♠   Crits i més crits com si es tractés d’un manicomi. Mentides, insults, amenaces, acusacions… Tot això en seus parlamentàries i fora, sobre fets inexistents. Irrealitats supines. Sobretot a la premsa de Madrid. Que si als ciutadans de Catalunya que no parlin català se’ls posarà un braçalet al braç, que si als nens de les escoles catalanes que no parlin català no se’ls deixa anar al lavabo i se’ls omple la motxilla de pedres, que si l’apartheid lingüístic de Catalunya, que si no sé que d’ETA, que si no sé que de nazisme…

   Unes barbaritats de tal magnitud, algunes de les quals manifestades pel representant del Partido Popular, Pablo Casado, i que fan enrogir a persones, lectors i votants de les nacions que formen Espanya. De veritat diuen que volen tornar a governar? ¡Pobre Espanya! En quin lloc de l’Europa democràtica, lliure i avançada la volen col.locar? La seva única finalitat política és l’odi contra Catalunya i els catalans?

Una arma electoral contra una grandiosa convivència 

   Utilitzar la llengua i l’Escola catalanes com a arma electoral és una mesquinesa. Sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans (tothom que viu i treballa a Catalunya) i les seves institucions pròpiament catalanes. No les poden suportar. Queda vist, així, que Catalunya no té res a veure amb Espanya i que ja es viu la independència. Almenys aquest és el gran i copiós esforç per part de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Tot el món ho ha vist i ho veu. Tota la premsa mundial ho explica i, la gran massa d’habitants del planeta Terra pregunta al món lliure, com és que Catalunya nació, encara no és independent? La resposta seria que la dreta, extrema dreta i la ultradreta ja ho han perdut tot. A la llista de l’enteniment polític, social i d’estabilitat per progressar i anar cap endavant, veiem que no hi figuren. Ho tornem a mirar i tampoc els trobem. Estan cremant les seves pròpies naus?

   Catalunya, però, llaura per una independència plena. És el seu camí. El sempre contra Catalunya, dóna els seus fruits. Pel que fa al senyor Pablo Casado, diputat al Parlament de Madrid i president del Partido Popular, en qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure, ja hauria presentat la seva dimissió. És una qüestió de responsabilitat.

BBC

—————————————————-