La nova frontera

   En l’homenatge a Jaume Vicens Vives celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va reconèixer que l’encaix de Catalunya dins un marc espanyol ha topat “amb una barrera molt infranquejable”. Paraules, aquestes, que em fan venir a la memòria una anècdota del senador i candidat a la presidència dels EUA per el partit demòcrata, Robert F. Kennedy: <<Una calorosa tarda d’estiu, corríem amb els meus germans i uns amics per els camps de Massachusetts, quan, de sobte, un mur ens barrava el pas. Sense més, vàrem llançar les gorres a l’altre costat, enfilar-nos, saltar i, així, continuar cap a endavant…>>. No puc creure de cap manera que els catalans que van referendar l’Estatut de Catalunya i tornat a referendar i defensar a la grandiosa manifestació del 10-J, no puguin saltar a l’altre costat de la barrera. I l’altre costat és la llibertat que ens té que donar una veritable autonomia, és a dir, -no em voldria cansar de repetir-ho-, la facultat de governar-nos per les nostres pròpies lleis. No per les que ens volen retallar, anul.lar, censurar i imposar un Estat amb una democràcia de tant baixa qualitat com l’espanyola. Saltar a l’altre costat vol dir no acceptar -el president de la Generalitat el primer- la sentència polititzada i injusta contra l’Estatut de Catalunya -ja retallat- per un TC nacionalista espanyol ja caducat. L’Estatut llançat al TC per el PP sense cap justificació, només per el malaltís odi contra tot el que representa la nació catalana i l’autonomia.—————————————————Resulta indignant que el Parlament de Catalunya en ple no hagi ja publicat un decret, avalat o no per el Govern espanyol per el qual es proclama que l’Estatut referendat per el poble català s’aplicarà, sense cap modificació, en la seva totalitat. Cap altra autonomia nacionalista espanyola ni molt menys qualsevol governada per el PP, hauria acceptat tal despropòsit en contra del seu Estatut.———————————————————————No tenen ni idea del mal que ha fet i fa a Catalunya el conformisme, la covardia i el baixar sempre el cap que, en definitiva, porten a un miserable col.laboracionisme polític i capitalista amb una Espanya que és una nació de nacions. No acceptar això és el motiu de la seva mediocritat supina. Portugal, Grècia, Espanya els darrers països d’Europa i d’aquí no en sortim. Quatre milions de treballadors a l’atur a Espanya i cinc-cents cinquanta mil a Catalunya, tot una vergonya governamental i empresarial. Diu Jordi Pujol que molta gent es pregunta: “I ara què?”. Doncs plantar cara a aquella Espanya totalitària que no accepta la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució; que no accepta el plurilingüisme ni a una autonomia moderna que estimi la llibertat i el progrés. Espanya és un fre i una espoliació insaciable per Catalunya. Ni tant sols han tingut un respecte per la nostra primera llei: l’Estatut d’autonomia que el PP ens va llençar fa quatre anys al TC. Aquí va començar el camí decidit cap a la independència.————————————-Tot i que és de justícia que siguin els empresaris de la nació catalana els qui donin feina als treballadors catalans a l’atur, és bo que el president Montilla hagi anat a la Xina a cercar inversions per Catalunya, però, per damunt de tot, i abans de les eleccions no s’oblidi de que la nació catalana vol l’Estatut sencer. Perquè creiem en la dignitat del poble català i de la nostra autonomia. Cosa molt important: cal anar a votar en massa a les eleccions del proper 28-N perquè, sinó, obrirem les portes als qui volen per Catalunya una autonomia de pandereta, l’idioma català soterrat com en el temps del general Primo de Rivera i  d’en Franco i una democràcia de per riure.—————————————–Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeos següents:watch?v=QG8zqX2FE7o    watch?v=x4XEHbjtN9hhM   watch?v=AJ_flwyMAbk.

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El Banc de Catalunya -primer banc català per la importància dels seus dipòsits, suspengué pagaments el 7 de juliol de 1931, per manca de liquiditat. Els rumors sobre la seva salut financera motivaren una forta sortida de dipòsits, entre els quals els de la CAMPSA, controlada pel ministre d’Hisenda del nou govern republicà, Indalecio Prieto. Aquest no havia vist amb simpatia les operacions del Banc de Catalunya amb el ministre d’Hisenda de la Dictadura de Primo de Rivera, José Calvo Sotelo. El banc tenia un excés d’immobilitzat i era poc capitalitzat. El Banc d’Espanya donà una ajuda relativa. El Banc de Catalunya es liquidà, com a conseqüència del procés judicial, les seves oficines foren traspassades a altres bancs i els seus actius venuts en el mercat.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Qui va ser l’autor del treball titulat El futurisme (1904) i què si formula?

   El LEMA de la setmana.- “L’obligació primera de la intel.ligència és desconfiar de si mateixa”. Stanislaw Jercy Lec.

—————————————————————————-