Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, mentre 12 Comunitats autònomes -autònomes?-, reben més del que aporten
8 desembre 2019 per Enric Figueras
De les disset Comunitats Autònomes -autònomes?-, dotze reben més del que aporten i això no només és excessiu, demostra una manca de treball i d’efectivitat política, empresarial i col.lectiva. Un veritable autonomisme exigeix responsabilitat i treball pel progrés. Exigeix canvi social. No es poden comprendre i atacar els problemes contemporanis, si persisteixen les etiquetes tradicionals i els eslògans desgastats d’èpoques anteriors.
Per què hi ha dotze Comunitats autònomes que reben més del que aporten, i a sobre algunes encara tenen superàvit? Ningú no ho sap. Tothom calla, des del govern central fins a aquests governs i organismes autonòmics que, degut a aquesta situació, provoquen un greu desequilibri econòmic i social, principalment a Catalunya, immemorial nació catalana que ja no pot aguantar semblant irresponsabilitat i insolidaritat. També provoca un desequilibri econòmic a Europa. La Comissió Europea torna a renyar l’Estat espanyol pel seu esborrany pressupostari.
Silenci total
Cap estudi, cap informe del govern central, cap mesura correctora ni tampoc per part d’aquestes Comunitats, les seves Universitats, organismes econòmics i organitzacions empresarials. Què fa el govern central de Madrid perquè aquestes Comunitats aportin més del que reben? Silenci total. Mentre Catalunya, que és la que més aporta, pateix un ofec econòmic i social a causa d’un sistema de finançament injust que no s’ha renovat quan tocava fer-ho -incompliment de la Constitució- i més a prop de l’espoli fiscal.
La xifra de 7,5 milions de ciutadans de Catalunya que veuen com any rere any ,i, malgrat el seu esforç i solidaritat, la nació catalana rep molt menys del que aporta i sense retorn per part del govern central dels 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya. Per què aquestes Comunitats reben més del que aporten? Què fan per corregir aquest desequilibri? El tan esbombat principio de igualdad entre todos los españoles, no inclou l’esforç del progrés econòmic i empresarial? Com és que tenen tants i tants funcionaris i tan pocs empresaris?
Els 100 anys
Això sí, 100 anys de presó pel conjunt dels presos polítics catalans, elegits pel poble. Els exiliats polítics a Europa, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Empresonats i exiliats per haver participat en l’organització d’un referèndum on els ciutadans de Catalunya van expressar la necessitat d’un diàleg i treball efectiu amb el després president Rajoy i el seu govern. El seu immobilisme va portar cap a un desastre majúscul del qual Espanya no es recuperarà mai. L’enfonsament econòmic per l’aplicació del repressor 155, ja es comença a fer evident.
“Ni amb serveis, ni amb infraestructures”
Els economistes de la nació catalana expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
Davant d’aquest fre constant en tot i a la contínua judialització de la política, a la nació catalana, sembla, per tot el que es veu, que no li queda més remei que l’autodeterminació.
Fets sense capacitat de diàleg i gran política durant el mandat de Mariano Rajoy (Partido Popular) que han augmentat l’independentisme a gran escala i el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana, que està provocant un retrocés general de les nacions que formen la denominació Espanya. I el Partido`Popular i Ciudadanos encara volen tornar a governar!
(seguirà en el proper ‘post’)
.
Oriol Junqueras, pres polític català: Una lliçó de llibertat i de reactivació econòmica mentre l’economia catalana i la de les nacions que formen Espanya van cap enrere
Salvar el progrés, l’economia, les inversions, la investigació, l’ocupació, els serveis públics, les infraestructures, les pensions…, el benestar de la gent
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
El discurs de president Kennedy a Yale l’11 de juny de 1962, va confirmar els pitjors temors dels homes de negocis.
President Kennedy’s speech at Yale on June 11, 1962, confirmed the worst fears of businessmen.
El President Kennedy, les seves paraules, vives
President Kennedy, his words, alive
<< El gran enemic de la veritat sovint no és la mentida deliberada, rebuscada i deshonesta, sinó el mite, persistent, persuasiu i irreal. Massa sovint, ens agafem als llocs comuns dels nostres antecessors. Sotmetem tots els fets a un grup de interpretacions prefabricades. Gaudim de la comoditat de pensar sense la incomoditat de pensar …
(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, 11 de juny de 1962)
www.youtube.com
<< The great enemy of the truth is often not the deliberate, far-fetched and dishonest lie, but the myth, persistent, persuasive and unreal. Too often, we cling to the common places of our ancestors. We submit all the facts to a group of prefabricated interpretations. We enjoy the comfort of opinion without the discomfort of thinking …
<< No podem comprendre i atacar els nostres problemes contemporanis de 1962 si ens deixem guiar per etiquetes tradicionals i eslògans desgastats d’una època anterior. El fet desafortunat de el cas és que la nostra retòrica no ha mantingut el pas amb la velocitat de canvi social i econòmic. Els nostres debats polítics i els nostres discursos sobre assumptes corrents interns i econòmics, massa sovint tenen poca o cap relació amb els actuals problemes amb què s’estan enfrontant els Estats Units …
<< We cannot understand and attack our contemporary problems of 1962 if we allow ourselves to be guided by traditional labels and worn slogans from an earlier era. The unfortunate fact of the case is that our rhetoric has not kept pace with the speed of social and economic change. Our political debates and our speeches on current internal and economic affairs, all too often have little or no relation to the current problems the United States is facing …
<< Aquests problemes no poden ser resolts per la màgia d’un passat oblidat. Però l’exemple d’Europa Occidental demostra que poden resoldre, que els governs -i molts d’ells són governs conservadors- disposats a enfrontar-se amb els problemes tècnics sense ideologies preconcebudes, poden coordinar els elements d’una economia nacional i aconseguir el creixement i la prosperitat. ..
<< These problems cannot be solved by the magic of a forgotten past. But the example of Western Europe demonstrates that they can be resolved, that governments – and many of them are conservative governments – willing to deal with technical problems without preconceived ideologies, can coordinate the elements of a national economy and achieve growth and prosperity…
<< Algunes de les converses que he sentit al nostre propi país sonen com vells discos de llarga durada conservats des dels anys trenta. El debat dels anys trenta va tenir la seva gran significació i va produir grans resultats, però es va desenvolupar en un món diferent, amb necessitats diferents i diferents deures. La nostra responsabilitat és viure en el nostre propi món, identificar les necessitats i realitzar les tasques dels anys seixanta …
(President John F. Kennedy, Universitat de Yale, New Haven, Connecticut 11 de juny de 1962).
<< Some of the conversations that I have heard in our own country sound like old long-lasting albums preserved since the thirties. The debate of the thirties had its great significance and produced great results, but it developed in a different world, with different needs and different duties. Our responsibility is to live in our own world, identify the needs and perform the tasks of the sixties …
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962).
El discurs íntegre del President Kennedy a la Universitat de Yale (New Haven)
Tema que continuarà en el proper ‘post‘.
Topic that will continue in the next ‘post’.
Thank you very much
—————————————————————————-
LA FRASE
“Em van elegir més d’un milió de persones, però encara espero que respecteu la seva voluntat”
“Me eligieron más de un millón de personas, pero aun espero que respecteis su voluntad”
“More than a million people chose me, but I still hope you respect their will”
Carles Puigdemont
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les (Bèlgica)
arrel.elpuntavui.cat
Carles Puigdemont a l’Eurocambra:
@KRLS
Ok, @Europal_EN. I was elected by more than a million people, and we the eleccions in Catalonia…but I’m still waiting that you respect the will of the people. Will you help our voters? Happy International Day of Democracy. twitter.com/Europarl_EN/st…
—————————————————————————–
MÚSICA PER L’EDUCACIÓ, LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA
—————————————————————————-
L’APOCALIPSI
Mujeres rapadas por los golpistas en Oropesa de Toledo (guerra incivil espanyola)
—————————————————————————–
Lluitadors per la dignitat de la nació catalana
—————————————————————————–
♥ Que la visió de les Festes de Nadal enforteixi la vivència de la llibertat, la democràcia, la justícia social, la dignitat dels éssers humans i la Pau. Il·lusions possibles per a tots en un Nou Any 2020!
Bloc ‘La Nova Frontera‘
♥ Que la visión de las Fiestas de Navidad fortalezca la vivència de la libertat, la democràcia, la justícia social, la dignidad de los seres humanos y la Paz. Ilusiones posibles para todos en un Nuevo Año 2020!
Blog ‘La Nova Frontera’
♥ May the vision of the Christmas Festivities strengthen the experience of freedom, democracy, social justice, the dignity of human beings and Peace. Possible illusions for everyone in a New Year 2020!
Blog ‘La Nova Frontera’
(www.elpuntavui.cat)
www.atotheword.com
—————————————————————————–