La nova frontera

   En un dels capítols anteriors -La reforma de la Seguretat Social nord-americana, proposada per el president Kennedy (24-06-2010)- explicàvem l’esforç de l’Administració i l’entusiasta implicació del propi president per aconseguir, en un principi, assegurançes sanitàries per els més grans sota la Seguretat Social. Aquest programa, anomenat “Medicare” i llargament esperat per els ciutadans ja va ser proposat per Kennedy durant la campanya electoral per a la presidència dels EUA. “Medicare” volia aconseguir per les treballadores i treballadors nord-americans, la contribució a una assegurança sanitària de vellesa sota els auspicis de la Seguretat Social, en lloc de com succeia fins el moment, veure’s obligats, una vegada gastats els seus estalvis de la jubilació, anar a cercar la caritat pública o privada. Es vàren modificar propostes anteriors per a facilitar la seva aprovació per part de la Cambra. El cost d’hospitalització degut a la malatia del seu pare, va explicar Kennedy als líders legislatius mentre esmorzaven junts, li feia comprendre quan impossible era, per els qui no disposaven de la fortuna dels Kennedy, suportar aquestes càrregues financeres. Durant tres anys va tractar de “guanyar” un o dos vots, de manera que pogués així salvar el seu projecte de llei de l’obstacle del Comitè de Procediments de la Cambra.———————————————————————–Fixant com a meta l’aprovació per el Senat, la lluita a favor i en contra del projecte de llei “Medicare” va començar a organitzar-se a fons. Sota el lema “Atencions Mèdiques per els Ancians per 1962”, es va iniciar un atac per tres costats: Un assalt frontal a l’AMA (American Medical Association), un “lobby” obstructiu que impedia el progrés; un moviment de base, per la gent gran que convertís la llei Kennedy en el seu punt d’unió i una crida directe a l’audiència nacional, mitjançant tres emissions diferents a la televisió. A l’anar-se omplint d’assumptes el calendari legislatiu de 1961 per el Congrés, principalment a causa de les lleis tendents a eliminar la recessió econòmica, es va establir la prioritat del projecte “Medicare” de cara al període de 1962. El president volia que es posés a votació abans de les eleccions de la tardor que anaven a renovar les Cambres del Congrés (la de Representants i el Senat). En moltes conferències de premsa i alguns discursos, el president Kennedy va parlar en favor del projecte de llei. Ridiculitzava els atacs que contra la reforma llançava l’AMA (American Medical Association), com quelcom ” incomprensible”, i va cercar una entrevista presidencial amb un grup de prominents metges que li donaven suport. El mes de maig de 1962 la televisió va transmetre el seu parlament en una reunió massiva d’ancians que va tenir lloc en el Madison Square Garden, de Nova York. Va ser una intervenció forta, pronunciada en tons molt vius i llargament aplaudida. ————————————————————————–Quan la votació es va perdre per 52-48, el president es va dirigir immediatament mitjançant la televisió al país sencer, explicant <<aquesta seriosa derrota per a totes i cadascuna de les famílies nord-americanes>>. Seria un punt clau en la campanya electoral de la tardor. Malgrat això, el 87º i 88º Congressos vàren aprovar més legislació sanitària i mèdica que en qualsevol altre moment de la història americana, incluses aquestes lleis històriques sobre la salut mental, la deficiència mental, les escoles de medicina, la seguretat i control dels productes farmacèutics, construcció d’hospitals, lluita contra la pol.lució de l’aire i de l’aigua, i algunes altres. De totes formes, el president Kennedy mai es va alliberar de la desil.lusió que li va produir aquesta no aprovació -per 4 vots- del projecte de llei “Medicare”. Actualment, el president Obama i amb el gran suport que en el seu dia li va donar el senador Edward Kennedy, ha aconseguit aprovar una reforma de la Seguretat Social i que està tenint serioses dificultats per fer avançar. De la mateixa manera que l’any 1962 el president Kennedy, degut a la seva defensa de les assegurançes sanitàries per els més grans sota la Seguretat Social, va ser acusat d’imitar els països comunistes i de socialitzar la sanitat, també el president Obama té que sentir la mateixa cantarella per part de molts republicans i, principalment, de l’ultradreta nord-americana que, si fos per ells, el país encara romandria a l’edat de la pedra.—————————————Si tenen a bé puntejar sobre aquestes adreçes de vídeo, veuran uns moments de la campanya a favor de “Medicare”.watch?v=diA-CXTErUY, watch?v=_gu1HyCeEus, watch?v=iiyPejGwQQg,

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La resta homínida tal volta més cèlebre és la mandíbula de Banyoles, trobada per Pere Alsius (Banyoles, 1839-1915), el 1887. El seu estudi darrer ha revelat que es tracta d’un preneandertalià.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Entre les restes humanes més antigues trobades a Europa, figuren les de l’Homo erectus taltavullensis, que visqué ara fa uns 450.000 anys en terres dels actuals Països Catalans. En què consisteixen? Cóm era la seva estructura?

   EL LEMA de la setmana.- “Abans de negar amb el cap, assegura’t que en tens“. Truman Capote.

—————————————————————————-