Protectors de natura i paisatge
18 setembre 2010 per Enric Figueras
Des de la carretera interior que, provinent de la Bisbal d’Empordà, passa per Sant Sadurní de l’Heura per arribar fins a Caçà de la Selva, es poden captar imatges d’una de les comarques de més bellesa del món: el Baix Empordà, que conté un paisatge únic com és l’Empordanet tant meravellosament descrit i explicat per l’escriptor Josep Pla. Val la pena fer parada i caminar una estona per els camins que vorejen els camps. Val la pena viatjar i fer hostalatge en llocs com aquests. Val la pena contemplar el que pot aconseguir l’art de conrear la terra, és a dir, l’agricultura. S’ha anat tecnificant cada vegada més i, amb l’organització actual, els joves que amb intel.ligència i coratge si vulguin dedicar, són dignes d’orgull i tenen un bon futur. Llàstima que moltes famílies de pagesos desanimin als joves hi hagin de cercar feina -si les troben- en les que cobren menys que els “mileuristes”. Tots tenim que menjar i si els aliments són conreats i collits a casa, tant que millor. Aquest paisatge és possible gràcies a l’art de conrear dels agricultors del Baix Empordà. Seria un disbarat irreversible permetre la seva destrucció per qualsevol autovia que des de Barcelona hi planejin fer. No ho permetrem de cap manera.—–——–El municipi de Sant Sadurní de l’Heura està integrat pels antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. També hi figuren com agregats els antics pobles de Les Arades, Pastells, Sant Miquel de Cruïlles i Santa Àgata del Coll, el despoblat de Les Rabioses, el poble de Sant Joan de Salelles, el raval de Mas Savalls, el santuari de l’Esperança, els termes rurals de Sant Cebrià de Lledó, Sant Cebrià dels Alls i Santa Pellaia i els veïnats de Banyeres, del Pedró, de Sant Joan de Salelles i de Travau. Terme municipal situat a la zona nord del massís de les Gavarres, drenat pels rius Daró i Rissec; el terreny és notablement muntanyós i és cobert en una bona part per alzines i pinedes. L’agricultura constitueix la principal ocupació dels habitants del municipi, amb conreus que es dediquen als cereals, al moresc i a farratges, a més dels tradicionals oliverars i vinyes; a les zones destinades a regadiu s’hi fan hortalisses i farratges. La ramaderia inclou nombrosos caps de bestiar boví i porcí, i hi és també notable l’avicultura. En els darrers anys ha anat avançant el turisme rural. ———————————–——–Sant Sadurní de Salzet.- Documents del 1034 esmenten ja l’església parroquial de Sant Sadurní de Salzet, com una possessió de la mitra de Girona; posteriorment, el segle XII, apareix esmentat el castell de Sant Sadurní, també conegut amb el nom de l’Heura; el poble formà part de la corona el 1442 i fou nomenat carrer de Barcelona. (Arrels).———————————————L’any 1974 es fussionaren els antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura; el primer fou un destacat nucli durant l’edat mitjana: Gilbert de Cruïlles participà a la conquesta de Mallorca i apareix a la crònica de Jaume I com un cavaller de gran valor. En època medieval, Monells es constituí en lloc lliure, on no es podia detenir ningú; el segle XII s’hi establiren mercaders jueus, els quals donaren gran impuls al mercat, que es celebrava a la seva notable plaça porxada: d’aquella època és la coneguda mitgera de Monells, mesura per a cereals. (Arrels).—————————————————————-L’heura és la liana de fulles llises i verdes que s’arrapa als arbres i a les parets, de Sant Sadurní de l’Heura. Tot n’és ple i els seus voltants envolten de pau, tranquilitat i calma, és a dir, sense presses. Precisament aquestes maleïdes presses que ens porten a fer les coses atropelladament, sense posar-hi el temps degut. Resultat: a la cua dels països europeus. (Fotos: Enric Figueras).——————-Si tenen a bé poden puntejar les adreçes de vídeo següents:—————–watch?v=v5k6QsQyqqA ————————————————watch?v=uRFAiRzcFpA
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El Banc de Catalunya, continuador de <<Fàbrega i Recasens>>, fou constituït a Barcelona el 1920. Els seus promotors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens, es proposaren crear un gran banc català i així omplir el buit existent, accentuat tant més la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, aquell mateix any.
LA PREGUNTA de la setmana.- El Banc de Catalunya suspengué pagaments el 7 de juliol de 1931. Per quin motiu?
EL LEMA de la setmana.- “Cada cop que un home riu, afegeix un parell de dies a la seva vida” . Curzio Malaparte.
—————————————————————————