La nova frontera

   Cal una reacció perquè el poble de la nació catalana torni a recobrar el mínim de confiança en la possibilitat de que es pugui defensar quan volen burlar-se d’ell. Cal provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el qual funcioni, per detestable que sigui aquest sistema-, pugui defensar-se i protegir els ciutadans contra els abusos del poder. Cal demostrar i alguns mitjans ja ho intenten fer, que la llibertat de premsa -amb tots els seus hipotètics riscs- és del tot indispensable si es vol que els ciutadans es trobin protegits davant del poder. El periodista polític i professor, Víctor Alba, ens recorda que: <<No existeixen llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no està sempre a l’aguait i que cap democràcia es troba assegurada contra les malifetes dels qui volen retallar-la. L’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder. Un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat per part dels ciutadans d’acomiadar, destituir als qui haurien de servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se ells.” ————————————————–La inexcusable posició del Parlament d’esquena a una situació trista i preocupant que commou els ciutadans de la nació catalana. No és només l’eterna i implacable sentència sobre l’Estatut -promuguda per l’irracionalista nacionalisme espanyol-, és ara tota una pedregada de corrupció de totes classes, marques i colors que està destrossant la integritat i decència de la política. Fins i tot, embrutint la dignitat de la mateixa democràcia. Un país que camina cap a aquesta direcció davant la impassibilitat del seu Parlament es mereix el pitjor. Anem cap a un Watergate a la catalana i això s’ha d’acabar. El poble sobirà així ho exigeix.——————————————————————Què espera el Parlament de Catalunya per votar la formació d’un comitè especial per investigar tot el referent a les pràctiques electorals, així com tots els casos de corrupció que han aparegut? És que els fets no són prou greus? Es mereixen els ciutadans aquest silenci? Aquest comitè especial elegit pel Parlament hauria de rebre d’aquesta institució poders per citar i emplaçar i interrogar els testimonis sota jurament. Així, qui mentís cometria perjuri. Aquesta mesura és d’una gravetat que no escapa a ningú. TV3 hauria de transmetre les sessions del comitè. Tot això en col.laboració amb els procediments judicials. Els polítics han d’actuar sense dilació. Ells senten -perquè estan o haurien de romandre prop dels votants- que existeix un profund escepticisme en el país respecte a les institucions polítiques. I ells, és clar, són membres d’aquestes institucions; per ells la confiança en el Parlament, en la política, en la presidència, en la justícia, és tan important com la veritat ho és per un periodista. El professor i periodista polític Víctor Alba afirma: <<No es tracta d’herois en defensa de la democràcia, sinó de polítics que veuen amenaçada la base mateixa de la seva professió, o sigui, la confiança del poble en la política. Els ciutadans de països avançats, moderns, lliures i democràtics no han de tolerar, de cap manera, que se’ls amagui el que succeeix a dalt del poder, no accepten que no se’ls digui la veritat i perquè l’escepticisme sobre les institucions pot ser molt profund. Si els polítics i el Parlament no reflecteixen la realitat del carrer, després l’escepticisme públic es transformarà en cinisme i els polítics no tindran res a fer, no gaudiran de cap prestigi, ningú no se’ls prendrà seriosament.>> Cal doncs reaccionar i, en una gran sala del Parlament, haurien de començar les audiències: el comitè, els testimonis i darrere d’ells els periodistes, el públic, les càmeres…i el país sencer.

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La frase <<Algun dia s’haurà d’acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa>>, va ser escrita per el senyor Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

—————————————————————————-

   LA PREGUNTA de la setmana.- A Nova York hi ha el petit Bowling Green, amb bancs i una pintoresca font. El 1733 es va convertir en el primer park públic de la ciutat. Una atracció poc usual al nord de Bowling Green és l’enorme estàtua de bronze que representa un brau. Què simbolitza aquesta estàtua?

—————————————————————————-

   EL LEMA de la setmana.- “L’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se.” Winston Churchill.

—————————————————————————-