La nova frontera

   Incloure Palamós a la llista de rutes i visites històriques i culturals, seria una gran oportunitat. No només pels palamosins que gaudeixen i els agradaria gaudir molt més de tot el que conformen les passes d’una cultura i història que van marcar un passat de notable prestigi, sinó, també, per a tots aquells visitants espanyols i d’altres països europeus que cerquen encuriosits els murs i les pedres que ens parlen. No tothom pot sentir els sons i les veus que provenen de la nostra pròpia història, dels nostres avantpassats que ens mostren la pervivència de les formes i maneres que els hi va tocar viure i morir. Ens han deixat testimonis gegantins dignes de ser visitats, alguns en un estat deplorable, i que, ara, municipis i Ajuntaments hi posen un acusat interès en mostrar als visitants. Fins i tot, aquells que vàren cometre l’error majúscul d’enterrar edificacions del seu patrimoni històric i cultural. També, com deiem a l’inici, per fer-ho saber als planejadors de rutes i viatges que cerquen activitats i coneixements més enllà de sol i platja. Valors i maneres de viure per a totes les estacions, així ho podriem dir. Pel que fa a Palamós i amb relació a les rutes de visitants, existeix un valor afegit que cal conservar i oferir noves possibilitats: l’escala de vapors de mercaderies i els creuers turístics. ——————————————————–————-La bona nova en aquest sentit, és de que l’Ajuntament de Palamós torna a tramitar el projecte del castell de Sant Esteve per poder aconseguir-ne l’ús públic del monument que apareix documentat en el segle XIII i és origen del municipi, Port Reial de Palamós. El projecte de parcel.lació del sector ja havia estat aprovat per l’Ajuntament el 2001, però el 2005 va ser anul.lat pels tribunals degut a una qüestió de forma ja que no s’havia totalment el pla general del 2002. El regidor d’Urbanisme, Josep Buxeda, va declarar al diari EL PUNT que “en vista de la resolució judicial, hem decidit retrocedir i tornar a tramitar els projectes de reparcel.lació i d’urbanització, i iniciar tots els tràmits, que són els mateixos que van ser tombats pels jutjats. Els paràmetres urbanístics no varien”. El castell i el seu entorn més proper, per on passa el camí de ronda de Palamós a Castell, passarà a ser del Municipi i serà en aquell moment que la Corporació municipal podrà tirar endavant el projecte de rehabilitació del castell, que presenta una degradació important. En l’actualitat hi ha una reixa metàl.lica a tot l’accés del castell degut al seu estat d’abandonament i de progressiva degradació. —————–La fundació de Palamós fou una emanació de la voluntat reial. Palamós va néixer com una vila reial i el seu nom primitiu fou el de Port Reial de Palamós.“Repartida la costa empordanesa en diverses jurisdiccions, no hi tenien els reis porta ni embarcador de cap mena. A Roses, i a tota la costa del Pirineu fins a Torroella, dominaven els comptes d’Empúries; a les cales de Begur, els nobles de Cruïlles; a les de Palafrugell, els priors de Santa Anna de Barcelona; a més, l’abat de Sant Feliu va dominar les platges de Guíxols i Vall d’Aro, i l’abat de Ripoll, el port de Tossa. Només la badia de Palamós, comprat el castell de Sant Esteve del Mar, va permetre al rei posar els peus a la costa de la nostra regió.” La carta d’establiment de Palamós, en la qual estan escrits els noms dels seus primers pobladors, és del 1279. La causa de la fundació de Palamós va ésser simplement la raó econòmica del port. “Pel fet d’haver-se poc menys que cegat el grau de Torroella de Montgrí en canviar el llit del Ter el segle XIV (<<La platja de Pals>>, vingué Palamós al seu major desenvolupament perquè aquest succés va coincidir amb les lluites abribades entre l’abat de Sant Feliu i la ciutat de Girona, de les quals estava tan cansat l’infant en Pere, representant del seu pare Alfons III, que suprimí de la relació de ports catalans habilitats per a desembarcar blat el de Sant Feliu. Llavors Palamós va veure’s en aquesta competència afavorit de moltes mercès encaminades a donar-li la importància de port de la ciutat de Girona”. Gràcies a la influència de l’infant i als drets abusius que cobrava l’abat guixolenc, una ordenació del 1334 va convertir pràcticament Palamós en el barri marítim de Girona. ——————————————————–Si tenen a bé poden puntejar aquests vídeos:watch?v=n2b76e6cKkw,  watch?v=9bKeYFb4_Bc ————————————————————————————————————————–

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’autor del treball El futurisme (1904) va ser Gabriel Alomar i Vilallonga (1873-1941) i en l’esmentat treball formulà el seu concepte d’un “catalanisme progressiu”; el catalanisme no va néixer com un retorno una exhumació, sinó en coincidència amb el medi, car “nasqué perquè va ésser actual. El catalanisme triomfarà a condició que sia futurista”. Aquestes paraules, segons Antoni Serra, sintetitzen el pensament de Gabriel Alomar.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Si no fou el “fundador de la nació catalana”, cal adjudicar-li i fer-li justícia d’altres títols reals. Fou el repoblador del Ripollès, de la plana de Vic, del pla de Bages. Fou restaurador del bisbat ausetà, l’organitzador del nou comptat, el fundador dels monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadeses. De quin rei parlem?

   EL LEMA de la setmana.- “La resta de la teva vida és el millor de la teva vida”. David Brown.

—————————————————————————-