Del ‘tsunami’ ‘Glòria’ cap a l’infern
2 febrer 2020 per Enric Figueras
   Un gest de solidaritat i justÃcia per part de l’Estat central i centralista. També un exemple de democrà cia i d’estat de dret. També un exemple de reconeixement i respecte cap a una gran nació immemorial. També un exemple de sentit i progressisme europeus.
   Una gran part de Catalunya -molt productiva i treballadora- ha quedat destrossada pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ -ja els tenim més a prop. Cal actuar amb diligència i fermesa. Sense concessions al desà nim. Però, amb diners. Comptants i sonants. Diners de Catalunya, sÃ, procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn. A on van a parar? Una resposta a una qüestió de transparència demòcrà tica, perquè la democrà cia no és només anar a votar.
   «Només els morts no tenen problemes», deia el general i president Charles de Gaulle. Bé, general, però, els vius els han de solucionar. Podem parlar també del president espanyol Pedro Sánchez i demanar-li la signatura d’un decret urgent, conforme 5 mil milions d’euros, dels 16.800 milions que cada any van cap a Madrid, tornin per ajudar a reparar el desastre causat a Catalunya pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ aixà com la situació d’ofec econòmic que pateix Catalunya.. Són diners procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central.Â
   Concretament són 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català . Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. La signatura d’un decret urgent per part del govern del president Pedro Sánchez, de tornar 5.000 milions dels 16.800 que es van i no tornen. Seria just ser solidari amb la nació catalana quan pateix un ofec econòmic i social i que sempre ha estat, és i serà solidà ria amb les nacions que formen Espanya.
  Continuar fent saltar l’ós pel circ de la mala polÃtica o la polÃtica frustrada i autorità ria, és el camà cap a l’autodeterminació.
L’aigua continua negant bona part del delta de l’Ebre. Fotografia: EFE/ Susanna Sáez
reflexionsjafores.blogspot.com
Ara ja són 16.800 milions d’Euros, un 8’2% del PIB catalÃ
—————————————————————————–
ART*******7
Qui té por de Virginia Woolf?
¿Quién teme a Virginia Woolf?
Who’s Afraid of Virginia Woolf?
Les grans pel.lÃcules del cinema apartades de la gran pantalla
  És una pel·lÃcula nord-americana de 1966 de comèdia negra i drama dirigida per Mike Nichols. El guió d’Ernest Lehman és una adaptació de l’obra de teatre homònima d’Edward Albee. Va tenir com a protagonista a Elizabdeth Taylor com Martha i Richard Burton com George, amb George Segal com Nick i Sandy Dennis com Honey.
  It is a 1966 American film of black comedy and drama directed by Mike Nichols. The script by Ernest Lehman is an adaptation of the homonymous play by Edward Albee. He starred in Elizabdeth Taylor as Martha and RichaRD Burton as George, with George Segal as Nick and Sandy Dennis as Honey.
La pel·lÃcula va ser nominada a tretze Premis Oscar, incloent Millor Pel·lÃcula i Millor Director per Mike Nichols, i és una de les dues úniques pel·lÃcules a ser nominada en totes les categories elegibles (l’altra és ‘Cimarron‘). Els quatre actors principals de la pel·lÃcula van ser nominats en les seves respectives categories d’actuació. De gran èxit de públic en el moment de la seva estrena, va llançar a la fama a un jove realitzador que el 1967 reeditaria l’èxit de crÃtica i públic amb un altre clà ssic, ‘El graduat‘.
  La pel·lÃcula va guanyar cinc premis, incloent un segon premi de l’Acadèmia a la Millor actriu per Elizabeth Taylor i el de Millor actriu de repartiment per Sandy Dennis. No obstant això, la pel·lÃcula perd davant ‘A Man for All Seasons‘ en les categories Millor pel·lÃcula, Millor director, Millor actor i Millor guió adaptat, i ni Richard Burton ni George Segal van guanyar en les seves categories. En 2013, la pel·lÃcula va ser seleccionada per a la seva preservació en el Registre Nacional de Cinema.
 En2013, la pel·lÃcula va ser seleccionada per a la seva preservació en el Registre Nacional de Cinema de la Biblioteca de Congrés dels Estats Units com «cultural, històrica o estèticament significativa». A més, se la reconeix com un dels films més importants de la carrera d’Elizabeth Taylor, per la seva actuació i pel gran elenc que compon la producció.
El tÃtol fa una referència a la famosa escriptora Virginiua Woolf i al seu cognom, utilitzant-lo com una paròdia de la frase i cançó clà ssica de Frank Churchill i Ann Ronell, «Who ‘s Afraid of the Big Bad Wolf?« («Qui té por de el llop ferotge?).Â
(Ajuda de Viquipèdia)
  —————————————————————————
L’APOCALIPSI
atalayaenelcaucaso.wordpress.com
Liberación niños en Auswitch
‘Arbeit macht frei’
Més enllà dels inferns encara existeix més por. És el terror dels monstres que ni l’expressió humana pot relatar. Hem de dir humana, però, en el fons és el resultat de l’actuació d’éssers despreciables que, molts anys enrere, ja van crear l’opressió i la repressió brutals i criminals.
Enviats: 1.300.000
Morts: 1.100.000
—————————————————————————–