Veurem fins a quin punt, Barack Obama, es baixa els pantalons davant la CIA ( i VI)
24 agost 2009 per Enric Figueras
(Segueix del capítol anterior). Durant el mandat de Nixon -el president sí coneixia tots els antecedents de Hunt- aquest va dirigir el grup de cubans de l’escàndol Watergate. Hunt es va declarar culpable i va ser comdemnat a una pena de 30 mesos a 8 anys de presó i 10.000 dòlars de multa, per Watergate. Només va complir 33 mesos de presó. En el fragor de l’escàndal del Watergate, la seva esposa Dorothy va perdre la vida a Chicago en un misteriós accident d’aviació. Entre les restes de l’avió es va trobar un moneder, a l’interior del qual hi havien 10.000 dòlars en bitllets de 100. Dorothy Hunt havia estat servint d’enllaç entre Kalmbach, l’advocat de Nixon, i els acusats del Watergate que es trobavem en llibertat sota fiança. Havia succeït allò que era llògic d’individus disposats a realitzar aquesta classe de treballs: demanar diners a canvi de silenci. Howard Hunt va ser el més exigent. Va rebre en total 275.000 dòlars i la promesa de que, si era sentenciat, el president l’indultaria. Actualment viu a North Miami, al final d’un carrer sense sortida, entre pals i rètols que diuen “no traspasar, está invadiendo propiedad privada”. Té 86 anys, pateix d’un linfoma (tumor maligne) a la boca, camina en cadira de rodes perquè li varen amputar una cama a causa de l’arteriosclarosis, està sord i quasi cec. També figura en el seu criminal i escabrós currículum haber subministrat informació d’intel.ligència a l’exèrcit bolivià per a la localització i captura del comandant Ernesto Che Guevara. Mentre Howard Hunt i algún altre assassí a sou de la CIA -la majoria foren assassinats en el transcurs dels anys i de les investigacions- que varen col.laborar en els cops d’estat i assassinat dels presidents Kennedy, Allende i altres caps d’Estat, polítics i milers de ciutadans, es podreixen en un femer d’infàmia, els instigadors i els seus descendents viuen en exorbitants mansions amb aixetes d’or i plata edificades amb piles de diners tacats de sang. La dels pobles oprimits i treballadors explotats que han gosat plantar cara a les grans multinacionals nord-americanes i als seus sicaris: la CIA, refugi de nazis. Són coneguts els noms de destacats membres del partit nazi alemany que, finalitzada la Segona Guerra Mundial, varen ser fitxats per la CIA. Nixon va tenir que dimitir per deixar que la Casa Blanca es convertís en un niu de corrupció i d’elements de la CIA. Bush ha quedat arraconat a les runes de la història, per consentir que la CIA -el seu pare en va ser-ne dirigent- tornés a la bogeria de la Guerra Freda. Veurem fins a quin punt, Barack Obama, -en lloc de clausurar-la- es baixa els pantalons.
—————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior. Richard Nixon va ser anomenat candidat, per el partit republicà, a les eleccions per a la presidència dels EUA, l’any 1960. Nixon va perdre les eleccions davant el demòcrata John F. Kennedy que va obtenir una victòria molt ajustada: va guanyar per 100.000 vots més. Cent anys abans, el 1860, Abraham Lincoln va ser elegit president dels EUA per el partit republicà.
—————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana. L’edifici (building) a la ciutat de Nova York del diari “The New York Times”, de quantes plantes està format i qui va ser l’arquitecte que va dirigir la seva construcció?
—————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “Quan els pacífics perden tota esperança, els violents troben motius per disparar”. HAROLD WILSON.
—————————————————————————-