La nova frontera

http://www.youtube.com/watch?v=ouRbkBAOGEw ———————————Si fan un “clic” sobre aquesta adreça veuran unes imatges i escoltaran les paraules del president John F. Kennedy, en un dels seus parlaments més encoratjadors de la seva presidència. Corresponen al capítol IV d’un escrit d’aquest BLOC de data 18-12-2009 i  que en aquell moment no en vàrem poder disposar. És un discurs històric pronunciat a la Universitat de Rice, Houston (Texas), el 12 de setembre de 1962 i que vostès podran escoltar en la seva totalitat. Heus ací un resum: “Hem elegit arribar a la Lluna. Elegim arribar a la Lluna en aquesta dècada i fer altres coses més, no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils; perquè la nostra meta servirà per organitzar i mesurar les millors possibilitats que ens ofereixen la nostra habilitat i energies; perquè és un repte que estem desitjan acceptar, un repte la qual resposta no volem demorar, i un combat en el que intentem guanyar…i els altres també…”. Mai cap gran mitjà de comunicació comercial ha explicat la veritat a prop de l’esforç de l’Administració Kennedy per accelerar la conquesta de l’espai: “El progrés de la nostra ciència i educació s’enriquirà mitjançant nous coneixements del nostre univers i ambient, per noves tècniques d’aprenentatge i traçat de plànols, mapes i observació; per nous instruments i computadores per a la indústria, la medicina, i al mateix temps per a la llar tant com per a l’escola. Les institucions tècniques, com la de Rice, recolliran les collites del que aconseguirem. I, finalment, l’esforç espacial en si mateix, tot i que ens trobem en els inicis, ja ha possibilitat un gran nombre de noves companyies i milers de nous llocs de treball. L’espai i les indústries relacionades estàn generant noves demandes en inversions i personal especialitzat, i aquesta ciutat, aquest Estat i aquesta regió compartiran en gran part tal desenvolupament. Allò que en altres temps va ser el lloc més avançat de la vella frontera de l’oest, serà ara el més avançat en la nova frontera de la ciència i de l’espai. Houston, la vostra ciutat, amb el centre espacial, es convertirà en el cor d’una comunitat eminentment científica. En el decurs dels propers cinc anys, l’Administració espacial i la de l’aeronàutica nacional espera duplicar el nombre de científics i enginyers que hi ha a aquesta zona, augmentar les seves consignacions per a salaris i despeses generals fins els seixanta milions anuals, invertir uns dos-cents milions de dòlars en mitjans de laboratori i construcció de plantes, i dirigir o contractar per portar a terme nous esforços espacials per un valor de mil milions de dòlars en aquest centre i en aquesta ciutat”. Per el president Kennedy, ple d’il.lussió i optimisme, el camí cap a l’espai i la Lluna, era una aventura a vessar d’oportunitats per el progrés econòmic i social no només dels EUA, sinó, de molts altres països que van voler treballar plegats. Kennedy parlava d’investigació, de científics, enginyers, treball… Encara avui hi han empreses catalanes que treballen per els centres espacials dels EUA. Per el jove president aconseguir arribar a la Lluna volia dir aconseguir moltes altres coses per el bé dels ciutadans del món. “Si aconseguim arribar a la Lluna, perquè no podem aconseguir acabar amb les guerres, la fam, les malalties…”————————————————————–Aquestes són les paraules del president Kennedy que es poden escoltar en el vídeo: “Per suposat, tot això ens costa a tots una gran quantitat de diners. El pressupost d’aquest any destinat a l’espai és tres vegades superior al presentat l’any 1961, i inclús superior al pressupost del vuit anys anterior junts. Aquest pressupost puja ara a cinc mil milions quatre-cents mil dòlars a l’any…, suma extraordinària, encara que sigui menor del que gastem en cigarretes i cigars cada any. Les despeses espacials aviat pujaràn més, des de quaranta centaus per persona i setmana a més de cinquanta centaus a la setmana per cada home, dona i nen dels EUA, ja hem concedit a aquest programa absoluta prioritat nacional…,tot i que em dono compte de que, en certa mesura, aquest és un acte de fe i esperances, doncs ignorem quins beneficis obtindrem”.————————El president Kennedy, com vostès poden veure en el vídeo, es dirigeix als ciutadans de Houston i de Texas explicant amb uns grans coneixements tot el que significarà arribar a l’espai i a la Lluna. Ja, abans, ho havia explicat al Congrés i a tot el poble nord-americà. En el seu discurs a la Universitat de Rice, Houston (Texas) es veu l’entusiasme i coneixements de JFK així com la fe en un projecte per a desenvolupar part de l’economia dels EUA. Heus ací, el final del seu parlament i que es pot veure i escoltar en el vídeo: “Però si haig de dir, ciutadans amics meus, que enviarem a la Lluna, a dues-centes quaranta mil milles de distància de l’estació de control de Houston, un gegantesc “rocket” amb més de tres-cents peus d’alçada, amb la llargada d’aquest camp de “foot-ball”, construït mitjançant nous aliatges metàl.lics, alguns dels quals encara no han estat inventats, capaços de resistir el calor i les pressions vàries vegades més que tots els “rockets” que fins el moments han estat provats; que anirà equipat amb aparells de precisió que farien sentir enveja al rellotge més exacte del món; que transportarà l’equip necessari per a la propulsió, guia, control, comunicacions, aliments per a sobreviure en una encara inèdita missió a portar a terme en un planeta, i que desprès tornarà a la Terra amb tota seguretat, i entrarà novament a l’atmosfera a velocitats superiors a les vint-i-quatre mil milles per hora, produint una temperatura equivalent a la mitat de la del sol, i si tenim que fer tot això, fer-ho bé i abans de que acabi aquesta dècada, doncs hem de ser valents…”——————————————————————–Efectivament, tal com va afirmar el president Kennedy, abans de que acabés la dècada un gegantesc rocket va aterrar a la Lluna i l’ésser humà va trepitjar, per primera vegada, la seva superfície. Totes les avantatges d’aquest fet s’han vist en les investigacions que s’han fet en tots els camps del progrés econòmic i social, durant més de 40 anys. Kennedy va tenir fe amb el seu país i la nació es va moure. Ell no ho va poguer veure. Un miserable i traïdor cop d’estat orquestat per la CIA va fer que John F.Kennedy, el president més recordat i estimat per el poble nord-americà, fos assassinat a Dallas (Texas) el 22 de Novembre de 1963, per un grup de mercenaris desequilibrats i de la més mala estofa. Poden estar ben segurs que si ara hi hagués un president com JFK les maleïdes guerres de l’Iraq i Afganistàn, ja fa temps que haurien acabat. Així com gran part de la injustícia social que tanta fam provoca en el món.“ L’Aliança per el Progrés” i “El cos de la Pau”, entre altres programes internacionals, en són una prova evident. Amb un president com JFK a Espanya, per exemple, que tenia una gran preocupació per la marxa de l’economia -com ja expliquem en anteriors capítols-, de cap manera, hi hauria el vergonyós atur actual. Un 20 per cent de la població. Això sí, Espanya campiona de la corrupció i amb els corruptes de la pitxor estofa corrent pel carrer i essent invitats a programes de la televisió escombraria espanyola. Quina vergonya!———————————————-Com va dir el president Kennedy: “…doncs hem de ser valents…” Siguem-ho! per acabar amb tanta injustícia i millorar una democràcia de tant baixa qualitat com la que tenim.———————————-

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El setmanari que començà amb una ideologia falangista -defensora de la <<Política de Unidad>>, durant la guerra mundial mantingué una postura pro aliada i evolucionà cap a un catalanisme liberal que li donà certa influència entre la burgesia; sempre, però, es publicà en castellà. Es tracta del setmanari “Destino“.

   LA PREGUNTA de la setmana.- El 1948 fou dissolt el govern de la Generalitat a l’exili, igualment com el govern de la República espanyola. Quin polític detentà la presidència de la Generalitat amb caràcter simbòlic fins a l’any 1954?

   EL LEMA de la setmana.- “Un bon menjar fa sentir més amor pel món que qualsevol sermó.”  Arthur  Pendenys.

————————————————————————————-