De Madrid, a l’apocalipsi
1 novembre 2020 per Enric Figueras
Ξ És un mal caminar pels senders de la vida utilitzar qüestions del patiment humà, com a arma de política i electoral. Les controvèrsies polítiques a les grans democràcies, es dirimeixen en els Parlaments i no mitjançant les terribles desgràcies causades per un virus infernal. Utilitzar aquesta pandèmia per part del Partido Popular per erosionar al Govern central és un mal camí, i, a qui va per mal camí no li passen coses bones. Ho estem veient a Madrid, tot Europa ho veu i contempla com a Espanya, nació de nacions, experimenta el major nombre d’infectats i morts per la pandèmia. A Madrid no van fer les coses bé quan calia fer-ho amb urgència i ara, que es veuen sobrepassats, volen dir a les altres nacions que formen Espanya com han de fer les coses. Es creuen el centre del món?
Les signatures de l’escàndol i la gran ruptura
Del Madrid de Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, va sortir l’ordre del desordre democràtic de l’instar als ciutadans de les nacions que formen la denominació Espanya, a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les quals signatures van ser l’origen de l’actual conflicte i problema espanyol amb Catalunya iniciat, l’any 2006, per part de Rajoy del Partido Popular, suport Ciudadanos. Origen, també, de l’enorme creixement de l’independentisme i marxa, sense parar, cap a la independència de Catalunya.
Un Estatut d’Autonomia revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, ratificat pel rei i pel poble de Catalunya. Recollir signatures contra aquest Estatut va posar en evidència a una democràcia menor i obrir una inestabilitat permanent entre Catalunya i Espanya que, per un costat, sembra més independentisme i per l’altre, mostra el fracàs i debilitat de l’Estat espanyol. Ara, càstig i repressió en lloc de diàleg i treball polític.
El gran desastre que el Tribunal Constitucional podia haver evitat
Més apocalipsi provinent del Madrid de Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos. Després del caos i de la incompetència política de la recollida de signatures, llançar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, cap al Tribunal Constitucional. Quatre anys més tard -any 2010- la sentència. La pitjor de les sentències i que deixava Catalunya sense Estatut d’Autonomia. Aquella Llei Orgànica no emparava l’Estatut que el poble de Cataluny havia votat i ratificat. La protesta: Una gran manifestació a la capital de la nació catalana i a altres grans ciutats, de més d’un milió i mig de persones. La ruta cap a la independència s’acabava d’obrir.
Ofec econòmic i atac constant a l’autonomia
Però el Partido Popular, suport Ciudadanos, no en va tenir prou en el seu objectiu d’utilitzar l’Estatut català com a arma electoral i de desestabilització de l’autonomia de Catalunya. Atacant constantment a la nació catalana s’ataca, també, a l’Estat autonòmic i s’imposa la mediocritat del centralisme que ofega la llibertat de les nacions que formen la denominació Espanya. Per això la nació catalana lluita aferrissadament per la seva independència.
Per sobre dels 16.800 milions d’Euros que els ciutadans de Catalunya aporten en impostos, cada any, -un 8,5% del PIB català- i no tenen retorn per part del Govern central i centralista, de Madrid, existeix la dignitat de l’autonomia i dels seus ciutadans. Dignitat menyscabada i menyspreada quan tres presidents de la Generalitat de Catalunya, demanen diverses vegades una i una altra, diàleg, treball de converses amb Rajoy per trobar una solució a l’ofec econòmic de la nació catalana que porta al problema i conflicte espanyol amb Catalunya.
Molt de temps per utilitzar tota classe de maleïts embolics contra la nació catalana i la seva autonomia, i zero temps per seure a parlar com demanava insistent i demana el Govern de la Generalitat de Catalunya. Exemple d’una democràcia poc efectiva i de baixa qualitat.
Comunicació – E-Noticies
La recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, un error de proporcions gegantines que han portat a la situació actual entre Catalunya, immemorial nació catalana, i Espanya
(Continuació, en el proper ‘post’, d’aquest tema titulat ‘De Madrid a l’apocalipsi’).
———————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
VOT, EDUCACIÓ, OCUPACIÓ JUSTA I ALTRES DRETS
VOTE, EDUCATION, FAIR EMPLOYMENT AND OTHER RIGHTS
<< La nostra Constitució no distingeix colors -va escriure el president de Tribunal Suprem, jutge Harlan, a darrers de segle, i no coneix ni tolera classes entre ciutadans >>.<< Però les pràctiques del país no sempre es cenyeixen als principis de la Constitució. I aquest missatge tracta d’examinar com de lluny hem aconseguit arribar per aquest camí d’aconseguir una primera classe de ciutadania per a tots els ciutadans nord-americans fent cas omís de la color de la seva pell, i quant ens queda encara per recórrer, i quines són les tasques que resten per dur a terme …, per les branques executives i legislatives de Govern federal, així com pels governs estatals i locals, ciutadans privats i organitzacions >>.
President John F. Kennedy, Missatge especial a Congrés, Washington, D.C. 28 de febrer de 1963.
<< Our Constitution does not distinguish colors – wrote the president of the Supreme Court, Justice Harlan, at the end of the century-, and does not know or tolerate classes among citizens. But the practices of the country do not always adhere to the principles of the Constitution. And this message tries to examine how far we have managed to go along that path of achieving a first class of citizenship for all North American citizens regardless of the color of their skin, and how much we still have to go, and what are the tasks that remain. to be carried out …, by the executive and legislative branches of the federal government, as well as by state and local governments, private citizens and organizations >>.
President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., February 28, 1963.
<< Fa cent anys, la Proclama d’Emancipació va ser signada per un president que creia en què els éssers humans tenien perfecte dret a gaudir de les mateixes oportunitats i de les mateixes riqueses. Aquesta Proclama va ser només un primer pas; un pas que el seu autor, malauradament, no va poder veure progressar durant molt de temps; un pas que alguns dels seus crítics van considerar com una acció que << allibera l’esclau però ignora a l’negre >>. Al llarg d’aquests cent anys, mentre l’esclavitud ha desaparegut, s’ha bloquejat i demorat debileradamente i, sovint, excessivament , el progrés de l’negre. La igualtat davant la llei no sempre ha significat el mateix tracte i igual oportunitat. I els calamitosos resultats de la discriminació racial encara fan la seva aparició en, virtualment, tots els aspectes de la vida nacional i, virtualment també, en cada racó de país … >>
(President John F. Kennedy, Missatge especial a Congrés, Washington, D.C. 28 de febrer de 1963).
Pieces of History – National Archives
<< A hundred years ago, the Emancipation Proclamation was signed by a president who believed that human beings had the perfect right to enjoy the same opportunities and the same wealth. That Proclamation was only a first step; a step that its author, unfortunately, could not see progress for a long time; a step that some of its critics saw as an action that “ frees the slave but ignores the black. ” Over the course of these hundred years, while slavery has disappeared, it has been weakly blocked and delayed, and often excessively , the progress of black. Equality before the law has not always meant equal treatment and equal opportunity. And the dire results of racial discrimination still make their appearance in virtually every aspect of national life and, in virtually every corner of the country as well … >>
(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., February 28, 1963).
ANOTHER AMERICA BETTER
———————————————————
LA FRASE
<<Cap home no és una Illa solitària; cada home és un bocí del Continent, una part del tot; si el mar arrabassava un Terròs, fóra igual com si s’hagués endut un Promontori, igual com si s’endugués la Mansió dels teus amics o la teva; la mort de qualsevol home em disminueix, perquè sóc part integrant de la Humanitat. I, per consegüent, no envïis ningú a preguntar per qui toquen les campanes; toquen per tu>>.
YEYEBOOK FREE LIBRARY MULTILANG
John Donne
A ‘Per qui toquen les campanes”, d’Ernest Hemingway
———————————————————
LA MÚSICA IMMORTAL OBRE ELS CAMINS CAP A LA CULTURA, LA PAU I L’ENTENIMENT…
———————————————————
L’APOCALIPSI
laSexta
“Venceréis, pero no convenceréis”.
———————————————————