Les signatures de l’escàndol i la gran ruptura
23 novembre 2020 per Enric Figueras
Del govern de Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, va sortir l’ordre del desordre democràtic de l’instar als ciutadans de les nacions que formen la denominació Espanya, sempre contra Catalunya, a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les quals signatures van ser l’origen de l’actual conflicte i problema espanyol amb Catalunya iniciat, l’any 2006, per part de Rajoy del Partido Popular, suport Ciudadanos. Origen, també, de l’enorme creixement de l’independentisme i marxa, sense parar, cap a la independència de Catalunya, immemorial nació catalana. El fracàs de l’Estat espanyol, respecte a Catalunya, és rotund i internacional i cada dia que passa és més odiós.
Un Estatut d’Autonomia revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, ratificat pel rei i pel poble de Catalunya. I tot això, no per res, sinó per treballar i ser útils a la dignitat de la nació catalana, el progrés i la Pau. Pero, per alguns, això no interessa per a res.
Recollir signatures contra aquest Estatut va posar en evidència a una democràcia menor i obrir una inestabilitat permanent entre Catalunya i Espanya que, per un costat, sembra més independentisme i per l’altre, mostra el fracàs i debilitat de l’Estat espanyol davant l’enteniment amb la nació catalana.
Maragall (izquierda), Más (en segunda fila), Manuela de Madre, Carod Rovira y Saura, tras la aprobación del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña en el Parlamento catalán en 2005. MARCEL·LÍ SÀENZ
El País
La gran desil·lusió, més tard, per la pèrdua d’una Pau irrecuperable
———————————————————