Vivaldi
19 juny 2010 per Enric Figueras
Tot just tres mesos enrere. Tres estacions: hivern, primavera, estiu, són les que han transcorregut. Tres melodies diferents i, Vivaldi, entre la visió i el paisatge fa notar la grandesa i realitat d’una estació amb veu pròpia. A l’escriure, no podem transmetre la força del so d’unes notes musicals que volen expressar allò que contemplem i allò que no veiem. En el primer cas, la veritat s’imposa davant tot i hem d’acceptar, volguem o no, que tot just fa tres mesos ens envoltava un paisatge d’una cruditat extraordinària. Fred i neu sense pietat, sense presura. Com la venjança d’una naturalesa menyspreada. En el segón cas, allò que no veiem, però, que, Antonio Vivaldi (1678-1741)* ens ho fa imaginar tot. Les quatre estacions, de la tardor gairebé no ens en recordem. La imatge d’avui, ens mostra una cara més de Palamós o una molt mala cara perquè, aquesta vegada, varem patir considerablement. Però el paisatge hi és, amb tota la seva majestuositat, encara que, amb l’angoixa d’una buidor imponent. Tot el contrari d’ara en que el sol i els primers banyistes, donen vida a un mateix paisatge tocat per les estacions. En aquest cas, de l’hivern a l’estiu. Tres mesos que ens marquen una manera de viure i que, afortunadament, res no hi podem fer. Som esclaus del temps o, millor dit, de les quatre estacions que Vivaldi va musicar per els segles dels segles. Una música que no morirà mai per mai, però que és companya d’un paisatge que ja fa anys que va començar a morir. Crèiem ingènuament que, amb l’arribada de la democràcia, el paisatge seria venerat i respectat. Va ser i és destrossat de manera irreversible. Una palmera solitària n’és testimoni d’excepció.———————————————————*Antonio Vivaldi, (Venècia 1678-Viena 1741), anomenat “il Prete rosso”, compositor italià. Va estudiar música amb el seu pare i, posteriorment, amb G.Legrenzi. El 1703 va ser ordenat sacerdot. Tot i que va renunciar del seu ministeri per raons de salut, va exercir com a professor de violí en el seminari musical de l’Hospital de la Pietat de Venècia. Va realitzar experiments amb tota classe de formacions musicals. Es conserven 554 obres de música instrumental. (IL cimento dell’armonia, c. 1725), conté els concerts de Les quatre estacions. 
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1937 Joan Miró realitzà un gravat del qual se’n féu un segell (d’un franc) i un cartell, per a contribuir a la causa republicana. Utilitzant només vermell, groc, blanc i negre, sobre fons blau, un text molt simple, que és un crit d’ajut, i la imatge molt expressiva d’un únic iconogràfic: un home amb un puny alçat de grans proporcions que s’aixeca com un símbol del lluitador per la llibertat.
LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser la segona república socialista amb un mínim de durada de trenta mesos, de la història del món?
EL LEMA de la setmana.- “La literatura és l’art d’escriure allò que serà rellegit; el periodisme, el que serà fullejat un cop”. Cyril Connolly.
—————————————————————————