Ψ En el país de les meravelles bèl.liques històriques i interminables -pronunciaments militars, rebel.lions militars, sedicions militars, cops d’Estat militars, guerres civils i incivils, dictadures militars…- els exilis, en conseqüència, han estat i són a l’ordre del dia. Aquesta és, doncs, una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades on els odis, insults i extremismes fanàtics escrits, escoltats i vistos campen per les dues Espanyes carpetovetòniques. Principalment des de Madrid, situat al segle XIX, i on moltes lleis així ho certifiquem. Com la del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castiguen el delicte de sedició, si aquest de veritat s’ha produït. Encara no s’han assabentat que estem al 2022. No és d’estranyar, en tals circumstàncies, que el Consell General del Poder Judicial romangui sense la seva renovació des de l’any 2018.

Estatut, bitllet, exili

 

   I el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que podria ser que comencés a preparar el bitllet del seu exili forçat -exili o presó-, quan l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del ‘Partido Popular’, -sempre contra Catalunya i per una qüestió de ignorancia supina-, van instar a signar als ciutadans espanyols contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i ‘raspallat’ pel Congrés dels Diputats, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sancionada la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia pel rei d’Espanya.

‘Cum laude’, ‘sempre contra Catalunya’, estratègia electoral equivocada 

   Amb l’acció d’instar a signar contra aquesta Llei Orgànica, l’expresident Mariano Rajoy i el Govern del ‘Partido Popular’, van obtenir la qualificació Cum laude pel sempre contra Catalunya que, com es veu, proporciona moltíssims vots, i en el foment de l’independentisme. És la tàctica del ‘Partido Popular’ i d’altres partits de la dreta, dreta extrema i ultradreta, guanyar les eleccions amb l’estratègia electoralista d’anar sempre contra Catalunya, l’Escola catalana i la llengua catalana. Ministre Wert (‘Partido Popular’): «Nuestro interés  es españolizar a los niños catalanes».

   L’interès de l’Escola Catalana, però, és el català com a llengua vehicular, la inclusió educativa, la innovació metodològica i didàctica, el plurilingüisme, la personalització de l’aprenentatge, l’emprenedoria, la cultura de l’avaluació, la formació contínua, la implicació i el compromís de la família en l’escolarització, la relació del centre i l’entorn, la prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandó escolar, l’avaluació per competències. Com es pot veure, l’interès de l’Escola Catalana, està molt lluny de l’interès de l’exministre Wert i del ‘Partido Popular’.

La mala política, fanatisme polític, els separadors

 

   El ‘sempre contra Catalunya’ és una actitud constant del ‘Partido Popular’, la dreta, l’extrema dreta, la ultradreta, part de l’esquerra i de les agrupacions que els hi fan costat. El ‘sempre contra Catalunya’ dóna vots. És una situació anòmala i de la mala política que es veu cada dia. Un fanatisme polític contra Catalunya, immemorial nació catalana, impropi del segle XXI i que, por la fuerza, és la sínia d’Espanya. La noria de España, espoli fiscal i forçada cap a la independència.

   L’instar, per part de l’expresident Mariano Rajoy, del seu Govern i del ‘Partido Popular’ a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, va ser mal camí com a estratègia electoral, va ser l’avantsala i l’avançada del denominat ‘155’, la judicialització de la política, les detencions, els judicis, els càstigs, les inhabilitacions, les multes, les condemnes a representants polítics catalans a cent anys de presó en el seu conjunt, els exilis i una repressió que encara continua.

   La mala política envers Catalunya i l’independentisme com a dret fonamental i humà, va continuar per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern del ‘Partido Popular’, amb portar al Tribunal Constitucional, format per una majoria més que conservadora, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una pèssima estratègia electoral i amb molt mal resultat encara vigent.

   En el proper ‘post’ continuarà aquesta qüestió que reflexa el fet de que Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes, i l’Estat espanyol no saben resoldre amb saviesa, intel.ligència i treball d’una democràcia moderna, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya immemorial nació catalana. Només la judicialització de la política i la repressió. Es parla, encara, de 3.300 represaliats mentre l’independentisme creix i s’enforteix.

Aprovació pel Congrés, sancionada pel rei i ratificació pels ciutadans de Catalunya de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un pas democràtic i gest de concòrdia i  pau cap a una veritable autonomia que seria truncat

 

 

Documents (@dancvor) / Twitter

Recollint signatures, recollint vots. «Firmar contra Catalunya», deien

Foto: Assemblea.cat

Expressar la veritat i la realitat mitjançant el vot, la democràcia i la Pau

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF A BETTER EDUCATION

<<L’ajuda als estudiants de col·legis superiors no servirà per res si hi ha insuficients aules. La crisi als mitjans d’ensenyament que es va predir fa molt de temps ja se’ns ha tirat a sobre. En els propers quinze anys, fins i tot sense una ajuda addicional als estudiants, l’increment de matrícules a les escoles pujarà a tres-centes quaranta mil per any. Si hem d’aconseguir la projectada matrícula de més de set milions d’estudiants a les escoles i universitats per a l’any 1970 -doble número en una dècada-, caldrà gastar vint-i-tres mil milions de dòlars en mitjans docents, és a dir, més de tres vegades cosa que s’ha gastat en construccions docents durant la dècada passada. Això significa que, tret que neguem a la nostra joventut l’oportunitat d’aconseguir un ensenyament superior al d’avui dia, els col·legis i universitats nord-americans han d’augmentar els seus mitjans acadèmics en un índex molt superior al que els seus recursos actuals els permeten >.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

 

<<Aid to college students will be useless if there are not enough classrooms. The crisis in the educational media that was predicted long ago is already upon us. In the next fifteen years, even without additional aid to students, the increase in enrollment in colleges will amount to three hundred and forty thousand per year. If we are to achieve the projected enrollment of more than seven million students in colleges and universities by the year 1970-double that number in a decade-twenty-three billion dollars will need to be spent on educational resources, that is, more than three times what has been spent on educational buildings over the past decade. This means that, unless we are going to deny our youth the opportunity to achieve higher education than today, America’s colleges and universities must increase their academic means at a rate far beyond what their current resources allow them > >.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————–