El dia que el President Carles Puigdemont i altres represaliats van començar a encarregar el seu bitllet per anar cap a l’exili
28 novembre 2022 per Enric Figueras
Ψ En el paÃs de les meravelles bèl.liques històriques i interminables -pronunciaments militars, rebel.lions militars, sedicions militars, cops d’Estat militars, guerres civils i incivils, dictadures militars…- els exilis, en conseqüència, han estat i són a l’ordre del dia. Aquesta és, doncs, una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades on els odis, insults i extremismes fanà tics escrits, escoltats i vistos campen per les dues Espanyes carpetovetòniques. Principalment des de Madrid, situat al segle XIX, i on moltes lleis aixà ho certifiquem. Com la del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castiguen el delicte de sedició, si aquest de veritat s’ha produït. Encara no s’han assabentat que estem al 2022. No és d’estranyar, en tals circumstà ncies, que el Consell General del Poder Judicial romangui sense la seva renovació des de l’any 2018.
Estatut, bitllet, exili
  I el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que podria ser que comencés a preparar el bitllet del seu exili forçat -exili o presó-, quan l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del ‘Partido Popular’, -sempre contra Catalunya i per una qüestió de ignorancia supina-, van instar a signar als ciutadans espanyols contra la Llei Orgà nica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i ‘raspallat’ pel Congrés dels Diputats, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sancionada la Llei Orgà nica de l’Estatut d’Autonomia pel rei d’Espanya.
‘Cum laude’, ‘sempre contra Catalunya’, estratègia electoral equivocadaÂ
  Amb l’acció d’instar a signar contra aquesta Llei Orgà nica, l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’, van obtenir la qualificació Cum laude pel sempre contra Catalunya que, com es veu, proporciona moltÃssims vots, i en el foment de l’independentisme. És la tà ctica del ‘Partido Popular’ i d’altres partits de la dreta, dreta extrema i ultradreta, guanyar les eleccions amb l’estratègia electoralista d’anar sempre contra Catalunya, l’Escola catalana i la llengua catalana. Ministre Wert (‘Partido Popular’): «Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes».
  L’interès de l’Escola Catalana, però, és el català com a llengua vehicular, la inclusió educativa, la innovació metodològica i didà ctica, el plurilingüisme, la personalització de l’aprenentatge, l’emprenedoria, la cultura de l’avaluació, la formació contÃnua, la implicació i el compromÃs de la famÃlia en l’escolarització, la relació del centre i l’entorn, la prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandó escolar, l’avaluació per competències. Com es pot veure, l’interès de l’Escola Catalana, està molt lluny de l’interès de l’exministre Wert i del ‘Partido Popular’.
La mala polÃtica, fanatisme polÃtic, els separadors
  El ‘sempre contra Catalunya’ és una actitud constant del ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta, la ultradreta, part de l’esquerra i de les agrupacions que els hi fan costat. El ‘sempre contra Catalunya’ dóna vots. És una situació anòmala i de la mala polÃtica que es veu cada dia. Un fanatisme polÃtic contra Catalunya, immemorial nació catalana, impropi del segle XXI i que, por la fuerza, és la sÃnia d’Espanya. La noria de España, espoli fiscal i forçada cap a la independència.
  L’instar, per part de l’expresident Mariano Rajoy, del seu Govern i del ‘Partido Popular’ a signar contra la Llei Orgà nica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, va ser mal camà com a estratègia electoral, va ser l’avantsala i l’avançada del denominat ‘155’, la judicialització de la polÃtica, les detencions, els judicis, els cà stigs, les inhabilitacions, les multes, les condemnes a representants polÃtics catalans a cent anys de presó en el seu conjunt, els exilis i una repressió que encara continua.
  La mala polÃtica envers Catalunya i l’independentisme com a dret fonamental i humà , va continuar per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern del ‘Partido Popular’, amb portar al Tribunal Constitucional, format per una majoria més que conservadora, la Llei Orgà nica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una pèssima estratègia electoral i amb molt mal resultat encara vigent.
  En el proper ‘post’ continuarà aquesta qüestió que reflexa el fet de que Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes, i l’Estat espanyol no saben resoldre amb saviesa, intel.ligència i treball d’una democrà cia moderna, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya immemorial nació catalana. Només la judicialització de la polÃtica i la repressió. Es parla, encara, de 3.300 represaliats mentre l’independentisme creix i s’enforteix.
Fet a Tarragona
Aprovació pel Congrés, sancionada pel rei i ratificació pels ciutadans de Catalunya de la Llei Orgà nica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un pas democrà tic i gest de concòrdia i pau cap a una veritable autonomia que seria truncat
Documents (@dancvor) / Twitter
Recollint signatures, recollint vots. «Firmar contra Catalunya», deien
Foto: Assemblea.cat
Expressar la veritat i la realitat mitjançant el vot, la democrà cia i la Pau
—————————————————–
EL DEURE I LA GLÃ’RIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY OF A BETTER EDUCATION
<<L’ajuda als estudiants de col·legis superiors no servirà per res si hi ha insuficients aules. La crisi als mitjans d’ensenyament que es va predir fa molt de temps ja se’ns ha tirat a sobre. En els propers quinze anys, fins i tot sense una ajuda addicional als estudiants, l’increment de matrÃcules a les escoles pujarà a tres-centes quaranta mil per any. Si hem d’aconseguir la projectada matrÃcula de més de set milions d’estudiants a les escoles i universitats per a l’any 1970 -doble número en una dècada-, caldrà gastar vint-i-tres mil milions de dòlars en mitjans docents, és a dir, més de tres vegades cosa que s’ha gastat en construccions docents durant la dècada passada. Això significa que, tret que neguem a la nostra joventut l’oportunitat d’aconseguir un ensenyament superior al d’avui dia, els col·legis i universitats nord-americans han d’augmentar els seus mitjans acadèmics en un Ãndex molt superior al que els seus recursos actuals els permeten >.
(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).
<<Aid to college students will be useless if there are not enough classrooms. The crisis in the educational media that was predicted long ago is already upon us. In the next fifteen years, even without additional aid to students, the increase in enrollment in colleges will amount to three hundred and forty thousand per year. If we are to achieve the projected enrollment of more than seven million students in colleges and universities by the year 1970-double that number in a decade-twenty-three billion dollars will need to be spent on educational resources, that is, more than three times what has been spent on educational buildings over the past decade. This means that, unless we are going to deny our youth the opportunity to achieve higher education than today, America’s colleges and universities must increase their academic means at a rate far beyond what their current resources allow them > >.
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).
—————————————————–




