Les Formigues: El mar, també és vida
4 desembre 2009 per Enric Figueras
El mar és el nostre lloc de procedència. Venim del mar, fins i tot, portem aletes -els braços, les cames- i el 90 per cent del nostre cos és aigua. El mar, també és vida. No només ens la proporciona a nosaltres, sinó, als animals que hi viuen i que, aquests, ens la donen als humans, a tots els éssers que habiten en un planeta anomenat Terra i que, junt amb el mar, són molt mal tractats. No podem parlar només del blau del mar, sinó, de la vida en el mar. Cal sortir en la seva defensa perquè, en definitiva, sobre els seus fons existeixen gran nombre d’espècies de peixos, plantes i mamífers marins a dos passos de l’extinció. També moltes aus en depenen. Segons l’ONU, les tres quartes parts dels bancs de peixos del món romanen sota amenaça per culpa de la pesca excessiva. Els mars i oceans són vasts, però no il.limitats. Ofereixen aliment a milions de persones. Malgrat tot això, es troba només protegida de l’activitat destructiva de l’èsser humà: el 0,01 per cent. D’aquí la necessitat de cercar una solució a la destrucció dels oceans i dels mars: les reserves marines.——————-Les reserves marines són àrees del mar totalment protegides de tota activitat humana: parcs nacionals per els oceans i els mars. Algunes àrees de les zones costaneres poden obrir-se a activitats pesqueres no destructives i a petita escala, sempre que siguin sostingudes i dintre dels límits ecològics. Amb les reserves marines s’ha aconseguit que floreixin les poblacions marines, la seva diversitat i productivitat. Malgrat de que la pesca no és permesa dintre les reserves marines, la creació d’una xarxa d’aquests parcs pot resultar molt beneficiosa per a la pesca, ja que permet la recuperació de pesqueres excessivament explotades i hàbitats perjudicats en aquestes zones, així, com la recuperació de pesqueries properes. Un exemple: recentment, la Royal Commission on Environmental Pollution anglesa ha fet una crida urgent perquè el 30 per cent de les aigües de la zona econòmica exclusiva del Regne Unit es converteixin en una xarxa a gran escala de reserves de no tocar, sobre la base d’una sèrie de criteris, i se n’exclogui la pràctica de qualsevol tipus de pesca comercial. Les reserves marines sovint són implantades amb una aproximació menys decidida, però cada cop més estesa arreu de la Mediterrània. Com a tot el món, perquè tenen nombroses avantatges. ————————————-A Palamós un grup de veïns de sectors ben diferents han creat una plataforma a favor de la reserva marina de les illes Formigues. El seu objectiu és “contrarestar la demagògia d’alguns sectors contra la reserva i fer front a les seves pressions”. Ja n’hi ha prou de tanta destrucció de la Terra i del Mar. És que ho volen devastar tot fins que no quedi res? Uns es volen carregar el territori del Baix Empordà amb unes obres faraòniques de carreteres duplicades i innecessàries. Uns altres es volen carregar el nostre Mar per els seus interessos particulars. Prou! no veuen que som la cua i la vergonya d’Europa. A Palamós ja estem escarmentats amb aquests dos gratacels del Passeig del Mar -buits gairebé tot l’any- i que representen tot el contrari del que hauria de ser la Costa Brava. No veuen que ho han devastat tot? No veuen que han derivat cap a una dosi massiva de turisme de només un mes l’any? No veuen que aviat no ens quedarà ni paissatge? Ni amb el turisme ens podem europeïtzar?—————————–Què esperen els de GREENPEACE per venir a Palamós i explicar el que és una reserva marina i tal com es té que fer? És que les coses es tenen que arrenjar quan el mal ja està fet? Desprès si, grans reportatges i cròniques sobre situacions d’actuació irresponsable ensenyant el desastre. És que Palamós i la Costa Brava volen fer cas omís del que estableix i demana l’ONU a prop de les urgents i ineludibles reserves marines?
———————————————————————————————
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La temporada de vaixells al port de Palamós, ha suposat l’atracament de 32 creuers amb 33.554 passatgers i ha tingut un impacte econòmic estimat de 1.888.465 Euros, segons va explicar el senyor Manel Nadal, president de Ports de la Generalitat de Catalunya.
————————————————————————————-
LA PREGUNTA de la setmana.- “Com jo no era un perfecte estúpid, vaig poder veure que les promeses als àrabs eren buides” paraules escrites per Thomas Edward Lawrence, més conegut amb el nom de Lawrence d’Arabia. A on les va escriure?
————————————————————————————-
EL LEMA de la setmana.- “Les mateixes forces naturals que ens possibiliten acostar-nos als estels, ens posen en situació de destruir el nostre estel”. Wernher von Braun.
————————————————————————————-