés s’adopti la següent legislació…>>.
<<En molts col·legis els estudiants que disposen de moderns dormitoris i còmodes allotjaments -gràcies a la llei d’Allotjament als Col·legis-, estan ja apinyats en aules abarrotades, laboratoris i biblioteques.Fins i tot ara ja és massa tard per proveir aquestes necessitats o, el que és igual, ja és tard per fer front a l’augment de les matrícules que tindrà lloc en els propers dos anys.Una demora més gran no farà més que agreujar la ja seriosa situació.Recomano, per tant, la promulgació urgent d’un programa que concedeixi préstecs a institucions públiques i privades d’ensenyament superior per a l’atenció de les necessitats més urgents en mitjans acadèmics>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
Cadena SER
Vivian Juanita Malone, la primera universitaria negra de Estados Unidos
<<In many schools, students who have modern dormitories and comfortable accommodation -thanks to the College Housing Act- are already crowded into overcrowded classrooms, laboratories and libraries.Even now it is already too late to provide for these needs or, what is the same, it is too late to face the increase in enrollment that will take place in the next two years.Further delay will only aggravate the already serious situation.I recommend, therefore, the urgent promulgation of a program that grants loans to public and private institutions of higher education to attend to their most urgent needs in academic circles>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
——————————————————————
LA FRASE
<<Vaig jurar mai mantenir-me en silenci quan els éssers humans suportessin sofriment i humiliació.Sempre hem de prendre-hi part.La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima.El silenci encoratja el torturador, mai el torturat >>.
<<Juré nunca mantenerme en silencio cuando los seres humanos soportasen sufrimiento y humillación. Siempre debemos tomar parte. La neutralidad ayuda al opresor, nunca a la víctima. El silencio alienta al torturador, nunca al torturado>>.
<<I swore never to remain silent when human beings endured suffering and humiliation.We must always take part.Neutrality helps the oppressor, never the victim.Silence encourages the torturer, never the tortured>>.
The New Yorker
Elie Wiesel
Premio Nobel de la Paz en 1986. Superviviente de los campos de concentración nazis.
—————————————————————–
ESCENES, ESCENAS, SCENES
(Exemples i valors de la paraula)
Hi ha qui no pot parlar, però, per poder expressar-se utilitza una grandiosa energia. L’esforç de la paraula. Donar vida, valor, judici a tot el que veiem que podem estimar o no. A ‘Lust for Life’ (‘Passió per la vida’), Van Gogh (Kirk Douglas) puja el to de la paraula per fer-li comprendre al seu amic Paul Gauguin (Anthony Quinn), que ell vol pintar la natura i la vida humana tal com la veu. Amb grandiositat. Gauguin, en canvi, ho vol pintar seguint tot el que li diu el seu cap, no el que veu sinó el que sent en el seu interior. El seu propi estil.
Ara, que el valor de la paraula humana, queda maltractada i esfumada mitjançant el rentat de cervell de la maquinària dels mòbils -instruments amb excepcions només per beneficis econòmics i perjudicials per a la salut-, ningú no es pot entendre ni parlar. Les imatges premeditades anul.len el valor de la paraula i de la raó humana.
∠ Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, de Madrid, ja han jurat o promès el càrrec. Així acaben mesos de bloqueix -política deficient- i es tanca la renovació del tribunal, que tenia quatre magistrats amb el mandant caducat des del mes de juny de 2022. També el ple del Tribunal Constitucional ha triat nou president de l’òrgan.
Dels 4 membres, dos han estat triats pel Govern espanyol: Juan Carlos Campo i Laura Díez, i dos pel Consell General del Poder Judicial: César Tolosa i María Luisa Segoviano. El nou president escollit del Tribunal Constitucional és Cándido Conde-Pumpido.
Ara queda pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial, que té vocals amb el mandant caducat fa quatre anys. Mala política i incompliment de la Constitució. Cas insòlit en una democràcia d’un país europeu. Democràcia avançada o en regressió?
Progressistes i conservadors
Paraules clau en tot això, però, una altra també molt important i indispensable per la democràcia, la justícia i la Pau: responsabilitat. Expliquen que el Constitucional passarà a tenir majoria progressista de 7 a 4. Els fets futurs ho confirmaran. Això de les majories i minories em recorda tot el que va passar -desastre descomunal- quan, l’any 2006, l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ -ara volen tornar a governar-, van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Des del 2006 al 2010. Quatre anys amb un sense fi de revocacions, baralles, odis, intríngulis polítics, imatges propagandistes de portades de diaris i, en definitiva, uns aspectes de democràcia de pèssima qualitat ,i, el tant usual en la política de l’Estat espanyol: Sempre contra Catalunya, la pagadora.
Quatre anys per emetre la pitjor sentència contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Anys i més anys de menyspreu cap els anhels i aspiracions del poble de Catalunya, immemorial nació catalana. Quatre anys pel ressorgiment d’un independentisme fort i en auge.
La darrera paraula l’haurien de tenir els representants del poble
Dèiem, el nomenament de quatre nous magistrats i el seu president del Tribunal Constitucional espanyol. Caducats, renovats, incerts i inqüestionables. Qui són? Són idonis per al càrrec? A les grans i exemplars democràcies com als Estats Units d’Amèrica i altres, són els senadors i diputats -Cambra de Representants, Congrés dels Diputats, Senat-, qui ostenta la darrera paraula en aquests nomenaments de magistrats per ocupar les altes magistratures del país.
Després d’unes audicions llargues, extenses i molt dures -poden durar mesos- una comissió formada per senadors dels diferents partits, s’encarrega de valorar si els magistrats candidats estan preparats per ocupar els càrrecs. Informes, preguntes, cartes de ciutadans, causes en les quals han intervingut, coses ben fetes en la seva vida laboral o possibles coses no tant ben fetes, queixes que hi puguin haver-hi, etcètera. Els candidats acompanyats de les seves famílies, han de respondre a les intervencions dels senadors que estan molt ben preparats i, els candidats, explicar les seves circumstàncies. La premsa i és present per explicar, en tot moment, l’evolució de les sessions al poble nord-americà.
El president, el govern i aquí, com hem vist, el Consell General del Poder Judicial, poden proposar un candidat, però, en les grans i exemplars democràcies qui té la darrera paraula és el Senat qui decideix. Els representants elegits pel poble. No és l’òrgan, al qual aspiren a tenir plaça els magistrats candidats, qui decideix. A través de les sessions comunicades i televisades, els ciutadans escolten, veuen i poden conèixer millor als magistrats i les seves opinions de cara a les decisions que hauran de prendre en la seva tasca i en el futur. Sobretot davant la necessària renovació d’una Constitució espanyola anquilosada i que porta molts problemes.
A l’Estat espanyol, com hem vist, no es fa d’aquesta manera, la qual cosa aniria molt bé per enfortir la democràcia, la transparència i confiança dels ciutadans que viuen, voten i paguen impostos a les diferents nacions, Comunitats autònomes i ‘regiones’ que formen la denominació Espanya.
<<Fortis democratia est omnium vis et agitatio>>. (Una democràcia forta és la força i empenta de tots).
Nació Digital
Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol
—————-
Les audicions en el Senat dels Estats Units d’Amèrica
φ Pensava en ‘El golpe’ de Robert Redfort i Paul Newman. També existeix el nom en català, i, sona millor. No és que vulgui, ara, parlar de cinema que també existeix en català -mínimament parlat-, sinó de la notícia humana del dia i d’aquests tristos dies. La premsa escrita i oral en va plena. La patacada, burla, presa de pél i el cop provocats per l’innecessari augment dels preus de la vida i, per sobreviure. Abús i menyspreu cap als ciutadans consumidors. Un embolcall en el qual hi ha persones que pateixen i patiran molt com a conseqüència de la usura en els preus. Mentre, quilovats de llum, milers de quilovats ceguen la gresca exagerada dels nombrosos ‘túnels’ i tantes llums de Nadal. Treure de context el sentit d’una vida normal i solidaria amb la Terra. Qui ho pagarà? L’augment de preus?
Totes les informacions i tertúlies de la premsa sobre el mateix. Escalada de preus que no han baixat sinó que han pujat i envoltats amb tota la farsa de la baixada d’impostos com el de l’IVA. Allò que pregonen que baixa per un lloc puja per l’altre i davant d’un Estat i Govern centralista que és incapaç de fer front als abusos dels grans poders econòmics.
John F.Kennedy, el President màrtir, el 15 de març de 1962 va pronunciar un discurs al Congrés referint-se als drets dels consumidors valorant els quatre punts clau que hauria de tenir qualsevol d’ells.La seguretat, l’elecció lliure, la obtenció d’una informació clara i concisa i el dret a ser escoltat. Aquests punts continuen sent avui dia les baules més importants dels drets del consumidor.
L’excés dels preus podria portar cap a una baixada considerable del consum.
——————————————————————
MÉS BONA MÚSICA COM A PROJECTE INTEGRADOR DE CULTURA I EDUCACIÓ
Thank you thank you very much!
A Barcelona – tremolem cada vegada que s’anuncia un ampli concert repetitiu -, tornen a anunciar concerts amb els mateixos cantants i músics. Iguals instruments endollats a potent electricitat. Crits i fresa fora del normal, però, poca bona música com a procés integrador de cultura i educació. A Barcelona! – Catalonia – que allà s’ho empassen tot. Escollin, també, una altra classe de música i d’instruments i tinguin un sentit de la diversificació mésampli i de qualitathumana i musical.
Œ Després de l’embolic, enrenou, assumpte problemàtic, menyspreador cap a Catalunya, el Congrés i el Senat de la recollida de signatures -instar a signar-, per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’-cada signatura un vot-, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, seguir pel camí de l’embolic, l’enrenou, assumpte problemàtic, la mala política de mediocritat supina, en portar la llei orgànica esmentada al Tribunal Constitucional espanyol. Així no quedaria ni rastre de la lletra d’aquesta llei -primer raspallada pel Congrés dels Diputats i després esborrada pel més que conservador Tribunal Constitucional. La confirmació del sempre contra Catalunya i d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento que, suposadament, havia d’emparar i protegir l’Estatut d’Autonomia votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Però, l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern, el ‘Partido Popular’ i alguns presidents de Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, -autònomes?- van escollir el camí portador cap a un immens oceà independentista. “Cuanto peor mejor…” discursejava i postil.lava des del púlpit del Congrés. Pitjor per ell perquè pot ser encara seria president del Govern espanyol -si és que mai ho va voler ser i continuar en el càrrec-, si no hagués rebut la moció de censura per la qual va perdre la presidència. Entre altres circumstàncies mai va voler entendre Catalunya, immemorial nació catalana. Penso que, el senyor Rajoy no volia entendre res i que per la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i que, per a ell mateix, hagués estat més feliç com a Registrador de la Propietat.
Si el Congrés, el Senat, els diputats i els senadors no serveixen per res -anul.lació de lleis orgàniques- que tanquin les càmeres representatives
Per això l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomiade Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Un Estatut votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. El sempre contra Catalunya, la Catalunya pagadora, com a norma política del ‘Partido Popular’ i d’altres Comunitats autònomes governades per aquest mateix partit. Aquest gran disbarat polític va iniciar per part del ‘Partido Popular’ la judicialització de la política que, després de transcorreguts 15 anys, encara perdura amb unes conseqüències nefastes com veiem. I la renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, encara roman pendent. Cas insòlit en una democràcia europea.
Al principi de la penosa entrada, sempre contra Catalunya, dels recursos contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional espanyol estava format per sis magistrats ‘conservadors’ -algun d’ells havia tingut càrrecs dintre del denominat Movimiento Nacional- i, fins i tot, més tard, algun d’aquesta magistrats era o havia estat afiliat al ‘Partido Popular’. Pel que fa al sector dels ‘progressistes’, també eren sis. Entre aquests darrers es trobava la presidenta Maria Emilia Casas que podia exercir el vot de qualitat en cas d’empat.
Tempesta martiritzadora, menyspreadora que va obrir les portes a un independentisme de seny, democràtic, pacífic i castigat
La tempesta que s’apropava seria tan gran, enorme, aclaparadora i, sobretot, martiritzadora per milions de ciutadans de Catalunya i menyspreadora per Catalunya, immemorial nació catalana. Poble i ciutadans que havien votat i ratificat defensant, en un acte d’exemplar valor democràtic, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I, tot aquest enorme enrenou, durant quatre llargs anys (2006-2010) que va tardar el Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sentència demolidora, la pitjor sentència. La que va fer possible el recurs del ‘Partido Popular’ i altres Comunitats autònomes -autònomes?- governades per aquest partit.
<<La història dels quatre anys en què l’Estatut de Catalunya va quedar atrapat al Tribunal Constitucional van marcar una inflexió en la vida política, però també en la imatge d’aquesta institució clau de l’estructura de l’Estat. El text va quedar en mans d’un Tribunal polititzat fins a l’extrem, amb una part dels seus membres amb el mandat esgotat i impossible renovació pel bloqueix dels partits, i exposant-se sense rubor amb filtracions i imatges que van escandalitzar l’opinió pública catalana. El resultat final va fer evident que els membres del tribunal compartien la voluntat de desectivar el text i només discrepaven en la forma com fer-ho. Després de gairebé quatre anys van trobar finalment la fórmula i el 28 de juny del 2010, el TC hi va propinar el cop de gràcia. Pel camí, un relat de recusacions, canvis de bàndol i fins i tot una mort, van determinar un resultat que acabaria regirant l’esdevenir de la política catalana.>> El naixement d’un independentisme cada vegada més nombrós i fort.
La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, cap a la mar dels Sargassos després i ara. La gran Europa, lliure i democràtica, contempla amb estupor quan difícil és ser demòcrata a Espanya.
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría | España | EL PAÍS
Inici de la judicialització de la política del Congrés i el Senat i l’esfondrament d’una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de obligado cumplimiento ratificada pels ciutadans. Conseqüències actuals d’una mala política que torna a Espanya a segles passats
El Nacional.cat
<<El golpe al Estatut: el ensayo del ‘deep state’ para maniatar a Catalunya>>
Racó Català
Maragall proposa un ‘tancament de caixes’ si el TC espanyol retalla l’ Estatut – Racó Català
elPeriodico.cat
Una democràcia feble i de mala qualitat la que permet situacions com aquesta que enfonsen l’equilibri social i econòmic d’una nació de nacions. Catalunya és tractada com la sínia de la denominació Espanya, amb un espoli fiscal com a conseqüència de l’enorme xifra de 20.196 milions d’Euros -un 8’5% del PIB català- que aporten, cada any, els ciutadans de Catalunya en impostos i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista ni en serveis ni en infraestructures. Dotze de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten. Els números no es publiquen. Silenci i misteri solapen la transperència. Catalunya roman molt mal finançada i atacada constantment per motius electoralistes. La llengua catalana també. Com no podia ser d’una altra manera, milions de ciutadans de Catalunya demanen la independència. La resposta de l’Estat central espanyol, la repressió del segle XIX. Mal camí.
El Nacional.cat
Un millón quinientas mil personas se manifestaban en las calles del centro de Barcelona contra el fallo del Tribunal Constitucional español contra el Estatut de Catalunya del 2006.
El Diario
Molt exigents amb els aspirants a ocupar una plaça a la Cort Suprema
Grans nacions federals lliures i democràtiques formades per Estats lliures que també son Estat. Altres sistemes de valoració de servidors públics per ocupar una plaça, en aquest cas, a la Cort Suprema dels Estats Units d’Amèrica. Intervenció dels senadors de tots dos partits, cartes de ciutadans denunciant possibles comportaments desfavorables dels aspirants, preguntes i més preguntes sobre resolucions judicials pròpies, denúncies sobre possibles abusos comesos…El candidat sempre acompanyat de la seva família.
Es requereix el “consell i consentiment” del Senat per a qualsevol nomenament al Tribunal Suprem. El procés de confirmació atrau regularment un gran nombre de grups activistes que fan campanya en pro o en contra del candidat. El Comitè d’Assumptes Judicials porta a terme les vistes i els interrogatoris per determinar la qualitat del candidat. Després, el ple del Senat considera el nomenament; es requereix majoria simple per confirmar o rebutjar el candidat…
Observin els vídeos…veuran les intervencions del després senador Joseph Biden, avui President dels Estats Units, i el denominat ‘lleó del Senat’ Edward Kennedy.
Conseqüències 17 anys després…
<<El Tribunal Suprem dels Estats Units es prepara per revocar el dret a l’avortament, en vigor al país des del 1973, segons la filtració d’un esborrany de la màxima instància judicial publicat aquest dilluns pel portal Politico.
Aquest mitjà cita un esborrany amb el dictamen majoritari del Suprem, signat pel magistrat Samuel Alito.
Amb Alito haurien acordat revocar el dret a l’avortament al país els magistrats Clarence Thomas i els tres proposats per al màxim tribunal per l’expresident Donald Trump (2017-2021): Neil M. Gorsuch, Brett M. Kavanaugh i Amy Coney Barrett…>>
—————————————————–
LA FRASE
“Macià va fer tant per Catalunya que molts no li van perdonar mai, mentre que altres el van acusar de no haver fet prou. Una mica com ara, on hi ha qui no ens vol perdonar tot allò que fem per Catalunya i alguns en acusen de no fer prou. Si els que ens critiquen treballessin a costat del país es podria anar més enllà i arribar-hi una mica més de pressa en defensa de les llibertats del país i els drets socials”
Foto: Diari ARA
Oriol Junqueras
Representant polític català, President d’Esquerra Republicana de Catalunya, empresonat durant 4 anys des del 2 de Novembre de 2017, pel Tribunal Suprem de l’Estat espanyol
Ψ En el país de les meravelles bèl.liques històriques i interminables -pronunciaments militars, rebel.lions militars, sedicions militars, cops d’Estat militars, guerres civils i incivils, dictadures militars…- els exilis, en conseqüència, han estat i són a l’ordre del dia. Aquesta és, doncs, una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades on els odis, insults i extremismes fanàtics escrits, escoltats i vistos campen per les dues Espanyes carpetovetòniques. Principalment des de Madrid, situat al segle XIX, i on moltes lleis així ho certifiquem. Com la del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castiguen el delicte de sedició, si aquest de veritat s’ha produït. Encara no s’han assabentat que estem al 2022. No és d’estranyar, en tals circumstàncies, que el Consell General del Poder Judicial romangui sense la seva renovació des de l’any 2018.
Estatut, bitllet, exili
I el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que podria ser que comencés a preparar el bitllet del seu exili forçat -exili o presó-, quan l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del ‘Partido Popular’, -sempre contra Catalunya i per una qüestió de ignorancia supina-, van instar a signar als ciutadans espanyols contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i ‘raspallat’ pel Congrés dels Diputats, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sancionada la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia pel rei d’Espanya.
‘Cum laude’, ‘sempre contra Catalunya’, estratègia electoral equivocada
Amb l’acció d’instar a signar contra aquesta Llei Orgànica, l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’, van obtenir la qualificació Cum laude pel sempre contra Catalunya que, com es veu, proporciona moltíssims vots, i en el foment de l’independentisme. És la tàctica del ‘Partido Popular’ i d’altres partits de la dreta, dreta extrema i ultradreta, guanyar les eleccions amb l’estratègia electoralista d’anar sempre contra Catalunya, l’Escola catalana i la llengua catalana. Ministre Wert (‘Partido Popular’): “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”.
L’interès de l’Escola Catalana, però, és el català com a llengua vehicular, la inclusió educativa, la innovació metodològica i didàctica, el plurilingüisme, la personalització de l’aprenentatge, l’emprenedoria, la cultura de l’avaluació, la formació contínua, la implicació i el compromís de la família en l’escolarització, la relació del centre i l’entorn, la prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandó escolar, l’avaluació per competències. Com es pot veure, l’interès de l’Escola Catalana, està molt lluny de l’interès de l’exministre Wert i del ‘Partido Popular’.
La mala política, fanatisme polític, els separadors
El ‘sempre contra Catalunya’ és una actitud constant del ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta, la ultradreta, part de l’esquerra i de les agrupacions que els hi fan costat. El ‘sempre contra Catalunya’ dóna vots. És una situació anòmala i de la mala política que es veu cada dia. Un fanatisme polític contra Catalunya, immemorial nació catalana, impropi del segle XXI i que, por la fuerza, és la sínia d’Espanya. La noria de España, espoli fiscal i forçada cap a la independència.
L’instar, per part de l’expresident Mariano Rajoy, del seu Govern i del ‘Partido Popular’ a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, va ser mal camí com a estratègia electoral, va ser l’avantsala i l’avançada del denominat ‘155’, la judicialització de la política, les detencions, els judicis, els càstigs, les inhabilitacions, les multes, les condemnes a representants polítics catalans a cent anys de presó en el seu conjunt, els exilis i una repressió que encara continua.
La mala política envers Catalunya i l’independentisme com a dret fonamental i humà, va continuar per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern del ‘Partido Popular’, amb portar al Tribunal Constitucional, format per una majoria més que conservadora, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una pèssima estratègia electoral i amb molt mal resultat encara vigent.
En el proper ‘post’ continuarà aquesta qüestió que reflexa el fet de que Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes, i l’Estat espanyol no saben resoldreamb saviesa, intel.ligència i treball d’una democràcia moderna, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya immemorial nació catalana. Només la judicialització de la política i la repressió. Es parla, encara, de 3.300 represaliats mentre l’independentisme creix i s’enforteix.
Fet a Tarragona
Aprovació pel Congrés, sancionada pel rei i ratificació pels ciutadans de Catalunya de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un pas democràtic i gest de concòrdia i pau cap a una veritable autonomia que seria truncat
Documents (@dancvor) / Twitter
Recollint signatures, recollint vots. “Firmar contra Catalunya”, deien
Foto: Assemblea.cat
Expressar la veritat i la realitat mitjançant el vot, la democràcia i la Pau
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<L’ajuda als estudiants de col·legis superiors no servirà per res si hi ha insuficients aules. La crisi als mitjans d’ensenyament que es va predir fa molt de temps ja se’ns ha tirat a sobre. En els propers quinze anys, fins i tot sense una ajuda addicional als estudiants, l’increment de matrícules a les escoles pujarà a tres-centes quaranta mil per any. Si hem d’aconseguir la projectada matrícula de més de set milions d’estudiants a les escoles i universitats per a l’any 1970 -doble número en una dècada-, caldrà gastar vint-i-tres mil milions de dòlars en mitjans docents, és a dir, més de tres vegades cosa que s’ha gastat en construccions docents durant la dècada passada. Això significa que, tret que neguem a la nostra joventut l’oportunitat d’aconseguir un ensenyament superior al d’avui dia, els col·legis i universitats nord-americans han d’augmentar els seus mitjans acadèmics en un índex molt superior al que els seus recursos actuals els permeten >.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<Aid to college students will be useless if there are not enough classrooms. The crisis in the educational media that was predicted long ago is already upon us. In the next fifteen years, even without additional aid to students, the increase in enrollment in colleges will amount to three hundred and forty thousand per year. If we are to achieve the projected enrollment of more than seven million students in colleges and universities by the year 1970-double that number in a decade-twenty-three billion dollars will need to be spent on educational resources, that is, more than three times what has been spent on educational buildings over the past decade. This means that, unless we are going to deny our youth the opportunity to achieve higher education than today, America’s colleges and universities must increase their academic means at a rate far beyond what their current resources allow them > >.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
δ Falten uns dos quilòmetres per arribar al cim. És cap el vespre. Fa una calor endimoniada i l’astre fulgurant ens guanya en fer el pols. El canvi d’hora provocat per la dictadura dels grans negocis, pretén convertir la nit en dia interminable. Sense límits, però, la naturalesa no és ximple i, més tard o més aviat, respon, de manera contundent.
Els caminants baixen per un camí estret, molt empedrat i s’acosten a la ‘Font de la Vaca’ d’on regalima aigua fresca. Es refresquen una mica. Mentre, en Robin, professor d’anglès oriünd de Londres, diu amb una veu poderosa: come on boys, home! Un altre dia pujaran més amunt.
Passen per davant del mas de ‘Cal Coronel’, nomenat així perquè un avantpassat de la masia havia estat, durant la Guerra del Rif, ajudant militar del general Prim. Els caminants observen i veuen que els vedells encara pasturen pels voltants del mas. En Robin exclama: “A per tot concerts i més concerts fins a altes hores de la matinada, ah! I música màquina que és un desastre. Els joves tornen a casa a les vuit del matí. Tota la nit perduda! Ni estudiar, ni llegir, ni escriure, ni veure una bona pel.lícula de pantalla gran. Malaguanyada salut i energia perdudes!”.
L’Oliu, professor de matemàtiques contesta: “I aquest concert que ara se’n parla tant, perquè, diuen, que de Barcelona se’n vol anar a Madrid. Dura tota una setmana, cada dia. Una bogeria! Oh! I parlen de que es podria fer una setmana a Barcelona i una altra a Madrid. Es veu que es tracta d’un negoci de molts diners. Expliquen que a Barcelona hi va haver molts problemes”.
“I no parlem del que passa després dels concerts” exclama l’Artur, el professor de llengua castellana amb semblant nerviós i que ensopega amb els pedrerols escampats pel camí. Gairebé li volen les ulleres. I segueix: “Els ‘botellots” que com càntirs plens d’alcohol fan perdre el rumb als joves estudiants, el rumb, la personalitat i la salut. Els ‘botellots’, després dels interminables concerts, porten a veritables barbaritats. Fins i tot han d’intervenir els Mossos d’Esquadra”.
El Sol comença a declinar i és el moment que pren la paraula en Lozano, professor de filosofia: “Ostres! I tot el que va a passar a Barcelona per les festes de la Mercè! Apunyalaments, un mort, ferits, saquejos, detencions… i, vinga! cada dia més concerts de música màquina i més ‘botellots'”. També se sent parlar d’altres substàncies. Com a professor de filosofia i amb veu sonora recorda aquella frase d’Homer: “La joventut té el temperament viu i el judici dèbil”.
El Cel comença a enfosquir-se. “Va nois ja gairebé hi som!” diu en Robin que dirigint-se a un dels companys caminants li reclama: “Ernest, que no ens vols donar la teva opinió?” L’Ernest, que és el professor de ciències naturals, s’hi afegeix. “Mireu, tot això és com un llibre amb pàgines sense lletres. Cadascun ha d’escriure el seu tema. I jo constato que gairebé tots els Nobel van a parar sempre als Estats Units d’Amèrica. Per alguna cosa serà. Estudi, esforç i treball constant per ocupar els primers llocs. Aquí, festes i més festes; vacances i més vacances que ho paren tot; ponts i més ponts; parc temàtic i platja d’Europa; sempre aquest atur clavat i reglamentat. Això sí, bitllets per viatjar sempre esgotats i preus del consum com en el temps de ‘l’estraperlo’…”. “Carai! Ernest, quin parlament…”, diu en Robin.
S’apropen a les primeres cases del poble. A les finestres ja es comencen a veure llums, i algun gos borda quant sent veus. Un dels personatges del grup, que no és professor, però, és el cap de la biblioteca i que vesteix una samarreta que mostra a l’esquena la cara de JFK, exclama: “Mireu, per fer un incís, això de les universitats i dels estudiants, ara, han nomenat el senyor Joaquim Nadal, veterà i gran representant polític i servidor públic, com a conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat. De ben segur que podrà aportar un gran i nou esperit de grandesa humana i universitària”. El futur de Catalunya, immemorial nació catalana, es troba a les mans dels joves.
En Robin, el professor d’anglès i que fa de capità del grup, diu en veu alta: “Until next time, goodnight”. S’acomiaden, la penombra es va fent notar.
<<An aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>
<<Ara hi ha una veritable marea d’estudiants que avança inexorablement cap a les nostres institucions d’ensenyament superior, on els costos anuals per estudiant són diverses vegades més alts que els que representen el segon ensenyament, i on aquests costos han de ser sufragats en gran part pelestudiant o pels seus pares.Fa cinc anys, la matrícula de les escoles secundàries s’elevava a un milió cinc-cents mil estudiants;d’aquí a cinc anys serà de dos milions i mig.El futur d aquests joves i el de la nació depèn en gran part que aquests nois i noies tinguin accés a l’educació graduada.Aquest país reserva els seus honors per a una sola classe d’aristocràcia;la que els nostres fundadors van anomenar <<una aristocràcia d’èxits nascuda d’una democràcia d’oportunitats>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<Now there is a veritable tide of students advancing inexorably towards our higher education institutions, where the annual costs per student are several times higher than those of secondary education, and where these costs must be borne largely by thestudent or their parents.Five years ago the enrollment in secondary schools rose to one million five hundred thousand students;in five years it will be two and a half million.The future of these young people and that of the nation depends in large part on these boys and girls having access to graduate education.For this country reserves its honors for a single class of aristocracy;what our founders called <<an aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
<<Més de la meitat de tots els pares que tenen fills amb edat escolar esperen que assisteixin a l’escola.Però només una tercera part ho poden fer.Un quaranta per cent dels que ingressen a les escoles no arriben a graduar-se, i només un nombre molt petit continuen els seus estudis superiors.La manca d’una ajuda adequada als estudiants és la causa principal d’aquest gran desequilibri>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
EL PAÍS
Nueva York se convierte en el epicentro de la segregación educativa en EE UU | Internacional | EL PAÍS
<<More than half of all parents who have children of school age expect them to attend school.But only a third can do it.Forty percent of those who enter college do not graduate, and only a very small number go on to higher education.The lack of adequate help for students is the main cause of this tremendous imbalance>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
A finals de l’estiu de l’any 1360 es va celebrar a la ciutat portuguesa de Coimbra un fet insòlit, alhora romàntic i macabre.Per ordre del monarca, els més alts dignataris del país es van avançar un per un i van fer un petó a la mà del cadàver d’una dona asseguda en un tron i assassinada cinc anys abans.El cos pertanyia a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretament amb el rei Pere d’Aragó i Portugal recentment coronat.Inés havia viatjat fins a Portugal el 1342 com a dama de companyia de l’esposa de Pedro, llavors hereu del tron.El príncep se’n va enamorar, però el seu pare, el rei Alfons IV, va témer que es tractés d’una intrigant i va ordenar que fos decapitada.Pere es va veure obligat a amagar la pena i el despit, però quan cinc anys després va accedir al tron va ordenar que s’extregués el cor als assassins.I va obligar la cort que honressin el seu cadàver com a reina de Portugal.
(READER’S DIGEST)
A fines el verano del año 1360 se celebró en la ciudad portuguesa de Coimbra un hecho insólito, a la vez romántico y macabro. Por orden del monarca, los más altos dignatarios del país se adelantaron uno a uno y besaron la mano del cadáver de una mujer sentada en un trono y asesinada cinco años antes.
El cuerpo pertenecía a la princesa castellana Inés de Castro, casada secretamente con el rey Pedro de Aragón y Portugal recientemente coronado. Inés había viajado hasta Portugal en 1342 como dama de compañía de la esposa de Pedro, entonces heredero del trono. El príncipe se enamoró de ella, pero su padre, el rey Alfonso IV, temió que se tratara de una intrigante y ordenó que fuera decapitada.
Pedro se vió obligado a ocultar su pena y su despecho, pero cuando cinco años después accedió al trono ordenó que se extrajera el corazón a los asesinos. Y obligó a la corte a que honraran su cadáver como a reina de Portugal.
(READER’S DIGEST)
Mujeres en la historia
La reina póstuma, Inés de Castro (1320-1355)
—————————————————–
LA MÚSICA,CULTURA I EL VIOLÍ EN EL COR
—————————————————-
L’APOCALIPSI
A la vora de l’abisme no vol dir que s’hagi de caure en les seves profunditats més fosques i horripilants. Com, per exemple, el genocidi del poble jueu i altres ètnies humanes. Els discapacitats psíquics i físics i, com a norma d’una ideologia malaltissa, l’extermini humà mitjançant la bogeria de la guerra. Va ser i és el camí escollit pel nacisme i el feixisme. El menyspreu per la civilització i la vida, per part dels aplicadors de les cambres de gas i altres artefactes endimoniats. Són els guies dels horrorosos genets de l’Apocalipsi: la Guerra, la Fam, la Pesta i la Mort. Els guies mereixedors de caure a les profunditats dels abismes més fosques i horripilants. Així va quedar demostrat i castigat en els Judicis de Nuremberg i altres judicis ,i, els que encara no han tingut lloc. Romanen pendents però tothom senyala als culpables. La força de la civilització i de la bona gent, els han de tancar el pas a la guerra, la fam, la pesta i la mort.
⇑ Ja ha transcorregut l’hora del berenar -pa amb xocolata- recorden alguns. Al darrere de les cortines de la finestra, a prop de la taula dels conversadors, el Sol ens mostra, encara, qui és l’amo de la Terra. La tarda es fa notar.
La veu és alta, tot i que el so de la caixa televisiva, plantada a dalt d’un cantó de la sala, vol ofegar la paraula dels cafeters.
“És allò d’en Juli Cèsar”, exclama en Faust de ‘cal geperut’. “Així es troba ara la independència”, diu, entre algunes paraulotes, “Divideix i venceràs, divideix i domina”.
“No, si ens ho faran perdre tot; tot el que havíem guanyat amb esforç, llàgrimes i dolor” contesta en Pere, del Mas de Can Riera. L’anomenen ‘l’americà’ perquè sol parlar de fets de l’Amèrica del Nord. “Això no passaria als Estat Units, allà si que és una gran nació amb Estats federals lliures que també són Estat…renoi! I la bandera de les barres i estrelles sempre present a totes les llars!” “I ningú els obliga a fer-ho!”, respon des del final de la taula en Quimet de ‘Cal ferrer nou’, mentre es va acostant als llavis una copeta de brandi del Penedès.
La Tina, cambrera del cafè de ‘Cal Independent’ corre lleugera com un coet -com aquell que l’any 1969 va arribar a la Lluna- i deixa sobre la taula de marbre blanc una tassa grossa que conté un ben proveït cafè amb llet. El fum que desprèn envolta als presents d’una acostumana, però, sempre agradable olor a cafè. “Descafeïnat, Tina, que sinó no podria tancar el ulls en tota la nit i m’haig de despertar molt aviat per donar el menjar al personal!”. Vol dir el bestiar de la masía.
La tassa la deixa davant del senyor Vidal, farmacèutic del poble, el qual s’afanya de fer un glopet d’aquell cafè fumenjant com els senyals de fum dels indis de la praderia americana. “Mireu, ja us ho diré jo; sabeu que passa? Les manifestacions pel dret a decidir i per la independència més grans del món; les urnes, ai, les urnes! que van ser fabricades a la Xina, traslladades en vaixell fins al port de Marsella i desprès transportades en tres camions cap a uns magatzems de Catalunya”.
“Diuen que ni havien unes vuit-centes d’urnes, oh! I la gent que les va guardar a casa per anar a votar com un tresor de la democràcia”, afegeix el Delegat de la ‘Caixa de Pensions’, assegut a la taula i vestit amb l’americana i corbata, marcant disciplina i tradició.
El senyor Vidal, que vol acabar la seva intervenció, ho diu cridant i esverat com un home boig i es posa de peu: “Mireu, jo hi era! El cop de porra que en van ventar la policia de Madrid!, la Declaració de la Independència de Catalunya!, el ‘155’, el judici! la repressió! Els nostres representants polítics tancats quatre anys a la presó! Els nostres representants polítics exiliats a Europa! I el nostre Molt Honorable President de la Generalitat der Catalunya! I ara ja ho veieu. Com deia en Faust: “Divide et vince!”.
Assegut a la barra, un home observava a través del mirall del bar i escoltava. Corpulent, cap i cara amplis, unes selles negres i abundants, quedava retratat en el mirall del darrere del mostrador. De tant en tant, s’acostava a la boca un ‘whisky’ amb un glaçó. Nombroses ampolles d’alcohol li feien costat. Ell, a través del mirall, podia observar als conversadors i, aquests, el podien veure a ell.
De sobte, el desconegut, fa girar amb ímpetu el tamboret, es posa de peu, i, amb crits semblants a una tempesta de llampecs i trons, exclama com un gegant: “Amb les seves continuades baralles els representants polítics independentistes -ja no sabem si ho són-, ens estan fent perdre el camí i la força del poble per treballar i aconseguir la mereixedora independència de la nació catalana. Ens fan perdre l’il.lusió i van donant força als que ens volen lligats permanentment a continuar sent la sínia d’Espanya”. Quatre cops es colpeja fort les mans i denúncia: “Mireu, 20 mil milions surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista i nacionalista espanyol, ni en forma de serveis ni d’infraestructures. És clar que a Espanya no volen pagar impostos, ja els paguem els catalans! I sinó ja treuen la carpeta del ‘155’!”.
Mentre el desconegut es torna a seure al tamboret, una veu femenina, l’única, crida: “I els nostres representants independentistes barallant-se cada dia, tot el dia, entre ells. Vergonya, senyors, vergonya!”. És la Tina, l’empleada del Cafè de ‘Cal Independent’ que, abans de plegar, passa el fregall per damunt de les taules de marbre.
Els conversadors es van aixecant i s’acomiaden. Encara, en Faust de ‘cal geperut’, diu: “Com riuen a Espanya!”
Pot ser riuen, però, l’independentisme del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, cada vegada és més nombrós i més fort.
(Betevé)
Diada 2022 i Manifestació 11 de setembre
—————————————————–
ART*******7
Els grans arguments i pel.lícules apartats de la gran pantalla
Los grandes argumentos y películas apartados de la gran pantalla
The great arguments and films removed from the big screen
‘Xantatge a Broadway’
‘Sweet Smell of Success’
Sidney Falco (Tony Curtis) és un amoral agent de premsa la principal tasca del qual és aconseguir que els seus clients apareguin esmentats a la columna de J.J.Hunsecker (Burt Lancaster), al diari ‘The Globe’, de repercussió nacional, de manera que aconsegueix donar fama a qui hi apareix esmentat.Amb l’objectiu de trencar la relació entre Susie Hunsecker (germana de JJ Hunsecker) i el guitarrista Steve Dallas (Martin Milner), però sense perdre l’afecte de Susie, JJ.demana a Falco que aconsegueixi publicar una informació difamatòria sobre Steve, per així acabar amb la relació però sense que ningú sospiti de J.J.Hunsecker. (Wikipèdia).
Falco accepta, amb l’objectiu que J.J.publiqui a la seva columna el nom dels seus clients, i acudeix a un altre columnista, Leo Bartha, competència de J.J.Hunsecker, perquè escrigui a la seva columna que Steve Dallas està relacionat amb assumptes de drogues.Falco val d’una de les seves nombroses jugades per convèncer el columnista, i obté el resultat desitjat;Dallas perd la feina i la reputació i la relació entre ell i Susie Hunsecker arriba al final.
Steve Dallas pren llavors represàlies contra J.J.Hunsecker i Sidney Falco, convençut que són ells els que estan darrere de la campanya difamatòria, i s’hi enfronta, anomenant difamador i corrupte JJ, que se sent ofès per aquestes paraules i decideix agreujar la campanya contra Steve.Per tal de perjudicar-lo encara més, demana a Falco que continuï publicant calúmnies sobre el músic.Falco, en principi oposat a ajudar J.J., accepta a canvi de la redacció de la columna de l’escriptor durant el seu període de vacances, i aconsegueix que tanquin Dallas per possessió de drogues que ell mateix fica a la jaqueta del guitarrista.
El clima de corrupció i amoralitat acaba destruint la relació entre JJ.Hunsecker i Sidney Falco, i amb Susie Hunsecker intentant suïcidar-se.Després de l’escena, cadascun pren un camí diferent, i Susie torna a reprendre la seva relació amb Steve Dallas.
‘Sweet Smell of Success’ ha obtingut el reconeixement tant de mitjans de comunicació com d’institucions i personatges destacats del món del setè art.La cinta es troba entre les mil millors pel·lícules de la història segons el ‘New York Times’, i al lloc número 171 del rànquing de ‘Sight and Sound’ de les 250 millors pel·lícules de la història.Directors com Martin Scorsese o els germans Coen han destacat la seva qualitat i admès la influència que la cinta ha tingut al seu cinema.(Wikipèdia).
Direcció: Alexander Mackendrick. Producció: James Hill. Guió: Ernest Lehman, Clifford Odets. Música: Elmer Bernstein. Fotografia: James Wong Howe. Muntatge: Alan Crosland. Protagonistes: Burt Lancaster (J.J Hunsecker), Tony Curtis (Sidney Falco), Susan Harrison (Susan Hunsecker), Martin Milner (Steve Dallas), Sam Levene (Frank D’Angelo), Barbara Nichols (Rita), Jeff Donnell (Sally), Joseph Leon (Robard), Edith Atwater (Mary), Emile Meyer (Harry Kello)…
The End
—————————————————–
LA FRASE
Monarquia, democràcia, llibertat
“La funció de la monarquia constitucional és personificar l’Estat democràtic, sancionar l’autoritat legítima, assegurar la legalitat dels mitjans i garantir l’execució de la voluntat pública. És el meu desig ardent que cap ciutadà dels meus regnes pateixi restriccions”.
“The function of the constitutional monarchy is to personify the democratic state, sanction legitimate authority, ensure the legality of the media and guarantee the execution of the public will. It is my ardent wish that no citizen of my kingdoms suffer restrictions.”
Isabel II del Reino Unido ; Reina del Reino Unido y de los otros Reinos de la Mancomunidad de Naciones ; Queen Elizabeth II
———————————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
Converses a les profunditats
Durant milers d’anys, l’home ha considerat els dofins com a animals juganers i, sobretot, com a excel·lents amics que salvaven els nàufrags empenyent-los amb els musells cap a la superfície.
Recentment hem comprovat que el cervell dels dofins és tan voluminós com l’humà.Se sap també que aquestes nobles criatures, tot i no tenir cordes vocals, fan servir un vocabulari en què s’han destacat 32 sons diferents.Entre ells figuren espetecs, xiulets, xiscles, lladrucs, roncs, xiscles i grunyits.
Els dofins produeixen sons fent passar l’aire a través d’unes vàlvules i ventricles situats sota les fosses nasals.Cada individu té una veu característica.
(READER’S DIGEST)
(CONTINUARÀ AL PRÒXIM ‘POST’)
—————————————————-
L’APOCALIPSI
La Vanguardia
Hitler y Mussolini, las caras del fascismo
Ells i altres dictadors envien per la força milers d’éssers humans a morir a la guerra.
La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d’entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l’època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.
—————————————————-
Publicat a General | Comentaris tancats a En el Cafè de ‘Cal Independent’, “Divideix i venceràs, divideix i domina”
Farts d’aquesta situació que clama per la justícia fiscal i en defensa d’un just desenvolupament autonòmic. Farts, els ciutadans de Catalunya -tota aquella persona que viu i treballa en la immemorial nació catalana- de veure com aquesta és la segona de tot Espanya pel que fa a l’aportació fiscal i econòmica dels seus ciutadans, però en canvi, pel que fa als recursos rebuts, manté la desena posició dels darrers anys. Una Catalunya ofegada i que no pot créixer.
<<Els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen>>
El model de finançament marca una desigualtat que el mateix conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha considerat que “tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats”. I ha subrallat dos aspectes: “Mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya. I cal tenir en compte l’infrafinançament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions dels recursos de la Generalitat”.
Una balança fiscal a mida | Lluís Martínez | Economia | El Punt Avui
Les balances fiscals del misteri i endarrerides en absència de trasparència democràtica
Escreix que l’Estat espanyol no retorna i que ofega Catalunya
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. L’opressió i la xifra de 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, per part de l’Estat central i centralista espanyol. Si aquest Estat fes públiques les balances fiscals -seria l’adequat per una nació de nacions que es considera ella mateixa, una gran democràcia i un Estat de dret- tal vegada aquesta xifra abusiva podria arribar als 20 mil milions d’Euros actualment. Però, les balances fiscals no es fan públiques.
Per què?… si Catalunya ja paga
Per això mateix, 12 de les 17 Comunitats autònomes reben molt més del que aporten i ningú diu el perquè d’aquesta anomalia social, política i econòmica. Així, no es fa cap esforç per part d’aquestes Comunitats per canviar aquesta situació, al menys que es sàpiga. Tothom calla, ningú diu res.
Per què, deuen pensar, hem de treballar en aquest sentit si Catalunya ja paga? Per què hem d’empènyer el sector empresarial, l’emprenedoria i la creació de noves empreses, si Catalunya ja paga? Per què hem d’empènyer i treballar pel potencial d’altres sectors econòmics, si Catalunya ja paga? Milers i milers de funcionaris mentre els empresaris que proporcionen ocupació, on són?
Que Catalunya roman mal finançada ho sap tothom. Però callen, permeten i ho deixen fer. La Catalunya pagadora ,i, sempre contra Catalunya! Si els catalans -tothom que viu i treballa a Catalunya- protesten, es queixen, es rebel.len i organitzen un referèndum democràtic i pacífic, l’Estat espanyol ja utilitza el desastre de la denominada ‘operaciónCatalunya’, el “¡a por ellos!” i el nomenat ‘155’ aplicació del senyor Rajoy i del ‘Partido Popular’, que obren pas cap a les presons – representants presos polítics catalans- i a l’exili -representants exiliats polítics catalans- a Europa. Més de 3.000 represaliats” relacionats amb el procés. El recompte és d’Òmnium Cultural, una entitat que ha anat actualitzant el nombre de “represaliats” al llarg dels últims anys. El seu primer càlcul és del desembre del 2019, quan va difondre un vídeo amb què va anomenar “mapa de la repressió”.
Amb l’existència de la repressió no cal cap treball pel diàleg ni per trobar una sortida al conflicte i problema espanyol amb Catalunya. A l’Estat espanyol el rellotge li ha quedat parat al segle XIX. No està a l’alçada de les circumstàncies. Ja ho va dir Artur Mas, 129è Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, denunciat, perseguit, jutjat, castigat, multat, inhabilitat -va fer tot el possible per arribar a un acord de diàleg i treball amb l’anterior president Mariano Rajoy (‘Partido Popular’) per un just pacte fiscal amb Catalunya-. Ja ho va dir Mas:“Quan s’ataca sistemàticament a l’autonomia es té dret a la legítima defensa”.
I està vist, comprovat, comprès, vigent, aclarit, corroborat, recolzat, ratificat…que l’única defensa per la Catalunya nació, és la independència.
Avui
El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | El Punt Avui
Astelus
Esforç, treball, honestedat, progrés i justícia social en el camí dels pobles lliures, en una gran nació federal formada per Estats federals lliures i que també són Estat.
—————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY FOR A BETTER EDUCATION
YouTube
President Kennedy visits San Diego (1963)
<<Una aplicació selectiva d’ajuda federal, encaminada a reforçar i no a afeblir la independència dels existents sistemes escolars i dirigida així mateix cap a l’assoliment dels nostres objectius i solució dels problemes docents més urgents, incloent les millores en la qualitat, formació deprofessorat, problemes especials que presenten els barris baixos, problemes de les zones rurals deprimides, estudiants necessitats, àrees escasses d’element humà com passa als camps de l’enginyeria i de la ciència;escassetat de mitjans docents>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener der 1963).
<<A selective application of federal aid, aimed at strengthening and not weakening the independence of existing school systems and also directed towards the achievement of our objectives and the solution of the most urgent educational problems, including improvements in quality, training ofteachers, special problems presented by the slums, problems of the deprived rural areas, needy students, scarce areas of human element as it happens in the fields of engineering and science;shortage of teaching resources>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
American Physical Society
APS Physics | Berkeley Lab, UC San Diego Sites Recognized for Historical Contributions to Physics
<<El nostre sistema actual;el nostre sistema docent nord-americà va ser fundat sobre el principi que l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tothom…no simplement per a aquells que poden pagar.En el passat, això ha significat l’existència d’escoles elementals i secundàries lliures i públiques a cada comunitat, i més tard l’existència de col·legis recolzats per l’ajuda federal, col·legis municipals i estatals i educació vocacional, i més recentment formació professional, professors especialitzatsper a estudiants que pateixen problemes especials d’educació>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washignton, D.C., 29 de gener de 1963).
<<Our current system;our American educational system was founded on the principle that educational opportunity in this country should be accessible to all…not just those who can pay.In the past, this has meant the existence of free and public elementary and secondary schools in every community, and later the existence of colleges supported by federal aid, state and municipal colleges and vocational education, and more recently professional training, specialized teachersfor students with special education problems>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
—————————————————–
LA FRASE
“Per tant, abans d’anar més lluny, vull enviar aquest missatge als nostres amics i veïns europeus. Sou i sempre sereu part del que som. No esteu lluny de nosaltres. Als que heu vingut d’altres països a viure al nostre, gràcies. I, sisplau, quedeu-vos. I als altres països de la UE: Escòcia vol tornar-hi i espero que sigui aviat”. I fer-ho com un “nou estat independent”
El Universo
Nicola Sturgeon cree que Escocia ahora sí logrará su independencia
Escòcia, immemorial nació escocesa, un poble lluitador, fort, valent i mereixedor de la independència
Hola
Els pobles més bonics d’Escòcia
—————————————————–
MÚSICA GRANDIOSA PER A TOTS ELS TEMPS
Euforia per estudiar, aprendre i estimar la música i la cultura
—————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
TOTS MOREN
A Anglaterra els nens canten des de fa segles, amb la innocència més gran, una cançó de bressol de sinistres presagis. <<Ring a ring o’roses, A pocket full a poses. Atishoo! Atishoo! We all fall down.>> Què significa: <<Trença corones de roses, omple la butxaca de flors. Aixís! Aixís! Tots caiem>>. La cançó va néixer el 1665 als carrers mateixos de Londres durant una epidèmia. ‘Ring of roses’ a les erupcions vermelloses a les persones contagiades per la ‘Muerte Negra’. ‘Pocket full of posies’ intenta espantar les males olors, l’alè enverinat dels dimonis que propagava la malaltia. Actualment els jutges britànics mostren encara ramells a les cerimònies, en record dels seus predecessors que portaven flors per protegir-se contra la febre de masmorra (tifus). Atishoo! Atishoo! L’esternut era un símptoma d’haver estat atacat per la pester. ‘We all fall down’. En efecte, milers de persones queien…mortes. Es calcula que van morir 25 milions de persones, víctimes de la ‘Mort Negra’ que des d’Àsia va assolar Europa a mitjans del segle XIV.
(READER’S DIGEST)
EVERYBODY DIES
In England children have been singing for centuries, with the greatest innocence, a lullaby of sinister omens. <<Ring a ring o’roses, A pocket full a posies. Atishoo! Atishoo! We all fall down.>> What does it mean: <<Braid crowns of roses, fill the pocket with flowers. ach! ach! We all fall>>. The song was born in 1665 in the very streets of London during an epidemic. ‘Ring of roses’ to the reddish eruptions in people infected by the ‘Black Death’. ‘Pocket full of posies’ tries to drive away the bad smells, the poisonous breath of the demons that spread the disease. Today British judges still display corsages at ceremonies, in remembrance of their predecessors who carried flowers to ward off dungeon fever (typhus). Atishoo! Atishoo! The sneeze was a symptom of having been attacked by the plague. ‘We all fall down’. Indeed, thousands of people were falling…dead. It is estimated that 25 million people died, victims of the ‘Black Death’ that devastated Europe from Asia in the mid-14th century.
(READER’S DIGEST)
Interesting Literature
A Short Analysis of ‘Ring-a-Ring o’ Roses’
—————————————————-
L’APOCALIPSI
Avui
Visió inèdita de l’exili | Miquel Riera
És un tema que molt bé es podria preguntar als exàmens de la Selectivitat.No per ser gaire difícil la seva contestació qualificaria de moltes bones notes, perquè no deixa de ser una desgràcia tan i tan repetida a la història d’Espanya.Desgràcia per als que ho han patit i ho segueixen patint.La denominació Espanya va impregnada de pronunciaments, rebel·lions militars, cops d’estat, guerres civils incivils, dictadures militars, repressions, exili… És un tema molt trist, penós, desgraciat i super conegut que ens porta a ser fàcil de contestar en unexamen de la Selectivitat.Un tema que encara és vigent perquè, avui dia, encara hi ha, gairebé fa cinc anys, representants polítics catalans exiliats a Europa, inclòs Carles Puigdemont Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, Eurodiputat elegit amb prop d’un milió de vots.
A la imatge la crudesa de l’exili republicà des de terres de Catalunya immemorial nació catalana.
—————————————————-
Sala de prensa – Fundación “la Caixa”
L’Obra Social ”la Caixa” facilita més de 1.000 nous pisos de lloguer solidari a preus d’entre 85 i 150 euros al mes a tot Espanya – Fundación “la Caixa” (Any 2013).
És com el càstig de l’anomenat 155, però, contra tothom, no només contra els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana i per asfixiar encara més l’autonomia. És un atac contra tots els ciutadans i, en major mesura, contra els menys afavorits per les circumstàncies actuals. La terrible inflació que ho ofega i destrossa tot, principalment, el just benestar de milions de famílies treballadores.
Es parla molt d’inflació, però, no es defineix. Fa por. Ni als exàmens de la Selectivitat en parlen. Si que van preguntar sobre el llibre ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, que es podria dir que la inflació actual ens porta cap a la vida cruel que es narra en el llibre.
TucsonSentinel.com
Comic: Hellertoon: The real monster behind inflation
Defineix la inflació d’una vegada, home!: <<Procés econòmic provocat pel desequilibri existent entre la producció i la demanda; causa una pujada continuada dels preus de la major part dels productes i serveis, i una pèrdua del valor dels diners per poder adquiri-los o fer-ne ús>>. O sigui, devaluació dels sous i les pensions. No és estrany, doncs, que els treballadors demanin un just augment dels salaris.
Mai el president Pedro Sánchez i el seu Govern de coalició d’esquerres, havia d’haver permès als magnats de les grans corporacions elèctriques, aquest salvatge augment de preus i que ha provocat una cascada d’augments de tots els productes haguts i per haver. Fins i tot els que no tenien cap necessitat d’augmentar i a uns nivells tan alts. Així diu un refrany popular castellà: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. Un exemple de les conseqüències del capitalisme salvatge, causant d’aquesta inflació desbocada que ho està atropellant-ho tot.
Mai el Govern espanyol havia d’haver permés l’augment del preu de la llum
Canal Baix Penedès
Per què Espanya té el preu de l’electricitat més car d’Europa?
Mentre els beneficis de les grans corporacions elèctriques es van triplicant amb relació a anys anteriors i els preus segueixen en augment quan mai tenien que haver augmentat i el president Pedro Sánchez no haver-ho permès, la gran majoria de ciutadans d’aquesta nació de nacions, aixafats per aquesta inflació galopant i milions d’ells sense feina o amb sous baixíssims, no poden acceptar de cap manera semblant menyspreu cap a l’interès públic i social.
Any 1962. El President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, denúncia els abusos, augments injustificats de preus i menyspreu per l’interès públic per part dels magnats i grans corporacions de l’acer. Pressionats pel President, el Govern i els ciutadans, els magnats de l’acer van fer marxa enrere. Els preus no van pujar i no hi va ver inflació.
—————————————————–
LA FRASE
“Cuando se ataca sistemáticamente a la autonomia se tiene derecho a la legítima defensa”
“Quan s’ataca sistemàticament a l’autonomia es té dret a la legítima defensa”
“When autonomy is systematically attacked, one has the right to self-defense”
Catalunya/Catalonia
El Economista.es
Artur Mas
Ex President (129è) de la Generalitat de Catalunya
—————————————————–
ELS COLORS DEL MÓN
El tumor del Kàiser
El 1887 el príncep Frederic de Prússia, grat a tots per la seva intel·ligència i simpatia, va patir un tumor a la corda vocal esquerra.Els tractaments no donaven resultat i els metges alemanys van diagnosticar càncer.Es va pensar a extirpar-li la laringe però s’hi va oposar un eminent laringòleg anglès, Morell Mackenzie.El britànic afirmava que no hi havia símptomes de càncer i es va desistir de l’operació.El 15 de juny de 1888, als 99 dies de la pujada al tron, Federico moria de càncer de coll.El seu fill, el kàiser Guillem, home molt menys intel·ligent i més bel·licós, va començar seguidament el seu fatídic regnat.Nombroses eminències mèdiques opinen que es podria haver salvat la vida de Federico si s’hagués sentit els doctors alemanys.Potser el món hauria evitat els horrors de la primera guerra mundial.
(READER’S DIGEST)
Twitter
Káiser Federico III
In 1887 Prince Frederick of Prussia, appreciated by all for his intelligence and friendliness, suffered from a tumor on his left vocal cord.Treatments were unsuccessful, and German doctors diagnosed cancer.It was thought of removing his larynx but this was opposed by an eminent English laryngologist, Morell Mackenzie.The British stated that there were no symptoms of cancer and the operation was withdrawn.On June 15, 1888, 99 days after his accession to the throne, Federico died of throat cancer.His son, Kaiser Wilhelm, a much less intelligent and more warlike man, next began his fateful reign.Numerous medical eminences are of the opinion that Federico’s life could have been saved if the German doctors had been listened to.Perhaps the world would have been spared the horrors of the First World War.
(READER’S DIGEST)
– franciscojaviertostado.com
El cáncer del emperador Federico III
—————————————————-
MÚSICA IMMORTAL
La música i l’esforç per estudiar, aprendre i el respecte cap a la música i la cultura
—————————————————-
L’APOCALIPSI
CCMA
Espanya lidera el rànquing d’artistes empresonats, segons Freemuse
L’organització internacional que defensa la llibertat d’expressió artística assegura que és el país amb la legislació més repressiva
Els enfrontaments entre el president John F.Kennedy, el President màrtir, i el Pentàgon i la Cia van ser constants. “No puc predicar la PAU aquí a casa nostra i arreu del món, mentre vosaltres conspireu per la guerra” els deia als militars falcons i espies ferotges. “Els ciutadans del món i que estimen a les seves famílies, no volen que el nostre apreciat planeta Terra es converteixi en un taüt gegantí per culpa d’una guerra nuclear”, avisava a la seu de les Nacions Unides. “Els Estats Units d’Amèrica no hem d’imposar una ‘pax’ americana, ni la PAU de la tomba, ni la PAU de l’esclau, sinó una PAU duradera i per sempre…” deia a la Universitat Americana. “El Vietnam del Sud és una terra molt llunyana, són els propis vietnamites els qui han de solucionar els seus conflictes. Els nostres joves soldats romandran empantanegats a la jungla, en una guerra que mai no podrem guanyar…” remarcava Kennedy en el transcurs d’una conferència de premsa sobre Vietnam i assetjat per centenars de periodistes.
Va evitar una guerra mundial després del desastre de la invasió de Cuba (Bahía Cochinos), per part de la Cia, que el van enganyar. Va evitar una guerra nuclear -diàleg, negociació i pacte- en la denominada ‘crisi dels míssils’ de l’any 1962, en un enfrontament amb Cuba i la Unió Soviètica (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).
<<Però aquest tractat no ha de fracassar. Aquest petit pas cap a la seguretat pot ser continuat per altres més llargs i menys limitats, tot i que siguin més durs en la seva execució.Amb el nostre ànim i comprensió estimulats per aquest assoliment, seguim avançant per aquest dur camí del desitg més essencial dels éssers humans: el camí de la PAU>>, va manifestar després de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears, el 7 d’octubre del 1963. Li quedaven dos mesos de vida.
Wikipedia
Signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. La Casa Blanca, Washington, D.C., 7 d’octubre del 1963.
L’any 1963 va donar els primers passos per el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba. I aquell mateix any no només es va negar a enviar tropes de combat al Vietnam, sinó que com a Comandant en Cap de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, va ordenar al Pentàgon la primera sortida d’un miler d’efectius militars del Vietnam del Sud, abans de finals d’aquell any. El seu propòsit era que abans de finalitzar l’any 1965 no quedés cap efectiu militar nord-americà en aquelles terres tan llunyanes. Aquella ordre mai no va ser complerta. Per evitar el seu compliment el president Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas, el 22 de Novembre de 1963.
La guerra del Vietnam va marcar profundament el país.Al sud hi va haver 224.000 morts i un milió de ferits.Entre el Vietcong i l’Exèrcit nord-vietnamita, es calcula que hi va haver 1.100.000 morts i 600.000 ferits, a més de dos milions de víctimes civils.Si els Estats Units haguessin perdut la mateixa proporció de població que Vietnam, al Monument als Veterans de Washington no hi hauria 58.193 noms sinó, com a mínim, dotze milions.
El poble sempre massacrat
Si a la valenta, heroica i indepenent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, treball i negociació, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999-, molt de temps per exercir la culturai la civilització, les coses podrien haver anat d’una altra manera.
L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar amb saviesa. Per ser un bon mandatari, s’ha de ser un bon servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.
Milions de ciutadans pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen. El president espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això? Estan a favor de la Pau?
Ξ (Segueix del ‘post’ anterior). Més llenya al foc. El Tribunal Constitucional espanyol podia haver ajudat molt davant una continuada situació d’injustícia i de la negació del diàleg i enteniment demanats pels governs catalans. Però no va ser així. L’autonomia de Catalunya no és una veritable autonomia pròpia d’una nació de nacions i d’un govern central responsable. Més aviat és d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Una veritable autonomia, en una democràcia, és la facultat de governar-se per les pròpies lleis.
Wikipedia
Carta Autonómica de Cuba (1897)
Segismundo Moret en su casa dictando a los taquígrafos la Constitución autónomica de Cuba (noviembre de 1897)
Farsa autonòmica, el camí cap a la independència
L’autonomia de Catalunya, condemnada a una farsa, amb totes les seves lleis aprovades pel Parlament i impugnades de manera sistemàtica, per l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular), suport Ciudadanos, i el seu Govern central, centralista, autoritari, nacionalista espanyol i contraris a l’autonomisme lliure i de progrés econòmic i social. Importants exemples es podrien comptabilitzar. El retorn a l’Edat de Pedra.
Això sí, una ‘heroïcitat’ d’envergadura. Portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional espanyol i que, segons revelacions de la premsa, un Tribunal Constitucional presidit, en aquells moments, per una persona afiliada al Partido Popular així com alguns dels seus membres. Evidència supina: Sempre contra Catalunya i la llengua catalana. Raó evidencial pròpia d’un tema i solució d’ensenyament de secundària: Augment creixent de l’independentisme,autodeterminació i independència.
Sense l’Estatut ratificat
Quatre anys per dictar sentència (2006-2010) -la pitjor- per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra l’Estatut d’Autonomia de Calunya, ratificat pel poble, i emparat per una Llei Orgànica de obligado cumplimiento. Com destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, i, sempre contra Catalunya! Actuaciones que recorden als països comunistes com ara aquesta història de Pegasus.
La revuelta catalana de 1934: l’Estat Català – Mirada sobre la Historia
La Pau catalana, la Pau de Catalunya, immemorial nació catalana: l’enorme fracàs de l’Estat espanyol davant del món lliure
George Kaplan ‘l’espia’
Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus – l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’.
Cinemelodic
CON LA MUERTE EN LOS TALONES (1959) -Parte 3/7- Cinemelodic
El ciutadà George Kaplan no sap que és un espia, però, fa d’espia i no ho sap. Els dolents, als quals no importa el més mínim la dignitat humana, no ho saben i ho saben, però, han de fer el mal sobre un ciutadà que no és el que ells diuen que és. És igual, als inferns que ells mantenen, els dimonis perversos han de fer el mal, però, ja ho crec que acaben caient!
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF BETTER EDUCATION
<<Nuestro sistema actual;el nostre sistema docent nord-americà ha estat fundat sobre el principi de l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tots… no simplement per a aquells que puguin pagar…>> (JFK)
<< Our current system;Our American teaching system was founded on the principle that the opportunity for teaching in this country should be accessible to all … not just for those who can afford it… >>
<<Una avaluació de tot l’abast dels problemes docents, considerant les oportunitats docents com un procés continu de llarga durada, començant amb la formació preescolar i ampliant-se després a través de les escoles elementals i secundàries, col·legi, educació graduada, educació vocacional,formació professional, educació per als adults i mitjans docents per a la comunitat general com, per exemple, la biblioteca pública…>>
(President John F.Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 29 d’ener de 1963).
<< An evaluation of the full scope of teaching problems, considering teaching opportunities as a continuous long-term process, starting with pre-school training and then extending through elementary and secondary schools, college, graduate education, vocational education,vocational training, adult education and teaching aids for the general community, such as the public library … >>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, d.c., January 29, 1963).
El president Kennedy va recomanar un esforç de quatre anys per consignar mil milions quinients mil dòlars per ajudar als Estats a elevar els seus mestres, construir noves escoles i desenvolupar projectes especials amb objectes de resoldre problemes docents als barris baixos i enregions rurals deprimides.
President Kennedy recommended a four-year effort to raise $ 1 billion to help states raise their teachers’ salaries, build new schools, and develop special projects to solve problems in slums and neighborhoods.depressed rural areas.
—————————————————–
LA FRASE
<<Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo>>
Eferrit
Mohandas Gandhi
—————————————————-
MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA
Un nou esperit de conjunt
—————————————————–
ELS COLORS DEL MÓN
Un fàcil assassinat
El tristament cèlebre Jean Paul Marat, un dels líders més cruels de la Revolució Francesa, va morir apunyalat al bany el 1793.No hi ha cap misteri sobre les circumstàncies de la seva mort.Una idealista, la jove Charlotte Corday, li va seccionar l’aorta, a prop del cor, amb un ganivet de taula.Marat solia passar al bany la major part del dia i això va facilitar la feina de l’assassina.Avui se sap pels relats de l’època que Marat patia pruïja i ‘pityrias simplex’, cotó cutània que va contraure en amagar-se durant anys en soterranis i clavegueres.Per trobar alleujament s’asseia al bany, i així escrivia els seus virulents articles.Possiblement l’insuportable coïssor inspirava la seva verinosa ploma que a tants excessos va conduir durant el període del Terror.Va ser ironia del destí que contribuís també a la seva pròpia mort.
(READER’S DIGEST)
Historia National Geographic
The infamous Jean Paul Marat, one of the cruelest leaders of the French Revolution, was stabbed to death in his bathroom in 1793.There is no mystery about the circumstances of his death.An idealist, young Charlotte Corday, severed his aorta, near his heart, with a table knife.Marat used to spend most of the day in the bathroom and this made the assassin’s job easier.Today it is known from the accounts of the time that Marat suffered from pruritus and ‘pityrias simplex’, skin itching that he contracted by hiding for years in basements and sewers.To find relief he would sit on the toilet, and thus write his virulent articles.Possibly the unbearable stinging inspired his poisonous pen which led to so many excesses during the period of the Terror.It was an irony of fate that it also contributed to his own death.
(READER’S DIGEST)
—————————————————–
L’APOCALIPSI
El Nacional.cat
Humilien els presos polítics republicans de La Model
Marc Pons
Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019.
Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim a Barcelona organitzaven una visita a la presó Model. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/08/1939), aquella visita va estar presidida pel general Orgaz Yoldi (cap dels Servicios de Ocupación), que va estar acompanyat pel tinent coronel Ruiz del Arbol. A la presó Model van ser rebuts per Isidro Castillón López, director de la presó Model i inspector de presons del règim; que s’havia fet tristament cèlebre per la seva insistent proclama: “un preso es la diezmillonésima parte de una mierda”.
Aquella visita va generar una important expectació, sobretot perquè el règim franquista havia fet seves les paraules del diplomàtic i escriptor Agustín de Foxá Torroba, que havia proclamat que els presos polítics de les penitenciaries franquistes eren: “una masa revuelta formada por mujerzuelas feas y jorobadas, niños anémicos y sucios, tipos cojos, obreros de mirada estúpida y maestritos amargados”. Segons la mateixa premsa, l’acte central d’aquella visita va ser “una misa cantada que se celebró en un altar instalado en el templete que sirve de oficina de control (…) en el momento solemne de la Elevación (el sagrament de l’eucaristia), se tocó el Himno Nacional (…) y finalmente se interpretó el himno del Movimiento (el Cara al Sol) cantado por todos los asistentes al acto”.
Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019.
Una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i de les dictadures de mai acabar, alienes a una Europa lliure, democràtica i progressista.
—————————————————–
ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS A EUROPA
A tot Europa, a tot el món lliures hi han independentistes que porten a terme les seves reunions, manifestacions, expressions, processos participatius i referèndums. Són adversaris polítics que mostren el seu rebuig als maltractes, incompliments, abusos, espoli fiscal, repressió, judicialització de la política, els nomenats ‘155’, prohibicions i coces contra la seva llengua immemorial…No són dimonis els independentistes, ni terroristes, ni separatistes, ni res del que a l’Estat espanyol s’escolta i es llegeix contra ells. Són defensors de la justícia, de la seva terra, del dret a decidir i de la democràcia. Són defensors dels drets civils i de la dignitat de la persona humana. Son defensors d’una veritable autonomia. No d’un Estatut d’Autonomia que no és el que el poble va ratificar.
I han explicat i expliquen el per què són independentistes. Però, a la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, els separatistes són els qui en lloc d’escoltar-los amb democràcia i intel.ligència, utilitzen la repressió i l’autoritarisme. Utilitzen Catalunya, immemorial nació catalana i la llengua catalana com a arma electoral com a predicadors del separatisme.
Els representants polítics i eurodiputats catalans exiliats a Europa. L’independentisme forma part de la democràcia i del pensament lliure.
—————————————————–
El Nacional.cat
La Caixa va destinar 3,5 milions en projectes socials a Catalunya el 2019
Una valentia extraordinària, digna dels anals històrics i bèl·lics dels exèrcits nord-americans.Vista la realitat en molts casos i el resultat final, seria qüestió de valorar la capacitat de la pantalla per imaginar, així com la realitat dels fets.La gran guerra -no declarada- del Vietnam, per exemple, que John F.Kennedy, el President màrtir, hauria evitat si no hagués estat assassinat a traïció a Dallas (Texas).La més gran traició de la història dels Estats Units d’Amèrica.
Pantalles gegants a les quals es podrien enganxar milions de dòlars com els que aquesta pel·lícula va generant.Però la història és incompleta i el valor també.Salvar les milers i milers de tones d’aliments i cereals que s’estan podrint en molls ucraïnesos, a causa de l’atac soviètic, podria ser una gran missió americana per evitar la fam i el patiment de milions d’éssers humans. Ho van fer molt bé a Alemanya.Està disposat el senyor capità Pete ‘Maverick’ Mitchel, de l’Armada dels Estats Units d’Amèrica? La seva consigna: “Mentre en parlem no ho fem”.
El seu origen el va establir el president Harry S. Truman el 1945 per honorar serveis civils durant la Segona Guerra Mundial. Va ser tornada a utilitzar per John F. Kennedy el 1963, any en que el president americà la va atorgar al músic català i mestre mundial, Pau Casals.
♠ En Núñez Feijóo, del Partido Popular, desitja ferventment fer-se amb la plaça que va ocupar Mariano Rajoy, doncs endavant!, alguns vots tindrà. Tots dos són gallecs, paisans i no sé si Feijóo té tant efecte per la nació catalana com ho va cal.ligrafiar el senyor Rajoy. Tant efecte per unes veritables autonomies com per posar-se a riure. No va entendre el representant Rajoy que, des de fa segles, Catalunya és una nació. No va entendre que Catalunya, el 2017, abans i després, no va desafiar a l’Estat espanyol, Catalunya es va defensar dels abusos i incompliments d’aquest Estat i del govern del Partido Popular presidit per Rajoy. També, de Ciudadanos i d’altres forces i gents que, amb els seus actes demostrats, no poden veure, suportar ni pair a la nació catalana i als catalans. Tampoc als Països Catalans, existents i ben presents i on es parla la llengua catalana. Tampoc als independentistes, que hi són com no podria ser d’una altra manera i en nom de les nacions que estimen la llibertat i volen ser lliures. Un independentisme creixent impel.lit per la judialització de la política i la repressió sobre Catalunya. Uns aspectes a tenir en compte per part del candidat Feijóo i heretats del seu propi partit que ostenta la facultat de complicar encara més les situacions polítiques a tot nivell. Per això i altres circumstàncies no governen.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya destrossat, no és el que el poble va ratificar
Instar a signar per part del Partido Popular i amb el després seu president al davant, Mariano Rajoy, per tots els territoris de les nacions, comunitats autònomes -autònomes?, regiones – que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un fet insòlit a l’Europa democràtica i lliure que eixampla la demanda per l’autodeterminació i la independència de la nació catalana.
Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat a Madrid, i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya.
Increïble el que pot passar en un Estat espanyol que es venta de ser ‘democràtic i de dret’. Per això aquests constants avisos i topades amb els tribunals de justícia de la Unió Europea. Cal tenir ben present, també, que el Consell General del Poder Judicial, de Madrid, es troba pendent de renovació des de l’any 2018.
‘El monstre de més de mil caps’, el conflicte sense fi.
El Periódico
‘GeorgeKaplan’, l’espia
Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus –l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’. Com en les aventures del Capitan Trueno, brau guerrer català de Castelló d’Empúries (Girona), continuarà…
Cultura Unizar – Universidad de Zaragoza
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
“Hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi a fi de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandona l’escola o no continuen ascendint a nivells més alts d’educació.” (JFK).
Blogs
<<Hem de parar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitgen i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<We must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the maximum, to complete their education and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are intellectually capable and willing to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
<<En suport d’aquests tres objectius bàsics, proposo avui l’establiment d’un programa comprensiu, d’un programa equilibrat per incrementar l’ajuda del Govern federal a l’educació dels seus ciutadans; un programa que apunti a l’increment d’oportunitats docents per acada ciutadà nord-americà sense tenir en compte la seva edat, raça, religió, ingressos o èxits en l’educació…>>
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<In support of these three basic objectives, I propose today the establishment of a comprehensive program, a balanced program to increase the aid of the Federal Government to the education of its citizens…;a program that aims to increase educational opportunities forevery American citizen regardless of age, race, religion, income, or educational attainment…>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
—————————————————–
LA FRASE
—————————————————–
LA VEU DEL VIOLÍ A ‘OQUES GRASSES’
Quan el violí sona se sent una audició especial. Sense estridències i màquines. És una melodia profunda que arriba al cor i als sentiments dels espectadors que escolten el conjunt musical que té la sort de comptar amb la companyia del violinista o violinistes. El sabor de la música que és cultura.
—————————————————-
L’APOCALIPSI
Un portal de la Història
PRESOS POLÍTICS després de la guerra civil i incivil espanyola, inacabable.
—————————————————-
ELS COLORS DEL MÓN
Dues classes de dolor
Generalment experimentem dues diverses classes de dolor. El contacte amb una cassola bullint, per exemple, suscita a l’instant un dolor breu i agut que és urgent apartar la mà. Apareix després un altre dolor que persisteix fins que la cremada és tractada mèdicament o comença a guarir-se. Ambdós dolors arriben al cervell a través de l’espina dorsal, però cadascú discorre per una llera nerviosa diferent. El primer és enviat a gran velocitat al cervell, mitjançant una xarxa especial de petits i protegits nervis, les fibres A-Delta, per transmetre l’alarma i donar ordre de reacció immediata. El segon dolor camina més lentament a través de nervis majors i no revestits, anomenats fibres C. Informen al cervell que la mà ha patit un dany i que, si no se la tracta, continuarà fent mal. Però és al cervell on el dolor es converteix en un misteri. Unes persones suporten més dolor que altres; tenen majors marges o <<llindars>> de dolor. Els llindars de dolor varien no només d’una persona a una altra, sinó també segons les circumstàncies.
(READER’S DIGEST)
Blocs de VilaWeb
Generally we experience two different kinds of pain. Contact with a boiling pot, for example, instantly elicits a short, sharp pain that urges you to pull your hand away. Then another pain appears that persists until the burn is treated medically or begins to heal. Both pains reach the brain through the spinal cord, but each travels through a different nerve channel. The first is sent at high speed to the brain, through a special network of small and protected nerves, the A-Delta fibers, to transmit the alarm and order immediate reaction. The second pain travels more slowly along larger, uncoated nerves called C-fibers. They tell the brain that the hand has been damaged and that, if left untreated, it will continue to hurt. But it is in the brain that pain becomes a mystery. Some people endure more pain than others; they have greater margins or <<thresholds>> of pain. Pain thresholds vary not only from person to person, but also depending on the circumstances.
(READER’S DIGEST)
—————————————————-
EXILIATS POLÍTICS CATALANS A L’EUROPA DEL SEGLE XXI
CCMA
En una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, la unitat i integritat territorial de la denominació Espanya ha estat sempre irrealitat, imaginació i excusa per els cops d’estat, guerres civils i incivils i dictadures. També excusa per l’espionatge que utilitza el maliciós programa de Pegasus, res a veure amb la desapareguda marca Pegaso que més útil seria si existís avui dia. Investigació i treball en lloc de tant i tant espionatge. En lloc de tanta i tanta desocupació espanyola.
Això sí molt d’espionatge i Espanya va tancar el 2021 amb l’atur més alt de la Unió Europea i acumula set mesos liderant el rànquing. Espanya va registrar una desocupació del 13% al desembre, una xifra a què només s’acosta Grècia (12’7%).
Menys representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa -milions de ciutadans per l’amnistia i contra la repressió del ‘155’-, i més responsabilitat política. L’augment de l’independentisme és conseqüència del desastre polític espanyol i del sempre contra Catalunya!
—————————————————-
Okdiario
L’Obra Social ”la Caixa” dedica 20 millones de euros a impulsar 839 projectes d’entitats socials
ℑ El càstig permanent del nomenat ‘155’ sembla una cosa estranya, aliena al segle de les llums i més empresonada als segles de la foscor política. Por, terror, pànic, persecució, tribunals i més tribunals, multes astronòmiques sense saber perquè, repressió, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans…A cada moment contra la Catalunya ‘pagadora’. Notícia permanent a la premsa escrita, digital, en el món de la ràdio, televisions, cinema i en els recorreguts inacabables dels buhoners pels pobles perduts en els confins del planeta. Tothom sap això del ‘155’ i expliquen, com en l’informe del gran i influent ‘THE ECONOMIST’, que qualifica la democràcia espanyola com a ‘defectuosa’. Ens diuen des dels governs espanyols de Madrid que es fan les coses molt bé i, resulta, que des de les grans representacions polítiques, socials, econòmiques, judicials, de comunicació, etcètera, de l’Europa lliure, ens diuen que es fan malament.
Maltractament manifest i comptabilitzat
Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ -posteriorment perseguit, castigat, inhabilitat, multat com a les dictadures- i en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya (2.305.290 participants),es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet, abusiu i injust sistema de finançament; atac constant contra la llengua catalana –Wert (‘Partido Popular’: ‘Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes’-;un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar…el després president Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, ens mostren que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, perquè fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de ciutadans?
No a la negociació política, sí al repressiu ‘155’
Així, doncs, no cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja imposarem, d’una forma o una altra, l’anomenat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. És evident -podria ser la conclusió d’un treball de secundària- que sense diàleg ni negociació humana i política segueix ben viu el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana.
Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la justa reivindicació d’amnistia, autodeterminació i independència de la nació catalana.
Tendencias21 – Levante-EMV
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
Urgència d’una millor educació
Urgencia de una mejor educación
Urgency for better education
<<…hem de prestar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitja i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
UVA | Center for Politics
<<…we must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the fullest, to complete their education, and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are willing and intellectually capable to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
FILE – In this Oct. 2, 1962 photo provided by the University of Mississippi, James Meredith, right, attends class for the first time in Peabody Hall on The University of Mississippi campus, in Oxford, Miss. Meredith, the first black student to attend the University of Mississippi after integration, says he doesn’t plan to participate in the university’s commemoration of his history-making enrollment 50 years ago, which prompted a state-federal standoff, sparked deadly mob violence and ultimately ended the university’s official policy of racial segregation. (AP Photo/University of Mississippi Public Relations, Ed Meek, File) .
ℵ Saltant d’una notícia a l’altra a través del ‘déu’mòbil, telefonar és el de menys, -és per parar boig i potser és el que li ha passat al ‘tovarishch’ Putin-, vaig llegir que, segons un general retirat, un sector de la ultradreta de l’exèrcit espanyol ja tenia plans per actuar a Catalunya, fins i tot, abans de l’any 2017. És a dir, abans del referèndum democràtic i pacífic i de la inexistència de la independència de la nació catalana. No hi va haver cap declaració d’independència real perquè aquesta va quedar ‘sense efecte’, de moment. Però, el que no ha quedat sense efecte són el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, origen de l’enorme demanda i esclat d’independència que defensen i mantenen milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana. La contundència d’un poble que vol ser lliure.
No als servidors de la confrontació i la guerra
Si a la valenta, heroica i independent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, negociació i treball, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999- molt de temps per dialogar i treballar, les coses haurien anat d’una altra manera. L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar. Per ser un gran i bon mandatari, s’ha de ser un bon i gran servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.
Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Els milers de ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen, i més els que fugen de la guerra i venen cap aquí. Europa també ho veu. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això?
El Govern de Rússia (atacant), Ucraïna (atacada): ‘through the looking glass’ , ‘a través del mirall’ i del futur d’un independentisme cada vegada més potent i amb raó.
Historia National Geographic
El Guernica de Picasso paso a paso
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY FOR A BETTER EDUCATION
<<Primer, hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis.Hem d’estimular l’interès per l’estudi per reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen ascendint a nivells d’educació més alts.Això requereix l’existència de més i millors professors…;professors que puguin ser atrets i retinguts a escoles i col·legis només si els sous reflecteixen més adequadament el valor dels serveis que presten.També cal que els nostres professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals.Han de tenir a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una investigació científica acurada del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica >>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).
Diariocrítico.com
<<First, we must improve the quality of instruction provided in all our schools and colleges.We must stimulate interest in learning in order to reduce the alarming number of students who drop out of school or do not continue on to higher levels of education.This requires the existence of more and better teachers…;teachers who can be attracted and retained in schools and colleges only if salaries more adequately reflect the value of the services they provide.Our teachers and instructors are also required to be equipped with the best teaching material and professional reports.Methods of instruction tested by careful scientific investigation of the teaching process and by careful practical experimentation must be available to them.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C. January 29, 1963).
<<Segon, el nostre sistema docent s’enfronta amb un greu problema de quantitat: atendre les necessitats de la nostra creixent població i les esperances de rebre una bona educació que tots nosaltres, com a pares, desitgem per als nostres fills.Gairebé cinquanta milions de persones es trobaven matriculades a les nostres escoles i col·legis l’any 1962, la qual cosa representa un augment de més del cinquanta per cent des de l’any 1950. Per a l’any 1970 gairebé es duplicarà el nombre de matrícules a les escoles i lad’escoles secundàries augmentarà en un cinquanta per cent, categories en què el cost de l’educació és diverses vegades més alt que el de les escoles elementals…>>.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
Wikipedia
Universidad de Tuskegee (Alabama)
Second, our educational system faces a serious problem of quantity: meeting the needs of our growing population and the hopes of receiving the good education that all of us, as parents, want for our children.Almost fifty million people were enrolled in our schools and colleges in the year 1962, which represents an increase of more than fifty percent since the year 1950. By the year 1970 the number of enrollments in colleges and theof secondary schools will increase by fifty percent, categories in which the cost of education is several times higher than that of elementary schools…>>.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
—————————————————-
LA FRASE
“Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre”
Albert Einstein
Físic alemany
—————————————————-
LA VEU DE LA MÚSICA IMMORTAL DEL VIOLÍ
Les formacions musicals i conjunts acompanyats de la veu musical del violí, van més allà d’un espectacle cultural immens. Arriben al cor de la gent mitjançant l’esforç del violinista que ha hagut d’estudiar i aprendre un dels instruments més difícils per comunicar-se amb el públic. Un conjunt musical amb violí dóna un valor immens a l’esperit i passió per la música.
—————————————————–
L’APOCALIPSI
Alamy
Guerra de Crimea 1853-1856, Batalla de Chernaya, 16.8.1855, infanteria sarda i russa en el combat mà a mà, litografia, segle 19.
El negoci de les armes, la guerra, l’horror, la mort, la bogeria del poder i milions d’éssers humans sacrificats a causa dels transtorns patològics dels dictadors.
—————————————————-
LA CATALUNYA, NACIÓ, CASTIGADA
CCMA
Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia. El denominat ‘155’ permanent. Segons ‘THE ECONOMIST’, Espanya deixa de ser una “democràcia plena”.
—————————————————-
LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN
LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES
Miratges
(I)
<<No obstant, en confessar que tinc per costum anar-me’n al mar quan començo a tenir els ulls tèrbols i a percebre el fort respirar dels meus pulmons, no haureu de creure que ho faig com un viatger, doncs per fer-ho així es necessita una bona cartera , i una cartera no és més que un tros de pell si no hi ha res a dins. A més, un passatger corrent se sol marejar, se sent irritat, es passa la nit sense dormir i s’avorreix durant tot el temps que dura la travessia. No. Jo mai m’embarco com a passatger, ni tan sols, encara que sigui una mica marí, com a capità, oficial o cuiner. Deixo la glòria, les distincions i els càrrecs a aquells que els agraden. Jo detesto els treballs honorífics i respectables, igual que tota mena de ximpleries, siguin quines siguin. Tinc prou feina amb controlar-me a mi mateix per posar-me a capitanejar vaixells, fragates, corbetes, goletes o bergantins. Quant a fer de cuiner -i confesso que aquest lloc és de gran honor, ja que el cuiner és una mena d’oficial a bord- he de confessar…>>
La Provincia
El libro ‘Graphiclassic’ ahonda en el rodaje canario de ‘Moby Dick’ – La Provincia
Ψ Qina democràcia més rara aquella que no diu res de res quan a aquesta la qualifiquen d’una qualitat inferior, quan la nota és més baixa que altres vegades i quan baixa de l’escalafó. Insuficient, segur. Perquè això tracta dels drets humans i civils i de moltes altres coses que fan que les persones humanes puguin viure i desenvolupar plenament les seves aspiracions amb total llibertat. No només durant el carnestoltes, sinó per sempre.
Els màxims representants de l’Estat espanyol, responsables d’un perfecte funcionament de la democràcia, alguna expressió haurien de fer acompanyada d’un parlament adient perquè, sinó, en lloc de democràcia es correspon amb una obra del ciutadà Shakespeare. I, en política, -la mala política- ja hi ha massa teatre.
Democràcia amb mala nota
“Defectuosa”, segons ‘The Economist’ el setmanari londinenc més influent del món -1.500.000 exemplars l’any 2012-, qualifica a la democràcia espanyola com a “defectuosa” i afirma que <<Espanya deixa de ser una democràcia plena per la falta d’independència judicial>>. En el seu índex de valoració del 2021, perd 0’18 punts respecte a l’any anterior i cau fins a la posició 24 entre els països del món. La qualificació baixa des del 2017, a conseqüència de les actuacions per combatre l’independentisme, com el nomenat ‘155’ i la persecució de líders polítics i manifestants. En major grau contra els ciutadans pacífics que van anar a votar el Primer d’Octubre del 2017, per expressar el maltracte polític, econòmic i social rebut per part dels governs espanyols i amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, van ratificar.
El Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, cas insòlit en una democràcia
En les conclusions de “The Economist” d’ara, <<Es rebaixa la puntuació de la independència judicial a conseqüència de les divisions polítiques per triar els nous membres del Consell General del Poder Judicial, l’organisme que administra el sistema judicial i té la missió de garantir-ne la independència>>. Situació insòlita i greu en una democràcia en la qual des de l’any 2018 els 21 representants del Consell General del Poder Judicial tenen el seu mandat caducat i, malgrat la polèmica generada per aquesta situació, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español continuen sense acordar-ne la renovació.
<<Flawed democracy>>
Democràcia ‘defectuosa’, <<Flawed democracy>>, escrit i comunicat al món amb la llengua anglesa parlada per uns dos mil milions de persones, que és molt i molt més l’efecte que causa que Espanya, nació de nacions, hagi perdut punts en el seu prestigi com a democràcia en l’hemisferi occidental. L’Estat i el Govern central en queden molt mal parats i, com no, els sentiments dels ciutadans de les nacions que formen Espanya. I, en major grau, els qui ho pateixen.
Però, tot això, va més lluny. No es tracta només de l’enorme difusió de l’informe realitzat i publicat per <<The Economist>>, es tracta també de que a tots els despatxos de les grans corporacions mundials, els seus presidents i directors generals s’han trobat damunt la taula l’informe sobre l’índex més prestigiós a escala internacional.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, està fent alguna cosa al respecte? El progressisme és important, però la responsabilitat encara ho és més.
elpais.cat – El País
El ‘Partido Popular’ insta a firmar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. “Firmar contra Catalunya”. Comença l’esclat de l’ndependentisme i la <<Flawed democracy>>, democràcia defectuosa.
NacióDigital
Timetoast
Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. La retallada per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Partido Popular, va marcar l’inici d’una democràcia defectuosa que després d’onze anys (2010-2021), encara pendent de solució i amb un independentisme ratificat per milions de ciutadans de Catalunya.
Metrópoli Abierta
Un gran error per part de l’anterior president Mariano Rajoy i del seu Govern del Partido Popular. Una bretxa entre Espanya i Catalunya produïda per la repressió, en lloc d’un treball de diàleg i d’enteniment que tantes vegades van demanar els presidents Artur Mas -jutjat, castigat, inhabilitat, multat- i Carles Puigdemont exiliat a Europa. Presos polítics catalans i exiliats polítics catalans. Una democràcia “defectuosa” segons ‘The Economist’, el setmanari londinenc més influent del món.
Público
VAGA GENERAL: Manifestacions arreu de Catalunya contra la violència policial-Público
www.ara.cat
Un referèndum pacífic, democràtic, útil i aclaridor. Milions de ciutadans de Catalunya, nació, van votar i demostrar -ja ho havien fet abans amb el Procés Participatiu i amb les manifestacions més multitudinàries d’Europa- que la nació catalana pateix un ofec fiscal, econòmic, d’infraestructures arcaiques, social, lingüístic… mai vist en una Europa democràtica i lliure. Resposta per part de l’Estat espanyol: 100 anys de presó, en conjunt, a representants polítics catalans. Bones persones, bons representants polítics, servidors públics d’una irreprotxable honestedat.
—————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY FOR A BETTER EDUCATION
<<A finals de segle només el deu per cent dels nostres adults havien assistit a l’escola de segon grau oa l’escola superior. Avui aquesta educació s’ha convertit en una autèntica necessitat per exercir un nombre creixent de llocs de treball. Tot i això, encara el quaranta per cent dels nostres joves deixen els seus estudis abans de graduar-se en el segon ensenyament; només el quaranta-tres per cent dels nostres adults han acabat el seu segon ensenyament; només el vuit per cent dels nostres adults han acabat els estudis superiors; i només el setze per cent dels nostres joves estan actualment acabant aquests mateixos estudis superiors. Segons ha informat el meu comitè assessor de ciència, una de les nostres més greus escasseses és la de graduats en enginyeria, ciències i matemàtiques; només la meitat de l’u per cent d’aquesta generació està aconseguint graduar-se en tots els camps…>>
(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
Wikipedia
School integration in the United States
<<At the end of the century only ten percent of our adults had attended second grade school or college. Today such education has become a real necessity to perform a growing number of jobs. However, 40% of our young people still leave their studies before graduating from high school; only forty-three percent of our adults have completed their secondary education; only eight percent of our adults have completed their higher education; and only sixteen percent of our young people are currently finishing those same higher education. As reported by my science advisory committee, one of our most serious shortages is for engineering, science, and math graduates; only one-half of one percent of this generation is graduating in all fields…>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963)
EJI Calendar – Equal Justice Initiative
On Aug 15, 1963: Virginia Students Released After Being Jailed For Protesting Segregated Schools
<<No dic que el Govern federal hagi de demanar per ell mateix la responsabilitat de l’educació.Però la seva participació sobre això sí que ha de ser selectiva, estimulant, i, quan sigui possible, transitòria.>>
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, 29 de gener de 1963).
<<I am not saying that the federal government should take responsibility for education for itself.But their participation in this regard should be selective, stimulating, and, whenever possible, transitory.>>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, January 29, 1963).
—————————————————-
LA FRASE
<<Si en aquell moment (2009-2018) el dèficit d’inversions calculat per la comissió d’Infraestructures de Foment del Treball era de prop de 28.000 milions, la xifra ha crescut 7.000 milions més en dos anys (2019-2020). L’informe de Foment, que ha fet el seguiment pressupostari d’algunes de les obres més significatives, recull que els comptes públics inclouen any rere any inversions que no s’executen i que es van repetint en els pressupostos successius. Per això, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al que s’executa finalment…>>(EL PUNT AVUI)
Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball
Foment del Treball
Sala Foment del Treball – Foment del Treball
ESCREIX QUE CATALUNYA ENVIA A ESPANYA CADA ANY I QUE NO RETORNA
Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de cálcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux de benefici).
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
(Economistes per la Independència)
—————————————————-
LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN
LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES
Miratges
(I)
<<Per què vosaltres mateixos, quan vau fer el primer viatge com a passatgers, vau sentir un misteriós estremiment en prendre consciència que us trobàveu sobre una embarcació a alta mar?Per què els antics perses consideraven el mar com una cosa sagrada?Per què els grecs van arribar fins i tot a dedicar-li un déu particular: el mateix germà de Júpiter?Sens dubte tot això vol dir alguna cosa!Però el més bonic de tot això potser és aquesta història de Narcís qui, desesperat per la seva pròpia i inassequible imatge reflectida en una font, s’hi va llançar i es va ofegar.Aquest lliure reflex de nosaltres mateixos el podem veure a tots els rius i a tots els oceans.És l’inquiet fantasma de la vida.eus aquí la clau de tot!>>
El Digital Sur
Moby Dick” se rodó en Gran Canaria en 1953. España, plató internacional de cine.
HERMAN MELVILLE
MOBY DICK
(Editorial Bruguera)
—————————————————-
LA MÚSICA IMMORTAL, ESTUDI I ESFORÇ
La música com a expressió humana de valor cultural i per sobre de les guerres i violències que degraden l’ésser humà. Una música que cal estudiar molt per fer-la arribar a la gent d’una forma harmonitzada i perfecta.
—————————————————–
L’APOCALIPSI
(Enciclopedia del Holocausto)
Els esquelets dels reis, emperadors, tsars, dictadors salten sobre les tombes dels milions de persones assessinades i víctimes de tants horrors i patiments provocats per les dues guerres mundials. La paranoia de poder i més poder i més territoris, converteix en dictadors paranoics llançats a les escombraries de la història i que la intel.ligència humana no vol ni recordar.
—————————————————-
REPRESENTANTS POLÍTICS CATALANS EXILIATS A EUROPA
CCMA
Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia.
ζ A qui s’ha de castigar? A Catalunya! És el que sempre han fet i, en altres èpoques, a sang i foc. La història de les dictadures a Espanya en va plena d’aquests fets. Perquè, defensar la dignitat i la llibertat de les nacions que formen Espanya, pot costar molt c