El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

   El representant del Partido Popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va expressar la seva confiança en Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea. “Estic segur que compten amb vostè per defensar l’estat de dret espanyol i la unitat d’Espanya”, va dir a Von der Leyen durant el debat europeu. Caldria tenir ben present les causes que es van iniciar l’any 2006, impulsades pel Partido Popular, i que han esdevingut a que hi hagin presos polítics catalans empresonats des de fa gairebé 2 anys en presó, en diuen provisional i preventiva, i exiliats polítics catalans acollits per Europa. Substituir el deure i la tasca política pels tribunals, ho ha complicat de manera molt i molt difícil i encara tot està per solucionar.

Autonomia de pacotilla

 

   Pel que fa a l’estat de dret i a la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, tant i tant repetitius sobretot com a arma electoral, evidenciar que la immemorial nació catalana, considerada pel govern central i centralista espanyol de Madrid, com una extensíssima autonomia, veu com més de trenta lleis socials defensores de les famílies del poble i demandades per les persones, han estat portades, en el seu dia, pel govern de Rajoy, Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos al Tribunal Constitucional espanyol i deixades en suspens o anul.lades. Portar les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya al Tribunal Constitucional per part del govern central i centralista espanyol, no és una acertada pràctica democràtica ni política. Fa més gran el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana. Lo qual, no només se sent i es viu com un menyspreu cap a el Parlament de Catalunya i a la seva capacitat legislativa, sinó a més, la confirmació d’una autonomia de pacotilla, d’una autonomia que no és veritable i de que no existeix. Una autonomia veritable és la facultat de governar-se segons les pròpies lleis.

 

Tracte colonial i el repressor ‘155’

 

   La situació de la Catalunya pagadora i bloquejada, demostra que no existeix l’Estat autonòmic i posa de manifest una perversa permanència d’un tracte colonial. Forma inadeqüada per aconseguir la impossible unitat d’Espanya i el nomenat estat de dret. El president electe Pedro Sánchez i el seu govern del Partido Socialista Obrero Español, de Madrid, fan el mateix que el Partido Popular del senyor Rajoy. Mediocritat, immobilisme i manca de responsabilitat. Si el senyor Pedro Sánchez hagués volgut, fa molts mesos que seria president efectiu del Govern espanyol i podria estar treballant per una solució en el conflicte i problema espanyol amb Catalunya.  El desenvolupament del treball polític, passat als tribunals. Això sí, sous i dietes considerables i puntuals cada mes gràcies als 16 mil milions -un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central de Madrid. Camí segur de portada cap a l’independentisme. Això sí, només el repressor 155 que no soluciona res. Tracte colonialista en lloc d’un intel.ligent, just i veritable tracte autonomista i de llibertat. Ho confirma la vergonya i existència dels presos polítics catalans, empresonats des de fa gairebé 2 anys de forma, en diuen, provisional i preventiva,  i sense haver comès cap delicte. Ho confirma els exiliats polítics catalans a l’Europa del segle XXI. Ho confirma l’enorme i costós judici de Madrid. 

   No és Von der Leyen qui ha de defensar la fictícia i imposible unitat d’Espanya. És responsabilitat dels governs centrals i centralistes de Madrid, que no saben per quins espais siderals naveguen i farien bé de demanar ajuda a la NASA. Quina classe d’unitat, si de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- 12 reben més del que aporten i a sobre no paguen impostos. És clar, ja els paguen els ciutadans de Catalunya.

   De les inversions per part de l’Estat espanyol que es s’havien de realitzar a Catalunya només s’han realitzat el 66%, mentre que a Madrid el 114%. On han anat a parar els diners que havien de ser invertits a la nació catalana? Catalunya, paga i calla.

   Vergonya, senyors, vergonya!

www.ibamendes.com

A EXPANSÃO COLONIAL E O TRATADO DE TORDESILHAS

 

(Seguirà en el proper ‘post’ amb el títol: ‘Instar a signar “Contra Cataluña”, una desastrosa acció política a la busca d’alforges de vots).

—————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

La ciència, l’espai i la nova educació

 

La ciencia, el espacio y la nueva educación

 

Science, space and new education

 

50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna

 

50 años de la llegada del hombre a la Luna

 

50 years since the arrival of man on the Moon

 

 

<< El mes passat vam poder ja disposar de llums i telèfon, automòbils i aeroplans. La setmana passada vam disposar de la penicil·lina, de la televisió i de l’energia nuclear, i ara, si els nous vehicles nord-americans aconsegueixen l’èxit i arriben a Venus, haurem literalment arribat a les estrelles a les dotze d’aquesta mateixa nit >> .

(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962).

 

www.elperiodico.cat

www.labellesa.cat

 

 

<< Last month we could already have lights and telephone, cars and airplanes. Last week we had penicillin, television and nuclear energy, and now, if the new American vehicles achieve success and reach Venus, we will have literally reached the stars at twelve o’clock tonight … >> .

(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).

 

www.airspacemag.com

<< Aquesta és una marxa increïble, sorprenent; i semblant forma d’avançar no pot menys que crear nous mals alhora que es desembarassa dels antics: nova ignorància, nous problemes, nous perills. Segurament les noves perspectives que ens ofereix l’espai prometen alts costos, però també grans recompenses >>.

(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962).

 

<< This is an amazing, amazing march; and such a way forward can not help but create new evils while undoing the old ones: new ignorance, new problems, new dangers. Surely the new perspectives that space offers us promise high costs, but also great rewards >>.

(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).

 

 

deliahernandezintrospecciones.blogspot.c…

 

<<Així, doncs, no res de particular ni d’estrany que alguns de nosaltres vulguin quedar-se on estan durant una mica més de temps per descansar, per esperar. Però aquesta ciutat de Houston, aquest Estat de Texas, aquest país dels Estats Units no van ser construïts per gent que van esperar, van descansar i van desitjar mirar cap enrere. Aquest país va ser conquerit per aquells que constantment avançaven sense descans. I així es conquerirà l’espai >>.

(President John F. Kennedy, Universitat de Rice, Houston (Texas), 12 de setembre de 1962)

<< So, it is nothing unusual or surprising that some of us want to stay where they are for a little more time to rest, to wait. But this city of Houston, this State of Texas, this country of the United States was not built by people who waited, rested and wanted to look back. This country was conquered by those who constantly advanced tirelessly. And so space will be conquered >>.

(President John F. Kennedy, Rice University, Houston (Texas), September 12, 1962).

 

—————————————————————————–

LA FRASE

 

“Quan era viu el dictador, ens defensàvem de la mateixa manera que ara, exercint drets fonamentals. Encara que hi hagués un escenari que no ho desitjo de major repressió cap al conjunt de la societat i institucions catalanes, l’actitud del poble de Catalunya va ser la mateixa: som el país de Pau Casals, de Muriel Casals i d’Arcadi Oliveres i tants altres pacifistes que ens han llegat aquesta actitud no violenta, perquè forma part del nostre ADN, perquè som així, i perquè mai acceptarem la violència com a instrument de diàleg . Estic convençut que mai, mai, mai, mai, mai entendrem la violència com un element per comunicar-nos amb l’Estat “.

 

“Cuando estaba vivo el dictador, nos defendíamos de la misma manera que ahora, ejerciendo derechos fundamentales. Aunque hubiese un escenario que no lo deseo de mayor represión hacia el conjunto de la sociedad e instituciones catalanas, la actitud del pueblo de Cataluña va ser la misma: somos el país de Pau Casals, de Muriel Casals y de Arcadi Oliveres y tantos otros pacifistas que nos han legado esta actitud no violenta, porque forma parte de nuestro ADN, porque somos así, y porque nunca aceptaremos la violencia como instrumento de diálogo. Estoy convencido de que nunca, nunca, nunca, nunca, nunca entenderemos la violencia como un elemento para comunicarnos con el Estado”.

“When the dictator was alive, we defended ourselves in the same way as now, exercising fundamental rights. Although there was a scenario that I do not want more repression towards the whole of Catalan society and institutions, the attitude of the people of Catalonia will be the same: we are the country of Pau Casals, Muriel Casals and Arcadi Oliveres and so many other pacifists who have bequeathed us this non-violent attitude, because it is part of our DNA, because we are like that, and because we will never accept violence as an instrument of dialogue I am convinced that we will never, never, never, never, never understand violence as an element to communicate with the State. “

elmon.cat

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural, pres polític català, tancat a la presó des de fa gairebé 2 anys de manera, en diuen, provisional i preventiva 

 

The President of Òmnium Cultural, a Catalan political prisoner, has been locked in jail for almost 2 years in a way, they say, provisional and preventive

 

 

—————————————————————————–

MEGALÒNAMS

 

 

  Es busca teclista amb la intenció de formar un grup, jo sóc cantant i pianista

Bryan Ferry

 

Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Newcastle i es va convertir en professor de ceràmica a Londres, fins que va trobar la seva veritable vocació: la música. Va iniciar la seva carrera musical en la seva època universitària com a cantant en el conjunt de rock The Banshees, va conèixer a Richard Hamilton, artista i guru que fundaria posteriorment el moviment British Pop Art, el qual, el va inspirar i va influenciar en la seva visió musical . Posteriorment es va incorporar a‘The City Bluesi després aGas Board, un grup soul al costat de Graham Simpson i John Porter, amb quia finals de 1970 formaRoxy Musicjuntament amb altres amics. (De Wiquipèdia).

—————————————————————————–

L’APOCALIPSI

 

—————————————————————————–