Senyor Ministre, ho sĂ piga i ho solucioni d’una vegada
25 gener 2024 per Enric Figueras
Þ  El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, Ă©s el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta tĂtols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i mĂ ster per la ‘London School of Economics. TambĂ© ha exercit cĂ rrecs importants i avançats. En definitiva, estĂ preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. NaciĂł formada per estats federals lliures i que tambĂ© sĂłn Estat. AllĂ no existeix això de les autonomies del ‘cafĂ© para todos’, per això mateix, els EUA sĂłn els primers del mĂłn. Els mĂ©s avançats i treballadors. Els que compten amb mĂ©s premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’, vacances interminables i rècords en absentisme laboral.
  Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrĂ . I mĂ©s premis si treballa mĂ©s del que ha de treballar i fa les coses mĂ©s ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot Ă©s Madrid!
L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de CatalunyaÂ
  L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB catalĂ - que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial naciĂł catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sĂ piga i ho solucioni senyor ministre!
  Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, Ă©s d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i Ă©s un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt mĂ©s del que aporten.
  L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial naciĂł catalana, Ă©s una forta raĂł de l’independentisme.
  Ho sà piga i ho solucioni senyor ministre!
——————————————————————————–
EL DEURE I LA GLĂ’RIA
Quina mena de pau desitgem?
¿Qué clase de paz deseamos?
What kind of peace do we want?
<<Avui dia, si la guerra esclatĂ©s de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos paĂŻsos serien les principals vĂctimes. És un fet veritablement irònic, però Ă©s cert que les dues potències mĂ©s fortes siguin les que corren mĂ©s perill de ser devastades. Tot el que hem construĂŻt, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruĂŻt les primeres vint-i-quatre hores. I fins i tot a la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes cĂ rregues i perills a molts paĂŻsos, incloent-hi els aliats mĂ©s propers a nosaltres, els nostres dos paĂŻsos sĂłn els que suporten les mĂ©s pesades cĂ rregues. Doncs tots dos estem dedicant fantĂ stiques quantitats de diners a la fabricaciĂł d’armes, diners que podrien ser millor dedicats a combatre la ignorĂ ncia, la pobresa i les malalties. Ambdues nacions estem dins d’un cercle viciĂłs i terriblement perillĂłs, en què les sospites d’una banda desperten les de l’altra, i la creaciĂł de noves armes obliga a idear-ne de noves que contrarestin les primeres…, i aixĂ successivament> >.
(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).
<<Today, if war were to break out again at some point, no matter what, our two countries would be the main victims. It is a truly ironic, but true, fact that the two strongest powers are the ones most in danger of being devastated. Everything we have built, everything we have worked so hard for, would be destroyed in the first twenty-four hours. And even in the cold war, which brings so many burdens and dangers to many countries, including our closest allies, our two countries bear the heaviest burdens. Well, we are both spending fantastic amounts of money on weapons manufacturing, money that could be better spent fighting ignorance, poverty and disease. Both nations are in a vicious and terribly dangerous circle, in which the suspicions of one party arouse those of the other, and the creation of new weapons forces the devising of new ones to counteract the first…, and so on> >.
(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).
——————————————————————————–
«El colonialismo visible te mutila sin disimulo: te prohĂbe decir, te prohĂbe hacer, te prohĂbe ser. El colonialismo invisible, en cambio, te convence de que la servidumbre es tu destino y la impotencia tu naturaleza: te convence de que no se puede decir, no se puede hacer, no se puede ser.»
Eduardo Galeano
(Escritor y periodista uruguayo, 1940-2015)
—————————————————
PAU, MĂšSICA I CULTURA EN LLOC DE GUERRES EXTERMINADORES
——————————————————————————–