La nova frontera

   Hem dedicat quatre capítols a explicar les circumstàncies per les quals el vicepresident dels EUA, Lyndon B. Johnson, no va prendre part en el cop d’estat contra el Govern del president John F. Kennedy i en el magnicidi d’aquest. La personalitat, prestigi polític i entrega al servei públic, així, com la seva admiració cap a Kennedy i coincidencia política amb els continguts del programa de la New Frontier, l’aparten d’aquest desastre americà que va ser l’assassinat del president Kennedy. Durant més de quaranta anys el poble americà, va partir les conseqüències d’aquell covard atemptat orquestat per la maleïda CIA i que encara esperem que demanin perdó davant els ciutadans, la llibertat, la democràcia i la justícia. La llarga i cruel guerra del Vietnam -Kennedy ja havia ordenat la progressiva sortida dels militars allà estacionats-; l’assassinat del senador i candidat a la presidència dels EUA, Robert F. Kennedy i del pastor premi Nobel de la Pau, Martin Luther King; la mofa al poble nord-americà i la vergonya per a la presidència que va significar el Watergate del caòtic Richard Nixon; les barbaritats de l’Administració Bush entre altres fets que varen ser causats com a conseqüència d’uns grups imfames i molt poderosos que, amb l’assassinat de Kennedy, varen voler decapitar la dignitat, la fortalesa i la grandesa de la presidència nord-americana. És just que el poble dels EUA vegi en Barack Obama i desde el record a Kennedy, el retorn d’una vida i presidència inacabades.———–Amb aquest capítol acabem els dedicats al vicepresident Johnson, tot atenen a un comentari d’en Dani, lector dels BLOGS d’EL PUNT digital. Hi ho fem al recordar i transcriure un emotiu missatge que el 22 de gener del 1964 -dos mesos desprès de la mort de Kennedy- va escriure i emetre el ja president Lyndon B. Johnson on es veu l’afecte i admiració cap al seu antecessor assassinat.  Diu així: “Avui fa dos mesos que va morir…i amb ell una part d’Amèrica. Era tant efectuós i tant estimat per tot el món; tant prudent i tant valent; tant bo i tant gran com a home, que nosaltres, els qui tenim que finalitzar la missió que ell havia iniciat, el trobarem a faltar molt més del que haguéssim imaginat. “Cap nació -va dir el president Kennedy al Congrés fa dos anys- ha estat tant disposada com la nostra a carregar amb el deure i la glòria de la llibertat”… I, certament, cap altre home de la nostra època ha estat tant ben dotat per acceptar el deure i la glòria de la presidència. Als complexos problemes de la política -ja sigues aquesta fiscal, exterior o domèstica-, ell els donà noves perspectives i un agut discerniment. Davant els explosius problemes de la pau i de la guerra, ell adoptà un posat de paciència constant i un valor exemplar. I davant la moral d’aquesta nació i les seves crisis constitucionals amb referència als drets humans, va demostrar posseir un cor que vessava compassió i una serenitat a tota prova. Per damunt de tot, el president Kennedy era un veritable impulsor d’esperançes…; noves esperançes de pau i llibertat per els nostres semblants; noves esperançes per a la nostra nació i per el món sencer.———-“Les exigències de la vida no sempre les podem elegir”, va dir. I també podria haver afegit que tampoc es pot elegir els atzars de la mort. Però, tant viu com mort, John Kennedy va saber fer bategar els cors de tota la Humanitat…, i amb les seves paraules i obres que tenen que guiar-nos i encoratjar-nos, la seva curta vida no haurà estat inútil.————————————————————————————————President——————————————————-Lyndon B. Johnson————-La Casa Blanca——————————————————–22 de gener del 1964———————————————-—————————————————————

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Lluís Millet i Pagès (1867-1941) l’any 1890, quan tenia vint-i-dos o vint-i-tres anys, tocava el piano en el quartet del Cafè Pelai que hi havia a la Rambla de Canaletes, cantonada al carrer Pelai.

—————————————————————————-

   LA PREGUNTA de la setmana.- La New York Public Library és una de les grans institucions culturals del món. Dos lleons la custodien coneguts, cadascún d’ells, per un nom. Quin és aquest nom? Quin artista hi va esculpir aquests dos lleons?

—————————————————————————-

   EL LEMA de la setmana.- “La vida no és més que una contínua successió d’oportunitats per sobreviure”.- Gabriel García Márquez.

—————————————————————————

   NOTA.- Els lectors d’EL PUNT digital que tinguin l’amabilitat de contestar a la pregunta de la setmana, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Els enviarem un bolígraf de “LA CAIXA”.

—————————————————————————-